Marc Legal. Els Programes D'educació Bilingüe I Plurilingüe. Documents Organitzatius I de Gestió Pedagògica - PDF PDF

MARC LEGAL.
ELS PROGRAMES DEDUCACI BILINGE I

PLURILINGE. DOCUMENTS ORGANITZATIUS I DE GESTI
PEDAGGICA.
OBJECTIUS
1. Tindre en compte les circumstncies que concorren en els territoris amb llenges en contacte per a
identificar i intervindre didcticament sobre les actituds lingstiques en benefici de l'eficcia comunicativa i la
normalitzaci lingstica del valenci.
2. Conixer lorganitzaci general del sistema educatiu valenci i el marc legal lingstic, amb una atenci
especial als programes d'educaci bilinge i plurilinge i els documents de planificaci de centre que els
desenvolupen.
3. Conixer els diferents apartats del DPP i la seua concreci en cadascun dels programes deducaci bilinge
i plurilinge.
4. Prendre conscincia de la importncia dels centres educatius en el procs de normalitzaci lingstica del
valenci i conixer els diferents apartats del Projecte Lingstic.
TAULA DE CONTINGUTS
1. El sistema educatiu davant la situaci de llenges en contacte: models deducaci bilinge
2. Organitzaci del sistema educatiu valenci. Marc legal
2.1. Els models dEducaci Bilinge.
3. Programes d'educaci bilinge i plurilinge
3.1. Classificaci dels Programes dEducaci Bilinge i Plurilinge
3.1.1. Els Programes dEducaci Bilinge
3.1.2. Els Programes dEducaci Plurilinge
3.2. Els Programes Plurilinges en ESO, Batxillerat i Cicles Formatius
3.3. Documents organitzatius que articulen els Programes Bilinges i Plurilinges en els centres
4. El Disseny Particular del Programa
4.1. Contingut del Disseny Particular del Programa
5. La Normalitzaci lingstica a l'entorn escolar
http://127.0.0.1:51235/temp_print_dirs/eXeTempPrintDi...
1 of 28 27/01/13 00:36
5.1. El centre educatiu com a unitat dintervenci
5.2. El Projecte Lingstic.
6. Bibliografia i legislaci
2 of 28 27/01/13 00:36
1. El sistema educatiu davant la situaci de llenges en contacte:
models deducaci bilinge.
3 of 28 27/01/13 00:36
1.1. Els models dEducaci Bilinge.
A) MODEL COMPENSATORI O DE TRANSICI
Lobjectiu daquest programa, la llengua dominant esdevinga, com ms pronte millor, lnica llengua vehicular
de lensenyament i que quede finalment, la llengua subordinada, com a simple matria destudi o que
desapareja totalment. Els destinataris noms els parlants de la llengua minoritzada.
B) MODEL DE MANTENIMENT

Lobjectiu daquest programa, la llengua minoritzada siga estudiada com a matria utilitzada com a llengua
vehicular de lensenyament noms per a lalumnat que la t com a llengua materna, per no pels usuaris de la
llengua dominant. Els destinataris noms els parlants de la llengua minoritzada.
B) MODEL DENRIQUIMENT
Lobjectiu daquest programa, que les dues llenges en contacte siguen estudiades com a matria i utulitzades
com a llenges vehiculars de lensenyament pels dos col.lectius de parlants: els de la llengua dominant.
Dissenyat per a tota la comunitat i no noms per als parlants de la llengua minoritzada.
En la prctica el model dEnriquiment ha esdevingut en tres programes:
PROGRAMA DENSENYAMENT EN VALENCI
PROGRAMA DINMERSI LINGSTICA
PROGRAMA DINCORPORACI PROGRESSIVA
4 of 28 27/01/13 00:36
2. Organitzaci del sistema educatiu valenci. Marc legal
EL MARC LEGAL
De carcter general
Constituci Espanyola (1978)
Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (LO 1/2006)
Llei d's i Ensenyament del Valenci (LO 4/1983)
LOE (L.O. 2/2006)
Educaci Infantil i Primria
Decret 38/2008, de currculum d'Educaci Infantil (DOCV nm. 5734, de 3.04.2008)
Decret 111/2007, de currculum d'Educaci Primria (DOCV nm. 5562, de 24.07.2007)
Decret 112/2007, de currculum dEducaci Secundria (DOCV nm. 5562, de 24.07.2007)
Decret 102/2008, de currculum de Batxillerat (DOCV nm. 5807, de 15.07.2007)
Orde de 28 d'agost de 2007 de la Conselleria d'Educaci, per la qual es regula l'horari
d'Educaci Primria. (DOCV nm. 5594, de 7.09.2007)
Decret 233/1997 pel qual s'aprova el ROF dels collegis d'Educaci Infantil i Primria (DOGV
nm. 3.073, de 08.09.1997)
Orde de 30 de juny de 1998 per la qual s'estableixen els requisits bsics, criteris i procediments
per a aplicar en els centres educatius un programa d'educaci bilinge enriquit en Educaci
Primria. (DOCV nm. 3285, de 14.07.1998)
Resoluci de 30 juliol de 2008, per la qual sestablixen els requisits bsics, criteris i procediments
per aplicar en els centres educatius un programa deducaci plurilinge que permeta fomentar una
primera aproximaci a la llengua anglesa en el segon cicle de lEducaci Infantil (DOGV nm.
