Dret pblic

Qu es el dret?
El dret es un fenmen inseperable de la vida, ens envolta da a da, s
omnipresent. Estem envoltats dun conjunt de normes, el dret s un
fenmen social. Necesitem normes per tal de viure en societat (resoldre
problemas). El implantament daquestes normes sanomena sistemes
normatius, que son un conjunt de pautes acceptades per un grup social o
dirigides a regular la vida en com.
Hi ha diferents tipus de normes: Jurdiques, morals i usos socials.
Les normes morals son aquelles que expresa la conciencia, que estem
obligats a realitzar, pero no per imposici, sin per la nostra conciencia.
Dret i moral son coses distintes, hi ha 3 maneres per tal de fer una
distinci.
1. Coercibilitat, les normes jurdiques(lleis) poden ser forades a
cumplir per un seguit dorgans als quals sha atribuit aquesta
competencia. En canvi, les normes morals no poden ser forades a
ser cumplides.
2. El dret regula el aspecte extern de les conductes, en canvi, la moral
regula els aspectes interns.
3. La conducta moral es autnoma(perqu nosaltes ens inposem la
obligaci daquesta conducta), la jurdica es heteronima(perque es
poden imposar desde fora (institucions).

Usos o convencions socials: Son normes de comportament que un
grup social segueixen per el seu imperatiu cultural (forma de vida).
A diferencia de les normes morals, aquest usos poden donar lloc a
sancions externes (mala reputaci, marginaci social).

Tres conclusions sobre que es el dret:

1. EL dret s un fenmen social, es produeix a linterior dun grup
hum per tal de conviure.
2. El dret t una dimensi histrica, els sistemes jurdics son fruits
de condicions socials, poltiques i econmiques de cada etapa
histrica.
3. El dret no noms es normatiu(regular) a ms, es caracteritza per
la coercbilitat.
Ordenament jurdic: conjunt de normes i institucions jurdiques, que una
societat a acordat per regular la seva convivncia. Es un sistema (conjunt
orgnic complex i ordenat). Totes aquestes normes estn interconectades,
constituint un conjunt complex.
Els ordenaments jurdics reuneixen 3 caracterstiques:
1. Unitat: T una estructura unitaria. Esta interconectada per unes
relacions (jerarqua, complementarietat)
2. Coherncia: Hi ha de tenir compatibilitat (sentit) En un sistema
jurdic no pot haver-hi normes que es contradiguin.
3. Plenitud: Ha de perveure els mecanismes de soluci als conflictes
interns. Es poden resoldre mitjanant aplicaci de normes
jurdiques o als jutges.
Cal distinguir, entre dret pblic i dret privat.
El dret public regula relacions entre lestat (poders publics) el particulars i
els poders publics entre s. Asegura els interesos pblics. T coercibilitat i
es pot imposar.
El dret privat es aquell que socupa de les relacions entre els particulars.
Es caracteritza per que les parts poden pactar. Es un dret autonmic i s
de coacci. El dret privat t relaci entre els subjectes (igualtat), el pblic
no.
Les normes: El dret pblic no admet pactes, es a dir, no es pot negociar.
En el dret privat les normes son lliures de pacte entre les parts.
Tot i aix, el dret public te algunes relacions amb el privat (contracte
laboral, SMI).


