Gramatica Zero PDF

Gramatica zero portada.
indd 1 12/07/11 13:21

1 Gramatica 1-219_249-276OK.indd 2 12/07/11 08:36
A la memria de
Manuel Sanchis Guarner,
en el centenari del seu naixement,
com a treballador incansable
i gramtic solvent,
qui, amb la seua tasca
i el seu exemple,
tant va contribuir a difondre
i dignifcar la llengua dels valencians
Direcci del projecte Gramtica zero: Francesc Esteve
Redacci: Francesc Esteve, Josepa Meli
Disseny: L3C. Paco de la Torre + Teresa Toms
2011 - Servei de Poltica Lingstica - Universitat de Valncia
ISBN: 978-84-370-8169-4
Dipsit legal: V-2633-2011
Imprimeix: LAIMPRENTA CG www.laimprentacg.com
ndex
A tall dinvitaci 7
Qu s la Gramtica zero i qu aporta de nou 9
Gramtica zero, triple consultabilitat: s per a aproftar-la al mxim 13
Agraments 15
Taula de continguts 17
Fitxes 29
Bloc 1: Fonamental 31
Bloc 2: Errades tpiques de castellanoparlants 89
Bloc 3: General 143
Bloc 4: Termes gramaticals 219
Recull dexpressions errnies de substituci automtica 251
ndex analtic 259
7
A TALL DINVITACI
La Gramtica zero s un projecte concebut com a suport prctic per a
resoldre, de manera rpida i entenedora, els problemes i dubtes ms ha-
bituals en ls lingstic, sobretot en la sintaxi, que s un dels aspectes
ms complexos i alhora menys visibles i menys coneguts de la gramtica.
Enfront de lortografa o el lxic, que tenen solucions accessibles amb els
verifcadors automtics o amb la simple consulta a un diccionari, la sintaxi
t un suport tcnic escs i ms difcilment abordable.
Per, tanmateix, s dels pilars fonamentals de lexpressi. Com a construcci
i organitzaci del text, la sintaxi s potser la part que ms incideix en all
que podrem anomenar larquitectura del pensament i la seua materialitzaci
lingstica: la manera com es connecten i es combinen les idees mitjanant
les paraules i la relaci que aquestes contrauen en un text, siga oral o es-
crit, per formar un tot coherent i comunicatiu.
El projecte de la Gramtica zero s una mostra del comproms de la Uni-
versitat de Valncia i, en concret, del seu Servei de Poltica Lingstica,
juntament amb les altres universitats pbliques valencianes, per oferir a la
comunitat universitria tots els instruments al seu abast amb una fnalitat
doble: millorar la quantitat de ls (ms docncia, recerca, publicacions i
documentaci) i tamb la qualitat daquest s: ms correcci, adequaci
i precisi en les comunicacions orals i escrites en la llengua prpia. Cal
remarcar ac que el segon aspecte, el qualitatiu, s sovint un entrebanc per
al primer, el de la quantitat. Moltes persones declaren que la inseguretat en
lexpressi correcta i precisa fa que es retraguen respecte a una utilitzaci
ms mplia i intensa.
Lavantatge de la Gramtica zero s que, fdel al seu ttol, no dna res per
sabut i, per tant, resulta accessible a tothom. De fet, el seu fl conductor
sn els problemes reals, els ms importants i freqents, dels usuaris. Aix,
lobra no sorganitza segons uns criteris gramaticals tcnics i interns, poc
coneguts per als no iniciats, que sovint no saben ni on cal cercar un de-
terminat dubte. Ben al contrari, sestructura dacord amb les necessitats
dels parlants i, sobretot, dels escrivents: a partir dels problemes pre-
sentats duna manera clara i amb la mnima terminologia lingstica. I aix
8
es comprova des del mateix ndex inicial, on no trobarem denominacions
especialitzades sin una relaci de frases, presentades com a exemples
dels problemes, amb una remissi a la ftxa en qu es tracten.
I, en connexi mai ms ben dit amb aquest esperit prctic, directe i co-
municatiu, la Gramtica zero en paper noms s una part del projecte. Hi ha
una versi consultable en lnia que no sols en recull tots els continguts, sin
que els ofereix de manera encara ms interactiva, ampliable i en perma-
nent millora, amb atenci dels suggeriments i les necessitats dels usuaris.
Si, a ms de guiar en el bon s, aquesta Gramtica suscita ms s, haur
fet tot el seu paper i estarem ben satisfets dhaver emprs una bona lnia
dacci i destar en lnia amb els usuaris. Ara vosaltres hi teniu la paraula.
Josep Vicent Boira Maiques Francesc Esteve i Gmez
Director del Servei de Poltica Lingstica Responsable i redactor del projecte
Gramtica zero
9
QU S LA GRAMTICA ZERO I QU APORTA DE NOU?
La Gramtica zero s un recull de ftxes fetes amb la intenci que descriu el
seu subttol: el millor s amb la mnima gramtica. Aborda els dubtes
lingstics ms freqents i importants en sintaxi, s a dir, en la construcci
de frases. I, sobretot, mira de resoldrels recorrent a les explicacions
ms simples, a una notable gamma dexemples i a una presentaci
grfca que dun colp dull permeta visualitzar quin s el problema i
quines les solucions.
Mnima terminologia gramatical
Les ftxes es presenten amb la mnima terminologia gramatical. Eviten tots
els tecnicismes amb explicacions simples. Aquells termes gramaticals que
resulten imprescindibles (gerundi, relatiu, complement predicatiu, etc.) apa-
reixen marcats amb i remeten a una altra pgina de la ftxa corresponent
del bloc Termes gramaticals, on es defneixen de manera breu i entenedora.
Mxima exemplifcaci
Mentre que la terminologia gramatical es redueix a la mnima expressi,
els exemples sn abundants i, fns on s possible, illustratius de tota la
gamma dels casos possibles. Intentem aix que, si lexplicaci gramatical
no s prou aclaridora, s que ho siguen almenys els exemples, que poden
guiar lusuari, si ms no, pel recurs de lanalogia.
Informaci pas per pas i presentada de manera binria
La informaci es dna en petites dosis i de manera preferentment binria, amb
alternatives de dos termes. Per exemple, per explicar la distribuci de baix-
davall-sota, primer es confronta baix al bloc davall-sota; desprs, es delimiten
davall i sota; i, fnalment, saborda davall enfront de davall de. Un altre cas:
per aclarir quan cal emprar tan i quan tan, es descriu ls del terme ms fcil i
marcat, tan, i sadverteix que tant susa en la resta de casos, cosa ms prctica
que recrrer a tot un seguit dexplicacions gramaticals ms complexes.
10
Sempre que s possible, en compte dacudir a exposicions tcniques, el
guiatge es fa per un procediment ms simple: les substitucions. Aix, hom
evita fer referncia al carcter adverbial o quantitatiu de gens o al pro-
nominal de res, i es proposa noms substituir-los per altres locucions: si
en aquell context podem dir en absolut o ni mica (de), el terme adequat s
gens i si hi podem dir cap cosa, res.
Fitxes: estructura
Les ftxes es presenten de la manera segent:
a) Quadre sinptic inicial
Tota ftxa comena amb un quadre sinptic inicial que resumeix dun colp
dull, amb rtols curts i exemples, el contingut que ms avall es desplega
amb detall.
b) Esquema inicial de la ftxa, en els casos ms complexos
Les ftxes que aborden qestions ms complexes comencen amb un es-
quema inicial que situa les lnies principals, generalment de manera binria.
Per exemple, lanomenat lo neutre t dues solucions correctes bsiques,
segons que expresse: a) un valor dabstracci (all que s...); b) valor
intensiu com s de...).
c) Informaci dosifcada i gradual
En el cos de la ftxa la informaci es presenta dosifcada, amb apartats
breus introduts per ttols ben descriptius (que sovint sn quasi un resum),
desplegats en explicacions curtes i simples. El recorregut de la ftxa s
gradual: comena amb els aspectes fonamentals i ms generals (els ms
importants i ms freqents) i va avanant cap als punts ms especfcs, de
menys rellevncia i freqncia ms baixa. Per estalviar repeticions, quan
cal, es remet a un altre apartat.
d) Comparacions illustratives amb altres llenges
En alguns casos es donen les formes equivalents daltres llenges que ens
sn prximes (castell, francs, itali i angls), formes que poden servir
dillustraci o de model per al fet gramatical que sexplica. Si lusuari el co-
neix en aqueixa llengua, li pot estalviar o b pot reforar les explicacions
11
gramaticals que presentem. En sn exemples la caiguda de preposicions
davant de que conjuntiu (en angls, francs i itali) o ls dels pronoms
adverbials en i hi (molt semblant en francs i itali).
e) Especialitzat
Al fnal de les ftxes i amb letiqueta especialitzat sexposen, quan cal, aquells
aspectes ms tcnics dels fenmens gramaticals tractats. Sn prescindibles
per a lusuari mitj, per poden aportar informaci valuosa (o fns i tot cu-
riosa i estimulant) a qui vol aprofundir-hi ms.
Usos formals i escrits i exclusi dels registres informals o colloquials
Les ftxes noms tracten dels usos en els registres formals o escrits, amb
una voluntat de consolidaci dun estndard fexible, per alhora unitari i de
referncia inequvoca per a tota la comunitat lingstica. En les ftxes hom sabst
deliberadament dabordar els registres informals o colloquials, excepte per indi-
car quan saparten de la normativa o de ls considerat formal o estndard.
Gramtica normativa consolidada
Les ftxes es conceben com una divulgaci de la gramtica normativa con-
solidada. Defugen els termes, les nocions i els usos no confrmats com a
generalment acceptats. En cas de manca dunanimitat sobre algun dels
punts, recullen les denominacions ms comunes i entenedores (en general,
les de la gramtica tradicional) i les recomanacions normatives ms este-
ses i, en darrera instncia, les de lInstitut dEstudis Catalans i les univer-
sitats valencianes.
Blocs de ftxes
Sabem que les denominacions de les ftxes no sempre sn prou trans-
parents ni garanteixen una comprensi immediata a lusuari mitj (p. ex.
caiguda de preposici davant que (conjunci), gerundi de posterioritat,
etc.). Aix pot fer que aquest usuari se senta ms atret per les ftxes que
li resulten ms entenedores en una primera ullada (aquelles que noms
impliquen un canvi automtic de a per b, del tipus arrel de arran de), les
quals sn sovint les menys rendibles en termes de freqncia i sobretot
dimportncia en la correcci gramatical.
12
Per aquest motiu, si lusuari nha dextraure el mxim rendiment, pot ser til
guiar-lo cap a unes certes ftxes que resolen el gruix bsic dels problemes,
tant des del punt de vista de la importncia com de la freqncia. Per aix,
hem proposat dos blocs inicials de ftxes (Fonamental i Errades tpiques
de castellanoparlants) per raons netament prctiques: aplegades aix s
ms fcil consultar-les i fns i tot estudiar-les que no si es presenten dis-
perses. Aclarim que hi ha ms duna ftxa que podria encabir-se en laltre
bloc i que no tots els aspectes tractats en una mateixa ftxa sn fonamen-
tals o errades tpiques per interferncia del castell, per almenys s que
ho sn els punts inicials. Una vegada ms, dacord amb lesperit daquesta
Gramtica zero, s la utilitat prctica el factor que hi hem tingut ms en
compte. I per aix mateix, si alg vol trauren el mxim proft, li recomanem
de repassar tots dos blocs.
Fi i abast de les ftxes
Som ben conscients de les limitacions daquest recull. Encara que hem
volgut abastar la majoria dels casos problemtics en sintaxi i malgrat que
hem prets que cada ftxa fos al mxim dexhaustiva i dexplicativa, les
restriccions que ens hem imposat (mnima terminologia gramatical, mxima
simplicitat expositiva, abundant exemplifcaci i brevetat) poden fer que no
saborden totes les possibilitats ni es donen solucions vlides per al 100%
dels casos.
Tot i aix, si reeixim a oferir un guiatge general en les faltes, els dubtes i els
problemes ms freqents en sintaxi i si desvetlem linters per entendrels
i resoldrels, sentirem que ja hem ats el nostre objectiu. Lusuari shaur
ja provet dun mnim bagatge i estar en disposici de recrrer, si ho creu
oport, a gramtiques ms exhaustives.
13
GRAMTICA ZERO, TRIPLE CONSULTABILITAT:
S PER A APROFITAR-LA AL MXIM
La Gramtica zero presenta tres possibilitats de consulta diferents, que es
poden utilitzar segons el moment:
1. Per a lusuari curis, que vol comprovar els seus coneixements:
consulta a partir de la taula inicial.
2. Per a lusuari estudis, que vol consolidar uns fonaments gramati-
cals: consulta a partir dels blocs.
3. Per a lusuari atrafegat i ocasional, que vol trobar una soluci rpi-
da a un punt concret: consulta a partir de lndex analtic fnal.
Per a ms informaci, vegeu els pargrafs segents.
1. Comprovar els coneixements TAULA DE CONTINGUTS
La Gramtica pot consultar-se com un qestionari incitador en qu lusuari
sinterroga primer sobre coneixements i es posa a prova, desprs, sobre
diferents punts gramaticals que potser ni shavia qestionat abans.
Lusuari curis pot comenar per la taula de continguts: all trobar una
llista dels punts gramaticals tractats, que sexposen amb exemples i no
amb terminologia lingstica. Per exemple: Insisteixen en qu no ho han
fet ells o Insisteixen que no ho han fet ells?, en comptes de la nomencla-
tura tcnica gramatical Caiguda de preposicions davant que (conjunci).
De fet, aquest darrer rtol s noms el ttol de la ftxa al qual es remet, per-
qu cal caracteritzar inequvocament els fenmens gramaticals descrits.
2. Consolidar uns fonaments gramaticals BLOCS DE FITXES
La Gramtica zero la conformen diversos blocs. El primer recull les faltes de
sintaxi fonamentals: aquelles que sn alhora ms freqents i ms importants
per a la correcci. El segent es destina sobretot als usuaris que tenen o han
tingut el castell com a primera llengua, cosa que els provoca interferncies
14
especfques. Si lusuari consulta el primer o aquests dos blocs inicials, pot
adquirir els elements per a millorar en un percentatge molt signifcatiu les
faltes ms recurrents i de ms entitat.
En un tercer bloc (General) sinclouen les ftxes que aborden aspectes
dun abast i un pes ms relatiu. El text es completa amb un breu recull
dexpressions incorrectes que sn substitubles per altres de correctes de
manera automtica (per exemple: tal i com tal com). Com a annex, hi ha
un apartat en qu sexpliquen, amb la mateixa estratgia de mxima bre-
vetat i simplicitat, aquells pocs termes gramaticals que ha calgut utilitzar
en les ftxes.
3. Trobar una soluci rpida a un punt concret NDEX ANALTIC
Lusuari que simplement vol trobar la soluci a un problema molt delimitat pot
consultar lextens ndex analtic fnal, en qu es recullen tots els fenmens
sintctics i tots els mots i construccions que han estat tractats o esmentats.
Aquest ndex no pressuposa cap coneixement gramatical previ i inclou
sobretot els mots o les construccions que shan abordat, per tamb con-
ceptes expressats de la manera ms simple i intutiva (causa, condici,
contraposici, acci simultnia o simultanetat). Cont tamb alguns
termes gramaticals, per es limita als imprescindibles i ms difosos.
Us desitgem una bona consulta per al millor s amb la mnima gramtica!
15
AGRAMENTS
Els redactors de la Gramtica zero volem deixar constncia del nostre
agrament a totes les persones que ens han fet suggeriments que han con-
tribut a millorar el contingut i la presentaci daquesta obra.
Maria Josep Cuenca, Alfons Esteve, Joan Antoni Lluch, Emlia Matallana,
Maite Montava, Manuel Prez Saldanya i Soledat Rubio han llegit les ftxes
i han aportat consells de gran valor per a fer les explicacions ms pre-
cises, ms simples i ms entenedores. Paco de la Torre i Teresa Toms
sn els responsables del disseny, que creiem que ha reeixit a presentar
duna manera ben amena i visual una cosa sovint tan rida i complexa
com s la sintaxi. Graeme Berman, Nria Plot i Luca Scala han tingut una
cura exquisida en la correcci i ladequaci dels exemples i citacions en
angls, francs i itali, respectivament. Amb la seua experincia en la di-
vulgaci de la cincia, Soledat Rubio ens ha fornit didees fonamentals per
al projecte, des la concepci inicial i general fns a detalls de presentaci i
publicaci molt especfcs. I, fnalment, Alfons Esteve, cap tcnic del Ser-
vei de Poltica Lingstica, i Josep Vicent Boira, director daquest, ens han
donat tot el seu suport i el seu estmul des del moment inicial en qu els
proposrem el projecte.
A tots ells, moltes grcies, com tamb, ja dentrada, a les persones usuries
de lobra, a qui convidem tamb o sobretot a ajudar-nos a millorar-la amb
suggeriments basats en ls real. Vosaltres sou, al capdavall, els qui posareu
a prova la utilitat efectiva que daix es tracta daquesta Gramtica zero.
TAULA DE CONTINGUTS
19
TAULA DE CONTINGUTS
BLOC 1: FONAMENTAL
Visc a Alacant o en Alacant?; Visc a un carrer cntric o en
un carrer cntric? A lAtenes de Pricles tenim una mostra de
democrcia directa o En lAtenes de Pricles? A la Bblia trobareu
lexplicaci daquest passatge o En la Bblia?
1. A - EN PER A INDICAR LOCALITZACI
T algo que tinquieta o T alguna cosa que tinquieta o T quel-
com que tinquieta?; s algo badoc o s un poc badoc?
2. ALGO
Informem de que hi ha risc de nevades o Informem que hi ha risc
de nevades?
3. CAIGUDA DE PREPOSICI DAVANT QUE (CONJUNCI)

Ha tardat molt en respondre o a respondre? Foren els primers a
descobrir-ho o en descobrir-ho?
4. CANVI DE PREPOSICIONS DAVANT INFINITIU
Hem convocat els membres de la comissi o als membres de la
comissi?, Citava a Heidegger a tort i dret o Citava Heidegger...?
5. COMPLEMENT DIRECTE DE PERSONA
En descendir de famlia rica, podia permetre-sho o Al descendir
duna famlia rica... o Com que descendia...?
6. EN + INFINITIU (I AL + INFINITIU) = TEMPS I NO CAUSA
Havia publicat cinc llibres i tenia dos ms en premsa o i en tenia
dos ms en premsa?; No va fer cas de la maledicci i sen va
oblidar o es va oblidar della?; Torneu-vos a casa i porteu-mho
o Torneu-vos-en a casa i porteu-mho?
7. EN (PRONOM)
Contragu molts deutes, morint en la misria o i mor en la misria?
8. GERUNDI DE POSTERIORITAT, INCORRECTE
033
035
037
042
043
047
050
056
20
TAULA DE CONTINGUTS
Hi ha molts indicis a favor de la teoria o Hi han molts indicis?;
Poden haver ms persones afectades pel virus o Pot haver-hi ms
persones afectades pel virus?; Nhi ha ms sucre a la cuina o Hi
ha ms sucre a la cuina?
9. HAVER-HI
Sempre he volgut anar a Praga, per no he estat mai o per no hi
he estat mai?; s un encs partidari del neoliberalisme: sha referit a
ell ara i ads o i shi ha referit ara i ads?; Abans no era tan menfot:
sha fet amb els desenganys o shi ha fet amb els desenganys?; s
cega de naixement: no veu o no hi veu o no shi veu?
10. HI (PRONOM)