5832, de 21.08.2008)
Resoluci de 29 de juny de 2009, de la Direcci General dOrdenaci i Centres Docents i de la
Direcci General de Personal, per la qual es dicten i aproven instruccions per a lorganitzaci i el
funcionament dels collegis deducaci infantil de segon cicle i collegis deducaci primria per al
curs 2009-2010. (DOCV nm. 6061, de 21.07.2009)
(Nota: Prorroguen en els aspectes que afecten als programes dEducaci Bilinge les diferents resolucions
que shan publicat cada curs escolar per les quals s'aproven instruccions per a l'organitzaci i el funcionament
dels collegis d'Educaci Infantil i Primria des de la Resoluci de 21 de juliol de 1997 (DOGV nm. 3.047 de
31.07.1997)
Tota aquesta normativa es pot consultar en: http://www.edu.gva.es/ocd/sedev/val/legal.htm
5 of 28 27/01/13 00:36
CONSTITUCI ESPANYOLA
Article 3r
1. El castell s la llengua espanyola oficial de lEstat. Tots els espanyols tenen el deure de conixer-la i el
dret dusar-la.
2. Les altres llenges espanyoles seran tamb oficials en les respectives Comunitats Autnomes dacord amb
els seus Estatuts.
3. La riquesa de les diferents modalitats lingstiques dEspanya s un patrimoni cultural que ser objecte
despecial respecte i protecci.
Llei Orgnica 1/2006 (Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, DOGV nm. 5238)
Article sext
1. La llengua prpia de la Comunitat Valenciana s el valenci.
2. L'idioma valenci s l'oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho s el castell, que s l'idioma oficial de
l'Estat. Tots tenen dret a conixer-los i a usar-los i a rebre l'ensenyament del, i en, idioma valenci.
3. La Generalitat garantir l's normal i oficial de les dos llenges, i adoptar les mesures necessries per tal
d'assegurar-ne el coneixement.
4. Ning no podr ser discriminat per ra de la seua llengua.
5. S'atorgar especial protecci i respecte a la recuperaci del valenci.
6. La llei establir els criteris d'aplicaci de la llengua prpia en l'Administraci i l'ensenyament.
7. Es delimitaran per llei els territoris en els quals predomine l's d'una llengua o de l'altra, aix com els que
puguen ser exceptuats de l'ensenyament i de l's de la llengua prpia de la Comunitat Valenciana.
8. L'Acadmia Valenciana de la Llengua s la instituci normativa de l'idioma valenci.
LLEI DS I ENSENYAMENT DEL VALENCI
Article 19 2. (), al final dels cicles en qu es declara obligatria la incorporaci del valenci a
lensenyament, i qualsevol que haja estat la llengua habitual en iniciar els estudis, els alumnes han destar
6 of 28 27/01/13 00:36
capacitats per a utilitzar, oralment i per escrit, el valenci en igualtat amb el castell.
LLEI ORGNICA DEDUCACI
Educaci Primria Article 17. Objectius. e) Conixer i utilitzar de manera apropiada la llengua castellana i,
si nhi haguera, la llengua cooficial de la Comunitat Autnoma i desenvolupar hbits de lectura.
Educaci Secundria Article 23. Objectius. h) Comprendre i expressar amb correcci, oralment i per escrit,
en la llengua castellana i, si nhi haguera, en la llengua cooficial de la Comunitat Autnoma, textos i missatges
complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i lestudi de la literatura.
Batxillerat Article 33. Objectius. e) Dominar, tant en la seua expressi oral com escrita, la llengua
castellana i, si s el cas, la llengua cooficial de la seua Comunitat Autnoma.
7 of 28 27/01/13 00:36
3. Programes d'educaci bilinge i plurilinge
El model densenyament bilinge denriquiment pretn que qualsevol alumne assolisca una competncia
lingstica per igual en qualsevol de les llenges oficials i una conducta psicosocial positiva i de tolerncia.
Una de les premisses bsiques de leducaci bilinge i plurilinge s que la totalitat de lalumnat,
independentment de la seua procedncia geogrfica, de la seua llengua habitual, i del seu entorn sociocultural
han dassolir els mateixos objectius en acabar leducaci obligatria. Ara b, si ens situem en la realitat dels
centres, diversos factors, entre els quals el context sociolingstic, la composici de lalumnat i les actituds i
expectatives dels pares i les mares, configuren contextos daplicaci ben dissemblants al llarg del nostre
territori. En conseqncia, aquesta heterogenetat de les situacions de partida, fa que litinerari que ha de
seguir cada centre per arribar als objectius proposats, iguals per a tot lalumnat al final dels ensenyaments
obligatoris, haja de ser, tamb, divers.
Oferim, per tant, un sistema educatiu estructurat en Programes dEducaci Bilinge i, ms recentment,
Plurilinge: s a dir, un patr organitzatiu amb tres o ms llenges que articula un conjunt de previsions
mnimes relacionades amb el disseny i desenvolupament del currculum, ls social i administratiu de la
llengua minoritzada, ls de la llengua estrangera en una part del currculum i lorganitzaci dels recursos-, per
tal que els alumnes i les alumnes, independentment de la llengua habitual i de les experincies socioculturals
amb qu arribe a lescola, aconseguisquen els objectius proposats en totes les llenges del currculum. Una
srie destratgies didctiques i organitzatives, basades en la realitat sociolingstica i psicolingstica per tal
daconseguir uns objectius predeterminats.
Un Programa dEducaci Plurilinge s, doncs, una organitzaci de lmbit escolar i de la intervenci
educativa que utilitza ms de dues llenges com a mitj dinstrucci, i que intenta proporcionar, a un alumnat
ja inicialment divers lingsticament i culturalment, competncia en dues o ms llenges, el domini ptim duna
o dues llenges estrangeres, dels continguts de les diferents rees, i una integraci sociocultural enriquidora.
