TECNOLOGIES DE FABRICACI I TECNOLOGIES DE FABRICACI I

TECNOLOGIA DE MQUINES
PART VI: FABRICACI AUTOMATITZADA
PART VI: FABRICACI AUTOMATITZADA PART VI: FABRICACI AUTOMATITZADA
6.1. INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN
6.2. PROGRAMACI BSICA AMB CN
6.3. MQUINES EINA DE CONTROL NUMRIC
6 1 INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN 6.1. INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN
E t t d f b i i ti d t i En tot procs de fabricaci, a partir dunes matries
primeres sobtenen uns productes acabats a travs de
diverses etapes delaboraci, transport, muntatge, etc. p , p , g ,
Existeixen diverses tcniques de conformaci:
fundici/colat.
deformaci, en fred o calent
arrancada de ferritja, que representa el 80% de
d f i t l t j t f tg processos de conformaci actuals: tornejat, fresatge,
mandrinat, brotxat, rectificat i taladrat.
(Maudslay 1771 1831)
6.1. INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN
(Salomon, 1931)
(Maudslay, 1771-1831)
(Taylor, 1907)
(Tobias, 1961)
(Brown, 1862)
(Altintas,1995)
Cutting parameters (Li et al 2007) Cutting parameters (Li et al., 2007)
Toolpath (Helleno and Schutzer, 2006; Schutzer et al., 2006)
Machining strategies (Toh, 2005; Toh, 2006)
Cost (Alberti et al., 2005)
Tool wear and life (Fallbohmer et al., 2000; Ozel, 2003)
Toolholder (Alberti et al., 2007)
Cutting fluids (Lopez de Lacalle et al., 2006)
6 1 INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN 6.1. INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN
CN C t l i CN: Control numric:
El CN s una tecnologia que utilitza codis numrics per governar g q p g
i gestionar el sistema de fabricaci.
Evoluciona amb el torn i la fresa i les tecnologies darranc de Evoluciona amb el torn i la fresa i les tecnologies d arranc de
ferritja.
El t l i li d d d f itj El control numric saplica a processos darrancada de ferritja,
per tamb sha adaptat a processos de plegat de planxes,
taladres, robots, plotters, etc
6 1 INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN 6.1. INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN
F i Funcions:
Captar informaci
Accionar: eixos i capals Accionar: eixos i capals
Calcular trajectries
Els valors i sentits de la velocitat de tall avan i Els valors i sentits de la velocitat de tall, avan i
passada
Els canvis deines i peces p
Altres funcions auxiliars possibles en la mquina, com
el refrigerant, els frens, les avaries,...
Memoritzar
Desenvolupadors de CN Constructors de mquines
6 1 INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN 6.1. INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN
Passos a seguir en un procs de conformaci per CN: Passos a seguir en un procs de conformaci per CN:
1) Pensar i escollir els utillatges que es necessitaran, a partir de la
definici del plnol definici del plnol.
2) Escriure el programa (previ al procs de fabricaci).
3) Reglatge de la mquina, s a dir, deixar aquesta a punt de fabricar
la pea en qesti, collocant les eines i els embridaments en la
posici adequada Sha de fer amb la mquina parada posici adequada. S ha de fer amb la mquina parada.
4) Executar el programa, utilitzant les primeres peces de prova.
6 1 INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN 6.1. INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN
L i i j l i l Les eines necessiten un ajustament tant a la mquina com al
programa de CN.
Un cop realitzat el programa de CN, la fabricaci s ms rpida.
Augmenta la repetibilitat. Un cop fabricada i comprovada la pea.
Es necessiten menys mostres que en processos manuals.
Augmenta la qualitat.
