1

Publicaci electrnica dHistria Militar Catalana

Any I - novembre 2007

2
EDITORIAL
Les beques de lIRMU

2
ARTICLE
MANEL GELL. Una precisi: repressi versus contra-sedici

5
RECENSIONS / RECULL
Arte de la guerra de Sun-zi...; F.J.GUILLAMON-J.D.MUOZ. La lealtad castellana en la guerra de
Sucesin...; S.J.ROVIRA. Els nobles del Baix Camp (segle XVII)...; J.CAMPS-C.OLZINA. Les milcies
catalanes al front dArag...; A.GAVALD. Joan Busquets Queralt, afusellat...; LL.BERTOMEU. El Perell
lAmpolla, 1930-1940...; J.RECASENS. La repressi franquista a la Terra Alta...;

16
AGENDA
Convocatria de lIRMU de 15 beques per a estudis sobre la Guerra del Francs




Muralles del castell de Montjuc (Barcelona)


A Carn !
Ir. nmero
extraordinari

2

Les beques de
l I RMU


Laparici daquest primer nmero extraordinari, ha estat, en part, motivada per la necessitat de
donar a conixer als investigadors dhistria militar latractiva oferta de beques que ha convocat
lInstitut Ramon Muntaner. Una quinzena de beques per fomentar els estudis sobre la guerra del
Francs (altrament dita dIndependncia Espanyola), de cara a arribar al 2008 (200 aniversari del
seu inici) amb ms garanties historiogrfiques. A la secci de lAgenda, el lector en trobar els
detalls (temes, terminis, requeriments, dotaci, tribunal, etc.).

Aplaudim la iniciativa de lIRMU, i noms desitgem que sigui emulat per altres institucions,
agncies i/o administracions, de manera que lestudi de la histria militar deixi de ser marginal o
menystingut, i es situ en el rang que li correspon, sense tabs ni complexes.




A R T I C L E S :


Un pr eci si : Repr essi
ver sus cont r a- sedi ci
Manel Gell

mguell@altanet.org

Pot ser perqu a la nostra historiografia sha emprat amb massa liberalitat el concepte de
repressi, valdria la pena fer-ne una petita reflexi. Les campanyes militars
hispniques que han restablert la unitat regimental quan Catalunya ha estat sotragada
per alguna revoluci (1640, 1706, 1936), han vingut precedides de mecanismes
repressors, almenys en el camp de la poltica i de la societat. Tanmateix, tamb shi ha
posat en el mateix sac, laspecte militar.

Quan el 1640 el marqus de Los Vlez enva el pas amb un megaexrcit de 30.000
homes, va protagonitzar accions que per la seva brutalitat van impressionar tothom. Va
assaltar, saquejar i calcigar Xerta, El Perell, Hospitalet, Cambrils, Vila-seca i

3
Martorell[1]. Al Perell, la majoria dels 13 valents que van resistir, van ser penjats dels
merlets de la muralla. En la presa del Coll de Balaguer, la cavalleria va perseguir els
milicians catalans que fugien muntanya avall fent-ne una matana, i en va deixar quatre
de penjats al punt ms alt del port. Qu en podem dir de Cambrils? Duna manera o
altra, van morir all centenars de catalans, quan ja estaven rendits, i els merlets de la vila
tamb van ser adornats amb els principals caps catalans, el bar de Rocafort, Jacint
Vilosa, Carles Mertrol, i alguns jurats locals. A Vila-seca, tamb hi moriren vilatans, i a
Salou als defensors els van enviar a galeres, i el seu capit Francesc de Giminells, tamb
va acabar penjat dels merlets de la fortalesa salouenca. Martorell torn a ser escenari de
corredisses i degollina de la cavalleria, i no cal dir on van acabar penjats els jurats locals.

En la seva ltima aportaci, el professor Torras i Rib, ha tornat a incidir en les
brutalitats de lexrcit felipista, aquest cop, el de Felip V[2]. Retirats, amb pas franc, els
exrcits dels aliats, desprs dUtrecht (1713), i de cara a la invasi formal i definitiva del
Principat, el primer dels Borbons espanyols don instruccions al duc de Ppuli perqu
actus amb contundncia contra els resistents: pues adems de merecer este castigo como
rebeldes obstinados y ladrones, convendr se execute ass para escarmiento de los otros. A
Tarragona, la milcia an a parar a la pres i desprs a galeres (de les que en
sobrevisqueren ben pocs), i als presoners de la desfeta de Torredembarra (16 de juliol de
1713), aplicaren lanomenat diezmo de la horca, que sona tal i com raja, penjar-ne un
de cada deu. Davant de Barcelona, Ppuli es neg a entaular negociacions.

Aquestes accions, lluny de tenir una justificaci, s que poden tenir, en canvi, una
explicaci que proporcioni engrunes de raonament entre tanta barbrie. Tant Felip IV
com el seu predecessor Felip V, mai no van (voler) considerar els catalans revolucionaris
com a oponents militars, sin com a mers rebels, culpables de sedici i de lesa majestat i,
per tant, exempts de quarter i de qualsevol altra consideraci deguda als militars de
carrera. A lestricta normativa del dret militar, en condicions normals sestablia sempre
quarter entre els dos contendents: senviaven i rebien missatges, es respectaven els
salconduits acordats, no es combatia en treva pactada, es negociaven capitulacions de
fortaleses, etc., i tamb es feien presoners. Aquests passaven a dependre del/s qui
lhavien capturat; sels mantenia dignament (ms encara si eren oficials), i quan
sesqueia, els bescanviaven o alliberaven mitjanant un rescat acordat. Noms en casos
de crims de guerra, espionatge, etc., lauditor militar instrua procs sumarssim que
podia acabar amb una execuci. Aix del quarter era, per, de militar a militar, mai de
militar a rebel. Als inculpats de sedici o mot, com a reus dalta traci o de lesa majestat,
els esperaven les ms dures mesures de repressi.

A Vila-seca, per exemple, al mateix temps que Giminells era penjat, deixaven anar
dAubigny, el militar al servei de Llus XIII que, juntament amb mitja dotzena de
soldats francesos ajudaven i assessoraven els defensors catalans de Salou[3]. Durant el
primer any de guerra (1641), aquesta diferenciaci de tracte entre, duna banda els
militars francesos, als quals feien presoners, rescataven i/o intercanviaven, i devien les
cortesies prpies de la professi, i daltra, els milicians catalans, als quals executaven
immediatament, va convertir el conflicte en un seguit de brutalitats sagnants, ja que els
catalans, al mateix temps, van fer igual, occint tot militar hispnic que caigus a les seves

4
mans (incls comprant per rescat els presoners fets pels militars francesos, per poder
matar-los tot seguit...). El maig de 1641, al mariscal La Mothe li cost fora no cedir a les
pressions de les autoritats catalanes que volien passar per les armes la guarnici
hispnica rendida de Constant[4].

No sabem fins a quin punt pot variar la percepci de lhorror que aquestes accions
traspuen, noms pel fet dassenyalar que sesqueien dins de les (durssimes) normes
vassalltiques i militars de lpoca. El fet s que es tracta duna qesti destatus. El dels
catalans revolucionaris, era el de rebels, sense dret a quarter ni a res ms que no fos la
clemncia del sobir. En canvi, els militars francesos el 1640, o els aliats austracs i
alemanys, el 1713, ho eren de carrera, lluitaven com a professionals per compta dun
altra sobir i, per tant, sempre van gaudir de quarter.

Amb tot aix, el que volem fer entendre, s que, apassionaments a banda, els hispnics
aplicaren dures repressions militars contra els catalans insurgents, no per una crueltat
innata o per un inconcebible odi ferotge contra Catalunya, sin perqu entenien que en
tenien dret. Un dret abusiu, intransigent, deshumanitzat i dall ms cruel, per un
dret real en aquella poca i context. Una altra cosa, s la repressi poltica.

Val a dir, per acabar, que tots dos Felips, sempre que els va convenir van transigir en
aquesta qesti. Ho va fer Felip IV, per exemple, quan va autoritzar a bescanviar els
agents catalans de la Cort (fets presoners a lesclatar la guerra de 1640) amb el seguici de
la duquessa vdua de Cardona, bescanvi dut a terme prop de Constant el novembre de
1641. Ho va fer tamb Felip V (ms aviat el duc de Berwick) quan va acceptar la
capitulaci de Barcelona aquell 11 de setembre de 1714, quan tenia tot el dret (militar, s
clar) dassaltar i saquejar la ciutat.







[1] FLORENSA I SOLER, NRIA;
GELL, MANEL. Pro Deo, pro
rege et pro patria. La revoluci
catalana i la campanya militar de
1640 a les terres de Tarragona.
Barcelona: Fundaci Salvador
Vives Casajuana / mnium,
2005, p. 185, 190, 192, 204-209,
226 i 250.

