El crecimiento y el desarrollo neuromotor, seo y muscular.

Factores endgenos y
exgenos que repercuten en el desarrollo y crecimiento. Patologas relacionadas
con el crecimiento y la evolucin de la capacidad del movimiento. Evaluacin y
tratamiento en el proceso educativo.


1. Creixement i desenvolupament neuromotor, ossi i
muscular.
1.1 Creixement
1.2 Creixement i desenvolupament neuromotor.
1.3 Creixement i desenvolupament ossi.
1.4 Creixement i desenvolupament muscular.
2. Factors que incideixen en el desenvolupament i
creixement.
2.1 Factors endgens.
2.2 Factors exgens.
3. Patologies del desenvolupament.
3.1 Patologies relacionades amb el creixement.
3.1.1 Problemes inherents al
desenvolupament de l'alada i el pes.
3.1.2 Malalties lligades a l'aparell locomotor.
3.2 Patologies relacionades amb l'evoluci de la
capacitat de moviment.
3.2.1 Nens sense destresa motriu.
3.2.2 Atxia.
3.2.3 Aprxia.
4. Avaluaci i tractament en el procs educatiu.
4.1 Caracterstiques de lavaluaci
4.2 Instruments d'avaluaci.
4.2.1 Tcniques somtiques.
4.2.2 Tcniques conductuals.
4.3 Plantejaments didctics en relaci amb el
creixement i desenvolupament.


1. Creixement i desenvolupament
neuromotor, ossi i muscular.
A cada etapa de creixement corresponen en la persona
unes caracterstiques biolgiques determinades que han
de ser respectades: necessitem adaptar la modalitat de
l'activitat fsica al nen, i no a l'inrevs.
El professional de l'EF ha de conixer els aspectes
fonamentals del desenvolupament hum.

1. 1. 1. 1.1 1 1 1 Creixement Creixement Creixement Creixement
El creixement es produeix per etapes etapes etapes etapes: nonat, lactant,
segona i tercera infncia, edat escolar, pubertat i
adolescncia.
Entenem per creixement el conjunt de fenmens que
condueixen a la maduraci maduraci maduraci maduraci definitiva de l'individu. Les
valoracions corporals en matria de creixement fan
referncia a diferents aspectes i parmetres, sobre tot
l'alada alada alada alada i el pes pes pes pes. Tamb la dentici, el permetre torcic,
grau d'ossificaci, aparici de la menstruaci...
El creixement es refereix a l'increment quantitatiu quantitatiu quantitatiu quantitatiu
dels diferents rgans, per la qual cosa resulta fcilment
mesurable i observable. El desenvolupament fa referncia
a la qualitat d'aquesta evoluci, a l'aspecte qualitatiu qualitatiu qualitatiu qualitatiu del
procs de creixement.
Els diversos sistemes corporals i les seves parts no
creixen tots al mateix ritme ni en la mateixa proporci.
Segons l'mbit orgnic afectat es parla de creixement
ponderal (relatiu al pes), estructural, ossi, dentari,
visceral i psquic.
La pubertat s l'etapa en que es produeix un augment
en la velocitat de creixement. S'inicia ms aviat en les
noies (11-13 anys) i termina ms tardanament en els
nois (14-16 anys).

1.2 1.2 1.2 1.2 Creixement i desenvolupament neuromotor. Creixement i desenvolupament neuromotor. Creixement i desenvolupament neuromotor. Creixement i desenvolupament neuromotor.
El desenvolupament neuromotor est condicionat pel
sistema nervis, el qual mostra un creixement rapidssim
ja des de la seva fase embrionria i fetal. El cervell
adquireix la seva forma adulta a la 12a setmana fetal.
El progrs i la perfecci en els diferents moviments
bsics, tal com succeeix en les coordinacions dinmiques
generals (desplaaments, salts, girs) ens est indicant que
el que es porta a terme s una maduraci de les maduraci de les maduraci de les maduraci de les
cllules nervioses cllules nervioses cllules nervioses cllules nervioses, i no tant una multiplicaci de les
mateixes.
Amb l'arribada de la infncia, la motricitat reflexa
desapareix i s'inicia el procs de consolidaci de
l'autonomia motriu. El desenvolupament psicomotor
implica una diferenciaci progressiva de funcions, aix
com una diferncia perceptiva i sensorial.
Habilitats motrius bsiques en relaci amb el
desenvolupament neuromotor. Entre els 2/7 anys:
desenvolupament de les habilitats fonamentals
(locomoci, manipulaci, estabilitat i combinacions
entre elles). Entre els 7 (barrera de l'eficincia) i els 10
anys: aplicacions als aprenentatges esportius (futbol,
atletisme, gimnstica...)