Cadasc daquest dos grans blocs es subdivideix en altres:
Privat: Civil (relacions entre persones) Laboral (treballador i empresa)
econmic o mercantil (actuaci econmica de les persones com a
empresa).
Pblic: Penal (Prevenir y sancionar conductes) Administratiu(
administaci pblica i ciutadans) Constitucional (rgim constitucional i
poltic) Procesal (Desenvolupament de procesos judicials) Internacional
pblic(relacions entre estats) Financer tributari (activitat financera de
lestat (hisenda)Eclesistic (estat-religi).
Forma de anomenar una lley: 30/1992 del 26 de novembre. Primer la lley
desprs lany daprovaci y el da.
Les normes jurdiques sexpressen en lleys.
Don provenen les lleis de casa?
Hi ha dos sitemes legislatius:
El sistema continental: La llei principal (constituci) es la forma de creaci
del dret.
Sistema common law: Aquest sistema otorga especial valor als jutges.
Fons de dret de casa
A la llei, quan el codi civil parla, ho f en sentit ampli. Qualsevol norma
escrita que saproba per un procediment legal.
Llei material: Autoritzada pel codi civil. Aprovada.
Llei formal: Norma especfica aprobada pel parlament.
Quan parlem de llei ens referim a les del estat i les comunitats autnomes.
Les administracions poden fer lleis (materials)
El costums, (com norma jurdica, nomes sorgeixen de la prctica social,
son considerats obligatoris. El costum sorgeix de la repetici duna
determinada conducta.
Segon el codi civil, el costum t carcter suplatori( saplica quan no hi ha
llei apicable)
Principis generals del dret
1.4; principis generals del dret salicaran en falta de llei o costum. Sens perjudici del
seu carcter informador. (els principis son e nucli del ordenament jurdic.) La seva
funci s suplir la llei i el costum, tenen carcter informador de les normes jurdiques.
Fonts de dret de carcter subsidiari
La jurisprudencia: Complementa lordenament jurdic.
La jurisprudencia es de carcter subsidiari, es lopini dels jutges i tribunals, ens ajuda i
interpretar les normes jurdiques.
Tipus de normes a casa nostra
Lordenament jurdic es con un sistema, les normes tenen un principi de jerarqua,
establida pel seu ranc.
La seva jerarqua s la segent: Constituci, estatus, Lleis (orgniques, ordinries),
Decret de lleis/decrets legislatius i reglaments. Les normes superiors poden modificar
les que sn inferiors.
Constituci: Te una vessant poltica i un altre jurdica. s un docment mitjanant el
qual, els ciutadans decideixen organitzar-se en societat. La constituci aprova lleis
fonamentalsi estableixen llinertadts i normes de convivencia. Sorgeix com mecanismo
contra labsolutisme.
La constituci com forma jurdica, s la norma superior del nostre odenament, i com a
tal vincula tos els ciutadans i institucions amb obligacions del seu compliment, La
constituci t efectes directes, t eficacia normativa directa. La constituci estableix
un normamentt a les altres lleis. El poder es el que dona laprovaci del poble.
Estatus dautonomia: 147/1978 Norma institucional bsica de cada comunitat
autnoma, tenen doble dimensi : poltica y jurdica ( com dimensi poltica, es
lexpressi de les persones per constituir-se com a autonoma, estableix les normes
bsiques. Actualment est lestatut de 2006. Aquest regula els organs de la comunitat.
Son normes jurdiques superior. Ha destar sotmes a la constituci
Lleis: Sn normes escrites aprovades pel parlament-
Ens podem trovar lleis orgniques i lleis ordinries.
Orgniques: Tipus specific de llei superior a les ordinaries. Regulen les materies
bsiques de lestat. Drets i llibertat publiques, sistema electoral generals. La seva
caracterstica fonamental es ue necesita l amayora absoluta dels membres del
congrs.
Ordinries: Tota la resta de normes jurdiques que saprovenm No hab dafectar a les
orgniques. Sn les que aprobar les autonomies. Es regeiexen pel principi de
competencia. Es posible trovar especialitats procedimentals que porten a parlar de
diferens tipus de lleis ordinries del mateix valor.
Decrets legislatius: Normes que aprova el govern i tenen fora de llei, s el parlament
qui dona autoritzaci (suposit de collaboraci) per fer-ho. T dues modalitats:
Llei base- text articulat: El parlament dona unes idees i el govern fa un text articulat.
Text refs: El parlament autoritza al govern perque aquest refongi un conjunt de
normes en un text refs (salteado de leyes).
Per al decrets legislatius, el parlament ha de ficar en llei que delega al govern en un
temps definit a realitzar-los, si no es realitza en aquest temps legtim, caduca.
Limitaci decret: Aquests decrets no poden afectar a diverses materies.
Decrets de llei: Son aprovats per el gorvern, son normes jurdiques amb ranc de llei.
Segons el art 86 de la constituci espaola: Noms poden fer decrets de llei quan hagi
necessitat en cas demergncia. Sn provisionals. Han daprovar-se desprs pel
parlament. H9 ha un decret de materies que no poden ser decrets de llei com el rgim
de institucions bsiques, drets i llibertats dels ciutdans, rgim de les comunitats
autnomes i rgim electoral general.
Reglaments: Normes escrites, dictades per la administracin, tenen ranc inferior a llei.
Aquestes normes poden ser de tipus diferent:
Reial decret: Aprovat per el consell de ministres dmbit estatal
Decret: Aprovat pel govern de les comunitats autnomes
Ordres: Les poden aprovar ministers, autonomies.
Ordenanes: Normes que adopten les administracions locals
La seva relaci amb la llei es la de supremaca daquesta.