[2] TORRAS I RIB, JOSEP M.
Felip V contra Catalunya.
Barcelona: Rafael Dalmau,
Editor, 2005 (Bofarull, 8), p. 22-
23, 38 i ss.; TORRAS I RIB, JOSEP
M. El tombant decisiu de la
Guerra de Successi a
Catalunya: evacuaci de
lexrcit imperial i repressi
borbnica (1713), Pedralbes,
23-I (2003 = Actes del V
Congrs dHistria Moderna
de Catalunya) 253-270, p. 255.

[3] FLORENSA; GELL, Pro
Deo..., p. 226.

[4] GELL, MANEL. El setge de
Tarragona de 1641. Tarragona:
Arola Editors, 2003. Vegeu el
captol No hi ha cuartel per als
catalans, p. 137-146.




5
E C E N S I O N S:


Arte de la guerra de Sunzi. Versin restaurada a partir
del manuscrito de Yinqueshan. ed., tr. i not. de
Laureano Ramrez Bellern. Madrid: La Esfera de
los Libros, 2006, 384 p.
Per no s la seva antiguitat el tret ms
definit, sin el tractament de la confrontaci com
un tot dialctic en el que cada moviment duna de
les parts suscita una reacci en laltra, en un
conjunt tancat els elements del qual han de
mantenir-se sempre en equilibri. Des del seu
entroncament amb aquest principi csmic propi
del ms antic pensament popular xins, present en
el llibre dels canvis i en la majoria de les primeres
escoles filosfiques, lobra desgrana alguna de les
qestions fonamentals de la guerra, des de la
planificaci prvia fins al paper dels espies,
subratllant els aspectes psicolgics de la contesa, i
tot plegat amb intenci de minimitzar els costos
materials i humans o devitar lenfrontament:
daqu que, per paradoxal que sembli, es revela en
definitiva com una obra pacifista, un llibre
contrari a la guerra.
La present versi se basa en loriginal ms
antic fins ara conegut: les tauletes de bamb de Yinqueshan, descobertes en unes tombes del segle II aC. A
partir delles i daltres molts documents, el llibre planteja, per primera vegada en una llengua occidental,
una possible reconstrucci del que degu de ser el text primigeni, en un intent de donar clarcies sobre una
obra tan difosa com mal interpretada.
[www.esferalibros.com]
[Rec.: CARDONA, GABRIEL. Inteligencia contra fuerza. La Aventura de la Historia, 95, p. 97]



GUILLAMN LVAREZ, FRANCISCO JAVIER MUOZ RODRGUEZ, JULIO D. La lealtad castellana en la Guerra
de Sucesin. Movilizacin social y representacin del poder en una sociedad en guerra. Revista de Historia
Moderna, 24 (2006) 513-536.
Aquest interessant article dels dos professors de la Universitat de Mrcia forma part dun treball
dinvestigaci ms ampli sobre El primer reformismo borbnico en el espacio mediterrneo: construccin de
fidelidades dinsticas, circulacin de prcticas polticas e implantacin de modelos administrativos (1700-1759).
Amb una cita de T.H. Hobbes extreta de Leviatan: Acciones y palabras. Unas y otras son los lazos por
medio de los cuales los hombres se sujetan y obligan (...) i que es completa amb que el temor a les
conseqncies de la ruptura, provoca la por dels homes, els autors es plantegen analitzar i qestionar el

6
tan repetit discurs de la lleialtat dels castellans a favor de Felip V durant la Guerra de Successi
Espanyola, alhora que ho comparen amb la rebelli tradicional que va mantenir la Corona dArag.
Consideren que aquest esquema global s reduccionista, ja que en els dos territoris sha de partir duna
divisi de la societat que va provocar una guerra civil. Aquesta tesi ja la podem trobar en els treballs de
Ricardo Garca Crcel (Felipe V y los espaoles. Una visin perifrica del problema de Espaa, Barcelona, 2002),
tamb en els de Joaquim Albareda (en concret a Felipe V y el triunfo del absolutismo. Catalua en un conflicto
europeo (1700-1714), Barcelona, 2002), entre daltres autors que han tractat el tema.
Si els terics del pensament poltic ressaltaven com el temor i labominaci del Prncep eren un
llast per a la conservaci del poder, alhora era imprescindible la lleialtat al monarca, ja que li atorgava la
legitimitat necessria per exercir la coacci envers els seus interessos i per articular les referncies socials
de la poblaci, especialment al comenament dun regim poltic nou com va ser lexrcit pels Borbons.
Els historiadors Guillamn i Muoz destaquen, duna banda, els camps de batalla que decidien les
forces del duc dAnjou amb les de larxiduc Carles, per duna altra, com aquests no van ser els nics
escenaris, ja que les adhesions socials a un o a laltre bndol van ser essencials. A la Corona de Castella la
lleialtat es va aconseguir mitjanant una creixent coacci dels diferents delegats del monarca, destacant els
militars i les elits locals. Per tamb amb la persuasi social a travs de pamflets, diaris, sermons
eclesistics, actes religiosos i tot all que en els elements simblics i del ritual cvic servissin de coerci per
decantar bona part de la societat castellana a la causa borbnica, mitjanant la secular jerarquitzaci social
heretada del clientelisme, el patronatge o la fidelitat. Daquesta manera complexa es va introduir una nova
situaci poltica per la qual el rei va adquirir ms cotes de poder al regne de Castella.
Amb aquest article podem copsar que el nou ordre que va imposar Felip V de manera
implacable als seus enemics a la Corona dArag amb els decrets de Nova Planta, no va ser exclusiu contra
adversaris poltics i territorials ben delimitats, va ser un procs pel qual va enfortir lautoritat reial, seguint
el model que el seu avi Llus XIV ja havia practicat a Frana. Aix doncs, aquest nou ordre poltic es va
realitzar en base a anihilar lorganitzaci poltica i social de la monarquia dels ustries, per com tot canvi,
no va romandre permanentment, ja que veus contrries van subsistir i van esperonar el que al segle
segent seria una sacsejada amb la Illustraci que permetria lafebliment de lautoritat monrquica.
[Nria Florensa]


ROVIRA I GMEZ, SALVADOR-J. Els nobles del Baix Camp (segle XVIII). Reus: Associaci dEstudis Reusencs,
2006, 203 p.
Dins del que s prpiament un assaig sobre la noblesa reusenca a lpoca de la Illustraci, lestudi
del professor Rovira dedica alguns captols a lactivitat militar desenvolupada per aquest estament,
concretament el segon (Els nobles del Baix Camp i la Guerra de Successi -p. 103-108-), el cinqu
(Participaci en la Guerra Gran, p.169-174), i un subcaptol del sis (Participaci en la milcia,182-184).
En el captol relatiu a la guerra de Successi, esmenta alguns dels casos ms clars daustriacistes i
felipistes a les files nobiliars del Baix Camp, per el gros del captol est dedicat, com no, als germans
Nebot, la biografia dels quals escateix alternant el Diccionari Biogrfic dAlbert i les Narracions Histriques
de Castellv. El captol relatiu a la Guerra Gran, ms afortunat, lestructura en base a la informaci del fons
de Miquelets de lAHT, on consten les respostes de la majoria dels nobles excusant la seva participaci
militar. La lletania de raons que van esgrimir per esquivar llurs obligacions denoten lescs inters que
aquest estament catal tenia per una de les funcions que ms havia ajudat a encimbellar els seus passats.
Lautor, ja havia assajat aquesta qesti, amb fora xit, quan tract del paper dels nobles tarragonins en
lesmentat conflicte (Paratge, SCGHSVN, nm. 3-4 de 1992-1993).
Resulta especialment interessant el subcpitol final, on percentualitza el nombre de nobles que es
dedicaren professionalment a la milcia, censant nobles i nobles militars de cada llinatge. Lexercici li

7
serveix per afirmar que amb anterioritat al segle XVIII, noms un 68% daquests patricis van seguir la
carrera de les armes, mitjana de participaci que puj notablement en el segle XVIII (amb la
professionalitzaci militar i la creaci de lexrcit permanent), arribant al 328%; acaba donant el nom dels
nobles del Baix Camp que van servir a lexrcit. Lassaig de S.J.Rovira, sobri i correcte, s fruit del treball
incansable en el buidatge de fons notarials i de la lectura de la bibliografia complementria.
[MG]


