Prec, prleg a Drames rurals

1.- Amb quina esttica pots relacionar la descripci que Vctor Catal fa de la
damisella ciutadana?
2.- Qu significa la metfora: pelegr de terra aspra? Relaciona-la amb Vctor Catal.
3.- A qu es refereixen les metfores: pedruscalls i flors boscanes?
4.- Aquest prleg es pot relacionar amb el ttol del llibre? Justifica la resposta.
Els contes de Drames rurals
1.- Explica el significat del ttol de cada conte i la relaci que sestableix entre el ttol i
el contingut.
El Met de les Conques: el nom daquest ttol s el nom del protagonista de la
histria, s un jove de infncia difcil, la mare del qual s acusada de bruixa. En
Met s el fill de la desgracia i humil famlia de les Conques. El vens el
coneixien com el Met de les Conques, daqu prov el nom del ttol. Tota la
histria esta basada en la dura vida que pateix el Met degut a que es mal vist
per la gent, es un marginat social i rebutjat per la resta, fet que provoca la seva
cristianitzaci.
Idilli xorc: Idilli vol dir gnere potic que descriu la vida rstica, lamor entre
pastors..., mentre que xorc s un sinnim destril. Aix que podem dir que la
relaci que te aquest ttol amb el conte s la histria amorosa entre els dos
protagonistes, en Tit i la Laia, que t un final trgic, ja que en Tit mor desprs
dhaver-se casat i la relaci acaba en aquell instant, per aix es diu que l idilli
es xorc
Parricidi: segons el diccionari un parricidi s el fet que comet un parricida: que
s una persona que mata un ascendent, un descendent o el cnjuge.
En relaci amb el conte, el parricidi en aquest cas s el fet de que lamant mati
a la Lena.
Daltabaix: el ttol de daltabaix fa referncia al lloc on passa lacci ja que hi ha
un corrent que separa el barri de dalt del barri de baix. El ttol daquest conte
tamb ho podrem relacionar amb el significat de daltabaix que s un
esdeveniment catastrfic que capgira les coses cpm per exemple: la mort dels
personatges.
El Pastor: Existeix una relaci lgica entre el ttol del conte i aquest mateix ja
que el pastor s el protagonista del relat. Tot el conte gira al voltant de les
accions del pastor, juntament amb les del Ton. Tots dos sn els protagonistes
principals de la histria.

