TFD ReinaldBesalu PDF

Per qu els castellanoparlants no
miren TV3?

Proposta de recerca sobre gust televisiu: anlisi de
textos i receptors

Reinald Besal Casademont

Tutora: Eva Pujadas Capdevila

Curs 2010/2011

Treballs de recerca dels programes de postgrau del Departament de
Comunicaci, modalitat A

Departament de Comunicaci

Universitat Pompeu Fabra

Abstract: Amb lobjectiu dorientar una futura tesi doctoral, aquest treball de
recerca planteja una investigaci sobre audincia televisiva a Catalunya. A
partir de les aportacions fetes pels investigadors del camp, tant a nivell empric
com teric, es dissenya una metodologia danlisi del text i la recepci per
tractar de donar resposta a un fenomen particular: la poca presncia de pblic
castellanoparlant en laudincia de TV3, la televisi pblica catalana. Sota el
paraiges del construccionisme social moderat, la recerca dissenya unes
hiptesis relacionades amb la distncia percebuda respecte de la cadena, el
gust televisiu i les caracterstiques enunciatives dels missatges televisius, i
planteja donar-hi resposta a partir de lanlisi de lenunciaci de les principals
cadenes generalistes que emeten a Catalunya, per una banda, i amb la
realitzaci dentrevistes i grups de discussi amb una mostra despectadors,
per laltra.

Keywords: TV audience, moderate social constructionism, television taste,
enunciation, TV3, Spanish speakers in Catalonia, perceived distance, image of
a TV channel, rejection reading, audiovisual texts.

Per qu els castellanoparlants no miren TV3? Proposta de recerca sobre gust televisiu

1

De manera que no els demanaria pas que em lloessin o em
denigressin, sin noms que em diguessin si era all, si els mots
que llegien en ells mateixos eren els que jo havia escrit (ats que
les divergncies possibles sobre aquest particular, val a dir-ho,
no han de provenir sempre del fet que jo mhagi equivocat, sin
de vegades del fet que els ulls del lector no siguin daquells als
quals convindr el meu llibre per llegir b en si mateixos).
Marcel Proust, A la recerca del temps perdut: El temps retrobat.

2

NDEX

1. Presentaci 4
1.1. Introducci 4
1.2. Punt de partida 4
1.3. Justificaci de la importncia, novetat i rellevncia del tema 6
1.4. Motivacions 8

2. Recerca sobre audincia televisiva: estat de la qesti 10
2.1. Aportacions empriques 10
2.1.1. Treballs fundacionals 10
2.1.1.1. Nationwide, de David Morley 10
2.1.1.2. Watching Dallas, dIen Ang 12
2.1.1.3. The export of meaning, de Tamar Liebes i Elihu Katz 14
2.1.2. Recerques que indaguen en la incidncia de factors aliens al text en la
recepci 15
2.1.3. Usos i gratificacions 19
2.1.4. Recerques que posen en relaci textos i audincia 21
2.1.5. Recerques sobre la singularitat del cas catal 23
2.1.6. Conclusions 24
2.2. Aportacions teriques 28
2.2.1. Introducci 28
2.2.2. Sobre el concepte daudincia i la seva validesa 29
2.2.3. Poder i activitat: de laudincia com a massa a laudincia com a
individus 31
2.2.3.1. Laudincia com a massa 31
2.2.3.2. Laudincia com a individus: teoria dels usos i les
gratificacions i estudis culturals 32
2.2.3.3. Una visi sinttica 35
2.2.3.4. La transcendncia del fet que hi hagi diversitat de lectures 37
2.2.4. El problema de la contextualitzaci 37
2.2.5. Mtodes de recerca: la necessitat de vincular all micro i all macro 40
2.2.6. Conclusions 43
2.2.6.1. Implicacions de cada orientaci terico-metodolgica per a la
recerca proposada 43
2.2.6.2. El marc per a la recerca sobre els castellanoparlants i TV3:
elecci metodolgica 46

3. Problema dinvestigaci i hiptesis 49

3

4. Metodologia 55
4.1. Introducci 55
4.2. Anlisi de la proposta enunciativa global de les principals cadenes de televisi:
TV3, Telecinco, La 1 i Antena 3 55
4.2.2. La graella danlisi 56
4.2.2.1. Rols enunciatius 56
4.2.2.2. Posada en escena, tractament del temps i punt de vista 58
4.2.3. Mostra i procediment danlisi 59
4.3. Anlisi de la recepci: estudi de les actituds de castellanoparlants i
catalanoparlants 60
4.3.2. Entrevistes semiestructurades i visi del mn dels entrevistats 61
4.3.3, Grups de discussi: confrontaci de propostes enunciatives i visions
del mn 62
4.4. Validaci dhiptesis i resposta a la pregunta inicial 64

5. Conceptes principals i estructura de la recerca 65
5.1. Conceptes principals de la recerca 65
5.2. Estructura de la recerca 72

6. Bibliografia 74

7. Annex 81
7.1. Aplicaci de la graella danlisi a autopromocions i seqncies de programes
emesos a TV3 lany 2009 82
7.2. Imatge global de lenunciador, lenunciatari i la seva relaci als programes i
autopromocions analitzats 94
7.3. Proposta de preguntes a realitzar en les entrevistes semiestructurades 97


4

1. PRESENTACI

1.1. Introducci

Aquest treball de recerca, realitzat en el marc dels estudis del Doctorat en
Comunicaci Pblica del Departament de Comunicaci de la Universitat Pompeu
Fabra, es presenta per a lobtenci del Diploma dEstudis Avanats. Es tracta dun
projecte de recerca que es pretn desenvolupar en posterioritat com a tesi doctoral, i
que planteja unes hiptesis i una metodologia per a investigar la recepci de textos
televisius a Catalunya. El projecte consta dun primer apartat en qu es justifica
lelecci de lobjecte destudi. En segon lloc, es fa un reps a lestat de la qesti en el
camp de la recerca sobre audincia televisiva tant a nivell teric com a nivell empric.
Seguidament, es plantegen les hiptesis dinvestigaci i es detalla la metodologia
proposada per a validar-les. Per ltim, es defineixen els conceptes centrals de la
recerca i sexplica lestructura que es preveu que tindr la tesi doctoral. El treball
tamb consta dun annex en qu es testa la metodologia proposada per a lanlisi de
textos televisius i es proposen preguntes per a lanlisi de la recepci.

1.2. Punt de partida

A Catalunya es produeix un fenomen singular en relaci a les pautes de visionat de
TV3, la principal cadena pblica de televisi: els espectadors la llengua ds habitual
dels quals s el castell hi contacten amb molt poca freqncia, amb independncia
dels continguts especfics emesos. Dades provinents de fonts diverses corroboren
aquesta informaci:

A/ Segons dades de Sofres, lempresa encarregada de la mesura daudincies de
televisi a Espanya a travs daudmetres installats en llars representatives, durant la
temporada 2005-2006 el 69% del pblic de TV3 era catalanoparlant, mentre que el
castellanoparlant suposava noms el 18%. Tot i aix, durant aquell mateix any, a
Catalunya, el 37% dels seus habitants eren catalanoparlants, mentre que el 48% eren
castellanoparlants, segons dades de lInstitut dEstadstica de Catalunya. Per tant, la
presncia relativa de catalanoparlants entre laudincia de TV3 gaireb doblava la
seva presncia social, mentre que la presncia de castellanoparlants era molt inferior a
la presncia social daquest collectiu. Aquesta diferncia es produa tant en relaci a

5

les dades daudincia agregades com en relaci a programes dxit (Besal i Oliva,
2009a i b).

B/ Segons lEstudi dOpini Pblica sobre els Mitjans Audiovisuals de Catalunya de
2010, basat en una enquesta a una mostra representativa de telespectadors de
Catalunya i elaborat pel Consell de lAudiovisual de Catalunya (CAC), noms un 7,1%
dels espectadors castellanoparlants prefereixen TV3, per davant del 69,4% dels
catalanoparlants. En cap de les altres cadenes la diferncia entre uns i altres s tan
gran. A ms, cap altre canal generalista s menys preferit que TV3 entre els
espectadors castellanoparlants. Aquestes dades, per altra banda, es poden
complementar amb les de les valoracions que fan els espectadors en funci del seu
lloc de naixement. Aix, si es t en compte que el 77% dels nascuts fora de Catalunya
sn castellanoparlants (davant el 29% dels nascuts a Catalunya), resulta rellevant
observar que, segons aquest mateix estudi del CAC, en cap cas TV3 s la cadena que
la major part dels nascuts fora de Catalunya perceben com a ms informativa,
educativa, entretinguda o diversa, mentre que s que ho s per a la majoria dels
nascuts a Catalunya.

C/ Segons dades del Barmetre de la Comunicaci i la Cultura, durant lany 2010 les
comarques en qu es va veure menys televisi en catal (fonamentalment TV3) van
ser les de lrea metropolitana de Barcelona i les del Camp de Tarragona. Tenint en
compte que a aquests dos territoris menys dun 35% dels catalans majors de 14 anys
es comuniquen habitualment en catal i que a la resta del territori aquest percentatge
supera el 50%
1
, es pot inferir que, almenys en part, aix ho explica la llengua ds
habitual dels espectadors.

D/ Tamb segons dades del Barmetre de la Comunicaci i la Cultura, durant lany
2008, als territoris de parla catalana (Catalunya, Pas Valenci i Illes Balears), un 64%
dels catalanoparlants van contactar diriament amb alguna de les televisions
autonmiques, mentre que noms ho van fer el 32% dels castellanoparlants. Partint de
la base que, de les televisions autonmiques dels Pasos Catalans, TV3 s la que
gaudeix duna cobertura i una audincia majors, cal suposar que aquesta situaci
lafecta especialment
2
.

1
Font: Idescat (http://www.idescat.cat/cat/poblacio/poblcensling.html). Consultat: 18 de febrer de 2011.
2
Segons dades del Barmetre, durant lany 2008, als territoris de parla catalana, 2.600.000 persones van
contactar diriament amb TV3, un mili ms de persones que les que van contactar amb la segona
cadena autonmica de ms audincia (Canal 9).

6

En conseqncia, es pot afirmar que existeix una fractura en laccs a TV3 clarament
vinculada a la llengua ds habitual. En canvi, en la resta de cadenes generalistes la
distribuci dels espectadors en funci de la variable llengua est fora ms
equilibrada
3
. Cal tenir en compte, doncs, que tot i que TV3 s lnica cadena
generalista i massiva que emet tots els continguts en llengua catalana
4
, i que en la
resta de cadenes generalistes prcticament tots els continguts son emesos en llengua
castellana, les dades indiquen que la llengua ds habitual s determinant sobretot en
el cas del visionat de TV3, no tant de la resta de cadenes
5
.

Aquesta recerca es proposa indagar en les possibles causes daquest fenomen. Tot i
que es podria adduir que aquesta fractura sexplica pel fet que TV3 emet en catal,
una llengua a qu els catalans castellanoparlants no estan avesats i amb la qual
poden no sentir-se cmodes, hi ha dos factors que invaliden aquesta afirmaci. En
primer lloc, les dades de coneixement de la llengua catalana, que indiquen que el
94,5% dels residents a Catalunya coneixen i entenen el catal
6
. En segon lloc, el fet
que el comportament dels espectadors catalanoparlants no segueixi aquesta mateixa
pauta en relaci als canals que emeten els continguts en llengua castellana. Per tot
aix, aquesta recerca planteja una investigaci de laudincia televisiva a Catalunya a
partir dunes hiptesis que fan referncia a factors ms profunds com a causants
daquesta fractura (sense excloure, aix s, la llengua entesa com a conjunt de smbols
constructors de la realitat).

1.3. Justificaci de la importncia, novetat i rellevncia del
tema

3
Aix, en cap de les altres cadenes generalistes la diferncia entre el pes de catalanoparlants i
castellanoparlants superava els 35 punts en favor dels segons durant la temporada 2005-2006, tenint en
compte, a ms, que els castellanoparlants tenen una major presncia social (Besal i Oliva, 2009a).
4
Se nexclouen tant 8TV com els canals temtics de la TDT en catal, que com que tenen unes
audincies baixes inferiors al 5% de quota de pantalla- no tenen prou incidncia social com perqu es
pugui parlar de fractura. A ms a ms, aix fa que les dades sobre la composici de laudincia daquests
canals no siguin tan fiables com en els casos de canals realment massius, que sn aquells que ens
ocupen en la present recerca.
5
Hi ha altres variables (especialment la referent al lloc de residncia) en qu tamb es noten diferncies
significatives, tot i que no tan acusades com en el cas de la llengua (Besal i Oliva, 2009a). Aix, en part,
s degut al fet que la majoria de poblaci castellanoparlant es concentra en certes rees territorials, com
ja sha comentat anteriorment.
6
Font: Idescat (http://www.idescat.cat/cat/poblacio/poblcensling.html). Consultat: 18 de febrer de 2011.

7

Hi ha diverses raons per les quals considerem que el tema plantejat com a objecte de
recerca al llarg daquest treball s rellevant a nivell acadmic i social. En primer lloc,
pel fet que la investigaci socupa del comportament de laudincia en relaci a una
cadena de televisi pblica i, en conseqncia, amb objectius de servei pblic. Aix
significa que linters que t descriure i conixer laudincia daquesta cadena no s
merament econmic, sin que va molt ms enll: es tracta daconseguir que els
continguts de servei pblic tinguin la mxima difusi, i per aix cal assolir el mxim
nombre despectadors possible. De fet, TV3 simposa explcitament com a missi,
entre daltres qestions, buscar la mxima acceptaci per part del pblic
7
. Tal com
manifesta la cadena a la seva pgina web:

Una televisi pblica com la nostra t sentit si t capacitat dincidir socialment, de generar en la
societat respostes i doferir collectivament serveis, i aix vol dir aconseguir que els nostres
missatges arribin al mxim nombre possible de persones del nostre pas. La incidncia dels
nostres canals s fonamental per mesurar el nostre servei. Si no ens veuen, o ens veu un sector
minoritari de la nostra societat, aquesta inversi de talent i de recursos no t el mateix sentit.
8

Aquests objectius tenen un grau dacompliment elevat, sobretot si es tenen en compte
els resultats daudincia de la cadena, que ha estat lder durant lany 2010, amb un
14,8% de quota de pantalla, segons dades de Kantar Media. Ara b, ja hem comentat
que en lanlisi per perfils es detecta que hi ha una part del pblic, en concret la
castellanoparlant, que contacta amb TV3 amb molt poca freqncia. Per tant, almenys
entre aquest sector de la poblaci, la cadena no aconsegueix tenir la incidncia
desitjada. s en aquest sentit que la recerca plantejada adquireix rellevncia, ja que
permet indagar en un fenomen que posa en qesti certs aspectes en cap cas la
totalitat- de la missi de servei pblic de TV3.

Per altra banda, tot i que es pot adduir que, un context dauge de loferta comunicativa
per diferents vies i dels consums que hi van associats, lestudi especfic de les
audincies de televisi perd importncia perqu el mitj deixa de ser massiu, aix es
veu desmentit per les dades dusos comunicatius, que indiquen que mai com ara
shavia consumit tanta televisi a casa nostra (242 minuts de mitjana per dia i persona
lany 2010, segons dades de Kantar Media) i que aquest mitj continua sent aquell
amb qu ms catalans contacten, molt per davant dInternet (la penetraci daquest
darrer s del 47% a Catalunya, davant el 91% de la de la televisi, segons dades del

7
Missi i principis de la CCMA (http://www.ccma.cat/corporacio/corporacio_missio_cat.htm). Consultat: 19
de febrer de 2011.
8
Font: TV3 (http://www.tv3.cat/corporatiu/prioritats/htm). Consultat: 19 de febrer de 2011.

8

Barmetre de la Comunicaci i la Cultura de lany 2010). Aix, si es t en compte que
la televisi continua sent un mitj de gran incidncia social, considerem que tamb
continua sent interessant investigar com shi relaciona el pblic.

El fenomen de la baixa acceptaci de TV3 entre el pblic castellanoparlant ja fa temps
que es ve detectant i que s objecte de comentaris en lmbit poltic o periodstic, per
no ha estat abordat especficament des dels estudis sobre els mitjans. Tot i lexistncia
de recerques que tenen en compte el fenomen (especialment les de linvestigador de
la Universitat Rovira i Virgili Enric Castell), aquest mai no nha estat lobjecte destudi
principal. A nivell internacional shan dut a terme recerques amb punts de connexi
amb la que nosaltres plantegem (vegeu lapartat Estat de la qesti), per un fenomen
com el que es produeix en el nostre espai comunicatiu i tan vinculat a la llengua s
prou especfic com per poder afirmar que s nic. Aix significa que si no sestudia des
de lacadmia catalana difcilment sen faran ress investigadors daltres indrets. En
aquest sentit, doncs, tamb considerem que la recerca plantejada pot fer una aportaci
significativa.

Per ltim, la present recerca se situa en un context internacional de proliferaci de
treballs centrats en lestudi de la recepci audiovisual i, especficament, en la relaci
entre el consum meditic i la identitat dels espectadors. Aquestes investigacions,
provinents de postulats epistemolgics diversos, emergeixen desprs de dcades de
debats acadmics encara no resolts sobre el paper que juga el receptor en els
processos comunicatius, i que recollim en lapartat Estat de la qesti. La nostra
proposta t en compte tant aquests debats com les plasmacions empriques en forma
de recerques a qu han condut. Per tant, no es tracta dun treball que defugi situar-se
en aquest mapa ni que deixi de plantejar-se les implicacions epistemolgiques que es
deriven dels passos seguits. Aix doncs, considerem que aquesta voluntat de
relacionar la recerca plantejada amb all que es fa arreu i davaluar-ne la ideonetat
amb els parmetres que els principals investigadors del camp posen sobre la taula en
garanteix la rellevncia acadmica.

1.4. Motivacions

Linters per lestudi dels processos de recepci televisiva sexplica, en bona part, per
la trajectria acadmica i professional seguida. El primer contacte amb el mn de les
audincies de televisi el vaig tenir en unes prctiques de la llicenciatura en

9

Comunicaci Audiovisual al departament daudincies de TV3, on per primer cop vaig
tenir loportunitat dobservar i dindagar en el fenomen que inspira aquesta recerca: la
fractura en el consum de TV3 entre espectadors catalanoparlants i castellanoparlants.
Aquest inters, per, no hauria tingut ms conseqncies si, ms endavant, no hagus
tingut la possibilitat de formar part de lequip de lObservatori de la Producci
Audiovisual. En el marc daquest observatori vaig poder realitzar estudis ms
aprofundits sobre laudincia televisiva i de comprendre en tota la seva dimensi la
importncia del fenomen. Per ltim, com a professor de lassignatura Investigaci
dAudincies a la Universitat Pompeu Fabra, he pogut vincular aquests coneixements
emprics amb la recerca acadmica sobre laudincia de televisi que es fa arreu del
mn i, per tant, emmarcar, contextualitzar i donar solidesa terica al fenomen.

Daltra banda, la tria daquest objecte destudi respon tamb a un comproms personal
adoptat envers lespai catal de comunicaci. Si les conclusions de la recerca que tot
just ara plantegem poden aportar algunes claus que ajudin a reforar un espai televisiu
catal greument amenaat per la competncia dun mercat espanyol molt ms potent,
ja ens donarem per satisfets. Aix doncs, tot i que el plantejament de la recerca es
realitza estrictament sota criteris cientfics, aix no significa que no vulguem aportar
coneixements que siguin tils per a una causa.

Finalment, en latzars procs a travs del qual la idea daquesta recerca ha anat
prenent forma, hi han tingut molt a veure les valuoses aportacions que Pierre Bourdieu
va fer al coneixement dels gustos, especialment a travs de dues de les seves obres:
La distincin i, juntament amb Alain Darbel, El amor al arte. Tot i que no es tracta de
recerques que tinguin una vinculaci directa amb la plantejada aqu, Bourdieu va fer
que es comencessin a obrir els primers interrogants i va resultar ser molt til a lhora
de fer el disseny metodolgic de la recerca. En el cas de La distincin, la noci de gust
vinculada a lhabitus que Bourdieu hi desenvolupa va ser cabdal per a la construcci
dhiptesis. Pel que fa a El amor al arte, va proporcionar claus metodolgiques pel fet
que es tracta duna recerca que analitza els espais musestics de la mateixa manera
com podria ser analitzat un text televisiu, fixant-se en com sorganitzen els elements
que els componen i a quina noci de sentit com remeten, i postulant que all que
allunya les persones amb un baix capital escolar dels museus s la manera com sn
presentades les obres, no pas les obres en si. Aix, tot i que Bourdieu entra en
qestions relacionades amb el poder i amb el capital cultural o escolar dels individus,
cosa que la nostra recerca no es planteja, esdev inspirador en la manera de dur-la a
terme.

10

2. RECERCA SOBRE AUDINCIA TELEVISIVA: ESTAT DE LA
QESTI

2.1. Aportacions empriques

Durant les ltimes dcades han proliferat els treballs sobre laudincia televisiva,
especialment des dels mbits anglosax i llatinoameric. Tot i que s impossible fer-ne
un reps exhaustiu, s que es poden seleccionar recerques que, tant per la
conceptualitzaci que fan de lobjecte destudi (vinculada al construccionisme social
moderat, que com veurem s el marc terico-metodolgic que adopta la recerca
proposada), com per la metodologia que utilitzen, les conclusions a qu arriben o el
seu impacte cientfic, resulten interessants, inspiradores i tils per a determinar de
quins coneixements ja assentats cal partir quan ens decidim a investigar laudincia.

2.1.1. Treballs fundacionals

Bona part de la recerca feta en el camp de laudincia de televisi parteix de certs
treballs fundacionals que han inspirat els investigadors del camp. Precisament per
aix, aquestes recerques es presenten de manera separada i ms aprofundida que la
resta dinvestigacions citades en aquest apartat. Es tracta, en primer lloc, de lestudi
sobre el programa Nationwide dut a terme per David Morley (1980), i en segon lloc
dels estudis sobre la srie Dallas realitzats per Ien Ang (1991), per una banda, i Liebes
i Katz (1990), per laltra.

2.1.1.1. Nationwide, de David Morley

Morley va decidir analitzar com era llegit per individus dextracci social diversa el
programa dentreteniment i actualitat de la BBC Nationwide. En concret, es va fixar en
dues edicions daquest programa emeses, respectivament, els anys 1976 i 1977, la
darrera de les quals estava dedicada exclusivament a qestions dactualitat
econmica. En el llibre The Nationwide audience (1980), Morley ofereix una
descripci succinta dels continguts oferts en cadascuna daquestes dues edicions del
programa, amb comentaris pertinents sobre tots ells. Prviament, per, juntament amb
Brunsdon (1978), havia realitzat un treball exhaustiu danlisi textual per tal de
determinar the basic codes of meaning to which they [the messages] refer, the

11

recurrent patterns and structures in the messages, the ideology implicit in the concepts
and categories via which the messages are transmitted (Morley, 1980:22). s a dir, no
es tractava de centrar-se nicament en el procs de recepci, sin que prviament es
considerava important analitzar el text en si, pressuposant que aquest s
imprescindible per entendre les lectures posteriors que en poden fer els espectadors.
Daquesta anlisi sen desprn que Nationwide s un text que utilitza la domesticitat
com a camp ideolgic principal, tant en relaci als continguts com a la manera com
sn tractats, contraposant-lo a lesfera pblica i els valors que hi van associats
(masculinitat, formalitat, inters individual, etc.). Brunsdon i Morley tamb afirmen que
Nationwide remet a una idea de la naci com a constructe sorgit de la suma de
diferncies regionals, unes diferncies que fan que la naci sigui una unitat complexa
per, en cap cas, contradictria. Aquesta visi consensual de la societat tamb es fa
evident quan es presenta la noci de classe, que pressuposa el conflicte, com a
quelcom antiquat i poc vlid per explicar la realitat. Per ltim, el programa se situa en
el discurs del sentit com: presenta els fets de manera concreta, amb un llenguatge
planer i de forma que sembli que sn indiscutibles. Aix, el fet de mostrar realitats
socials empriques permet emmascarar la ideologia que hi ha al darrere de tot discurs
sobre la realitat (Brunsdon i Morley, 1978).

A partir daqu, Morley va organitzar diversos focus grups per tal de contrastar les
lectures del programa que feien els espectadors amb les anlisis prviament
realitzades sobre el text. Ls dentrevistes grupals i no individuals es justifica amb la
idea que els significats en el consum de televisi, segons lautor, afloren sobretot a
travs de la interacci social i, a ms, sn fora homogenis entre els membres duna
mateixa subcultura (Morley, 1980). Amb aquesta tcnica es tractava de contrastar ls
del llenguatge que es feia al programa amb el que utilitzaven els individus entrevistats,
i determinar el grau de coincidncia que es produa, no noms en relaci al vocabulari
emprat sin tamb al significat que se li atribua. En definitiva, es tractava danalitzar el
grau didentificaci dels espectadors amb la proposta textual. Les hiptesis amb les
quals es treballava postulaven que els espectadors descodificarien el text amb el codi
hegemnic, negociat o b oposat en funci de variables de tipus sociodemogrfic,
identitari, temtic i contextual. Morley va decidir no utilitzar qestionaris ni entrevistes
estructurades perqu el que pretenia era que afloressin significats no racionalitzats ni
guiats per les preguntes de linvestigador. A ms, all que ms li interessava era la
manera dexpressar-se dels espectadors, no pas el contingut en si dels seus
raonaments. Se situa clarament, doncs, en la perspectiva interpretativa.


12

Desprs de lanlisi, Morley conclou que els grups daprenents, escolars i gerents sn
els que ms sapropen al codi dominant a lhora dinterpretar Nationwide; s a dir, sn
els que en fan una lectura ms propera a la que emana del text. Dins el codi negociat
es situarien els estudiants universitaris i de fotografia. Per ltim, el grup de sindicalistes
se situa a mig cam entre el codi negociat i loposat en funci de la posici social dels
individus que el componen. El grup destudiants negres s un cas a part: [they] make
hardly any connection with the discourse of Nationwide. The concerns of Nationwide
are not the concerns of their world. They do not so much produce an oppositional
reading as refuse to read it at all (Morley, 1980:134). La seva lectura, doncs, no s tant
oposada com de rebuig. Com a conseqncia daquests resultats, Morley pot afirmar
finalment que el nivell educatiu i la classe social dels individus s all que, en la
majoria de casos, es correlaciona ms directament amb la lectura que es fa del
programa.

2.1.1.2. Watching Dallas, dIen Ang

Lestudi Watching Dallas, dIen Ang (1991), publicat per primera vegada lany 1982,
parteix de la curiositat de lautora per esbrinar per qu aquesta srie nord-americana
era tan popular a Holanda. La recerca es basava en lanlisi de les cartes que diferents
telespectadors li havien enviat per correu, en resposta a un anunci que Ang havia
posat en una revista femenina en qu es demanava que sexposessin els motius pels
quals agradava o no- la srie. Igual que Morley, Ang tamb realitza una anlisi del
text per tal de poder extreure conclusions ms riques i fonamentades, per ho fa tan
sols desprs dhaver recollit les opinions dels espectadors. Aquesta anlisi, a ms, no
segueix una metodologia clara, ja que el que pretn, bsicament, s detectar aquells
elements que permeten fer connexions amb les respostes obtingudes per part de
laudincia, i beu dels resultats obtinguts per investigacions anteriors sobre la mateixa
srie.