Els Programes dEducaci Plurilinge a la Comunitat Valenciana articulen factors referits a:
Lmbit curricular: s vehicular de les llenges (Disseny Particular del Programa, DPP).
Lmbit ds del valenci: administratiu o social, acadmic o de gesti acadmica, dinteracci didctica,
i dinterrelaci amb lentorn sociofamiliar (Projecte Lingstic, PLC).
Per tant, tots els documents organitzatius del centre, han de ser coherents amb el programa elegit per a poder
donar resposta a les exigncies prpies del context del centre.
8 of 28 27/01/13 00:36
3.1. Classificaci dels Programes dEducaci Bilinge i Plurilinge
9 of 28 27/01/13 00:36
3.1.1. ELS PROGRAMES DEDUCACI BILINGE
La classificaci dels programes sha fet a partir de tres elements classificadors: atenent al territori, a la llengua
base daprenentatge, i a la llengua habitual dels alumnes:
a) Territoris de predomini lingstic castell: habitualment es fa un tractament del valenci com a rea, on
queda fora dels programes deducaci bilinge. Opcionalment, un programa deducaci bilinge.
b) Territoris de predomini lingstic valenci:
Programa dEnsenyament en Valenci (PEV)
Programa dImmersi Lingstica (PIL)
Programa dIncorporaci Progressiva (PIP)
Els elements que es tenen en compte a lhora de concretar els diferents programes sn:
La llengua de lentorn, usada habitualment en lentorn social de lalumnat i habitual dels xiquets i les
xiquetes.
La necessitat, des duna perspectiva del plurilingisme additiu, de fer un s vehicular majoritari en
valenci.
Lactitud dels pares i les mares envers la presncia del valenci a lescola.
La llengua base daprenentatge en qu siniciar la lectoescriptura i es vehicularan la major part
dels aprenentatges.
Ls vehicular de les diferents llenges: valenci, castell i angls.
Programa d'Ensenyament en Valenci (PEV)
En les poblacions de predomini lingstic valenci, els centres amb un nombre d'alumnes majoritriament
valencianoparlants podran adoptar, quan les condicions sociolingstiques del context ho permeten, el
Programa d'Ensenyament en Valenci, que comportar l's del valenci com a llengua base d'aprenentatge en
tot el tram de lEducaci Infantil i Primria. El Programa dEnsenyament en Valenci continua, de forma
10 of 28 27/01/13 00:36
coherent, en ESO. En aquest programa la major part de les rees no lingstiques tenen el valenci com a
llengua vehicular daprenentatge.
Programa d'Immersi Lingstica (PIL)
Els centres amb un nombre d'alumnes majoritriament castellanoparlants, situats en els territoris de predomini
lingstic valenci, podran adoptar el Programa d'Immersi Lingstica, en el qual, a partir de l'opci voluntria
de les famlies i del respecte a la llengua habitual de l'alumnat, aquests, mitjanant una metodologia
especfica, aconseguiran el domini de les dues llenges oficials i un rendiment ptim en els continguts de la
resta de les rees. El Programa dImmersi Lingstica continua, de forma coherent, en ESO com a Programa
dEnsenyament en Valenci.
Programa d'Incorporaci Progressiva (PIP)
En els centres ubicats en les poblacions de predomini lingstic valenci que no apliquen el Programa
d'Ensenyament en Valenci o el Programa d'Immersi Lingstica, s'adoptar el Programa d'Incorporaci
Progressiva, en el qual la llengua base d'aprenentatge ser el castell. El Disseny Particular del PIP inclour,
com a mnim, l'rea de Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural, impartida en valenci a partir del tercer
curs de l'Educaci Primria. El PIP en lESO garantir la continutat de laplicat en lEducaci Primria. Aquest
programa comporta ls del valenci com a llengua vehicular en una part de les rees no lingstiques, dacord
amb les especificacions del DPP. Aquest tractar de garantir, almenys, ls del valenci com a llengua
daprenentatge en dues rees no lingstiques en cadascun dels grups.
Zona castellanoparlant
Els centres de les poblacions de predomini lingstic castell que figuren en l'article 36 de la Llei d's i
Ensenyament del Valenci podran incorporar-se a un programa d'educaci bilinge, sempre partint de la
voluntat prviament manifestada pels pares o tutors.
Programa dEducaci Bilinge Enriquit (PEBE)
11 of 28 27/01/13 00:36
LOrde de 30 de juny de 1998 (DOGV nm. 3258, de 14 de juliol de 1998), permet que qualsevol centre de la
Comunitat Valenciana incorpore en lEducaci Primria ls duna llengua estrangera com a llengua vehicular o
dinstrucci.
Per la seua banda, la Resoluci de 30 juliol de 2008, per la qual sestableixen els requisits bsics, criteris i
procediments per aplicar en els centres educatius un programa deducaci plurilinge, permet fomentar una
primera aproximaci a la llengua anglesa en el segon cicle de lEducaci Infantil a partir dels 4 anys, vehiculant
en aquesta llengua una part dels continguts de les rees curriculars.
Els centres que, voluntriament vulguen incorporar el programa hauran delaborar el DPP en el qual, partint
dun determinat programa deducaci bilinge, definiran entre altres continguts, la metodologia per a
lensenyament de cadascuna de les llenges del currculum, aix com per al seu s com a llenges
dinstrucci.