1.3 1.3 1.3 1.3 Creixement i desenvolupamen Creixement i desenvolupamen Creixement i desenvolupamen Creixement i desenvolupament ossi. t ossi. t ossi. t ossi.
El procs d'ossificaci li confereix a l'os rigidesa, a
canvi de sacrificar el de la flexibilitat del cartlag cartlag cartlag cartlag que el
precedeix.
Distingim dos processos d'ossificaci, el que es
produeix en els ossos del cap i de la clavcula, i
l'ossificaci int ossificaci int ossificaci int ossificaci intracartilagin racartilagin racartilagin racartilagino oo osa sa sa sa. Per terme general, les
noies (entre els 18-20 anys) acaben el seu creixement ossi
abans que els nois.

1.4 1.4 1.4 1.4 Creixement i desenvolupament muscular. Creixement i desenvolupament muscular. Creixement i desenvolupament muscular. Creixement i desenvolupament muscular.
Els msculs presenten un procs de desenvolupament
molt ms lent que els ossos. Quan neixem representen
nicament el 16% de la massa corporal, en comparaci
amb el 40% d'un adult. L'augment del volum muscular
no es realitza mitjanant una multiplicaci del nmero
de les fibres musculars, sin que s fruit de l'augment en augment en augment en augment en
gruix gruix gruix gruix de les fibres originries.
El factor muscular est molt relacionat amb el
rendiment fsic, i encara ms en la infncia i
adolescncia. El desenvolupament muscular tamb est
provocat per efecte del creixement ossi.
L'augment de la massa muscular s idntic en ambds
sexes fins els 15 anys, edat a la qual les adolescents
obtenen la seva massa muscular definitiva, mentre que
en els nois es continua incrementant fins els 18 anys.

2. Factors que incideixen en el
desenvolupament i creixement.
2.1 2.1 2.1 2.1 Factors endgens. Factors endgens. Factors endgens. Factors endgens.
(a) L'herncia. (b) Factors racials. (c) Factors hormonals,
tant l'hormona de creixement com l'hormona tiroides
1
.
(d) El sexe. (e) La nutrici. s molt important calcular
les necessitats de calories, protenes, vitamines i minerals
que el nen pugui necessitar. Una nutrici inadequada
afecta no noms al desenvolupament fsic, sin tamb al
motor. L'obesitat (excessiva acumulaci de teixit adips)
t un efecte negatiu en relaci amb el creixement fsic,
per tamb pel que fa a l'autoconcepte dels nens i
adolescents.

2.2 2.2 2.2 2.2 Factors exgens. Factors exgens. Factors exgens. Factors exgens.
(a) Climtics. Resulta difcil comprovar la seva
influncia. (b) Psicolgics. (c) Malalties. Les malalties
tamb poden influir directament en el procs de
creixement, si aquestes es produeixen durant el mateix,
en funci de la seva gravetat i cronicitat. (d) Estatus
scio-econmic. Lligat a molts dels factors citats
anteriorment. Un millor nivell de vida possibilita un
major descans, alimentaci, higiene, ms i millor exercici
fsic, etc.

3. Patologies del desenvolupament.
3.1 3.1 3.1 3.1 Patologies r Patologies r Patologies r Patologies relacionades amb el creixement. elacionades amb el creixement. elacionades amb el creixement. elacionades amb el creixement.
3.1.1 Problemes inherents al desenvolupament de l'alada i el pes.
Es coneixen com Auxopaties a aquests tipus de
desordres. (a) Gegantisme Gegantisme Gegantisme Gegantisme. Relacionat amb alteracions
glandulars endocrines. (b) Nanisme Nanisme Nanisme Nanisme. (c) Obesitat Obesitat Obesitat Obesitat.
Acumulaci de greix en el teixit subcutani. (d)
Caquxia Caquxia Caquxia Caquxia. Extrema decadncia de l'estat nutritiu i
sanguini de l'organisme i de les seves forces. Es
caracteritza per una prdua de pes, anmia intensa i
prdua de forces.
3.1.2 Malalties lligades a l'aparell locomotor.
|Vegeu punts 3.1 i 3.2 del Tema 3