CAMPS, JUDIT i OLCINA, EMILI. Les milcies catalanes al front dArag (1936-1937).
Barcelona: Laertes, 2006, 440 p.
Davant la sublevaci militar del 17-19 de juliol de 1936, unes tropes
gaireb improvisades de civils armats lliuren la batalla de Barcelona i es
despleguen en el front d'Arag. La base del llibre sn trenta-vuit entrevistes,
dutes a terme per Judit Camps, a ex-milicians (de totes les vuit columnes que
cobreixen el front d'Arag i de totes les sis adscripcions poltiques presents a
les milcies) reconvertides en monlegs autobiogrfics. De l'abundant
informaci en deriva, entre altres coses, l'aclariment de diverses incgnites:
com s possible la formaci d'un exrcit de civils literalment d'un dia per
l'altre, d'on surten les armes per lliurar a Barcelona la primera batalla, la
posici precisa de les columnes al front d'Arag.
A l'assaig introductori, a crrec d'Emili Olcina, les trenta-vuit veus dels testimonis es combinen en
la veu nica d'un narrador collectiu. En resulta una visi suprapartidista, allunyada de les interpretacions
historiogrfiques a l's, amb l'mfasi posat, aqu, en una determinada dialctica entre l'Estat i la societat
civil i en la cohesi antifeixista de revolucionaris i no revolucionaris a travs del que aqu es denomina un
"frontpopulisme de carrer".
[www.casadellibro.com]


GAVALD, ANTONI. Joan Busquets Queralt, afusellat. La repressi franquista a Valls. Tarragona: El Mdol, 2005,
173 p.
Una cita amb el cenetista Joan Busquets a Valls. Lobra del historiador i professor de la Rovira i
Virgili Antoni Gavald, cont la lletra petita de lassassinat legal que el franquisme va perpetrar en la
figura de lanarcosindicalista vallenc i president de la Societat Agrcola local Joan Busquets. Necessari
perqu el llibre situa la figura del dirigent pags on li toca estar, restituint-ne la memria i reivindicant-ne
la figura, i tot aix sense perdre la imparcialitat ni deixar dexercir com a historiador, que s la feina a qu
es dedica Gavald.
El llibre t una petita histria que en fa ms necessria encara la publicaci, finalment a leditorial
tarragonina El Mdol i grcies a la Uni de Pagesos i el Memorial Democrtic de la Conselleria de
Participaci Ciutadana de la Generalitat de Catalunya. Lestudi va ser premiat a les Festes Decennals de la
Candela de la capital de lAlt Camp al 2001 amb la promesa que seria publicat, per tal com diu lautor al
prleg, els membres de lInstitut dEstudis Vallencs nuls de sensibilitat histrica, no han exercit el comproms
de la publicaci, ans el contrari, han immobilitzat el treball i lhan ocultat. La llosa de silenci que el franquisme
va crear i que el llibre trenca, doncs, ha estat alhora un perill per a la mateixa obra que finalment veu la
llum. I s un esdeveniment per a Valls i per al Camp en general perqu la memria de Busquets pren una
volada especial tant per la seva vida dedicada a la millora de les condicions de les classes populars i de
forma especial de la pagesia, com per les circumstncies macabres de la seva mort. Una mort, aquesta, ms

8
macabra fins i tot que la de la majoria dantifeixistes assassinats en els anys posteriors a lacabament de la
guerra del 36-39. Busquets va ser afusellat a Tarragona desprs que sinvalidessin les declaracions dels
testimonis que lhavien acusat de formar part del Comit Antifeixista de Valls, ja que aquestes havien estat
falses i el mateix tribunal que el va jutjar ho va haver dadmetre. Malgrat aquesta falsedat, sel va fer patir
durant uns mesos inacabables fins que lautoritat pertinent va decidir que aquell roig ja durava massa i
el van afusellar a lOliva. El llibre recull els testimonis que el van acusar, les inculpacions fetes per
lalcaldia franquista de Valls, pels falangistes locals i per la Guardia Civil. Lobra serveix tamb per
illustrar-nos amb un cas prctic sobre els mecanismes que el rgim criminal de Franco utilitzava a les
nostres comarques per netejar el panorama de qualsevol persona que shagus atrevit a creure que calia
un canvi social en qualsevol de les claus possibles: republicans, anarquistes, sindicalistes, socialistes,
comunistes, liberals....
[Jordi Mart Font, secretari general de la CGT del Camp de Tarragona: www.campusreus.org]


BERTOMEU I CAMS, LLUS. El Perell lAmpolla 1930 1940-. [Tortosa]: Consell Comarcal del Baix Ebre,
[2006], 110 p.
Monografia que historia la turbulenta dcada dels anys 30 (II Repblica, Guerra Civil i primer any
de la Repressi franquista), en un poblet de les comarques meridionals, aquest cop, El Perell (llavors amb
el barri de lAmpolla, actualment municipi independent). Lautor, ja havia assajat el mateix tema, amb la
seva localitat de residncia, Roquetes (Roquetes republicana i desprs repressaliada, 2005) .
Laspecte ms encertat del llibre s, segons el nostre parer, la seva estructuraci. Comena
introduint els fets de tot all referent a la proclamaci de la II Repblica, destacant-ne la unanimitat, els
canvis que comport a la societat civil, levoluci poltica local, com sanaren aplicant al poble les directrius
generals emanades de la Generalitat republicana, etc., amb especial dedicaci al conflictiu any 1934, i els
fets doctubre. Dna pas a continuaci als fets bllics, captol en el qual es limita als desastres de la
guerra, comentant com els habitants fugiren a refugiar-se als voltants, el nombre de defuncions i llurs
causes (malalties, sobretot), les baixes de perellonencs i ampollencs al front de guerra (en comptagotes, fins
a la batalla de lEbre...), els bombardejos soferts (shi adjunta una fotografia dun bombarder Heinkel, de
1949), amb reproducci inclosa dun croquis dAmadeu Pallars on sobre la planimetria del nucli urb,
apareixen els nombrosssims punts que corresponen a cada bomba caiguda, Ms dun es preguntar el
perqu daquests atacs a zones urbanes on no hi havia cap mena dobjectiu militar, comenta Bertomeu. A banda
dun captol dedicat a la independncia de lAmpolla com a municipi (assolida lany 1931, i revocada el
1938 amb els decrets franquistes que anullaven les disposicions republicanes), el llibre continua amb la
repressi poltica exercida pel nou rgim (consells de guerra fins a 30, al Perell...-, afusellats, etc.), i
dedica els fulls finals a biografiar, un per un, tots els poltics que van intervenir directament o indirecta en
els fets narrats, amb no poques dades de la vida i de la trajectria social, militar i poltica, la majoria
extretes dels expedients del Tribunal Militar de Barcelona.
Cal destacar la valentia del autor en comentar els fets, sempre amb respecte i correcci, per sense
que aix vulgui dir que hagi dometre noms i cognoms, els quals no sestalvia ni pels poltics que van
marcar lpoca, ni pels represliats. Tamb la dedicaci dhaver potejat una muni darxius, locals,
comarcals i nacionals, buidat nombroses fonts de premsa, i efectuat ms duna quinzena dentrevistes orals
(i s llstima que ledici no hagi contemplat la possibilitat dincloure notes a peu de pgina). No ho s
menys el fet dhaver pogut incorporar algunes fotografies dels protagonistes daquells fets, cedides pels
convilatans i amics de lautor.

9
[MG]

RECASENS LLORT, JOSEP. La repressi franquista a la Terra Alta (1938-1945). [Horta
de Sant Joan]: Centre de Documentaci. Ecomuseu dels Ports, 2005 (Bernat
dAlguaire, 2), 364 p.
Josep Recasens Llort no s un historiador professional, ja que no ha
sortit duna facultat de Lletres, per aix no es un handicap perqu la manca
dacademicisme la supleix amb lexperincia viscuda durant la postguerra i
tamb amb la seva formaci universitria de matemtic.
La seva obra s minuciosa i precisa, com un bon rellotge su. Hores, dies,
anys darxiu avalen el seu treball que lentament va cobrint tota la geografia de
les comarques tarragonines, explicitant qu fou i com fou la repressi franquista. El seu no s un discurs
ideolgic, no tracta darranjar amb el passat cap compte pendent. Aparentment s descriptiu, per cont
tamb els fonaments i els instruments precisos per a que el lector pugui treure les seves conclusions.
Lobra est dividida en tres parts. A la primera, des del comenament de la guerra al juliol de 1936
fins el processament dels desafectes al Glorioso Movimiento Nacional, lautor explica els quatre moments
ms dramtics viscuts a la comarca: la sublevaci antirepublicana de Vilalba; les execucions a Gandesa per
la columna Ortiz; la lluita a la Fatarella contra les collectivitzacions; i la batalla de lEbre. Daquest perode
tamb senumeren els processats i els procediments de la justcia franquista detallant, poble per poble, els
inculpats i el seu periple penitenciari. La segona part es centra en la creaci, lany 1943, del Tribunal
Militar Especial per Vilalba dels Arcs, per tractar dacabar amb les venjances de la gent dordre que feren
ms morts que els propis tribunals militars. Tamb enumera les detencions produdes de 1944 a 1947,
durant el perode dactuaci del maquis i les depuracions i els incriminats sota la Llei de Responsabilitats
Poltiques. El darrer captol s un calaix de sastre on treu les conclusions, fa el llistat de processats i
detinguts i enumera les fonts historiogrfiques que ha emprat en el treball. Lobra de Josep Recasens s
slida, escrita amb voluntat de ser objectiu, imparcial i distant dels fets que descriu....
[Josep Snchez Cervell www.serretllibres.com]