En primer lloc, lautora associa Dallas amb el gnere dels serials televisius,
caracteritzats pel seu carcter episdic i de narrativa contnua entre els diferents
captols, cosa que els dna un realisme del dia a dia (Ang, 1991:53). Dallas, a ms,
s un text inacabable, en el sentit que va plantejant nous problemes a mesura que es
resolen els vells i, a ms, inclou diverses subnarratives de manera simultnia. Linters
de lespectador, doncs, no el provoca un prets suspens per la resoluci definitiva dels
conflictes, sin precisament aquest carcter interminable. bviament, la famlia juga
un paper destacat en la srie, en el sentit que s el pal de paller entorn el qual es

13

desenvolupen els esdeveniments i es construeixen els personatges. Per tant, els fets
de la trama esdevenen significatius en lesfera personal, i sn sempre tractats en
relaci a aquesta esfera. A partir daquesta descripci de les caracterstiques formals
de la srie, Ang postula que emergeix all que ella anomena lestructura trgica del
sentiment (Ang, 1991:61), una matriu de significaci vinculada al melodrama que pot
ser utilitzada per alguns espectadors en determinats moments i contextos en la seva
lectura del serial (en concret, quan el llegeixen amb imaginaci melodramtica
9
).
Aquesta matriu es caracteritza per la seva exageraci sentimental (que Ang no
menysprea, ans el contrari: li troba una utilitat metafrica) i per despullar els
personatges de laurola dinvencibilitat de qu gaudeixen en altres gneres populars
com les sries policaques o daventures
10
. Segons Ang, la implicaci de lespectador
es produeix sobretot perqu els personatges sn genuns, tenen una entitat ms enll
de la narrativa i poden ser vistos com a persones reals. De la mateixa manera, el
realisme del mn ficcional tamb ajuda a aquesta implicaci, tot i que cada espectador
defineix realisme amb criteris diferents.

Els principals resultats daquesta investigaci apunten que, mentre que els
espectadors que admeten que els agrada Dallas es mostren insegurs sobre els motius,
aquells que manifesten que no els agrada es mostren molt segurs de si mateixos, com
si sabessin que tenen la ra de part seva, tot i que, segons lautora, aporten unes
raons igual dinconsistents, ja que el plaer no es pot racionalitzar. Aquests ltims
justifiquen el seu disgust per la comercialitat i la ideologia capitalista que es desprenen
de la srie. Aquests espectadors, per, confonen el fet que un producte cultural agradi
(condici per a la qual s imprescindible autoreconixer-shi, i Dallas, com a text, cont
tots els elements per a lexistncia daquest autoreconeixement, ja que vincula
lespectador amb la seva imaginaci melodramtica) amb el fet que aquest producte
es vinculi amb una ideologia que agrada (Ang, 1991). s a dir, el fet que un text traspu
una ideologia que no comparteix lespectador no impedeix, segons Ang, que aquest el
pugui gaudir, perqu el gaudi respon a qestions de caire emocional
autoreconeixement-, no pas racional coincidncia ideolgica. Aix, els espectadors

9
The melodramatic imagination should be regarded as a psychological strategy to overcome the material
meaninglessness of everyday existence, in which routine and habit prevail in human relationships as much
as elsewhere (...). The melodramatic imagination is therefore the expression of a refusal, or inability, to
accept insignificant everyday life as banal and meaningless, and is born of a vague, inarticulate
dissatisfaction with existence here and now (Ang, 1991:79).
10
En part, aix s degut al fet que els personatges es veuen obligats a deixar de perseguir els seus
desitjos pel b de lharmonia i la unitat familiars, cosa que els provoca grans frustracions (i daqu la
tragdia estructural que Ang atribueix a aquest serial). Lnic que es veu excls daix s J.R., que
precisament per rebutjar sotmetre la seva voluntat a la de la famlia, acaba sent el personatge malvat
(Ang: 1991).

14

que declaren que els agrada Dallas no tenen perqu compartir els valors ideolgics
que sen desprenen. Les cartes dindignaci vers la srie que envien alguns
espectadors, doncs, indiquen que sautoexclouen de la narrativa de la srie, tal com
feien els estudiants negres en lestudi de Morley, i que apliquen una lectura de rebuig,
no pas que no siguin capaos de gaudir-la.

2.1.1.3. The export of meaning, de Tamar Liebes i Elihu Katz

Vuit anys ms tard, Liebes i Katz (1990) van proposar una investigaci que pretenia
esbrinar com es llegia la mateixa srie televisiva, Dallas, en contextos culturals
diferents: entre israelians rabs i jueus; entre immigrants marroquins i russos
establerts a Israel; entre ciutadans de Los Angeles; i entre ciutadans de Tquio, lnic
dels contextos estudiats on la srie va ser un fracs. De manera similar a Morley, els
dos autors comencen per analitzar el contingut del text, i noms posteriorment passen
a investigar-ne laudincia:

But content analysis is clearly an essential prerequisite for defining whats on television. Such
analysis constitutes a basis for the construction of hypotheses about viewer decodings and
effects, thus making it possible to compare readings within the community of analysts and
between the community of analysts and the communities of audiences (Liebes i Katz, 1990:9).

La seva anlisi del text es basa en lestudi de les relacions que sestableixen entre els
personatges de la srie i en lanlisi dels valors que prevalen en lmbit familiar i
laboral
11
, tot distingint entre dues dimensions de la histria: la semntica (all que la
vincula amb els mites fonamentals, especialment els bblics) i la sintctica (com
sorganitza serialment la narraci). Tot i aix, els autors admeten que les seves
conclusions en relaci a lanlisi del text difereixen de les de molts altres investigadors,
cosa que els permet afirmar que Dallas s, a pesar dalguns elements interpretatius
comuns a tots els recercadors, un text obert a mltiples interpretacions.

Un cop realitzada lanlisi del text, Liebes i Katz recullen les respostes dels entrevistats
a travs de tres tcniques diferents: lobservaci participant, el qestionari i el focus
grup. Els individus estudiats sn seixanta grups de tres matrimonis duna mateixa tnia
i estatus socioeconmic que visionen el mateix captol de Dallas a casa duna de les

11
Els autors distingeixen entre les relacions verticals (entre pares i fills), basades en lharmonia i la
lleialtat; i les relacions horitzontals (entre membres de la mateixa generaci), basades en la traci. Pel
que fa als valors, conclouen que tant en lmbit familiar com en lmbit laboral prevalen indistintament
valors propis dels negocis (inters individual) i valors propis de la famlia (ajuda mtua) (Liebes i Katz,
1990).

15

parelles. Tot i reconixer que la mostra no s estadsticament representativa, els
autors la defensen afirmant que, si es concep ltnia com a subcultura, es pot
pressuposar que les lectures que sen faran seran similars.

El focus datenci es posa en diversos elements. En primer lloc, les associacions que
fan els entrevistats durant dos moments clau de la discussi: els passatges
referencials (aquells en qu es parla del text com si fos real) i els passatges crtics
(aquells en qu es parla del text com a objecte esttic). En segon lloc, sanalitza com
sarriba a un consens a travs de la interacci; i, per ltim, sestudia com expliquen
lepisodi els entrevistats (o b posant lmfasi en la seqncia de la histria, o b
posant-lo en les motivacions dels personatges, o b posant-lo en els aspectes
ideolgics).

Liebes i Katz conclouen que la implicaci dels espectadors amb la srie prov tant dels
seus elements semntics (mtics) com sintctics (serials), i que aquesta implicaci s
tant de tipus referencial com de tipus crtic en tots els espectadors. Per tant, els
entrevistats senfronten a la srie amb una actitud que combina, prenent la distinci
feta per Eco, la lectura prpia dun lector model naf que remet a les qestions
referencials- amb la lectura prpia dun lector model intelligent que remet a les
qestions crtiques- sense que en prevalgui un per sobre de laltre (Liebes i Katz,
1990). Ara b, els autors tamb detecten certes diferncies entre grups tnics. Per
exemple, els israelians rabs i els immigrants marroquins expliquen la srie
primordialment de forma lineal, s a dir, de manera seqencial, amb un codi
hegemnic i amb argumentacions de tipus sociolgic. Els israelians jueus i els
ciutadans de Los Angeles, en canvi, utilitzen sobretot explicacions segmentades:
posen lmfasi en els personatges i aporten argumentacions de carcter psicolgic.
Per ltim, els immigrants russos i els ciutadans de Tquio fan una lectura temtica o
paradigmtica. Aix significa que posen lmfasi en els missatges i en la ideologia que
duen implcita, cosa que els vincula amb la lectura de rebuig (Liebes, 1998), de la
mateixa manera que els espectadors negres a lestudi sobre Nationwide o els
espectadors que manifesten que no els agrada Dallas a lestudi dAng.

2.1.2. Recerques que indaguen en la incidncia de factors extratextuals en
la recepci


16

Existeixen moltes recerques que han indagat de manera qualitativa en els processos
de recepci de productes televisius sense fer anlisi textual. En aquest apartat se
seleccionen aquelles que apunten a factors que resulten rellevants per a lobjecte
destudi daquesta investigaci i, en conseqncia, relacionats sobretot amb qestions
com la identitat cultural o altres elements estructurals que comporten diferncies en la
lectura dels productes audiovisuals. En algunes sarriba a conclusions en part
contradictries, per aix s perqu, tal com es veur en lapartat segent, no es pot
allar un sol element com a nic determinant, i cada recerca posa ms mfasi en un o
altre factor.

En primer lloc, es pot citar la investigaci de Nilda Jacks (2008), que va voler estudiar
com la identitat cultural dels espectadors incidia en el procs de recepci de
telenovelles. En concret, es va fixar en la comunitat gaucha de Brasil per concloure
que la seva identitat cultural establia un mbit de significaci com per damunt de les
diferncies dedat, classe o sexe. Una recerca etnogrfica de La Pastina i Straubhaar
(2005) sobre la mateixa comunitat va arribar a unes conclusions molt similars. Per la
seva banda, Matabane (1986), en base a una enquesta telefnica, tamb explica el
consum televisiu dels afroamericans per factors subculturals, tot i que reconeix que
lestatus socioeconmic tamb hi incideix. Per ltim, Fujioka (2005) va investigar el
grau dimplicaci dels immigrants mexicans residents als Estats Units vers les notcies
en qu ells eren els protagonistes. La hiptesi que Fujioka va demostrar apuntava que
els continguts autoreferencials condueixen a implicacions ms fortes dels espectadors,
tant per qestions cognitives (derivades de lautoesquema dels espectadors) com
emocionals (derivades de la identificaci grupal). Aix doncs, la identitat tnica, tamb
segons aquesta investigadora, s determinant en lactitud amb la qual els espectadors
senfronten als textos televisius, especialment si aquests representen membres de la
prpia cultura.

Dhoest (2009), per contra, va entrevistar 40 joves flamencs i 40 joves dorigen
marroqu i turc residents a Flandes i va arribar a la conclusi que ambds grups
comparteixen les mateixes pautes de consum de ficci televisiva. Segons aquest
autor, doncs, no es pot parlar duna comunitat interpretativa vinculada al grup tnic,
sin ms aviat a ledat. A ms, Dhoest tamb qestiona la validesa de plantejar la
identitat cultural com a quelcom fix i estanc que condiciona per igual a tots els
individus. De manera similar, Harindranath (1998) va rebutjar la idea que la cultura en
el cas de la seva investigaci, lndia i la britnica- condus a uns patrons de resposta
comuns entre els seus membres, almenys pel que fa a la interpretaci de films

17

documentals. Per a aquest autor, el nivell destudis dels entrevistats en la seva recerca
s molt ms rellevant, ja que incideix en el grau dactitud crtica amb qu sn
interpretats els films documentals.

La idea que el rerefons cultural s quelcom dinmic tamb sembla quedar demostrada
en una investigaci de Hall, Anten i Cakim (1999). Segons aquests autors, els
immigrants turcs i mexicans que van a estudiar als Estats Units canvien la manera de
llegir les sries de ficci nord-americanes i fan interpretacions molt ms similars a les
dels autctons que no pas quan residien als seus pasos dorigen. Tot i aix, s que es
detecten petites diferncies, ja que, per exemple, aquests immigrants es fixen ms en
les relacions familiars representades en les sries, mentre que els nord-americans es
fixen ms en els problemes representats.

Al seu torn, JoEllen Shively (1992) presenta una recerca que s fruit de la preocupaci
per donar resposta a una pregunta que, segons ella, no han estat capaos de
contestar satisfactriament els models explicatius que tenen en compte els productes
audiovisuals nicament com a textos: per qu els westerns sn populars entre els indis
americans? Aquesta autora proposa un focus grup amb 20 homes indis residents en
reserves i 20 homes anglosaxons i arriba a la conclusi que el rerefons cultural no s
rellevant a lhora de llegir els films: la identificaci dels espectadors, siguin de ltnia
que siguin, es produeix amb els personatges que sn presentats pel text com els
bons. Ara b, Shively tamb detecta algunes reinterpretacions explicables tan sols per
aquest rerefons cultural (per exemple, en relaci a all que els espectadors perceben
com a autntic o realista). Tanmateix, lautora explica que en un pretest realitzat amb
indis universitaris residents fora de les reserves els resultats eren molt diferents:
aquests espectadors rebutjaven els westerns per considerar que no eren fidels a la
realitat i que donaven una visi negativa del poble indi. Shively explica aquests
resultats afirmant, de manera similar a Harindranath, que leducaci incrementa la
conscincia del biaix anti-indi en els films, cosa que provoca que els espectadors
dtnia ndia rebutgin entrar en la narrativa i identificar-se amb els bons.

Kuipers (2006) tamb incideix en la importncia de leducaci i ledat- quan analitza
les jerarquies del gust televisiu existents en la societat holandesa en una recerca
inspirada en el treball de Bourdieu sobre la distinci. A travs duna enquesta
representativa i una srie dentrevistes, Kuipers afirma que les persones amb un gust
lowbrow, majoritriament de nivell educatiu baix, no consumeixen programes de gust
elitista perqu no sn capaces de llegir-los de manera que els produeixin plaer.

18

Contrriament al que postula Hall, afirma Kuipers, les persones de gust baix no poden
consumir programes highbrow ni tan sols de manera oposada, perqu no disposen
dels coneixements necessaris per descodificar-los. Lautora, doncs, situa la
problemtica de la recepci no en la qesti de la diversitat de lectures sin en la
qesti prvia de lexistncia dels coneixements necessaris per a realitzar una
diversitat de lectures. Per la seva banda, en lestudi sobre el consum dels espectadors
highbrow, Kuipers conclou que aquests s que sn capaos de llegir programes de
gust baix, per que els rebutgen per a reafirmar el seu estatus. En el seu cas, doncs,
el consum de televisi s un acte conscient encaminat a reflectir un determinat gust
cultural. Sigui com sigui, el que sembla demostrat amb aquesta investigaci s que
ledat i el nivell educatiu dels individus incideixen clarament en el seu gust televisiu i,
de retruc, en els programes que sn capaos de descodificar i les valoracions que en
fan
12
.

Una altra recerca molt vinculada al tipus dinvestigaci que realitza Bourdieu (Skeggs
et al., 2008) analitza el consum de realities entre dones de classe mitjana i baixa a
travs de focus grups. De manera similar a les conclusions a les quals arriba Kuipers,
es descobreix que les dones de classe mitjana adopten una actitud distant i crtica vers
aquests programes, i intenten racionalitzar el fet de consumir-los (tal com feien les
persones de gust elevat en la recerca de Kuipers). Per contra, les dones de classe
baixa justifiquen el consum daquests programes apellant al fet que sn divertits i
proporcionen una via per a lascens social. Aquestes conclusions tamb sassemblen a
les que va obtenir Ang (1991) en el seu estudi sobre Dallas, ja comentat prviament.

Allunyant-se una mica dels factors estructurals en qu posen mfasi les recerques
mencionades fins ara (identitat cultural, classe social, edat, nivell educatiu), Al-
Ghabban (2007) fa un gir cap a lindividu en la seva investigaci sobre les valoracions
que fan joves residents en barris empobrits de Londres sobre les notcies relacionades
amb la guerra dIraq. Segons aquest autor, les entrevistes amb aquests joves
demostren que les identitats de comunitat, classe, tnia i gnere es combinen amb les

12
La noci de cultura del gust que utilitza Kuipers es pot vincular amb la teoria de la gap hypothesis, o
hiptesi del distanciament, segons la qual el coneixement, en ser una forma de control social, no est
distribut socialment de forma homognia (Saperas, 1987:115 i segents). Aix, la cultura del gust s fruit
daquesta distribuci social desigual del coneixement, que impedeix que certs grups poblacionals puguin
accedir de manera satisfactria al consum de certs productes, perqu no tenen plena capacitat per a
interpretar-los en tota la seva dimensi o, en definitiva, perqu els manquen certes habilitats
comunicatives (en el cas de la recerca de Kuipers, aix passaria en relaci a certs programes televisius
de caire humorstic). El distanciament que dna nom a la teoria, doncs, fa referncia a la disparitat de
coneixements disponibles entre els diversos grups socials, moltes vegades vinculada a la formaci rebuda
i la classe social de pertinena, per tamb a les motivacions individuals (bid., 124).

19

experincies personals per desembocar en orientacions niques en cada individu en
relaci a les notcies de televisi, unes orientacions que moltes vegades resulten ser
contradictries, precisament per la diversitat de factors que les originen.

Per ltim, tamb resulta interessant destacar la recerca de Marie Gillespie (1995) que,
a travs del mtode etnogrfic, va voler estudiar quin paper jugava la televisi en la
formaci identitria de joves dorigen panjabi residents a Londres. De la mateixa
manera que els joves estudiats per Al-Ghabban, Gillespie arriba a la conclusi que les
identitats daquests joves sn fruit duna barreja delements culturals tradicionals amb
elements de la cultura juvenil nord-americana omnipresent als mitjans de comunicaci.
A ms, afirma que consumeixen certs continguts perqu els perceben com a
representatius de la seva comunitat, encara que provenen de la cultura anglosaxona
(lexemple ms clar ns el serial Neighbours, que els joves associen amb la seva
comunitat vinculant-lo a la idea de xafarderia). Finalment, tamb afirma que aquests
joves es caracteritzen pel fet que miren de traduir els continguts televisius no noms
literalment, sin tamb metafricament, al llenguatge de la seva cultura (Gillespie,
1995:207-208).

2.1.3. Usos i gratificacions

De la mateixa que les recerques presentades fins ara, els treballs que investiguen
laudincia sota el paraiges de la teoria dels usos i les gratificacions tamb realitzen
anlisis al marge del text. Tot i aix, sha considerat important diferenciar-les perqu el
plantejament ontolgic del qual es parteix s, com es veur en el proper apartat,
radicalment diferent de les recerques ms orientades cap a la perspectiva
interpretativa.

La recerca realitzada per Abelman i Atkin (2000) s un exemple cannic del tipus
dinvestigaci que es realitza des duna perspectiva dels usos i les gratificacions.
Aquests autors es proposen demostrar que el visionat de televisi que fan els nens
respon a unes motivacions instrumentals i conscients (especialment, passar el temps).
Tot i aix, reconeixen que hi ha un tipus de visionat, que anomenen ritualitzat, en qu
preval lhbit per sobre de la utilitat. Al seu torn, Davis i Gandy (1999) parteixen duna
recerca molt vinculada als usos i gratificacions (defensen la capacitat dels
telespectadors per sobreposar-se als missatges provinents dels mitjans duna manera
conscient) per acabar admetent que tamb hi ha factors inconscients que afecten la

20

recepci. Aix, afirmen que la percepci positiva o negativa que t lindividu sobre la
prpia identitat social per no la identitat social en si- incideix de manera clara en el
consum i la interpretaci que fa dels productes televisius. Aix, almenys, s el que
demostra la seva investigaci sobre el consum de mitjans de la poblaci
afroamericana dels EUA, en qu es conclou que els afroamericans ms identificats
amb la seva cultura sn aquells que fan una lectura ms crtica dels mitjans de
comunicaci.

Gunter (1985) planteja una recerca interessant per diversos motius. En primer lloc,
perqu, de manera similar a all que es proposa en el present treball, parteix de
fenmens ja detectats a travs de laudimetria i, a partir daqu, mira de donar-hi
resposta amb una investigaci qualitativa de la recepci. I en segon lloc, perqu, en
certa manera, sallunya dun dels principis bsics de la teoria dels usos i gratificacions:
per a Gunter, el comportament de laudincia respon moltes vegades a motivacions
inconscients que cal investigar amb tcniques que vagin ms enll de lanlisi de les
respostes explcites. Segons Gunter, els determinants de visionat dun programa per
part de laudincia tenen a veure sobretot amb tres factors: lherncia programtica (s
a dir, el programa que semet just abans), la lleialtat a la cadena dels espectadors i el
gnere del programa que semet (1985:94-95). Segons aquest autor, les
caracterstiques sociodemogrfiques dels espectadors i les seves motivacions i
actituds individuals tenen una incidncia mesurable en el seu grau de selectivitat, s a
dir, en la seva capacitat per deixar de banda les lleialtats de cadena en favor de les
lleialtats de programa. A travs duna anlisi de les audincies al Regne Unit de la
srie The winds of war, Gunter demostra que genera una major lleialtat programtica
entre les dones, la gent gran i les persones de classe treballadora.

Lull s tamb un investigador que, tot i que en certs aspectes sapropa a la perspectiva
dels usos i les gratificacions, se nallunya en daltres. Aix, estableix una categoritzaci
dusos de la televisi sense fer anlisi textual (distingeix entre els usos estructurals, en
qu inclou ls ambiental i ls regulador; i els usos relacionals, en qu inclou ls de
facilitaci de la comunicaci, el dafiliaci/elusi, el daprenentatge social i el de
competncia/dominaci
13
); alhora, per, utilitza una metodologia prpia de la recerca
de caire interpretatiu letnografia centrada en lestudi de les pautes dinteracci dels

13
Ls ambiental consisteix en utilitzar la televisi com a tel de fons mentre es realitza una altra activitat i
ls regulador implica utilitzar la televisi per a estructurar les rutines diries. Daltra banda, els usos de
caire relacional tenen a veure amb la utilitzaci de la televisi com a excusa per a conversar, per a sentir
que es forma part dun grup, per a obtenir coneixement de lentorn o b per a recollir arguments a favor de
la prpia opini (Lull, 1990:35 i segents).

21

espectadors- i parla dusos socials de la televisi, s a dir, que entn que els patrons
de visionat de la televisi tenen un component estructural i que, per tant, no es poden
reduir noms a diferncies individuals relacionades amb les motivacions dels
espectadors. En aquest sentit, ell mateix es distingeix dinvestigadors com McQuail,
Blumler i Brown, als quals atribueix categoritzacions dusos centrades estrictament en
lmbit personal (Lull, 1990).

2.1.4. Recerques que posen en relaci textos i audincia

Tot i la manca dun corpus important de recerques que posin en relaci anlisis
textuals acurades, amb una metodologia ben establerta, i indagacions sobre les
percepcions dels espectadors, a continuaci sen recullen algunes que shan
considerat interessants, tant per la manera com aborden el seu objecte destudi com
per les conclusions a les quals arriben.

Una investigaci que feia una anlisi comparativa sobre com joves indis i nord-
americans interpreten la srie televisiva Friends (Chitnis et al., 2006), basada en
entrevistes i focus grups, concloa que Friends, en ser un text transparent
14
, permetia
que sorgissin interpretacions diferents en funci de la cultura de pertinena sense que
aix impeds la identificaci dels espectadors, ja que totes les interpretacions eren
coherents amb els seus propis valors. En aquest cas, doncs, sapunta la idea que les
lectures no conflictives de textos no produts en la cultura prpia noms es poden
produir en el cas dels textos transparents. Tots els altres implicaran un conflicte, ja que
cada cultura els voldr interpretar en base a uns valors pels quals el text no havia estat
pensat. El ms interessant daquesta recerca s que parteix del text per, a posteriori,
centrar-se en la recepci. Aix, conixer el grau de transparncia dun text s
imprescindible per poder validar les hiptesis plantejades.

Per altra banda, Mauro Porto (2005) planteja una anlisi de les telenovelles que
pretn esbrinar com aquestes emmarquen el mn de la poltica. Posteriorment,
proposa una anlisi de la recepci per tal de determinar fins a quin punt aquests marcs
influeixen en els processos a travs dels quals els espectadors donen sentit als

14
La teoria de la transparncia narrativa dOlson afirma que els textos transparents aquells que sn
verosmils (realistes), virtuals (que permeten crear relacions hiper-reals amb els personatges grcies a ls
continuat del mateix casting) i ellptics (en qu part de la trama no es fa explcita i s lespectador qui se
lha dimaginar), entre altres caracterstiques menys rellevants- resulten familiars per a qualsevol individu,
ja que permeten que cadasc hi projecti els seus propis valors de manera no conflictiva (Chitnis et al.,
2006).

22

esdeveniments poltics. Les conclusions a les quals sarriba permeten afirmar que
aquesta influncia s alta. Ara b, cal fer notar que lanlisi de contingut que proposa
Porto no est del tot sistematitzada i que, a ms, li manca una definici acurada sobre
qu sentn per temes poltics.

Al seu torn, Luciano Elizalde (2000), en un article sobre lestudi del procs de
comunicaci audiovisual, exemplifica els seus postulats terics amb una investigaci
amb joves per tal desbrinar amb quins models cognoscitius es relacionen amb la
televisi. El ms interessant s que per poder entrevistar els joves prviament ha
necessitat fer una anlisi exhaustiva dels textos audiovisuals sobre els quals volia
preguntar. Elizalde, per, entn el text tan sols com un ms dels mltiples factors que
condicionen les interpretacions, entre els quals menciona el coneixement social, els
mitjans de comunicaci com a institucions i, bviament, els receptors. Per tant, a lhora
de realitzar les entrevistes contempla elements de tots aquests mbits i interpreta les
respostes en funci daquests factors.