Amb les idees, Plat vol explicar el bo, el bell i el just o lo bo, lo
bell i lo just?; No saps lo brut que anava o com anava de brut?;
Feu-ho tot lo curt que pugueu o tan curt com pugueu?; Torneu
tot lo tard possible o al ms tard possible?
11. LO NEUTRE
Tinc que aprimar-me o He daprimar-me?; No s precs que ens
respongueu ara o No cal que ens respongueu ara?; Hi ha que
tancar la fnestra abans dobrir la porta o Cal tancar la fnestra...?
12. OBLIGACI: EXPRESSIONS
Venim per saludar-vos o per a saludar-vos?; Treballem per fer
el mn ms just o per a fer el mn ms just?; s massa jove per
anar-sen de casa o s massa jove per a anar-sen de casa?
13. PER - PER A + INFINITIU
Estar malalt, perqu t la pell groguenca o Deu estar malalt,
perqu t la pell groguenca?; El rellotge li haur costat ms de
6.000 o li deu haver costat ms de 6.000 ?
14. PROBABILITAT I DEDUCCI
s preocupant la situaci en la qu es trobem o s preocupant
la situaci en qu es troben? Sn xafarderies contra les que no
podem respondre o contra les quals no podem respondre?
15. QU (RELATIU) I EL QUAL DESPRS DE PREPOSICI
058
061
067
074
077
081
084
21
TAULA DE CONTINGUTS
BLOC 2: ERRADES TPIQUES DE CASTELLANOPARLANTS
Si voleu un vestit barat, en la secci doportunitats nhe vist
alg o nhe vist algun?; Els socis es repartiren els guanys i
sendugueren 50.000 cadasc o cadascun? Ning dels
estudiants no sha presentat a la beca o Ningun dels estudiants
o Cap dels estudiants?
1. ALG - ALGUN, CADASC - CADASCUN, CADA U - CADA UN, NING - NINGUN/CAP
Aquest no magrada; me nemportar altre o un altre? s possible
altra societat o s possible una altra societat?; Si no li van b
aquestes, en tenim altres o en tenim daltres? s un ploramiques,
per, per altra banda, t ra en la queixa o per una altra banda?
2. ALTRE - UN ALTRE
Lascensor va cap a dalt o cap a baix? o va cap amunt o cap
avall??; Viuen tres carrers ms a dalt o ms amunt?
3. AMUNT - AVALL
Anem a comentar les diapositives o Ara comentarem les
diapositives; Qu vas a fer aquesta nit? o Qu fars aquesta
nit??; Ja poden criticar-nos, que anem a continuar endavant o Ja
poden criticar-nos que pensem continuar endavant?
4. ANAR A + INFINITIU
Ha pronunciat un discurs ben argumentat o b argumentat?
5. B - BEN
Volem situar-nos com a centre de referncia en innovaci o com
centre de referncia en innovaci?; Es presenta com el salvador
de la ptria o com al salvador de la ptria? En la novella, apareix
com a una dona refnada i culta o com una dona refnada i culta?
6. COM - COM A
No tens res de pacincia o No tens gens de pacincia?; Les
crtiques no lafecten res o no lafecten gens?
7. GENS - RES
091
098
104
107
112
113
118
22
TAULA DE CONTINGUTS
Si hagus pres aquell cam, no shagus perdut o no shauria
perdut?; Encara que mho hagus donat, no li ho hagus acceptat
o no li ho hauria acceptat?
8. HAGUS EN COMPTES DE HAURIA
Si s educat, no el sembla gens o no ho sembla gens?; The
deixat un disc i encara no mho has tornat o no me lhas tornat?;
Aquelles sn les nostres venes o no ho sn? o o no les sn?
9. HO (PRONOM)
El videojoc que tha deixat, se lhauries de tornar ja o li lhauries
de tornar ja? O lhi hauries de tornar ja?; Els regals que els has
comprat, quan penses donar-sels o donar-los-els?
10. LI, ELS + EL, LA, ELS, LES, HO, EN
A elles, encara no li nha dit res o encara no els nha dit res?
11. LI, INCORRECTE PER A DESTINATARI PLURAL (= ELS)
A aquelles adolescents, els vaig oferir consell i ajuda o les vaig
oferir consell i ajuda o lis vaig oferir consell i ajuda?
12. LIS, INCORRECTE COM A DESTINATARI PLURAL (= ELS)
Ho ha explicat mal o Ho ha explicat malament?; Est mal
explicat o malament explicat?
13. MAL - MALAMENT
No s quina documentaci demanen o qu documentaci demanen?
Que taula tan ben parada! o Quina taula tan ben parada!
14. QU QUIN
121
124
128
135
136
138
140
23
TAULA DE CONTINGUTS
BLOC 3: GENERAL
Ho ha aprs a base de repetir-ho o a fora de repetir-ho? Un plat
a base de peix cru?
1. A BASE DE
Ha tingut un gran impacte a nivell internacional o a escala
internacional o un gran impacte internacional?
2. A NIVELL DE - AL NIVELL DE
Ac, a Xtiva, fa una calda insuportable o Aqu, a Xtiva...; Ac dalt, a la
cambra, no ho trobem. I ah baix, ho heu trobat? o I aqu baix, ho heu trobat?
3. AC - AQU - AH
Ho ha exposat breu i concisament? O breument i concisa? O breument
i concisament?
4. ADVERBIS ACABATS EN -MENT QUE VAN SEGUITS
No dir res al respecte o respecte a aix o respecte daix o No
en dir res?
5. AL RESPECTE (DE)
A lhora de practicar-ho s quan es veu la diferncia o Alhora de
practicar-ho...?; Quin guirigall, tots parlant alhora o a lhora?
6. ALHORA - A LHORA
Collabora amb lempresa en un projecte innovador o Collabora en
lempresa amb un projecte innovador?; El va posar en contacte amb
la secci local o El van posar amb contacte en la secci local?
7. AMB - EN
Arrel de la dimissi en bloc, calia trobar un nou equip o Arran de la
dimissi en bloc,...?
8. ARRAN DE - (A) ARREL DE
Vivien a la Pobla, per shan traslladat al Puig o Vivien a La Pobla, per
shan traslladat a El Puig? Callosa den Sarri o Callosa dEn Sarri?
9. ARTICLE EN ELS NOMS PROPIS DE LLOC
145
146
148
150
151
153
155
157
158
24
TAULA DE CONTINGUTS
Vam trobar uns cucs baix de la pedra o davall la pedra o sota
la pedra?; El pas ha viscut dcades baix la dictadura o davall la
dictadura o sota la dictadura?
10. BAIX - DAVALL - SOTA
Al barri no tenim cap de fruiteria o cap fruiteria?; No mostrava
cap respecte per ning o gens de respecte per ning?
11. CAP - CAP DE - GENS - NINGUN
Va cap all o cap a all?; Arriba fns a la costa o fns la costa?; Fins
dem! o Fins a dem!?; Fins que ens tornem a trobar! o Fins a que ens
tornem a trobar?; No descansar fns a aconseguir-ho o fns aconseguir-ho?
12. CAP - CAP A, FINS - FINS A
Com fa fred, menduc labric o Com que fa fred, menduc labric?
13. COM - COM QUE
Quanta ms gent, ms festa o Com ms gent, ms festa?; Com
menys lescolteu, millor o Quant menys lescolteu, millor?
14. COM MS... MS...; COM MENYS... MS
Com no li respongueu de seguida, sen anir sense vosaltres o Si
no li responeu de seguida...?
15. com si CONDICIONAL
Dhaver-ho sabut, no ho hauria fet o En cas dhaver-ho sabut?
16. DE + infinitiu EN CAS DE
Els vols shan susps degut a la boira o a causa de la boira?
17. DEGUT A
En base al reglament, cal incoar expedient o Dacord amb el
reglament?; Han pres mesures en base a previsions de creixement
dun 5% o Han pres mesures sobre la base de previsions...?
18. EN BASE A
Enlloc de queixar-vos, actueu o En lloc de queixar-vos, actueu?;
El llibre, no lhe trobat enlloc del mn o en lloc del mn?
19. ENLLOC - EN LLOC
160
162
165
169
170
171
172
173
174
175
25
TAULA DE CONTINGUTS
Per comenar, agrair-los lassistncia o vull agrair-los o cal agrair-los?
20. INFINITIU DISCURSIU - VERB EN FORMA PERSONAL
LEstat perdona a la multinacional el seu deute fscal LEstat
li perdona a la multinacional...?; Vaig demanar discreci als
meus collaboradors o Els vaig demanar discreci als meus
collaboradors?
21. LI I ELS SOBRERS PER REPETICI DEL DESTINATARI
No abdica, malgrat li ho exigeix el parlament o malgrat que li ho
exigeix el parlament?
22. MALGRAT MALGRAT QUE
Ni ells mateixa ho saben o Ni ells mateixos ho saben?; Vingu
a saludar-nos el propi president o el president mateix?; Han
identifcat el ver i els efectes del mateix o el ver i els seus
efectes?
23. MATEIX -A
Tots estvem entusiasmats, mentre ell es feia el desmenjat o mentre
que ell es feia el desmenjat?
24. MENTRE MENTRE QUE
La discussi sallargava i, mentre, jo anava impacientant-me o i,
mentrestant, jo anava impacientant-me?
25. MENTRE - MENTRESTANT
No s mala persona; ms b s un pobre xicot amargat o ms aviat
s un pobre xicot amargat?
26. MS B MS AVIAT
Estirar o Estireu?; No fumar o No fumeu?; Veure lannex o Vegeu
lannex?
27. ORDRES I INSTRUCCIONS: IMPERATIU I SEGONA PERSONA DEL PLURAL
Us hem citat per a qu ens digueu si aix s cert o Us hem citat
perqu ens digueu...?
28. PER A QU PERQU
176
177
178
179
183
185
186
188
190
26
TAULA DE CONTINGUTS
Encara no ens expliquem per qu no ens revoltrem o Encara no
ens expliquem perqu no ens revoltrem; Aquest s el motiu per
qu lexclogueren de la llista o perqu lexclogueren de la llista?
29. PER QU - PERQU
Potser siga el millor jugador del mn o Potser s el millor jugador
del mn
30. POTSER (POSSIBLEMENT, PROBABLEMENT, SEGURAMENT) + INDICATIU
Ara plou, per potser parar de seguida o pot ser parar de seguida?
31. POT SER - POTSER
Tens son? Pues al llit o Doncs al llit o Puix al llit?; La versi dels
fets s contradictria, doncs els testimonis afrmen coses diferents
o puix que els testimonis afrmen...?
32. PUES - DONCS - PUIX
No sabem quan durar la reuni o quant durar la reuni?
33. QUAN - QUANT
Preguem collaboreu en la nostra campanya o Preguem que
collaboreu...?; Confem disculparan les molsties o Confem que
disculparan les molsties?
34. QUE AMB VERBS DE PETICI I EXPECTATIVA
No tenia res a fer o No tenia res que fer?; Deixa molt a desitjar
o Deixa molt que desitjar?
35. RES A DIR I MOLT A FER
No ladmetran sin presenta el certifcat o si no presenta el certifcat?;
No feia sin plorar i lamentar-se o si no plorar i lamentar-se?
36. SI NO - SIN
Parla tan de pressa que no lentenc o Parla tant de pressa?; El
projecte toca tots els punts, tan doportunitat com estrictament
jurdics o tant doportunitat com estrictament jurdics?
37. TAN - TANT
192
194
195
198
200
201
202
203
205
27
TAULA DE CONTINGUTS
Lacompanyaven familiars, amics i tanmateix alguns vens o i aix
mateix alguns vens?
38. TANMATEIX
La guerra esclat lany 1939 el 1939, al 1939, a lany 1939,
o en 1939?
39. TEMPS: EXPRESSI DE LANY
A Valncia, a set de Juliol del 2010. o Valncia, 7 de juliol de 2010?
40. TEMPS: EXPRESSI DE LA DATA
Dimarts tinc cita amb el cardileg o El dimarts tinc cita amb el
cardileg?; La reuni de vens ser dimarts 14 de mar o el dimarts
14 de mar; No ens veurem fns dissabte o fns al dissabte?
41. TEMPS: EXPRESSI DELS DIES DE LA SETMANA
Ho celebrarem a Nadal, en Nadal o per Nadal?; Feien la collita
al juny, en juny o pel juny?; Sempre neva a lhivern o en
lhivern o per lhivern?
42. TEMPS: EXPRESSI DE GRANS FESTES, MESOS I ESTACIONS
Ens veiem dem al mat o pel mat?
43. TEMPS: EXPRESSI DE LES PARTS DEL DIA
Transmeten la fnal vries cadenes de televisi o diverses cadenes
de televisi?
44. varis diversos
207
208
209
211
215
216
217
FITXES
29
BLOC 1
FONAMENTAL
31

33
01
A - EN PER A INDICAR LOCALITZACI
LOCALITZACI: A + NOMS PROPIS O ARTICLE DETERMINAT

Per a indicar localitzaci, susa la preposici a davant noms propis i
davant article determinat (el, la, els, les).
Amb noms propis
:
Visc a Alacant
T dos apartaments al Perell i diverses propietats a la Ribera
Lestiu passat estigurem a Alemanya i a la Repblica Txeca
Amb article determinat
:
El trobars a la plaa, a la cantonada del carrer Major
Prenia el sol mig nua a la platja, als jardins, a la terrassa o al balc
RESTA DE CASOS: EN
En la resta de casos sutilitza en.
Compareu amb els exemples anteriors:
Viu a Frana, a Pars
En la Grcia clssica / la Valncia medieval
En Hamlet / lAlcor / la Llei 3/2010 / Le Monde/ larticle safrma que...
al, a la, als, a les
A + NOMS PROPIS DE LLOC
TAMB EN + NOMS PROPIS O ARTICLE DETERMINAT
EN LOCALITZACIONS FIGURADES
A + ARTICLE DETERMINAT (el, la, els, les)
PER A INDICAR LOCALITZACI
EN: RESTA DE CASOS
1
2
1.2
1.1
Treballem al camp / a la fbrica / als camps / a les fbriques
El trobars en una plaa que hi ha ms avall, en alguna de les
cantonades
Prenia el sol en alguna platja solitria o en un jard apartat o en
certes terrasses
Per a localitzacions que no sn fsiques i materials sin fgurades,
vegeu el punt 3: Localitzacions fgurades: en.
LOCALITZACIONS FIGURADES: EN
Susa preferentment en (i no a) tamb amb noms propis i article
determinat si es tracta de localitzacions fgurades i no estrictament
de llocs en sentit fsic o real. Aquestes localitzacions fgurades es
refereixen a:
Localitzacions en un marc histric
Es tracta de noms propis de lloc (vegeu 1.1), per usats per a
designar marcs histrics i culturals:
en la Itlia renaixentista, en la Grcia clssica, en la Valncia medi-
eval, en la Barcelona del segle XX, etc.
Etapes vitals, marcs legals, llibres i publicacions, fets histrics, actes, etc.
Fins i tot si porten article determinat, s'utilitza en amb tota classe
dexpressions que no indiquen una localitzaci fsica i material,
com ara etapes vitals, marcs legals, publicacions, fets histrics,
esdeveniments, actes, etc.:
en la vida, en la joventut, en la vellesa;
en larticle, en el pargraf, en lapartat, en la llei, en la constituci;
en la Bblia, en el diari, en la revista, en linforme, en El Temps;
en leslgan, en el lema;
en la histria, en la cincia, en la flosofa;
en la batalla, en el setge;
en la reuni, en la sessi, en la cloenda.
3
3.1
3.2
34
A - EN PER A INDICAR LOCALITZACI
35
02
ALGO
Algo s sempre incorrecte. Segons el context, les alternatives correctes sn:
AMB VALOR INDETERMINAT: ALGUNA COSA

(SOLUCI GENERAL)
Mhavia dit algo i ara no s qu s
Mhavia dit alguna cosa i ara no s qu s
Hi ha algo destrany en el seu comportament
Hi ha alguna cosa estranya en el seu comportament
AMB UN VALOR QUANTITATIU:

UN POC, UN MICA
Ho veig factible, per algo complicat
Ho veig factible, per un poc (o una mica) complicat
FRASES INTERROGATIVES O CONDICIONALS,

RES O GENS
En frases interrogatives o condicionals, a banda de poder dir alguna
cosa o un poc de (o una mica de i expressions similars), tamb es
pot utilitzar b res b gens, dacord amb ls ms tradicional.
1
2
ALGO S SEMPRE INCORRECTE
ALTERNATIVES CORRECTES MS GENERALS:
T algo que minquieta
T alguna cosa que minquieta
s simptic, per algo embafs
s simptic, per un poc (o una mica) embafs
AMB SIGNIFICAT INDETERMINAT: ALGUNA COSA
AMB SIGNIFICAT DE QUANTITAT: UN POC (O UNA MICA)
3
36
mitj
En frases interrogatives o condicionals res equival a alguna cosa i gens,
a un poc de. Gens va amb substantius no comptables ( p. 232):

Vols res ms? Si vols res ms, demana-mho sense comproms =
= Vols alguna cosa ms? Si vols alguna cosa ms, demana-mho
sense comproms
Tha sobrat gens de sucre del pasts? =
= Tha sobrat un poc de sucre del pasts?
Si me nhagus sobrat gens (de sucre), ja te nhauria donat =
= Si me nhagus sobrat un poc (de sucre), ja te nhauria donat
Per a ms informaci, vegeu la ftxa Gens - res (p.118).

CONTEXTS FORMALS:

QUELCOM
En els contexts ms formals tamb es pot usar quelcom. Quelcom
respon als dos valors de lincorrecte algo que es descriuen en el
primer punt: al genric equivalent a alguna cosa i al quantitatiu
equivalent a un poc.
Hi ha quelcom en els seus versos que ens revela una nima turmentada
Avui hem trobat el president quelcom indecs
CASTELLANISMES FRASEOLGICS TPICS QUE CAL EVITAR
No s exactament una terpia sin algo aix com un curset
dassertivitat
No s exactament una terpia sin una cosa aix com un curset
dassertivitat
Si ning confa en ella, per algo ser
Si ning confa en ella, deu ser per algun motiu
El seu comportament t algo que veure amb la falta de sinceritat
El seu comportament t alguna cosa a veure amb la falta de sinceritat
4
GRAMTICA ALGO
5
37
CAIGUDA DE PREPOSICI DAVANT QUE (CONJUNCI)
03
LES PREPOSICIONS SE SUPRIMEIXEN DAVANT DE LA CONJUNCI

QUE
Segons la normativa, no es pot donar la combinaci preposici +
que conjunci ( p. 245). En contacte amb aquesta conjunci, que
ja s un element denlla, la preposici (a, amb, de, en) se suprimeix
i noms cal usar que.
Som conscients de la importncia de la qesti
Som conscients que s aix una qesti important
Som conscients de que s aix una qesti important

Coincidim en la necessitat dactuar sense prejudicis
Coincidim que cal actuar sense prejudicis
Coincidim en que cal actuar sense prejudicis
CONTRAST:

ESTIC SEGUR DE

+ SUBSTANTIU -

ESTIC SEGUR QUE

+ ORACI
Compareu com es resol la mateixa frase segons si el complement
introdut per la preposici sexpressa amb un substantiu o amb una
oraci equivalent amb verb en forma personal ( p. 248):
1
Es referia a que... Es referia que...
El va amenaar de que... El va amenaar que...
Estic segur de que... Estic segur que...
Confem en que... Confem que...
La idea de que... La idea que...
La supervivncia depenia que hi arribs a temps lajuda humanitria
La supervivncia depenia del fet que hi arribs a temps lajuda humanitria
LES PREPOSICIONS SE SUPRIMEIXEN DAVANT DE LA CONJUNCI QUE
PREPOSICI + QUE
QUE
PREPOSICI + EL FET QUE QUAN LEXPRESSI SENSE PREPOSICI
RESULTA DURA:
2
A QUE, AMB QUE, DE QUE, EN QUE
38
Amb dirigisme em referia al control estatal de leconomia
Amb dirigisme em referia a que lestat controla leconomia

La jerarquia eclesistica el va amenaar amb lexcomuni
La jerarquia eclesistica el va amenaar amb que lexcomunicaria
Estic segur de la victria del meu equip
Estic segur de que el meu equip vencer
Confem en la vostra honestedat
Confem en que sereu honests
Moltes religions encara rebutgen la idea devoluci de les espcies
Moltes religions encara rebutgen la idea de que les espcies evolucionen

SUPRESSI SIMILAR EN ANGLS, FRANCS I ITALI
Ls normatiu quant a la caiguda de preposici s similar al de langls,
francs i litali, cosa que pot ajudar-nos en aquesta qesti si coneixem
alguna daquestes llenges (per a ms informaci, vegeu el punt 7).
EL FET QUE, FRMULA PER A LLIGAR COMBINACIONS COMPLEXES
Quan lexpressi sense la preposici resulta complexa, susa la
locuci el fet que (o daltres de similars: la circumstncia que, la
condici que, etc.).
Ha sobreviscut grcies al fet que lhan operada de seguida =
= Ha sobreviscut grcies que lhan operada de seguida
No va fer gens de cas del fet que es cansava del ms mnim esfor =
= No va fer gens de cas que es cansava del ms mnim esfor
La supervivncia depenia de la circumstncia/condici que
arribs a temps lajuda humanitria=
= La supervivncia depenia que arribs a temps lajuda humanitria
Noteu que tamb en aquests contexts langls, el francs i litali
utilitzen una frmula similar: respectivament, the fact that, le fait que,
il fatto che. Per a ms informaci, vegeu el punt 7.3.
GRAMTICA CAIGUDA DE PREPOSICI DAVANT QUE (CONJUNCI)
3
4
39
REFORMULACI DE LA FRASE AMB INTRODUCCI DE VERBS COM

FER,
ACONSEGUIR, ETC.
En molts casos la manera ms natural s reformular la frase i introduir
un infnitiu entre la preposici i la conjunci que. Aquests infnitius solen
correspondre a verbs amb signifcats molt amplis, com ara fer, aconseguir, etc.

Tot estava orientat a que el lloc de treball tingus un ambient agradable
Tot estava orientat a fer/aconseguir que el lloc de treball tingus
un ambient agradable

Estem interessats en que transformeu les vostres idees en projectes reals
Estem interessats a fer/aconseguir que transformeu les vostres
idees en projectes reals
Volem contribuir a que els trmits siguen els mnims
Volem contribuir a fer/aconseguir que els trmits siguen els mnims
LA IDEA QUE..., LAFIRMACI QUE..., LA SENSACI QUE...
Encara que es tracta dun cas particular de la supressi de la
preposici (tal com sexplica en lapartat 1), cal fer notar que
lexplicaci o desplegament del contingut dun substantiu que
implica idea, concepte, afrmaci, suposici, sensaci, sentiment,
etc. es fa amb que i no amb de que:

La concepci que la matria es compon dtoms ja la trobem en els
antics grecs
Al dogma que no hi ha salvaci fora de lEsglsia, ell hi oposava la
tesi que la fe ens salva
La sensaci que la vida no t sentit et domina en moments aix
Una alternativa equivalent a aquesta expressi s, en molts
casos, segons el/la qual, sobretot quan es tracta de pensaments,
afrmacions o teories:
La concepci segons la qual la matria es compon dtoms ja la
trobem en els antics grecs
Al dogma segons el qual no hi ha salvaci fora de lEsglsia, ell hi
oposava la tesi segons la qual la fe ens salva
5
6
CONSTRUCCIONS SIMILARS EN ANGLS, FRANCS I ITALI
Langls, el francs i litali tamb suprimeixen la preposici en les mateixes
condicions que el catal normatiu, s a dir, davant una frase introduda per
la conjunci que (i els seus equivalents en aquestes llenges).
General: caiguda de preposici davant de que en angls, francs i itali
Estic segur de la victria del meu equip
Estic segur __ que el meu equip vencer
Im certain of the victory of my team
Im certain __ (that) my team will win
Je suis certain de la victoire de mon quipe
Je suis certain __ que mon quipe vaincra
Sono certo della vittoria della mia squadra
Sono certo __ che la mia squadra vincer
El fet que: the fact that, le fait que, il fatto che
Ha sobreviscut grcies al fet que lhan operada de seguida
She has survived thanks to the fact that she has had an immediate surgery
Elle a survcu grce au fait quon la opre tout de suite
sopravissuta grazie al fatto che lhanno operata subito
No va fer gens de cas del fet que es cansava del ms mnim esfor
He didnt pay any attention to the fact that he got tired with the
minimum effort
Elle na prt aucune attention au fait quelle se fatiguait au
moindre effort
Non ha fatto mica caso al fatto che si stancava con il minimo sforzo
La idea que
,
lafrmaci que
:
construcci similar en angls, francs i itali
Moltes religions encara rebutgen la idea devoluci de les espcies
Moltes religions encara rebutgen la idea que les espcies
evolucionen
7
7.1
7.2
7.3
40
41
especialitzat
Many religions still reject the idea of the evolution of species
Many religions still reject the idea that species evolve

Beaucoup de religions rejettent encore lide de lvolution des
espces
Beaucoup de religions rejettent encore lide que les espces
voluent

Molte religioni rifutano ancora lidea dellevoluzione delle especie
Molte religioni rifutano ancora lidea che le specie evolvono

42
04
CANVI DE PREPOSICIONS DAVANT INFINITIU
VERB + EN / AMB + INFINITIU
VERB A + INFINITIU
En els complements exigits per un verb que comencen per una preposici
(dubtar de..., tardar en..., conformar-se amb...), anomenats comple-
ments de rgim verbal ( p. 226), aquestes preposicions, dacord amb
la normativa, es redueixen a dues davant un infnitiu: a i de.
Aix vol dir, en la prctica, que davant infnitiu, les preposicions en i
amb esdevenen normativament a.
Compareu la mateixa oraci construda amb les preposicions amb i
en + substantiu i amb el verb corresponent en infnitiu, en qu amb i en
passen a ser a + infnitiu:
Va tardar molt en la neteja de la casa Va tardar molt a netejar la casa
Sentret en la lectura de cmics Sentret a llegir cmics
Es conforma amb la gesti de la botiga Es conforma a gestionar
la botiga
Va tardar molt a netejar la casa
Es conforma a gestionar la botiga
VERB + EN / AMB + INFINITIU
VERB + A + INFINITIU
Va tardar molt en netejar la casa
Es conforma amb gestionar la botiga
43
05
COMPLEMENT DIRECTE DE PERSONA
COMPLEMENT DIRECTE DE PERSONA, SENSE LA PREPOSICI A
En general, el complement directe referit a persones, igual que el
danimals o coses, no va introdut normativament per la preposici a,
malgrat que siga habitual en la llengua colloquial.
Vaig veure el gat a la teulada
Vaig veure al teu ve a la teulada
Vaig veure el teu ve a la teulada
Vaig veure a David a la teulada
Vaig veure David a la teulada
Per saber identifcar un complement directe, vegeu el punt 2.
Per conixer alguns casos particulars en qu s que susa o es pot
usar la preposici a, vegeu el punt 3.
Per comparar aquest s amb lanleg en francs, itali i angls,
vegeu el punt 4.
COM IDENTIFIQUEM UN COMPLEMENT DIRECTE
En general, sabem que un complement s complement directe
( p. 227), perqu podem substituir-lo per el, la, els, les / en:
Vaig veure el teu ve a la teulada Vaig veure al teu ve a la teulada
Vaig veure David a la teulada Vaig veure a David a la teulada

Larticle cita els pares de la sociologia Larticle cita als pares de la sociologia
Larticle cita Marx i Comte Larticle cita a Marx i Comte
I saw David / your neighbour on the roof
Jai vu David / ton voisin sur le toit
Vidi David / il tuo vicino sul tetto
S SIMILAR A LANGLS, FRANCS I ITALI
COMPLEMENT DIRECTE DE PERSONA, NO INTRODUT PER A
1
2
GRAMTICA COMPLEMENT DIRECTE DE PERSONA
3
3.1
3.1.1
3.1.2
El / La / Els / Les / En vaig veure a la teulada
Vegeu condicions ms precises didentifcaci en Complement di-
recte, punts 2 i 3 ( p. 227-228).
CASOS PARTICULARS DE C. DIRECTE DE PERSONA AMB A
Com a casos particulars, el complement directe de persona porta o pot
portar la preposici a en certes condicions en qu pot donar-se ambigitat
per confusi amb el subjecte o en qu sutilitzen pronoms personals o de
designaci genrica de persones (tothom, ning, qui, etc.).