PUJOL PUIGVEH, ANNA. La torre de guaita del
castell de Llan. Alt Empord (Girona). Acta
Historica et Archaeologica Mediaevalia, 26 (2005=
Homenatge a la professora Dra. Carme Batlle i
Gallard) 53-67. Lexcavaci que lautora efectu
a Llen aporta interessants dades sobre la torre
de guaita en llurs orgens, aportacions
complementades per dades darxiu sobre
levoluci histrica dquesta fortificaci militar.
Va ser erigida per guardar la badia local, arran
de les rzzies musulmanes de finals del s. VIII.
En el s. XVI fou substituda per una torre rodona
artillada, que posteriorment fou llatzaret de
colrics. Larticle reprodueix diverses fotografies
i dibuixos. [MG]

BAYONA, LLUS; BUSCAT, LLUS. El castell de
Sant Miquel: actuaci restauradora sobre el
conjunt. Annals de lInstitut dEstudis Gironins,
XLVI (2005) 183-200. Reps histric dels diversos
usos que ha tingut aquest castell medieval giron.
De possible fortificaci, acoll una ermita en el s.
XV, i en el XIX fou escenari de combats a la
Guerra del Francs; en el segent segle fu de
torre de telgraf ptic. Es remarca lactuaci del
Servei de Monuments en aquest Conjunt, i es
reprodueixen algunes fotografies de la torre, de
linterior, i un plnol de la planta general. [MG]

MEZA, MARTN. Asedios de Castillos
Medievales. Ars Militaria. Revista Virtual de
Militaria. Asociacin Hispana DE RE MILITARI
[En lnia] ltima actualitzaci, 28-07-2005, nm.

10
25 [Consulta, 22-08-2006], Disponible a:
<http://perso.wanadoo.es/remilitari/ars.htm>.
Breu assaig teric sobre lart militar dels setges a
ledat mitjana. Resulta interessant per percebre
les tcniques a les que recorrien atacants i
defensors al voltant dun castell. Lautor illustra
les explicacions amb un bon component de casos
histrics, i ja adverteix al final que larticle va ser
publicat a Mundo Medieval. [MG]

CASANOVAS CAMPS, MIQUEL NGEL. Histria de
Mallorca. Mallorca: Moll, 2005, 548 p. Monografia
sobre la histria general de lilla, a la qual sn
intermitents els episodis bllics docupaci,
comenant pels cartaginesos i seguint pels
romans, berbers, musulmans, catalans, britnics,
francesos i, finalment, espanyols, sense comptar
les contnues incursions pirtiques musulmanes,
berberisques i turques. Els cap. XII i XIII tracten
de la dinmica bllica establerta pels ustries i
del seu ambicis pla de fortificaci. Ms tard, es
viu locupaci britnica, les Carlinades i,
finalment, la Guerra Civil Espanyola, episodis
histrics que a Ses Illes viuen a remolc de les
passions i de les postures poltiques de cada
moment. Cal elogiar el recull bibliogrfic de
lectures recomanades que lautor ofereix al
final de cada captol, captols sense notes i amb
curts apartats de tall divulgatiu; al final safegeix
una complerta cronologia, que tal volta pretn
recompensar la manca dndex onomstic. A ms
daix, el prleg, no s prleg, sin prefaci, i la
taula de continguts no s ndex, sin sumari.
[MG]

FERNNDEZ-CUADRENCH, JORDI. Les processons
extraordinries a la Barcelona baixmedieval
(1339-1498). Assaig tipolgic. Acta Historica et
Archaeologica Mediaevalia, 26 (2005= Homenatge a
la professora Dra. Carme Batlle i Gallard) 403-
428. Lestudi de 124 processons celebrades a
Barcelona amb motiu dun esdeveniment cabdal,
al llarc de segle i mig de la histria de la ciutat,
dna peu a lanlisi dels fets socials i poltics,
per sobretot, militars, que ms fora tenien en
limaginari collectiu del pas. Entre les fites que
motivaven una process, shi troben moltes
victries navals, precs per qu results victoris
lexrcit del rei, lassoliment de conquestes o la
presa de places fortes, etc. [MG]

NIEVAS, DAVID. Artes marciales occidentales en
la Edad de la Plvora. De la Guerra. Revista
digital de historia militar moderna y contempornea
[En lnia], Juliol 2006, nm. 1, p. 24-30; [Consulta,
el 27-07-2006]. Disponible a:
<www.delaguerra.es/ejemplares/> Laportaci
de Nievas vol posar de relleu que prvia
laparici de les armes de foc, Europa possea les
seves prpies tcniques de combat cos a cos, molt
abans de lauge de les doctrines marcials
orientals. Ns prova ledici de lincunable de
Fiore dei Liberi da Premmariacco Flos
Duellatorium (1410). Aquestes tcniques van tenir
la seva evoluci fins als nostres dies, amb uns
clars antecedents a la lluita en el mn
Hellenstic, i van donar lloc a diverses versions
de lluita desarmada: el Pankration (esport que
combinava la boxe i la lluita lliure), lesgrima (a
la cultura hispnica van destacar dos terics:
Jernimo de Carranza i Lus Pacheco de
Narvez), la boxa (apareguda al s. XVIII), i
finalment, lesgrima de la baioneta (amb la que
es carregava a la baioneta calada). [MG]

AGUILERA, GEMMA. Moros a la costa! Incursions
pirates a lEmpord del s. XVI . Sapiens, 43
(maig 2006) 32-35. Reportatge sobre les
incursions otomanes a Palams, Roses i
Cadaqus, durant la primera meitat del s. XVI.
Cal destacar els extractes de la crnica del notari
Antoni Brugarol Codina que descriv la
destrucci de Palafrugell, i sobretot, lesquema
seccionat duna torre de defensa costanera (a
crrec de Jaume Noguer). [MG]

SOL COLOMER, XAVIER. Guerres, destrucci i
saqueig del patrimoni eclesistic a lpoca
moderna: el Bisbat de Girona (segles XVI-XVII).
comunicaci presentada a les Jornades dHistria
de lArt a Catalunya. Lpoca del Barroc i els Bonifs,
Valls, 1-3 de juny de 2006. El present treball
pretn estudiar els atacs vandlics, les
destruccions i el saqueig del patrimoni eclesistic
giron en els segles XVI i XVII, des de diferents
punts de vista, per sobretot provocats per les
guerres, amb lentrada dexrcits estrangers. En
el segle XVI ens em centrat en els assalts pirates i
corsaris que assotaren la Costa Brava i el
maresme, ocasionant importants estralls, per
exemple de les esglsies parroquials de Pineda
de Mar o Cadaqus. El segle XVII, el moviment
de diferents teros castellans i lenfrontament
amb miquelets, en la viglia de la Guerra dels
Segadors (1640) provoc greus destrosses, per
exemple, els casos famosos de Riudarenes i
Montir. Amb la Guerra dels Trenta Anys (1651-
1667) i la Guerra dels Nou Anys (1689-1697), i les
seves repercussions econmiques a mitj i llarg
termini, representa lentrada de tropes franceses

11
(considerades heretges), i linici de profanacions,
sacrilegis i atacs molt violents i agressius, a
nombrosssims edificis religiosos (sense comptar
les viles, masies o fortaleses); per exemple la
destrucci total de les esglsies de Borrass, Sant
Miquel dAmer o el Mallol. [Dossier de les
Jornades].