Reducci de costos
6 1 INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN 6.1. INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN
Avantatges:
Reducci del temps operacional p p
Reducci del temps dinspecci
(+repetibilitat inspecci) (+repetibilitat inspecci)
Reducci del temps de canvi deina
M i i Ms precisi
Estalvi deines
6 1 INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN 6.1. INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN
Inconvenients:
Inversi inicial alta
Adaptaci i aprenentatge doperaris
Recursos humans i programaci Recursos humans i programaci
Responsabilitat de loperari augmenta
6 1 INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN 6.1. INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN
MQUINA EINA CONVENCIONAL VS MQUINA EINA AMB CN MQUINA EINA CONVENCIONAL VS. MQUINA EINA AMB CN
En una mquina convencional: loperari segueix el plnol i decideix
tots els moviments Aquest mitjanant la vista detecta quan el tots els moviments. Aquest, mitjanant la vista detecta quan el
carro ha de retrocedir o avanar i quan leina toca o no toca la
pea.
Una altra tasca s la de calcular mentalment el valor que falta a la
pea per complir amb la cota desitjada en el plnol i moure
manualment el carro per complir amb la cota. p p
6 1 INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN 6.1. INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN
MQUINA EINA CONVENCIONAL VS MQUINA EINA AMB CN MQUINA EINA CONVENCIONAL VS. MQUINA EINA AMB CN
Totes aquestes operacions shan de realitzar igualment en una mquina de
CN, per ser el CN qui executar les accions. Per tant seliminen les CN, per ser el CN qui executar les accions. Per tant s eliminen les
funcions de memria i clcul de loperari. La part humana residir en la
part prvia a lacci, on un cop analitzat el plnol i a partir daquest
shaur de crear el programa amb les instruccions necessries per a
realitzar la pea. realitzar la pea.
El CN funcionar amb el programa com a cervell executor, i cada sentncia
daquest indicar al CN com accionar els motors del capal i dels
i i d l carros, per a posicionar-se en un punt del programa.
Els sensors controlaran en tot moment la posici dels carros i la corregiran
per aix complir amb el programa que s un reflex de les cotes del plnol per aix complir amb el programa, que s un reflex de les cotes del plnol.
Sestableix aix la dualitat sensors igual a ulls, i motors o accionaments
igual a mans. g
6 1 INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN 6.1. INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN
Esquema funcional dun torn convencional. q
6 1 INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN 6.1. INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN
Esquema funcional dun torn amb control numric. q
6 1 INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN 6.1. INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN
Control numric:
Desapareix lull. s de captadors p p
Desapareix la m. s de motors
No sha de calcular ni memoritzar No sha de calcular ni memoritzar
El programa realitza trajectries prviament
programades substituint el treball manual de
loperari.
6 1 INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN 6.1. INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN
El t t ti d l CN Elements caracterstics del CN:
Captadors: substituir lull hum. Cerquen o capten la informaci p q p
necessria per dur a terme el procs.
Moviments x y z rotacions capal Moviments x,y,z, rotacions capal
Velocitats
Accionaments: substituir la m
6 1 INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN 6.1. INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN
Sh d i b d d i i l i Sha de tenir present que per una banda sadquireix la mquina,
amb les seves caracterstiques, i per altra banda el control, amb
unes altres caracterstiques prpies.
Un control determinat es pot fer servir per mquines diferents, i
viceversa una mquina pot anar comandada per diferents tipus de viceversa, una mquina pot anar comandada per diferents tipus de
controls.
6 1 INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN 6.1. INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN
Els captadors poden ser:
l l d l f l d l - Segons la naturalesa de les informacions: analgics/digitals
- Segons la relaci entre la magnitud mecnica i la magnitud
elctrica: Incrementals/absoluts elct ca: c e e tals absoluts
- Segons forma: circular/rectilini
- Segons la relaci moviment i lectura:
- Directe: no hi ha modificaci entre senyal i magnitud.
- Indirecte: ex. llegim magnitud longitudinal amb les
rotacions dun cercle rotacions d un cercle.