Aquesta relaci t dos principis.
1.er: El reglament pot completar o desenvolupar o desenvolupar no pot
contradir, sin serien nuls. La llei si pot modificar o derogar els
reglaments.
2: Principio de illimitaci de lmbit material. Qualsevol materia es
susceptible a ser regulla per la llei. No existeixen materies reservades als
reglamnts pero si a la llei.
Tractats internacional: Acord entre dos estats de dret internacional i que reges el
dret internacional (art 96 de la constituci estableix: Els tractats internacionals
validament celebrats una vegada publicats al BOE, passen a formar part del nostre
ordenament intern. Els tractats es troben sotmesos a la constituci, qualsevol tractat
que estigui en contra de la constituco, exigir sempre la previa reforma constitucional
El dret de la UE te una pluralitat de normativa. El dret de la UE t moltes lleis.
Dret primari: s el tractat de constituci de la UE (Lisboa 2009(
Dret derivat: Sn actes normatis aprobats per institucions europeas i que desevolpen
els tractats. En primer lloc dins hi hha diferent normes.
Reglaments UE: Sn normes dabast plural que sn obligatories en tots els seus
elements i apicables en qualsevol estatut de la U.E.
Els reglaments no necessiten desenvolupament posterior.
Les directives son obligatories als estats per a lobtenci duns determinats resultats
Les decisions sn normes obligatories en tots els seus elements i sn obligatories als
destinataris. Es diferencien dels reglaments en que no tenen un abast general sin
particulars.
Dictamens: Serveixen per expresar lopini dalguna de les intitucions de la Uni
Europea sobre una materia concreta.
Voluntat estat autonomic respon a dos objetius:
1. Acostar poder politic als ciutadans.(ms proper)
2. Reconeixement de la personalitat nacional propia de determinats
territoris (Catalunya)
Aquest model es fixa en dos preceptes (articles de la constituci):
1. Larticle 2/1978: Indisoluble unitat de la naci espaola es reconeix
el dret a la autonoma de les nacionalitats y les regions que integren
Espanya i la solidaritat entre totes elles.
2. Article 137/1978: Lestat sorganitza territorialment en municipis,
provincies y en les comunitats autonomes que es constitueixin.
Daixo podem extreure 4 principis de lestat autonomic:
1. Principi dautonomia element clau del sistema dorganitzaci
espaol. La constituci no diu que es lautonomia. Nocio
dautonomia es refereix en la idea de distribucio del poder politic.
En un estat organitzat per el principi autonomic, el poder politic es
comparteix entre les instancies centrals i les territorials.