GIL VICENT, VICENT. Confiscaci de documents i
crema darxius a la guerra de Successi: el cas de
Vila-real (1706). Font. Publicaci dinvestigaci i
estudis vila-realencs, 8 (2006) 25-35. La forma
dactuar dels exrcits de Llus XIV davant duna
campanya repressiva, envers la documentaci
dels arxius enemics, era doble, en primer lloc
confiscar (per extreuren noms tils per
operacions posteriors) i en segon lloc destruir
(per anihilar la memria histrica). El 12 de gener
de 1706 ho van assajar a Vila-real, com ja havien
fet en altres campanyes de repressi contra els
Camissards de la Bretanya i Normandia entre
1703 i 1705. Per illustrar el cas de confiscacions
analitza el cas dels Capitulos de Basset i Nebot, i
pel de la destrucci, fa un reps a les dates
extremes de la documentaci actual i aproxima
un percentatge de destrucci, amb el tall
cronolgic a 12 de gener de 1706, del 7368%,
afegint, tot seguit, alguns testimonis que ho van
ratificar posteriorment. [MG]

CERVERA TORREJN, J.L. "Dnia assetjada
durant la Guerra de Successi". Aguaits. Revista
d'Investigaci i Assaig, Institut dEstudis
Comarcals de la Marina Alta, Pedreguer, 22
(2005) 33-47. En aquest article, s'analitza la
posici de Dnia a favor de l'Arxiduc Carles
d'ustria durant la Guerra de Successi, posici
que va fer que fos una de les ciutats del Pas
Valenci ms castigades per l'exrcit felipista
durant aquesta contesa. L'autor fa especial
esment dels tres setges patits per la ciutat, als
anys 1705, 1707 i 1708 (aquest ltim acabat en
capitulaci). En els annexos podem trobar les
forces disponibles per a la defensa de Dnia
durant el setge de 1707 i la composici de les
forces felipistes en el setge de l'any segent.
[Pineda Vaquer. IRMU]

ALABRS IGLSIES, ROSA MARIA. Viena 1714. El
primer gran exilio espaol. Clo, 59 (setembre
2006) 48-55. Reportatge que analitza les
dimensions i el paper que van tenir els exiliats de
la Guerra de Successi a ustria, sobretot, els qui
van ser reciclats per a les guerres contra els turcs.
No sobvia un brevssim apartat dedicat a la nova
Barcelona, del Banat de Temesvar, i es reprodueix
el monument que Capanes erig a Carrasclet
[MG]

BERNAUS, MAGDA I CABALL, GEMMA. De llotja
de mercaders a caserna militar: la Llotja de
Barcelona a poca moderna. Pedralbes, 23-I (2003
= 5. Congrs dHistria Moderna de Catalunya. La
societat Catalana. Segles XVI-XVIII. Identitats,
Conflictes, Representacions. Actes) 781-796. Estudi
evolutiu de ledifici de la llotja de Barcelona,
rastrejat documentalment, per basat en la
intervenci arqueolgica de 200-2001. Bastida al
s. XIV, fou un autntic palau per als mercaders
locals durant tot el s. XVI. En el s. XVII fou
emprada, en part, com a pallol municipal, i a la
segent centria fou marc de celebracions de
relleu. Durant els perodes bllics, la Llotja ced
el seus magatzems per a la custdia de material
de guerra. El 1716, va ser destinada a caserna,
segons la planificaci del fams enginyer Prsper
Verboom (a ligual que es faria amb els Estudis o
el convent de Sant Agust). Larticle reprodueix
el plnol de la Llotja de Retz (1724) i el de
Francisco Miguel Marn (1739), dos dels projectes
dactuaci sobre ledifici. [MG]

SANTA-MARIA BATLL, GLRIA. Barcelona 1843.
progressisme versus muralles. Barcelona: Institut de
Cultura. Arxiu Histric de la Ciutat, 2005
(Quaderns del Seminari dHistria de Barcelona,
18), 87 p. A partir de la documentaci dels
Arxius Municipals (Histric i Administratiu) i de
la Diputaci, com tamb de la premsa de lpoca,
lestudi explica detalladament el procs del fallit
intent de demolici de les muralles de Barcelona
lany 1843, en el context del pronunciament
progressista contra el rgim dEspartero, que
planteja per primer cop tota la problemtica
poltica i econmica que reapareixer amb fora
deu anys ms tard, al final de la Dcada
Moderada. [Arxibar, 17, 4]

CERVERA SANFELIPE, FERNANDO. ltimas
acciones de Cabrera en Catalua. Batallas de Las
Planes y el Pasteral, 1849. Historia 16, 364 (agost
2006) 76-83. Reportatge centrat en la guerra dels
matiners: lnia estratgica del Ter, carcter del
conflicte, ofensiva liberal, emboscada a Les
Planes, ofensiva a Amer, El Pasteral, etc. [MG]

NAVASCUS, ENRIQUE. El Batalln Gandesa .
Antzina [en lnea], juny de 2006, nm. 1
[Consulta de 14-06-2006]. Disponible a: <www.
Antzinako.org/Revista/Antzinako_1.pdf>,21-29.
A base de documentaci particular, lautor (el
besavi del qual fou escorta de Carles VII),

12
reconstrueix la biografia i activitats del militar
carl Emeteri Coello de Portugal y Martn. La
segona part del treball, explica com el va
relacionar amb el batall Gandesa, i esta
dedicada a exposar-ne la formaci, antecedents,
comandaments, etc. A travs de les declaracions
de denncia per deserci que formul Coello de
Portugal, lautor pot reconstruir la trajectria
militar i curricular dels seus principals
comandaments: Ramon Alariach Maer, Andrs
Nofre Morera, Joaqum Vives Prescol, Joan
Carles Curt, Josep Agramunt Lecha, etc. Al
final, adjunta un quadre dels 50 desertors del
batall (1875) amb especificaci del nom i
cognoms, nm. de companyia en la que
senquadraven, classe, edat, estat, localitat
dorigen, pares i data i lloc de la deserci. [MG]

SOL I SABAT, JOSEP M., et alii. Breu histria de la
Guerra Civil a Catalunya. Barcelona: Edicions 62,
2005 (Pennsula). Aquesta Breu Histria de la
Guerra Civil a Catalunya aplega en un sol volum
el ms gran esdeveniment de la nostra histria
contempornia: entre els anys 1936 i 1939, els
militars insurrectes s'enfrontaren a la Repblica
legalment constituda en una guerra civil que
divid Espanya en dos bndols irreconciliables i
que aboc Catalunya prcticament a la seva
desaparici com a poble. L'obra, dirigida per
Josep M. Sol Sabat, analitza d'una forma clara i
entenedora els aspectes generals del perode -el
conflicte bllic, l'economia, la vida quotidiana,
etc.- i recull el testimoni de les generacions que
van viure el canvi de costums de les persones en
guerra, la fam cada cop ms present, la por als
bombardejos, i fins i tot la capacitat de crear art i
cultura malgrat totes les mancances i penalitats.
[www.Casadellibro.com]

FERNNDEZ JOS, XAVIER; VIRGILI I PONS, ISIDRE.
Paraules de guerra. Tarragona als Papers de
Salamanca. Tarragona: Arola Editors, 2006, 182 p.
Les paraules dels autors no pretn ser un llibre
dhistria, sin un petit resum del que diuen els
papers sobre Tarragona, s una veritable
declaraci dintencions i una bona definici
telegrfica daquesta obra. Bsicament, es tracta
duna compilaci de transcripcions duna
selecci de documents relatius a la GCE al Camp
de Tarragona, comptant amb el ingredient de la
inditat complementada amb el fet que el fons
documental don provenen s el totmic Arxiu
de la Guerra Civil de Salamanca. En una
introducci de 10 pgines, exposen un nou
captol i perspectiva de la iniqua espoliaci
documental franquista. La resta del volum es
divideix en captols temtics nodrits amb la
transcripci daquells documents ms afins i
punyents. En ells, es pretn oferir un reps
panormic del conflicte civil, des de les ptiques
poltica, militar, del patiment de la poblaci civil
(bombardejos, refugiats), repressiu (presons), etc.
De cara a una edici fora rentable, el volum t
lencert dafegir al final un llistat geogrfic per
localitats, a tall dndex, amb especificaci del
tema del document
referent (incautacions,
vida municipal,
collegi, justcia,
refugiats, etc.). [MG]

SOL, QUERALT. Catalunya
1939. Lltima derrota.
Barcelona: Ara, 2006, 256
p. El final de tota guerra
amaga moments d'alt
dramatisme. A Catalunya
li va tocar viure'ls l'any 1939. La historiadora
Queralt Soler ha escoltat ara aquelles persones
que els van viure en carn prpia. Els qui van
patir els bombardeigs, els consells de guerra,
l'exili, les delacions, les morts de persones
properes... Aproximaci al patiment quotidi
dels ltims compassos de la guerra.
[www.lamalla.net]

FOGUET I BOREU, FRANCESC. Teatre, guerra i
revoluci. Barcelona, 1936-1939. Barcelona:
Publicacions de lAbadia de Montserrat, 2005
Textos i Estudis de Cultura Catalana, 103).
Monografia sobre el teatre catal (de Barcelona)
durant la GCE, per a la qual, lautor ha aplegat
una considerable quantitat de material escrit, a
ms de la consulta de lArxiu de Salamanca,
lANC, lAH de la Diputaci barcelonina, etc. ,
disposant aix mateix de les memries indites
de Llus Capdevila. Amb aquest material, Foguet
estructura el volum en tres parts: la poltica
teatral amb la CNT i la UGT, i la seva evoluci, 2)
les propostes teriques de renovaci, sota les
ptiques de la premsa anarquista i de la
orientaci frontpopulista, i 3) les obres
representades i la recepci que van merixer per
part del pblic [Serra dOr, 559-560, 71-73]



13
E C U L L :

GENERAL:

PHILPOTT, WILLIAM J . Palgrave
Advances in Modern Military
History. Hampshire: Palgrave
Macmillan, 2006, 256 p.