Daltra banda, Livingstone, al seu llibre Making sense of television (1990) explica una
recerca duta a terme no noms analitzant textos televisius i audincia sin, sobretot,
tenint-ne en compte les interaccions. En paraules seves, while one may analyse both
texts and readers separately, empirical study is required to discover what happens
when they come together (bid., 111). Per a fer-ho, Livingstone estudia les
representacions dels personatges en tres telenovelles (Dallas, Coronation Street i
EastEnders), amb la idea que s en base a aquestes representacions que es generen
les interpretacions posteriors. Prviament a lestudi de les representacions, per, es fa
un reps a les conclusions a qu han arribat els estudis textuals que shan fet sobre
aquestes tres sries per tal de determinar les oposicions que les caracteritzen
(home/dona, moralitat/corrupci, camp/ciutat, entre daltres). A continuaci, a partir
duna mostra despectadors de les sries dedats i professions diverses, lautora passa
a fer investigaci emprica sobre les representacions dels personatges que tenen els
receptors, tot demanant-los que valorin la similitud existent entre diverses parelles de
personatges en relaci a cadascuna de les grans oposicions detectades en els textos.
Seguidament, a partir de les respostes obtingudes, es realitza una anlisi escalar
multidimensional, que permet visualitzar la proximitat o distncia percebudes entre els
personatges amb punts que formen clsters en plans bidimensionals. Per ltim, es
demana als individus de la mostra que valorin cadascun dels personatges situant-los
en diversos eixos doposici relacionats amb la personalitat (per exemple, actiu/passiu
o clid/fred), de tal manera que es poden sobreposar als plans bidimensionals diversos

23

vectors que corresponen a aquestes oposicions. Daquesta manera es genera una
imatge de com els espectadors es representen els personatges de cadascuna de les
telenovelles. Una de les principals conclusions a qu arriba Livingstone s que la
interpretaci que fan els espectadors daquestes telenovelles s fruit de la
combinaci, per una banda, de la influncia de lestructura dels textos ja que algunes
de les dimensions en qu els personatges es situen en posicions ms clares sn les
mateixes detectades per les anlisis textuals, com la dimensi moral- i, per altra
banda, del coneixement social ja que apareixen com a molt rellevants altres
dimensions no detectades en lanlisi textual, o b dimensions que s que shavien
detectat perden rellevncia des del punt de vista dels espectadors, com la de la classe
social. Per tant, cal entendre les representacions dels personatges com a elements
derivats tant de lestructura del text com del coneixement social dels espectadors. El
ms important en relaci a la nostra recerca, per, s que Livingstone demostra que
sense tenir en compte els dos pols del procs de recepci (text i audincia) no sen pot
obtenir un coneixement complet.

Ms recentment Annette Hill (2007) ha dut a terme una recerca amb lobjectiu
desbrinar com perceben, interpreten i avaluen els programes televisius de la realitat
(notcies, documentals i realities) els espectadors britnics i suecs. Com la resta
dinvestigadors referenciats en aquesta secci, Hill comena per analitzar aquests
programes i, alhora, tamb opta per entrevistar professionals de la televisi. Segons
explica, aquestes fases de la recerca li permeten crear un rerefons analtic adequat per
a la investigaci qualitativa (focus grups) i quantitativa (enquestes) de laudincia que
dur a terme a posteriori (Hill, 2007:25). Lautora detecta diferncies importants en
lavaluaci i la percepci daquests programes en funci de ledat dels espectadors i,
en canvi, variacions poc significatives en funci del nivell educatiu, la classe social o
ltnia. Per altra banda, es conclou que els espectadors emmarquen els programes de
la realitat en categories jerrquiques preexistents, derivades tant de marcs conceptuals
com del coneixement social i de gneres televisius, per tal davaluar-los.

2.1.5. Recerques sobre la singularitat del cas catal

Enric Castell s, potser, un dels investigadors que ms han aportat a lestudi de la
televisi a Catalunya tenint en compte la complexitat sociolgica del pas i el
creuament didentitats que el caracteritza. A Dramatizing proximity (2010) proposa
investigar, a travs de tres grups de discussi homogenis lingsticament i geogrfica,

24

la percepci de proximitat que tenen els espectadors vers els discursos de dues sries
catalanes: Ventdelpl i El cor de la ciutat
15
. Castell distingeix entre la proximitat amb
la realitat, la personal, la collectiva i la nacional, i conclou que la proximitat nacional s
la que ms perceben els espectadors respecte de les dues sries. Per altra banda,
tamb detecta un fenomen molt rellevant per a la recerca que plantegem: els
espectadors castellanoparlants residents en lrea metropolitana, que admeten que no
solen veure aquests programes, augmenten la percepci de proximitat un cop nhan
realitzat el visionat, cosa que porta Castell a afirmar que aquests espectadors tenien
un prejudici negatiu vers aquestes sries. De la mateixa manera, lautor afirma que, tot
i que ls del llenguatge que fan els personatges es percep com a realista en tots els
grups, strong sociolinguistic stereotypes resisted the aims of producers to bypass them
(Castell, 2010:218). Lautor conclou que els participants de zones rurals i
catalanoparlants fan una lectura dels textos molt ms propera a la voluntat dels
productors, mentre que els residents a lrea metropolitana sallunyen daquestes
interpretacions. Per ltim, Castell afirma que la proximitat vers les sries per part dels
espectadors no t tant a veure amb la llengua que es parla com amb els contextos
socials, econmics i culturals en qu aquests se situen, aix com amb qestions de
caire psicolgic.

Per altra banda, en un article anterior (2009), Castell analitza com construeix la
identitat nacional la ficci televisiva a travs de tres tipus delements representacionals
(simblics, tcnics i lingstics). Segons es desprn daquesta investigaci, les sries
catalanes es caracteritzen per un localisme que impedeix que puguin tenir xit a la
resta de lEstat. Les sries dmbit estatal, en canvi, es veuen recolzades per unes
relacions de poder i institucionals que afavoreixen que siguin vistes a tot el territori.

2.1.6. Conclusions

Tot i que les recerques presentades en aquest apartat sn molt variables, es poden
detectar en totes elles certes regularitats que ens poden ajudar a plantejar millor la
nostra investigaci. Pel que fa a les metodologies adoptades, predominen les de caire
qualitatiu, tot i que en alguns casos sutilitzen enquestes a mostres representatives de
la poblaci. No hem volgut passar per alt aquestes ltimes, ja que sn utilitzades amb
objectius similars als que es proposa la present recerca: conixer les pautes de

15
Prviament, Castell realitza una anlisi de la producci per determinar quins sn els discursos socials i
culturals que emanen daquestes sries, per no analitza els textos prpiament.

25

visionat de la poblaci per, posteriorment, indagar en les causes que les han generat. I
pel que fa a les metodologies qualitatives, cal diferenciar entre les que sapliquen a
lanlisi dels textos audiovisuals i les que sapliquen a lanlisi dels discursos dels
espectadors sobre aquests textos audiovisuals.

En el primer cas cal dir que no sha detectat una orientaci metodolgica amb una
fonamentaci clara: no sexplicita, en general, sota quin paraiges metodolgic es
realitzen aquestes anlisis, ni tampoc es fa evident de quina manera sha arribat a les
conclusions aportades.

En canvi, pel que fa a lanlisi de la recepci prpiament dita, s que es fan molt ms
explcits els plantejaments metodolgics i els objectius que es persegueixen amb
aquests. Generalment, es tracta o b dentrevistes o b de focus grups (o una
combinaci dambds) que pretenen fer emergir els significats que els espectadors
atribueixen als programes televisius. Laposta per una o altra tcnica no s banal, ja
que amb ls dels focus grups es pressuposa que els significats dels textos
emergeixen primordialment a travs de la interacci; per contra, amb ls dentrevistes
sadopta una visi ms individualista del procs de recepci. Tamb, en el cas
dalgunes recerques, susa letnografia, cosa que les vincula amb els estudis
antropolgics que realitzen recerca in situ.

Quant a les conclusions a qu han arribat totes aquestes investigacions, sen poden
fer una srie de consideracions. Pel que fa als resultats relatius a les anlisis textuals,
cal diferenciar entre aquelles recerques que els entenen com un punt de partida per a
orientar les anlisis posteriors sobre la recepci; aquelles que els entenen com un
complement ms o menys anecdtic als resultats obtinguts amb lanlisi de la
recepci; i aquelles que ni tan sols realitzen anlisi textual. Entenem que aquestes
ltimes es perden una part del procs comunicatiu i que, en conseqncia, no poden
oferir uns resultats tan complets com les altres, tot i que igual de vlids si es
circumscriuen estrictament en lmbit de la recepci. En la resta de casos, els resultats
de les anlisis textuals apunten principalment a qestions ideolgiques o, dit daltra
manera, a la visi del mn o mn de la vida que es desprn dels textos.

Pel que fa als resultats relatius a les anlisis de la recepci, en primer lloc, sobserva
un denominador com ms o menys evident en totes aquestes recerques: sintenten
explicar diferncies en el consum, la interpretaci i lavaluaci de programes televisius
en funci de variables estructurals com ledat, el sexe, la classe social o ltnia, sense

26

que en general deixin de tenir-se en compte factors de tipus psicolgic/individual. Aix
doncs, encara que, en alguns casos, lobjectiu principal daquestes recerques no fos
indagar en aquestes diferncies, s que hi ha en totes un reconeixement si ms no
implcit de la necessitat de tenir-les en compte. Ara b, en quin sentit es diu que sn
importants aquests factors sociodemogrfics? I com es mesura aquesta importncia?
En aquest punt cada recerca difereix notablement de les altres, sense que es pugui dir
que alguna aporti resultats plenament concloents.

Aix, mentre que per a uns generalment aquells investigadors que no realitzen anlisi
del text- la posici estructural dels individus en la societat s molt determinant en el
tipus de recepci televisiva que realitzen, daltres consideren que s un factor ms a
tenir en compte dentre la multiplicitat delements (textuals i extratextuals) que
intervenen en els processos de recepci. Tampoc cal oblidar aquells que posen
lmfasi en qestions de tipus psicolgic/individual i que, en conseqncia, entenen els
factors estructurals com a elements contextuals que incideixen, per no determinen, la
tria i les valoracions dels individus. I en quant a la manera de mesurar la importncia
daquests factors, noms en el cas de les recerques que realitzen enquestes
representatives es poden aportar correlacions significatives entre variables. En la
resta, s el mateix investigador qui, un cop efectuada lanlisi, aventura la possible
fortalesa daquestes relacions. Sigui com sigui, s que s comuna a totes les recerques
una tendncia a destacar aquelles variables sociodemogrfiques que, a priori, es pot
pensar que poden tenir ms rellevncia en relaci a determinats objectes destudi i/o
contextos geogrfics i histrics (la classe social en el cas dels realities, ltnia en el cas
dels espectadors residents als suburbis de Londres, ledat en el cas de noticiaris, etc.).

En aquest sentit, tot i que les hiptesis de la present recerca, com es veur, giren
entorn duna sola variable (la llengua ds habitual en relaci amb una visi
determinada del mn), aix no significa que es concebi aquest factor com quelcom
allat dun context complex com s el de la societat catalana. La llengua est intricada
amb altres factors estructurals com poden ser ledat, la classe social, el nivell educatiu
o el lloc dorigen, factors que, al seu torn, tamb tenen molt a veure amb la
conformaci de la visi del mn dels individus. De fet, el mateix Castell (2010), en la
recerca sobre la proximitat dels espectadors catalans respecte de les sries de
televisi, ja relaciona la llengua amb factors contextuals i psicolgics, tal com sha
comentat ms amunt. Aix, a Catalunya hi ha predominis lingstics castellanoparlants
en certes zones que, no casualment, sn aquelles en les quals es va establir
majoritriament la immigraci provinent daltres llocs dEspanya; o en certs ambients

27

professionals desvinculats dun sector pblic que ha apostat per ls preferent del
catal, per esmentar-ne dos exemples. Essent conscients, per tant, daquesta
interrelaci complexa i del fet que la llengua ds habitual, en la majoria de casos, no
s fruit duna tria conscient i voluntria, la nostra recerca es fixa en aquesta variable i
lentn com el punt on cristallitzen certes disposicions vers el consum de televisi.
Aix requerir, un cop soperativitzi la investigaci, fer una descripci detallada del
context sociocultural en el qual sinsereix el fenomen estudiat i de les variables
estructurals que el caracteritzen.

Retornant a les investigacions presentades fins ara, es pot concloure que, des dels
treballs fundacionals de Morley, Ang i Liebes i Katz, els investigadors del camp han
mirat daportar noves explicacions als processos de recepci de programes televisius.
En general, es pot dir que totes aquestes investigacions han perms matisar,
complementar o b reformular els resultats a qu van arribar aquestes primeres
recerques, per no han suposat un canvi fonamental en la manera de fer la recerca.
En el camp de la recepci televisiva estudiada des del construccionisme social
moderat, doncs, es continua treballant de la manera com aquests primers
investigadors van fer-ho, cosa que significa que es tracta de metodologies mpliament
testades que efectivament condueixen a resultats fiables.

Daltra banda, s important remarcar que, tot i que la recerca que proposem sinspira
en les que shan detallat fins ara (per exemple, com ja sha comentat, en relaci a la
importncia dels factors sociodemogrfics en els processos de recepci televisiva),
presenta tamb una diferncia primordial respecte de totes elles: mentre que ens els
casos vistos fins ara sanalitzen amb detall programes concrets pertanyents a un
determinat gnere televisiu
16
, en el nostre cas es planteja una anlisi ms general,
vinculada a la cadena de televisi en el seu conjunt, sense fixar-nos tant en programes
concrets i ms en la imatge general que aquests, com a conjunt, desprenen. Aix,
lgicament, demana una orientaci metodolgica per a lanlisi del text una mica
diferent, no tant centrada en la narrativa i els enunciats televisius i ms en els
discursos que emanen de lenunciaci televisiva conjunta de les cadenes, com es
veur ms endavant. Aix, es tractar de plantejar una anlisi daquells elements

16
Primordialment es tracta de les telenovelles o soap operas, un tipus de programa poc estudiat fins
llavors per ser considerat poc seris i elaborat i, en conseqncia, poc digne de ser analitzat. Aquests
investigadors van voler valoritzar un gnere consumit principalment per les classes populars per tal de
legitimar el seu gust i fer evidents les lluites de poder que samaguen darrere la jerarquitzaci de gneres
televisius (aix es fa pals especialment en el cas de Watching Dallas, dIen Ang [1991]). En les
recerques ms recents tamb es detecta un fenomen similar en relaci als realities.

28

enunciatius (rols enunciatius, posada en escena, tractament del temps i punt de vista)
que sn ms recurrents en els missatges emesos per les cadenes de televisi, cosa
que ens permetr esbossar la imatge que construeixen de si mateixes i dels seus
espectadors ideals
17
.

2.2. Aportacions teriques

2.2.1. Introducci

En aquest apartat es fa un reps als principals debats terics que shan produt en
lmbit de la investigaci acadmica sobre laudincia i els processos de recepci.
Destacar-los s important perqu aix ens permetr, en primer lloc, situar-hi la nostra
recerca; i, en segon lloc, perqu ens proporcionar claus metodolgiques i
justificacions teriques de cara al plantejament particular que fem per a estudiar per
qu els castellanoparlants no solen veure TV3.

Una revisi a fons dels estudis acadmics sobre laudincia de televisi fets arreu en
les ltimes dcades demostra que bona part daquesta recerca ha respost a lobjectiu
de contribuir al debat sobre la noci terica daudincia. En altres paraules, es detecta
un gran volum dautors que es postulen per, matisen o b rebutgen determinades
concepcions sobre laudincia en la qual basen les seves premisses certes
investigacions empriques de carcter ms o menys fundacional (els treballs de
Morley, Ang, Liebes i Katz, investigadors sobre els quals ja hem tingut ocasi dentrar
ms en detall), i que fan daquesta defensa, matisaci o rebuig el corpus central del
seu treball. Aix indica, en primer lloc, que no hi ha una orientaci terico-
metodolgica predominant en el camp dels estudis daudincia cosa que no s
necessriament dolenta- i, en segon lloc, que hi ha una necessitat imperiosa de crear
un mapa multidimensional on situar els autors i els seus arguments.

Lluny de pretendre confeccionar un mapa daquestes caracterstiques, s que seria
interessant mirar destablir quines sn aquestes dimensions que, enteses en conjunt,
permeten que ens aproximem als elements bsics que defineixen all que constitueix
laudincia i, alhora, situar-hi alguns dels autors ms significatius. Tot i que tampoc no
hi ha un acord sobre les dimensions que caldria tenir en compte per elaborar el

17
Als apartats dedicats a la formulaci dhiptesis i a la metodologia es pot trobar una justificaci ms
detallada i completa daquesta aposta metodolgica.

29

concepte daudincia, soptar per partir de les propostes realitzades per Livingstone
(1998a), autora que ha reflexionat abastament sobre els debats existents en aquest
camp de recerca. Segons aquesta investigadora, hi ha set eixos sobre els quals pivota
la conceptualitzaci dall que sentn per audincia:

a) La validesa del concepte daudincia
b) El poder del text per determinar la lectura
c) La idea daudincia activa i els seus lmits
d) La transcendncia del fet que hi hagi diversitat de lectures
e) El problema de la contextualitzaci i la tendncia cap al mediacentrisme
f) Els mtodes de recerca sobre laudincia i les seves implicacions
g) La relaci entre els nivells micro i macro en la recerca sobre laudincia

Al llarg dels apartats segents es donar compte de com shan situat diversos autors
en aquests debats tan sols apuntats per Livingstone amb lobjectiu primordial de
recollir aquelles aportacions que ms sajusten als propsits daquesta recerca. En
favor dunes explicacions ms gils i interconnectades, sha optat per unir en els
mateixos apartats els debats que Livingstone desglossa en b, c i d per una banda, i els
que desglossa en f i g per laltra.

2.2.2. Sobre el concepte daudincia i la seva validesa

Tot i el que podria semblar si es t en compte ls que fa del terme la indstria dels
mitjans de comunicaci, el concepte daudincia televisiva s intrnsecament
problemtic. Si es vol anar ms enll de la simple referncia al conjunt de persones
receptores dun missatge, es fa pals que, com tot concepte en cincies socials,
aquest tamb est construt socialment i, per tant, pot entendres de maneres diverses
i fins i tot contradictries. En lmbit acadmic hi ha hagut desenes dinvestigadors que
han donat arguments en favor duna o altra concepci sobre laudincia, concepcions
totes elles que sinscriuen en determinades tradicions de recerca i que, en
conseqncia, posen lmfasi sobretot en qestions ontolgiques i epistemolgiques.

Una de les ms interessants s la que proposen Abercrombie i Longhurst (1998).
Aquests autors defineixen laudincia com una entitat difosa: els individus som
permanentment audincia, no noms pel fet que cada cop es consumeix ms televisi,
sin tamb perqu els mitjans shan intricat de manera preeminent en la vida

30

quotidiana dels ciutadans. Aquests autors sostenen que el millor paradigma per a
lestudi de laudincia s el de lespectacle/representaci. Sota aquest paradigma,
laudincia s entesa com un conjunt de consumidors que conceben el fet de veure la
televisi com una experincia ms de les que organitzen la seva vida diria (Ibid., 36)
i, en conseqncia, com una activitat generadora didentitat. Laudincia, a ms, es
construeix i es reconstrueix socialment a travs de lespectacle i el narcisisme.

Ara b, hi ha qui fins i tot advoca per la no existncia de laudincia com a entitat
aprehensible. Per exemple, Ien Ang (1996) afirma que s impossible descriure
laudincia de manera fixa i objectiva, perqu es tracta dun trop discursiu dinmic i
experimental. Pensar el contrari s ser essencialista i perviure en els dogmes de la
modernitat. Lnic a qu es pot aspirar, doncs, s a obtenir-ne visions parcials
referides a moments i persones concrets. Segons aquesta autora, com que aix s
inacceptable per una indstria que depn econmicament daquesta descripci fixa i
objectiva, les recerques que parteixen daquestes premisses sn menyspreades.

En els apartats segents es far evident que, en moltes ocasions, investigar
laudincia s un procs ple de contradiccions. Per una banda, com sha vist, hi ha
diversos investigadors que la consideren inaprehensible perqu s vista com un
fenomen contingent i canviant, i aix significa que han dentendre les seves
aproximacions com a necessriament parcials, esbiaixades i no generalitzables. Sota
aquestes premisses construccionistes
18
, investigar laudincia pot arribar a semblar
banal, per aquests autors tenen lhonestedat dadmetre les limitacions de les seves
recerques i dentendre que tan sols contrastant les seves conclusions amb les de la
resta de treballs es pot arribar a assolir un coneixement mnimament assentat. De
laltra banda, hi ha altres corrents de caire ms essencialista i universalista que
entenen laudincia com a quelcom objectivable, per ells no shan denfrontar a
menys problemes. En el seu cas, han de fer front a les recerques que posen en
qesti la generalitzabilitat dels resultats que obtenen i que arriben a resultats dispars
investigant els mateixos fenmens sota les mateixes condicions (un exemple molt clar
en sn les recerques que indaguen sobre els efectes de la violncia televisiva en la
conducta violenta dels espectadors: hi ha conclusions que apunten que aquest efecte
no existeix i daltres que fins i tot el quantifiquen).

18
Parlem de premisses construccionistes perqu es tracta de posicionaments epistemolgics basats en la
idea que la realitat s quelcom construt pels qui lobserven en funci del context social, personal i/o
dinteracci en qu se situen.

31

2.2.3. Poder i activitat: de laudincia com a massa a laudincia com a
individus

Un eix central de discussi entre els acadmics t a veure amb la capacitat de
laudincia per ser activa, s a dir, per llegir els textos meditics de maneres i amb fins
no previstos per aquests. El debat sobre lactivitat condueix tamb a la qesti ms
genrica sobre el poder dels textos televisius per determinar significats i produir
efectes i el de laudincia per influir en les actuacions dels mitjans. Hi ha dos
conceptes que sintetitzen molt b les dues grans postures entorn a aquesta qesti:
audincia com a massa i audincia com a individus.

2.2.3.1. Laudincia com a massa

Durant els inicis de la comunicaci de masses la noci sobre laudincia predominant
va ser la que lentenia com a massa (Huertas, 2002). Laudincia com a massa es pot
definir com un conjunt indiferenciat dindividus que, quan sn impactats per un
missatge provinent dels mitjans de comunicaci de masses, el consumeixen,
lassimilen i linterpreten de la mateixa manera. Laudincia, doncs, no s ni activa no
pot fer lectures no previstes pel text- ni poderosa, perqu sn els mitjans de
comunicaci els que imposen unilateralment els continguts. Aix remet a la idea de
significat presentat (Lindlof, 1988), segons la qual la producci de significat en la
recepci est controlada per elements objectius del contingut i les agncies que el
dissenyen. Ara b, dins la noci de laudincia com a massa cal distingir entre les
aportacions que posen lmfasi en les caracterstiques del mitj i les que posen
lmfasi en les caracterstiques intrnseques del text (Casetti i di Chio: 1999).

Prenent com a centrals les caracterstiques del mitj, es considera que laudincia s
producte de les condicions socials, econmiques i culturals de producci dels
missatges, ja que aquestes en condicionen la interpretaci i els efectes. Aportacions
teriques tan diverses com les de lEscola de Frankfurt o els deterministes tecnolgics
sinscriurien en aquesta perspectiva, anomenada per Ang (1991) ideologia de la
cultura de masses. Per, tal com aquesta autora adverteix, cap dels discursos basats
en aquestes premisses ens s til per explicar per qu als espectadors els agrada o no
els agrada un determinat contingut televisiu, ja que no permet aprofundir en els
mecanismes emocionals didentificaci que operen en laudincia.


32

Pel que fa als autors que posen lmfasi en el text, la idea s que aquest cont uns
codis que condueixen a certes interpretacions i efectes. El postulat principal daquest
punt de vista s que amb una anlisi exclusiva del missatge es pot deduir limpacte
que aquest tindr en els seus receptors i la interpretaci que aquests en faran. Aix, es
tractaria de confondre una figura exclusivament textual el lector model o ideal- amb el
receptor empric i real. Aquesta manera dentendre laudincia parteix duna confusi
bsica entre la manera com el text vol ser llegit el que podrem dir-ne una visi
normativa- i la manera com realment aquest s llegit, que pot coincidir-hi o no el que
remetria a una visi ms sociolgica. Independentment del fet que un text pot voler
deliberadament conduir a interpretacions diverses i del fet que s probable que moltes
vegades la lectura real coincideixi amb la ideal, o si ms no shi assembli, s
imprescindible no confondre ambds termes. Un exemple dinvestigacions
acadmiques que parteixen daquest punt de vista el proporcionen els estudis de
Lasswell sobre la propaganda bllica de la 1a Guerra Mundial (Huertas: 2002, 23):
lautor inferia els efectes daquesta propaganda tan sols a partir de lanlisi de
contingut (tot i aix, posteriorment Lasswell va fer recerques ms prpies duna visi
de laudincia com a grups). Tamb gran part dels estudis sobre mitjans de
comunicaci fets a Gran Bretanya als anys 70 deduen efectes en laudincia
nicament amb anlisis de lestructura textual dels missatges (Morley, 1996).

Tot i que acadmicament aquesta manera dentendre laudincia es va abandonar ben
aviat en favor de lanlisi emprica del receptor, la consideraci de laudincia excloent-
ne el context social i personal de recepci continua encara molt present en la societat i
forma part de converses quotidianes i articles dopini. La idea subjacent s que la
comunicaci s asimtrica i el receptor un simple recipient on lemissor aboca els
continguts. Segons aquesta visi, doncs, els textos tenen un significat fix, la influncia
meditica s lineal i laudincia s homognia i acrtica (Livingstone, 1998b). La teoria
del cultiu, de Gerbner, segons la qual el temps dexposici a la televisi t una relaci
directament proporcional amb laculturaci en uns valors i una visi del mn per part
dels espectadors, illustra a la perfecci aquesta manera dentendre el procs
comunicatiu (Livingstone, 1990).

2.2.3.2. Laudincia com a individus: teoria dels usos i les gratificacions i estudis
culturals

Aquest inters pel receptor empric que va portar a descartar la noci de laudincia
com a massa va conduir molts investigadors a situar-se en lextrem contrari: es va

33

advocar per una concepci activa de lacte de rebre i per situar el poder de la banda
dels espectadors. Es va passar, doncs, a una visi de laudincia com a individus
(Huertas, 2002). Aix, si la noci de laudincia com a massa posava lmfasi en factors
estructurals meditics o textuals-, la noci daudincia com a individus adopta una
posici ms propera a lagncia: la idea s que les caracterstiques personals i niques
de cada individu determinen ls, la interpretaci i la valoraci que aquest fa dels
missatges. s una visi, doncs, ms psicologista, tot i que, en principi, no descuida els
determinants propis del context en el qual es situa lespectador.

Un dels principals exponents daquesta manera de concebre laudincia s Fiske
(1987). Segons aquest autor, de la majoria de textos nemanen codis vinculats a la
ideologia dominant, per les audincies tenen un poder semitic, s a dir, sn
capaces de resistir a aquests condicionants, negociar els significats del text i
reinterpretar-lo en funci dels seus interessos i la seva posici en les estructures
socials. Aix s perqu els textos televisius sn polismics, s a dir, no tenen un
significat estructurat de manera estable i clara (Fiske, 1998).

Hi ha dos grans paradigmes sota els quals histricament shan realitzat investigacions
daquest tipus: el normatiu (reflectit sobretot en la teoria dels usos i les gratificacions) i
linterpretatiu (vinculat als estudis culturals) (Morley, 1996). La teoria dels usos i les
gratificacions amb autors com Rubin, Blumler, Brown o Rosengren- i les seves
investigacions basades en entrevistes en profunditat i enquestes als receptors
sinscriuen majoritriament en el corrent del funcionalisme. Les premisses daquest
corrent sn que els espectadors tenen un comportament orientat a objectius, que sn
usuaris actius dels mitjans i que sn conscients de les seves necessitats, cosa que els
porta a seleccionar els continguts que consideren que les poden gratificar (Abelman i
Atkin, 2000). Aix doncs, lespectador s capa de fer un s funcional dels missatges
televisius en base a les seves motivacions, i aix incideix decisivament en la
interpretaci, la valoraci i els efectes que tindran aquests missatges. Es tracta, en
definitiva, dindagar en les percepcions conscients que porten els individus a consumir,
i a fer-ho amb un sentit determinat, certs continguts televisius. En atorgar tot el poder a
un receptor amb pocs constrenyiments socials, aquestes recerques sutilitzen moltes
vegades per justificar les actuacions dels mitjans. A aquests terics sels critica
sobretot per ser psicologistes i ahistrics (Morley, 1996), ja que no tenen en compte el
context social en qu se situen els receptors.