12 of 28 27/01/13 00:36
3.1.2. ELS PROGRAMES DEDUCACI PLURILINGE
Segons Resoluci d1 doctubre de 2012, de la Direcci General dInnovaci, Ordenaci i Qualitat Educativa,
per la qual es dicten instruccions relatives a laplicaci del Decret 127/2012, de 3 dagost, del Consell, pel qual
es regula el plurilingisme en lensenyana no universitria en la Comunitat Valenciana durant el curs
2012-2013.
El Decret dicta les intruccions segents:
- En el curs 2012-2013, els centres pblics i privats concertats autoritzats per a impartir el segon cicle
dEducaci Infantil, aplicaran en el primer curs deste cicle (3 anys) un programa plurilinge que es
caracteritzar, a ms de per lensenyana en valenci i/o castell, per lexposici a la llengua anglesa. Amb
carcter general, lexposici a la llengua anglesa es realitzar durant un mxim de 4 hores setmanals,
distribudes en sessions amb una duraci mxima de 45 minuts.
- Durant el curs 2012-2013, en el segon i tercer curs de segon cicle dEducaci Infantil, i en la resta de
nivells i etapes compreses en lmbit daplicaci del decret 127/2012, de 3 dagost, continuaran aplicant-se els
programes lingstics que estiguen autoritzats.
- Sestableixen dins del Projecte Lingstic dos programes plurilinges:
PROGRAMA PLURILINGE DENSENYAMENT EN VALENCI (PPEV). Programa plurilinge que te com a
llengua base per a lensenyament el valenci. Pot aplicar metodologies i mesures organizatives dimmersi
lingstica en funci del context sociolingstic i dels resultats de les avaluacions.
PROGRAMA PLURILINGE DENSENYAMENT EN CASTELL (PPEC). Programa plurilinge que te com a
llengua base per a lensenyament el castell.
- El calendari daplicaci ser el segent:
CURS 2012-2013 INTRODUCCI EDUCACI INFANTIL 3 ANYS
CURS 2013-2014 EDUCACI INFANTIL 4 ANYS
CURS 2014-2015 EDUCACI INFANTIL 5 ANYS
CURS 2015-2016 PRIMER CICLE EDUCACI PRIMRIA
CURS 2016-2017 SEGON CICLE EDUCACI PRIMRIA
CURS 2017-2018 TERCER CICLE EDUCACI PRIMRIA
CURS 2018-2019 1r I 2n ESO
13 of 28 27/01/13 00:36
CURS 2011-2020 3r I 4t ESO
CURS 2020-2021 1r I 2n BATXILLERAT
14 of 28 27/01/13 00:36
3.2. EL PROGRAMA PLURILINGE EN ESO, BATXILLERAT I CICLES
FORMATIUS
Pel que fa a lEducaci Secundria, Batxillerat i Cicles Formatius, la Conselleria dEducaci porta a terme des
de fa uns anys un programa experimental plurilinge que implica un grup de centres, en els quals es vehiculen
tamb coneixements en les dues llenges oficials i en llenges estrangeres. Es planteja amb aquest programa
lextensi de la llengua estrangera com a llengua vehicular i com a llengua de transmissi de coneixements. La
normativa al respecte per al curs 2009-10 sha concretat en la Resoluci de 22 de juliol de 2009 de la Direcci
General d'Ordenaci i Centres Docents de la Conselleria d'Educaci, per la qual es regula i s'extableixen els
requisits per a l'experimentaci de l's de les llenges estrangeres com a llenges vehiculars (programa
plurilinge) en les etapes de l'educaci secundria obligatria, els batxillerats i els cicles formatius dels centres
de la Comunitat Valencia sostinguts amb fons pblics.
Per a poder aplicar el programa, els centres han de comptar amb l'acord del Consell Escolar, del Claustre i
amb conformitat de les famlies. A ms, els centres tamb han d'elaborar el cronograma de distribuci de
temps per a cada una de les llenges curriculars i adoptar acord metodolgics relacionats amb la didctica
integrada de llenges del programa i amb el tractament integrat de llengua i contiguts.
15 of 28 27/01/13 00:36
3.3. DOCUMENTS ORGANITZATIUS QUE ARTICULEN ELS PROGRAMES
DEDUCACI BILINGE I PLURILINGE EN ELS CENTRES
Dins el marc del projecte educatiu de centre, tots els centres que apliquen un programa deducaci bilinge o
plurilinge han delaborar un o diversos dissenys particular del programa en funci dels programes que aplique
i el Projecte Lingstic. Per a la seua inclusi a la PGA, tamb shauran delaborar els documents pertinents.
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE
Disseny Particular del Programa DPP
Projecte Lingstic PLC
PROGRAMACI GENERAL ANUAL
Situaci Anual del Disseny Particular del Programa
16 of 28 27/01/13 00:36
4. EL DISSENY PARTICULAR DEL PROGRAMA. ELABORACI.
CONTINGUT I REPERCUSSIONS.
Resoluci 21-7-1997, DOGV de 31-7-1997, prorrogada successivament fins lactualitat.
El DPP s la concreci i contextualitzaci d'un Programa dEducaci Bilinge o Plurilinge determinat a la
realitat particular de cada centre. s un document fonamental en la planificaci educativa perqu:
Permet adoptar un determinat programa adequat al centre.
Ha de ser aprovat pel Consell Escolar i ha de permetre la discussi i el debat de decisions d'aspectes
referents a l's vehicular de les llenges.
Selabora prviament al PCC.
Permet que l'administraci educativa tinga coneixement de la situaci de l'ensenyament i ls de les diferents
llenges en cada centre.
Permet la dinamitzaci i la promoci de l's vehicular del valenci entre els diferents collectius de la
comunitat educativa de cada centre.