VAQUERO, DIMAS. Crecer,
obedecer, combatir y morir.
Saragossa: Institucin Fernando
el Catlico, 2006, 324 p.


ANTIGUITAT:

CHRIST, KARL. Anbal.
Barcelona: Empresa Editorial
Herder, 2006, 262 p.

MARTNEZ GARCA, SCAR. Los
pueblos del mar. Piratas de la
Edad de Bronce. Historia.
National Geographic, 32 [2006]
45-55.

RODRGUEZ GONZLEZ, J ULIO.
Los Escipiones en Espaa.
Madrid: Mahidisa Ediciones,
2006, 82 p.


MODERNA:

CHVEZ, T.E. Espaa y la
independencia de Estados
Unidos. Madrid: Taurus, 2006,
424 p.

GARCS, FERNANDO. Una pica
en Flandes. 200 aos de
presencia espaola en los Pases
Bajos. Clo, 59 (setembre 2006)
30-39.

GROVE, ERIC J . (dir.). The Royal
Navy Since 1815. A New Short
History. Hampshire: Palgrave
Macmillan, 2005, 312 p.

HERNNDEZ, BERNAT. La
autntica historia de
dArtagnan . Clo, 57 (juliol
2006) 20-31.

LOSADA, J UAN CARLOS. La
rendicin de Breda. Una victoria
en una guerra perdida. Historia
y Vida, 461 [2006] 56-63.

MARTNEZ LANEZ, FERNANDO;
SNCHEZ DE TOCA, J OS MARA.
Tercios de Espaa. La infantera
legendaria. Madrid: Editorial
EDAF, 2006, 278 p.

PRESCOTT, WILLIAM H. Historia
de la conquista de Per. Madrid:
Antonio Machado Libros, 2006,
428 p.

TORRECILLAS VELASCO,
ANTONIO. Dos civilizaciones en
conflicto. Espaa en el frica
musulmana. Historia de una
guerra de 400 aos (1497-1927).
Valladolid: Quirn Ediciones,
2006, 732 p.

Guerra del Francs

ATIENZA PEARROCHA,
ANTONIO. 1806, ingleses en
Buenos Aires. Derrotados. La
Aventura de la Historia, 92 (juny
2006) 44-50.

CAYUELA FERNNDEZ, J OS
GREGORIO. Villeneuve. El
rprobo condenado por todos.
La Aventura de la Historia, 91
(maig 2006) 50-56.

FLORENTIN, MANUEL. Napolen
en Egipto. La campaa que le
catapult al poder. Historia y
Vida, 456 [mar 2006] 76-85.



CONTEMPORNIA:

LOSADA, J UAN CARLOS.
Crimea. Un conflicto antiguo en
un mundo moderno. Historia y
Vida, 462 (setembre 2006) 60-69.

WHYTE, GEORGE. The Dreyfus
Affair. A Chronological History.
Hampshire: Palgrave Macmillan,
2005, 560 p.

IGM

BROADBERRY, STEPHEN et
HARRISON, MARK (ed.). The
economics of World War I.
Cambridge: CUP, 2005, 345 p.

CLAISSE, STPHANE et LEMOINE,
THIERRY (est.) [coord.].
Comment (se) sortir de la
Grande Guerre ? Regards sur
quelques pays vainqueurs : la
Belgique, la France et la Grande
Bretagne. Paris: LHarmatton,
2005 (Estructures et Pouvoirs des
imaginaires), 159 p.

MITCHINSON, K.W. Defending
Albion. Britains Home Army
1908-1919. Hampshire: Palgrave
Macmillan, 2005, 296 p.

SUTTIE, ANDREW. Rewriting the
First World War. Lloyd George,
Politics and Strategy 1914-1918.
Hampshire: Palgrave Macmillan,
2005, 296 p.

WHEELER-BENNET, SIR J OHN.
The Nemesis of Power. The
German Army in Politics 1918-
1945. 2a. ed. Hampshire: Pal-
grave Macmillan, 2005, 912 p.

Guerra Civil

AA.DD. Guerra Civil. Mito y
memoria. Madrid: Marcial Pons,
2006, 406 p.


14
ALPERT, MICHAEL. A New
International History of the
Spanish Civil War. 2. ed.
Hampshire: Palgrave Macmillan,
2004, 256 p.

BERLN, FERNANDO. Hroes de
los dos bandos. Madrid: Temas
de Hoy, 2006, 260 p.

BROGGI, MOISS. Un cirujano en
las Brigadas Internacionales.
Clo, 57 (juliol 2006) 18-19.

CORRAL, PEDRO. Desertores. La
Guerra Civil que nadie quiere
contar. Madrid: Debate, 2006,
624 p.

DEZ, J ULIN (comp.). Franco,
una historia alternativa. Barce-
lona: Minotauro, 2006, 358 p.

FRASER, RONALD. La maldita
guerra de Espaa. Barcelona:
Editorial Crtica, 2006, 932 p.

GRAHAM, HELEN. Breve historia
de la guerra civil. tr. Carmen
Martnez Gimeno. Madrid:
Espasa, 2006, 204 p.

NOVARINO, MARCO. Ms
hombre! El papel de la guerra
civil espaola en la toma de
conciencia antifascista de Elio
Vitorini y de los jvenes
intelectuales italianos.
Cuadernos Republicanos, 61
(primavera-estiu 2006) 13-18.

PAYNE, STANLEY G. Pudo
evitarse la Guerra Civil ? . Clo,
57 (juliol 2006) 14-15.

REIG TAPIA, ALBERTO. La
cruzada de 1936. Mito y
memoria. Madrid: Alianza
Editorial, 2006, 427 p.

REVERTE, J ORGE M. El vuelo
del Dragn Rapide. As empez
la Guerra Civil. Historia y Vida,
454 [gener 2006] 86-93.

RIBELLES DE LA VEGA, SLVIA.
La Marina Real Britnica en las
costas de Asturias durante la
guerra civil (1936-1937): Su
olvidada labor humanitaria.
Cuadernos Republicanos, 61
(primavera-estiu 2006) 39-49.

ROMERO SALVAD, FRANCISCO
J . The Spanish Civil War.
Origins, Course and Outcomes.
Hampshire: Palgrave Macmillan,
2005, 296 p.

SOLANILLA DE MESTRE, LAURA.
Digitalitzaci del record. La
memria de la Guerra Civil
Espanyola a Internet. LAven,
314 (juny 06) 36-40.

STONE, GLYN A. Spain, Portugal
and the Great Powers, 1931-
1941. Hampshire: Palgrave
Macmillan, 2005, 304 p.

TUGORES, ANTONI. La repressi
de 1936 a Mallorca. El cas de
Manacor. LAven, 314 (juny
06) 14-20.

VIDAL, CSAR. Las brigadas
internacionales. 3. ed. Madrid:
Espasa, 2006, 670 p.

ZAVALA, J OS MARA. Los
gangsters de la guerra civil.
Barcelona: Plaza & J ans, 2006,
575 p.

IIGM

BELOT, ROBERT. La Rsistence
sans de Gaulle. Politique et
gaullisme de guerre. Paris :
Fayard, 2006, 668 p.

CASAREGOLA, VINCENT.
Theaters of War. Americas
perceptions of World War II.
Hampshire: Palgrave Macmillan,
2006, 304 p.

HAUNER, MILAN. Hitler. A
Chronology of his Life and Time.
Hampshire: Palgrave Macmillan,
2005, 248 p.

KALLIS, ARISTOTLE A. Nazi
Propaganda and the Second
World War. Hampshire: Palgrave
Macmillan, 2005, 304 p.

RECIO CARDONA, RICARDO.
Blitz-Krieg. Guerra relmpago
(1939-1941). Madrid: Accin
Press, 2006, 215 p.

SOLAR, DAVID. Barbarroja.
Hitler ataca la URSS i
Sorpresa. El enigma sovitico.
La Aventura de la Historia, 94
(Agosto 2006) 18-27 i 28-32.

STOLER, MARK A. Allies in war.
Britain and Amrica against the
Axis powers. 1940-1945.
Londres: Hedder Arnold, 2005,
292 p.

VICH SEZ, SERGI. Musolini en
Abisinia. La guerra ganada a los
etopes. Historia y Vida, 457
[abril 2006] 86-95.

Era atmica

ANDERSON, DAVID L. The
Vietnam War. Hampshire:
Palgrave Macmillan, 2005,168 p.

BOSQUE COMA, ALFREDO. La
batalla de Argel. La Aventura de
la Historia, 93 (juliol 2006) 20-
25.