2.- Observa els escenaris on se situen les accions i explica quins sn, com sn i quina
funci fan dins de cada histria.
El Met de les Conques: La acci es concentrada en un petit poble muntanya,
on tothom coneix a tothom. En la infncia del Met els carrers del poble sn
lescenari principal, s on passa la majoria del temps, i s quan comena a ser
marginat per la gent, insultat. En la segona part del llibre lacci s centra en
LEsglsia, s on refugia i passa la major part del seu temps, era un lloc on es
sent agust. LEsglsia era la tpica esglsia de muntanya, era vella i el ciment
de les parets sensorrava. El seu afany per anar a lEsglsia va sorg per un
predicador que va anar al poble per Setmana Santa. Aquest home va
emocionar tant al Met que des de aquell dia, en Met es passava de sol a sol a
lesglsia. Desprs de la trgica mort de la seva mare, degut a un srie de
visions sobre Jess, en Met decideix fer penitencia, endalt dun muntanya.
Decideix refugiar-se a una cova ajudant-se a entrar amb un arrel. La cova
seria un altre lloc en el qual situem lacci. Al caure a la cova el Met es fa mal a
la cama quedant immbil. All passa el seus dies en solitud, sense menjar i
sense poder moures, que acaban amb la seva mort.
Idilli xorc: el espais principals en aquest conte serien la rampa de la carretera
per on baixen els captaires cap a la vila. En aquest espai s on el narrador ens
descriu tots el captaires, aix com es donen a conixer la Laia i el Tit i la seves
situacions de vida. Un altre espai seria la vila on es troba la casa de la Laia.
Aquesta s una casa vella, on la Laia viu i cria conills per tal de poder viure.
Aquesta casa s el lloc on lamor entre tots dos protagonistes s va
consolidant. Un tercer espai seria lesglsia, ja que s el lloc on s casen i on
finalment acaba morint en Tit.
Parricidi: Els fets es situen principalment a casa la Lena que s on es
desenvolupa la major part de lacci. Ja que es aqu on maten a Lena aix com
tamb on la troben i on succeeix tota la trama augmentativa No obstant, tamb
hi surten mencionats altres espais, aix com la taverna on el seu marit va a
beure, lhort que s per on fuig en Pau i el carrer on les hortolanes veuen al
Titet.
Daltabaix: Els fets se situen a linterior de les cases, als carrers del poble, a la
vora del riu, al barranc... Sn espais descrits amb molta minuciositat, on el
paisatge esdev protagonista i determinant per definir el perfil i
caracterstiques de les persones. El lloc t una funci clau en el conte: la
rudesa dels carcters dels protagonistes es vincula de manera directa a la
natura, al paisatge que formen, el que es coneix comruralisme.
3.- Comenta la estructura dels contes: Daltabaix, El pastor.
Daltabaix: el conte el podem dividir en plantejament, nus i desenlla. Al
plantejament ens descriu el poble i la casa en la qual viu la famlia, aix com
tamb el casament del Ver amb la Doloretes. En el nus ens explica la vida
rural i conjugal que tenen consumeix a la Doloretes. Aquesta t un fill amb el
Ver anomenat Llombric. Un de les qestions ms importants del conte s que
el Ver senfronta a una mula que acaba de comprar que no li fa cas. Aquest li
pren foc a sota de la mula per tal de que aquesta es mogus. La mula s va
descontrolar, va comenar a crrer i s va portar al Ver per davant. Finalment
hi ha un desenlla dramtic. La mula acaba matant al Ver i al avi i al Llombric
que estaven admirant el que feia aquest. En Quim fa fora de casa la Doloretes
i aquesta perd el seny i acaba vivint de la caritat.
El pastor: el conte el conte el podem dividir en plantejament nus i desenlla. Al
plantejament ens fan una descripci fsica i del carcter del pastor, aix com
tamb un descripci sobre el Ton, que es un pags, la nica afici del qual es
conrear el camp i cuidar-ho. Al inici del conte tamb ens explica que les ovelles
del pastor van destrossar un dels camp den Ton. Al nus ens explica com el
Ton desprs de veure el que han fet les ovelles del pastor, va ha comprar hams
per tal de posar-los dins de les figues. Les figues les estn per el camp per que
aix la propera vegada que vingui les ovelles se les mengin i es morin. El postor
torna amb les ovelles al camp den Ton i aquestes es mengen les figues i es
moren. El pastor senfada molt i decideix esperar a que torni en Ton per
venjar-se. Al desenlla ens comenta com en Ton torna al seu hort per
comprovar el seu estat, i all es troba al pastor. Aquest el mata i el tira per un
barranc per tal damagar el cos.
4.- Analitza el punt de vista narratiu de La vella. Localitza algun fragment que illustri
lomniscincia limitada.
5.- Observa el desenvolupament temporal dels fets a La Vella i relacional amb
lestructura del conte.
7.- Sobre els personatges
En el Met de les Conques:
1.- Explica les caracterstiques del personatge del predicador. El pots relacionar
amb lartista modernista? Analitza el fragment on es parla de les seves paraules: amb
son aspecte... gran lluminria.
El predicador simbolitza lespiritualisme, i la guia cap a la seguretat den Met. Li
ensenya al Met la religi. El predicador era un home foraster, de bon regent, entrat en
anys, cap pelat, amb cara flonja i rosada i ulls somorts. Tenia un accionat ample i
majestus que semblava abraar tot lespai i una veu manyagosa , amb inflexions dun
tendror imponderable que feia pujar les llgrimes als ulls.

2.- En el conte hi ha unes quantes referncies als ulls i a la mirada den
Met. Localitza-les i relaciona-les amb el seu procs psicolgic.
Al comenament del conte, quan en Met s petit en diuen que rodava quietosament
duna banda a laltre mateix que un ca sense amo i mirant-ho tot de lluny amb ulls
inexpressius i clars com laigua corrent. Aquest ulls inexpressius eren deguts a
cresqu isolat en si mateix, sense companys, sense jocs, sense ocupacions... no tenia
estudis, ni va aprendre cap ofici. Als catorze anys quan la seva via va morir va pegar
una tremenda estirada. Aqu ens torna a fer referncia als seus ulls i la seva mirada, i
ens diu que la seva mirada vagarosa dels ulls clars, sempre mansament oberts, perd
encara ms la seva fixesa, i amb tal sols veurel sendevinava, que darrere daquells
ulls encantats noms es trobava un cervell blanc i fred com el marbre.
Quan en Met descobreix la mgia de la religi del mn desglsia, aquestes encisaven
els seus ulls i feien obrir tot davant de les seves ninetes, horitzons plens de llum i de
bellesa. En aquesta part del conte s quan en Met coneix la religi, i veu en aquesta
un lloc on refugiar-se i protegir-ne.
Quan la mare den Met mor aquest desprs duna visi de Jess decideix anar-sen a
fer peregrinatge a la muntanya. Els seus ulls cada vegada van estant ms fixos i mig
vidriat. Aix com tamb t una mirada cansada degut a la seva prpia situaci.
3.- Localitza les visions i el somnis den Met i explican el significat.