Amb preposici a:

Sintrodueix la preposici a en els casos segents:
Amb un pronom personal fort (a mi/tu/ell...)
Quan usem pronoms forts ( p. 242), s a dir, que tenen fora
accentual prpia. Sn aquests: mi, tu, ell -a, nosaltres, vosaltres,
ells -es, vost -s, vs, si.
Mesperes a mi o a ell?
Us mirava a vosaltres i pensava en els meus flls
Noms sestima a si mateixa; ni a tu ni a nosaltres no ens es-
tima gens
Reciprocitat (lun a laltre) i comparacions (com lun a laltre) i frases
ambiges
En els casos en qu sense preposici es causaria ambigitat:
especfcament en lexpressi de la reciprocitat (Sinsulten lun a
laltre, els uns a les altres, etc.), les comparacions (com Romeu
a Julieta) i, en general, en frases en qu apareix confs qui s el
subjecte i qui lobjecte:
Tenen desavinences sovint i fns i tot sinsulten lun a laltre
La desitja amb la mateixa passi adolescent que Romeu a Julieta
A qui ha convidat a sopar? [compareu amb Qui ha convidat a sopar?]
A quins amics han convidat els pares a sopar? [compareu amb Quins
amics han convidat els pares a sopar?]
44
mitj
45
3.2
3.2.1
3.2.2
Em visita ms sovint que al seu germ [compareu amb Em visita ms
sovint que el seu germ]
Vaig presenciar com perseguia la policia al lladre

Facultativament, amb preposici a o sense
Amb els pronoms tothom / tots, ning, el qual, qui, que
Es pot introduir la preposici a (tot i que la normativa prefereix ls
sense quan no hi ha ambigitat absoluta) amb els pronoms tothom,
tots (= tothom), ning, altri i els relatius qui, que, el qual i linterrogatiu
qui. Noteu que en cap exemple dels segents no hi ha confusi en la
identifcaci clara del complement directe:
Lescriptora va atendre (a) tothom que li demanava una dedicatria
No pots complaure (a) tots
Ara estic massa dolgut i no vull veure (a) ning
El conseller, el qual / al qual han acusat de frau, ha respost dists
i irnic
Lestudiant que / a qui seleccionreu ha presentat la renncia
Qui / A qui heu convidat a sopar?
Complement directe dislocat en la frase
Pot introduir-se tamb a quan el complement directe es presenta
dislocat de la seua posici normal dins la frase, que s just darrere
del verb. Quan se situa abans del verb (i desprs es reprn amb un
pronom dins la frase), les dues opcions sn possibles: amb a, tal
com s ms habitual en els registres informals, o sense a, tal com
prefereix la normativa ms estricta.
Els/Als existencialistes francesos, no els he entesos mai
No els he entesos mai, els/als existencialistes francesos

Sartre / A Sartre, no lhe ents mai
En canvi, quan es colloca al fnal de la frase, la forma amb a sol ser
lnica viable, sobretot amb noms propis.
No lhe ents mai, a Sartre
46
EL C. DIRECTE DE PERSONA EN ANGLS, FRANCS I ITALI

En ls del complement directe sense a pot ajudar-nos la referncia de
langls, del francs o de litali, que tampoc no hi posen cap preposici:
Vaig veure el teu ve a la teulada / Vaig veure David a la teulada
I saw your neighbour on the roof / I saw David on the roof
Jai vu ton voisin sur le toit / Jai vu David sur le toit
Vidi il tuo vicino sul tetto / Vidi David sul tetto
Aquest estiu he llegit sis novelles / Aquest estiu he llegit Cabr i Larsson
This summer I read six novels / This summer I read Cabr and Larsson
Cet t jai lu six romans / Cet t jai lu Cabr et Larsson
Questestate ho letto sei romanzi / Questestate ho letto Cabr e Larsson
especialitzat
4
47
06
EN + INFINITIU (I AL + INFINITIU) =
TEMPS I NO CAUSA
EN + INFINITIU I AL + INFINITIU CAUSA
Les construccions en + infnitiu i al + infnitiu no tenen el valor causal
exclusiu que de vegades shi atribueix:
En no haver estalviat,
Al no haver estalviat,
ara no t ms diners que el sou
En haver-lo practicat tan poc,
A lhaver-lo practicat tan poc,
havia oblidat tot litali que sabia

En costar tan cars,
Al costat tan cars,
noms en vaig comprar un quilo
Les alternatives correctes sn oracions causals amb les locucions
com que, vist que, ja que o b el gerundi (reforat, o no, per la
repetici del verb amb com):
Com que no ha estalviat, ara no t ms diners que el sou
No havent estalviat, ara no t ms diners que el sou
Com que lhavia practicat tan poc, havia oblidat tot litali que sabia
Havent-lo practicat tan poc, havia oblidat tot litali que sabia
Com que / Vist que costaven tan cars, noms en vaig comprar un quilo
Costant, com costaven, tan cars, noms en vaig comprar un quilo
En molts casos, com que es tracta de dues accions successives, pot
donar-se fcilment una doble interpretaci possible com a expressi
de temps i tamb de causa. De Quan passa a, passa b, s fcil
arribar a la lectura Ja que passa a, passa b.
En ser / Al ser tan alt, no cabia al llit
Com que era tan alt, no cabia al llit
Sent (com era) tan alt, no cabia al llit
EN + INFINITIU (O AL + INFINITIU) NO INDIQUEN CAUSA
1
48
GRAMTICA EN + INFINITIU (I AL + INFINITIU) = TEMPS I NO CAUSA
En fer-se de nit, ac tots correm cap a casa
En dir les veritats, es perden les amistats
Ara b, en tots dos casos la interpretaci temporal (i no estrictament
de causa-efecte) s vlida i possible, perqu podem substituir en +
infnitiu per una vegada que... o quan...: Una vegada que es fa
de nit..., Quan es diuen les veritats..., cosa que no ocorre amb les
frases dels pargrafs de ms amunt.
EN + INFINITIU (AL + INFINITIU) = TEMPS
La construcci en + infnitiu (En arribar a casa, soparem) t un
signifcat temporal, equivalent a quan o una vegada que: Quan
arribarem/arribem a casa, soparem Una vegada que arribem a
casa, soparem.
En pondres el sol, comena la festa a la platja
En acabar la tesi, em regalar unes bones vacances
En haver estalviat prou, em comprar una bona moto
Una bona part de les gramtiques normatives han recomanat devitar
la construcci al + infnitiu (Al pondres el sol, comena la festa) i
han proposat dutilitzar exclusivament en + infnitiu (En pondres el
sol, comena la festa), considerant que tenen el mateix signifcat i
que cal usar noms aquesta segona. Hi ha, per, altres gramtiques
que les admeten totes dues com a correctes i remarquen que al +
infnitiu, a ms de viva, histricament documentada i genuna, s una
expressi que t un signifcat temporal diferent de en + infnitiu (vegeu
el punt 3).
En qualsevol cas, tant si utilitzem en exclusiva en + infnitiu, segons
la prctica ms estesa, com si fem tamb s de la construcci al +
infnitiu, cal fer-ho amb un valor temporal i no causal, tal com sindica
en el punt 1.
AL + INFINITIU - EN + INFINITIU
Diverses gramtiques admeten al + infnitiu amb un signifcat diferent
del de la construcci en + infnitiu:
3
2
49
GRAMTICA EN + INFINITIU (I AL + INFINITIU) = TEMPS I NO CAUSA
Al + infnitiu = mentre, en el moment de
Al + infnitiu indica dues accions simultnies i s intercanviable amb mentre
+ verb en forma personal ( p. 248) o amb en el moment de + infnitiu:
Al travessar el pont, vaig veure els pescadors =
= Mentre travessava el pont, vaig veure els pescadors =
= En el moment de travessar el pont, vaig veure els pescadors
Al pondres el sol, comena la festa a la platja =
= Mentre es pon el sol, comena la festa a la platja =
= En el moment de pondres el sol, comena la festa a la platja
En + infnitiu = una vegada que
En + infnitiu indica dues accions consecutives, que es produeixen
luna immediatament darrere laltra. La construcci s substituble
per una vegada que + verb en forma personal ( p. 248).
En travessar el pont, vaig veure els pescadors =
= Una vegada que vaig travessar el pont, vaig veure els pescadors
En pondres el sol, comena la festa a la platja =
= Una vegada que el sol sha post, comena la festa a la platja
3.2
3.1
50
07
EN (PRONOM)
EN SUBSTITUEIX EL COMPLEMENT DIRECTE INDETERMINAT
En substitueix un complement directe ( p. 227) indeterminat. s
indeterminat quan no va introdut
ni per larticle determinat: el, la, els, les
ni pels demostratius ( p. 234): aquest (-a -s -es), aqueix (-a -os -es),
aquell (-a -s -es)
1
Tens xiclets?
No en tinc / S que en tinc No en tinc cap
No __ tinc / S que __ tinc No __ tinc cap

En tinc... pocs / alguns / uns quants / molts / cinc
__ tinc pocs / alguns / uns quants / molts / cinc
Li parlrem del seu passat, per ella no volia parlar-ne
No li vaig portar el regal perqu no men vaig recordar [= del
regal / de portar el regal]
Ara que jo men vaig a Alcoi, tu ten vns a Valncia
Shan fcat en un embolic, per ja se neixiran com podran
COMPLEMENTS DIRECTES INDETERMINATS (*)
COMPLEMENTS COMENATS PER LA PREPOSICI DE
VERBS DE MOVIMENT QUE PORTEN PRONOM PERSONAL: MEN, TEN, SEN, ETC
(*) Indeterminats: els que no comencen per larticle determinat
(el, la, els, les) ni per demostratius (aquest, aqueix, aquell)
ACOMPANYA
SUBSTITUEIX
51
GRAMTICA EN (PRONOM)
Vols pomes? S, portan
Vols ms / unes poques / sis / un quilo de pomes?
S, portan ms / unes poques / sis / un quilo
Noteu que en presenta formes diverses segons la posici: en, ne, n,
n. Per a ms informaci, vegeu Pronoms febles: formes variables per
posici ( p. 244).
Complements directes indeterminats i determinats
Compareu les frases en qu se substitueix un complement directe
indeterminat i un complement directe determinat:
Vols retoladors fuorescents? S, portan
Vols els/aquells retoladors fuorescents? S, portals
Dnam diners No ten donar
Dnam els diners No tels donar
Complements habituals substituts pel pronom en
Les formes ms habituals que cal substituir amb en sn substantius
precedits per:
a) cap modifcador:
Tens pomes? S que en tinc
Encara hi ha gelat de torr o ja no ten queda?
b) quantifcadors i numerals: un, (uns) pocs, uns quants, alguns,
bastants, molts, cap; una mica de, un poc de, un grapat de, un munt
de; un, dos, tres, vint, etc.
Tens unes quantes pomes madures? S, en tinc moltes / No,
no en tinc cap
Portam un poc de gelat de torr. Si en prens un poc, b, per
no nhauries de menjar gens.
Vols vint euros? Noms en vull cinc
Noteu que en el cas b, amb numerals i quantifcadors, en no
substitueix tot el complement directe, sin noms el substantiu amb
els seus adjectius (pomes verdes) i complements (gelat de torr),
per no els quantifcadors o numerals (moltes, un poc, gens, cinc).
1.1
1.2
52
s diferent del castell i similar en francs i itali
Compareu aquest s amb el del castell, que no usa cap pronom en
aquests casos (ho marquem amb un espai buit):
Quieres veinte euros? Solo __ quiero cinco
Aix fa que algunes persones calquen en catal labsncia de pronom:
Noms __ vull cinc en comptes de Noms en vull cinc
Compareu tamb amb el francs i litali, que usen, respectivament,
el mateix pronom (en, ne):
Est-ce que tu veux vingt euros? Jen veux seulement cinq
Vuoi venti euro? Solo ne voglio cinque
Per a ms informaci, vegeu el punt 5.
EN SUBSTITUEIX ELS COMPLEMENTS COMENATS PER LA PREPOSICI DE
El pronom en substitueix, en general, qualsevol complement introdut
per la preposici de:

Com que ella sha desdit de la promesa, jo tamb me nhe desdit
Parlem ara dels teus plans per al futur? Au, parlem-ne
Qu saps de Vladmir Nabkov? No en s res de res
Vns ara de Castell? / Vns ara de pescar? S, ara en vinc
La sang en la roba delatava el crim i nera una prova irrefutable
[= del crim]
El francs i litali presenten un s anleg. Per a ms informaci,
vegeu el punt 6.
EN ACOMPANYA ELS VERBS DE MOVIMENT AMB UN PRONOM PERSONAL:
MEN VAIG
Men vaig, te nhas tornat, ens en vindrem
En acompanya obligatriament els verbs de moviment quan porten
tamb un pronom personal (em, et, es, ens, etc.), el qual es combina
amb en: men vaig, ten tornes, se nhavia baixat, etc.
1.3
2
3
3.1
53
Els verbs de moviment ms freqents amb aquest s sn anar-sen,
tornar-sen, venir-sen, entrar-sen, eixir-sen, sortir-sen, pujar-sen,
baixar-sen i passar-sen.
Ten vas a crrer amb la pluja que cau?
Ja ens hem pres un caf i ens en tornem a la feina
En un tres i no res sen va pujar a larbre

Cap pronom o dos pronoms
Noteu que aquests verbs de moviment (i sobretot anar, tornar, ve-
nir) susen o b sense cap pronom (vaig, has tornat, vindrem) o b
amb dos (men vaig, te nhas tornat, ens en vindrem). Mai, per, no
sutilitzen amb un sol pronom, com fa el castell i calquen alguns
nous catalanoparlants:
cap pronom 2 pronoms
Vns amb mi? Ten vns amb mi?
Tornem a Menorca dem Ens en tornem a Menorca dem
1 pronom
Et vns amb mi?
[calc de Te vienes conmigo?]
Ens tornem a Menorca dem
[calc de Nos volvemos a Menorca maana]
En la resta de verbs que no sn anar, tornar, venir, ls ms general
s sense pronoms:
Baixes a passejar?
Et baixes a passejar? [calc de Te bajas a pasear?]
Passareu per casa abans danar al gimns?
Us passareu per casa abans danar al gimns? [calc de Os pasaris
por casa antes de ir al gimnasio?]
s similar en francs i itali
Compareu amb ls similar del francs i litali:
jo men vaig = je men vais, io me ne vado
3.2
3.3
EN PER A MFASI DINTENSITAT
Com ns / Si ns / Que ns, de badoc!
Quan es vol marcar la intensitat de ladjectiu o el substantiu que van
darrere dels verbs copulatius (ser, estar, semblar, parixer: p. ex.
ser badoc, estar satisfeta, semblar/parixer un setcincies), susa el
pronom en (en comptes de lhabitual ho ( p. 126)), generalment
introdut per si..., com... o que... exclamatius.
No saps prou com ns / No saps prou si ns, de badoc!
Com ns, de badoc! = Si ns, de badoc! = Que ns, de badoc!
En (mfasi en intensitat) enfront de ho (expressi de qualitat)
Compareu aquestes frases, en qu sinsisteix en la intensitat
o laspecte quantitatiu, amb les corresponents amb ho en qu
simplement sexposa la qualitat del subjecte:

s un badoc S que ho s, s!
Com nest ara, de satisfeta! / Si nest ara, de satisfeta! / Que
nest ara, de satisfeta!
Ara est satisfeta amb els resultats per abans no ho estava
En, relacionat amb un complement comenat per de
Ls del pronom en es relaciona amb el fet que all que substitueix
s un complement comenat per de (Com nest ara, de satisfeta!)
de manera similar al que hem vist en lapartat 2: En substitueix els
complements comenats per la preposici de: Parlem ara dels
teus plans per al futur? Au, parlem-ne.
EN PER A COMPLEMENT DIRECTE INDETERMINAT: S SIMILAR EN FRANCS I ITALI
Com a substituci de complements directes indeterminats en francs
i itali sutilitza el mateix pronom en (francs: en; itali: ne), de manera
similar al catal:
Est-ce que tu veux des pommes?
Oui, jen veux
Oui, apporte-en six / quelques-unes / un kilo
4.1
4.2
4
4.3
5
54
55
Est-ce que tu veux quelques / six / un kilo de / plus de pommes?
Oui, apportes-en
Vuoi (delle) mele?
S, ne voglio / S, portane sei / qualcuna / un chilo
Vuoi pi / sei / un chilo di mele?
S, ne voglio / S, portane sei / un chilo / qualcuna
EN I COMPLEMENT COMENAT PER LA PREPOSICI DE: S SIMILAR EN
FRANCS I ITALI
El francs i litali presenten un s similar al del catal quant als
complements comenats per de, expressat per de en francs i per
di o da en itali:
Parlem ara dels teus plans per al futur? Au, parlem-ne
Parlons-nous maintenant de tes plans pour lavenir ? Parlons-en
Parliamo adesso dei tuoi progetti per il futuro ? Parliamone
Qu saps de Vladmir Nabkov? No en s res de res
Quest-ce que tu sais de Vladimir Nabokov ? Je nen sais rien de rien
Che cosa sai di Vladimir Nabokov? Non ne so niente di niente
Vns ara del port / de pescar? S, ara en vinc
Est-ce que tu viens maintenant du port / de pcher? Oui, jen
viens maintenant
Vieni adesso dal porto / da pescare? S, ne vengo adesso
La sang en la roba delatava el crim i nera una prova irrefutable
[= del crim]
Le sang sur les vtements dnonait le crime et il en tait une preuve
irrfutable [= du crime]
Il sangue sui suoi vestiti denunciava il crimine e ne era una prova
inconfutabile [= del crimine]
especialitzat
6
56
08
GERUNDI DE POSTERIORITAT, INCORRECTE
GERUNDI: ACCI SIMULTNIA O ANTERIOR, NO POSTERIOR
El gerundi expressa una acci simultnia o anterior (per no posterior)
respecte al verb principal.
Els ensenyava msica jugant [simultnia]
Conspirant, va arribar a la presidncia [anterior]
En aquest cas, lordenaci s intercanviable:
Jugant els ensenyava msica
Va arribar a la presidncia conspirant