3.2 3.2 3.2 3.2 Patologies relacionades amb l'evoluci de la capacitat Patologies relacionades amb l'evoluci de la capacitat Patologies relacionades amb l'evoluci de la capacitat Patologies relacionades amb l'evoluci de la capacitat
de moviment. de moviment. de moviment. de moviment.
3.2.1 Nens sense destresa motriu.
Els nens maldestres, en termes generals, sn aquells
que presenten problemes de moviment. Les causes sn
molt variades (un embars difcil, problemes del

1
Tiroides: glndula endocrina que se encuentra en casi todos los
vertebrados, localizada en la parte anterior y a cada lado de la
trquea Segrega una hormona que controla el metabolismo y el
crecimiento.
naixement, lesions traumtiques fsiques o
psicolgiques...). Els nens maldestres es poden classificar
en dues categories: (a) Aquells que presenten algun
problema allat en un membre o costat del cos. (b)
Aquells que presenten dificultats derivades del sistema
nervis central.
Dos tipus de dificultats especfiques observades en
nens maldestres sn l'atxia i l'aprxia.
3.2.2 Atxia.
Trastorn de la motricitat vinculat a un defecte de
coordinaci dels msculs implicats en un moviment.
Quan un individu realitza un moviment, la seva
correcta realitzaci no respon tan sols a la integritat
motora, sin que s necessria la informaci de la posici
dels msculs en aquest moment del moviment, a travs
de les vies nervioses. L'atxia es manifesta sempre que
falti aquest control sensitiu.
3.2.3 Aprxia.
s la incapacitat de realitzar correctament moviments
voluntaris, tot i que no estiguin impedits per parlisi ni
defectes de coordinaci (atxia). Es tracta d'un problema
neurolgic.
L'aprxia s'observa en l'execuci d'alguns moviments
quotidians (com ara vestir-se). Pot ser conseqncia
d'una lesi cerebral.

4. Avaluaci i tractament en el procs
educatiu.
4.1 4.1 4.1 4.1 Caracterstiques de lavaluaci Caracterstiques de lavaluaci Caracterstiques de lavaluaci Caracterstiques de lavaluaci
Al marge del tipus d'instrument utilitzat, tota prova
avaluadora ha de reunir una srie de condicions per que
sigui d'utilitat: (a) Fiabilitat. Es refereix a la precisi o
estabilitat dels resultats encara que es canvin les
condicions. (b) Objectivitat. Independncia de
l'instrument de l'examinador. (c) Validesa. Seguretat de
que s'estigui valorant realment all que es pretn. (d)
Sensibilitat. L'instrument ha de captar la ms mnima
diferncia. (e) Normalitzaci.
Fases del procs d'avaluaci: (1) Recollida
d'informaci. Referit als diferents instruments o proves
que utilitzem a l'hora d'obtenir informaci sobre l'estat
motor i perceptiu del subjecte en el moment actual. (2)
Anlisi de les dades. (3) Interpretaci dels resultats.

4.2 4.2 4.2 4.2 Instruments d'avaluaci. Instruments d'avaluaci. Instruments d'avaluaci. Instruments d'avaluaci.
4.1.1 Tcniques somtiques.
(a) Biomtriques Biomtriques Biomtriques Biomtriques. Avaluar el creixement de teixits:
alada, pes, permetre cranial, torcic, etc. (b) ndex ndex ndex ndex
qual qual qual quali ii itatius tatius tatius tatius. Elements que ens permetin inferir el grau de
desenvolupament biolgic a nivell de maduraci: ndex
ossi, dentari, sexuals, etc. (c) Fisiolgiques Fisiolgiques Fisiolgiques Fisiolgiques. Pressi
arterial, freqncia cardaca i respiratria.
4.1.2 Tcniques conductuals.
Les tcniques de carcter general carcter general carcter general carcter general tenen la finalitat de
determinar el quocient de desenvolupament del nen
quan es comparen les edats cronolgiques i de
desenvolupament. Per exemple, lEscala de Gesell Gesell Gesell Gesell
2
de