Idilli xorc:
1.- Observa els personatges. Explica com sn i quin paper representen.
Tit o Josep:


Parricidi:
1.- anota les referncies a la cara de Pau, lassass, des que dos puntets
verdosos relluren en la fosca, darrera el badall de la finestra, fins que mata la Lena.
Comenta la progressi intensificadora del color vermell. El pots relacionar amb la
passi, la violncia i la mort?
2.- analitza el paper del nen, en Titet. Creus que es parricida? Justifica la
resposta.
Daltabaix:
1.- observa els noms dels personatges i comenta la relaci que sestableix entre el
nom i les seves caracterstiques
2.- analitza les descripcions del personatge de la Doloretes i comenta la relaci que
sestableix entre laspecte extern i la problemtica interior.
3.- Quin paper fa en lobra lvia Pastora? Analitzan els comentaris.
El pastor:
1.- observa els personatges protagonistes i explica com s caracteritza cadascun
2.- analitza la relaci den Nasi amb el animals i la den Ton amb les plantes. Explica
com s i de quina manera la mostra lautora. Observa, sobretot, els recursos de la
comparaci
8. Fes una llista dels referents populars que observes en els contes:
- Classificals segons siguin supersticions, costums, canons o acudits.
- Intenta veure quina funci fan: ambientaci, caracteritzaci de personatges,
reflex dun costum
9. La comparaci s un dels recursos ms utilitzats per Vctor Catal. Fes una llista
amb les comparacions que ms than agradat, sorprs o impressionat i explica quina
s laportaci significativa del segon element al contingut de la narraci.
11. Tria un fragment de narraci i un dileg dIdilli xorc i identifica els nivells de
llenguatge. Cita paraules i expressions prpies de cadascun dels nivells.
12. Analitza la descripci en qu lavi Palau de Daltabaix veu el nen jugant: Els
cabellets lacis i castanys, que el sol daurava contraclaror, sa careta groguenca com
una poma del ciri i son coll llarg, prim i vinclads com duna gallina plomada, queien
sobre la porta vermella de Can Perdiu, i guinyant una mica semblava que nedessin en
un llac de sang. Observa especialment els efectes ptics i els elements que anticipen
la desgracia que sapropa.
13. Analitza la descripci inicial de lestol de captaires dIdilli xorc. Observa i
comenta els recursos que utilitza lautora per exagerar i engrandir la misria i la
grolleria del grup. Tingues present
- Laspecte fsic
- La indumentria
- El llenguatge
14. Analitza el fragment de La vella: Aquell dia el sol li donava de ple() on el sol
les eixugava de seguida. Comenta especialment el paper del sol i dels insectes.
15. La historia de Parricidi comena amb suspens: la Lena est neguitosa i
intranquilla. Observa els elements que van creant i augmentant la tensi i
explicals. Tingues present les sensacions de la protagonista i les pistes que
lautora va donant amb la lletra cursiva.
En el Felet saixeca... s dirigir pausadament, amb aquell pas incert que tenia
dun temps en, a ella va fallar-li el cor. Quan en Felet decideix anar-sen a la
taberna, ella comena a tenir por, fins i tot est a punt de demanar-li que es
quedi amb ella.
El clic-clec de la clau com dues martellades en els polsos, i una suor
dangoixa li enros el front. La por de la Lena sincrementa, quan veu que
definitivament est sola amb el seu nen.
...Aquella mateixa nit deixs la finestra oberta, que sabia tot lo dahir... i havien
de parlar. Tot la por de la Lena era deguda a que el seu amant vindria a parlar
amb ella aquella nit degut a que ella havia estat amb altres homes mentres ell
suposadament estava a Frana.
El rellotge de caixa de la sala... clinc, clinc, clinc...!! va picar hores amb
espinguet adelerat. Eren les vuit. La Lena bot de la cadira com si lhaguessin
donat una vergassa. La Lena sespanta per que sap que cada vegada
sapropa ms lhora a la qual vindr el seu amant.
El menut no havia deixat el son tat, i, tot muntant lescala, el ganivet, lligat al
cap de veta, anava petant de gra en gra. El petit va pujant al segon pis de la
casa, el que unes hores ms tard ser larma amb la qual lamant matar a la
Lena.
A baix a lhort es produir una petita remor de mates remogudes, i poc desprs
dos puntets verdosos relluren en la fosca, darrere el badall de la finestra.
Lamant, qui desprs acabar amb la vida de la Lena, ja ha vingut a parlar amb
ella. Aquest ve per lhort ja que s una de les maneres que no el vegi ning.
17. Quins aspectes d Idilli Xorc el fan especialment apte per ser traslladat al
cinema, com ho ha fet Rom Guardiet?
Alguns aspectes serien, per exemple:
Els espais on es situa lacci daquest conte, no sn un nic espai, sin que
son diversos espais i a ms un dells s el carrer, aix com la plaa que hi ha
davant lesglsia. Gaireb tots sn espais oberts que a lhora de fer una
pellcula sempre es prefereix.
Actuen diversos personatges, ja no noms el gran nombre de personatges,
com el Tit i la Laia aix com lextens grup de captaires, o el rector..., si no que
en el conte tamb ens menciona que actuen tota la gent del poble a lhora de
fer diverses escenes. Aquest fet de que actu un gran nombre de personatges
fa que la histria pugui tenir ms acci i moviment
Relacionat amb el fet anterior, el gran nombre de personatges ens permet que
la histria sigui ms dialogada, que s un dels aspectes ms importants a
lhora de fer una pellcula.
Un dels aspectes fonamentals per els quals crec que va escollir aquest conte
s per el fet de que s el conte menys descriptiu i ms dialogats, aix com
tamb el tema i largument del conte pot ser que siguin els que ms
interessarien a la societat actual.