Facultat dEconomia

Departament de Direcci
d'Empreses Juan Jos Renau
Piqueras

Planificaci i Gesti
Farmacutiques
Curs Acadmic 2014-2015


PRCTICA Num. 1: PARADORES NACIONALES DE TURISMO




Corria l'any 1910 quan el govern va encarregar al Marqus de la Vega Incln el projecte de
crear una estructura hotelera, en aquell moment prcticament inexistent en el pas, que donara
hostalatge als excursionistes i millorara la imatge internacional d'Espanya. En 1926, seguint este
projecte i des de la Comissaria Rgia de Turisme creada en 1911, De la Vega Incln va impulsar
la construcci d'un allotjament en la serra de Gredos, que obrira al turisme les meravelles del
paisatge d'este lloc.
La idea va entusiasmar el Rei Alfons XIII, qui personalment va triar l'emplaament. A l'agost
d'eixe mateix any van comenar les obres que es van culminar el 9 d'octubre de 1928 amb la
inauguraci, per ell mateix, del que es convertiria en el primer establiment de la posterior xarxa
de Paradors d'Espanya, el Parador de Gredos. Inaugurat este primer establiment, es constitux la
"Junta de Paradors i Hostals del Reino" i els esforos s'encaminen a perfeccionar la idea original
i servir-se de triats monuments histric- artstics i paratges de gran bellesa natural per a
installar nous Paradors.
La conjuntura dels felios anys vint, els resultats de la primera gesti i la imminent Exposici
iberoamericana van refermar el projecte i van animar a la construcci de nous paradors, ja en
edificis monumentals, com els inaugurats a Orpesa (1930) , beda (1930) , Ciutat Rodrigo
(1931) o Mrida (1933) , entre altres. Al mateix temps, els primers albergs de carretera que se
van anar integrant en la Xarxa tamb obrien al pblic, com a Pomerars (1932) , Bailn (1933) o
Benicarl (1935) . Amb el transcurs dels anys van ser estenent-se els Paradors per tot el territori
nacional. Va ser una poca tamb marcada pel desenrotllament d'infraestructures com a
carreteres, ferrocarrils, aeroports, ports, etc.
La Guerra Civil va significar, naturalment, no sols un estancament sin un retrocs per al
turisme. Algunes de les infraestructures de la Xarxa van ser danyades o utilitzades com a
hospitals, per una vegada acabada la contesa, es va refermar la idea i es va oferir un nou
impuls, amb la restauraci i reobertura de perode posterior a la guerra, es van crear Paradors
amb diversos fins, entre altres, la difusi dels escenaris ms importants de la contesa, cas del
Parador d'Andujar, aix com altres l'objectiu de la qual era per a potenciar els atractius turstics
del pas. La conversi del Convent de San Francisco de Granada, situat en el cor del recinte de
l'Alhambra, hui un dels Paradors ms atractius, va tindre lloc en eixos anys (1945) . El mateix
va ocrrer en altres entorns turstics, com Santillana del Mar (1946) , Mlaga, amb el Parador de
Gibralfaro (1948) , o Pontevedra (1955) .
No obstant aix, el major procs expansiu es va produir en la dcada dels 60, coincidint amb
l'important desenrotllament turstic que va viure el pas. En eixos anys, la Xarxa de Paradors va
passar de 40 a 83 establiments. Entre altres, van ser inaugurats Crdova (1960) , Canals del
Teide (1960) , Jan (1965) , Guadalupe (1965) , Nerja (1965) , Aiguablava (1966) , vila
(1966) , Olite (1966) , El Saler (1966) , Vielha (1966) , Gijn (1967) , Zafra (1968) ,
Hondarribia (1968) o Toledo (1968) . L'poca de la transici espanyola va suposar el canvi de
titularitat de la Direcci General de Paradors, i sobretot, la seua dependncia administrativa. Es