Permet prendre una srie de decisions respecte a l's del valenci i de la llengua o llenges estrangeres
com a llenges vehiculars que desprs s'han de tenir en compte en la resta daspectes del Projecte Educatiu
de Centre (PEC).
Han delaborar el DPP tots els centres de les poblacions de predomini lingstic valenci i els centres de la
zona castellanoparlant que apliquen algun programa deducaci bilinge o plurilinge. Per a la seua
elaboraci, els centres poden sollicitar la collaboraci tcnica de lAssessoria Didctica del Servici
dEnsenyaments en Valenci.
El Disseny Particular de cadascun dels programes que aplique el centre, han de ser aprovats pel Consell
Escolar del centre i remesos a la corresponent Direcci Territorial dEducaci. Acompanyaran la sollicitud
d'autoritzaci, la certificaci de l'acta de la sessi extraordinria del Consell Escolar en que s'haja aprovat, i
tamb una anlisi de la situaci sociolingstica de l'entorn i un informe sobre la realitat lingstica de l'alumnat.
Totes les sollicituds daplicaci del programa plurilinge shauran dautoritzar, si acompleixen els requisits que
marca la normativa, per la mateixa direcci general.
17 of 28 27/01/13 00:36
4.1 CONTINGUT DEL DPP
Els objectius generals del currculum prescriptiu del nivell contextualitzats i, atenent a la realitat educativa del
centre i a les exigncies del Programa o Programes dEducaci Bilinge que sapliquen.
La proporci de ls del valenci, del castell i de langls com a llenges dinstrucci.
Lhorari de les diferents rees, en els diferents cicles (solament en el programa dinmersi).
Els moments i la seqncia dintroducci sistemtica de la lectoescriptura en valenci i castell.
El tractament metodolgic de les diferents llenges: valenci, castell i idioma estranger.
La previsi dactuacions amb lalumnat de nova incorporaci al sistema educatiu valenci i que necesita una
atenci especfica per a suplicar la baixa competcia daquests en alguna de les llenges oficials.
La Programaci General Anual inclou la informaci anual sobre lestat daplicaci del DPP dissenyat pel
centre. Se sotmet a laprovaci del Consell Escolar.
CONTINGUT DEL DPP DEL PROGRAMA DENSENYAMENT EN VALENCI O DEL PROGRAMA
DINCORPORACI PROGRESSIVA.
A) Objectius generals del currculum prescriptiu del nivell, contextualitzats atenent a la realitat educativa del
Centre i les exigncies del Programa.
B) Proporci de ls del valenci i del castell.
C) Moments i seqncia dintroducci sistemtica de la lectura i de lescriptura en valenci i castell.
D) Tractament metodolgic del valenci, del castell i de la llengua estrangera.
E) Previsi dactuacions amb lalumnat de nova incorporaci al sistema educatiu valenci i que necessita una
atenci especfica per a suplicar la baixa competencia lingstica en alguna de les llenges oficials.
CONTINGUT DEL DPP DEL PROGRAMA DIMMERSI LINGSTICA
B) Proporci de ls del valenci i del castell com a llenges dinstrucci.
C) Horari de les diferents rees en els diferents cicles. (vegeu annexos de lOrde de 28 dagost de 2007
(DOCV nm. 5594, de 7 de setembre de 2007)
D) Moments i seqncia dintroducci sistemtica de la lectura i de lescriptura en valenci i en castell.
E) Tractament metodolgic del valenci, del castell i de la llengua estrangera.
F) Previsi dactuacions amb lalumnat de nova incorporaci al sistema educatiu valenci i que necessita una
atenci especfica per a suplir la baixa competncia lingstica en alguna de les llenges oficials.
Els objectius generals del currculum prescriptiu del nivell contextualitzats i, atenent a la realitat
educativa del centre i a les exigncies del Programa o Programes dEducaci Bilinge que
sapliquen.
18 of 28 27/01/13 00:36
La proporci de ls del valenci, del castell i de langls com a llenges dinstrucci.
Lhorari de les diferents rees, en els diferents cicles (solament en el programa dinmersi).
Els moments i la seqncia dintroducci sistemtica de la lectoescriptura en valenci i castell.
El tractament metodolgic de les diferents llenges: valenci, castell i idioma estranger.
La previsi dactuacions amb lalumnat de nova incorporaci al sistema educatiu valenci i que
necesita una atenci especfica per a suplicar la baixa competcia daquests en alguna de les
llenges oficials.
La Programaci General Anual inclou la informaci anual sobre lestat daplicaci del DPP dissenyat pel
centre. Se sotmet a laprovaci del Consell Escolar.
CONTINGUT DEL DPP DEL PROGRAMA DENSENYAMENT EN VALENCI O DEL
PROGRAMA DINCORPORACI PROGRESSIVA.
B) Proporci de ls del valenci i del castell.
C) Moments i seqncia dintroducci sistemtica de la lectura i de lescriptura en valenci i castell.
D) Tractament metodolgic del valenci, del castell i de la llengua estrangera.
E) Previsi dactuacions amb lalumnat de nova incorporaci al sistema educatiu valenci i que necessita
una atenci especfica per a suplicar la baixa competencia lingstica en alguna de les llenges oficials.
CONTINGUT DEL DPP DEL PROGRAMA DIMMERSI LINGSTICA
B) Proporci de ls del valenci i del castell com a llenges dinstrucci.
C) Horari de les diferents rees en els diferents cicles. (vegeu annexos de lOrde de 28 dagost de 2007
19 of 28 27/01/13 00:36
(DOCV nm. 5594, de 7 de setembre de 2007)
D) Moments i seqncia dintroducci sistemtica de la lectura i de lescriptura en valenci i en castell.