EL GERUNDI DE POSTERIORITAT, INCORRECTE
Quan el gerundi susa per a indicar posterioritat s incorrecte:
Va caure de la teulada, trencant-se una cama
Hi ha hagut un accident, formant-se grans cues a la carretera
A ms de comprovar si expressa posterioritat o conseqncia,
sabem que un gerundi s incorrecte quan no podem collocar-lo al
primer lloc de la frase:
Trencant-se una cama, va caure de la teulada
Formant-se grans cues a la carretera, hi ha hagut un accident
1
2
Estudi dret, llicenciant-se el 1963
Estudi dret i shi llicenci el 1963
Ha perdut partits clau, duent lequip al descens
Ha perdut partits clau i, aix, ha dut lequip al descens
Ha perdut partits clau i, doncs, ha dut lequip al descens
Ha perdut partits clau, amb la qual cosa ha dut lequip al descens
Com que ha perdut partits clau, ha dut lequip al descens
EL GERUNDI QUE EXPRESSA POSTERIORITAT O CONSEQNCIA S INCORRECTE
57
GRAMTICA GERUNDI DE POSTERIORITAT, INCORRECTE
POSTERIORITAT I CONSEQNCIA: FORMES ALTERNATIVES
En comptes dusar el gerundi, podem indicar la conseqncia
immediata amb una frase successiva comenada per la conjunci i
o b amb una expressi explcita de posterioritat o de conseqncia:
Va caure de la teulada i es va trencar una cama
Hi ha hagut un accident i shan format grans cues
A causa dun accident que hi ha hagut, shan format grans cues
Hi ha hagut un accident, per la qual cosa shan format grans cues
Hi ha hagut un accident i, doncs, shan format grans cues
Hi ha hagut un accident i, amb aix, shan format grans cues
Hi ha hagut un accident i, per tant, shan format grans cues
Com que hi ha hagut un accident, shan format grans cues
3
58
09
Hi ha llet? No nhi ha
No hi ha res per a beure
Nhi ha llet? No nhi ha res per a beure
HAVER-HI
HAVER-HI: NOMS EN SINGULAR
En la llengua colloquial de molts parlars valencians i de Catalunya
es fa concordar la forma singular o plural del verb haver-hi amb all
que hi ha: Al poblet noms hi havia un forn per Al poblet noms
hi havien dos forns.
Ara b, en la llengua formal i escrita, el verb haver-hi noms susa en
singular, encara que all que hi ha siga un plural: Al poblet, noms
hi havia dos forns.
Al port, on noms hi havien dues tavernes, ara hi han cinc restaurants
Al port, on noms hi havia dues tavernes, ara hi ha cinc restaurants
1
SI EXPRESSEM QU HI HA, NO ES POSA EL PRONOM EN:
NO SEMPRE PORTA EL PRONOM EN:

Hi ha
Hi havia
Hi havia hagut
Hi ha hagut
Hi havia hagut
Hi podria haver hagut
Hi han
Hi havien
Hi havien hagut
__ ha hagut
__ havia hagut
__ podria haver hagut
molts ferits
ms
vctimes
ms
vctimes
molts ferits
SEMPRE EN SINGULAR
SEMPRE PORTA HI
59
GRAMTICA HAVER-HI
Hi hagueren diversos intents denderrocar el president
Hi hagu diversos intents denderrocar el president
Hi haurien hagut encara ms intervencions, per les vaig tallar
Hi hauria hagut encara ms intervencions, per les vaig tallar

HAVER-HI PORTA HI EN TOTES LES FORMES DE LA CONJUGACI
En les formes compostes del verb haver-hi de vegades somet de
manera incorrecta el pronom hi, omissi que marquen amb __:
__ ha hagut molts assistents que han abandonat lacte en protesta
Hi ha hagut molts assistents que han abandonat lacte en protesta
__ havia hagut crits contra els organitzadors
Hi havia hagut crits contra els organitzadors
__ hauria pogut haver ferits i tot
Hi hauria pogut haver ferits i tot
o Hauria pogut haver-hi ferits i tot
__ pot haver res ms lamentable que la imprevisi?
Hi pot haver res ms lamentable que la imprevisi?
o Pot haver-hi res ms lamentable que la imprevisi?
NHI HA INCORRECTE EN COMPTES DE HI HA
Nhi ha hi ha
Com que les formes hi ha, hi havia, etc. van sovint combinades
amb el pronom en (nhi ha, nhi havia, etc.), alguns parlants utilitzen
sempre hi ha, hi havia, etc. amb el pronom en incorporat (nhi ha, nhi
havia, nhi haur, etc.) tant si pertoca usar en com si no:
No nhi ha ms llet?

en comptes de la forma correcta:
No hi ha ms llet?
2
3
3.1
GRAMTICA HAVER-HI
Hi ha + alguna cosa explcita - nhi ha (dalguna cosa)
Quan sexpressa explcitament qu s el que hi ha (per exemple,
llet), no susa el pronom en. En canvi, s que susa en substituci del
substantiu corresponent. Compareu:
Ja no hi ha ms paraules demanades?
No, les hem ajornades i ja no nhi ha [n = paraules demanades]
Per a ms informaci, vegeu el punt 1 de la ftxa En (pronom) ( p. 50).

DE LLET, NO NHI HA? / NO NHI HA, DE LLET?
En contrast amb la frase incorrecta del punt 3.1 (No nhi ha ms
llet?), s que s del tot correcte combinar el pronom en i el substantiu
corresponent quan, per fer ressaltar el substantiu (llet), usem aquest
tipus dexpressi:
De llet, no nhi ha ms?
No nhi ha ms, de llet?
De paraules demanades, ja no nhi ha?
Ja no nhi ha, de paraules demanades?
Noteu que, en aquests casos, el substantiu va desplaat al principi o
al fnal de la frase, introdut per la preposici de i separat de la resta
de loraci per una coma.
3.2
4
mitj
60
61
10
HI (PRONOM)
Vaig a Eivissa a lestiu. Jo tamb hi vaig [= a Eivissa]
Heu valorat el risc? Hi hem pensat molt [= en el risc]
AMB PREPOSICI QUE NO SIGA DE: SOBRETOT A, AMB, EN, PER, CONTRA
SUBSTITUEIX ELS COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS O DE RGIM
AMB LOCUCIONS DE LLOC: AL VOLTANT AL MIG, (AL) DAVANT/DARRERE, ETC.
Quan han vist la pancarta, shi han posat davant / al davant
(= de la pancarta)
HI, SUBSTITUEIX COMPLEMENTS INTRODUTS PER A, EN, AMB, CONTRA
Hi substitueix complements circumstancials i, en general, complements
introduts per qualsevol preposici que no siga de. Entre aquests
complements sinclouen aquells que van exigits pel verb, com
ara referir-se a, pensar en, conformar-se amb, etc., que porten
preposicions fxes i predictibles que imposa el verb (vegeu Comple-
ment de rgim verbal ( p. 226).
1
La camisa no era grisa, per amb les rentades shi van tornant
Tot i que ja no s la directora, ella encara shi considera
s sord i cec: no hi sent ni hi veu
Tinc les mans gelades i no hi puc tocar
HAVER-HI EN TOTA LA SEUA FLEXI: HI HA,
HI HAVIA, HI HAVIA HAGUT, HI HAURIA HAGUT, ETC.
VERBS DE PERCEPCI (SENTIR-HI, VEURE-HI, TOCAR-HI, ETC.)
USATS COM A DISPOSAR DE VISTA/ODA/TACTE
SUBSTITUEIX EL COMPLEMENT PREDICATIU
ACOMPANYA NECESSRIAMENT
62
GRAMTICA HI (PRONOM)
Les preposicions ms freqents que introdueixen complements
substitubles per hi sn a, amb, en, contra, per (a travs de, al llarg de).
A fer trampes, no shi val
Esccia ens ha agradat tant que hi anem cada estiu [hi = a Esccia]
Aix em preocupa tant que no puc deixar de pensar-hi [= en aix]
Que ja no vius amb els pares? No, ja no hi visc [hi = amb els pares]
Lestiu passat frem moltes passejades per la platja per enguany
encara no hi hem passejat [hi = per la platja]
Sempre he anat contra els uniformes i ara hi continuar anant (o
continuar anant-hi) [hi = contra els uniformes]
Ads he citat de passada lanarquisme, per mhi referir amb ms
detall [hi = a lanarquisme]
Observeu que, respecte a la preposici a, no afecta, en general, el
destinatari o benefciari duna acci (dit complement indirecte), que
se substitueix per li o els: Vaig portar un regal al meu nebot / als
meus nebots Li / Els vaig portar un regal.
Per a un s semblant de hi en francs (y: Jy vais; Tu y penses) o en
itali (ci/vi: Ci vado; Vi sono andato; Tu ci pensi), vegeu el punt 7.
HI SUBSTITUEIX COMPLEMENTS INTRODUTS PER LOCUCIONS DE LLOC
Hi substitueix complements introduts per locucions de lloc del tipus al
voltant (de), al mig (de), enmig (de), (al) damunt (de), (al) davant (de), (al)
darrere (de), dins (de), al fons (de), enfront (de), a la dreta (de), a lesquerra
(de), a la vora (de), etc.
Els estudiants escridassaren el ministre i shi mantingueren al
voltant fns que intervingu la policia
He ordenat les taules i no vull que hi deixeu res damunt
Les formigues envoltaven el cau per no hi entraven dins
Acostat al monument, posa-thi a la dreta i somriu per a la foto
Observeu que, en aquests casos i a diferncia del que ocorre en el
punt 1, hi no substitueix tamb la preposici o, en aquests casos,
la locuci de lloc. Ac la locuci de lloc ha daparixer en la frase i hi
2
63
substitueix noms el complement: hi... al voltant (hi = del ministre);
hi... damunt (hi = de les taules); hi... dins (hi = del cau), hi... a la dreta
(= del monument). Compareu els dos usos:
Les formigues envoltaven el cau i shi amagaven (= al cau)
Les formigues envoltaven el cau, per no hi entraven dins / al fons
Les formigues envoltaven el cau, per s hi mantenien a la vora /
al voltant / (al) davant
COMPLEMENTS DE MANERA DE QUALSEVOL TIPUS
Hi substitueix complements de manera, que responen a la pregunta com?,
tant si es tracta dun adverbi com si s un complement amb preposici:
Encara parla pomposament / amb pedanteria / sense pausa /
de pressa / de mala gana?
S que hi parla, s!
Notem que, en aquest cas i com a excepci, hi tamb substitueix
complements de manera introduts per de (de pressa, de mala gana,
etc.), malgrat que els complements encapalats per de es reemplacen,
en general, amb el pronom en (vegeu la ftxa En (pronom) ( p. 50).
HAVER-HI, SENTIR-HI, VEURE-HI
Hi acompanya necessriament alguns verbs:
Haver-hi:
existir, hi ha, hi havia, hi havia hagut, hi hauria hagut, etc.
Per a ms informaci, vegeu la ftxa Haver-hi ( p. 61).
Verbs de percepci en sentit absolut: veure-hi, sentir-hi
Susa amb verbs de percepci (veure-hi, sentir-hi, tocar-hi), usats en
sentit absolut, s a dir, sense cap complement directe: no veure
o sentir alguna cosa, sin com el pur fet de captar o poder rebre
sensacions pel sentit de loda, la vista, etc.

Desprs de latac, ja no hi veig gens b de lull esquerre
Sha comprat un audifon i ara hi sent perfectament
Pel fred, tenem les mans balbes i no podem tocar-hi
4
3
4.2
4.1
64
A banda dels ms freqents veure-hi, sentir-hi i tocar-hi, tamb sinclouen
en aquest grup altres verbs sinnims o quasi sinnims com de veure-hi
com flar-hi, guipar-hi, clissar-hi; o de tocar-hi, com palpar-hi.
Per a ls de veure-hi i veure-shi (No hi veu, No shi veu), consulteu
el punt 8.
HI SUBSTITUEIX EL COMPLEMENT PREDICATIU
Hi substitueix el complement predicatiu. El complement predicatiu sol
respondre a la pregunta com?, per s un substantiu o un adjectiu
(i dins ladjectiu podem incloure el participi) i no pas un complement
circumstancial. (Per a ms informaci, vegeu la ftxa Complement
predicatiu, p. 230.)
Amb verbs que indiquen permanncia, canvi o aparena
Hi substitueix els complements predicatius de verbs que indiquen
permanncia, canvi o aparena en un estat:
permanncia: quedar, romandre, restar
canvi: esdevenir, tornar-se, fer-se
aparena: aparixer
Ha estat tota la vida un inconformista i hi romandr fns a la mort [hi
= un inconformista]
La camisa no era grisa, per amb les rentades shi va tornant [hi = grisa]
En lobra la frase apareix manipulada, com ja hi apareixia en edicions
anteriors [hi = manipulada]
Per a ms informaci, vegeu el punt 3 de la ftxa Complement predi-
catiu, p. 230.
Amb altres verbs
Hi tamb substitueix complements predicatius amb altres verbs, entre
els quals sn freqents anar o presentar-se (dalguna manera: anar
content, presentar-se alterat); considerar, trobar, veure (dalguna
manera, en algun estat: considerar amic/hbil, trobar cansat/ impos-
sible, veure difcil/feli), nomenar, declarar (president, incapacitat),
etc. Per a ms informaci, vegeu el punt 4 Predicatius amb la resta de
verbs de la ftxa Complement predicatiu, p. 231.
5
5.2
5.1
65
Com que s moda anar tatuat, ell hi va de cap a peus
[Com va? Tatuat = adjectiu (participi)]
No s ja directora, per ella encara shi considera
[Com es considera? Directora = substantiu]
LOCUCIONS AMB HI
anar-hi (el cap, la vida, el prestigi, etc.)
Jugaven el partit com si els hi ans la vida
caure-hi
No entenia el doble sentit de la frase per ara ja hi caic
deixar-hi la pell
No s si funcionar o no per hi he deixat la pell
dir-hi la seua (la meua, la teua, etc.)
No avanvem en la discussi perqu tothom volia dir-hi la seua
fer-hi
s una situaci inevitable: no shi pot fer res
ja hi som! / tornem-hi! / ja hi tornem! (expressions per a indicar
una repetici enutjosa)
Tornem-hi! Que no et comprarem la moto!
Ja hi som! Altra vegada amagant-vos amb excuses...
jugar-shi
Qu thi jugues, que ma mare no em deixa anar a la festa?
no shi val (a fer alguna cosa)
No shi val, a abusar dun pobre ignorant!
posar-shi (al telfon)
Amb qui vol parlar? Un moment, que ara shi posa
thi poses com thi poses
Thi poses com thi poses, men vaig a lacampada i no tornar fns dilluns
6
HI: S SIMILAR EN FRANCS (Y) I ITALI (CI, VI)
Hi t un s molt semblant al francs y (Jy vais; Tu y penses) i a
litali ci/vi (Ci vado; Vi sono andato; Tu ci pensi).
Esccia ens ha agradat tant que hi anem cada estiu
On a aim tant lcosse quon y va tous les ts
La Scozia ci piaciuta tanto che ci/vi andiamo ogni estate
No lhe vista, per hi he pensat molt sovint
Je ne lai pas vue, mais jy ai pens trs souvent
Non lho vista, ma ci/vi ho pensato molto spesso
VEURE-HI I VEURE-SHI
Veure, usat en sentit absolut, com a tenir la capacitat de percebre
per la vista, presenta dos usos bsics amb hi: veure-hi disposar del
sentit de la vista i veure-shi tenir prou claror per a percebre b per
la vista. Aix, es diu:
Quasi ha perdut la visi i ja no hi veu gens b
En aquella mitja foscor no mhi veia gens b
En valenci colloquial els dos usos confueixen en veure-shi, per
en els mbits de llengua generals i formals cal respectar la distinci.
especialitzat
7
8
66
67
11
LO NEUTRE
LO NEUTRE: DOS VALORS BSICS
Larticle dit neutre (Lo pitjor s lo mal que mho va fer passar) no s
normatiu. No hi ha una equivalncia nica entre el lo neutre i una sola
alternativa correcta. Amb tot, les solucions es poden resumir en dues
grans lnies, segons el valor de lexpressi:
Generalitzaci o abstracci: lo cert
Indica una generalitzaci de totes les coses que sn duna
determinada qualitat o una abstracci daquesta qualitat. s
lo bell el... + bell, cert
lo cert all que s... + bell, cert
la cosa / el fet / la part... + bell -a, cert -a
substantiu abstracte la bellesa, la certesa
No saps b lo brut que anava! que brut que anava!
com de brut anava!
si nanava, de brut!
Feu-ho tot lo curt que pugueu Feu-ho tan curt com pugueu
De lo pesat que s tots li fugen De tan pesat com s tots li fugen
Pocs simaginen lo que costa Pocs simaginen quant costa
al ms / menys + adverbi
Torneu lo menys tard possible Torneu al menys tard possible
Respon lo ms rpid Respon al ms rpid
que spigues que spigues
VALOR DE GENERALITZACI O ABSTRACCI = LES COSES..., LA COSA..., ALL QUE S...
VALOR INTENSIU
LARTICLE LO NEUTRE S SEMPRE INCORRECTE
SOLUCIONS MS GENERALS
1.1
1
68
GRAMTICA LO NEUTRE
equivalent a la cosa certa, les coses certes, all que s cert o la
certesa. Vegeu el punt 2.
Valor intensiu: lo ms lluny possible, lo ploramiques que s!
Correspon a expressions que indiquen la intensitat, b amb elements
comparatius (ms, menys) i superlatius (millor, pitjor, mxim i mnim, tot lo...
que siga possible), b amb construccions que responen a exclamacions
o les recorden:
Lhan enviat lo ms lluny possible
Va fer una lloana lo menys tpica que locasi permetia
Et sorprendria / No saps / No timagines lo ploramiques que s
GENERALITZACI O ABSTRACCI: EL, SOLUCI MS GENERAL
Quan es tracta duna abstracci (all que s..., les coses...), la
soluci ms general, que sol cobrir la majoria de casos, s utilitzar
larticle el en comptes de lo: el cert = all que s cert, la cosa
certa, les coses certes, la certesa.
Aquest s s una simple ampliaci de diversos casos que perduren
en la parla espontnia, com sn el dol, el salat, el mal, pel segur,
pel dret, etc.
Li agradava ms el dol que no el salat
No volia perdre el mat al parc, per el mal era que li ho havia proms
En aix jo no tiraria pel dret, que s massa perills, i aniria pel segur
De manera semblant, cal dir:
El cert s que mha mentit sense escrpols
Amb la teoria de les idees, Plat proposa explicar el bo, el bell i el just
Segons el que estableix el reglament, cal considerar nulles les actuacions
Al costat de larticle el, es poden utilitzar altres expressions, que,
segons els casos, poden ser ms adequades estilsticament o pel seu
carcter idiomtic (vegeu el punt 4. Valor generalitzador o abstractiu:
altres expressions). Aquestes solucions sn, en la major part dels
casos, similars a les altres llenges del nostre entorn: francs, itali
i angls. Vegeu el punt 5.
2
1.2
69
GRAMTICA LO NEUTRE
3
VALOR INTENSIU
Quan sindica intensitat, hi ha diverses solucions per al lo neutre:
Que... que...
I lo bruta que porta la roba! I lo pudent que s!
I que bruta que porta la roba! I que pudent que s!
Com de...
s increble lo impertinent que arriba a ser
s increble com dimpertinent arriba a ser
Si + en + ..., de...
No texplicar lo pagat que est del seu fll!
No texplicar si nest, de pagat del seu fll!
Tan... com... siga possible / pugueu...
Veniu lo ms rpid que pugueu (o que siga possible)
Veniu tan rpid/rpidament com pugueu (o com siga possible)
Vaig fer una crtica lo menys desapassionada que vaig poder
Vaig fer una crtica tan poc apassionada / tan desapassionada
com vaig poder
Al ms/menys... (possible/millor/que pugueu)
Veniu lo ms rpid possible/millor/que pugueu
Veniu al ms rpid/rpidament possible/millor/que pugueu
Lhan enviat lo ms lluny possible
Lhan enviat al ms lluny possible
Notem que cal dir al ms o al menys... i no el ms... o el menys...
Al mxim/mnim de...
Ens hem esforat per fer una descripci lo ms breu i alhora lo menys densa
Ens hem esforat per fer una descripci al mxim de breu i al
mnim de densa

Notem que cal dir al mxim/mnim de... i no el mxim/mnim de...
3.1
3.2
3.3
3.4
3.5
3.6
70
GRAMTICA LO NEUTRE
VALOR GENERALITZADOR O ABSTRACTIU: ALTRES EXPRESSIONS
Encara que el cobreix una bona part dels casos del signifcat
abstracte de lo, hi ha altres expressions ms variades i sovint ms
idiomtiques a les quals podem recrrer.
Paraules genriques: cosa, fet, part, cas, aspecte
s lo ms encertat que has dit en ta vida
s la cosa ms encertada que has dit en ta vida
Lo indiscutible era que ens havien tombat tots els arguments
El fet indiscutible era que ens havien tombat tots els arguments
I ara ve lo millor de lespectacle!
I ara ve la part millor de lespectacle!
Cosa que / la qual cosa
Quan tota una frase reprn el signifcat de lanterior (generalment
desprs duna coma o punt i coma en lescrit), cal dir cosa que o la qual
cosa (o expressions equivalents com fet que, etc.) i no lo que ni el que:
Lhavia escridassada, lo que / el que no li perdon mai
Lhavia escridassada en pblic, cosa que / la qual cosa / fet que
no li perdon mai
A, aix, all + que...
Els pronoms demostratius neutres a, aix i all substitueixen de
manera natural i idiomtica moltes expressions amb lo que:
Lo que mexpliques no tho creus ni tu
Aix que mexpliques no tho creus ni tu
Cal indicar que no s correcte ls dall + adjectiu (all important, all
cert, all bell), com a frmula dabstracci o generalitzaci si no porta
un verb en forma personal ( p. 248), que al ms sovint s el verb ser.
All cert s que mha mentit sense escrpols
All que s cert s que mha mentit sense escrpols
4
4.2
4.1
4.3
71
GRAMTICA LO NEUTRE
El cert / La cosa certa s que mha mentit sense escrpols
Qu ocorre quan atenem primer all urgent i no all important?
Qu ocorre quan atenem primer all que s urgent i no all que
s important?
Qu ocorre quan atenem primer les coses urgents i no les coses
importants?
Qu ocorre quan atenem primer lurgent i no limportant?
Substantius abstractes corresponents: bondat, bellesa, justcia, etc.
En alguns contexts, es poden utilitzar els substantius abstractes
corresponents que expressen la qualitat de tot all que s + adjectiu:
bo = bondat, bell = bellesa, just = justcia, etc.
Amb la teoria de les idees, Plat proposa explicar lo bo, lo bell i
lo just
Amb la teoria de les idees, Plat proposa explicar la bondat, la
bellesa i la justcia
En lo declarat davant el jutge es desdiu de lo afrmat abans
En les declaracions davant el jutge es desdiu de les afrmacions
dabans
Expressions idiomtiques amb larticle la
Hi ha un grapat de casos per als quals disposem duna expressi
idiomtica feta en femen amb larticle la: la bona, la grossa, la de
sempre/mateixa, a la meua/teua/seua..., dir-la o fer-la grossa (dir o
fer alguna cosa exagerada o desbaratada), passar-la b/malament/
magra, encertar-la o endevenir-la, etc.
I aix no s tot. Ara ve lo bo / lo gros
I aix no s tot. Ara ve la bona / la grossa
Mha tornat a fer lo mateix / lo de sempre!
Mha tornat a fer la mateixa / la de sempre!
Ac ning no mira per ning i tots van a lo seu
Ac ning no mira per ning i tots van a la seua
4.4
4.5
GRAMTICA LO NEUTRE
Expressions usuals diverses
Hi ha una srie dexpressions castellanes que se solen calcar i
que conv substituir per altres de ms adequades i genunes.
Nesmentem algunes de les ms freqents:

a lo grande a cor qu vols
a lo loco a la babal
a lo mejor a la millor, potser
a lo sumo a tot estirar, com a mxim, tot al ms, pel cap alt
de lo contrario si no, altrament
en lo referente a pel que fa a, quant a
en lo sucesivo dara endavant, dara en avant
lo sufcientemente prou
lo ms mnimo gens ni mica, gens ni miqueta
por lo dems aix a banda
por lo general en general
por lo menos almenys, si ms no, pel cap baix
por lo tanto per tant, doncs
por lo visto pel que es veu, pel que sembla
VALOR GENERALITZADOR O ABSTRACTIU EN ALTRES LLENGES
El valor generalitzador o abstractiu de larticle determinat amb una
forma de mascul s semblant a ls del francs i litali i tamb de
l'angls, en qu the, sense marca de gnere, representa l'article
determinat general. Aix ho comprovem, per exemple, en ttols dobres
com El sagrat i el prof, del romans Mircea Eliade, originalment
escrita en alemany (Das Heilige und das Profane, en qu hi ha article
neutre marcat ac), ttol que en aquestes llenges s tal com segueix:
francs: Le sacr et le profane
itali: Il sacro e il profano
angls: The Sacred and the Profane