6 1 INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN 6.1. INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN
Captadors de posici analgics i digitals Captadors de posici analgics i digitals
Un sistema de mesura analgica dna una correspondncia entre
les posicions de lrgan de la mquina controlada i un valor fsic les posicions de lrgan de la mquina controlada i un valor fsic,
com pot ser una tensi o una intensitat. La precisi de la mesura
depn del captador i del seu poder de resoluci, aix com dels
factors mecnics que intervinguin en el cicle de medici. q g
Ex. Una bobina amb un palpador, a partir de la posici daquest, i
per la regla elctrica de V1=V0 x/L, sabent la tensi que es t, la p g , q ,
que shauria de tenir i la longitud de la bobina es pot trobar la
posici del carro.
Un sistema de mesura digital no permet caracteritzar ms que un
nombre finit de posicions, amb lexclusi de tota posici
intermdia.
6 1 INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN 6.1. INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN
Captadors:
Fig 2. Captador analgic. Fig 3. Captador digital.
6 1 INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN 6.1. INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN
Captadors de posici absoluts i incrementals Captadors de posici absoluts i incrementals
Els captadors absoluts donen un senyal relacionat
inequvocament al valor mig, i s independent a totes q g, p
les mesures preses amb anterioritat. Aix implica que
tots els punts van referits a un origen fix, i sobre el
qual el captador pren la mesura de qualsevol punt. q p p q p
El captador absolut pot ser analgic o digital.
El captador absolut digital a partir dun regle i amb
uns captadors ptics determina quina imatge rep, aix uns captadors ptics determina quina imatge rep, aix
al llegir taques fosques o clares, depenent de lordre
de lectura, el control sabr on es troba
6 1 INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN 6.1. INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN
Els captadors incrementals operen de manera que es Els captadors incrementals operen de manera que es
considera la mesura anterior per tal dinterpretar la
mesura actual. Per a fer aix, el captador t dividit el
d b d f i seu camp de mesura en un nombre sencer de fraccions
o increments de longitud i no existeix diferncia entre
els uns i els altres.
El captador incremental digital amb el mateix
fonament de funcionament que el captador digital fonament de funcionament que el captador digital
absolut, per variar la forma del regle, ja que
simplement comptant les passes (de fosc a clar i de clar
a fosc) se sap la posici a fosc) se sap la posici.
No existeixen els captadors analgics incrementals. p g
6 1 INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN 6.1. INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN
Incrementals/Absoluts
Els captadors incrementals funcionen amb una referncia relativa o secundria.
s necessari memoritzar o conixer el punt anterior i el cam seguit per conixer
el punt actual.
Fig 4. Captador digital, incremental Fig 5. Captador digital,
incremental i rectilini. i rotatiu.
6 1 INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN 6.1. INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN
Els captadors absoluts necessiten referncies absolutes p
Fig 6. Captador digital absolut i rectilini.
6 1 INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN 6.1. INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN
Captadors de posici lineals o rotatius Captadors de posici lineals o rotatius
Quan el captador s de tipus regle llavors ser un captador lineal,
doncs el seu funcionament exigeix un moviment lineal doncs el seu funcionament exigeix un moviment lineal.
Si pel contrari, el captador s un disc graduat, pel que el
moviment que es requereix s una rotaci llavors ser un captador moviment que es requereix s una rotaci, llavors ser un captador
rotatiu.
En definitiva noms variar la forma de realitzar la lectura sobre el En definitiva noms variar la forma de realitzar la lectura sobre el
captador, per a classificar-lo segons sigui lineal o rotatiu
Totes aquestes formes impliquen nombrosos tipus dactuadors Totes aquestes formes impliquen nombrosos tipus d actuadors
usats segons convingui en els diferents tipus de mquina
6 1 INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN 6.1. INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN
Fig 7. Captador digital absolut i rotatiu.
6 1 INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN 6.1. INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN
Fig. 6.8 a) Rotary encoders. b) Photoelectric scanning for a rotary and
linear encoder. (Courtesy of Fagor Automation)
6 1 INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN 6.1. INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN
Fig. 6.9 a) Encoder based measuring system. b) Linear scale based measuring system
6 1 INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN 6.1. INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN
Accionaments: substituir la m
Tipus:
Pneumtic: baixa crrega. Poca fora.