34

Un exemple dinvestigacions inscrites, en part, en aquesta perspectiva sn les de
James Lull, ja comentades en lapartat anterior: a travs de letnografia i sense fer
anlisi textual, Lull va establir una srie dusos socials de la televisi (Lull, 1990).
Tamb Davis i Gandy (1999) basen la seva recerca sobre el consum meditic dels
afroamericans als EUA en la idea que all que laudincia selecciona t a veure
sobretot amb la utilitat individual que perceben que els proporcionar la informaci. En
paraules seves: Individuals will select media programs and evaluate the content in a
manner that is reflective of their personal values, belief systems, context-specific
attitudes, racial identity, and racial group orientation, in addition to a complex of
assessments of short- and long-term utility (Davis i Gandy: 1999, 385). En un sentit
similar, Abelman i Atkin (2000) van mirar de demostrar que el comportament dels nens
amb la televisi responia a una srie de motivacions, principalment la de passar el
temps.

Daltres investigadors van voler traslladar la famosa teoria de la dissonncia cognitiva
de Festinger, segons la qual els individus tendim a evitar les actituds, opinions i
coneixements inconsistents amb els propis, a lestudi del consum de televisi. El
resultat en va ser la teoria de lexposici selectiva a la comunicaci (Zillmann i Bryant,
1985), que afirma que els espectadors tendeixen a consumir, de manera deliberada,
aquells continguts que sadeqen a la seva cognici. El que apropa aquesta teoria a la
dels usos i gratificacions s precisament aquesta atribuci dintencionalitat a
lespectador, que s conscient de la seva tria i dels motius que la guien. En aquest
sentit, safirma que lexposici selectiva als mitjans respon principalment a les
necessitats de guia i reforament informatius que t laudincia (Atkin, 1985).

Per la seva banda, alguns autors vinculats a lheterogeni corrent dels estudis culturals,
de caire interpretatiu, tamb han basat les seves recerques sota premisses similars a
les de la teoria dels usos i les gratificacions. Tot i que, a diferncia dels investigadors
de la teoria dels usos i les gratificacions, no neguen la lgica de servei als interessos
dominants que practiquen els mitjans de comunicaci, aquests terics consideren que
laudincia s capa de fer lectures negociades o oposades dels missatges televisius
per tal dadaptar-los a la seva manera de veure i situar-se en el mn (en aquest sentit,
faria lectures funcionals). Per tant, els espectadors sn actius en la recepci i
exerceixen un poder molt superior del que es podria pensar. Per aix aquests autors
tenen en compte les definicions subjectives que fan els espectadors de les situacions i
els esdeveniments (Morley, 1996) i utilitzen tcniques dinvestigaci com lentrevista, el
grup de discussi o letnografia.

35

Molts situen Stuart Hall i el seu model encoding/decoding com el punt de partida de
moltes recerques sobre laudincia vinculades als estudis culturals. Segons aquest
model, tot missatge pot ser descodificat en base a tres codis: dominant o hegemnic,
negociat i oposat. Noms el primer codi coincideix amb la lectura preferencial que
proposa el text, mentre que els dems impliquen una adaptaci daquest a la situaci
personal i social de cada receptor en un moment determinat.

La principal crtica que es fa als acadmics situats en el corrent dels estudis culturals
fa referncia al fet que adopten posicions massa extremes, que conceben el procs
comunicatiu de manera massa desconnectada del text com a conseqncia de
confondre amb la realitat el desig que els receptors soposin a la ideologia dominant
que es desprn dels mitjans. El terme audincia activa, a ms, es considera massa
ambigu (Barker, 1998). Tamb es critica que aquestes investigacions, sota la idea que
totes les lectures sn igual dacceptables, minimitzin la possibilitat que existeixin
cultures jerrquiques del gust (Kuipers, 2006). Fetveit (2001), per la seva banda,
afirma que, tot i autoqualificar-se dantiessencialistes o interpretatius, els investigadors
que afirmen que la llibertat del receptor a lhora dinterpretar els textos s completa
presenten, en realitat, una versi ms elaborada dessencialisme. Aix, no sn
essencialistes en lanlisi dels textos, perqu els conceben com a construts
socialment, per s que ho sn en lanlisi dels discursos dels espectadors sobre
aquests textos, que descriuen com a quelcom fix i no construt. Traslladen, doncs,
aquest essencialisme que tant critiquen del text al procs de recepci. En aquest
sentit, anys abans Morley (1986) ja havia reconegut que el seu fams estudi sobre
laudincia del programa Nationwide es basava en premisses massa essencialistes,
ja que inferia que els espectadors descodificaven els mateixos textos sempre de la
mateixa manera.

Totes aquestes crtiques a la noci daudincia com a individus fan evident que el
concepte daudincia, tal com ja sha comentat, presenta molts problemes i necessita
redefinicions i matisacions gaireb constants.

2.2.3.3. Una visi sinttica

Naturalment, les dues visions presentades fins ara audincia com a massa i
audincia com a individus- sn els extrems dun eix que va de la mxima passivitat i
submissi de laudincia a la mxima activitat i poder. En conseqncia, moltes de les

36

aportacions que han fet ltimament els investigadors han anat encaminades a matisar
aquestes postures i a situar-se en punts intermedis, cosa que en molts casos ha
significat recuperar el text en un context de celebraci de la llibertat semitica de
lespectador. Per exemple, en el seu estudi sobre la construcci de la identitat nacional
en les sries de ficci, Castell (2009) critica aquells treballs que, centrats
exclusivament en lmbit de la recepci, menysvaloren el poder del text, i defensa la
capacitat de les narratives de ficci televisives per incidir en limaginari collectiu.
Tamb Morley, tot i situar-se en lmbit dels estudis culturals, afirma que qualificar de
polismics els textos meditics s subestimar la fora de la determinaci textual i
idealitzar el paper del lector, cosa que, segons aquest autor, porta al relativisme i a la
infravaloraci del poder dels mitjans (1996:42). Per la seva banda, Livingstone (1998b)
tamb considera que, en el camp dels estudis daudincia, sha creat un cnon de
recerca que ha portat a ignorar treballs de gran valor que posen ms mfasi en la
textualitat dels productes meditics i menys en els discursos dels receptors. Segons
aquesta autora, estudiar la relaci entre laudincia i els textos meditics implica
forosament analitzar ambdues coses. A ms, Livingstone considera que cal
abandonar els conceptes que denoten conflicte entre text i audincia com els de
negociaci, resistncia o efecte- en favor de termes ms neutres que permetin definir
quin tipus de comunicaci es produeix (en el mateix sentit es postula Al-Ghabban
[2007]).

Es tracta, doncs, dautors que tamb reclamen un paper per a lanlisi dels missatges
en tota recerca sobre recepci. De fet, molts critiquen que sutilitzi el model
encoding/decoding de Hall sense tenir en compte que aquest mateix autor va posar de
manifest la necessitat de fer una anlisi exhaustiva del text per determinar en qu
consisteix el codi dominant. A ms, Hall no nega lexistncia de lectures plenament
coincidents amb les que proposa el text, que, de fet, sn considerades les ms
freqents. De totes maneres, la classificaci de Hall continua sent vista com a massa
maniquea per alguns (Morley, 1996; Livingstone, 1998b; Al-Ghabban, 2007) perqu no
capta en tota la seva complexitat el procs de recepci de missatges televisius.
Segons Fetveit (2001), s tan legtim descriure un objecte en aquest cas, un text
televisiu- com ho s descriure com aquest s experimentat pels espectadors, per cal
ser conscient que tota descripci respon al marc cultural en qu sinsereix
linvestigador, cosa que no admeten molts investigadors adscrits a una noci de
laudincia com a individus.


37

Sigui com sigui, el que sembla evident s que la millor manera devitar resultats massa
parcials i dbils en qualsevol recerca que vulgui indagar en el comportament i les
percepcions de laudincia televisiva passa per mirar de fer una sntesi ms o menys
equilibrada entre les visions que posen lmfasi en el text i les que ho fan en els
receptors. En aquest sentit, Luciano Elizalde (2000) afirma que per conixer els
models cognoscitius amb els quals els espectadors senfronten a la televisi s
necessari tenir en compte tanto el conocimiento social compartido y no compartido-,
las instituciones de la comunicacin que participan en el proceso, las personas en sus
roles de receptores, como los textos que ayudan a esquematizar y modelar el sentido
de la realidad (Elizalde, 2000:185-186). Es tracta, segons aquest autor, de fixar-se en
la dimensi comunicativa dels textos, no tant lontolgica o lepistemolgica, per tal
desbrinar la visi del mn que sen desprn i la relaci que hi estableix el receptor.

2.2.3.4. La transcendncia del fet que hi hagi diversitat de lectures

Un ltim punt de reflexi dins la temtica genrica sobre el poder i lactivitat de
laudincia t a veure amb la relaci entre activitat i poder que sestableix en molts
estudis. Es tracta de preguntar-se sobre quina transcendncia t el fet que laudincia
sigui activa: t efectes aquesta activitat en lorganitzaci del sistema comunicatiu o b
es queda simplement en lesfera personal? Molts autors, de fet, critiquen aquells que
confonen activitat i poder, quan realment sn dues coses radicalment diferents: afirmar
que el receptor s actiu en la descodificaci no implica que aquest tingui el paper
predominant en el procs comunicatiu, ja que s evident que sempre estar sotms,
en ltima instncia, als inputs provinents de lens emissor. Per a Ang (1996), defensar
que laudincia s poderosa, tal com fa Fiske, s propi del populisme de la teoria dels
usos i les gratificacions.

De la mateixa manera, moltes vegades es vincula lactivitat de laudincia amb un
suposat mecanisme ideolgic de resistncia contra els discursos socialment
hegemnics, tot i que una lectura no preferencial, com molt b adverteix Morley
(1996), no t per qu ser qualificada de resistent: pot ser una simple variaci sense
connotacions ideolgiques. En paraules dAl-Ghabban (2007), crtica i resistncia no
sn sinnims, de la mateixa manera que tampoc no ho sn gaudi i acceptaci.

2.2.4. El problema de la contextualitzaci


38

Ms enll del debat sobre lactivitat i el poder de laudincia, un altre dels temes clau
que pren fora en la literatura sobre aquestes qestions s el de la contextualitzaci
dels processos de recepci. Es debat, principalment, si cal o no cal contextualitzar
quan sestudia laudincia i, en cas que la resposta sigui afirmativa, es debat qu
sentn per contextualitzaci i fins on cal arribar sense haver de perdre de vista els
objectius de la investigaci.

Dins la visi de laudincia com a massa sembla evident que la contextualitzaci dels
processos de recepci s irrellevant: si els missatges han dimpactar a tothom per
igual, no t sentit destinar temps a entendre els contextos en els quals es produeix la
comunicaci. Tanmateix, per als investigadors vinculats amb nocions daudincia ms
properes a la dindividu la qesti esdev ms problemtica. Hi ha un acord ms o
menys unnime sobre la necessitat de contextualitzar
19
, per aquest acord desapareix
quan cal definir qu sentn per contextualitzar. Les visions ms properes a lagncia
tant dins dels estudis culturals com dins la teoria dels usos i les gratificacions- tendiran
a entendre el context com tot all que envolta lindividu en el moment en qu
consumeix missatges audiovisuals: si ho fa sol o acompanyat, si ho fa a casa o fora de
casa, si ho fa un dia laborable o un cap de setmana, si ho fa com a cap de famlia o
com a mestressa de casa, etc. Per a aquelles visions ms sociolgiques, el context s
quelcom estructural, relacionat sobretot amb les variables sociodemogrfiques i
culturals que tpicament defineixen els individus: edat, classe social, gnere, lloc de
residncia, tnia, etc.

Huertas (2002) defineix aquests ltims com a investigadors que sacullen a una noci
de laudincia com a grups. Prescindint de condicionants semitics i/o meditics,
aquesta noci de laudincia entn que la classe social dun individu, la seva edat, el
seu nivell educatiu o el seu lloc de residncia en definitiva, el seu grup social de
pertinena- sn elements determinants en la interpretaci i valoraci que aquest far
del missatge i en els efectes que aquest li produir. La noci daudincia com a grups
portada a lextrem remet a la idea que un missatge tindr tantes interpretacions i tants
efectes com grups socials hi hagi en una societat. Aquesta manera dentendre
laudincia ha estat criticada per ser massa mecanicista (Morley, 1996).

19
No formen part daquest acord, com sha apuntat abans, certes investigacions vinculades a la teoria
dels usos i les gratificacions. Es tracta de recerques de les quals es desprn una concepci dels individus
receptors com a agents allats i lliures de condicionants exteriors.

39

El concepte de comunitats interpretatives t una relaci molt estreta amb la noci
daudincia com a grups, per hi fa algun mats. Les comunitats interpretatives sn
subcultures de consum de mitjans, els membres de les quals comparteixen les
mateixes experincies respecte de les tecnologies, els codis, els continguts, les
ocasions i els rituals comunicatius, cosa que interv decisivament en la lectura dels
missatges meditics que realitzen (Huertas: 2002, 35). En aquest sentit, sn
exclusivament elements relatius als processos comunicatius els que incideixen en la
manera de consumir continguts meditics, i no pas qestions externes a aquests com
locupaci, lafiliaci socioeconmica o lafiliaci grupal (Lindlof, 1988).

Although mediated content is certainly an indispensable component in the explanation of an
interpretational act, its epistemological status must be located in the pragmatics of usage endemic
to particular groups of interlocutors (Lindlof, 1988:87).

Des dun punt de vista diferent, altres investigadors opten per posar lmfasi en el
context immediat en el qual es produeixen els processos de recepci (sense que aix
impliqui, per, desestimar els condicionants estructurals, que es considera que, en
certa manera, filtren les interaccions que es produeixen en aquest context immediat).
Morley, per exemple, va decidir deixar dinvestigar laudincia fixant-se en com les
diferncies en la posici estructural dels individus en la societat es reflectien en les
seves maneres de llegir els textos (tal com va fer en lestudi ja comentat sobre
Nationwide), per centrar-se en les diferncies que sorgeixen com a conseqncia de
les interaccions familiars que es produeixen a la llar en el moment en qu es
consumeix televisi (Morley, 1986), i el mateix fa Lull a Inside family viewing (1990).
Ms recentment, Gauntlett (2007) ha estudiat el rol que juguen els mitjans en la
conformaci didentitats i ha arribat a la conclusi que aquest paper noms es pot
entendre si linvestigador es fixa en les prctiques socials del dia a dia que realitzen els
receptors, amb les quals sintrica el consum de mitjans. Aix, aquesta manera de fer
recerca, que s qualificada per Ang (1996) de contextualisme radical, parteix de la
premissa que ls de la televisi no es pot separar de tot all que hi passa al voltant.
Els significats dels textos televisius tan sols emergeixen a partir de les interaccions
intersubjectives i multidimensionals que es produeixen en els contextos de recepci.
En conseqncia, cal estudiar aquestes interaccions i el significat que els donen els
receptors a travs del mtode etnogrfic o situacionisme metodolgic (Ang, 1996). El
problema daquesta manera daproximar-se a laudincia s la seva gran complexitat,
que porta fcilment a endinsar-se en qestions extrameditiques en detriment del
procs comunicatiu mitj-espectador prpiament dit. Aquest excs contextualitzador

40

ha portat alguns investigadors a reclamar retornar a investigacions ms
mediacntriques que, tot i aportar explicacions menys globals, permeten cenyir-se
millor a lobjecte destudi (Livingstone, 1998a).

2.2.5. Mtodes de recerca: la necessitat de vincular all micro i all macro

Lltim dels temes que Livingstone posa sobre la taula a lhora de detallar els reptes
que afronta la investigaci de laudincia fa referncia a les qestions purament
metodolgiques. Tots els supsits plantejats fins ara han tingut, de manera ms o
menys explcita, una determinada traducci metodolgica. Ara, per, cal anar una mica
ms enll i fer evidents quins sn els principals problemes que es troben els
investigadors un cop decideixen investigar empricament all que shan proposat.
Essencialment, el debat gira entorn a la generalitzabilitat dels resultats obtinguts, tant
per a tot lunivers danlisi com al llarg del temps. Aix respon al debat ms profund
entre mtodes quantitatius i qualitatius: els primers proporcionen uns resultats
extrapolables per poc informatius; els segons aporten molta informaci per provinent
de casos i situacions molt concrets, difcils de generalitzar. Tot i les crides a mirar
dintegrar aquestes dues perspectives (Livingstone, 1998a; Huertas, 2002; Barker,
2003; Bryman, 2008), aix no ha resultat tan fcil de dur a la prctica, ja que, com sha
vist, cada mtode parteix de certs pressupsits epistemolgics als quals no tots els
investigadors estan disposats a renunciar en favor de coneixements ms complets.

Hijer (2008) fa evidents aquestes dificultats. Segons aquesta investigadora, les
recerques amb ms problemes metodolgics sn aquelles que es basen en
lanomenat construccionisme social moderat, segons el qual el significat t un cert
grau destabilitat i tota interpretaci duna situaci concreta t a veure, en part, amb
una realitat externa objectiva (gran part de les investigacions de referncia en el camp
de la recerca sobre audincies es duen a terme sota aquest paraiges epistemolgic).
Si aix s aix, resulta molt difcil validar els resultats quan es parteix de lanlisi de
situacions especfiques dinteracci
20
. El que cal preguntar-se, sobretot, s qu o a qui
representa linformant: si es considera que noms es representa a si mateix, la
generalitzaci tan sols es pot obtenir a travs de sistemes de mostreig, aliens als tipus
danlisis que propugna el construccionisme; per contra, si es considera que
representa un grup social, una cultura o la humanitat cosa que remetria a una noci

20
El construccionisme social radical no tindria aquest problema, ja que afirma que el mn es construeix
exclusivament a travs de situacions especfiques dinteracci i que, per tant, no hi ha res a generalitzar
(Hijer, 2008).

41

de laudincia com a grups-, no seria necessari aplicar aquestes tcniques, per alhora
es faria difcil justificar aquest universalisme.

En canvi, hi ha altres autors que afirmen que s possible combinar universalisme i
individualisme metodolgic en favor de resultats ms complets i explicatius. Es
tractaria, en aquest cas, de fer recerca sobre situacions especfiques dinteracci
posant-la en relaci amb elements estructurals i/o quantitatius. Aix implica haver de
renunciar a posicions epistemolgiques absolutes en favor duna concepci dels
processos comunicatius ms oberta i contradictria. s una manera de vincular estudis
micro i macro, o qualitatius i quantitatius, si es vol, que permet investigar lobjecte
destudi des de diversos punts de vista i extreuren conclusions a partir de
metodologies diferents. Per exemple, Huertas (2002) recomana que els estudis de
caire interpretatiu recullin aportacions valuoses de les recerques quantitatives, que les
utilitzin com a punt de partida per constatar com funcionen i com sn viscuts fenmens
prviament detectats.

Aix doncs, pel que fa a les qestions metodolgiques, la recerca sobre els processos
de recepci presenta, en termes generals, una tendncia cap a la hibridaci de
postulats epistemolgics.

A mode de resum, a continuaci es presenta, en forma de taula, una relaci dels
autors citats al llarg daquest apartat sobre aportacions teriques, vinculant-los a un
corrent dadscripci i detallant-ne lobjecte especfic destudi i lorientaci metodolgica
que es desprn de les seves conceptualitzacions. Alguns autors figuren en ms dun
corrent dadscripci perqu o b la seva recerca ha evolucionat o b les seves
reflexions sobre laudincia els situen en punts intermedis.

Corrent
dadscripci
Autors Objecte Orientaci
metodolgica
Audincia com
a massa
Escola de Frankfurt La indstria cultural com
a aparell ideolgic del
capitalisme
Economia poltica dels
mitjans
Deterministes
tecnolgics
Els efectes cognitius
dels diferents tipus de
mediaci en la
comunicaci
Histria dels mitjans
Lasswell (estudis 1a
Guerra Mundial)
La comunicaci com a
propaganda
Anlisi del contingut

42

Corrent
dadscripci
metodolgica
Gerbner Aculturaci i consum de
televisi
Anlisi de missatges
televisius i entrevistes
a receptors
Estudiosos britnics
dels mitjans (anys 70)
Els efectes dels mitjans
en laudincia
Anlisi semitica
Usos i
gratificacions
Rubin, Blumler,
Brown, Rosengren
Lespectador com a
usuari
Entrevistes en
profunditat i
enquestes
Davis i Gandy Utilitat individual del
consum de televisi
Entrevistes
Abelman i Atkin Motivacions infantils per
mirar la televisi
Entrevistes
Zillmann i Bryant Exposici selectiva a la
comunicaci
Tests i entrevistes de
caire psicolgic
Lull Usos socials de la
televisi
Etnografia
Fiske s funcional dels
mitjans
Entrevistes
Estudis
Culturals
Hall Descodificaci televisiva
hegemnica, negociada
i oposada
Anlisi semitica del
text i anlisi dels
discursos dels
receptors
Fiske Llibertat semitica de
lespectador
Anlisi semitica i
entrevistes
Morley Descodificaci televisiva
dels grups socials
Grups de discussi i
anlisi del discurs de
textos televisius
Ang El plaer de lespectador
amb textos televisius
populars
Anlisi del discurs i
anlisi semitica
Audincia com
a grups
Lindlof Comunitats
interpretatives
Entrevistes
Liebes i Katz Lectures subculturals de
textos televisius
estrangers
Anlisi textual,
observaci participant,
entrevistes, grups de
discussi

Contextualisme
Morley Interacci familiar i
consum de televisi
Etnografia

43

Corrent
dadscripci
metodolgica
radical
Lull Usos socials de la
televisi
Etnografia
Gauntlett Prctiques
comunicatives intricades
amb la vida diria
Etnografia
Altres
Livingstone Interacci entre textos i
audincia
Anlisi semitica de
textos i entrevistes
Abercrombie i
Longhurst
Audincia difosa i
identitat
Histries de vida
Elizalde Comunicaci mitj-
espectador
Economia poltica dels
mitjans, anlisi de
textos, entrevistes als
receptors

2.2.6. Conclusions

2.2.6.1. Implicacions de cada orientaci terico-metodolgica per a la recerca
proposada

Per tal de clarificar millor les implicacions de cadascuna de les orientacions terico-
metodolgiques detallades en la taula presentada al punt anterior, pot resultar dutilitat
veure qu suposaria adoptar-les per a dur a terme una recerca com la nostra, que es
pregunta per la fractura en el consum de TV3 en funci de la llengua ds habitual. Si
situem cadascun dels corrents dadscripci esmentats en un pla bidimensional en qu
es creuen els eixos epistemolgics essencialisme/construccionisme i
individualisme/universalisme (quadre 1), es poden fer diverses consideracions:

- Els autors que se situen en lmbit de laudincia com a massa tendeixen a fer
recerques de caire essencialista i universalista. Aix significa, en primer lloc, que
entenen que els textos audiovisuals tenen un significat unvoc i objectivable; i en
segon lloc, que entenen els receptors de manera homognia, com un grup
indiferenciat dindividus. Per a la nostra recerca, situar-nos en aquesta perspectiva
implicaria realitzar una anlisi textual de les cadenes de televisi i, a partir daqu,
inferir els efectes que aquests missatges poden tenir en els receptors. El fet que
catalanoparlants i castellanoparlants facin un consum diferenciat de televisi no

44

respondria a suposades interpretacions o disposicions diferents dels receptors vers
els textos, sin exclusivament a qestions extrameditiques indeterminades.

- Des del punt de vista de la teoria dels usos i gratificacions la investigaci
plantejada prescindiria de lanlisi textual per centrar-se exclusivament en all que
els individus investigats responen de manera conscient en relaci amb el consum
de televisi. s una postura essencialista respecte dels discursos dels receptors, ja
que entn que aquests discursos reflecteixen fidelment els motius que porten els
receptors a consumir televisi, i que aquests motius sn categoritzables i fcils
didentificar. En aquest sentit, la llengua ds habitual dels receptors seria ms
aviat entesa com el context en el qual individus socialment allats utilitzen
funcionalment els mitjans. Lull i Fiske, per, serien autors que sallunyarien de les
postures ms dogmtiques, ja que no admeten que els receptors siguin simples
individus allats de condicionants de lestructura social. En aquest sentit, entendrien
que la llengua ds habitual influeix en les motivacions que els receptors expressen
de manera conscient, per els seria difcil avaluar fins a quin punt i de quina
manera.

- Els autors que se situen en lmbit de laudincia com a grups tenen una
orientaci construccionista i alhora universalista. Com en el cas de laudincia com
a massa, el consum diferenciat entre catalanoparlants i castellanoparlants
sexplicaria, des daquest punt de vista, per qestions extrameditiques, per
aquestes qestions estarien nicament relacionades amb el grup social de
pertinena, que determinaria el marc mental amb el qual els espectadors
senfronten als textos televisius. Luniversalisme daquesta posici epistemolgica
deriva del fet que entn que qualsevol individu s representatiu del grup social del
qual forma part, ms enll de qu sentengui per grup social de pertinena. Daltra
banda, una noci de laudincia com a grups tamb entn que el significat dels
textos no pot ser determinat objectivament i que, en conseqncia, no val la pena
analitzar-los. s per aquest motiu que pot ser qualificada de construccionista, ja
que entn que els significats sn construts pels individus en funci del seu grup
social de pertinena. En conseqncia, des duna noci de laudincia com a
grups, amb una entrevista a un receptor catalanoparlant i una altra amb un
receptor castellanoparlant ja nhi hauria prou per arribar a conclusions.

- Els terics vinculats als estudis culturals vistos al llarg daquest apartat tenen
molts punts en com amb els de la teoria dels usos i les gratificacions, per sen

45

diferencien en un aspecte fonamental: per a ells, s necessari analitzar els textos
televisius, ja que s a partir daquests que els individus construeixen les seves
interpretacions. Una investigaci daquest tipus analitzaria la visi del mn que es
desprn dels textos televisius i la contrastaria amb els discursos dels receptors
sobre aquests textos, fixant-se en aspectes com el vocabulari utilitzat o els
aspectes textuals en qu ms es centren. s, doncs, una orientaci de caire
interpretatiu, que contrasta amb la visi funcionalista de la teoria dels usos i les
gratificacions.

- Finalment, els estudiosos del contextualisme radical farien un estudi etnogrfic i
entendrien que els significats dels textos varien en cada situaci concreta
dinteracci entre els receptors i entre aquests i el mitj. Un estudi daquestes
caracterstiques afirmaria que no es poden obtenir resultats generalitzables sobre
el consum televisiu, ni al llarg del temps ni entre diferents persones, ja que cada
acte de consum s nic i irrepetible. Letnografia permet obtenir coneixement tan
sols daquesta situaci especfica i, en conseqncia, el consum diferenciat de
televisi entre catalanoparlants i castellanoparlants detectat pels audmetres seria
fruit de latzar de certes situacions comunicatives noms accessibles amb mtodes
etnogrfics in situ.