Aquesta distribucio te tres consecuencies diferents:
1. Sha de considerar com un estatus principalment protegit. Es un
element que estructura lestat, constitucional.
2. Autonomia implica reconeixer lexercici de protestats publiques de
carcter superior. No nomes te funci administrativa (protestat
legislativa, dautotulea) Autonomia suposa tambe que aquestes
funcions publiques sexerceixen sense control per les instancies
territorials superiors.
Principi dunitat significa que lestat espaol es un unic estat sobira.
Lestat espaol es sempre un estat unitari. T 3 lmits:
1.Limits dels insteressos generals hi ha determinats interessos comuns a
tot lestat que transcedeixen als propis de les comunitats autonomes i les
administracions locals. En aquest ambit es pot parlar duna jerarqua
dinteresos, actuacio de cadascuna de les institucions autonomiques no
pot ser incompatible amb la del estat superior.
2. Limit de la igualtat , consisteix en el reconeixement duna protestat
normativa en les diverses C.autonomes pot donar lloc a que lestatus
jurdic individual sigui diferent. Dret civil de Catalunya es diferent a altres.
En primer lloc, principi digualtat de tracte, les Comunitats autonomes no
poden dictar normes juridiques en el contigut de les quals sigui diferent en
funci si es refereixen als seus propis ciutadans o a la resta de lestat
espaol.
En segon lloc, principi digualtat bsica dels drets i deures fonamentals, ja
que la regulaci daquestes questions basiques ha de guardar una certa
homogeneidad. Article 149.1/1978 atribueix a lestat la competencia
exclusiva per regular les condicions basiques que garanteixin ligualtat de
tots els espanyols
En tercer, limit unitat de mercat. Cap autoritat pot adoptar mesures que
obstacultizin la libertad de circulaci al territorio espaol.
Principi de solidaritat: Preten que lactuacio de les diferents ens
territorials atenti contra els interessos generals del estat o daltres
comunitats autnomes.Preten garantir lequilibri economic entre les
diverses parts del territorio. Perteneix a lestat la correci de les
desigualtats territorials, especialmente en lmbit econmic. (Fons de
cooperaci inter-territorial). Aquest es complementa amb el principi de
leialtat institucional que suposa el deure dactuar de bona fe.
Principi dispositiu: Es una idea que deriva del nostre text constitucional.
Es important perque la constituci deixa a la voluntat dels seus territoris la
disposici de autonoma.
Institucions bsiques de lestat
1. Corona: Es un organ constitucional de lestat ( Es un organ
constitucional per una rao de carcter formal, i es que aquestes
institucions estans regulades per la constituci. I per un motiu de
carcter material, el legislador no pot eliminar-los). Com a cap
destat, el rey esta per sobre de les altres institucions, el rei nomes
fa funcions representatives. La previsi constitucional de la corona
implica que esta sotmesa a la constituci. La corona es regula al
titol 2 de la constituci art 56-65, podem destacar alguns elements
importants, la constituci preveu que la corona es vitalicia. Art 57:
la corona es transmet per herencia. La constituci preveu els criteris
per la herencia de la corona, no es de lliure transmisi. STC
126/1997 3juliol, va donar validesa aquestes discriminacions per
valor de sexe limitat als titols nobiliaris. En el cas de que el rei sigui
menor, la regencia estableix que el rei seria el cap de lestat pero les
seves funcions serien realitzades per altra persona. La constituci fa
referencia tamb a la casa reial, la qual ha de tindre una dotaci
econmica per cobrir les seves despeses, aquesta dotaci es fixa als
presupostos oficials del estat.
Les funcions del rei son: Representatives, no pot pendre cap decisi
poltica El rei regna, pero no governa. Actes deguts: actes que el
rei no es pot negar a realitzar. Podem parlar de tres tipus de
funcions: de carcter simbolic, es un simbol de la unitat i
permanencia de lestat, satribueix al rei la funci de sancionar i
promulgar les lleis. El rei nomena els alts carrecs de lestat. Te una
funci representativa, representa la imatge despanya en les
relacions internacionals. El rei t funcions de carcter moderador, el
rei arbitra i modera el funcionament regular de les institucions. El
rei proposa al congres un candidat a president del govern.