BOYCE, GEORGE. The Falklands
War. Hampshire: Palgrave
Macmillan, 2005, 264 p.

MENDOZA, BERNARDO. La
guerra de Vietnam . Historia y
Vida, 454 [gener 2006] 14-18.

SNTES, LUIS ALEJ ANDRE. La
Guerra de la Cochinchina. Bar-
celona: EDHASA, 2006, 510 p.

YOUNG, KEN. Weapons Systems
and the Politics of
interdependence. Hampshire:
Palgrave Macmillan, 2006,256 p.






15
Cercles. Revista dHistria Cultural, nm. 8 (2005) i nm. 9 (2006): [8]: G.C.CATTINI. Cultura obrera y
prensa anarquista. Radiografa de Guerra de Classe, plataforma de los anarquistas italianos durante la
guerra civil en Catalua, 1936-1938; J.A.POZO. La Guerre dEspagne. Rpublique et Rvolution en
Catalogne, de Franois Godicheau. [9]: V.GAVIN. Els objectius de la integraci europea i la Comunitat
Europea de Defensa.

Guerres Mondiales et conflits contemporains, nm. 218, 219 i 220 (2005) [Selecci]. [218]: C.BECQUET-
LAVOINNE. Itinraire du gnral Walther von Seydlitz-Kurzbach (1878-1976). Un officier allemand face aux
totalitarismes; G.HUMBLOT. La puissance militaire sovitique, vue par les attachs militaires franais
Moscou (1945-1953) ; P.JOURNOUD. Bernard Pujo, le gneral George C. Marschall; X.BONIFACE.
Nathalie Renoton-Beine. La colombe et les tranches. Les tentatives de paix de Benot XV pendant la
Grande Guerre; J.-CH.FICHOU. Jacques Thobie. LAdministration gnrale des pares de lEmpire ottoman
et la socit Collas et Michel (1860-1960); [219]: J.-J.BECKER. Rflexions sur la guerre en 1915 sur le
front occidental (daprs les notes des gnraux Fayolle et Haig; M.OSTENC. 1915. LItalia en guerre;
F.LATOUR.Les relations entre le Saint Sige et la Sublime Porte lpreuve du gnocide des chrtiens
dOrient, pendant la Grande Guerre; L.LALOUX. Aux origines de la croisade eucharistique. Un soutien auz
poilus lors de la Grande Guerre; CH.ANTIER. 1915. La France en chantier; M.WALLE. Allemagne, 1915.
Le fminisme lpreuve de la guerre; J.-CH.FICHOU. La Grande Guerre et les conserveurs de sardines;
M.AZZOU. Les tats-Unis et le statut international du Maroc (1906-1956); CH.ANTIER. Bill Rawling.
Survivre aux Tranches. Larme canadienne et la technologie, 1914-1918; [220]: Dossier: De la
Premire a la Seconde Guerre en Europe. Accords stratgiques et oprations. Intrigues et dbats
intrieurs; F. LE MOAL. LAnne 1915 dans les relations franco-italiennes: lanne de la rupture ?;
M.BOISDRON. Le projet de pacte oriental (fvrier 1934 mai 1935); E.COUTU. Le Quartier gnral des
oprations combines et lexpdition canado-britannique au Spitzberg (aot 1941); J.DE WIEL. Lglise
catholique irlandaise pendant la Premire Guerre mondiale, 1914-1918; B.LEMAY. La guerre des gnraux
de la Wehrmacht: Hitler au service des ambitions de ses lites militaires ?; P.GARRAUD. La politique
franaise de rarmement de 1936 1940: une production tardive mais massive; J.-R.BEZIAS. Prlude au
Conseil de lEurope: la dclaration de Georges Bidault La Haye (19 juillet 1948); E.GUNDERMANN.
Panzergrenadier, puis prisonnier en France (entretien avec Claude Collin).

Historia 16. Dossier: La Guerra Civil 70 aniversario, nm. 362 (juny 2006): M.ALBERT. Espaa en
guerra vista desde Inglaterra; F.AGRAMUNT. Valencia, capital cultural de la Repblica; J.BLZQUEZ. La
Iglesia beligerante; M. RODRGUEZ. Marcelo Usabiaga: la Batalla de Trun; M.R.A. El Valle de Baztn en el
36; V.ANDRES. La guerrilla antifranquista en Cantabria.

Historia de Iberia Vieja, 11 [2006] [Selecci]: J.A.VACA DE OSMA y A.DE FRUTOS. El Gran Capitn;
J.JIMENO. La batalla de Ceriola; C.BARQUERO, La Orden de Malta; L.MOLINA. El enigma del almirante
Canaris?.

Studia Historica. Historia Moderna, Salamanca, vol. 27 (2005): M.A.ECHEVARRA. Presentacin: guerra y
economa en Flandes, siglos XVI y XVII; R.FAGEL. Guerra y comercio en los Pases Bajos. El control del
comercio en tiempos de guerra a travs de las ordenanzas (1506-1559); A.DUBET. Guerra econmica y
guerra financiera. Gnesis y fracaso de un arbitrio flamenco en tiempos de Felipe II; J.J.RUIZ. Bellum
omnium contra omnes. Las posibilidades y contradicciones de la guerra econmica por parte de la
Monarqua Hispnica en la dcada de 1590; E.OTERO. El corso del Flandes espaol como factor de guerra
econmica; L.GMEZ. Economa y guerra. El pensamiento econmico y jurdico desde Vitoria a Grocio (y
despus).




16
G E N D A :



1. Projecte: Guerra del Francs.
PROJECTE: LA GUERRA DEL FRANCS EN LMBIT LOCAL
EN ELS TERRITORIS DE PARLA CATALANA

LInstitut Ramon Muntaner. Fundaci Privada dels Centres dEstudis de Parla Catalana convoca 15
beques de recerca amb lobjectiu danalitzar aquest fenomen histric des del mn local i comarcal a travs
dinvestigacions portades des dels centres destudis. Els objectius daquest projecte sn: veure com va
repercutir el conflicte en la poblaci civil de diferents indrets del territori, obtenir un seguit dexemples a
nivell local, dispersos en el nostre mbit territorial dactuaci, a partir dunes lnies comunes
dinvestigaci, per a poder fer valoracions a nivell ms general de la incidncia de la guerra en la poblaci
i donar a conixer materials indits (dietaris memries, manuscrits, fons privats, etc.) que suposin una nova
aportaci a lestudi daquest perode histric.

1. Caracterstiques
Satorgaran un total de 15 beques a projectes de recerca centrats en lanlisi de la guerra del francs
des del mn local i comarcal.

2. Dotaci de la beca
Cada beca estar dotada 2.000 i la seva durada ser entre gener i novembre de 2007.

3. Candidats
Poden optar-hi investigadors del mn dels centres destudis que presentin de forma individual o
collectiva una proposta que sadeqi a les presents bases.

4. Documentaci requerida
Formulari de sollicitud de la beca
Fotocpia del DNI o passaport de la persona o persones sollicitants
Currculum vitae del sollicitant o de les persones que formin part del grup de recerca que
sollicita la beca
Projecte en qu es justifiqui la recerca a desenvolupar, amb referncies especfiques
destudis anteriors i estat actual del tema objecte de recerca, metodologia i resultats
previstos.
Pla de treball del projecte.
Aval del centre destudis al qual sadscriu o adscriuen linvestigador/s que presenten la
sollicitud.
Fotocpia del NIF del Centre dEstudis.

5. Sollicituds i termini de presentaci
Les sollicituds han de ser enviades a Institut Ramon Muntaner. Fundaci Privada dels Centres
dEstudis de Parla Catalana, Mas de la Coixa, rotonda de lEix de lEbre, N-420, Mra la Nova 43770
i tamb una cpia a ladrea de correu electrnic: mcarme@irmu.org.
El termini de presentaci de les sollicituds s el 24 de novembre de 2006.

6. Tramitaci

17
Les sollicituds seran examinades per una comissi designada pel Patronat de lInstitut Ramon
Muntaner formada pels investigadors: Mates Ramisa, Pere Freixas, Ramon Arnabat i J osep
Santesmases.

La comissi podr convocar els interessats a fi de sollicitar-los qualsevol aclariment

7. Criteris de valoraci
Les sollicituds seran valorades partint de laplicaci dels segents criteris:
a) Els mbits temtics tractats:
- Les reaccions socials diferenciades
- Com es va articular la resistncia armada
- Com es va articular la fiscalitat en aquest perode
- La demografia
- Laportaci de materials indits com dietaris o fons documentals privats.
b) El inters cientfic del projecte presentat
c) La metodologia de treball
d) Lhistorial cientfic del sollicitant o del grup de treball que presenta la proposta
e) El grau dinters de la proposta: innovadora i dinters general
f) La participaci de centres destudis

8. Resoluci
La comissi designada pel Patronat de lInstitut Ramon Muntaner ser lencarregada de resoldre la
concessi daquests encrrecs de treball, tenint en compte les propostes. El veredicte, que ser
inapellable, es far pblic durant el mes de desembre de 2006. Latorgament o la denegaci de lajut
es notificar per escrit a les persones interessades en un termini de quinze dies des de la data de
resoluci.
Els projectes que no hagin estat seleccionats es podran recollir en el termini dun mes.