QUADRE 1. Situaci dels principals corrents destudi de laudincia en els eixos
epistemolgics essencialisme/construccionisme i individualisme/universalisme
ESSENCIALISME
CONSTRUCCIONISME
INDIVIDUALISME UNIVERSALISME
Usos i
Gratificacions
Estudis Culturals
Audincia com a
massa
Contextualisme
radical
Audincia com a
grups


46

2.2.6.2. El marc per a la recerca sobre els castellanoparlants i TV3: elecci
metodolgica

Un cop vistos quins sn els debats fonamentals en lmbit de la recerca, sobretot
qualitativa, sobre audincies, es tracta de recollir aquelles aportacions que es
consideren ms adequades per als plantejaments daquesta investigaci. Pel que fa a
la conceptualitzaci de laudincia, tot i assumint la problemtica que aquesta suposa,
es parteix de la base que s necessria una definici per poder operativitzar lanlisi.
Daquesta manera, sense negar la dificultat de fixar en una definici esttica i
abstracta un fenomen dinmic i concret per naturalesa, sopta per recollir la proposta
de Livingstone, que defineix laudincia com un constructe relacional o interaccional
sorgit del ventall de relacions possibles entre les persones i els mitjans (1998b). Es
considera vlida aquesta definici perqu no nega el carcter contingent del fenomen,
per alhora fa un esfor per delimitar-lo. Podrem dir que s una definici prpia del
construccionisme moderat
21
.

Pel que fa a la qesti del poder i lactivitat, com no podia ser daltra manera, sopta
per buscar posicions de consens, sense que aix signifiqui renunciar a una
determinada manera dentendre lacte comunicatiu. s a dir, es considera que tant el
text com lindividu tenen un pes en la manera com els missatges seran rebuts i
interpretats, per sense evitar posicionar-se en aquest debat. En aquest sentit, en
base a les aportacions dalguns dels autors mencionats, es considera que cal tornar a
posar mfasi en el text en la recerca sobre audincies, ja que aquest s capa, si no
dimposar, s doferir un ventall de significats que laudincia podr, a posteriori, tornar
a processar. El text cont unes instruccions de lectura, que no tenen perqu ser
unvoques, de les quals sorgeixen originalment els significats (Eco, 1999). Per altra
banda, no es nega la possibilitat i fins i tot la probabilitat- que hi hagi un ventall de
lectures diverses sobre un mateix text, i tampoc no es nega la transcendncia daquest
fet. Que un text televisiu desemboqui en lectures diferents s important perqu ens diu
coses sobre laudincia emprica, sobre la visi del mn que tenen els receptors i el
reflex daquesta visi en la lectura dun text. s a dir, la importncia daquesta
diversitat no rau en un suposat poder de laudincia per imposar definicions sobre el
real, sin en el fet que reflecteix la diversitat de maneres dentendre el mn.

21
Ja hem vist que el construccionisme social moderat s laproximaci terico-metodolgica ms
problemtica, ja que s intrnsecament contradictria. Tot i aix, considerem que ens s til perqu
permet una major flexibilitat epistemolgica i perqu creiem que ens pot permetre assolir resultats ms
rics.

47

Contextualitzar s important per poder tenir una visi ms completa dels fenmens.
Cal entendre el context com all que envolta lindividu i el condiciona i, en aquest
sentit, no es poden oblidar factors estructurals com ledat, el gnere o la cultura de
pertinena. No obstant, aix no implica entendre que sestableix una relaci mecnica
entre aquests factors i la manera de llegir els textos televisius: el procs de recepci s
molt ms complex i inclou tamb elements agencials i relacionats amb el context
immediat de recepci. Si es volen obtenir resultats amb potencial de ser generalitzats,
per, la recerca no es pot endinsar en lestudi detallat daquest context immediat, sin
que ha de tractar de cercar patrons ds i interpretaci a travs de la vinculaci amb
factors estructurals.

En definitiva, el que es proposa s trobar un difcil equilibri en el punt de confluncia
entre la perspectiva essencialista i la construccionista i entre les orientacions
metodolgiques individualista i universalista. Es tracta de mirar de recollir les
aportacions provinents de les disciplines i corrents predominants en lestudi de
laudincia i acostar-les a posicions de consens, aquelles que se situarien en el cercle
central en el quadre 2. Ara b, laposta per aquesta estratgia de consens no exclou el
fet de privilegiar certs acostaments per sobre daltres. La recerca plantejada opta per
partir dels postulats de lindividualisme metodolgic i el construccionisme social
moderat per apropar-se a lobjecte destudi, per renunciant a radicalismes i estant
oberta a les aportacions complementries provinents daproximacions
epistemolgiques diferents. En aquest sentit, la nostra recerca se situaria en la part
rosada del cercle central del quadre 2:


48

QUADRE 2. Situaci dels principals corrents destudi de laudincia en els eixos
epistemolgics essencialisme/construccionisme i individualisme/universalisme,
i delimitaci del cercle en el qual es desenvolupar la present recerca
ESSENCIALISME
CONSTRUCCIONISME
INDIVIDUALISME UNIVERSALISME
Usos i
Gratificacions
Estudis Culturals
Audincia com a
massa
Contextualisme
radical
Audincia com a
grups


49

3. PROBLEMA DINVESTIGACI I HIPTESIS

El problema dinvestigaci daquesta recerca es presenta en forma de pregunta inicial.
Aquesta queda formulada de la manera segent:

Qu s all que explica que la proporci de pblic castellanoparlant en laudincia de
TV3 sigui menor que la seva presncia social?

Cal aclarir que aquesta pregunta parteix del pressupsit que la llengua que utilitzen
habitualment els receptors no s una qesti circumscrita exclusivament a lmbit
lingstic. La llengua, com a conjunt de smbols constructors de la realitat, t molt a
veure amb la visi del mn dels individus, i s per aquesta ra que incideix en el
comportament televisiu. Per tant, tot i que el tret definitori daquest grup despectadors
s la seva llengua ds habitual com a variable sociodemogrfica i aix s el que ens
permet parlar-ne com a grup o comunitat interpretativa-, cal entendre que darrere
daix hi ha elements ms profunds que tenen a veure amb la manera de relacionar-se
amb la realitat, amb els models cognoscitius dinteracci amb el mn
22
. Aix, partim de
la base que la poca disposici a mirar TV3 s quelcom ms que un rebuig de carcter
purament lingstic
23
.

Amb aquestes premisses, per fonamentar i alhora donar resposta a la pregunta inicial
shan plantejat dues hiptesis (una de les quals amb una subhiptesi) que guiaran el
procs dinvestigaci. Prviament, per, es fa necessari aprofundir en dos conceptes
claus que intervenen en la seva formulaci: distncia percebuda respecte de la cadena
de televisi i subcultura de gust televisiu.

Definim la distncia percebuda respecte de les cadenes de televisi com el grau de
dissociaci que hi ha entre la imatge duna cadena i la visi del mn prpia dels seus
receptors. Ls del mot distncia, doncs, pretn fer referncia a tot all que s contrari
a la proximitat cultural de qu parlen La Pastina i Straubhaar (2005). s important

22
La justificaci daquesta premissa terica requereix aprofundir en els postulats de la sociolingstica. Tot
i que en aquest treball de recerca sha optat per centrar la fonamentaci terica exclusivament en els
estudis sobre laudincia dins les teories de la comunicaci, la tesi que previsiblement sen derivar
dedicar una secci a recollir les aportacions fetes des daquesta disciplina.
23
Una corroboraci daquesta afirmaci la trobem a Castell (2010), on es refuta la preconcepci que, a
Catalunya, els parlants duna llengua demanen que aquesta tingui ms presncia a la ficci televisiva. Si
la llengua en si mateixa fos lnic element explicatiu del rebuig dels castellanoparlants vers TV3, aquests
demanarien la presncia del castell a la cadena, i aix no succeeix, segons conclou Castell.

50

remarcar que la noci de distncia exclou elements poltics i normatius (Castell,
2009): no fem referncia a una contradicci entre la suposada ideologia poltica
explcita que es desprn dels textos i la dels espectadors, sin a quelcom molt ms
inconscient, emocional i genric
24
(cosa que no implica, tanmateix, excloure de la
noci de distncia qestions poltiques ms genriques com poden ser, per exemple,
la identitat nacional dels receptors, per sempre enteses com una expressi de la seva
visi del mn).

Ara b, loperativitzaci daquest concepte requereix, al seu torn, definir qu sentn
per imatge duna cadena. Definim la imatge duna cadena com la percepci global que
es t sobre una cadena de televisi. En aquest sentit, la nostra recerca parteix de la
premissa que aquesta percepci, en el cas dels espectadors castellanoparlants de
TV3, es produeix com a conseqncia de la interacci entre les caracterstiques
enunciatives de la cadena (especialment de la construcci que fa de lenunciatari o
espectador model), per una banda, i les caracterstiques psicolgiques i socials dels
receptors, per laltra.

Aix, dentre totes les caracterstiques textuals que poden intervenir en la conformaci
duna imatge de cadena (com per exemple en relaci als temes i narratives ms
recurrents, o en relaci als gneres ms programats), nosaltres ens fixem nicament
en les enunciatives, s a dir, en aquelles que determinen com s el pacte ficcional que
sestableix entre emissor i receptor. Aquesta premissa de la recerca es deriva de la
constataci que la barrera dentrada dels espectadors castellanoparlants a TV3 no
varia en funci dels continguts especfics dels diferents programes s a dir, dels
diferents enunciats- sin que s un fenomen que afecta en bloc tota la programaci de
la cadena. Aix ens indica que cal analitzar aquells elements textuals que sobrepassen
les contingncies de cada programa i que remeten al pacte ficcional que la cadena,
com a enunciador, proposa als seus espectadors. No s quelcom estrany: Elizalde
(2000) explica que, quan el receptor senfronta a un text audiovisual, sempre es
pregunta quin tipus de comunicaci pot establir amb els enunciadors del text. Per altra
banda, Castell (2010) adverteix, quan parla de la proximitat cultural, que aquesta
tamb es produeix a nivell denunciaci (i, en conseqncia, per analogia podem
utilitzar aquesta afirmaci tamb per al concepte de distncia).

24
Ang (1991) ja va demostrar que aquesta contradicci no t res a veure amb el fet que un producte
televisiu agradi o no agradi. Tot i aix, generalment sha associat la lectura de rebuig amb qestions
dincompatibilitat ideolgica entre text i receptor.


51

Daltra banda, aquesta noci dimatge de cadena ens permet remarcar que ens fixem
en quelcom que no s fruit nicament de les caracterstiques textuals dels missatges
que emet la cadena (si no parlarem didentitat de cadena), sin tamb de les
caracterstiques socials i personals dels seus receptors. Daquesta manera, quan fem
referncia a la imatge de cadena ens remetem a la conceptualitzaci de laudincia en
qu es basa aquesta recerca, ja explicitada en lapartat Estat de la qesti: des duna
perspectiva construccionista moderada, sentn que la manera com es realitza la
descodificaci de textos televisius i les interpretacions a qu aix condueix s un
procs que resulta de la interacci entre textos amb les caracterstiques que els
defineixen com a tals- i receptors que disposen dun bagatge social i cultural que els
condiciona, a ms dun context de recepci i unes motivacions.

Retornant la noci de distncia percebuda respecte de les cadenes de televisi,
postulem que s un concepte clau perqu, com es veur tot seguit, s en base a
aquesta distncia que es busca una explicaci al consum de televisi diferenciat que
fan catalanoparlants i castellanoparlants. En aquest sentit, creiem que pot ser dutilitat
vincular la idea de distncia a la noci de cultura del gust. Entenem per cultura del
gust una disposici respecte dels continguts televisius que sexplica per com afecta al
consum daquests la distncia que hi percep el receptor. Si la percepci de distncia
inhibeix el consum parlem duna subcultura de gust restringit; si no linhibeix, parlem
duna subcultura de gust ampli. s important remarcar que aquesta terminologia tan
sols pretn donar un nom a cada tipus de comportament i, per tant, sutilitza de
manera funcional, sense tenir en compte cap altre factor que no sigui el de la distncia
percebuda respecte de les cadenes de televisi
25
.

Sota totes aquestes premisses conceptuals, doncs, les hiptesis de la recerca queden
formulades de la manera segent:

Hiptesi 1: A Catalunya es produeix un consum diferenciat de televisi entre
catalanoparlants i castellanoparlants que sexplica per la distncia percebuda respecte
de les cadenes de televisi.

25
Vegeu lapartat en qu es detallen els conceptes principals de la recerca per a ampliar les nocions de
proximitat cultural, imatge de cadena, enunciaci i cultura del gust.

52

Subhiptesi 1.1: Els telespectadors castellanoparlants de Catalunya, en
termes generals, no solen consumir cadenes que perceben com a distants; per
tant, descodifiquen els missatges televisius en base a una subcultura del gust
de carcter restringit
26
.

Hiptesi 2: TV3 s una cadena percebuda com a distant pels espectadors
castellanoparlants perqu lenunciaci que construeix com a cadena representa un
enunciador, un enunciatari i una relaci entre ambds que els telespectadors
castellanoparlants de Catalunya perceben com a distants.

Amb aquestes hiptesis no estem fent referncia a una suposada lectura oposada dels
programes televisius, en termes hallians, per part dels espectadors castellanoparlants,
sin, adoptant el terme emprat per Morley, duna lectura de rebuig, s a dir, duna
negativa per part daquests espectadors a entrar en les narratives que ofereixen les
cadenes que perceben com a distants, amb independncia dels continguts especfics
dels diferents programes
27
. Es tractaria, doncs, duna autoexclusi que no seria fruit
del fet que els textos siguin polismics, sin polivalents. En altres paraules,
lautoexclusi dels castellanoparlants sexplica perqu TV3, com a text polivalent, s
avaluat de maneres diverses pels receptors; no sexplica, doncs, perqu les lectures a
qu condueix TV3 siguin diverses, ja que aquesta polismia, ms aviat, provocaria que
qualsevol tipus de receptor es sents cmode amb la cadena.

De fet, hi ha diverses recerques que detecten fenmens similars entre grups
poblacionals ms o menys homogenis, ja explicitades en lapartat Estat de la qesti i,
per tant, no s impensable explicar el fenomen que ens ocupa per laplicaci
generalitzada de lectures de rebuig. Aix, es pot citar la investigaci sobre Dallas de
Liebes i Katz (1990), que posava de manifest les avaluacions diverses que feien de la
srie grups de persones dtnies diferents que vivien a Israel. Tamb la recerca de
Kuipers sobre el gust televisiu dels espectadors holandesos vincula aquest gust a
grups poblacionals homogenis en quant a nivell educatiu i edat.

26
Tot i que semblaria que aquesta subhiptesi en requereix una altra de parallela referent als
telespectadors catalanoparlants, sopta per no fer-ho aix perqu lobjecte destudi de la present recerca
sn nicament els receptors que tenen el castell com a llengua habitual. Ara b, com es veur ms
endavant, laltre grup lingstic tamb ser estudiat, ja que s necessari com a mostra de contrast per a
poder validar els resultats.
27
De fet, la idea de vincular una lectura de rebuig amb les caracterstiques de lenunciaci dels missatges
ja queda implcita en la segent frase dEco: No siempre el Autor Modelo es tan fcil de distinguir: con
frecuencia, el lector emprico tiende a rebajarlo al plano de las informaciones que ya posee acerca del
autor emprico como sujeto de la enunciacin. Estos riesgos, estas desviaciones vuelven a veces azarosa
la cooperacin textual (Eco, 1999:90).

53

Daltra banda, aquesta autoexclusi tamb es pot relacionar amb la noci dexposici
selectiva a la comunicaci i, en especial, amb la idea de Cotton (1985), segons la qual
hi ha espectadors ms proclius a exposar-se selectivament que daltres. Tot i aix, en
el nostre cas ens allunyem de les explicacions racionalitzades a aquest fenomen i les
busquem en el gust televisiu, s a dir, en disposicions inconscients i de carcter ms
estructural
28
. Les dades provinents de lestudi dOpini Pblica sobre els Mitjans
Audiovisuals de Catalunya de 2010, esmentades en lapartat 1.2, segons les quals els
catalans nascuts fora de Catalunya no perceben TV3, en termes generals, com una
cadena informativa, entretinguda o diversa, permeten dotar de base emprica aquestes
hiptesis, ja que donen solidesa al pressupsit que hi ha una distncia entre la manera
de presentar la realitat de la cadena i la manera dentendre-la dels receptors
castellanoparlants.

Una de les dificultats analtiques que plantegen aquestes hiptesis t a veure amb el
fet que, evidentment, les caracterstiques de lenunciaci poden variar enormement
dun espai programtic a un altre. Nosaltres, per tal de poder-les validar, pretenem
identificar lenunciaci tipus de la cadena, i per aix ens fixarem sobretot en elements
com les autopromocions i en programes produts especficament per a la cadena (que
conformen la major part de la graella), partint de la premissa que aquesta enunciaci
tipus contagia tots els programes de la graella, independentment del fet que alguns
dells poden presentar una enunciaci incongruent amb la de la cadena. Per a lanlisi
de lenunciaci i per avaluar el grau didentificaci dels espectadors amb la proposta
enunciativa sestabliran una srie de variables i barems a tenir en compte, posant una
atenci especial a les diferncies detectades entre les caracterstiques de lespectador
model i les del receptor empric (vegeu metodologia).

Finalment, tamb s important fer notar que, per tal que les hiptesis plantejades
puguin ser comprovades es fa necessari, en primer lloc, que TV3 sigui lnica cadena
dins lespectre televisiu generalista de Catalunya- que els espectadors
castellanoparlants perceben com a distant, ja que s lnica amb qu aquest collectiu
contacta molt poc. Per tant, obliga a fer que la recerca no analitzi tan sols TV3 com a
text, sin tamb la resta de cadenes, cosa que ens permetr determinar el grau de
distncia percebuda respecte de totes elles. En segon lloc, la comprovaci de les
hiptesis tamb requereix estudiar laltre grup lingstic de Catalunya, el dels

28
Vegeu lapartat en qu es detallen els conceptes principals de la recerca per a ampliar les nocions de
lectura de rebuig, polismia i polivalncia i exposici selectiva.

54

espectadors catalanoparlants, que es caracteritzen per contactar, amb ms o menys
mesura, amb totes les cadenes de televisi generalistes de Catalunya. Caldr
determinar si aix s degut al fet que les perceben totes com a prximes o b, ms
probablement, al fet que utilitzen un gust televisiu de carcter ampli i, en
conseqncia, la distncia percebuda respecte duna cadena de televisi no els
impedeix contactar-hi, a diferncia del grup despectadors castellanoparlants.


55

4. METODOLOGIA

4.1. Introducci

En coherncia amb el marc teric desenvolupat, en aquest apartat es fa una proposta
metodolgica per dur a terme la recerca i, daquesta manera, obtenir resposta a les
hiptesis i la pregunta inicial plantejades. Dins lmbit del construccionisme social
moderat sopta per utilitzar metodologies que posen lmfasi en el carcter contingent
dels fenmens socials: aquests sentenen com una construcci derivada de la
interacci entre els individus i entre aquests i la realitat social. Aix, predominen
tcniques dinvestigaci com lanlisi del discurs, letnografia, lentrevista en profunditat
o el grup de discussi, tcniques que permeten que aflorin els significats que els
individus atribueixen als fenmens socials, encara que aix, de vegades, vagi en
detriment de la representativitat dels resultats obtinguts.

En aquest sentit, tant la pregunta inicial com les hiptesis reclamen ls daquest tipus
de tcniques, tant pel que fa a lanlisi textual com pel que fa a lanlisi de la recepci.
En el primer cas sopta per aplicar una anlisi semitica, ja que s des daquesta
disciplina que sha desenvolupat lestudi de lenunciaci. En el segon, sopta per les
entrevistes i els grups de discussi.

Lobjecte destudi al qual saplicar la metodologia que es detalla a continuaci s,
doncs, doble: per una banda, els textos televisius emesos per les cadenes de televisi
a Catalunya; per laltra, els receptors daquests textos, posant lmfasi en les
diferncies discursives detectades en funci de la llengua ds habitual, en coherncia
amb les hiptesis plantejades. Ara b, cal entendre que els textos sn objecte destudi
tan sols com a elements que incideixen en el comportament de laudincia i, en
conseqncia, es pot afirmar que lobjecte destudi genric de la recerca s laudincia
televisiva catalana com a tal.

4.2. Anlisi de la proposta enunciativa global de les principals
cadenes de televisi: TV3, Telecinco, La 1 i Antena 3

4.2.1. Introducci


56

La primera part de la recerca proposada consistir a caracteritzar cadascuna de les
principals cadenes de televisi generalistes que emeten a Catalunya
29
. Aix ens ha de
permetre obtenir uns coneixements imprescindibles per tal de poder validar la segona
hiptesi, ja que ens fixarem sobretot en quina imatge donen de si mateixes les
cadenes i quina imatge donen dels seus receptors potencials. Aquesta part de la
recerca, a ms, s imprescindible per tal que, a posteriori, es pugui dissenyar la
segona part, centrada en lestudi de la recepci.

Amb aquest objectiu, sha considerat que s una bona opci metodolgica fixar-se en
lenunciaci tipus que construeix cadascuna de les cadenes. Com ja sha explicitat en
la formulaci de les hiptesis, es considera que lenunciaci s lelement textual que
ms respostes pot aportar a preguntes com les que ens hem realitzat: s a nivell
enunciatiu que la cadena fa evident, ms enll de la histria o histries que vol
explicar, amb quins implcits treballa, com es presenta a si mateixa i com veu els seus
receptors ideals
30
.

4.2.2. La graella danlisi

Per a determinar lenunciaci tipus de cadascuna de les cadenes, sha dissenyat una
graella danlisi construda tenint en compte les aportacions metodolgiques de Casetti
i Di Chio (1991 i 1999), Gaudreault i Jost (1995), Ruiz Collantes (2009) i Oliva (2010)
en relaci a lestudi de lenunciaci
31
. Aquesta graella contempla quatre grans rees
danlisi: rols enunciatius, posada en escena, tractament del temps i punt de vista, i
saplicar a programes i autopromocions de cadascuna de les cadenes. Aquestes
quatre grans rees ens semblen rellevants si tenim en compte que el nostre objectiu
s sobretot identificar com construeixen les cadenes lenunciatari o, el que s el
mateix, el seu lector model. A continuaci es detallen les categories que en formaran
part:

4.2.2.1. Rols enunciatius

29
Hem considerat com a cadenes principals les que han superat durant lany 2010 el 10% de quota de
pantalla a Catalunya. Aquestes sn TV3, Telecinco, La 1 i Antena 3, que conjuntament van acaparar el
49,3% de laudincia lany 2010 a Catalunya (Font: Geca amb dades de Kantar Media).
30
Vegeu lapartat en qu es detallen els conceptes principals de la recerca per a una definici
denunciaci i una descripci dels elements que aquesta contempla.
31
Aquesta graella ha estat testada amb diverses autopromocions i seqncies de programes emesos a
TV3 lany 2009. Els resultats daquest test, aix com les graelles omplertes, es troben a lannex.

57

Sentn per rols enunciatius tots aquells delegats que lenunciador i lenunciatari tenen
en un text audiovisual. Aquests delegats poden ser tant homodiegtics com
heterodiegtics i sn caracteritzats en funci del seu discurs i en funci de la manera
com sexplicita la seva presncia. En lanlisi dels rols enunciatius tamb es t en
compte la presncia o no de la figura de lespectador o observador, figura textual que
assisteix a la interlocuci entre delegat de lenunciador i delegat de lenunciatari sense
intervenir-hi. Els rols enunciatius permeten avaluar la naturalesa del pacte comunicatiu
establert entre enunciador i enunciatari i com aquest s representat al text. Per a la
configuraci daquesta part de la graella, que es detalla a continuaci, han estat
fonamentals les aportacions de Ruiz Collantes (2009).

A) Delegats de lenunciador:

Interlocutor: aquell que parla, ja sigui directament a lespectador o b a un dels
personatges de la histria. Com a tal, s una figura que es vincula estructuralment
a lenunciador, aquell qui enuncia. Es tenen en compte tant les seves
caracterstiques com les caracterstiques del seu discurs:
- Caracterstiques de linterlocutor: tipus (individual, collectiu o impersonal;
representant de la cadena, de lespectador o de cap dels dos; veu en off o
personatge amb imatge); identificaci (intern o extern a la narraci; annim
o conegut); descripci (fsic, carcter, rol).
- Caracterstiques del discurs de linterlocutor: to, tipus (informatiu, narratiu,
argumentatiu) i relaci illocutiva (cortesia, manipulaci o informaci en acte
pblic o privat).

Exhibidor explcit: si lexhibidor, a travs de lacci de realitzaci o de laparici
figurativa de la cmera, es fa explcit, tamb es considera una marca de
lenunciador.

B) Delegat de lenunciatari o interlocutari: aquell que conversa amb linterlocutor i a
qui aquest es dirigeix. Com a tal, s una figura que es vincula estructuralment a
lenunciatari, aquell que conversa amb lenunciador. Per a la seva anlisi es tenen
en compte els mateixos aspectes que sutilitzen per caracteritzar linterlocutor.

C) Observador: figura textual que presencia la conversa entre interlocutor i
interlocutari, per que no hi interv. Si lobservador sidentifica amb un personatge

58

de la narraci, sel pot caracteritzar amb els mateixos criteris que linterlocutor i
linterlocutari.

Lestudi dels rols enunciatius ser despecial rellevncia en lanlisi de les
autopromocions, on lenunciaci es fa molt explcita. Lanlisi dels programes, en
canvi, presenta el problema que aquests rols canvien amb molta freqncia, en molts
casos seqncia a seqncia. Per tant, per als programes caldr identificar qui
desenvolupa de manera primordial les tasques dinterlocutor, interlocutari i observador,
encara que en moments concrets els papers quedin intercanviats.

4.2.2.2. Posada en escena, tractament del temps i punt de vista

Aquests tres elements danlisi ens han dajudar a determinar el discurs que fa
lenunciador sobre lenunciat, i adquiriran una rellevncia especial en el cas dels
programes on, a diferncia del cas de les autopromocions, comentat ms amunt, les
marques enunciatives sn molt menys explcites i ms difcils de vincular amb
interlocutor i interlocutari.

Hem situat sota la categoria posada en escena tots aquells elements estilstics que
evidencien la presncia dun enunciador i que ajuden a caracteritzar-lo (i, en
conseqncia, tamb a lenunciatari). Es tracta dels segents:

A/ Enquadraments: tindrem en compte el tipus de plans utilitzats, els moviments de
cmera, lalada de la cmera i les accions enquadrades.

B/ Muntatge: ens fixarem en la velocitat i el tipus de transicions

C/ Superposicions grfiques: elements altament rellevants en les autopromocions,
utilitzats per la instncia enunciadora per a subratllar certs aspectes de la narraci.

D/ Msica i efectes sonors: ls de la msica, especialment si s extradiegtica,
sutilitza per subratllar, descriure i expressar el to dall que es narra (Oliva, 2010:171).