E) Tractament metodolgic del valenci, del castell i de la llengua estrangera.
F) Previsi dactuacions amb lalumnat de nova incorporaci al sistema educatiu valenci i que necessita
una atenci especfica per a suplir la baixa competncia lingstica en alguna de les llenges oficials.
20 of 28 27/01/13 00:36
5. LA NORMALITZACI LINGSTICA A L'ENTORN ESCOLAR
21 of 28 27/01/13 00:36
5.1. EL CENTRE EDUCATIU COM A UNITAT DINTERVENCI
Les llenges s'aprenen millor i plenament dins de contextos comunicatius. Reduir l's del valenci al seu
ensenyament normatiu, com assignatura, o a unes quantes assignatures dins del currculum de l'alumne,
comporta allar la llengua en compartiments estancs, momificar-la de moment i esperar que a poc a poc entre
en un procs de deterioraci fins que desaparega. Una llengua viu quan els parlants, les persones, en fan s.
Allar una llengua suposa l'allament dels ciutadans que pertanyen a una comunitat lingstica i negar una de
les diversitats que conformen les societats actuals. s, per aix, de gran importncia la presncia de l's del
valenci en lmbit acadmic, administratiu i de l'entorn social en un centre educatiu. El seu s normal en tots
aquests mbits ser paradigma fonamental en el procs d'aprenentatge i de difusi de la norma culta i dels
diversos nivells o registres que conformen all que diem llengua.
Normalitzar un centre significa fer possible que el valenci siga llengua d's habitual en totes les activitats.
Aconseguir aquesta finalitat suposa una planificaci. El primer pas consisteix en l'anlisi del centre com a
unitat d'intervenci i la configuraci dels espais i sectors susceptibles de ser abordats des de la perspectiva del
canvi de la llengua d's.
El centre es troba immergit en un entorn social (administraci, municipi, barri, famlia, etc.) i est configurat
per quatre mbits d'intervenci (administrativa del centre, gesti pedaggica, interacci didctica i
interrelaci amb l'entorn sociofamiliar). En cada mbit d'intervenci hi ha diferents sectors d'actuaci,
cadascun amb possibles accions singulars que cal tenir en compte.
22 of 28 27/01/13 00:36
5.2. EL PROJECTE LINGSTIC DE CENTRE (PLC)
Segons el DECRET 127/2012, de 3 dagost, del Consell, pel qual es regula el plurilingisme en lensenyana
no universitria a la Comunitat Valenciana. [2012/7817], tots els centres sostinguts amb fons pblics de la
Comunitat Valenciana hauran d'elaborarel Projecte Lingstic de Centre (PLC) en qu es definixen, en lnies
generals, les actuacions dels centres en referncia a l's i l'ensenyament de les llenges tant en l'entorn
escolar com fora d'ell.
Per tal de facilitar la tasca des del Servici d'Ensenyament en Llenges s'ha elaborat un model de PLC
electrnic que es crea en internet i permet un fcil accs a les dades reflectides pels centres.
Amb este document s pretn ajudar els centres educatius en la tasca d'elaboraci del PLC. Tot i aix els
centres poden comptar amb l'assessorament tant de la Inspecci Educativa com del Servici d'Ensenyament en
Llenges i els assessors/es d'mbit lingstic de la xarxa de CEFIRE de la Conselleria d'Educaci, Cultura i
Esport.
Aquest document electrnic compta amb aquests punts:
A) Dades del Centre: Anlisis del context.
B) Situaci sociolingstica del Centre.
C) Programes deducaci bilinge o plurilinge autoritzats prviament al centre.
Relaci de programes i lnies que actualment aplica el centre. Indiqueu l'opci que s'adeqe al vostre centre.
Si s'hi aplica ms d'un programa, cal afegir tantes lnies com siga necessari. Si este camp queda buit, no es
generaran les segents pantalles adequadament. Assenyaleu, si s el cas, si a Educaci Infantil 5 anys
s'aplica el programa plurilinge Regulat per la resoluci de 2008 (http://www.docv.gva.es/datos/2008/08/21/pdf
/2008_10089.pdf), si s's un centre on s'aplica el programa experimental plurilinge del 80%
(http://www.docv.gva.es/datos/2009/06/12/pdf/2009_6789.pd f ) i /o si es pertany a la Xarxa de Centres
Plurilinges (http://www.docv.gva.es/datos/2011/04/15/pdf/2011_4482.pdf).
D) Programa o programes plurilinges sol.licitats pel Centre.
E) Objectius lingstics generals del Centre.
DECRET 38/2008, de 28 de mar , del Consell, pel qual s'establix el currculum del segon cicle de l'Educaci
Infantil a la Comunitat Valenciana (DOCV 03/04/2008)
DECRET 111/2007, de 20 de julio l , del Consell, pel qual s'establix el currculum de l'Educaci Primria a la
Comunitat Valenciana (DOCV 24/07/2007)
F) Organitzaci de leducaci plurilinge:
23 of 28 27/01/13 00:36
Moment i seqncia d'incorporaci de les llenges d'ensenyament de les diferents rees, matries o mduls
no lingstics i atenci a la diversitat.
PROGRAMA PLURILINGE DENSENYAMENT EN VALENCI (PPEV)
Laprenentatge de l'escriptura i de la lectura es realitza de manera interactiva i sha dencabir en un marc de
construcci de sentit. La funci comunicativa de la llengua, la comprensi i lexpressi sn els eixos essencials
sobre els quals shan de realitzar estos aprenentatges.