Aquest mateix s el veiem tamb en el nom duna can francesa
com Limportant cest la rose de Gilbert Becaud, que t versi
italiana Limportante la rosa.
5
72
4.6
73
GRAMTICA LO NEUTRE
LO / L PER A USOS NEUTRES EN LA LLENGUA CLSSICA
La llengua medieval i clssica no distingia entre el mascul i el neutre
(igual que hem vist per al francs i litali), al contrari del que de
vegades alg ha afrmat, malinterpretant larticle lo com a neutre.
De fet, aquest valia tant per a usos neutres com per als masculins
(Farem lo que diu lo pare), tal com es mant en els parlars valencians
del nord i tot el catal nord-occidental.
Ara b, la clau s que lo (mascul o neutre, usos que no es distingien)
adoptava per a tots dos signifcats la forma l davant vocal o recolzat
en aquesta (lamic; il cert no crec = i el cert no crec) o es contreia
en al, del (Veniu al castell al ms prest que poreu, Del bo tria hom lo
millor (Tirant lo Blanc). Dit duna altra manera: que tant el neutre com
el mascul sexpressaven amb lo, l al, del, etc., segons la posici de
larticle i les condicions fontiques i no hi havia una forma ni nica i
ni invariable lo per al neutre (De lo bo tria lo millor, lo amarg), com
ocorre ara colloquialment per interferncia del castell.
En aquest sentit, hi ha uns versos famosos dAusis Marc que fan: Aix
dispost, dol me sembla lamarg / tant s en mi enfeccionat [= infectat]
lo gust. Observem que larticle amb s neutre s l en dol me sembla
lamarg (= les coses amargues o lamargor) , perqu amarg comena
per vocal, al costat del mascul lo gust, perqu sinicia amb consonant.
La normativa recull aquesta tradici clssica i rebutja la interferncia
del lo exclusivament com a neutre. Si larticle lo prenia la forma l
(lamarg) o l (il cert no crec) tant per als usos masculins com
neutres, la forma moderna daquest, que s el (o l) continua aquesta
tradici, sense la interferncia del castell.
especialitzat
6
74
12
OBLIGACI: EXPRESSIONS
TINC QUE...: HE DE...
La forma tenir que s incorrecta. Lalternativa correcta ms habitual
per a expressar obligaci s haver de.
Tindrem que fer ms esport, perqu estem panxuts
Haurem de fer ms esport, perqu estem panxuts
A ms de la forma haver de, hi ha altres possibilitats per a indicar
obligaci: sobretot el verb caldre, per tamb expressions del tipus
ser necessari o imprescindible. (Vegeu els punts 4 i 5.)
Caldr que fem ms esport, perqu estem panxuts
DEC DE: HE DE...
La forma deure de s sempre incorrecta. Lalternativa correcta ms
habitual per a expressar obligaci s haver de.
Dec de fer ms esport
He de fer ms esport
DEURE + INFINITIU
Deure + infnitiu, frmula limitada dobligaci
Deure + infnitiu s una construcci acceptada normativament per a
expressar obligaci, per especfcament si t un carcter moral o si
forma part de construccions en qu se sobreentn un infnitiu (Heu
fet el que deveu [= deveu fer]) o en qu deure va coordinat o en
correlaci amb un altre verb seguit directament per un infnitiu, com
s sovint poder (Podem i devem oposar-nos al racisme).
1
2
3
3.1
FORMES VERBALS QUE EXPRESSEN OBLIGACI
tenir que haver de
deure de haver de
ser precs caldre
haver-hi que caldre
tinc que fer he de fer
dec de fer he de fer
s precs fer cal fer
hi ha que fer cal fer
75
GRAMTICA OBLIGACI: EXPRESSIONS
4
Els drets humans sn un llegat precis que devem preservar
Si som un poble lliure s perqu, quan fou lhora, alguns feren el que
devien (= devien fer)
Ja coneixeu el clebre imperatiu tic: Si pots fer-ho, deus fer-ho
o, ms breu i contundent encara, Si pots, deus
Deure + infnitiu, preferentment probablitat
Fora dels casos concrets que sexposen en el punt 3.1, la majoria
de les gramtiques de referncia recomanen reservar deure + infnitiu
per a indicar probabilitat o deducci. Aix, una frase com La comissi
deu reunir-se cada mes sentn en ls ms general i formal com una
deducci o com a probabilitat (La comissi deu reunir-se cada mes, si
fem cas de les actes) i no com una obligaci.
Ms exemples de deure + infnitiu per a indicar probabilitat o deducci:
Aix devia ser cap al 1995, perqu jo encara vivia a Elx
El veig ben esvelt i musculat. Deu haver fet molt desport
Per a ms informaci, vegeu la ftxa Probabilitat i deducci (p. 81).
SER PRECS: CALDRE, SER NECESSARI
Precs vol dir exacte, afnat, acurat (un clcul precs, una descripci
precisa, etc.) i, per aix, es pot dir
El llibre de Von Frisch s precs quan descriu el llenguatge de
les abelles

Ara b, precs no signifca necessari. Ser precs com a frmula
dobligaci (+ infnitiu o amb que + subjuntiu) s un castellanisme per
al qual disposem dun verb especfc, caldre, o dexpressions com
ser necessari o imprescindible.
s precs llegir el llibre de Von Frisch si volem entendre les abelles
Cal llegir el llibre de Von Frisch si volem entendre les abelles
s necessari/imprescindible llegir el llibre de Von Frisch si volem
entendre les abelles
3.2
GRAMTICA OBLIGACI: EXPRESSIONS
s precs que llegiu el llibre de Von Frisch si voleu entendre les abelles
Cal que llegiu el llibre de Von Frisch si voleu entendre les abelles
s necessari/imprescindible que llegiu el llibre de Von Frisch si
voleu entendre les abelles
s precs que vingueu de seguida
Cal que vingueu de seguida
s necessari/imprescindible) que vingueu de seguida
HI HA QUE...: CAL...
Hi ha que + infnitiu s una interferncia del castell. La forma
alternativa correcta s caldre.
Al laboratori hi ha que seguir totes les normes de seguretat
Al laboratori cal seguir totes les normes de seguretat
Ara hi haur que refer lenrajolat de dalt a baix
Ara caldr refer lenrajolat de dalt a baix
A ms, hi ha altres possibilitats, com haver de, ser necessari/im-
prescindible, etc.
Ara shaur de refer lenrajolat de dalt a baix
Ara ser necessari/imprescindible refer lenrajolat de dalt a baix
5
76
77
13
PER - PER A + INFINITIU
PER I PER A + INFINITIU: NOTES PRVIES
En aquesta ftxa es descriuen, en els termes ms generals, les prescripcions
normatives sobre ls de per i per a amb infnitiu. Cal dir, per, que en
els darrers anys ha tingut mplia difusi una proposta de simplifcaci
0
Vinc per dir-tho
servir, necessitar, caldre, ser, haver-hi, etc.
Disposem de models preparats per a rendir al mxim
No sc ning per a criticar-la
s massa per a carregar-tho tu sol
PER A NO DEPENDENT DE VERB EN FORMA PERSONAL, SIN
PER + INFINITIU = AMB LA INTENCI DE, PERQU VULL/VOLS... = ACCI INTENCIONADA
Treballem per viure, no vivim per treballar
per comenar, per acabar, per dir-ho aix, etc.
fer, dir, intentar, cercar, proposar, etc.
PER A + INFINITIU = DESTINACI = ACCI NO INTENCIONADA
s molt til per a estalviar energia
SUBSTANTIU + PER A
ADJECTIU + PER A
PARTICIPI + PER A
PRONOM + PER A
ADVERBI + PER A
La mquina t un dispositiu per a desconnectar-se
VERBS DACCI NO VOLUNTRIA
VERBS DE MOVIMENT
VERBS DESFOR
VERBS DACCI INTENCIONADA IMPLCITA
EXPRESSIONS DISCURSIVES
78
GRAMTICA PER - PER A + INFINITIU
daquesta normativa, que consisteix a usar per + infnitiu en tots els casos.
Aix, hi ha alguns gramtics que propugnen admetre frases com les segents,
que en la normativa (i en ls habitual valenci) es resolen amb per a:
Un frontofocmetre s un aparell per determinar el centre ptic duna lent
T un projecte per reduir les despeses energtiques
Ens han fet una oferta massa bona per rebutjar-la
Ara no hi ha ning per netejar ledifci
Resulta una lectura estimulant per obrir noves perspectives

Ats el carcter normatiu de la distinci entre per i per a + infnitiu
i ls ms general en valenci, exposem i recomanem la prctica
diferenciada segons les notes ds segents.
PER + INFINITIU, ACCI INTENCIONADA
Davant dun infnitiu sutilitza per (per saludar) quan hi ha intencionalitat
de lacci, s a dir, quan lexpressi s equivalent a perqu vull/vols/vol...
Vinc noms per saludar-vos i men vaig (= perqu vull saludar-vos...)
Hem encs la rdio per sentir el concert (= perqu volem sentir el concert)
s tan reservat que no parla per no ofendre (= perqu no vol ofendre)
Per als casos ms comuns ds de per + infnitiu, vegeu el punt 3.
PER A + INFINITIU, DESTINACI: ACCI NO INTENCIONADA
En la resta de casos, s a dir, quan no hi ha intencionalitat sin simple
destinaci, sutilitza per a.
Fustalluent s un producte que serveix per a netejar la fusta
Necessitem un envelat per a cobrir-nos del sol
Un llevaneu s un vehicle per a apartar la neu
s massa gros per a passar pel forat
Per als casos ms comuns ds de per a + infnitiu, vegeu el punt 4.
PER + INFINITIU, CASOS MS COMUNS
Els casos ms comuns ds de per + infnitiu sn quan aquest depn
de verbs dels tipus segents:
1
2
3
79
De moviment
Anar, venir, portar, dur, baixar, pujar, etc.
Puja cada setmana al poble per visitar els pares
Portaven pamfets per repartir-los entre els assistents a lacte
D esfor amb una intenci
Esforar-se, treballar, estudiar, combatre, lluitar, afanyar-se, sacrifcar-se, etc.
Treballem per viure; no visquem per treballar!
Sha sacrifcat molt per aconseguir una bona posici
Dintenci o acci voluntria implcita
Fer, demanar, intentar, dir, proposar, cercar, buscar, etc.
Feia el pallasso per cridar latenci
Ho diem ben clar per donar-ho a conixer a tothom

En expressions discursives
Sense dependncia de cap verb explcit (sin dun sobreents verb de
llengua, com dir, exposar i similars), trobem per + infnitiu en expressions
que tenen un valor connectiu en el discurs: per comenar, per acabar,
per posar un exemple, per dir-ho aix (o amb altres paraules) i similars:
Per acabar, una darrera refexi sobre la funci social de lescola
Per posar-ne un exemple clssic: s un gegant amb peus de fang
Era, per dir-ho aix, un orfebre preciosista de la msica
PER A + INFINITIU, CASOS MS COMUNS
Sutilitza per a amb verbs que no impliquen acci intencionada o
quan per a depn directament dun substantiu, dun adjectiu, dun
participi ( p. 240), dun pronom o dun adverbi ( p. 223).
Verbs tpics que no impliquen intencionalitat
Es tracta de verbs com servir, aproftar, necessitar, caldre, ser, estar,
haver-hi, faltar, mancar, tenir, etc.
Un puntacorrent serveix per a treballar la fusta
4
3.1
3.2
3.3
3.4
4.1
80
Nhi ha per a donar i vendre
Ens calen/falten voluntaris per a escampar la campanya

Per a dependent de paraules que no sn verbs en forma personal
En general, susa per a quan depn de qualssevol altres paraules
diferents dun verb en forma personal ( p. 248), s a dir, un substantiu,
un adjectiu, un participi ( p. 240), un pronom o un adverbi ( p. 223).
Ara presentarem el nostre pla per a renovar lempresa
s la persona ideal per a dirigir la comissi
Han estat dissenyades per a adaptar-se a qualsevol posici
No s ning per a dir-me qu he de fer
Ara s massa tard per a telefonar-li
PER I PER A + INFINITIU: PRECISI DE SIGNIFICAT EN FRASES SIMILARS
Lespecialitzaci entre per i per a ajuda a distingir signifcats com
Prenc pastilles per dormir (= perqu vull dormir) i Prenc pastilles
per a dormir (= pastilles somnferes).
En el primer cas, tallarem la frase aix:
Prenc | pastilles | per dormir (= perqu vull dormir)
I com que per dormir forma una expressi autnoma, pot canviar la posici:
Per dormir, prenc pastilles
Contrriament, en Prenc pastilles per a dormir, pastilles per a
dormir forma un sol bloc de signifcat: equival a pastilles-que-fan-
dormir o pastilles somnferes, i no sen pot invertir lordre, igual que
no podrem desplaar somnferes al principi de la frase:
Prenc | pastilles per a dormir
5
4.2
especialitzat
80
81
14
PROBABILITAT I DEDUCCI
PROBABILITAT: DEURE + INFINITIU
La probabilitat o la deducci dalguna cosa que es dna com a
raonablement certa sexpressa amb el verb deure + infnitiu.
No les hem vistes mai. Deuen ser forasteres
No les havem vistes mai. Devien ser forasteres
Quan all va passar, encara vivem a Elx: deu fer ms de quinze anys
Aleshores vivem a Elx, per devia fer poc que ens hi havem traslladat
S INCORRECTE DE FUTUR I CONDICIONAL PER A PROBABILITAT
Cal evitar ls del futur i del condicional per a expressar la probabilitat
o la deducci en el present i el passat, respectivament, frmules que
sn un calc del castell.
Ja seran les cinc, perqu els infants passen cridant pel carrer
Ja deuen ser les cinc, perqu els infants passen cridant pel carrer
Ja serien les cinc, perqu els infants passaven cridant pel carrer
Ja devien ser les cinc, perqu els infants passaven cridant pel carrer
Per la roba que duu, treballar com a infermera
Per la roba que duu, deu treballar com a infermera
Per la roba que duia, treballaria com a infermera
Per la roba que duia, devia treballar com a infermera
1
2
Deuen guanyar diners a cabassos,
perqu tenen tres esportius de luxe
Duia pantalons curts, s a dir, que no
devia haver fet encara els dotze anys
Guanyaran diners a cabassos,
perqu tenen tres esportius de luxe
Duia pantalons curts, s a dir, que
no hauria fet encara els dotze anys
NO FUTUR NI CONDICIONAL PROBABILITAT = DEURE + INFINITIU
82
GRAMTICA PROBABILITAT I DEDUCCI
s una executiva que cobrar ms de 12.000 euros al mes
s una executiva que deu cobrar ms de 12.000 euros al mes
Sumats tots els anys en el crrec, haur cobrat una autntica fortuna
Sumats tots els anys en el crrec, deu haver cobrat una autntica fortuna

LA PROBABILITAT EN PRETRIT PERFET
Degu, degueres, degu...; no vaig deure, vas deure, etc.
En la construcci deure+ infnitiu, deure no admet les formes de tipus
vaig deure, vas deure, va deure... (dites del pretrit perfet perifrstic).
Per tant, per a expressar una probabilitat o deducci referida al
passat sutilitzen noms les formes degu, degueres, degu... (dites
del pretrit perfet simple).
Va deure ser ella qui va respondre, perqu la veu era de dona jove
Degu ser ella qui va respondre, perqu la veu era de dona jove

Van deure entrar disfressats delectricistes i desprs van deure
desconnectar les alarmes
Degueren entrar disfressats delectricistes i desprs degueren
desconnectar les alarmes

Hi ha altres frmules alternatives a degu, degueres, degu... +
infnitiu, que sexposen en els punts segents.

Probablement / segurament + pretrit perfet
La probabilitat o la deducci referides al passat tamb poden
expressar-se amb adverbis o locucions com probablement, segura-
ment, sens dubte i un pretrit, que si s el perfet, en aquest cas tant
pot ser simple (fou, entraren) com perifrstic (va ser, van entrar).
Probablement/Segurament va ser/fou ella qui va respondre,
perqu la veu era de dona jove
Probablement/Segurament entraren/van entrar disfressats
delectricistes i desprs desconnectaren/van desconnectar les alarmes
82
3.1
3
3.2
83
GRAMTICA PROBABILITAT I DEDUCCI
Notem que possiblement no t el signifcat de probablement. Ser possible
vol dir que pot ocrrer i no equival a ser probable, que signifca que
hi ha diverses i poderoses raons per a creure que ocorrer.
Probablement i segurament (i els adverbis i locucions adverbials similars)
van amb verb en mode indicatiu (Possiblement/segurament va ser / fou ella
qui va respondre) i no en subjuntiu (Possiblement/segurament fos ella qui
va respondre). Per a ms informaci, vegeu la ftxa Potser (possiblement,
probablement, segurament) + indicatiu, p. 194.
Deu haver + participi
En alguns contexts, al costat de degu, degueres, degu..., (p. ex.:
Ho degu fer ell) es pot utilitzar la construcci deu haver + participi
(Deu haver-ho fet ell). Aix, si reprenem els exemples de lapartat
anterior, tamb podrem dir:
Deu haver estat ella qui va respondre, perqu la veu era de dona jove
Deuen haver entrat disfressats delectricistes i desprs deuen ha-
ver desconnectat les alarmes
especialitzat
3.3
84
15
QU (RELATIU) I EL QUAL DESPRS
DE PREPOSICI
PREPOSICI + QU RELATIU, SENSE ARTICLE: A QU, DE QU, EN QU ...
Amb les preposicions tones ( p. 241) que sn, en general, les
duna nica sllaba: a, amb, de, en, per, quan van seguides de qu
relatiu ( p. 245), s a dir, (equivalent a el qual, la qual, etc.) cal usar
la construcci segent:

preposici + qu: a qu, amb qu, de qu, en qu, etc.
Lempresa a qu ho comprvem ha tancat
Els materials amb qu es fabrica sn cars

i no
preposici + article + relatiu qu: a la qu, amb el qu, dels qu,
en les que, etc.
Les dades a qu ens referim sn pbliques
Les dades a les qu ens referim sn pbliques

Els motius en qu sinspira provenen sempre del mn urb
Els motius en els qu sinspira provenen sempre del mn urb
s una injustcia contra la qual sha revoltat
s una injustcia contra la qu sha revoltat

Presenten un pla a favor del qual ja han parlat molts experts
Presenten un pla a favor del qu ja han parlat molts experts
SENSE ARTICLE: A QU, AMB QU, DE QU, EN QU
AL QU, AMB LA QU, DELS QU, EN LES QU
PREPOSICIONS DUNA SLLABA (A, AMB, DE, EN...) + QU
1
PREPOSICIONS DE MS DUNA SLLABA (CONTRA, A FAVOR DE...)
+ EL QUAL, LA QUAL, ETC. EL QUE, LA QUE, ETC.
85
GRAMTICA QU (RELATIU) I EL QUAL DESPRS DE PREPOSICI
Lempresa a la qu ho comprvem ha tancat
Els materials amb els qu es fabrica sn cars
Aix vol dir, en la prctica, que els relatius darrere de preposici
duna sllaba porten qu sense article o el qual, la qual, els quals, les
quals, amb article.
Aquesta s ladrea a qu / a la qual podeu enviar suggeriments
Aquesta s ladrea a la qu podeu enviar suggeriments

Lestil amb qu / amb el qual ho exposa fa amena la matria
Lestil amb el qu ho exposa fa amena la matria
Sn temes de qu / dels quals sempre sha negat a parlar
Sn temes dels qu sempre sha negat a parlar
Han promogut llistes en qu / en les quals sapleguen tots els
corrents dopini
Han promogut llistes en les qu sapleguen tots els corrents
dopini
Per a ls de per + qu vegeu el punt 3.
PREPOSICIONS DE MS DUNA SLLABA + EL QUAL, LA QUAL, ETC.
Amb les preposicions o locucions preposicionals que tenen ms
duna sllaba (cap a, per a, fns a, contra, davant, sobre, damunt;
respecte a, a favor de, en virtut de, dacord amb, etc.) i que tenen un
accent tnic propi ( p. 221), susa el relatiu el qual:

Ha tret a la llum enigmes per als quals no hi ha cap explicaci
satisfactria
Ha tret a la llum enigmes per als qu no hi ha cap explicaci
satisfactria