9. Forma de pagament dels ajuts
En el moment de la concessi de la beca es realitzar un primer pagament del 40 % del import total i el
60 % restant un cop finalitzada la recerca. Al pagament se li aplicaran les retencions segons la
normativa fiscal vigent.
Al mes de juny ser obligatori presentar un informe del desenvolupament de lestat de lestudi.

10. Presentaci del treball
Els beneficiaris hauran de presentar la investigaci finalitzada com a mxim a finals de novembre de
2007. Del treball resultat de la investigaci nhaur de lliurar tres exemplars en suport paper, aix com
presentar-lo en suport informtic a lInstitut Ramon Muntaner.
Tamb hauran de presentar un article duns 32.000 carcters per a la seva posterior publicaci en una
obra conjunta.

11. Obligacions dels beneficiaris
A ms de lobligaci descrita a la base anterior, els beneficiaris dels ajuts es comprometen a:
- Proporcionar en tot moment la informaci que els sigui requerida per part de lentitat convocant
- Comunicar per escrit qualsevol canvi que, dins la mateixa finalitat, es pugui produir en la
destinaci de lajut.

12. Renncia
Si en algun moment algun dels projectes ha de renunciar a lajut atorgat, ho haur de comunicar per
escrit a lInstitut Ramon Muntaner i fer-hi constar els motius de la renncia. En el cas que ja hagi
percebut una part del import de lajut de la beca lhaur de reintegrar juntament amb els interessos
meritats.

13. Revocaci
LInstitut Ramon Muntaner pot procedir a la revocaci total o parcial de lajut en els supsits segents:

18
a) Lincompliment de lobligaci de presentar el treball dins el termini.
b) La desviaci respecte del projecte inicial presentat, prvia audincia amb els interessats.
c) Lincompliment de les obligacions previstes en aquestes bases.

14. Propietat intellectual
LInstitut Ramon Muntaner es reserva el dret de publicar un article per compte propi o en una
publicaci de caire cultural, cientfica i/o qualsevol altre mitj de difusi que consideri adient.
Aix mateix, es reserva el dret de la publicaci ntegra de la recerca o darribar a un acord amb els
participants en el projecte per fer una publicaci conjunta. Si en un termini dun any no shagus
exercit aquest dret, els autors podran disposar lliurement de la publicaci del treball, fent constar, en
cada edici que sen pugui fer, una menci expressa a lajut concedit a la portada o contraportada, i
nhauran de lliurar 3 exemplars a lInstitut Ramon Muntaner.
Si s lInstitut qui en fa la primera edici, en lliurar una cinquanta dexemplars als diferents centres
destudi implicats en el projecte en concepte de drets dautors.
La presentaci de la sollicitud comporta lacceptaci daquestes bases i de la resoluci del jurat que
ser inapellable.

Per a ms informaci: Institut Ramon Muntaner; Fundaci Privada dels Centres dEstudi de Parla
Catalana, Mas de la Coixa, rotonda de lEix de lEbre N-420 s/n, 43770 Mra la Nova, Ribera dEbre.
Web provisional: www.irmu.org; Telfon/ Fax: 977401757. Correus electrnics: mcarme@irmu.org
//merce@irmu.org







IV Jornades de No jubilem la memria - 70 aniversari de la guerra civil
(Mar i El Molar, 4 i 5 de novembre de 2006)

Organitza: Associaci No Jubilem La Memria
Collaboren: Ajuntament de Mar i Associaci d'Aviadors de la Repblica
Programa:
Dissabte, 4 de novembre
(J ornada en collaboraci amb lAjuntament de Mar)

Homenatges (Sala Polivalent, Mar)

11.00 Benvinguda
Homenatge al Brigadista Alun Menai Williams: Es projectar el documental que tracta de la seva visita als
escenaris de la Batalla de lEbre el 2005, "Viatge de Retorn" (versi catalana).

Presentaci: Anna Mart

12.00 Exemples de l'audiovisual que est preparant NJ LM: Visionat d'algunes de les entrevistes que s'estan
duent a terme. A continuaci, Taula Rodona sobre les vivncies i records relacionats amb la Guerra Civil:
Moderador: J oan Maria Thoms, professor titular dHistria Contempornia, Universitat Rovira i Virgili
de Tarragona. Hi participaran representants de veterans de la guerra, combatents, dones, infants...

13.30 Dinar al restaurant "La Plaa", Mar (Sha de fer la reserva mitjanant NJ LM)

Conferncies: Els inicis de la guerra (Casal de Mar)


19
16.00 Pere Aud: Conferncia illustrada: "Un intent darqueologia de lodi: Falset 1910-1936"

17.00 Pausa

17.15 J os Luis Ledesma: Conferncia illustrada: El 1936 Ro Ebro Arriba Guerra civil y revolucin en
tierras Aragonesas

18.15 Pausa

18.30 Toni Orensanz: Conferncia illustrada: "Incontrolats i violncia revolucionria a l'estiu de 1936"

Diumenge, 5 de novembre

10.00 Mar, a lajuntament: Assemblea General de Socis de NJ LM

Commemoraci: J ornada en collaboraci amb lAssociaci dAviadors de la Repblica
(ADAR)

11.45 Punt de trobada: Cementiri del Molar

12.00 Ofrenes florals:
Al monument dels aviadors. Ponent: a determinar
Al monument a les vctimes de la Guerra Civil a la fossa comuna: on la majoria eren membres del XV Cos
dExrcit. Ponent: un representant de NJ LM

13.00 Piscolabis a la Llar de J ubilats, El Molar.
Presentaci d' una cpia de l'arxiu del Dr. Gras que va treballar com a metge a lHospital de la Mina del
Molar.

14.30 Dinar al restaurant "LEmbarcador", Ctra. Mra Garcia (S'ha de fer la reserva mitjanant NJ LM
abans del dia 26 doctubre)








Jornada, Desprs de Trafalgar
(Barcelona, 8 de novembre de 2006)

Organitza: Consorci de les Drassanes Reials; Museu Martim de Barcelona; Instituto Espaol de Estudios
Estratgicos; Ministerio de Defensa; Instituto de Historia y Cultura Naval.
Actes: Dues conferncies, a crrec dHermenegildo Franco Castan, Levoluci de larmada fins a la
invasi napolenica (17:30h.-18:30h.), i de J os Cervera Pery, La guerra contra langls en lescenari
americ (18:45h.-19:45h.).








20
A Carn ! Publicaci electrnica dHistria Militar Catalana

Productor: Manel Gell [mguell@altanet.org]; Collaboradors: Ramon Perell, Nria
Florensa, Pineda Vaquer (IRMU), J osep M. Grau, Roser Puig i Trrech, J osep M.Gell, J ordi
Rovira; Disponible a: http://perso.wanadoo.es/ramon19630427 ; a la secci de Notcies de la web
de lIRMU, www.irmu.org., i a la denllaos de www.delaguerra.org.


A Carn ! no es considera responsable de lopini, tendncia ideolgica o contingut empric que puguin semblar indicar
o expressin les collaboracions i articles que publica.

Exposici, El Carlisme. Llums sobre un passat amagat
(Tarragona, del 15 de setembre al 19 de novembre de 2006)

Organitzador: Fundaci Caixa Tarragona.
Tema: El precarlisme (1812-1833), una alternativa a la revoluci liberal (1833-1868), Ramon Cabrera, el
principal cap carl catal del segle XIX; la impossible imposici de lideari per les armes (1868-1876); de
la via militar a la via poltica (1876-1931); els venuts dels vencedors (1931-1939); de la resistncia a la
dictadura a lesperana democrtica (1939-2006).
Actes complementaris: visites guiades per a centres escolars, a concertar (tel. 977-224 763).
Lloc: Sala dExposicions Caixa Tarragona, C. Higini Angls, 5.
Informaci: tel. 977-299 360.







Convocatria de treballs per publicar a El Baluard (Sarral)


L'any 2007 amb motiu de la celebraci del 25 aniversari de la revista El Baluard es preveu l'edici d'un nou
Recull de Treballs, el IV.

Organitza: El Baluard, Sarral.
Tema: Lliure, relatiu a Sarral o als serralencs.
Termini: De presentaci doriginals: 30 de juny del 2007
Data daparici de la miscellnia: Desembre de 2007.
Recepci dels treballs: rpuig@tinet.fut.es i fgraupuig@telefonica.net
[JMTGP]