Al mateix temps que sestructura el llenguatge oral, el mn social oferix a l'alumnat objectes i situacions on
lescrit est present. L'aprenentatge de la llengua escrita s'ha de considerar a l'Educaci Infantil no com un
treball sistemtic d'una srie d'activitats perceptivomotrius "preparatries per a...", sin com un objecte de
coneixement on l'infant realitza tot un esfor intellectual en pensar i emprar les estratgies especfiques per a
comprendre la naturalesa del sistema.
Laprenentatge formal de la lectura i lescriptura es far en primer lloc en valenci i quan es dominen els
aspectes bsics sintroduiran en castell. En fer laprenentatge de la lectoescriptura en valenci en Educaci
Infantil i primer cicle de Primria aconseguirem que els alumnes adquirisquen una competncia lingstica en
valenci que facilitar la transferncia d'habilitats lingstiques per a laprenentatge del castell.
Metodologies i mesures organitzatives prpies de la metodologia de segones llenges (immersi
lingstica) en funci del context sociolingstic i dels resultats
de les avaluacions.
En algunes circumstncies, en funci del context sociolingstic o dels resultats de les avaluacions, el centre
podr optar per aplicar metodologies i mesures organitzatives prpies de la metodologia de segones llenges.
En eixe cas, pel que fa al treball a laula, el professorat hauria de posar especial cura en la contextualitzaci de
la llengua, la parla del mestre o la mestra i la correcci derrors. Laprenentatge formal del llenguatge escrit en
angls sintroduir a partir del primer nivell del primer cicle de Primria.
Programa Plurilinge dEnsenyament en Castell (PPEC)
Laprenentatge de l'escriptura i de la lectura es realitza de manera interactiva i sha dencabir en un marc de
construcci de sentit. La funci comunicativa de la llengua, la comprensi i lexpressi sn els eixos essencials
sobre els quals shan de realitzar estos aprenentatges.
Al mateix temps que sestructura el llenguatge oral, el mn social ofereix a l'alumnat objectes i situacions on
lescrit est present. L'aprenentatge de la llengua escrita s'ha de considerar a l'Educaci Infantil no com un
treball sistemtic d'una srie d'activitats perceptivomotrius "preparatries per a...", sin com un objecte de
coneixement on l'infant realitza tot un esfor intellectual en pensar i emprar les estratgies especfiques per a
comprendre la naturalesa del sistema.
24 of 28 27/01/13 00:36
Laprenentatge formal de la lectura i lescriptura es far principalment en castell. Ara b, aix no vol dir que
shaja dajornar la introducci de lescrit en valenci al primer cicle de Primria. Encara que el treball sistemtic
de la lectoescriptura s far en la llengua base del programa, de la mateixa manera que passa en la vida real
dels alumnes, lescrit en valenci ha de tindre presncia a laula. No es tracta, per tant, de fer lectoescriptura
consecutiva, esperar a dominar el procs en una llengua per introduir-ne laltra, ni de fer dos voltes el treball
de sistematitzaci, per si fer una lectoescriptura simultnia facilitant la transferncia d'habilitats lingstiques
d'una llengua a l'altra.
A ms a ms, si lalumnat no s valencianoparlant caldr treballar lescrit en valenci amb textos reals, amb
activitats significatives, amb un treball previ de loral i oferint un input ric i variat en la L2.
Cal recordar que el Decret 38/2008 diu: En lEducaci Infantil de la Comunitat Valenciana, lactuaci educativa
garantir, per mitj de les mesures necessries, el procs de desenrotllament del llenguatge escrit en les dos
llenges cooficials. Satorgar, en esta etapa, especial protecci i respecte a la recuperaci del valenci.
Tamb cal recordar que, a ms a ms, lalumnat cursar lrea de Coneixement del Medi en valenci des de
primer curs de lEducaci Primria. Laprenentatge formal del llenguatge escrit en angls sintroduir a partir
del primer nivell del primer cicle de Primria.
G) Actuacions generals i especfiques dissenyades en funci de la realitat lingstica de l'alumnat.
Tractament metodolgic de les llenges vehiculars.
H) Tractament Integrat de Llenges. Implicacions metodolgiques.
I) Recursos humans i materials del centre per a l'aplicaci del programa/es plurilinge. Acords
presos per a la distribuci del professorat.
J) Planificaci d'accions de formaci del professorat en competncia lingstica
K) Relaci d'altres actuacions o projectes que el centre porta a terme per a millorar l'aplicaci del
programa plurilinge.
L) Criteris i procediments previstos per a la implantaci i desenrotllament del projecte lingstic de
centre.
M) Pla de Normalitzaci Lingstica del valenci.
N) Seguiment i avaluaci.