Pel que fa al tractament del temps, seguint les aportacions de Gaudreault i Jost (1995),
savaluar lordre, la durada i la freqncia amb qu sn presentats els esdeveniments
de la narraci, qestions que posen en evidncia la presncia dun enunciador. Per
ltim, en relaci al punt de vista, sanalitzar locularitzaci, lauricularitzaci i la

59

focalitzaci, s a dir, si all que veiem, all que sentim i all que sabem sassocia a un
personatge de la narraci o b a lenunciador i si darrere daix es pot deduir una
intencionalitat de lenunciador i es pot descriure lenunciatari a qui aquest es dirigeix.

4.2.3. Mostra i procediment danlisi

Aquesta graella, com sha dit anteriorment, saplicar a programes i a autopromocions
emesos en horari de prime time (la franja de ms audincia i, en conseqncia, la que
ms contribueix a crear una imatge de cadena). Lestudi de les autopromocions es
considera especialment rellevant, ja que es tracta delements dintertextualitat vertical
que contribueixen a generar significats sobre els textos primaris, s a dir, sobre els
programes de la cadena (Fiske, 1987). Per a cadascuna de les cadenes sanalitzaran
tres autopromocions i un episodi de cinc programes diferents produts especficament
per a la cadena i pertanyents a diferents macrogneres (ficci, entreteniment i
informatiu)
32
. Aquesta varietat ha de permetre assegurar que els resultats obtinguts no
tinguin un biaix de gnere que podria invalidar-los. Per altra banda, el fet de no escollir
programes no pensats inicialment per ser emesos a les cadenes respon al fet que les
seves caracterstiques enunciatives, que no es poden associar plenament amb la
cadena, presumiblement diferiran molt de la resta
33
.

Finalment, les caracterstiques ms recurrents trobades en els programes i
autopromocions de cada cadena ens permetran construir all que nosaltres
anomenem lenunciaci tipus de cadascuna delles. Cal tenir en compte, a ms, que
les desviacions trobades en els textos concrets no han de suposar cap impediment per
construir una enunciaci tipus, ans el contrari, ja que aquesta tamb emergeix a partir
de la interacci entre textos diferents programats diacrnicament: cada texto se

32
Lenorme volum que suposa lanlisi de 20 programes de televisi fa que es tri un sol episodi a latzar
per a cada cas. Assumim, doncs, que un sol episodi de cadascun daquests programes s representatiu
de la globalitat. Tot i que a nivell denunciat aix podria resultar problemtic, s factible pensar que a nivell
denunciaci aix no s aix, ja que sespera de lenunciador una continutat pel que fa a les seves
caracterstiques al llarg de totes les emissions dun programa (precisament aquest s un dels elements
que permet vincular entre si els episodis dun mateix programa). Si lanlisi sefectus durant la temporada
2010-2011, aquests 20 programes podrien ser els segents: Telenotcies Vespre, No me la puc treure del
cap, Infidels, Polseres Vermelles i Banda Ampla a TV3; Informativos Telecinco, Gran Hermano, Slvame
Delux, Ada i Hospital Central a Telecinco; Telediario 2, Cuntame cmo pas, Espaoles por el mundo,
La Repblica i Los anuncios de tu vida a La 1; i Antena 3 Noticias 2, DEC, Fsica o qumica, Los
protegidos i Gavilanes a Antena 3.
33
Ja sha explicitat en la formulaci de les hiptesis que es considera que lenunciaci tipus contamina
tota la programaci duna cadena i, en conseqncia, no s rellevant que programes concrets,
especialment els de producci aliena, sen desvin; per altra banda, els programes no produts
especficament per a les cadenes sn marginals en la programaci, sobretot durant el prime time.

60

manifiesta comunicativamente en compaa de otros textos, que lo preceden, lo
siguen, o incluso, salen simultneamente por canales diversos (Bettetini, 1986:46).

Lanlisi sefectuar, doncs, en tres fases:
- 1a Fase: Anlisi de les autopromocions i anlisi de les seqncies dels
programes en un dels seus episodis
- 2a Fase: Extracci de les caracterstiques de lenunciaci dels programes a
partir de les caracterstiques ms recurrents en les seves seqncies
- 3a Fase: Extracci de les caracterstiques de lenunciaci de les cadenes a
partir de les caracterstiques ms recurrents dels programes i autopromocions
analitzats

Un cop realitzada aquesta anlisi estarem en condicions destablir un enunciador i un
enunciatari caracterstics del conjunt daquests missatges per tal davaluar en qu
consisteix el pacte comunicatiu que cada cadena proposa als seus receptors. Estarem
en disposici, doncs, diniciar la segona part de la recerca.

4.3. Anlisi de la recepci: estudi de les actituds de
castellanoparlants i catalanoparlants

4.3.1. Introducci

Segons Casetti i Di Chio, les actituds remiten al modo en que el espectador se sita
respecto a la televisin y a cuanto sta transmite (1999:87). Un estudi daquestes
caracterstiques, doncs, s el que ms sadequa als plantejaments daquesta recerca,
ja que permetr avaluar, en primer lloc, quins sn els pensaments, els valors i les
preferncies dels espectadors i, posteriorment, contrastar-los amb les caracterstiques
enunciatives dels missatges que emeten les cadenes. Aix doncs, per tal dassolir uns
resultats ptims, lestudi de les actituds dels receptors es dividir en dues fases: una
primera en qu savaluaran les seves percepcions i preferncies vitals i una segona en
qu els propis receptors valoraran diferents missatges emesos per les cadenes de
televisi.

La tcnica utilitzada en tots els casos ser la de lentrevista. Lestudi es far sobre una
mostra dindividus residents a Catalunya, amb un equilibri entre persones

61

catalanoparlants i castellanoparlants. Aquesta mostra no ser estadsticament
representativa de la poblaci de Catalunya: partint de la base que el comportament
general respecte al consum de televisi de catalanoparlants i castellanoparlants s que
s representatiu el coneixem grcies a les dades audimtriques i a diverses
enquestes-, lobjectiu daquesta mostra no ser obtenir resultats extrapolables a tota la
poblaci, sin valoracions qualitatives que puguin donar claus per donar resposta a la
pregunta inicial, s a dir, per entendre per qu la presncia relativa despectadors
castellanoparlants a TV3 s inferior a la seva presncia social
34
. Tot i aix, la mostra
estar configurada per persones dedats, sexes, llocs de residncia, nivells educatius,
posicions ideolgiques i classes socials diferents per tal de detectar possibles
variacions en funci daquestes variables.

4.3.2. Entrevistes semiestructurades i visi del mn dels entrevistats

Per tal de comprovar si les caracterstiques enunciatives globals de les cadenes
coincideixen o no amb la visi del mn i les preferncies que manifesten els
espectadors, es realitzaran diverses entrevistes semiestructurades
35
. Lgicament, el
disseny daquestes entrevistes dependr necessriament dels resultats que aporti
lanlisi de lenunciaci
36
. Aquestes entrevistes estaran configurades amb preguntes
en relaci a les preferncies i gustos dels entrevistats en situacions de la vida
quotidiana. Es tractar, doncs, que aquests entrevistats expressin la seva opini sobre
situacions de la vida diria que es recrearan al llarg de lentrevista i en qu entrin en
joc, a nivell estructural, elements propis de la proposta enunciativa de les cadenes
(com per exemple, en relaci a la manera de dirigir-se a un interlocutor o a les

34
En el mateix sentit, no es considera pertinent, en aquesta fase de la recerca, interrogar els receptors
sobre el consum que fan de les cadenes de televisi, ja que aix sallunyaria dels objectius de la
investigaci: el fet que una persona concreta faci una activitat tan especfica com mirar o no mirar una
cadena de televisi pot respondre a molts factors diferents, inclosos els casuals, i aquesta informaci, a
ms, ja sobt per altres vies molt ms fiables (dades audimtriques). Linters daquesta fase de la
recerca no recau en el fet que els entrevistats consumeixin o no consumeixin una cadena de televisi,
sin en esbrinar si tenen una visi del mn equiparable a la que es desprn de les diferents cadenes i si
aix pot explicar que, en general, els castellanoparlants no mirin TV3, independentment que els
entrevistats ho facin o no.
35
Tot i que Bryman (2008) considera que lentrevista semiestructurada s prpia dinvestigacions de caire
quantitatiu, el cert s que aquest tipus dentrevista s el que ms sadequa a les pretensions daquesta
fase de la recerca, en qu all que es busca s bsicament proporcionar uns estmuls similars a tots els
receptors. En aquest sentit, aquest tipus dentrevista tamb es podria incloure dins la categoria
respondent interview, que Lindlof (1995:171) entn com a vlida per a investigacions qualitatives que
pretenen, entre daltres, i com s el nostre cas, to classify complex attitude patterns (bid., 172).
36
A lannex es pot trobar una proposta inicial i orientativa de com podrien ser aquestes preguntes, en
base als resultats obtinguts amb lanlisi exploratria de lenunciaci feta nicament amb TV3 (tamb
disponible a lannex).

62

preferncies esttiques i artstiques)
37
. Aquesta manera de treballar parteix del
pressupsit que, com que actua el mateix habitus vinculat a una cultura del gust
38
, es
poden trobar similituds entre la manera com una persona respon a un programa de
televisi i com respon a altres manifestacions culturals: encara que fenomnicament
es tracti de prctiques diferents, sn estructuralment equivalents (Barker i Brooks,
1998; Bourdieu, 2008).

All que es pretn amb ls de lentrevista s fer emergir les categoritzacions i els
pressupsits implcits amb qu espectadors televisius diversos estructuren el mn (al
qual, bviament, els textos televisius tamb pertanyen), tal com afirmen Bryman i
Lindlof:

The emphasis must be on how the interviewee frames and understands issues and events that
is, what the interviewee views as important in explaining and understanding events, patterns and
forms of behaviour (Bryman, 2008:438).

The interviewers goal is to draw out the cultural logics that people employ in their everyday
experiences of communicating (Lindlof, 1995:167).

Per altra banda, s important remarcar que en cap cas es tractar que els entrevistats
avalun continguts televisius. Limportant s que el motiu real de lentrevista quedi
ocult, per tal devitar respostes adequades a all que socialment es considera
polticament correcte i, per tant, dissociacions entre el discurs dels receptors i la seva
conducta real en relaci amb la televisi (fenomen ja detectat per Ang en el seu estudi
sobre Dallas [1991])
39
.

4.3.3. Grups de discussi: confrontaci de propostes enunciatives i
visions del mn

La segona fase en el procs destudi de les actituds dels espectadors vers les cadenes
de televisi consistir en la realitzaci de focus grups, o grups de discussi, en qu

37
Es planteja descriure situacions de la vida quotidiana als entrevistats i donar-los per escrit les possibles
reaccions que es poden generar davant daquestes situacions. Lentrevistat haur de triar la que ms
sajusta a la que ell creu que seria la seva reacci i explicar-ne els motius.
38
Vegeu la definici que es fa de cultura del gust, aix com la seva relaci amb el concepte dhabitus, a
lapartat en qu es detallen els conceptes principals de la recerca.
39
Naturalment, els entrevistats rebran una explicaci de la recerca abans de comenar lentrevista, per
aquesta ser de carcter genric. Un cop acabat el procs sels informar amb ms detall dels objectius
perseguits.

63

participaran les mateixes persones entrevistades en la fase anterior
40
. Ladequaci
daquesta tcnica a la recerca s evident si es t en compte que, segons De Miguel
(2005), els grups de discussi permeten recollir informaci sobre les percepcions i les
actituds dels sectors poblacionals que hi sn representats. A ms, segons Bryman,
with a focus group the researcher will be interested in such things as how people
respond to each others views and build up a view out of the interaction that takes
place within the group (2008:473). Lobjectiu que es persegueix, doncs, s confrontar
els receptors amb fragments dels programes i autopromocions analitzats prviament,
per tal que aflorin els significats que els participants els atribueixen i per tal que,
daquesta manera, es puguin complementar els resultats obtinguts amb les entrevistes
(les recerques de Porto [2005] i Skeggs et al. [2008], per posar dos exemples
dinvestigacions citades en lapartat Estat de la qesti, tamb aprofiten fragments dels
textos analitzats prviament per utilitzar-los com a guia en els grups de discussi).
Finalment, es contrastaran els resultats obtinguts a travs de lanlisi global de la
recepci amb els obtinguts amb lanlisi textual de lenunciaci i es podr determinar
fins a quin punt els receptors perceben les cadenes com a distants.

Ls de la tcnica dels grups de discussi no pretn tant arribar a conclusions a travs
de lanlisi del contingut literal dels intercanvis comunicatius que es produeixen entre
els entrevistats, sin sobretot fer-ho a travs dall que aquests intercanvis ens
permeten inferir: pressupsits, implcits i imatges socials donades per descomptat que
ens han de permetre esbrinar amb quin marc mental senfronten els individus als
textos televisius, i que afloren amb ms facilitat grcies a la interacci, perqu aquesta
obliga els participants a justificar, reformular i repensar les seves opinions (Ang, 1991;
Elizalde, 2000; Bryman, 2008). Tot i que, tal com adverteix Morley (1996), hi ha autors
que afirmen que els grups de discussi condueixen a respostes consensuades per la
por al dissentiment i, per tant, homogenetzen les diferncies individuals, aix no t
perqu ser aix si estan ben moderats.

En aquest sentit, pot ser de fora utilitat ls de la tcnica text in action, testada per
Skeggs, Thumim i Wood en una recerca sobre consum de realities televisius (2008).
Aquesta tcnica consisteix en gravar els comentaris i reaccions dels participants en els
grups de discussi mentre visionen els continguts seleccionats prviament per
linvestigador. Daquesta manera, els participants no noms intercanvien impressions

40
En funci del nombre total dentrevistats de la fase anterior es determinar el nombre de grups de
discussi a realitzar, ja que aquests solen constar dentre sis i deu/dotze membres cadascun (Lindlof,
1995; Bryman, 2008).

64

en base a all que han vist, sin tamb en base a all que ells mateixos han dit i fet
veient-ho. Segons les autores de la recerca, aquesta tcnica evita, en part, que els
individus estudiats, a partir dels seus recursos culturals, adaptin excessivament les
seves respostes en funci de la manera com linvestigador planteja la recerca o, dit
daltra manera, siguin massa autoreflexius.

4.4. Validaci dhiptesis i resposta a la pregunta inicial

Cadascuna de les fases que shan apuntat en la descripci de la metodologia danlisi
ha de permetre respondre i validar les assumpcions fetes a travs de les hiptesis.
Aix, les entrevistes semiestructurades, en combinaci amb les anlisis de lenunciaci,
permetran determinar fins a quin punt les caracterstiques enunciatives de TV3
sallunyen de les pautes de relaci amb la realitat social dels castellanoparlants. Els
grups de discussi, al seu torn, ens han de permetre inferir si realment TV3 s
percebuda com una cadena distant pels espectadors castellanoparlants. Per ltim, i en
funci de les conclusions a qu sarribi en relaci a aquestes qestions amb els
entrevistats catalanoparlants, es podr donar resposta a la primera hiptesi i a la seva
subhiptesi, s a dir, es podr confirmar o b descartar que el gust televisiu dels
castellanoparlants s de carcter ms restringit. Noms si totes les hiptesis es poden
validar es podr donar una resposta satisfactria a la pregunta inicial.


65

5. CONCEPTES PRINCIPALS I ESTRUCTURA DE LA RECERCA

5.1. Conceptes principals de la recerca

A continuaci es presenta una definici dels conceptes que, un cop desenvolupat el
marc teric i establertes les hiptesis, caldr tenir en compte per a desenvolupar la
recerca plantejada. Tot i que sha optat per ordenar-los alfabticament, no tots tindran
la mateixa importncia: mentre que alguns tenen una relaci indirecta amb el nostre
objecte destudi, daltres sn centrals i fins i tot apareixen en la formulaci de les
hiptesis. Ara b, tots ells shan destacat perqu es considera que ajuden a emmarcar
millor i a donar solidesa al plantejament general de la investigaci.

Comproms

Tot i que no t un desenvolupament acadmic, aquest concepte utilitzat per David
Morley a Family television (1986) resulta interessant per descriure el procs pel qual
certs grups socials es vinculen amb el significat que emana tant de les caracterstiques
internes com de lestructura dels diferents tipus de programes televisius, procs que s
dabsoluta rellevncia per a la recerca plantejada aqu, tot i que en el sentit contrari.

Comunitat interpretativa

Segons Thomas R. Lindlof (1988), una comunitat interpretativa s un grup dindividus
que comparteix modes, constructes de significats i freqncia en ls de les
tecnologies i els continguts meditics. Aquests significats compartits sorgeixen com a
conseqncia de lestabliment de processos coherents dacci social i interpretaci
(bid, 82) i, en conseqncia, no es generen en el moment de la recepci, quan tan
sols afloren, sin que provenen dacords intersubjectius previs sobre textualitat
meditica. s rellevant remarcar que la comunitat interpretativa sexplica nicament
pels processos comunicatius, i no per factors com locupaci, lafiliaci socioeconmica
o les afiliacions grupals dels seus membres; ara b, s freqent que els discursos
duna comunitat interpretativa siguin preeminents en determinats grups socials que
funcionen com a rees relacionals (per exemple, en grups de parentiu). El concepte s
rellevant perqu permet fer evident com la influncia grupal incideix en les possibilitats

66

dinterpretaci i avaluaci dels textos meditics. En aquest sentit, sassembla al
concepte de subcultura, que Matabane defineix com

A particularised configuration of historically evolved selected processes through which individuals
channel their reactions to internal and external stimuli. It provides the individual with the social
and cultural framework through which they experience life and obtain their important symbolic and
real world environment (Matabane, 1986:126).

Tanmateix, tal i com Davis i Gandy (1999) adverteixen en relaci a la noci de
comunitat interpretativa, cal que el contingut i el context de recepci tamb siguin
tinguts en compte a lhora dexplicar les interpretacions diverses. Aix, en el cas de la
recerca present, la noci de comunitat interpretativa pot resultar til per explicar una
part del procs de recepci, per no de manera excloent ja que, com sha posat de
manifest, es tracta dun concepte que aprofundeix poc en les diferncies individuals i
en el contingut meditic. A ms, implica un alt grau dintereconnexi entre els
membres de la comunitat, cosa que s poc probable que es produeixi en una
comunitat tan extensa i diversa com la dels telespectadors castellanoparlants de
Catalunya.

Cultura del gust

Kuipers (2006) defineix una cultura del gust com una comunitat interpretativa amb
preferncies, aversions i criteris compartits sobre el bon i el mal gust, fruit dun marc
mental dinterpretaci i avaluaci com. Les cultures del gust normalment estan
relacionades amb variables socials com el gnere, la classe o ltnia (Kuipers, 2006;
Bourdieu, 1998 i 2008) i es manifesten a travs dunes prctiques i unes possessions
(Bourdieu, 2008). La noci de cultura del gust est molt vinculada amb all que
Bourdieu anomen habitus (tal com aquest autor va fer evident a la seva obra La
distincin [1998]), un conjunt de disposicions estructurades i estructurants que
permeten superar la dicotomia clssica entre estructura i agncia i que tenen una base
social. Destaquem aquesta similitud admesa per la mateixa Kuipers- per tal de fer
evident que el concepte de cultura del gust sallunya en un aspecte fonamental del
dexposici selectiva (definit ms endavant): a diferncia daquest, el concepte de
cultura del gust no s quelcom elegit conscientment i utilitriament per lindividu, sin
que t unes arrels molt ms profundes. Ara b, tampoc no shi pot assimilar plenament
al concepte de comunitat interpretativa, ja que, tal com sha comentat, la noci de

67

cultura del gust no desdenya els factors purament individuals, que tamb incidirien en
aquestes disposicions.

Sigui com sigui, es tracta dun concepte altament rellevant per a la recerca proposada,
tot i que nosaltres en fem una reelaboraci i distingim entre gust restringit i ampli en
funci de com afecta la distncia percebuda respecte de la cadena al consum de
televisi. Aix, es formula la hiptesi que a Catalunya existeixen dues grans
subcultures del gust televisiu vinculades a la llengua ds habitual. Sense entrar a
valorar quina de les dues presenta un gust ms elevat, es planteja un gust
catalanoparlant ms ampli (capa dobtenir gratificaci amb qualsevol de les cadenes)
i un gust castellanoparlant ms restringit, que no obt gratificaci amb les cadenes
percebudes com a distants s a dir, TV3- i que, en conseqncia, hi aplica una
lectura de rebuig.

Enunciaci

En contrast amb lenunciat, que contempla el conjunt delements textuals que
configuren la histria narrada, lenunciaci contempla tots aquells elements textuals
que remeten al discurs que es fa sobre la histria narrada. Ens situem, doncs, en una
perspectiva danlisi que entn el text com a objecte comunicatiu, s a dir, com un
artefacte que, en el procs dexplicar una histria, comunica una manera particular
dentendre la realitat. Lenunciaci dun text audiovisual es concreta en lexistncia de
dues figures enunciatives: lenunciador (dit tamb autor model, implcit o ideal), que s
aquella figura textual a qu sassocia el discurs; i lenunciatari (dit tamb lector model,
implcit o ideal), que s un reflex del primer, s a dir, una construcci de linterlocutor
de lenunciador feta pel mateix enunciador
41
.

El primero [el autor implcito] representa las actitudes, las intenciones, el modo de hacer, etc. del
responsable del film, tal como se presentan en el film; y el segundo [el espectador implcito] las
predisposiciones, las expectativas, las operaciones de lectura, etc., del espectador, tambin
como se presentan en el film. Si se quiere, pues, se puede decir que en la figura del Autor
implcito se puede localizar en cierto modo el proyecto comunicativo en el que se basa el film,
tal como el film, en su realizacin, lo saca a la luz; y que en la figura del Espectador implcito

41
No tots els autors entenen com a sinnims denunciador autor model i denunciatari espectador
model. Per exemple, Bettetini (1986) considera que, mentre que lenunciador s una figura exclusivament
textual, lautor model s una figura que es genera nicament quan el lector empric llegeix un text. En
conseqncia, i en funci de la competncia lectora de lespectador, autor model i enunciador poden
diferir. Per als propsits daquesta recerca, per, sels considerar com a sinnims.

68

pueden localizarse, por el contrario, las condiciones de lectura que el film presupone
idealmente, a partir de la disposicin de sus elementos. (Casetti i Di Chio, 1991:226).

s important remarcar que tant lenunciador com lenunciatari sn dues figures
exclusivament textuals i que, com a tals, no tenen res a veure amb lemissor i el
receptor emprics ni amb les seves intencions, sin tan sols amb el text. Ara b, com
que no formen part de lenunciat, la seva descripci noms es pot obtenir a travs de
lanlisi dels seus delegats que s que formen part de lenunciat, per una banda, i dels
recursos audiovisuals, per laltra. Lestudi daquests ltims s rellevant perqu permet
detectar com es representa la histria narrada (posada en escena) i quins elements
sn emfasitzats i quins marginats (tractament del temps, punt de vista), aspectes que
permeten que lanalista es faci una idea clara del discurs que es fa sobre la histria.
Tot plegat conforma all que molts anomenen marques de lenunciaci
42
.

El aparato cultural sujeto de la enunciacin (...) est ausente, pero la articulacin de los
significantes lo hace presente consintiendo una produccin inferencial que utiliza las huellas, las
improntas dejadas por el trabajo de la escritura. (Bettetini, 1986:30).

La descripci de lenunciador i de lenunciatari, aix com de la relaci comunicativa que
sestableix entre ells, s despecial rellevncia per a la nostra recerca, ja que s un
reflex de com la cadena de televisi, entesa com a text audiovisual, es veu a si
mateixa, veu els seus espectadors i, en definitiva, veu el mn. Un cop obtinguda
aquesta descripci es podr procedir a determinar fins a quin punt els espectadors
emprics sallunyen daquestes visions. Aquesta llunyania o distncia enunciativa es
produiria en aquells casos en qu lespectador assisteix al text sense participar-hi
43
.

Espectadors orientats a la cadena

Categoria utilitzada per Abelman i Atkin (2000) per referir-se als espectadors que
desenvolupen una forta afinitat amb una cadena local de televisi i que se senten
atrets per la programaci originada localment. Tot i que aquests autors no entren a
valorar els motius pels quals es desenvolupen aquestes afinitats, el concepte resulta

42
Cal tenir en compte, per, que no es pot considerar com a marca de lenunciaci qualsevol utilitzaci
dun recurs audiovisual; ms aviat cal fixar-se nicament en aquells recursos darrere dels quals shi pot
detectar una intencionalitat (Aumont i Marie, 1990).
43
Segons Bettetini (1986), un espectador assisteix al text quan roman a lexterior daquest i, en
conseqncia, esdev un simple assistent a la conversa simblica posada en escena pel text entre
enunciador i enunciatari, sense dialogar amb lenunciador i, per tant, sense identificar-se amb
lenunciatari. Es podria assimilar a la noci de lectura de rebuig, definida ms endavant.

69

rellevant perqu descriu el fenomen que es produeix a Catalunya en relaci a TV3,
tant respecte dels espectadors catalanoparlants (que bviament tindrien aquesta
afinitat per la cadena) com dels castellanoparlants (que tindrien una afinitat negativa
vers la cadena). En aquest sentit, es tracta dun concepte que, segons la interpretaci
que sen faci, pot estar estretament vinculat al de cultura del gust.

Exposici selectiva

Terme emprat per Zyllmann i Bryant (1985) per referir-se al fenomen segons el qual
els individus ajusten el seu comportament per tal de controlar quins estmuls els
arriben i evitar la dissonncia cognitiva. Aplicat al camp comunicatiu, el concepte
serveix per explicar el consum de continguts en funci de la cerca deliberada per part
dels espectadors duns estmuls adequats a les seves actituds, creences i
coneixements. Segons Cotton (1985), lexposici selectiva s caracterstica dindividus
amb personalitats repressores, perqu intenten evitar la informaci dissonant. Es
tracta dun concepte rellevant per a recerques que, com la proposada, pretenen
estudiar fenmens de rebuig vers certs continguts comunicatius, en el nostre cas
provinents de TV3.

Imatge de cadena

Percepci global sobre una cadena de televisi, en termes de proximitat, qualitat o
fiabilitat, entre daltres. Segons Drinkwaters i Uncles (2007), la imatge de cadena es
crea per les percepcions que en tenen els consumidors que, al seu torn, estan
influenciades per la mida, la presncia en el mercat, la longevitat i les activitats
promocionals de la cadena, a ms dels programes que emet. Per a construir una
imatge de cadena s fonamental que els programes que en conformen la graella hi
siguin congruents. Wei (2002) adverteix que la imatge duna cadena t a veure amb la
presentaci i les percepcions pbliques, o amb les impressions produdes com a
conseqncia daquesta presentaci, no pas amb la seva identitat: la imatge s una
percepci, mentre que la identitat s un fet i, en conseqncia, lemissor no pot
controlar plenament quina s la imatge que projecta la cadena, ja que, en part,
aquesta respondr a all que socialment se nespera. En el cas de TV3, es parteix de
la hiptesi que hi ha una congruncia alta entre programes i cadena, de tal manera
que la imatge de cadena es contagia a tots els programes, fins i tot aquells que no han
estat produts especficament per a TV3. Ara b, s probable que es tracti duna

70

cadena amb una dissociaci entre la imatge que en tenen els espectadors
castellanoparlants i la seva identitat (extreta a partir de lanlisi de lenunciaci).