Silenciats s un reportatge davant el qual no pots restar indiferent
Silenciats s un reportatge davant el qu no pots restar indiferent
2
86
GRAMTICA QU (RELATIU) I EL QUAL DESPRS DE PREPOSICI
Ho considerem una opini gratuta respecte a la qual no tenim
res a dir
Ho considerem una opini gratuta respecte a la qu no tenim
res a dir
Ha promulgat una llei en virtut de la qual sinvesteix de plens poders
Ha promulgat una llei en virtut de la qu sinvesteix de plens poders
PER QU = PEL QUAL, PER LA QUAL, ETC.
Darrere de per, el comportament del relatiu qu s idntic al que
presenta amb la resta de preposicions duna nica sllaba, tal com
es descriu en el punt 1.
Ara exposar el motiu per qu / pel qual vaig obrar amb tan poca cautela
Ara exposar el motiu pel que vaig obrar amb tan poca cautela
Ac el tractem en un apartat a banda per advertir explcitament que
no sha de confondre amb la conjunci perqu (=ja que, per tal
com), la qual sescriu com una sola paraula.
Per a ms informaci, vegeu tamb la ftxa Per qu - perqu i sobretot
el punt 3 daquesta: Per qu = pel qual, per la qual, etc. (p. 193).
3
BLOC 2:
ERRADES TPIQUES
DE CASTELLANOPARLANTS
89
91
ALG - ALGUN, CADASC - CADASCUN,
CADA U - CADA UN, NING - NINGUN/CAP
Alg tha portat aquest regal = Alguna persona tha portat aquest regal
Si compres regals, porta-men alg [= alguna persona]
Si compres regals, porta-men algun [= algun regal]
Cadasc aporta la quantitat que vol = Cada persona aporta la quantitat que vol
Sn cinc socis i cadasc [= cada persona] aporta 10.000 euros
Sn cinc socis i cadascun [= dels socis, cada soci] aporta 10.000 euros
Ning no va badar boca = Cap/Ninguna persona no va badar boca
De tots els assistents, ning [ = cap/ninguna persona] no va badar boca
De tots els assistents, cap (o ningun) [= cap/ningun assistent] no va badar boca
01

ALG ALGUN CADASC CADASCUN CADA U CADA UN NING NINGUN
ACABATS EN -
NO ACOMPANYEN CAP SUBSTANTIU
NO PODEN SUBSTITUIR-SE PER ... PERSONA
CONCRETEN UN SUBSTANTIU:
ALGUN HOME, CADASCUN DELS JURATS,
CAP VENA
ACABATS EN -UN
SUBSTITUIBLES PER ... PERSONA
ACOMPANYEN UN SUBSTANTIU
PRESENT O SOBREENTS...
DESIGNEN PERSONES ENTESES
GENRICAMENT:
ALG, CADASC, NING
SN INVARIABLES:
NO TENEN FEMEN
TENEN FEMEN:
ALGUNA, CADASCUNA,NINGUNA
ALG ALGUN, CADASC CADASCUN, NING NINGUN
Hi ha dos grups de paraules que de vegades es confonen per la
proximitat fontica i de signifcat. Duna banda, les acabades en -:
alg, cadasc o cada u i ning, que tenen noms aquesta forma
nica. De laltra, les corresponents acabades en -un: algun, cadascun
(o cada un) i ningun, que presenten variaci de femen i, en alguns
casos, plural.
1
92
alg algun (-a -uns -unes)
cadasc cadascun (-a)
cada u cada un (-a)
ning ningun (-a)
ALG, CADASC / CADA U, NING

SN INVARIABLES I VAN SOLS
El primer grup, les formes acabades en -, invariables, sn
pronoms i, com a tals, no acompanyen mai un substantiu. Designen
genricament una persona indeterminada:
alg = alguna persona
cadasc o cada u = cada persona
ning = cap persona
Ac ha estat alg que mha regirat els papers
Cadasc (o cada u) ha daportar 10.000 euros al projecte
Es va fer el silenci: ning no va badar boca
Equivalen, respectivament, al castell alguien, cada cual i nadie o a
les expressions que en angls es formen amb -one: someone, each
one o everyone, no one.
ALGUN, CADASCUN/CADA UN, CAP/NINGUN:

VARIABLES I ACOMPANYEN UN
SUBSTANTIU
Els mots del segon grup, acabats en -un, admeten variaci de gnere
(algun -una, cadascun -una, ningun -una). Com a adjectius que sn,
acompanyen un substantiu o almenys el pressuposen (generalment
perqu ja ha aparegut abans).
Equivalen als mots que en castell acaben en -n (o -uno), -una (algn/
alguno, alguna; cada uno -a, ningn/ninguno -una) i a langls some,
every/each, no.../none (s a dir, sense -one fnal).
Compareu amb les frases del punt 2:
Ac ha estat algun intrs que mha regirat els papers
Sn cinc socis i cadascun [dels socis] aporta 10.000 euros al projecte
Es va fer el silenci: dels assistents, cap/ningun [= assistent] no va badar boca
Ms exemples:
2
GRAMTICA ALG - ALGUN, CADASC - CADASCUN, CADA U - CADA UN, NING - NINGUN/CAP
3
93
Si compres regals a tots, porta-men algun [= algun regal]
No, que em costen cinquanta euros cadascun / cada un
[= cadascun dels regals]
No dirs la teua paraula / amb voluntat dantologia, / car la dirs
honestament, / iradament, sense pensar / en ninguna posteritat
[...] (Vicent Andrs Estells)
FORMES EN

CADASC-

= FORMES EN

CADA
Les formes amb cada partides en dos mots (cada un, cada una) sn
tan correctes com les corresponents soldades que comencen per
cadasc- (cadascun, cadascuna), per aquestes darreres sn ms
habituals en la llengua escrita i formal:
cadasc = cada u
cadascun = cada un
cadascuna = cada una
NINGUN -A: RECOMANABLE UTILITZAR PREFERENTMENT

CAP
Ningun -a sn formes correctes, per en els registres formals i escrits
susa preferentment cap.
No conec cap narraci ms terrorfca que El penjat i els voltors
No li han agradat cap de les opcions que proposeu
Al calaix tens fassades. Si en necessites cap, agafan
ALGUN -A, MAL USAT EN ORACIONS NEGATIVES
s incorrecte ls de algun -a en oracions negatives en les quals, calcant del castell,
generalment es colloca darrere del substantiu que acompanya. Les alternatives
vlides sn cap, si va amb un substantiu comptable ( p. 232), o gens de, si s
un substantiu no comptable ( p. 232), o deixar-ho sense determinant.
No ha tingut mai detall algun amb mi
No ha tingut mai cap detall amb mi
Era incapa de mostrar pietat alguna
Era incapa de mostrar gens de pietat
Se nanaren sense donar explicaci alguna
Se nanaren sense donar (cap) explicaci
5
4
6
mitj
Per a ms informaci sobre ls de cap i gens vegeu el punt 2 de la ftxa
Cap-cap de-gens-ningun, p. 163.
QUALQUE I QUALCUN -A, EQUIVALENTS A

ALGUN -A; QUALC, EQUIVALENT A

ALG
Qualque i qualcun -a, d'una banda, i qualc, d'una altra, sn equivalents
en signifcat a algun -a i alg, respectivament. Eren habituals en la
llengua clssica i encara ho sn en els parlars balerics i nord-catalans:
A mi tamb qualque beuratge [...] haguera fet (LEspill)
Qualque cosa deu haver fet que calla
Una habitaci lliure? Ara veur si nhi ha qualcuna
Ha passat qualc que cridava com un boig
Ara b, mentre que el signifcat de qualque i qualcun -a s equivalent
al de algun -a, en el comportament sintctic presenten algunes
particularitats que sexpliquen en el punt 9.
Qualc t un valor i un comportament del tot similar a alg.
ALGUN / CADASCUN / CADA UN / CAP + DE... I ALG / CADASC / NING + DE...
Algun, cadascun, cap + de...
Cal usar algun, cadascun (cada un) o cap quan aquests mots van
seguits dun complement format per:

de + substantiu que designa persones preses individualment: algun
dels estudiants, cadascuna de les diputades, cap dels treballadors
de + nosaltres / vosaltres / ells / elles

Quan comen el discurs, alg dels estudiants / dels diputats el va
escridassar
Quan comen el discurs, algun dels estudiants / dels diputats el
va escridassar

Alg/Ning de nosaltres no tindr tiramis, per per a cadasc
(de nosaltres) hi ha una bona pizza
Algun/Cap de nosaltres no tindr tiramis, per per a cadascun
(de nosaltres) hi ha una bona pizza

Per a ms informaci, vegeu els apartats segents.
7
8
8.1
94
mitj
Algun, cadascun, cap

+ de + substantiu o pronom personal: algun dels
estudiants, cap de nosaltres
La ra de l's descrit en el punt 8.1 s que, en aquests casos, algun, cap,
etc. sn adjectius que quantifquen aqueixos substantius (estudiants,
diputats, etc.) o els pronoms personals nosaltres, vosaltres, ells i que,
com a tals, sn equivalents a algun estudiant, algun diputat, etc.
No es tracta, per tant, de pronoms que facen referncia a una persona
indeterminada i genrica, com sn alg, cadasc o ning. De fet,
en les frases anteriors no poden substituir-se per alguna persona
(= alg), cada persona (= cadasc) o cap persona (= ning):
Quan va comenar a parlar, alguna persona dels estudiants/dels diputats...
Alguna/Cap persona de nosaltres no tindr tiramis per per a
cada persona de nosaltres hi ha una bona pizza
Alg, cadasc, ning + de + nom collectiu: alg del pblic
En contrast amb l's exposat en el punt anterior, s que cal utilitzar alg,
cadasc o ning quan el complement s un collectiu de persones
que no es pot prendre individualment, com ara pblic, classe, famlia,
etc. Aix fa que la referncia no siga a un o uns individus quantifcats
per un adjectiu (algun estudiant, cap diputat, etc.) sin a una persona
indeterminada i genrica dun collectiu no individualitzat.
Quan va comenar a parlar, alg del pblic / de la classe / de la
comissi / de la famlia el va escridassar
Diu barbaritats ben grosses i ning del pblic / de la classe / de la
comissi / de la famlia no el rectifca mai
Observeu que ac alg i ning s que sn substitubles, respectivament,
pel seu signifcat de alguna persona i cap persona.
Algun, cadascun, cap

+

de

+

substantius amb denominacions molt
genriques:

presents, assistents, etc.
Els contexts de ms confusi sn aquells en qu en les mateixes
condicions del primer pargraf (algun/cadascun/cap + de +
substantiu que designa persones preses individualment), el substantiu
correspon a una denominaci molt genrica (dels presents, dels
assistents, dels components, etc.).
8.2
especialitzat
95
8.3
8.4
Algun/Cadascun/Cap dels presents va interrompre el discurs del
conferenciant

Precisament el carcter molt genric de presents, assistents,
components, etc. pot induir a creure que s possible utilitzar en tals
casos els pronoms que designen persones indeterminades (alg,
cadasc, ning), pel fet que alguna persona, cada persona i cap
persona sembla que hi poden entrar com a substituts:
(?) Alguna/Cadascuna/Cap persona dels presents/assistents/
components va interrompre el conferenciant
Cal notar que, malgrat la proximitat en signifcat, la substituci no s
correcta ni viable, per dos motius. Primer, perqu exigiria una concordana
o una referncia que no es dna: Alguna / cadascuna / cap persona
de les (persones) presents/assistents...); i segon, perqu presents,
assistents, components, membres, etc., ocupen en la frase una posici
anloga a estudiants, diputats, treballadors del primer pargraf i, per
tant, han de tenir un tractament idntic: igual que estudiants, diputats i
treballadors, noms poden admetre algun, cadascun, cap.
De fet, en estructures similars, lespanyol o langls, per exemple,
tamb usen adjectius i no pronoms:
Alguno de los presentes
Cada uno de los miembros interrumpi al conferenciante
Ninguno de nosotros

i no
Alguien de los presentes
Cada cual de los miembros interrumpi al conferenciante
Nadie de nosotros

Some of those present
Each of the members interrupted the speaker
None of us
96
i no
Someone of those present
Each one of the members interrupted the speaker
No one of us
QUALQUE I QUALCUN -A
Encara que tenen un signifcat equivalent a algun-a, qualque i qualcun -a
presenten algunes particularitats en el comportament sintctic:
Qualque: singular i sempre davant substantiu
Qualque no t marca de gnere (qualque apartament, qualque
casa), sutilitza noms en singular i acompanya sempre un
substantiu. No es diu, per exemple:
Enguany hem fet qualques escapades de cap de setmana
sin
Enguany hem fet qualque escapada de cap de setmana
No es diu
Que falten cadires? Ara veur si fora nhi ha qualque / qualques
sin
Que falten cadires? Ara veur si fora nhi ha qualcuna / qualcunes
Qualcun -a: t marca de gnere i plural i no acompanya mai un substantiu
Qualcun presenta un comportament del tot invers i complementari
respecte a qualque: t marca de gnere (qualc - qualcuna), t s
com a plural (qualcuns, qualcunes) i no susa mai acompanyant un
substantiu:
Si vols fruita, hi ha qualcunes magranes a la cistella
Si vols fruita, hi ha algunes magranes a la cistella
Si vols magranes, nhi ha qualcunes a la cistella
Si testimes ms albercocs, en duc qualcuns al cabs

especialitzat
97
9
9.1
9.2
98
02
ALTRE - UN ALTRE
UN ALTRE, UNA ALTRA, GENERALMENT AMB UN/UNA DAVANT
En general i llevat duns pocs casos particulars, es diu un altre... i una al-
tra..., amb larticle un/una davant quan volem expressar un (-a)... diferent,
un (-a)... ms, un (-a) segon (-a)..., s a dir, quan indiquem que lobjecte
o la persona de qu parlem safegeix a un o ms de ja existents:
Sha begut tres botelles i encara en demana una altra [no en de-
mana altra]
El seu lema s s possible un altre mn [no s possible altre mn]
Aquest rellotge no magrada. Men pot ensenyar un altre? [no Men
pot ensenyar altre?]
Una altra, una altra! cridava el pblic al fnal del concert [no Altra, altra!)
s una poltica tan implacable que lhan acusada de ser una altra
Thatcher [no ser altra Thatcher]
1
Ja en t tres, per encara espera una altra flla
Un iogurt s poca cosa: dna-men un altre
Ni escriu b ni s aventurer, per es creu un altre Hemingway
no... altre -a... (que...)
daltra manera, daltra banda
altra vegada (volta, cop, etc.)
un o altre
UN ALTRE, UNA ALTRA: FORMA QUASI GENERAL
SIGNIFICA UN(-A)... MS, UN(-A) ... DIFERENT,
ALTRES I UNS ALTRES ALTERNEN AMB MNIMES DIFERNCIES DE MATS
CASOS MOLT LIMITATS: UNS ALTRES... = UNS... DIFERENTS, NO ELS MATEIXOS...
EN SINGULAR
EN PLURAL
ALTRE, ALTRA : UNS POCS CASOS
99
GRAMTICA ALTRE - UN ALTRE
Cal, per tant, evitar el calc del castell dusar altre o altra sols (com
otro, otra) en comptes dutilitzar un altre i una altra. En aquest sentit,
langls another (an + other), el francs un autre / une autre i litali
un altro / unaltra presenten un comportament similar a un altre /
una altra, i poden servir dajuda per a qui coneix aquestes llenges
(vegeu el punt 9).
Per als casos particulars de altre i altra sense un/una, vegeu el punt 2.
Per al plural altres o uns/unes altres, vegeu els punts 3, 4, 5 i 6.
CASOS PARTICULARS: ALTRE, ALTRA SENSE UN, UNA
Altre i altra sutilitzen sense un, una en uns quants casos molt
concrets, dels quals els ms habituals sn els segents:
No... altre -a... (que... )
En la construcci no ... altre -a... (que...), que signifca cap... altre
-a... (que...):
No fa altra cosa que protestar
Haurem daguantar el fum i el soroll: no hi ha altre remei (que
aguantar-los)
Daltra banda, daltra manera
En les expressions daltra banda i daltra manera:
Duna banda, ha adms els fets; daltra banda, ha insistit que no
nera conscient
s segur que no han marcat cap gol; daltra manera, ja haurem
sentit la cridria
Daltra manera, sense article, vol dir altrament o si no fos aix,
mentre que duna altra manera, amb article, signifca duna manera
diferent. Compareu:
Canvia lactitud i comportat duna altra manera, perqu, daltra
manera, texpulsaran del collegi
2.1
2.2
2
100
Altra vegada/volta, altre cop
Altra vegada, altra volta, altre cop o altre pic equivalen a de nou,
novament. Sn intercanviables amb una altra vegada/volta o un altre
cop, excepte quan volem dir en una ocasi vinent, a la propera vegada:

Altra volta la mateixa can! = Una altra volta la mateixa can!
Mhe trencat la cama altra vegada / una altra vegada jugant a futbol
per
Una altra vegada (= a la propera vegada) no et deixar jugar a futbol
De manera semblant a altra vegada, poden alternar amb article o
sense diferncia de signifcat altre tant i un altre tant.

La pea mha costat 120 euros i la m dobra, (un) altre tant

Un o altre
En expressions del tipus un o altre, un dia o altre, una cosa o altra:
Un dia o altre haur de reprendre la nataci o el ciclisme
Una cosa o altra haurs de fer si no vols perdre la forma fsica
Un o altre se nha dencarregar i deixar-ho ben resolt
PLURAL ALTRES I UNS ALTRES: DIFUMINACI DE LA DIFERNCIA
Mentre que en singular ls de larticle un -a s quasi general i
imprescindible en la majoria de casos, en plural la diferncia es
difumina i sovint nhi ha molt poca entre altres i uns altres, fns al punt
que, de fet, resulten prcticament intercanviables en molts contexts:
Havia viscut sempre a Itlia i volia conixer altres pasos
Havia viscut sempre a Itlia i volia conixer uns altres pasos
A banda dels manuals, ens ha recomanat altres llibres
A banda dels manuals, ens ha recomanat uns altres llibres
En lnies generals i entrant noms en la diferncia de mats i no en
lacceptabilitat de les dues possibilitats, altres sense article indica ms...,
2.3
2.4
3
101
una quantitat addicional de... i fa referncia a un conjunt indeterminat,
mentre que uns altres es refereix a uns de diferents (daquests): a un
conjunt delimitat, del qual es remarca que s distint del ja esmentat:
Hem de contractar altres persones per a fer-sen crrec
Hem de contractar unes altres persones per a fer-sen crrec

Va proposar altres mesures per a una economia sostenible
Va proposar unes altres mesures per a una economia sostenible
UNS ALTRES, DALTRES (NO SEGUITS DE SUBSTANTIU)
Quan altres apareix sol i no acompanyant un substantiu (s a dir,
funciona com a pronom), es recomana utilitzar uns altres o daltres
amb preferncia a altres:
Uns metges apliquen ja el tractament. Uns altres / Daltres, espe-
ren resultats ms fables
Si aquestes sabatilles no tagraden, en podem demanar unes al-
tres / daltres

UNS/UNES ALTRES, AMB UNS/UNES IMPRESCINDIBLE
En general, sutilitza necessriament uns altres o unes altres, s a dir,
amb larticle uns/unes, en dos casos:
Uns altres = no els mateixos
Quan uns/unes altres signifca uns/unes ... diferents, s a dir, no
els mateixos:
No mhan ats els metges dahir. Avui eren uns altres
Ara que han fet diners sn tots uns altres
Hem de rebutjar la vostra oferta, si no ens proposeu unes altres condicions
Amb pluralia tantum: unes altres tisores
Tamb sn imprescindibles uns/unes davant altres quan volem dir
uns segons..., uns... ms, usats amb substantius com tisores,
tenalles, ulleres, pantalons, calotets, calces, mitges, etc. Sn els
anomenats pluralia tantum (plurals noms): substantius que, en
4
5
5.1
5.2
102
general, susen solament en plural, per que, de fet, designen un
nic objecte compost de parts simtriques o parells de peces que
conformen una unitat.
Les tisores shan esmussat i ja no tallen. Caldr comprar-ne unes altres
Aquests pantalons et vnen estrets. Posa-ten uns altres
Aquests plurals actuen, de fet, com si fossen singulars, i en singular en
aquests contexts (un... ms) direm un altre. Aix, si en compte de ti-
sores usem un substantiu similar, per singular, com tallant, i en compte
de pantalons, utilitzem una pea anloga, per en singular, com mini-
faldilla, en les mateixes frases direm un altre, una altra, amb article:
El tallant sha esmussat i ja no talla. Caldr comprar-ne un altre
Aquesta minifaldilla et ve estreta. Posa-ten una altra
ALTRES I DALTRES
Cal usar daltres en aquestes condicions:
Pronom en + daltres
Altres acompanya necessriament el pronom en (que substitueix en
la frase el substantiu de qu es parla). En aquests casos, daltres va
seguit sovint de la construcci de + adjectiu o participi:

Fora de les tres obres que us he dit, no lin conec daltres
Si no li agraden aquests vestits, en tenim daltres
Si no li agraden aquests vestits, en tenim daltres de ms moderns/
ajustats/cenyits
A banda dels sectors continuistes majoritaris, al partit nhi ha daltres
A banda dels sectors continuistes majoritaris, al partit nhi ha daltres
de reformistes / de silenciats
Daltres = alguns altres
Lexpressi daltres es pot utilitzar tamb quan equival a alguns altres.
Alguns creuen en la reencarnaci; daltres, en la resurrecci;
daltres encara, en el no-res
6
6.1
6.2
LUN I LALTRE, TANT LUN COM LALTRE
En mbits formals cal utilitzar lun i laltre i tant lun com laltre, en
comptes de un i altre o tant un com laltre (i les respectives formes de
femen i plural):
Un i altre ha coincidit a lascensor i ni shan mirat
Lun i laltre ha coincidit a lascensor i ni shan mirat
Unes i altres sacusen mtuament de deslleialtat
Les unes i els altres sacusen mtuament de deslleialtat
Tant l'un com l'altra fan paracaigudisme
Tant lun com laltra fan paracaigudisme
ALGUN QUE ALTRE
Lexpressi algun que altre s un castellanisme. Cal dir uns pocs, alguns
pocs, un o un altre o utilitzar els adjectius minso -a o escadusser -a:
Ara tenim poca feina: noms alguna que altra comanda
Ara tenim poca feina: noms unes poques comandes / alguna
minsa comanda / alguna comanda escadussera
USOS SIMILARS A UN ALTRE EN ANGLS, FRANCS I ITALI
Un altre presenta un s bastant semblant al de langls (an + other
another), el francs (un autre, une autre) i litali (un altro, unaltra)
Sha begut tres botelles i encara nha demanada una altra
He has already had three bottles and, even so, he has asked for
another one
Il a bu trois bouteilles et il en a encore commande une autre
Ha bevuto tre bottiglie e ne ha ordinata ancora unaltra
especialitzat
8
9
103
7
104
Amunt la repblica! Avall la monarquia!, cridaven els manifestants
03
AMUNT - AVALL
Corre incansable amunt i avall
Corre incansable a dalt i a baix
El dlar va cap amunt i leuro, cap avall
El dlar va cap a dalt i leuro, cap a baix
AMUNT

I

AVALL

I NO

A DALT

NI

A BAIX

CAP AMUNT, CAP AVALL

I NO

CAP A DALT NI

CAP A BAIX

PER A EXPRESSAR POSICI MS ELEVADA
O MS BAIXA RESPECTE A UNA ALTRA
Viu dos carrers ms amunt
Viu dos carrers ms a dalt
Tal com expliquem ms avall,...
Tal com expliquem ms a baix,...
Pujarem costera amunt fns al pont i baixarem en caiac riu avall
MS AMUNT

I MS AVALL

I NO

MS (A) DALT NI

MS (A) BAIX
COSTERA AMUNT I RIU AVALL
AMUNT... !