25 of 28 27/01/13 00:36
6. BIBLIOGRAFIA I LEGISLACI
Consell d'Europa:
Pgina principal: http://www.coe.int
Pgina de la Divisi de Poltica Lingstica: http://culture.coe.int/lang
Pgina dinformaci sobre el Portfolio Europeu de les Llenges:
http://culture2.coe.int/portfolio
Centre de Llenges Modernes de Graz: http://www.ecml.hat
Marc Europeu Com de Referncia per a les llenges:
Consell dEuropa, Poltica lingstica: http://www.coe.int/t/dg4/linguistic/CADRE_EN.asp
Enllaos i documents de la pgina del SEDEV:
http://www.edu.gva.es/ocd/sedev/val/marc_eur_comun.htm
OAPEE (Organismo Autnomo de Programas Educativos Europeos)
http://www.oapee.es/oapee/inicio/iniciativas/portfolio.html
http://cvc.cervantes.es/obref/marco/indice.htm
http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/marc/ndex.htm
Portfolio Europeu de les Llenges:
Portfolios en les llenges autonmiques: http://www.oapee.es/oapee/inicio/iniciativas/portfolio/portfolios-
validados-esp.html
Hi ha un enlla als documents a la pgina del SEDEV:
http://www.edu.gva.es/sedev/europa/portfolio_index.html
Europass: Pgina del MEC: http://www.mec.es/europass/index.html
Per a consultar guies sobre el PEL cal accedir a:
http://www.mec.es/programas-europeos/jsp/plantilla.jsp?id=pel_docs
Per a ms informaci consulte les pgines segents en la web:
http://culture2.coe.int/portfolio
http://www.coe.int/t/dg4/linguistic/Portfolio_EN.asp
Resoluci del Portfolio Europeu de les Llenges: http://www.mec.es/programas-europeos
/docs/resolucion_pel.pdf
Resoluci del Portfolio Europeu de les Llenges en angls. http://www.mec.es/programas-europeos
/docs/resolution.pdf
Trptic del Portfolio Europeu de les Llenges: http://www.mec.es/programas-europeos
26 of 28 27/01/13 00:36
/docs/triptico_portfolio.pdf
Resoluci de 8 d'abril de 2010 de la Direcci General dOrdenaci i Centres Docents per la qual es regula
laplicaci electrnica del Portfolio Europeu de les Llenges electrnic, e-PEL a la Comunitat Valenciana:
http://www.edu.gva.es/ocd/sedev/val/portfolio.htm
COMPETNCIES BSIQUES:
CABRERIZO, J. / RUBIO, MARIA.J. / CASTILLO, S., Programacin por competencias. Formacin y
prcticas. Pearson Educacin, Madrid, 2008.
ESCAMILLA, A. Las competencias bsicas. Claves y propuestas para su desarrollo en los centros.
Gra, Barcelona, 2008.
GARAGORRI, X. Currculo basado en competencias: aproximacin al estado de la cuestin. Aula
de Innovacin Educativa nm. 161. Pgines 4755.
Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, BOE nm. 106, 04.05.2006, 296-341.
MONEREO,C. y POZO,J.I (coord..) (2007) Monogrfic sobre competncies bsiques. Cuadernos
de Pedagoga, 370.
NUNAN, DAVID, El diseo de tareas para la clase comunicativa. Cambridge: Cambridge University
Press. 1996.
PREZ ESTEVE, P. / ZAYAS, F., Competencia en comunicacin lingstica, Alianza Editorial,
Madrid, 2007.
Pueden las competencias bsicas mejorar el currculo? Claves para una respuesta, Escuela,
nm.1, octubre 2007.
Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, por el que se establecen las enseanzas mnimas
correspondientes a la Educacin Secundaria Obligatoria, BOE nm. 5, 05.01.2007, 677-773.
Recomendacin del Parlamento Europeo y del Consejo de 18 de diciembre de 2006 sobre las
competencias clave para el aprendizaje permanente, Diario Oficial de la Unin Europea, L 394,
30.12.2006, 10-18.
Se pueden evaluar las competencias bsicas?, Escuela, nm. 5, febrer 2008.
Sarramona Lpez, Jaume, Las competencias bsicas en la educacin obligatoria. CEAC,
Barcelona, 2004.
UNESCO (1996): "La educacin encierra un tesoro". Informe per a la UNESCO de la Comissi
Internacional sobre l'educaci per al segle XXI, presidida per J. Delors.
Ediciones UNESCO, Madrid.
ZABALA, A. ARNAU, L., 11 ideas clave. Cmo aprender y ensear competencias. Gra,
Barcelona, 2007.
WEBS DINTERS SOBRE COMPETNCIES BSIQUES
EURYDICE (2002): Competncies clau. Un concepte en expansi dins de l'educaci general obligatria.
Disponible a: http://www.eurydice.org
DeSeCo (Definici i selecci de competncies. Web de la confederaci sussa).
http://www.deseco.admin.ch
Decret ministerial de la LOE que regula la incorporaci de les Competncies bsiques a lensenyament de
secundria: http://www.boe.es/g/es/bases_datos/doc.php?coleccion=iberlex&id=2007/00238&txtlen=1000
Pgina del Ministerio de Educacin, Qu estudiar: Competncies bsiques:
27 of 28 27/01/13 00:36
http://www1.educacion.es
Orientacions sobre les competncies bsiques al currculum i recursos:
http://competentes.wordpress.com
http://cbib.caib.es/
http://www.scribd.com/doc/13371049/Competencies-basiques
http://cbib.caib.es/index.php?option=com_content&view=article&id=175:introduccio-dimensions-
ccl&catid=37:comunicacio-lingueistica
http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/index.php
http://www.xtec.cat/~atallada/competencia_digital/comptic/les_competncies_bsiques
http://www.xtec.cat/~mlluelle/caceres/competencies.html
http://ccbb-equipo2.blogspot.com/
http://www.edu.gva.es/consell/val/jornadas.htm
http://ddd.uab.es/pub/educar/0211819Xn26p101.pdf
28 of 28 27/01/13 00:36

Marc Legal. Els Programes D'educació Bilingüe I Plurilingüe. Documents Organitzatius I de Gestió Pedagògica - PDF PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Marc Legal. Els Programes D'educació Bilingüe I Plurilingüe. Documents Organitzatius I de Gestió Pedagògica - PDF PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

MARC LEGAL.

ELS PROGRAMES DEDUCACI BILINGE I

You might also like