Lectura de rebuig

David Morley (1980) descriu aquest tipus de lectura com aquella que realitzen les
persones que no entren en la narrativa dels textos, que es neguen a implicar-shi i, en
conseqncia, a llegir-los. Aquest fenomen es produeix perqu aquests espectadors
perceben que els textos no es dirigeixen a ells, ja que pertanyen a un context cultural
diferent i, per tant, es basen en premisses i visions del mn no compartides. Tamb
Ang (1991), Kuipers (2006) o Liebes i Katz (1990) van detectar fenmens similars
(aquests ltims, de fet, van qualificar la lectura de rebuig com una lectura temtica o
paradigmtica, caracteritzada per buscar interpretacions ideolgiques al marge del
text). s probable que, en el cas que ens ocupa, ens trobem davant duna lectura de
rebuig per part dels telespectadors castellanoparlants, que percebrien que les
narratives de TV3 independentment de les particularitats de cadascuna delles- no
van dirigides a ells perqu es basen en visions del mn diferents. Les nostres
hiptesis, de fet, van en aquest sentit, i s per aix que no es proposa una anlisi dels
programes, sin de lenunciaci global que es desprn de la cadena.

Opacitat narrativa

Caracterstica de certs textos meditics que els fa estranys i distants en qualsevol
context cultural que no sigui el de la seva producci. A diferncia dels textos
transparents, que sn suficientment oberts com per ser utilitzats de manera coherent
amb una diversitat de valors (Chitnis i altres, 2006), els opacs es vinculen a uns valors
molt concrets i, daquesta manera, tenen dificultats per fer-se universals. Referint-se a
lxit de certs programes produts en cultures allunyades com poden ser les sries
estrangeres-, Lozano (2008) afirma que s degut al fet que es tracta de textos que
utilitzen trames universals i que no tenen una competncia local. Es tracta, per tant,
dun concepte molt vinculat al de proximitat cultural i tamb al de polismia (definits
ms endavant). Sen diferencia, tot i aix, pel fet que se circumscriu nicament en
lmbit de lenunciat i, per tant, no en podem fer un s directe per a la recerca que
plantegem.


71

Polismia i polivalncia

Segons Fiske (1998), all que fa popular un text televisiu s la seva polismia, perqu
daquesta manera permet que diferents subcultures generin significats a partir dell que
satisfacin les necessitats de les seves identitats subculturals. Tot i aix, Morley (1996) i
Fetveit (2001) reclamen diferenciar entre textos polismics (aquells amb unes
denotacions que cadasc entn de manera diferent) i textos polivalents (aquells amb
unes denotacions que tothom entn de la mateixa manera per que no tothom avalua
de la mateixa manera). A ms, desvinculen la idea daudincia activa de la polismia
dels textos. La recerca plantejada parteix de la base que TV3, com a text, s
polivalent, no polismic, i, en conseqncia, s necessari analitzar-lo en si mateix, al
marge de posteriors indagacions en lmbit estricte de la recepci.

Proximitat cultural

Terme emprat per La Pastina i Straubhaar (2005) per referir-se a la capacitat de certs
productes televisius per connectar amb la visi del mn prpia duna comunitat
cultural, lingstica, geogrfica o histrica. T elements en com amb la noci
dexposici selectiva, ja que pressuposa una afinitat cognitiva vers certs continguts, tot
i que en aquest cas es tracta dun procs inconscient i compartit, s a dir, estructural.
Castell (2009) destaca, en relaci amb aquest concepte, que exclou la dimensi
poltica o normativa i que, en conseqncia, no t a veure amb afinitats poltiques dels
espectadors, sin amb qestions ms profundes. Castell (2010) tamb constata que
la proximitat cultural varia en funci del lloc de residncia, el tipus de mitjans que es
prefereixen, el nivell educatiu i les experincies prvies en relaci a altres textos
similars. Tenint en compte les hiptesis que guien la recerca plantejada, aquest
concepte ens resulta dutilitat sobretot plantejat a la inversa, s a dir, ens permet parlar
duna desproximitat o distncia cultural dels telespectadors castellanoparlants vers
els productes televisius de TV3.

Significat presentat / significat construt

Aquesta dualitat permet posar de manifest leix epistemolgic sobre el qual es
construeix aquesta recerca. Com sha comentat en apartats anteriors, la idea de
significat construt sinclou en la perspectiva construccionista i entn el significat com
quelcom creat a partir de fonts diverses i de manera especfica en cada interacci

72

entre persona i mitj. Des daquesta perspectiva, el significat consensuat existeix
perqu hi ha un acord intersubjectiu que s fruit de prctiques socials comunes, no pas
perqu existeixi una realitat externa objectivable. Per contra, la idea de significat
presentat remet a un significat que aflora exclusivament del contingut i que, per tant,
s plenament objectivable i compartit. Sense renunciar als pressupsits epistemolgics
construccionistes, aquesta recerca entn que part del significat s presentat pel
contingut al qual sexposen els espectadors.

5.2. Estructura de la recerca

A continuaci es detallen els apartats que, previsiblement, inclour la recerca que tot
just ara es planteja:

1. Justificaci i presentaci de la recerca: en aquest apartat es detallaran els
objectius que es persegueixen amb la investigaci i es donar solidesa emprica al
fenomen que la inspira, s a dir, a la fractura en laccs a TV3 del pblic catal en
funci de la seva llengua ds habitual.

2. Hiptesis: es formularan les hiptesis que guiaran la recerca i es justificaran a partir
de les conclusions a qu han arribat altres investigacions. Sexposaran les
caracterstiques contextuals de lespai social en el qual sinsereix el fenomen estudiat
per tal dassegurar la idonetat de les hiptesis plantejades.

3. Marc teric: es complementer lapartat dedicat a les teories que, des dels estudis
de mitjans, shan ocupat dels processos de recepci, i se les vincular amb els grans
paradigmes dinvestigaci. Es justificar la tria duna daquestes lnies teriques i es
far un reps a les investigacions que han contribut a desenvolupar-la. Es recolliran
aportacions de la sociolingstica i es definiran conceptes centrals.

4. Metodologia: sexplicitar i es justificar ladequaci de la metodologia escollida per
a donar resposta a les hiptesis. Es detallaran els principals conceptes que t en
compte lanlisi de lenunciaci i els avantatges que aporten les entrevistes
semiestructurades individuals i en grup. Es definir i justificar la mostra danlisi.

5. Anlisi dautopromocions i programes de prime time: saplicar una graella
danlisi de lenunciaci prviament testada a una selecci de programes i

73

autopromocions de les cadenes. Sextrauran conclusions sobre lenunciaci tipus que
es desprn de cada cadena i el tipus de relaci comunicativa que pressuposa amb el
lector ideal.

6. Disseny de lanlisi de la recepci: a partir de les conclusions assolides en
lapartat anterior es dissenyar un qestionari per a les entrevistes semiestructurades i
es seleccionaran fragments de programes i autopromocions per a utilitzar en els grups
de discussi.

7. Anlisi de la recepci: es detallaran les conclusions a qu sha arribat amb les
entrevistes semiestructurades, s a dir, es detallaran quines sn les pautes recurrents
dinteracci amb el mn que caracteritzen els receptors. Es detallaran les conclusions
a qu sha arribat amb els grups de discussi, s a dir, es determinar la distncia que
els receptors perceben que tenen respecte de les propostes enunciatives de les
cadenes.

8. Conclusions: a partir dels resultats obtinguts amb les anlisis de textos televisius i
de la recepci sacceptaran o desestimaran les hiptesis. Es proposaran noves lnies
de recerca i savaluar ladequaci de la metodologia utilitzada.


74

6. BIBLIOGRAFIA

Abelman, R.; Atkin, D. (2000). What children watch when they watch TV: Putting
theory into practice, a Journal of Broadcasting and Electronic Media, 44(1), 143-154.

Abercrombie, N.; Longhurst, B. (1998). Audiences: A sociological theory of
performance and imagination. London: Sage.

Al-Ghabban, A. (2007). Global viewing in East London: Multi-ethnic youth responses
to television news, a European Journal of Cultural Studies, 10(3), 311-326.

Ang, I. (1991). Watching Dallas: Soap opera and the melodramatic imagination.
London: Routledge.

Ang, I. (1996). Living room wars: Rethinking audiences for a postmodern world.
London: Routledge.

Atkin, C. (1985). Informational utility and selective exposure to entertainment media, a
Zillmann, D.; Bryant, J. (eds.). Selective exposure to communication (p. 63-91).
Hillsdale: Lawrence Erlbaum Associates.

Aumont, J.; Marie, M. (1990). Anlisis del film. Barcelona: Paids.

Barker, M.; Brooks, K. (1998). On looking into Bourdieus black box, a Dickinson, R.;
Harindranath, R.; Linn, O. (eds.). Approaches to audiences: A reader (p. 218-232).
London: Arnold.

Barker, M. (1998). Audiences R us, a Dickinson, R.; Harindranath, R.; Linn, O.
(eds.). Approaches to audiences: A reader (p. 184-191). London: Arnold.

Barker, M. (2003). Assessing the quality in qualitative research: The case of text-
audience relations, a European Journal of Communication, 18(3), 315-335.

Besal, R.; Oliva, M. (2009a). Laudincia i el perfil de les cadenes de televisi a
Catalunya. Anlisi dels canvis entre les temporades 2004-05 i 2005-06, a Gifreu, J.;

75

Corbella, J. (eds.). La producci audiovisual a Catalunya 2005-2007 (p. 215-264).
Girona: Documenta Universitria.

Besal, R.; Oliva, M. (2009b). Els programes de televisi ms vistos a Catalunya.
Anlisi de les temporades 2004-05 i 2005-06, a Gifreu, J.; Corbella, J. (eds.). La
producci audiovisual a Catalunya 2005-2007 (p. 265-306). Girona: Documenta
Universitria.

Bettetini, G. (1986). La conversacin audiovisual. Madrid: Ctedra.

Bordwell, D. (1996). La narracin en el cine de ficcin. Barcelona: Paids.

Bourdieu, P. (1998). La distincin: Criterios y bases sociales del gusto. Madrid: Taurus.

Bourdieu, P. (2008). Cuestiones de sociologa. Madrid: Istmo.

Bourdieu, P.; Darbel, A. (2003). El amor al arte: Los museos europeos y su pblico.
Barcelona: Paids.

Brunsdon, C.; Morley, D. (1978). Everyday television: Nationwide. London: British Film
Institute.

Bryman, A. (2008). Social research methods. New York: Oxford University Press.

Callejo, J. (2001). Investigar las audiencias. Un anlisis cualitativo. Barcelona: Paids.

Casetti, F.; Di Chio, F. (1991). Cmo analizar un film. Barcelona: Paids.

Casetti, F.; Di Chio, F. (1999). Anlisis de la televisin: Instrumentos, mtodos y
prcticas de investigacin. Barcelona: Paids.

Castell, E. (2009). The nation as a political stage: A theoretical approach to television
fiction and national identities, a The International Communication Gazette, 71(4), 303-
320.


76

Castell, E. (2010). Dramatizing proximity: Cultural and social discourses in soap
operas from production to reception, a European Journal of Cultural Studies, 13(2),
207-223.

Chitnis, K.; Avinash, T.; Rogers, E.; Singhal, A.; Sengupta, A. (2006). (Dis)similar
readings: Indian and American audiences interpretation of Friends, a The
International Communication Gazette, 68(2), 131-145.

Consell de lAudiovisual de Catalunya (2010). Estudi dopini pblica sobre els mitjans
audiovisuals de Catalunya 2010. Barcelona. Recuperat 18 de febrer de 2011 de
http://www.cac.cat/web/recerca/estudis/llistat.jsp?MjU%3D&MQ%3D%3D&L3dlYi9yZW
NlcmNhL2VzdHVkaXMvbGxpc3RhdENvbnRlbnQ%3D#

Cotton, J. (1985). Cognitive dissonance in selective exposure, a Zillmann, D.; Bryant,
J. (eds.). Selective exposure to communication (p. 11-33). Hillsdale: Lawrence Erlbaum
Associates.

Davies, J.; Gandy, O. (1999). Racial identity and media orientation: Exploring the
nature of constraint, a Journal of Black Studies, 29(3), 367-397.

De Miguel, R. (2005). El grupo de discusin y sus aplicaciones en la investigacin de
la comunicacin masiva, a Berganza, R.; Ruiz, J. A. (coord.). Investigar en
comunicacin: gua prctica de mtodos y tcnicas de investigacin social en
comunicacin. Madrid: McGraw-Hill.

Dhoest, A. (2009). Establishing a multi-ethnic imagined community? Ethnic minority
audiences watching Flemish soaps, a European Journal of Communication, 24(3),
305-323.

Drinkwaters, P.; Uncles, M. (2007). The impact of program brands on consumer
evaluations of television and radio broadcaster brands, a Journal of Product & Brand
Manegement, 16(3), 178-187.

Eco, U. (1999). Lector in fabula. La cooperacin interpretativa en el texto narrativo.
Barcelona: Lumen.


77

El Barmetre de la Comunicaci i la Cultura (2009). Primera onada 2009 (any natural
2008). Barcelona: Fundacc.

El Barmetre de la Comunicaci i la Cultura (2011). La comunicaci a Catalunya.
Resum 2010. Barcelona: Fundacc i INCOM-UAB. Recuperat 18 de febrer de 2011 de
http://www.fundacc.org/docroot/fundacc/pdf/la_comunicacio_a_catalunya_resum_2010
.pdf

Elizalde, L. (2000). Factores y condicionantes de la comunicacin audiovisual, a Zer,
9, 185-236.

Fetveit, A. (2001). Anti-essentialism and reception studies. In defense of the text, a
International Journal of Cultural Studies, 4(2), 173-199.

Fiske, J. (1987). Television culture. London: Routledge.

Fiske, J. (1998). Television: Polysemy and popularity, a Dickinson, R.; Harindranath,
R.; Linn, O. (eds.). Approaches to audiences: A reader (p. 194-204). London: Arnold.

Fiske, J.; Hartley, J. (1989). Reading television. London: Routledge.

Fujioka, Y. (2005). Emotional TV viewing and minority audience: How Mexican
Americans process and evaluate TV news about in-group members, a Communication
Research, 32(5), 566-593.

Gaudreault, A.; Jost, F. (1995). El relato cinematogrfico: cine y narratologa.
Barcelona: Paids.

Gauntlett, D. (2007). Creative explorations. New approaches to identities and
audiences. London: Routledge.

Gifreu, J. (2006). La pell de la diferncia. Comunicaci, llengua i cultura des de lespai
catal. Barcelona: Prtic.

Gillespie, M. (1995). Television, ethnicity, and cultural change. London: Routledge.


78

Gunter, B. (1985). Determinants of television viewing preferences, a Zillmann, D.;
Bryant, J. (eds.). Selective exposure to communication (p. 93-112). Hillsdale: Lawrence
Erlbaum Associates

Hall, A.; Anten, T.; Cakim, I. (1999). Perceived typicality: American television as seen
by Mexicans, Turks, and Americans, a Critical Studies in Mass Communication, 16,
436-455.

Harindranath, R. (1998). Documentary meanings and interpretive contexts:
Observations on Indian repertoires, a Dickinson, R.; Harindranath, R.; Linn, O.
(eds.). Approaches to audiences: A reader (p. 283-297). London: Arnold.

Hill, A. (2007). Restyling factual TV: Audiences and news, documentary and reality
genres. London: Routledge.

Hijer, B. (2008). Ontological assumptions and generalizations in qualitative
(audience) research, a European Journal of Communication, 23(3), 275-294.

Huertas, A. (2002). La audiencia investigada. Barcelona: Gedisa.

Jacks, N. (2008). Estudios sobre la recepcin televisiva y la identidad cultural, a
Comunicar, 30(15), 61-65.

Kuipers, G. (2006). Television and taste hierarchy: The case of Dutch television
comedy, a Media, Culture and Society, 28(3), 359-378.

La Pastina, A.; Straubhaar, J. (2005). Multiple proximities between television genres
and audiences: The schism between telenovelas global distribution and local
consumption, a Gazette, 67(3), 271-288.

Liebes, T.; Katz, E. (1990). The export of meaning: Cross-cultural readings of Dallas.
New York: Oxford University Press.

Liebes, T. (1998). Cultural differences in the retelling of television fiction, a Dickinson,
R.; Harindranath, R.; Linn, O. (eds.). Approaches to audiences: A reader (p. 272-282).
London: Arnold


79

Lindlof, T. (1988). Media audiences as interpretive communities, a Diversos Autors.
Communication Yearbook 11 (p. 81-107). Newbury Park: Sage.

Lindlof, T. (1995). Qualitative communication research methods. London: Sage.

Livingstone, S. (1990). Making sense of television: The psychology of audience
interpretation. Oxford: Pergamos Press.

Livingstone, S. (1998a). Relationships between media and audiences: Prospects for
audience reception studies, a Liebes, T.; Curran, J. (eds.). Media, ritual and identity (p.
237-255). London: Routledge.

Livingstone, S. (1998b). Audience research at the crossroads: The implied audience
in media and cultural theory, a European Journal of Cultural Studies, 1(2), 193-217.

Lozano, J. (2008). Consumo y apropiacin de cine y TV extranjeros por audiencias en
Amrica Latina, a Comunicar, 30(15), 67-72.

Lull, J. (1990). Inside family viewing: Ethnographic research on televisions audiences.
London: Routledge.

Matabane, P. (1986). Subcultural experience and television viewing, a Drummond, P.;
Peterson, R. (eds.). Television and its audience: International research perspectives (p.
125-138). London: British Film Institute.

McQuail, D. (1997). Audience analysis. London: Sage.

McQuail, D. (2000). Introduccin a la teora de la comunicacin de masas. Barcelona:
Paids.

Morley, D. (1980). The Nationwide audience: Structure and decoding. London: British
Film Institute.

Morley, D. (1986). Family television. London: Routledge.

Morley, D. (1996). Televisin, audiencias y estudios culturales. Buenos Aires:
Amorrortu.

80

Nightingale, V. (1999). El estudio de las audiencias. El impacto de lo real. Barcelona:
Paids.

Oliva, M. (2010). Disciplinar la realitat. Narratives, models i valors dels realities de
transformaci. Tesi Doctoral dirigida per Eva Pujadas. Barcelona: Universitat Pompeu
Fabra.

Orozco, G. (1996). Televisin y audiencias. Un enfoque cualitativo. Madrid: Ediciones
de la Torre.

Porto, M. (2005). Political controversies in Brazilian TV fiction: Viewers interpretations
of the telenovela Terra Nostra, a Television & New Media, 6(4), 342-359.

Quivy, R.; Van Campenhoundt, L. (1992). Manual de investigacin en ciencias
sociales. Mxic: Limusa.

Ruiz Collantes, F. X. (investigador principal); Prez, O. i Pineda, A. (coord.). (2009).
Publicidad institucional. Sevilla: Maecei; Barcelona: UNICA.

Saperas, E. (1987). Los efectos cognitivos de la comunicacin de masas. Barcelona:
Ariel.

Shively, J. (1992). Cowboys and Indians: Perceptions of Western films among
American Indians and Anglos, a American Sociological Review, 57(6), 725-734.

Skeggs, B.; Thumim, N.; Wood, H. (2008). Oh goodness, I am watching reality TV:
How methods make class in audience research, a European Journal of Cultural
Studies, 11(1), 5-24.

Wei, Y. (2002). Corporate image as collective ethos: A poststructuralist approach, a
Corporate Communications: An International Journal, 7(4), 269-276.

Zillmann, D.; Bryant, J. (1985). Selective exposure phenomena, a Zillmann, D.;
Bryant, J. (eds.). Selective exposure to communication (p. 1-10). Hillsdale: Lawrence
Erlbaum Associates.


81

7. ANNEX


82

7.1. Aplicaci de la graella danlisi a autopromocions i
seqncies de programes emesos a TV3 lany 2009

7.1.1. Autopromocions

7.1.1.1. Autopromoci sobre la programaci de les tardes de TV3
(http://www.tv3.cat/videos/1235169)
BREU DESCRIPCI
Autompromoci de la cadena que publicita la programaci de les tardes dels dies
laborables, franja en qu semet la srie austraca Rex, el concurs Bocamoll i lespai
divulgatiu Espai Terra. La promoci mostra imatges dels tres programes publicitats i va
acompanyada duna veu en off.
I. ANLISI DE ROLS ENUNCIATIUS
Delegats de lenunciador
a) Interlocutor Tipus Individual, representant de TV3. Veu en off.
Identificaci Annim i extern a la narraci
Caracterstiques Home dedat mitjana, personalitat afable,
catalanoparlant, que pivota entre un rol institucional i un
rol de relaci personal
b) Locuci i discurs To Amable, ntim, clid, informal i simptic
Tipus Primordialment informatiu
Relaci
illocutiva
- Manipulaci: aconsellar (potser ha arribat lhora de
canviar la manera de veure les coses)
- Informaci: afirmar i posar en dubte
- Acte privat i personal (un jo es dirigeix a un tu)
c) Exhibidor Explcit a travs del muntatge
Delegat de lenunciatari:
interlocutari
Tipus Individual. Tu com a espectador. Sense imatge.
Caracterstiques Alg que veu les coses de la manera convencional i amb
prejudicis negatius sobre els programes de televisi. Rol
de relaci personal.
Espectador/observador ---
II. ANLISI DE LA POSADA EN ESCENA
a) Enquadraments Tipus de plans Es combinen plans generals quan la veu en off comena
a parlar del programa i, progressivament, es van
introduint plans mitjans dels seus protagonistes

83

Moviments de
cmera
Abundncia de travellings i panormiques
Posici A lalada de la mirada, excepte dos plans picats
Accions
enquadrades
Personatges en moviment i gestualitzant, moltes mirades
a cmera i somriures
b) Muntatge Velocitat Molt rpid
Transicions Cada cop que la veu en off es refereix a un nou
programa, la imatge fa un giravolt sobre el seu eix i
apareix un pla del nou programa. La resta de transicions
sn per tall.
c) Superposicions
grfiques
Abunden. Totes les imatges dels programes estan enquadrades per una
franja de color taronja. A linici de la promoci apareix nicament el logotip
de TV3 en moviment i, al final, els noms dels programes escrits en blanc i
lhora demissi. Tots els elements grfics es presenten amb un efecte
mirall, ja que es reflecteixen.
d) Msica i efectes
sonors
Msica de fons fresca i desenfadada.
III. ANLISI DEL TEMPS
a) Ordre No avaluable
b) Durada Menor que la de la histria (ellipsis)
c) Freqncia Relat iteratiu: una emissi narrativa assumeix el conjunt de vegades que ha
succet un esdeveniment.
IV. ANLISI DEL PUNT DE VISTA
a) Ocularitzaci Zero. Tots els plans remeten a lenunciador.
b) Auricularitzaci Zero.
c) Focalitzaci Externa
Imatge general que es desprn de lenunciatari i de la seva relaci amb
lenunciador:
La imatge implcita de la cadena i del receptor que es desprn de lanlisi enunciativa
daquesta autopromoci evoca, en primer lloc, una relaci comunicativa basada en la
proximitat i la confiana (tractament de tu). Tenint en compte, per, que el missatge
verbal pretn aconsellar al telespectador, es podria parlar duna relaci en certa
manera jerrquica.
El missatge presenta la cadena com un mitj innovador, amb uns professionals
capaos de reinventar-se i oferir coses noves als espectadors (aix es fa explcit
sobretot en referncia als homes del temps). El receptor, per altra banda, s presentat
com alg que precisament busca coses noves, fugir dall que ofereix habitualment la
televisi. El muntatge de les imatges est al servei de la veu en off i va alternant plans
dels diferents programes a qu es fa referncia, fent clarament explcites les marques
de lenunciaci en el missatge. Un interlocutor i un interlocutari externs a la narraci, i
una focalitzaci externa contribueixen encara ms a lexplicitaci de lenunciaci.
El color predominant s el taronja, ja que s el que sutilitza per a emmarcar les

84

imatges dels diferents programes que es van presentant. Juntament amb lefecte mirall
amb qu apareixen tots els rtols i el logotip de la cadena, molt estilitzat, contribueix a
crear una imatge delegncia. La realitzaci s molt dinmica: el canvi de plans s molt
rpid i, quan es passa de les imatges dun programa a laltre, es fa a travs dun
giravolt de la imatge (com si el pla fos en realitat un suport amb imatges dun programa
en una cara i imatges dun altre programa a la cara del darrere), cosa que afegeix un
component ldic. En consonncia amb aix, la msica de fons que acompanya tota
lautopromoci s fresca i desenfadada. La selecci dimatges dels programes no s
casual: totes consisteixen en plans en qu els protagonistes corren, salten, riuen i
gestualitzen. Aix contribueix a accentuar el dinamisme del missatge i a validar els
arguments de la veu en off. Fins i tot, quan la veu en off apella a lespectador,
apareixen personatges mirant i assenyalant a cmera, emfasitzant-ne la implicaci.
Per tot plegat, es pot concloure que, pel que fa a aquesta autopromoci, sen deriva un
espectador implcit inquiet, que t ganes de veure coses noves i fresques a la televisi,
que valora lelegncia per que no renuncia a la diversi sana i que se sent vinculat a
la cadena.

7.1.1.2. Autopromoci de felicitaci al Bara (http://www.tv3.cat/videos/1254849)
BREU DESCRIPCI
En aquesta autopromoci la cadena felicita el Bara de futbol pels tres ttols
aconseguits durant la temporada 2008-2009. La cadena ha fet un seguiment exhaustiu
de tota la temporada i ha aconseguit grans audincies grcies a aquest fet.
a) Interlocutor Tipus Collectiu (nosaltres associat conjuntament a la cadena i
als telespectadors). Veu en off i personatge amb imatge.
Identificaci Personatge de la narraci: seguidors del Bara
Caracterstiques Home dedat mitjana, catalanoparlant, entusiasta,
content, que actua amb un rol institucional (veu en off).
Gent de totes les edats eufrica i feli (imatges).
b) Locuci i discurs To Enrgic, pblic, clid, informal i simptic
Tipus Potic
Relaci
illocutiva
Acte pblic de cortesia (donar les grcies)
interlocutari
Tipus Collectiu (vosaltres associat als jugadors del Bara).
Personatge de la narraci i amb imatge
Identificaci Personatge de la narraci: jugadors i entrenador del
Bara
Caracterstiques Homes joves, compromesos, amb talent, orgullosos,
herois.