-

AVALL... !
PER A EXPRESSAR DIRECCI
POSPOSATS A NOMS INDIQUEN DIRECCI
EXCLAMACIONS DAPROVACI I DESAPROVACI
105
CAP AMUNT, CAP AVALL:

CAP A DALT, CAP A BAIX
Per indicar direcci o moviment ascendent o descendent es diu
amunt o cap amunt i avall o cap avall. No es diu (cap) a dalt ni
(cap) a baix, que sn calcs del castell, llengua en qu arriba i abajo
expressen tant situaci (estar abajo) com moviment (ir (hacia) abajo,
navegar ro abajo).
Ahir arribrem al campament situat als 6.000 metres i avui
continuarem amunt (o cap amunt)
El dlar, que shavia mantingut, es cotitza ara a 0,85 euros i va avall
(o cap avall)
MS AMUNT, MS AVALL; MS A DALT, MS A BAIX
Es diu ms amunt i ms avall i no ms a dalt o ms a baix, fns i tot
quan no hi ha direcci o moviment explcit, sin indicaci dun lloc o
un passatge en un text situat en un nivell superior o inferior.
Veureu el poblet quasi al cim del puig, per el santuari est encara
ms amunt
A mitjan roquissar hi ha una cova estreta; ms avall, corre un riu
sorolls
Ms amunt hem enunciat els factors de la crisi que el lector trobar
desplegats ms avall, en els captols successius
COSTERA

AMUNT, RIU AVALL
Amunt i avall es posposen a substantius que designen una via o un curs,
amb el signifcat de cap a un punt superior/inferior daquesta via o curs:
Pujrem cam/carretera/costera amunt per veure el castell
Riu/Barranc/Aiges avall shan trobat els sediments ms reveladors
Les llgrimes li regalimaven galtes avall
AMUNT I AVALL

= DAC CAP ALL
La locuci amunt i avall sutilitza com una expressi fgurada que
indica dac cap all i dall cap ac, fns i tot quan no hi ha realment
ascensos ni descensos.
Caminava nervis per la sala, amunt i avall
GRAMTICA AMUNT - AVALL
1
2
3
4
especialitzat
AVALL LA TIRANIA!, MILLOR QUE

A BAIX LA TIRANIA!
Diverses gramtiques i diccionaris, fns i tot de reconegut prestigi,
recullen a baix com a expressi dhostilitat o desaprovaci. Amb tot,
cal preferir avall perqu (a) baix noms indica situaci:
(A) dalt vivien els senyors; (a) baix, els criats

No expressa, per tant, el moviment (cap a terra, en sentit fgurat
denderrocar) que implica el crit Avall la monarquia! = Tombem la
monarquia!.
Avall...! s perfectament coherent amb el crit invers, amunt...! (Amunt
la repblica!), cosa que no ocorre amb lexpressi complementria
de a baix...!: a dalt... (A dalt la repblica!), que no t s ni la recull
cap obra de referncia.
AMUNT = VISCA; AVALL = FORA

Amunt i avall sn, respectivament, exclamacions dencoratjament
i aprovaci (equivalents a visca...!) o dhostilitat i desaprovaci
(equivalents a fora...!).

Amunt la democrcia i avall la tirania!
Amunt el nostre equip!
Avall els opressors del nostre poble!
GRAMTICA AMUNT - AVALL
5
6
106
107
04
ANAR A + INFINITIU
ANAR A + (FER) = DISPOSAR-SE A (FER) O ESTAR A PUNT DE (FER)
La major part dels usos de anar a + infnitiu (anar a fer alguna cosa) sn
interferncies del castell que fns fa poc no eren gens habituals ni tan sols
en la llengua parlada. Anar a + infnitiu equival a disposar-se a (fer alguna
cosa) estar a punt de (fer alguna cosa) i sol expressar un intent o inici
dacci que sentrecreua amb una altra, que generalment la interromp.
Anava a rebutjar loferta, per ha vist que era una oportunitat
Quan anvem a tancar, ha aparegut un representant
Anava a telefonar-te, sona el timbre i, en despenjar, em surts tu!
1
ANAR A + INFINITIU ACCI IMMEDIATA
FUTUR
INTENCI
Ara / De seguida atenc/atendr el teu encrrec
Tot seguit comentem/comentarem els resultats
Lespectacle est a punt de comenar
Est per ploure
Qu fars aquest mat / a la nit / dem / a lestiu?
No pensem callar per molt que ens amenaceu
ACCI IMMEDIATA: ARA / DE SEGUIDA + PRESENT/FUTUR
FET IMMINENT: ESTAR A PUNT DE + INFINITIU, ESTAR PER + INFINITIU
FUTUR (I NO ABSOLUTA IMMEDIATESA): VERB EN TEMPS FUTUR
INTENCI: PENSAR + INFINITIU
SOLUCIONS CORRECTES MS HABITUALS
ANAR A + INFINITIU = INTENT INTERROMPUT EN EL PASSAT
(DISTANT, RECENT O MOLT RECENT)
108
GRAMTICA ANAR A + INFINITIU
Anvem a posar la clau al pany i alg va obrir des de dins
Quan has arribat, anava a telefonar-te

QUASI SEMPRE EN PASSAT (ANAVA A FER); RAR EN PRESENT (VAIG A FER)
Com que al ms sovint anar a + (fer) indica un intent o inici dacci
interrompuda per una altra, el verb sol presentar-se quasi sempre
en passat (en imperfet dindicatiu: anava a...), com es veu en els
exemples del punt anterior: Anava a posar la clau i..., anava a
telefonar-te.
Per aix mateix, en aquesta construcci el futur (anir a fer) s
impossible i el present (vaig a fer) s bastant infreqent, si no s que
es tracta de lanomenat present histric, s a dir, una narraci del
passat, distant o immediat, com si fos present:
I a taula, vaig a encendrem una cigarreta i em crida Ja tornes a fumar?
= I a taula, anava a encendrem una cigarreta i em va cridar Ja
tornes a fumar?
Cal precisar que no tots els anava a + infnitiu sn mecnicament
correctes. La intenci o la imminncia en el passat no sexpressa amb
anava/anaves/anava a... sin amb les corresponents construccions
per a imminncia i intenci (vegeu els punts 3.1 o 3.3, respectivament).
Com a norma prctica general, cal substituir tots els usos de anar
a + infnitiu que no combinen aquestes dues condicions: intent
interromput + en el passat (un passat que pot ser tamb el dun fet
que acaba docrrer). Tot seguit donem una srie de construccions
correctes per a cada cas:
SOLUCIONS NORMALS A ANAR A + INFINITIU

Anar a + infnitiu no t cap dels valors de futur o dintenci que
presenta en castell (o en francs o en angls), signifcats que
sexpressen de les maneres segents:
Acci immediata: ara (mateix) + temps verbal de present o futur
Lacci immediata, que es produir en un lapse de temps molt breu,
3
3.1
2
109
sexpressa amb un adverbi o locuci que indica simultanetat o
imminncia absoluta (ara, ara mateix, de seguida, tot seguit, a con-
tinuaci) i el temps verbal en present o futur.
Ara (mateix) / De seguida expliquem/explicarem el concepte dalienaci
Anem a explicar el concepte dalienaci
Si s en el passat, lacci immediata sexpressa en temps condicional
i amb qualsevol de les locucions temporals que hem enumerat ads,
excepte ara i ara mateix:
Va dir que a continuaci / tot seguit / de seguida ens passaria un vdeo
Va dir que anava a passar-nos un vdeo
Acci futura no immediata: temps verbal de futur
Si lacci no s estrictament immediata, sin futura (fns i tot si succeeix
durant el mateix dia o part del dia: aquest mateix mat, vesprada, nit)
sexpressa en futur. Tamb s perfectament normal usar el present
com a indicaci de la proximitat amb qu se sent lacci:
Qu fars/fas aquest mat desprs desmorzar?
Qu vas a fer aquest mat desprs desmorzar?
Ens veurem/veiem a la nit, no?
Ens anem a veure a la nit, no?

A on anirs dem, en acabar les classes?
A on vas a anar dem, en acabar les classes?
No ser fcil, per acabar la tesi en un parell de mesos
No va a ser fcil, per vaig a acabar la tesi en un parell de mesos
Intenci: pensar + infnitiu
La intenci (o la resoluci a fer alguna cosa) sexpressa sobretot amb
el verb pensar + infnitiu.
Digueu el que digueu, pensem anar a la festa
3.2
3.3
110
Digueu el que digueu, anem a anar a la festa
La intenci en el passat sexpressa tamb amb pensar + infnitiu: pen-
sava/pensaves... fer... Cal no estendre mecnicament la consideraci
errnia que anava a + infnitiu s sempre correcte:
Em va assegurar que pensava dedicar ms temps a la famlia
Em va assegurar que anava a dedicar ms temps a la famlia

Imminncia: estar a punt de + infnitiu
La imminncia sexpressa amb estar a punt de, estar per o altres
frmules idiomtiques:
Muts!, que la pellcula est a punt de comenar
Muts!, que la pellcula va a comenar

Sembla que est per ploure
Sembla que vol ploure
Sembla que va a ploure
Altres usos incorrectes de anar a
Respostes emftiques dafrmaci, dubte o negaci
El castell recorre a ir a + infnitiu com a manera de donar una resposta
emftica a una afrmaci, un dubte o una negaci: Cmo voy a
saberlo!, Cmo vas a adelgazar si solo comes chucheras?, Qu
me va a decir a m este botarate?. Per a aquesta construcci no hi
ha una nica frmula en catal, per b que sovint poden funcionar
expressions del tipus com vols/voleu que (no)..., com (o qu) ha de...
Com vaig a saber-ho!
Com vols que ho spiga!

Com vas a aprimar-te si noms menges llepolies?
Com vols aprimar-te si noms menges llepolies?
Qu em va a dir a mi aquest borinot?
Qu mha de dir a mi aquest borinot?
3.4
3.5
3.5.1
111
Locucions
Cal evitar calcs del castell de locucions freqents com ara:
Anem a veure = A veure, vegem
Anem a veure si ho entenc: tha insultat o no?
A veure / Vegem si ho entenc: tha insultat o no?

Qu li anem a fer!
Qu hi farem!
ANAR A + INFINITIU, CORRECTE SI ANAR S VERB DE MOVIMENT
Els usos incorrectes de anar a, calcats del castell, no shan de
confondre amb anar a + infnitiu (p. ex. anar a passejar) en qu anar
correspon realment al verb de moviment que equival a dirigir-se,
encaminar-se, acostar-se:
Anem a fer una passejada pel parc? =
= Eixim a fer una passejada pel parc?
La sents plorar i no vas a veure qu li passa! =
= La sents plorar i no tacostes a veure qu li passa!
De bon mat va a prendre un caf al Cafexprs i desprs va a com-
prar el pa =
= De bon mat passa a prendre un caf al Cafexprs i desprs
sacosta a comprar el pa
3.5.2
4
112
05
B - BEN
B PREN LA FORMA BEN + ADJECTIU, ADVERBI O VERB
Ladverbi ( p. 232) b, contrari de malament, es transforma en ben
si va davant de la paraula sobre la qual incideix: davant un adjectiu,
un adverbi o un verb. Compareu:
Ho he fet b Aix est ben fet
s un diputat que parla b s un diputat ben eloqent
No ests b? No, estic ben refredada
Tot i que la forma verbal ms freqent amb la qual susa ben s un
participi (ben pensat), tamb pot utilitzar-se davant un infnitiu:
Que s mestre en lart de ben menjar, ja tho pots ben creure!:
mira els plats que es prepara
BEN B
Noteu lexpressi ben b, que, a banda del signifcat literal de molt
b, vol dir almenys o sense exageraci en frases afrmatives i en
frases negatives equival a exactament, precisament:
I a la sala, amb capacitat per a 300 persones, nhi havia ben b 400
El resultat fnal no s ben b el que havem previst
especialitzat
b ben
Parlab s una persona benparlada i beneloqent
Li ho has ditb Li ho has dit ben b
Li ho has dit ben dit
B PREN LA FORMA BEN SI VA DAVANT ADJECTIU, ADVERBI O VERB
BEN + ... = BEN ELOQENT, BEN B, BEN DIT
112
113 113
06
COM A - COM
COM A

+ SUBSTANTIU O ADJECTIU = EN QUALITAT DE
Susa com a quan es vol dir en qualitat de, amb el paper de i quan
segueix immediatament un substantiu o adjectiu.
[a] El seu vot com a membre ms antic s tingut molt en compte
[b] s un projecte que oferim a la societat com a instrument de progrs
[c] No parlar com a diputada sin com a ciutadana que no vol privilegis
[d] En xode viem Paul Newman com a Ari Ben Canaan, activista jueu
[e] Ladoraven com a immortal
[f] Han intentat vendre lobra com a irreverent i escandalosa
Els adjectius poden anar precedits dun adverbi:
[f] Han intentat vendre lobra com a escandalosament irreverent
[g] Sense embuts: defnir el seu comportament com a molt lamentable
COM A, S SEMBLANT A LANGLS AS
Com a presenta un s semblant a langls as + adjectiu o substantiu
en frases com les segents:
1
Com a president, el Sr. Rius ha obert la sessi
Lhomenatgem com a gran defensor de les llibertats
Actua com a Bob Woodward, un periodista del cas Watergate
Rius fa el discurs com el president viu de ms edat
Lhomenatgem com aquell gran defensor de les llibertats que fou
Actua com un dels periodistes del cas Watergate, Bob Woodward
COM A + ADJECTIU O SUBSTANTIU IMMEDIATS
COM + ALTRES MOTS DIFERENTS DADJECTIU
O SUBSTANTIU: COM EL, COM UNA, COM AQUELL
FORMA GENERAL: COM A
FORMA EN CONDICIONS ESPECIALS: COM
2
114
GRAMTICA COM A COM
Some people oppose these practices as immoral
Alguns soposen a aquestes prctiques com a immorals
On the picture, Redford as Bob Woodward in All the Presidents Men
En la foto, Redford com a Bob Woodward en Tots els homes
del president
Per a ms informaci, vegeu el punt 7: As - like: parallels anglesos
de com a - com.
COM (SENSE A), SI NO VA SEGUIT IMMEDIATAMENT DADJECTIU O SUBSTANTIU
Com a perd la a i es transforma en com quan va seguit immediatament
per qualsevol altra classe de paraula diferent dadjectiu o substantiu.
Generalment, es tracta de determinants: articles (el, la; un, una),
demostratius (aquest -a, aquell -a, etc.) o indefnits (algun -a), per
tamb hi entren preposicions o altres categories de paraules.
Compareu amb les frases corresponents de lapartat 1:
[a] El seu vot com el membre ms antic de la comissi s tingut molt
en compte
[b] s un projecte que oferim a la societat com un instrument de progrs
[c] Parlar com aquella ciutadana que sempre ha defensat eliminar privilegis
[d] En xode viem Paul Newman com un tal Ari Ben Canaan,
activista jueu
[e] Ladoraven com algun dels molts dus del seu pante
[f] Han intentat vendre lobra com duna irreverncia escandalosa
[g] Sense embuts: defnir el seu comportament com quelcom lamentable
COM A = EN QUALITAT DE; COM = IGUAL QUE
Com a (= en qualitat de) i com (= igual que) noms oposen els
seus signifcats respectius quan van directament seguits per un
adjectiu o un substantiu. Aquesta coincidncia, en la prctica, ocorre
poc i noms es dna en frases com les segents:
Sho van partir tot com a bons germans - Sho van partir tot com
bons germans
3
4
GRAMTICA COM A COM
Actua com a James Dean - Actua com James Dean

Sho van partir tot com a bons germans =
= Sn germans i en qualitat de bons germans sho van partir tot
Sho van partir tot com bons germans =
= Sho van partir tot, igual que els bons germans

Actua com a James Dean =
= Actua amb el paper de James Dean
Actua com James Dean =
= Actua igual que James Dean
S INFORMAL DE COM A EN COMPTES DE COM
En la llengua colloquial, sobserva un ampli s de com a (en comptes
del recomanat com) sempre que va seguit de substantiu o adjectiu en
plural, encara que signifque igual que. Ara b, aquest s un s que
generalment sevita en els registres formals:
Treballen com a esclaus, de sol a sol
Treballen com esclaus de sol a sol [= igual que els esclaus]
Es llanaren sobre els entrepans com a llops
Es llanaren sobre els entrepans com llops [igual que els llops]
Quan vam sentir la notcia, vam obrir uns ulls com a plats
Quan vam sentir la notcia, vam obrir uns ulls com plats [igual que uns plats]
COM A + INFINITIUS I PARTICIPIS
Linfnitiu ( p. 228) s la forma del verb que t un carcter anleg al
del substantiu. Dinar, per exemple, s totes dues coses: Vull dinar a
la una; Vull el dinar a la una.
Semblantment, el participi ( p. 240) s la forma del verb amb
carcter anleg a ladjectiu. Pintat -ada pot fer les dues funcions: Ha
pintat la cuina i ha posat paper pintat al menjador.
115
especialitzat
5
6
mitj
GRAMTICA COM A COM
En conseqncia, linfnitiu i el participi poden utilitzar-se amb com a
en condicions similars a les dels substantius i els adjectius:
Lapartament, lhan venut com a renovat, i aix que encara t molt dantic
expressi anloga a aquesta amb adjectiu:
Lapartament, lhan venut com a nou, i aix que encara t molt dantic
Com a prometre, s capa de prometret el sol i la lluna
expressi anloga a aquesta amb substantiu:
Com a promesa, s capa de fer-te la promesa del sol i la lluna
AS - LIKE : PARALLELS ANGLESOS DE COM A - COM
Com a t un s ms o menys semblant al de langls as (per oposici
a like = com):
His vote as the oldest member of the committee is held in high consideration
Im not going to speak as a deputy, but as a citizen who wants no privileges
In Exodus we saw Paul Newman as Ari Ben Canaan, a Jewish activist
I, igual que en catal, as expressa, en certes condicions, signifcats
diferents respecte a like (com):
As a psychologist, Id recommend you show more self-control
Like the psychologist, Id recommend you show more self-control

Com a [= en qualitat de] psicleg, et recomenaria mostrar ms
autocontrol
Com [= igual que] psicleg, et recomanaria mostrar ms autocontrol
Malgrat la semblana de comportament de com a i as, cal tenir ben
present una diferncia ds important: mentre que en angls as pot
anar seguit per un article o per qualsevol altre modifcador (as the old-
est member, as a citizen, his role as that Jewish activist who helps
refugees), com a en catal, no. Compareu en els exemples anteriors:
116
7
117
especialitzat
GRAMTICA COM A COM
com a membre - com el membre
com a psicleg - com un psicleg
com a activista jueu que ajuda els refugiats - com aquell activista
jueu que ajuda els refugiats
118
07
GENS - RES
GENS = EN ABSOLUT, NI GOTA, NI MICA
Com que gens i res tenen en la majoria dels casos un equivalent nic
en castell, nada, sovint sen fan calcs i susa res en contexts en qu
caldria dir gens. Gens s intercanviable per en absolut o per ni gota
(de) o ni mica (de).
Saps parlar rus? Jo? Res!
Saps parlar rus? Jo? Gens! =
= Saps parlar rus? Jo? En absolut! / Ni gota!
Escoltam un poc, que no tens res de pacincia
Escoltam un poc, que no tens gens de pacincia =
= Escoltam un poc, que no tens pacincia en absolut =
= Escoltam un poc, que no tens ni gota de pacincia
Per a mi, la pellcula no t res dinters
Per a mi, la pellcula no t gens dinters =
= Per a mi, la pellcula no t ni mica dinters
No magrada res = No magrada cap cosa
La novella no mha agradat gens =
= La novella no mha agradat en absolut
De la novella no mha agradat res =
= De la novella no mha agradat cap cosa
Per tant, cal dir
RES = CAP COSA
GENS = EN ABSOLUT, NI GOTA
No magrada gens = No magrada en absolut
1
119
GRAMTICA GENS - RES
RES = CAP COSA

Res s substituble per cap cosa (compareu, respectivament, amb
les frases anteriors):

Qu saps dir en rus? Jo? Res! =
= Qu saps dir en rus? Jo? Cap cosa!
Escoltam un poc, que no tens res a perdre si em fas cas =
= Escoltam un poc, que no tens cap cosa a perdre si em fas cas
Per a mi, la pellcula no t res amb tant dinters com el dileg fnal =
= Per a mi, la pellcula no t cap cosa amb tant dinters com el
dileg fnal

MS COMPARACIONS ENTRE GENS I RES
Por de fer salt de pont? A mi, no mespanta res! =
= A mi, no mespanta cap cosa, ni el salt de pont!
Por de fer salt de pont? A mi, no mespanta gens! =
= A mi, el salt de pont no mespanta en absolut!
s un farsant i no em crec res del que diu =
= s un farsant i no em crec cap cosa del que diu
s un farsant i no mel crec gens =
= s un farsant i no mel crec en absolut
GENS I RES EN INTERROGATIVES O CONDICIONALS
En frases interrogatives i condicionals, gens i res poden adquirir un sentit
positiu i equivalen, respectivament, a un poc (de) o alguna cosa.
Si li venia gens de gana, es distreia amb altres pensaments =
= Si li venia un poc de gana, es distreia amb altres pensaments
La senyora vol res ms o ho comptem ja tot? =
= La senyora vol alguna cosa ms o ho comptem ja tot?
2
3
4
GRAMTICA GENS - RES
Per a ms informaci, vegeu el punt 3 de la ftxa Algo (p. 35) i el punt
3 de la ftxa Cap - cap de - gens - ningun (p. 163).
121
08
HAGUS EN COMPTES DE HAURIA
SI HAGUS..., HAURIA...: NO SI HAGUS..., HAGUS
Si hagus fet aix, no hauria passat all
En les frases que expressen condici en el passat (Si hagus callat,
shauria estalviat un disgust), cal usar aquesta estructura de verbs:
Si hagus..., hauria...
i no aquesta
Si hagus..., hagus...
Si hagus callat, shagus estalviat un disgust
Ms exemples:
Si ho hagus sabut, li ho hagus dit
Si ho hagus sabut, li ho hauria dit
No hauria passat all, si hagus fet aix
Sha de tenir present que la segona part, o conseqncia, de
lestructura condicional (si A, B), pot ocupar tamb la primera posici:
Li ho hagus dit, si ho hagus sabut [= B, si A]
Li ho hauria dit, si ho hagus sabut [= B, si A]