va plantejar una amplia reestructuraci, tancant-se algunes installacions obsoletes o molt
allunyades de les rutes habituals i per tant molt deficitries, i es van revisar els criteris
d'explotaci, per a millorar la rendibilitat.
En estos anys, Paradors s escenari d'actes tan importants com l'elaboraci de l'esborrany de la
Constituci en el Parador de Gredos (1978) , la firma de l'avantprojecte de l'estatut de Catalunya
en el Parador de Vic (1978) o la de l'estatut Autonmic d'Andalusia, en Carmona (1980) . Per
les obertures es continuen produint. Entre elles, algunes tan destacades com Sigenza (1976) ,
Carmona (1976) , Cardona (1976) , Tortosa (1976) , Almagro (1977) , Seu d'Urgell (1977) o
Segvia (1979) . En els 80 entren a formar part de la Xarxa de Paradors alguns hotels de la
cadena pblica Entursa. Entre ells, establiments tan emblemtics com l'Hostal dels Reis Catlics
(Santiago) , l'Hostal de Sant Marcos (Lle) i l'Hotel La Muralla (Ceuta) . Tant Santiago com
Lle han mantingut durant tots estos anys la seua categoria d'hotel de cinc estreles gran luxe. Al
temps, obrin Salamanca (1981) , L'Hierro (1981) , Chinchn (1982) , Trujillo (1984) i Cceres
(1989).
Amb l'arribada dels 90, Paradors viu un canvi fonamental. El 18 de gener de 1991 es constitux
la societat annima, "Paradores de Turisme d'Espanya, S.A.". L'objectiu s fer de la cadena
hotelera una empresa rendible que se servisca exclusivament dels seus propis beneficis per a
manteniment i explotaci de la Xarxa. En eixe moment, l'activitat es concretava en la gesti de
85 establiments i dos hostals, localitzats en la Pennsula Ibrica, Canries, Ceuta i Melilla.
Durant l'ltima dcada, Paradors conjuga tradici amb avantguarda i desenrotlla noves
poltiques estratgiques: una aposta clara per les poltiques ambientals, una forta inversi en la
renovaci de la Xarxa, el desenrotllament d'iniciatives d'I+D, la implantaci de noves
tecnologies i la potenciaci de la qualitat com principal premissa del servici hoteler oferit per la
cadena.
Gestionar edificis d'alt valor patrimonial de dimensions molt concretes o situats en paratges
naturals suposa un repte important, ja que el manteniment i les necessitats de personal sn molt
diferents de les d'un hotel a l's. No obstant aix i a pesar d'estos condicionants, els resultats
aconseguits durant els ltims anys certifiquen la "buena salud" econmica de l'empresa, aix
com la gran fidelitat dels seus clients. La posada en marxa de les actuacions incloses en el Pla
Estratgic 20042008 es van traduir en "unos resultats histrics per a la cadena", a pesar de
condicionants com la reducci d'oferta causada per les obres de millora en nombrosos
establiments i l'augment del cnon que s'abona anualment a l'Estat.
No obstant aix, durant 2008, com a conseqncia de la crisi, la cadena va registrar una caiguda
del 6% en l'ocupaci i del 4% en la facturaci, que durant este exercici va aconseguir els 259,
910 milions d'EUR. En l'actualitat, Paradors de Turisme, amb una plantilla de 4348 empleats,
afronta la seua major etapa de creixement des dels anys 60, la qual cosa suposar aconseguir els
100 establiments durant el 2010 dins del marc del Pla Estratgic 2009-2012. Este pla preveu
l'ampliaci de la xarxa amb 15 nous paradors, 5 dels quals es troben en construcci i altres nou
en fase de projecte arquitectnic. Tamb est previst un pla de millores que permetr la
remodelaci integral o parcial de molts dels seus establiments.

FONT: Web oficial Paradores:
http://www.parador.es/es?gclid=COTu3ozQ7MACFVGWtAodjFcA3Q