85

a) Enquadraments Tipus de plans Combinaci de tot tipus de plans vinculats a les
retransmissions de partits de futbol: plans generals de
seguiment de jugades, plans mitjans i primers plans dels
jugadors...
Moviments de
cmera
Molt abundants: panormiques i travellings de seguiment
de la pilota i dels jugadors.
Posici Abunden els picats en els plans generals. En la resta, a
lalada dels ulls.
Accions
enquadrades
Gols del Bara, celebracions dels jugadors, pblic
eufric.
b) Muntatge Velocitat Al ritme del discurs verbal
Transicions Per tall
c) Superposicions
grfiques
Apareixen escrites algunes de les frases que diu la veu en off. Al final
apareix el logotip de TV3 sobre un fons amb els colors del Bara (blau i
grana). Per altra banda, hi ha algunes imatges alentides.
d) Msica i efectes
sonors
Tota lautopromoci es desenvolupa sobre dues peces musicals: una
primera meldica i potica i una segona ms rockera (Viva la vida, la can
de Coldplay que Guardiola ha convertit en lhimne de la temporada).
c) Freqncia Relat singulatiu: una emissi narrativa per cada vegada que ha succet
lesdeveniment
a) Ocularitzaci Zero.
c) Focalitzaci Interna, corresponent a linterlocutari
lenunciador:
Linterlocutor daquest fragment televisiu analitzat s un jo especial, ja que actua com
a representant dun nosaltres que inclou el conjunt despectadors. En canvi,
linterlocutari sn el conjunt de jugadors del Bara i, per tant, en aquest cas no es
tracta del delegat de lenunciatari: autor i espectador implcits estan representats tots
dos per linterlocutor en forma de veu en off i dimatges. Daquesta manera, hi ha una
identificaci plena entre enunciador i enunciatari: ambds sn un nosaltres, un
mateix collectiu que mostra el seu agrament a un equip de futbol.
Parlem dun enunciador i un enunciatari que se senten orgullosos de les gestes
aconseguides pel Bara i, per tant, capaos democionar-se i entusiasmar-se amb

86

aquest equip, amb el qual se senten identificats. El llenguatge potic i la msica
meldica que acompanya lautopromoci ajuden a construir un relat de caire gaireb
pic, cosa que contribueix a reforar la imatge dun autor i un espectador implcits
emocionats i eufrics.
Les imatges sn dinmiques, tant pels moviments de cmera com per les accions
representades. La msica i les frases sobreimpressionades sn marques clares de la
presncia dun enunciador, aix com el muntatge de les imatges, que utilitza
nombroses ellipsis per recrear tan sols les accions de celebraci dels jugadors i
espectadors.
Per la seva banda, linterlocutari, identificat amb el Bara, s presentat com un heroi,
com alg a qui cal agrair-li gestes impossibles que porten a la felicitat. Aix queda
emfasitzat pels plans en qu apareixen els jugadors del Bara cridant, aplaudint,
saltant, fent gols, abraant-se, a vegades amb la imatge alentida, cosa que augmenta
la tensi emocional. El tractament s de vosaltres.
El ms destacable daquesta autopromoci, per, s el fet que el delegat de
lenunciador serigeixi tamb en portaveu de lenunciatari. Aix no ha de portar a
engany: s evident que el missatge va dirigit als telespectadors, no al Bara, per
linterlocutor fa s duna estratgia retrica dassimilaci del seu propi auditori.

7.1.1.3. Autopromoci de Segrestat
(http://www.tv3.cat/videos/1396789/Segrestat)
BREU DESCRIPCI
Segrestat s una srie nord-americana que narra els esforos de la policia i dun grup
dinvestigadors privats per trobar el fill segrestat duna famlia acomodada de Nova
York.
a) Interlocutor

Tipus Individual (jo associat a la cadena). Veu en off.
Caracterstiques Dona de mitjana edat, catalanoparlant, seductora, que
actua amb un rol entre institucional i de relaci personal
b) Locuci i discurs To Enrgic, pblic, fred, informal i seris
Tipus Informatiu i narratiu
Relaci
illocutiva
Acte dinformaci de carcter pblic
interlocutari
Tipus Individual (tu associat a lespectador). Personatge sense
imatge.
Identificaci Annim i extern a la narraci.
Caracterstiques Alg a qui atreuen les intrigues i que es deixa

87

impressionar per les trames policaques i dacci
a) Enquadraments Tipus de plans Primers plans dels rostres dels protagonistes combinats
amb plans generals en qu aquests realitzen alguna
acci. Tamb hi ha algun pla detall dobjectes importants
de la narraci.
Moviments de
cmera
Abundncia de zooms i travellings
Posici A lalada dels ulls
Accions
enquadrades
En general, es combinen imatges en qu els familiars del
segrestat apareixen afligits amb imatges de
persecucions, escapades, etc.
b) Muntatge Velocitat Molt rpida
c) Superposicions
grfiques
Totes les imatges de la srie apareixen amb un efecte mirall tpic de totes
les autopromocions de la cadena, juntament amb el nom de la srie, el
logotip de la cadena i la data i lhora demissi.
d) Msica i efectes
sonors
Msica animada, rpida, tpica descenes dacci
lesdeveniment
a) Ocularitzaci Es combinen ocularitzacions zero amb ocularitzacions internes dalgun dels
personatges
b) Auricularitzaci Zero
lenunciador:
La imatge de linterlocutari o delegat de lenunciatari que es desprn daquesta
autopromoci s la dalg apassionat per les intrigues policaques i que mant una
relaci estreta i de confiana amb linterlocutor, ja que aquest shi dirigeix amb un tu.
Ambds sn externs a la narraci i, per tant, estableixen un pacte comunicatiu en qu
es fan molt explcites les marques de lenunciaci.
Lautor implcit no es fa evident noms amb la veu en off (femenina i seductora, per
alhora enrgica), sin tamb amb un muntatge trepidant i ls de msica prpia de
pellcules dacci. Tamb a travs del ttol de la srie sobreimpressionat i de lefecte

88

mirall amb qu es presenten les imatges cosa que afegeix un toc delegncia a la
posada en escena. Les poques frases que sentim dels personatges de la srie fan
sempre referncia a situacions dextrema tensi. Tot plegat refora la idea que es
tracta duna srie dacci. Per altra banda, totes les accions mostrades sn molt
dinmiques (persecucions, baralles...), van acompanyades de nombrosos moviments
de cmera i succeeixen en un ambient fosc i hostil.
El receptor implcit que es desprn daquesta autopromoci s, doncs, un espectador
avesat als codis del cinema dacci nord-americ i que mant una relaci estreta amb
la cadena. Li agrada el dinamisme i les histries dintrigues i se sent implicat amb
missatges que hi apellen (aix es desprn del caire narratiu que t la locuci de la veu
en off). Tenint en compte que tant el grafisme i la illuminaci de les imatges com la
veu en off tenen un toc delegncia, es pot inferir tamb que aquesta s una
caracterstica del receptor implcit. Es tractaria dalg, en definitiva, que valora les
histries dacci per amb un cert toc de distinci.

7.1.2. Fragments de programes

7.1.2.1. Fragment de Casal Rock, 01/06/2009, minuts 08:40 a 09:45
(http://www.tv3.cat/videos/1329789/Deures-destiu)
BREU DESCRIPCI
Casal Rock s un reality que es proposa el repte daconseguir que 25 avis cantin
canons de rock. El fragment triat correspon a lltim programa de la temporada en
qu, un cop fet el concert final, els avis reben lencrrec de cantar la can de lestiu
de TV3. En concret, es tracta del moment en qu Marc Parrot, el presentador,
comunica als avis la notcia que cantaran la can de lestiu.
a) Interlocutor Tipus Individual, representant del programa. Personatge amb
imatge.
Identificaci Personatge de la narraci: Marc Parrot
Caracterstiques Home jove, modern, calmat, catalanoparlant. Actua amb
un rol entre professional i de relaci personal.
b) Locuci i discurs To Amable, pblic, clid, informal i simptic
Tipus Eminentment informatiu
Relaci
illocutiva
Acte dinformaci (afirmar i interrogar) i de manipulaci
(advertir). Acte pblic.
c) Exhibidor Explcit a travs de la realitzaci i la presncia de fsica de cmeres
interlocutari
Tipus Collectiu (nosaltres / vosaltres). Personatges amb
imatge.
Identificaci Personatges de la narraci: els avis i el propi Marc
Parrot

89

Caracterstiques Homes i dones dedat avanada, entusiastes, riallers,
catalanoparlants i castellanoparlants.
Espectador/observador Personatges externs a la narraci: operadors de cmera i auxiliars de
producci
a) Enquadraments Tipus de plans Plans generals de lespai dassaig, plans mitjans del
presentador i primers plans de les cares dels avis.
Moviments de
cmera
La cmera s sempre en m. Panormiques de
seguiment dels personatges enquadrats
Posici Quan senquadra el presentador: contrapicat
Quan senquadra els avis: picat
Accions
enquadrades
El presentador dret i fent explicacions; els avis asseguts
davant seu rient, aplaudint i assentint.
b) Muntatge Velocitat Adaptada al discurs del presentador
c) Superposicions
grfiques
No nhi ha
d) Msica i efectes
sonors
No nhi ha
a) Ordre Seqencial
b) Durada Isocronia: el temps del relat s igual que el de la histria
lesdeveniment
a) Ocularitzaci Els plans en escor suggereixen que lespectador veu all que veuen el
presentador i els avis.
lenunciador:
En el fragment analitzat el delegat de lenunciatari s un personatge de la narraci: es
tracta del conjunt davis que participen al programa i que sn mostrats com persones
afables, rialleres i fins i tot marxoses.
A nivell discursiu, lenunciador sassocia clarament a la figura de Marc Parrot, el
presentador del programa i, per tant, tamb a un personatge de la narraci. En aquest
sentit, es pot parlar dun interlocutor jove, fresc, simptic i, sobretot, amb una posici
jerrquicament superior a la de linterlocutari. Aquesta relaci jerrquica es veu
emfasitzada pel fet que Parrot est dret i els avis que lescolten asseguts i que, mentre

90

que el primer s enquadrat sempre amb plans contrapicats, els segons ho sn sempre
amb plans picats. Aquesta asimetria comunicativa, per, no impedeix que la relaci
entre interlocutor i interlocutari sigui molt estreta: fins i tot, en alguns moments de la
locuci, Parrot fa referncia a un nosaltres que inclou interlocutor i interlocutari (altres
vegades, per, fa referncia a un vosaltres). Ara b, hi ha altres marques de
lenunciador que no sn purament discursives i que tenen a veure amb la realitzaci
audiovisual, que mostra la presncia de cmeres i que, en conseqncia, remeten a
lexhibidor.
Quant a la posada en escena, destaca ls de plans fets amb cmera en m i, per tant,
moguts. Aix aporta dinamisme a lescena mostrada. Tamb, com sha comentat, ls
de plans picats i contrapicats, que contribueixen a situar interlocutor i interlocutari en
posici jerarquitzada. Les accions mostrades amb els diversos enquadraments donen
una imatge amable dels protagonistes. Per ltim, tot i que la focalitzaci s externa, hi
ha una certa identificaci amb els avis, ja que els nics plans curts corresponen als
seus rostres i hi ha molts plans en qu ells apareixen en escor.
Per tot aix, es pot dir que aquest text presenta un delegat de lenunciatari dedat
avanada per amb caracterstiques tradicionalment poc associades a aquest tipus
persones: divertit, entusiasmat i actiu, per alhora amb una posici jerrquicament
inferior a la del delegat de lenunciador. Tot i aquesta asimetria, per, la relaci entre
ambdues figures s estreta i de confiana. Es podria apuntar, doncs, a un cert
paternalisme per part de lautor implcit.

7.1.2.2. Fragment dInfidels, 16/07/2009, minuts 10:55 a 13:40
(http://www.tv3.cat/videos/1363109/Infidels---Capitol-16)
BREU DESCRIPCI
Infidels s una srie de ficci que explica la vida de cinc amigues de mitjana edat que
viuen a Barcelona. Les protagonistes necessiten ser infidels per continuar sent fidels a
si mateixes i, per tant, senfronten a tota mena de convencionalismes socials per tal de
continuar sent elles mateixes i decidir el seu propi dest. El fragment seleccionat s
una successi de plans sobre msica en qu es mostra com cadascuna de les
protagonistes sen van a dormir el dia abans que una delles sigui operada dun tumor
cerebral.
a) Interlocutor Tipus Impersonal, representant de la cadena. Personatge
sense imatge.
Caracterstiques Culte, melman, elegant, trencador
b) Locuci i discurs To ---
Tipus ---
Relaci
illocutiva
---
c) Exhibidor Explcit a travs de la realitzaci audiovisual

91

interlocutari
Tipus Impersonal. Identificat amb lespectador. Sense imatge.
Caracterstiques Coincidents amb les de linterlocutor
a) Enquadraments Tipus de plans Plans generals de les protagonistes soles en espais
amplis i primers plans dels seus rostres
Moviments de
cmera
Abundncia de panormiques
Posici Posicions de cmera poc convencionals: picats,
contrapicats, imatges tortes...
Accions
enquadrades
Les protagonistes arriben a casa al vespre i resten
pensatives i en soledat.
b) Muntatge Velocitat Al ritme de la msica
c) Superposicions
grfiques
No nhi ha. Destaca, per, un treball sobre la illuminaci, ja que les imatges
sn destil cinematogrfic
d) Msica i efectes
sonors
Im wunderschnen Monat Mai, de Schumann
a) Ordre Esdeveniments simultanis sn presentats successivament
lesdeveniment
lenunciador:
En aquest fragment lenunciador es fa explcit sobretot a travs del muntatge, la
realitzaci audiovisual i la msica, ja que no hi ha cap interlocutor verbal. En
consonncia amb aix, lenunciatari tamb s molt poc explcit i, per tant, difcil de
descriure.
En primer lloc, i tenint en compte la preeminena de la msica en aquest fragment, es
pot parlar dun autor implcit culte i melman (es tracta dun lied de Schumann). Tamb
emptic, ja que el to trist de la msica es correspon amb lexpressi dels rostres dels

92

personatges. Per altra banda, la cura en la posada en escena, la illuminaci
cinematogrfica i ls de plans poc convencionals remeten al gust per una esttica
elegant i trencadora alhora. Cal inferir que lespectador implcit respon a aquestes
mateixes caracterstiques.

7.1.2.3. Fragment de El paisatge favorit de Catalunya, 30/06/2009, minuts 04:40 a
05:40 (http://www.tv3.cat/videos/1340209/Pedraforca)
BREU DESCRIPCI
El paisatge favorit de Catalunya s un programa en qu diferents personalitats
pbliques de Catalunya presenten a laudincia el que ells creuen que s el millor
paisatge de Catalunya. Posteriorment, els espectadors han de votar quin paisatge
prefereixen. El fragment triat correspon al paisatge presentat per la cuinera Carme
Ruscalleda: el Pedraforca.
a) Interlocutor Tipus Individual, representant del programa. Personatge amb
imatge que es dirigeix directament a lespectador i veu
en off.
Identificaci Personatge de la narraci: Carme Ruscalleda
Caracterstiques Dona dedat mitjana, vital, apassionada, catalanoparlant,
amb un rol de relaci personal.
b) Locuci i discurs To Amable, clid, informal i simptic
Tipus Informatiu i argumentatiu
Relaci
illocutiva
Acte dinformaci i de manipulaci. Acte pblic.
c) Exhibidor Explcit a travs de lacci de realitzaci i els punts de vista
interlocutari
Tipus Impersonal. Identificat amb lespectador. Sense imatge.
Caracterstiques Amant de la naturalesa i de la muntanya
a) Enquadraments Tipus de plans Grans plans generals del Pedraforca i plans mitjans de
Carme Ruscalleda
Moviments de
cmera
Abundncia de panormiques sobre el paisatge. Zooms
sobre fotografies antigues
Posici A lalada dels ulls quan senquadra al personatge;
picada quan senquadra la muntanya, emfasitzant-ne la
majestuositat.

93

Accions
enquadrades
Carme Ruscalleda desplaant-se en cotxe per les
carreteres sinuoses de la muntanya i caminant per
camins escarpats. Tamb fotografies en blanc i negre de
miners que treballaven a la zona.
b) Muntatge Velocitat Al ritme del discurs verbal
Transicions Per tall i per encadenament
c) Superposicions
grfiques
No nhi ha, per es nota un tractament sobre la imatge per tal dembellir-la.
d) Msica i efectes
sonors
Msica instrumental de fons
a) Ordre Seqencial
lesdeveniment
c) Focalitzaci Interna, corresponent al personatge de Carme Ruscalleda
lenunciador:
Lenunciador delega en la figura de Carme Ruscalleda, una cuinera catalana coneguda
no noms per la seva professi, sin tamb pel seu carcter obert, franc, simptic i
afable. Aquestes sn caracterstiques del personatge que es posen de manifest tamb
en lanlisi textual. Ruscalleda es dirigeix directament a lespectador (combina veu en
off i discurs verbal mirant a cmera), a qui no cita explcitament. Tot i aix, es pot
afirmar que lespectador implcit que es desprn del fragment s un vosaltres en pla
digualtat amb linterlocutor, amant del paisatge de muntanya i daprendre noves coses.
Sestableix una comunicaci estreta i de confiana entre ambdues figures.
Ls de grans plans generals sobre la muntanya i de zooms sobre fotografies antigues,
juntament amb una msica grandiloqent de fons, fan evident la presncia dun
enunciador i aporten dinamisme. Per altra banda, els retocs grfics emfasitzen la
majestuositat del paisatge i tornen a remetre a la figura de lenunciador.
En general, doncs, es pot parlar dun autor i un espectador implcits que estimen el
paisatge de Catalunya, que shi senten a gust, que tenen ganes daprendren coses i
que gaudeixen de laire lliure.


94

7.2. Imatge global de lenunciador, lenunciatari i la seva relaci
als programes i autopromocions analitzats

Pel que fa als rols enunciatius que apareixen als fragments analitzats, predomina un
interlocutor individual associat a la cadena o al programa, que es manifesta
indistintament com a veu en off i com a personatge amb imatge. La majoria de
vegades aquest interlocutor forma part de la narraci i, per tant, queda dilut en
lenunciat. En la immensa majoria de casos linterlocutor s un personatge conegut, i
com a caracterstiques recurrents es poden apuntar les segents: home de mitjana
edat, catalanoparlant i amb lamabilitat i lafabilitat com a trets predominants
44
. De totes
maneres, s difcil parlar de caracterstiques comunes, ja que els interlocutors
analitzats sn molt dispars (des de personatges curts de gambals fins a personatges
melmans i cultes). Els rols amb qu actua linterlocutor sn sobretot el de relaci
personal i linstitucional (com a representant de la cadena i/o el programa).

En canvi, la locuci o discurs de linterlocutor, quan nhi ha, presenta caracterstiques
bastant similars en tots els casos. El to daquesta locuci s, en general, informal,
simptic, pblic, amable i clid, i el tipus de discurs s primordialment informatiu
(especialment a les autopromocions). Per altra banda, lacte illocutiu representat s de
carcter pblic i consisteix generalment en informar i/o manipular. Pel que fa a les
traces de lexhibidor, aquestes sn abundants, ja sigui a travs del muntatge o de la
realitzaci audiovisual (salts en lespai i el temps, accions paralleles, punts de vista
poc convencionals, etc.).

Aix doncs, la imatge que es desprn del delegat de lenunciador s la dun personatge
que representa la cadena, amable, simptic, proper, que informa per que alhora
tamb manipula, catalanoparlant i reconeixible. Lenunciador tamb es fa explcit a
travs del muntatge i la realitzaci.

Linterlocutari o delegat de lenunciatari s de tipologies molt diverses: des dun sol
individu (un tu), fins a un collectiu (un nosaltres o un vosaltres) o fins i tot
impersonal. Generalment s un personatge sense imatge que sassocia amb

44
Cal dir, per, que en el cas en qu linterlocutor s una dona, les seves caracterstiques es vinculen
ms amb la seducci. Aix crea una clara diferenciaci per sexes: mentre que lhome s alg amable,
simptic i proper (com un amic), la dona s ms agressiva, seductora i freda (com una parella). Aix
permet inferir que, idealment, el missatge es dirigeix a un home. Lexcepci la trobem a El paisatge favorit
de Catalunya, en qu linterlocutor, tot i ser una dona, presenta les caracterstiques associades a lhome.

95

lespectador, per com que sol ser evocat per linterlocutor, sen poden identificar les
caracterstiques, que sn molt variables per gaireb sempre positives (rialler, vital,
entusiasta, elegant...). Majoritriament es tracta dun personatge annim i extern a la
narraci.

Per les caracterstiques descrites fins ara, es poden destacar dos grans tipus de
relacions comunicatives entre el delegat de lenunciador i el de lenunciatari:
a) Una relaci propera, de confiana i entre iguals: aquesta s la relaci
caracterstica dels fragments eminentment informatius en qu linterlocutari s
un tu i linterlocutor un jo o b ambds sn un nosaltres, i en qu el to de la
locuci s primordialment informal i clid. Hi ha una gran identificaci entre
cadena i receptor.
b) Una relaci propera, per jerrquica: es tracta daquells casos en qu, tot i que
la relaci s tamb entre un jo i un tu o un vosaltres, la naturalesa
manipulativa de lacte illocutiu posiciona linterlocutor per sobre de
linterlocutari i remet a un cert paternalisme.

Ara b, si es t en compte que, majoritriament, linterlocutari s un personatge extern
a la narraci i sense imatge, aix converteix la relaci en menys propera, ja que es fan
ms explcites les marques de lenunciaci i, per tant, la distncia entre enunciador i
enunciatari.

Pel que fa al rol enunciatiu despectador o observador, aquest apareix tan poc
freqentment que es pot considerar com a inexistent.

En relaci a la posada en escena, aquesta presenta caracterstiques bastant similars
en tots els casos. Aix, la planificaci s sempre bastant convencional plans generals
de situaci en lescena, plans mitjans dels personatges i primers plans dels seus
rostres en moments de tensi emocional- i la posici de la cmera sol ser a lalada
dels ulls (tot i aix, destaquen els plans picats i contrapicats a Infidels, amb una
posada en escena molt ms estilitzada i trencadora que la resta). Els moviments de
cmera travellings i panormiques- abunden, especialment a les autopromocions,
que es caracteritzen per ser molt dinmiques. Tot plegat remet a un enunciador amb
preferncia per la convencionalitat esttica, sense que aix signifiqui, per, que
renuncia a la cura en la presentaci de les imatges.


96

El tipus de muntatge, quan nhi ha, varia molt en funci de la histria que en cada
moment sexplica: rpid i per tall en relats dacci i tensi, ms lent i amb encadenats
quan es tracta de relats de caire ms contemplatiu. En aquest sentit, lenunciador
tampoc no se surt del que s convencional en els codis de la televisi. Pel que fa a ls
del grafisme i el tractament de la imatge, aquest s molt variable i t una caracterstica
comuna: lelegncia i lesttica depurada, tant a travs dels colors utilitzats com del
tipus de tipografia i, sobretot, de lefecte mirall amb qu apareixen tots els elements de
les autopromocions. I en relaci a la msica, sen fa un s gaireb sempre
complementari (msica de fons o dacompanyament), tot i que en algun cas adquireix
importncia narrativa per caracteritzar lestat dnim dels personatges o per situar
lespectador.

Per tot plegat, la posada en escena dels fragments analitzats remet freqentment a la
convencionalitat i, per tant, a un autor i un espectador implcits que se senten cmodes
amb aquesta convencionalitat. Per altra banda, aix no s estrany si es t en compte
que TV3 s un mitj de comunicaci de masses: com a tal, s normal que no sarrisqui
amb unes propostes trencadores, que per definici sn minoritries. Tot i aix, altres
atributs de la posada en escena podrien ser lelegncia i el dinamisme.

La convencionalitat s tamb el tret definitori del tractament que es fa del temps, ja
que lordre, la durada i la freqncia no presenten massa complicacions: en la majoria
de casos lordre amb qu sn presentats els esdeveniments s seqencial, la durada
del relat s menor que la de la histria i aquest, a ms, s singulatiu, s a dir, que els
esdeveniments sn recreats en el relat tantes vegades com han succet en la histria.
Tot i algunes excepcions, i deixant de banda el fet que en les autopromocions
lavaluaci de lordre no es pot realitzar no es coneixen prou elements com per situar
els esdeveniments presentats en una lnia temporal-, aquestes sn les caracterstiques
definitries del temps dels missatges analitzats.

Per ltim, pel que fa a lanlisi del punt de vista, en general aquest remet a lautor
implcit, ja que predominen les ocularitzacions i auricularitzacions zero i les
focalitzacions externes. Aix fa que la figura de lenunciador emergeixi amb ms fora,
i que shi associn amb ms claredat les caracterstiques de la posada en escena i dels
personatges que desenvolupen rols enunciatius.

En conclusi, doncs, la imatge de lenunciador i de lenunciatari que emergeix dels
fragments analitzats permet apuntar cap a unes figures amables, afables i simptiques

97

que estableixen una relaci estreta i de confiana (de vegades jerrquica, amb
lenunciatari com a figura dependent, i de vegades igualitria). Valoren una esttica
depurada i elegant, i els atreu el dinamisme. Se senten cmodes amb la
convencionalitat i pensen i expliquen el mn en catal. Aix significa, doncs, que el
pacte ficcional que la cadena proposa als seus espectadors es basa en tots aquests
pressupsits.

7.3. Proposta de preguntes a realitzar en les entrevistes
semiestructurades

Donats els resultats obtinguts amb aquesta primera anlisi exploratria de lenunciaci
dels missatges emesos per TV3, a continuaci es fa una proposta inicial de qestions
que podrien ser tractades a les entrevistes amb els receptors i que es realitzarien a la
segona fase de la recerca. Es tracta de temes que, dalguna manera, tenen relaci
amb les caracterstiques que aquests missatges analitzats pressuposen als
espectadors de TV3. No es pretn fer una relaci exhaustiva de tot all que caldria
preguntar, sin tan sols un breu llistat de tipus orientatiu, per tal de mostrar quin seria
el caire de les entrevistes efectuades als receptors.

A/ Demanar als entrevistats que trin, en funci de les seves preferncies esttiques i
desprs de mostrar-ne imatges, entre un model de cotxe jove i desenfadat i un model
ms elegant i sobri. El segon es correspondria millor amb la proposta enunciativa de
TV3.

B/ Presentar diferents carcters que pot tenir el dependent duna botiga de roba:
- Molt amable, servicial i atent; a vegades pot arribar a fer-se pesat
- Amable, amb un tracte fora informal i prescriptor
- Amable, amb un tracte molt formal i no dna cap opini
- Fred, per gens empipador. Noms opina quan se li demana
Evidentment, la segona opci es correspon millor amb el tipus de pacte ficcional que
proposa TV3 als seus espectadors i, per tant, seria el tipus de relaci amb qu, a
priori, shaurien de sentir ms cmodes els espectadors que ms sidentifiquen amb la
cadena.

C/ Preguntar als entrevistats qu preferirien llegir: si una novella negra o una novella
histrica. En funci de la resposta, preguntar si, suposant que la novella preferida fos

98

en catal i laltra en castell, continuarien preferint-la. Aix permetria avaluar fins a
quin punt la llengua s una barrera dentrada.

D/ Per a avaluar si els entrevistats se senten cmodes amb el dinamisme de la
proposta enunciativa de TV3, sels presentar lobra Blue II, de Mir i lobra Los ruidos
de la calle invaden la casa, de Boccioni. Partint de la base que ambdues sn
abstractes, i que una de les principals diferncies que presenten s precisament la
presncia o absncia de dinamisme, la preferncia per lobra futurista respondria millor
a la proposta enunciativa de TV3.

TFD ReinaldBesalu PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

TFD ReinaldBesalu PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Per qu els castellanoparlants no

You might also like