La crisi del logos

L'humanisme grec
L'humanisme del segle V aC s caracteritza per la prdua d'inters en les qestions de la
Physis, que es consideren irresolubles desprs de Parmnides. Hi ha una afirmaci doncs dels
lmits dels logos i de la irracionalitat del mn natural.
El nou centre d'inters ser l'tica i la poltica (el nomos), la qual cosa s'explica pel moment
cultural centrat en l'gora i la democrcia i els problemes derivats de redefinir l'aret i la dik.
Predomina l'escepticisme i el relativisme. La crtica al logos comporta crtica al concepte de
veritat nica, a la episteme, i l'afirmaci de la doxa com a nic discurs possible, que passa a
ser valorada per criteris no epistemolgics lligats al subjectivisme i la funci tica o poltica.
Els sofistes
Mestres cosmopolites de retrica i poltica, es presenten com a savis enciclopedistes que
venen el seu coneixement a l'aristocrcia: ofereixen els mecanismes del poder poltic. El
moviment es molt ampli, presentant autors de caracterstiques molt diverses.
Contraposen la physis amb el nomos, el mn natural (universal i necessari) al mn social
generat pels homes, un realitat mltiple i convencional, contingent i construda de lleis
arbitrries. Afirmen el relativisme tic i poltic, negant el carcter absolut dels valors. Si la dik
s relativa, el mateix succeir amb l'aret. Els mecanismes de poder, la retrica i la persuasi,
fan possible la prpia acci i l'assoliment de les prpies finalitats. L'home, el ciutad, s un
sser social i poltic que arriba a l'aret pel poder poltic (ertica del poder).
Grgies s el gran escptic. E La Natura o el no-sser argumenta tres tesis fonamentals
posades a Parmnides: res existeix, si quelcom exists no seria cognoscible, si quelcom fos
cognoscible seria inefable. Hi ha una afirmaci del no-sser, del lmit del logos, i de la
relativitat del llenguatge que sorgeix segons Grgies de la mateixa lgica implacable de
Parmnides.
Protgores s el gran relativista. Afirm l'homo mensura, una mena de idealisme on el
subjecte de coneixement defineix l'objecte real. La realitat s all que pensem d'ella i no hi ha
ms que doxa, no hi ha cincia veritable. El relativisme de Protgores s de caire cultural,
doncs sn les societats (amb els seus llenguatges i lleis) els que defineixen els discursos
possibles i les interpretacions de la realitat, que poden ser valorades no obstant per criteris
pragmtics d'utilitat subjectiva.
Protgores va ser tamb el primer teric del contracte social, oposant-se a les visions
teolgiques o naturalistes de l'origen de la societat. A l'estat salvatge natural, on l'home no s
ms que un animal, no hi ha lleis; s un estat pre-moral i a-legal. Per l'instint hedonista i
egoista de supervivncia, el desig de millorar les prpies condicions de vida, presents en tot
animal, porten a un pacte de respecte mutu i divisi de funcions i finalment a la fundaci del
grup. Aquest s l'origen de la moral i la poltica, l'origen de la societat i de l'home racional: el
ciutad. La llei social acompleix doncs una funci pragmtica egoista, que s l'nic criteri que
tenim per valorar-la.
Callicles considera per la seva banda l'estat social com una supressi de la physis natural
originaria. Es tracta d'una substituci de la realitat per una aparena que de fet s una illusi.
s el concepte del mal com a aparena o illusi contranatura tant com al pensament grec. El
nomos s'origina en el discurs retric, en la persuasi, en els mecanismes de poder de la nova
democrcia, que sn el recurs del dbil per natura per imposar-se al naturalment fort. La
societat no s ms que un engany contranatural, una enfermetat; y la physis s all real, sa i
bo. Propugna un ethos pre-moral i de trencament de la llei social, que de fet s un retorn al
passat aristocrtic mtic, identificat per Callicles com a natural i pre-social.

Scrates
Es presenta com una mena de sofista atpic, crtic amb l'escepticisme, el relativisme, l's de la
retrica i el poder com a criteri d'aret. Rebutja la comunicaci escrita, doncs el dileg s
considerat l'nic motor de coneixement, i el seu pensament perdura noms en els comentaris
dels seus deixebles i contemporanis.
Afirma que hi ha identitat entre aret i episteme (intellectualisme moral), la involuntarietat
del mal i el reconeixement de la seva prpia ignorncia. L'aret s eficcia, el qual implica el
coneixement del propi ergon, una mena de coneixement negat usualment a l'home. Conixer
la prpia natura comuna humana (universalitat innovadora al mn grec) ens permetria
esbrinar el nostre ergon i la nostra aret. Ara b, el com als humans s el logos (home com a
sser racional) i all que compartim per natura s la capacitat de saber. L'aret s episteme
(racionalisme moral).
S'afirma la prpia ignorncia, la cincia es quelcom per construir. Scrates proposa un
mtode, la maietica, capa de generar una veritat superior a la doxa aparent, basat en el
dileg i la inducci. Amb ell sortim del saber aparent del veritable ignorant, reconeixem
sviament la prpia ignorncia, i entrem en el cam que far possible la saviesa.
El mal, l'incompliment de la dik i l'aret, no s ms que l'acci contra la prpia natura, contra
la prpia felicitat i contra el propi inters. Es una mena de malaltia consistent en la ignorncia,
que porta a l'error. Una malaltia del logos.
La maietica pressuposa un concepte de veritat com a revelaci (aletheia) oposada al discurs
dels sofistes. No es pot transmetre el coneixement, noms induir la seva creaci provocant
l's actiu del logos. La cincia s un mtode, no un contingut a conixer. Aquest mtode de
dileg es desenvolupa en una srie de fases tpiques:
1) Ignorncia socrtica: S'interroga al savi aparent per establir el contingut del seu discurs: es
demana una definici de l'objecte en qesti.
2) Ironia socrtica: s'interroga i es dedueix conjuntament de la definici donada la seva
impossibilitat, sovint trobant contradiccions per reducci a l'absurd. Aquesta fase termina
quan l'altra reconeix la seva ignorncia, situant-se al nivell de Scrates.
3) Inducci socrtica: partint d'exemples o casos de l'objecte a definir, es cerca la identitat
que els defineix (essncia). Usualment s un pas no acomplert.
Scrates fonamenta l'episteme en el logos, no en la physis ni el nomos. Hi ha veritat ja que el
llenguatge (logos) seria impossible en altre cas, la comunicaci indica un contingut latent
compartit que cal revelar (aletheia) i s universal (episteme). s la fi del relativisme i
l'escepticisme per l'argument idealista que desenvolupar Plat.