2
Gesell, Arnold Lucius (1880-1961), psiclogo y pediatra
estadounidense, cuyo trabajo, que estableci las pautas de
Desenvolupament Infantil (0-72 mesos). Abasta quatre
rees: adaptativa, verbal, motriu i social.
Les tcniques de carcter especfic poden ser motrius,
tests i proves perceptives i motrius, i tests cognitius.
(a) Proves motrius motrius motrius motrius. Per exemple, el test de condici
fsica per a alumnes en edat escolar EUROFIT EUROFIT EUROFIT EUROFIT, que
suposa una medici quantitativa de la capacitat de
rendiment. Inclou 5 proves: el tapping test, la flexi de
tronc asseguts, una carrera danar i tornar 5x10, flexi de
braos mantinguda, salt de longitud a peus junts,
abdominals en 30 segons, dinamometria manual i la
cursa navette
3
| Consulteu la taula al final del tema 24.
(b) Tests i proves perceptives perceptives perceptives perceptives i motrius. Per exemple,
lexamen psicomotor de Pierre Vayer Vayer Vayer Vayer (per a alumnes de
2 a 12 anys). Avalua aspectes del desenvolupament
psicomotor, com ara la coordinaci cul-manual,
coordinaci esttica, dinmica, control segmentari,
orientaci espacial, estructuraci espai-temporal i
lateralitat.
(c) Tests cognitius cognitius cognitius cognitius. El seu objectiu s la valoraci de
factors intellectuals. Tenen un component motriu i
implicacions de cara al desenvolupament. Un exemple s
el que es coneix com dibuix de la figura humana de
Go Go Go Goo oo odenough denough denough denough (5-15 anys). Valora capacitats intellectuals
a travs de l'autopercepci. Es pot aplicar individual o
collectivament, i t una durada de 10-15 minuts. Se
trata de una prueba no verbal, de fcil aplicacin y bien
aceptada por los sujetos. Consisteix en fer tres dibuixos:
de un hombre, de una mujer y de s mismo,
representando en todos los casos el cuerpo entero. La
puntuacin directa obtenida en los dibujos del hombre y
la mujer se convierte en coeficiente intelectual (CI), pero
debe interpretarse con ciertas precauciones ya que su
justificacin estadstica no est suficientemente
contrastada
4
. Desde que fue diseado en 1926 por la
doctora Florence L. Goodenough, ocupa un lugar
privilegiado en cualquier batera de tests. Es el
instumento ms gil y econmico para medir el nivel
mental del nio
5
.
(d) L'examen neurolgic. L'estudi dels reflexos reflexos reflexos reflexos es
considera com la part ms important de l'examen
neurolgic, ja que la seva alteraci representa una
fenomen inicial molt significatiu d'un trastorn de la
funci nerviosa.

4.3 4.3 4.3 4.3 Plantejaments didcti Plantejaments didcti Plantejaments didcti Plantejaments didctics en relaci amb el cre cs en relaci amb el cre cs en relaci amb el cre cs en relaci amb el crei ii ixement xement xement xement
i desenvolupament. i desenvolupament. i desenvolupament. i desenvolupament.
El coneixement general de les caracterstiques bsiques
que condicionen el desenvolupament evolutiu a travs
de les diferents edats, sobre tot l'escolar, ha de ser
l'element que orienti la tasca educativa de tot
professional de l'EF i l'esport.
Els objectius fonamentals de la nostra intervenci
educativa, de cara a facilitar els processos del
desenvolupament hum, hauran de ser aquells que
permetin satisfer les necessitats de moviment dels nostres
alumnes, dotant-los d'una major qualitat de vida, aix

conducta seguidas en las sucesivas etapas del desarrollo infantil,
sera decisivo en la puericultura de las dcadas de 1940 y 1950.
3
Per a ms informaci www.xtec.es/~jsanz/avalua/eurofit.htm, on
sinclou una descripci de les proves i unes taules per edats amb
parmetres orientadors.
4
http://www.psiquiatria.com
5
http://www.espaciologopedico.com
com elements de relaci social i de comunicaci, que els
ajudin en el seu desenvolupament personal i social.
La contraindicaci absoluta per la prctica de
l'activitat fsica s estranya. Les contraindicacions
parcials, com estar prim en excs o l'hemoflia
desaconsellen els esport de contacte.
L'entrenament fsic i esportiu s un element preventiu
de lesions i/o malalties que depenguin dels reflexos i de
les forces musculars, a les quals els subjectes amb
necessitats especials estan ms predisposats.
Respecte a l'edat ms idnia per a l'inici de
determinades activitats fsiques esportives, hem de tenir
en compte la diferent evoluci orgnica i funcional en
relaci al sexe. A l'hora d'iniciar l'activitat fsica intensa i
la competici esportiva caldr considerar l'estat de salut,
la preparaci fsica prvia i lesport adaptat a la
constituci psico-fisiolgica