Hidrulic: Ms fora
Elctric: s de motors: corrent continu,
corrent alterna, pas a pas o Brushless. corrent alterna, pas a pas o Brushless.
6 1 INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN 6.1. INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN
Els accionaments o motors hauran de
permetre realitzar duna forma p
automtica els dos moviments bsics
duna MECN: d una MECN:
La rotaci del capal (necessitat dun motor
que ens permeti una gran gama de que ens permeti una gran gama de
velocitats, i de potncies elevades),
L ( d i i Larrossegament (motor capa de posicionar-
se fcilment).
6 1 INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN 6.1. INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN
Tipus de control: Tipus de control:
CN (Control Numric): Hi ha un circuit electrnic especfic per a cada funci:
controlar el motor del capal, el motor del carro porta-eines, laplicaci de
taladrina, etc. Obsolet.
CNC (Control Numric per Computador): Hi ha una sola placa base (semblant
a la dels PC). Aquest tipus facilita la programaci i les modificacions dun
programa s el control ms ests programa. s el control ms ests.
CND (Control Numric Directe): T una estructura formada per un conjunt de
controls numrics connectats a una computadora els quals funcionen com a p q
perifrics daquesta. Es poden incloure i controlar feines de gesti,
planificaci i producci.
CNA (C t l N i Ad t ti ) F i t d i t l lig t CNA (Control Numric Adaptatiu): Funciona com a computadora intelligent
variant les condicions del mecanitzat en funci de les condicions
instantnies. Sadapta a les funcions de fabricaci, s a dir, si sespatlla una
mquina, s capa de canviar el lot, o enviar la feina a una altra mquina,
t etc...
6 1 INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN 6.1. INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN
Parts del control: Parts del control:
Pel que fa al control, en termes generals constar de les segents
parts: parts:
- Pantalla i teclat: part de control on introdum les dades del programa.
Disposa duna pantalla i un teclat Punt dinterfcie operari-control Disposa d una pantalla i un teclat. Punt d interfcie operari-control.
- Equip de control: s la prpia placa del microprocessador que controla
la mquina. q
- Armari de control: zona on subiquen els cables, connexions,rels y tots
els accessoris electrnics necessaris...
- Interfcie: va des de larmari de control fins als motors, transductors, i
altres elements actius.
6 1 INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN 6.1. INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN
D t d t l l d l t Depenent de com es controlen els desplaaments:
Lla tancat: Consisteix en controlar en tot moment la Lla tancat: Consisteix en controlar en tot moment la
posici de lelement mbil, i comparar-la amb lordre
preestablerta, per aix anar corregint lerror. s ms p p g
precs.
Ll b N hi h d l i f i L Lla obert: No hi ha retorn de la informaci. La
informaci que el control envia als motors (normalment
de pas a pas) s realitzada i no s comparada. Per tant de pas a pas) s realitzada i no s comparada. Per tant
es perdr precisi, per sestalviar la possible
ressonncia.
6 1 INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN 6.1. INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN
Controls Obert/Tancat
Fig 8. Control de lla tancat i obert respectivament. Fig 8. Control de lla tancat i obert respectivament.
6 1 INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN 6.1. INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN
Ti d t l b d i Tipus de control segons nombre deixos
CN punt a punt:
T j t i i t N t l bl Trajectria incerta. No controlable.
Arriba amb precisi a un punt concret.
Perill collisions.
CN paraxial:
Controlar trajectries entre 2 punts que son parallels als
eixos eixos.
CN continu o de contornejat:
Capaos de controlar trajectria p j
No cal que sigui parallela als eixos
Possibilitat de paraxials
6 1 INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN 6.1. INTRODUCCI A LA FABRICACI AMB CN
Controls:
Fig 9. Control numric punt a punt. Fig 10. Control numric paraxial.
Fi 11 Control numric continu o de contornejat Fig 11. Control numric continu o de contornejat.