No hauria passat all (amb condici no explcita)
I tamb cal tenir en compte que, de vegades, la condici (la frase que
comena amb si) pot no aparixer explcitament:
Si
Noms que
Encara que
Per molt que
mho hagus proms, mho cregut
hagus
hauria
1
1.1
1.2
1.3
122
GRAMTICA HAGUS EN COMPTES DE HAURIA
Li ho hagus dit, per aleshores jo no en sabia res
Li ho hauria dit, per aleshores jo no en sabia res
frases en qu, de fet, hi ha una condici implcita:
(Si ho hagus sabut), li ho hauria dit, per aleshores jo no en sabia res
ENCARA QUE HAGUS FET AIX, HAURIA PASSAT ALL
Aquesta construcci es pot trobar tamb en uns tipus doracions
que tenen molt en com amb les condicionals: les concessives,
que indiquen Fins i tot si passa aix, no passa all que sesperaria:
Encara que ploga, pensem anar a crrer. Les oracions concessives
expressen una condici especial (Fins i tot si passa aix,...) en qu no
es dna la conseqncia previsible (... no passa all que esperarem)
i solen anar introdudes per encara que, per ms que, per molt que,
ni que i frmules semblants.
Encara que mho hagus proms, no mho hagus cregut
Encara que mho hagus proms, no mho hauria cregut
(Equivalent a la frase condicional Si mho hagus proms, encara
aix no mho hauria cregut)

No haguessen descobert lamagatall, encara que haguessen
portat gossos
No haurien descobert lamagatall, encara que haguessen por-
tat gossos
(Equivalent a Si haguessen portat gossos, encara aix no haurien
descobert lamagatall)
Per molt que hagus pogut cridar, no lhagus sentida ning
Per molt que hagus pogut cridar, no lhauria sentida ning
(Equivalent a Si hagus pogut cridat, fns i tot aix no lhauria sentida ning)
ALTRES POSSIBILITATS
Cal afegir altres possibilitats de frases concessives o dun altre tipus
que, com les anteriors, en darrera instncia sn tamb reductibles a
una frase condicional implcita.
2
3
123
GRAMTICA HAGUS EN COMPTES DE HAURIA
Ni que mho hagus demanat agenollat, li hagus deixat la moto nova
Ni que mho hagus demanat agenollat, li hauria deixat la moto nova
(= Si mho hagus demanat agenollat, encara aix no li hauria deixat
la moto nova)
Ni pagant-nos lentrada, hagussem anat a un espectable tan degradant
Ni pagant-nos lentrada, haurem anat a un espectable tan degradant
(= Fins i tot si ens haguessen pagat lentrada, no haurem anat a un
espectacle tan degradant.)
Sense el suport de certes potncies el rgim no hagus sobreviscut
Sense el suport de certes potncies el rgim no hauria sobreviscut
(= Si no hagus tingut el suport de certes potncies, el rgim no
hauria sobreviscut)
HAGUERA COM A EQUIVALENT A HAGUS
En una bona part dels parlars valencians susen les formes haguera,
hagueres, haguera... i no les ms generals en la resta del catal:
hagus, haguesses (o haguessis), hagus.... per a limperfet de
subjuntiu. Totes dues sn correctes, per en els mbits ms formals
es prefereixen aquestes darreres (hagus...), que, a ms de ser les
clssiques i prpies duna part del valenci (el septentrional), sn
convergents amb la resta de lrea lingstica.
Per tant, en totes les frases dels apartats anteriors tamb s possible,
especialment en els mbits ms informals, utilitzar les formes
haguera, etc. quan lexemple porta hagus, etc.
4
124
09
HO (PRONOM)
HO SUBSTITUEIX A, AIX O ALL O TOTA UNA FRASE SENCERA
Ho s el pronom que substitueix a, aix o all o tota una frase
sencera amb la funci de complement directe ( p. 227):
Aix, no mho torneu a demanar, que no ho consentir
Ja mho pensava, que era un bocamoll
Llanar-me en paracaigudes? No ho provaria ni per un mili!
1
HO

SUBSTITUEIX
Tant si s mascul com femen, singular o plural
A, AIX, ALL I FRASES SENCERES (COM A COMPLEMENT DIRECTE)
ALL QUE ALG O ALGUNA COSA S, EST, SEMBLA O PAREIX
Aix no mho hauria pensat mai dell
All ja ho tenia oblidat i li ho has recordat
Mha proms no beure ms, per no mho crec
Mha proms que no beur ms, per no mho crec
Diuen que s un cnic i jo no ho veig aix [ho = que s un cnic]
Diuen que s un cnic i jo no el veig aix [el = a ell]
HO NO SUBSTITUEIX SUBSTANTIUS QUE DESIGNEN COSES
Vols el ganivet ? S, passa-mho S, passa-mel
Vols la cullera? S, passa-mho S, passa-me-la
Per luniforme semblen infermeres, per no ho sn
[ho = infermeres]
Els dies de feina estava malalt i avui, dissabte, ja no ho est
[ho = malalt]
s molt vergonyosa, per no ho sembla [ho = vergonyosa]
HO

SUBSTITUEIX L'ATRIBUT
125
GRAMTICA HO (PRONOM)
S CASTELLANITZAT DEL PRONOM EL PER HO
s incorrecte usar el pronom el (amb les variants lo, l, l) en els casos
descrits en el punt anterior. Aquesta substituci s un calc dur del
castell, llengua que en aquests contexts usa el pronom lo:
Aix, no mel torneu a demanar, que no el/lo consentir
Ja mel/lo pensava, que era un bocamoll
Llanar-me en paracaigudes? No el/lo provaria ni per un mili!
HO I EL: VALORS BEN DIFERENTS
En certes frases, segons que posem el pronom ho o el pronom el,
canvia el signifcat, perqu substitueixen elements diferents: el, un
mascul singular; ho, una oraci sencera:
Veus que el rellotge del campanar marca les cinc?
No ho veig [ho = que el rellotge marca les cinc]
No el veig [el = el rellotge del campanar]
Diuen que s un cnic i jo no ho veig aix [ho = que s un cnic]
Diuen que s un cnic i jo no el veig aix [el = a ell]
HO NO SUBSTITUEIX SUBSTANTIUS QUE DESIGNEN COSES
El pronom ho substitueix els pronoms neutres a, aix o all, tal com
sindica en el punt 1. Per aquest motiu alguns nous catalanoparlants
interpreten errniament que, com a neutre, cal utilitzar ho per a
reemplaar substantius que designen coses o objectes.

Encara que es tracte de coses, susa el pronom del gnere mascul
o femen (el, la, els, les) segons el gnere gramatical del substantiu:
Vols el martell? S, passa-mho S, passa-mel
Vols la maa? S, passa-mho S, passa-me-la
Vols les tenalles? S, passa-mho S, passa-me-les
HO ACOMPANYA TOT QUAN TOT VOL DIR TOTES LES COSES
A ms de les condicions ds del pronom ho descrites en els punts
anteriors, sutilitza obligatriament ho acompanyant la paraula tot
quan aquesta signifca totes les coses.
2
3
5
4
126
Lhe deixat un moment sol a la cuina i mho ha embrutat tot
Tho posem tot dins el maleter? S, poseu-ho tot all dins
s una pessimista radical: tot ho veu negre

Compareu
Ja thas llegit tot el llibre? No me lhe llegit tot encara
amb
Ja tho has llegit tot? No mho he llegit tot encara
HO AMB ELS VERBS SER, ESTAR, PARIXER, SEMBLAR
Ho: forma general de latribut
Les paraules que fan la funci datribut ( p. 225) (s a dir, que
indiquen all que alg o alguna cosa s, est, pareix, sembla o aparen-
ta) se substitueixen pel pronom ho, amb independncia del gnere i del
nombre: tant si van en singular com en plural, en mascul o en femen.
Les paraules ms habituals en la funci datribut sn substantius
i adjectius (s metge / un bon cardileg; Sn eivissencs / alts i
prims; Semblen malalts). Ara, tamb hi podem trobar participis
(Estava encesa amb tu), adverbis (Ha estat b; Era tard) i
expressions comenades per preposici (Sn dEivissa, s per al
jard, Semblen de vidre).
Ja s farmacutica? Ja ho s: li van donar el ttol fa un mes
El nou conserge s un malfeiner de marca o mho sembla a mi?
Estigueren ben amargats per la mort del fll i deu anys desprs
encara ho estan
Al fnal, els plats de cermica sn per a la taula del menjador o
no ho sn?
Diuen que s sensible i primmirat. Si ho s, no ho aparenta gens!
Han estat b un parell danys, per ara ja no ho estan i volen
separar-se
Si el pare pareixia de geni curt, el fll encara ho pareix ms
s castellanitzant del pronom el (lo/l) en compte de ho
Cal evitar ls, habitual en castellanoparlants, dusar el o lo per ho,
calcant del castell lo (Lo es, Lo parecen).
6
6.1
6.2
127
Tu dius que s desinteressat, per crec que no l/lo s
Tu dius que s desinteressat, per crec que no ho s
No sn delinqents. Si tel semblen o no, tu mateix...
No sn delinqents. Si tho semblen o no, tu mateix...
Vegeu el punt 6.3 per a un s possible dels pronoms el, la, els, les
amb els verbs ser, estar, semblar, parixer, aparentar en condicions
diferents daquest s castellanitzant.
Ho i el/la/els/les
Quan latribut va precisat amb un article determinat (el, la, els, les),
tradicionalment la gramtica normativa ha prescrit ls dels pronoms
el, la, els, les, segons el gnere (mascul o femen) i nombre (singular
o plural). Aix a la pregunta Els de groc sn els jugadors del Vila-
real? calia respondre S que els sn / No els sn, mentre que a
Els de groc sn jugadors del Vila-real?, la resposta era S que ho
sn / No ho sn.
Actualment, la majoria de les gramtiques admeten la doble possibilitat
d'usar ho (que s la general en la parla) o b el / la / els / les:
Aquelles que us saluden sn les vostres amigues?
S que ho sn
S que les sn
La vena del tercer B s ja la presidenta o no ho s encara?
La vena del tercer B s ja la presidenta o no ls encara?
En per a mfasi dintensitat
Quan es fa ressaltar la intensitat o el carcter quantitatiu de latribut,
sutilitza en. Compareu:
Est contenta amb laprovat? S, que ho est.
Est contenta amb laprovat? Nest moltssim! / Que si
nest: moltssim!

Per a ms informaci, vegeu el punt 4 de la ftxa En (pronom), p. 54.
6.3
6.4
128
10
LI, ELS + EL, LA, ELS, LES, HO, EN
SEL, SE LA... ENFRONT DE LIL, LI LA... I ELS EL, ELS LA...
Les combinacions de se amb altres pronoms (sel, se la, sels, se les,
sho, sen) noms sutilitzen quan el mateix subjecte que fa lacci
ns tamb el destinatari (s a dir, quan s una acci refexiva, que
recau sobre el mateix que la fa):
La nvia va agafar lanell i sel va posar [al nuvi]
La nvia va obrir els regals i sels va mostrar [a les amigues]
Sempre ho havia desitjat i, en fer els 40, els germans li ho van regalar
Sempre ho havia desitjat i ell mateix sho va regalar en aprovar lexamen
sel, se la, sels, se les, sho, sen
CALC DEL CASTELL
Li ho va regalar
= a una altra persona
Sho van regalar
= a ells mateixos, a elles mateixes
Sho va regalar
= a ell (-a) mateix (-a)
li (singular)
els (plural)
+ el, la, els, les, ho, en
SI EL PRONOM DE DESTINATARI INDICA UNA PERSONA DIFERENT DEL SUBJECTE
sel, se la, sels, se les... PER A DESTINATARI DIFERENT DEL SUBJECTE
La nvia va agafar lanell i sel va posar [= a ella mateixa]
La nvia va agafar lanell i lil (o lhi) va posar [al nuvi]
Els ho van regalar
= a altres persones
1
SE + PRONOM = SENTIT REFLEXIU (QUI FA LACCI NS TAMB EL DESTINATARI)
129
GRAMTICA LI, ELS + EL, LA, ELS, LES, HO, EN
La senyora va desembolicar el penjoll i sel va posar abans de
la festa
La senyora va desembolicar les joies i se les va posar abans de
la festa
En tots dos casos, la senyora que desembolica el penjoll o les joies
s qui sel posa o se les posa a si mateixa.
Compareu-ho amb aquestes frases, en qu la senyora posa el penjoll
o les joies a una altra persona (li o hi) o a altres persones (els), s a dir,
en qu el destinatari s diferent del subjecte que fa lacci:
La senyora va desembolicar el penjoll i lil (o lhi) va posar abans de
la festa
La senyora va desembolicar les joies i li les (o les hi) va posar abans
de la festa
La senyora va desembolicar els penjolls i els els va posar abans de la festa
La senyora va desembolicar les joies i els les va posar abans de la festa
Per a ms informaci sobre les combinacions de pronoms que
apareixen entre parntesis (lhi = lil; les hi = li les), vegeu el punt 6:
Combinacions dobles de pronoms amb li i amb hi.
SEL, SE LA, SELS MAL USATS EN COMPTES DE LIL, LI LA... I ELS EL, ELS LA...
s un calc molt dur del castell utilitzar les combinacions de doble
pronom amb se (sel, se la, sels, se les, sho, sen) amb el valor de
li o els + pronom:
Va desembolicar el regal i sel va donar abans de la festa
Cal dir, segons que el destinatari siga singular o plural:
Va desembolicar el regal i lil / lhi va donar abans de la festa [= a ell o ella]
Va desembolicar el regal i els el va donar abans de la festa [= a ells o elles]
Sel en aquests casos sona en catal igual de malament com si alg
2
130
digus en castell Desenvolvi el regalo y le lo dio antes de la festa
o Desenvolvi el regalo y les lo dio antes de la festa.
DESTINATARI DISTINT DEL SUBJECTE: LI O ELS
Les combinacions correctes de pronom de destinatari distint del
subjecte sexpressen amb li per al singular (a ell o a ella) i amb els per
al plural (a ells o a elles) + el, la, els, les, ho, en (complement directe):
Destinatari singular (= a ell, a ella): li + el, la, els, les, ho, en

Destinatari plural (= a ells, a elles): els (los, ls) + el, la, els, les, ho, en
Per a les variants de forma dels pronoms, indicades entre parntesis,
els=los=ls, vegeu Pronoms febles: formes variables per posici, p. 224.
Hi, en comptes de li, s una forma possible en les combinacions amb
destinatari singular. Per a ms informaci, vegeu el punt 6: Combi-
nacions dobles de pronoms amb li i amb hi.
DESTINATARI SINGULAR (= A ELL O A ELLA): LI + EL, LA, ELS, LES, HO, EN
Les combinacions de li (que designa un destinatari singular: a ell o a ella),
seguit dun altre pronom (que indica la cosa destinada) sn les segents:
Volia tornar-li el disc, per no lil vaig tornar
Volia tornar-li la novella, per no li la vaig tornar
Volia tornar-li els auriculars, per no lils vaig tornar
Volia tornar-li les ulleres, per no li les vaig tornar
Volia tornar-li all que havia deixat, per no li ho vaig tornar
Volia tornar-li cent euros, per lin vaig tornar noms vint
Per a altres combinacions possibles de pronoms equivalents amb li
com a forma alternativa a hi, vegeu el punt 6.
DESTINATARI PLURAL (= A ELLS O A ELLES): ELS (LOS, LS) + EL, LA, ELS,
LES, HO, EN
Els indica un destinatari plural, s a dir, a ells o a elles. Pren tamb les formes
los o ls (vegeu Pronoms febles: formes variables segons la posici, p. 244).
3
4
3.1
3.2
5
131
Seguit dun altre pronom de la cosa destinada, les combinacions sn
les segents:
Volia tornar-los el disc, per no els el vaig tornar (o no vaig tornar-los-el)
Volia tornar-los la novella, per no els la vaig tornar (o no vaig tornar-los-la)
Volia tornar-los els auriculars, per no els els vaig tornar (o no vaig
tornar-los-els)
Volia tornar-los les ulleres, per no els les vaig tornar (o no vaig
tornar-los-les)
Volia tornar-los all que mhavien deixat, per no els ho vaig tornar
(o no vaig tornar-los-ho)
Volia tornar-los cent euros, per els en vaig tornar noms vint (o
noms vaig tornar-los-en vint)
Encara no els has tornat el disc que et van deixar? Tornals-el de seguida!
Encara no els has tornat la novella que et van deixar? Tornals-la
de seguida!
Encara no els has tornat els auriculars que et van deixar? Tornals-
els de seguida!
Encara no els has tornat les ulleres que et van deixar? Tornals-les
de seguida!
Encara no els has tornat all que et van deixar? Tornals-ho de seguida!
Encara no els has tornat cap dels cent euros que et van deixar?
Tornals-en vint com a mnim!
COMBINACIONS DOBLES DE PRONOMS AMB LI I AMB HI
Les combinacions lil, li la, lils, li les sn prpies del valenci. En
la resta del catal es mantenen, amb algunes particularitats, les
combinacions clssiques que eren generals tamb en valenci fns al
segle XVIII i que consisteixen a:
a) usar hi (i no li) per al destinatari singular
b) situar aquest hi en el segon lloc de la combinaci amb el, la, els, les
lhi = lil
la hi = li la
els hi = lils
les hi= li les
6
132
Volia tornar-li el disc, per no lhi vaig tornar (= lil vaig tornar)
Volia tornar-li la novella, per no la hi vaig tornar (= li la vaig tornar)
Volia tornar-li els auriculars, per no els hi vaig tornar (= lils vaig tornar)
Volia tornar-li les ulleres, per no les hi vaig tornar (= li les vaig tornar)
La resta de casos es resolen, dacord amb la normativa, tal com sha
indicat per a les formes valencianes en els punts 4 i 5 o, dit ms breument:
li ho i lin per al destinatari singular;
totes les combinacions de plural del punt 5, s a dir, les habituals
en valenci per al destinatari plural (els + ...).
Per a formes usades en la llengua oral en la resta del catal, vegeu
el punt 7.
COMBINACIONS BINRIES DE PRONOMS C. DIRECTE + C. INDIRECTE: VISI
GENERAL I COMPARACI DE SISTEMES
El sistema valenci constitueix un entramat de combinacions ms
sistemtic i ben estructurat que el de la resta del catal, perqu:
Mant el pronom li, sense canviar-lo a hi pel fet que es combine amb
un altre pronom (+ el, la, els, les, ho).

Sistema valenci: lil, li la, lils, li les...
volia portar
Sistema catal general: lhi, la hi, els hi, les hi...
Li mant en el sistema valenci sempre la mateixa primera posici,
tant si el complement directe s un substantiu (Volia tornar-li

el
disc) com si s un pronom (Volia tornar-lil o Lil volia tornar).
Contrriament, lordre sinverteix en el sistema general: Volia tornar-
li el disc per Volia tornar-lhi, frase en qu l = el disc i hi=li, s a
dir, en posicions inverses.
La combinaci li + el, la, els, les, amb destinatari singular, presenta
la mateixa estructura destinatari + complement directe (CD) que
quan el destinatari s plural (els + el, la, els, les). En el catal general
7
7.1
7.2
7.3
132
133
lordre normal en singular (lhi, la hi, els hi, les hi = CD + destinatari)
sinverteix en el plural, que s igual que en el sistema valenci :
Sistema valenci:
Volia tornar-li el disc Volia tornar-lil [destinatari + CD]
Volia tornar-los el disc Volia tornar-los-el [destinatari + CD]
Sistema del catal general:
Volia tornar-li el disc Volia tornar-lhi [CD + destinatari]
Volia tornar-los el disc Volia tornar-los-el [destinatari + CD]
En el sistema valenci les combinacions de li + ho i li + en (li ho, lin),
que sn normatives per a tot el catal, tamb presenten la mateixa
estructura amb destinatari li + complement directe que la resta del
singular: lil, li la, lils, li les tenen la mateixa posici i composici que li
ho, lin. En catal general, segons la normativa, hi ha amb destinatari
singular, duna banda, CD + hi (lhi, la hi, els hi, les hi) i, de laltra, amb
composici i ordre diferent li + CD (li ho, lin).
Volia tornar-li aix Volia tornar-li-ho
Volia tornar-li cent euros Deuros, volia tornar-lin cent
Daltra banda, el sistema del catal general de combinacions binries
de pronoms, tal com es practica en la llengua oral, presenta notables
discrepncies amb la normativa. De fet, en la parla espontnia i
colloquial:
les combinacions amb destinatari singular (lhi, la hi, li ho) es
redueixen a lhi;
les combinacions amb destinatari plural (els el, els la, els els, els
les, els ho) es redueixen a els hi;
les combinacions de destinatari singular o plural amb en (lin, els
en) passen a totes dues a nhi o b la de destinatari plural (els en) es
resol com a els hi en o els nhi (ms aviat pronunciat els en hi).
Exposem tot seguit quines sn les formes escrites i normatives i
quines les orals i informals del sistema del catal general:
especialitzat
7.5
7.6
7.4
134
Destinatari singular: li
Ahir el pare esperava el paquet, per no lhi van portar [informal i normatiu]

Ahir el pare esperava la carta, per no la hi van portar [normatiu]
Ahir el pare esperava la carta, per no lhi van portar [informal]
Ahir el pare esperava all dels jutjats, per no li ho van portar [normatiu]
Ahir el pare esperava all dels jutjats, per no lhi van portar [informal]
Ahir el pare esperava una carta, per no lin van portar cap [normatiu]
Ahir el pare esperava una carta, per no nhi van portar cap [informal]
Destinatari plural: els
Ahir els pares esperaven el paquet, per no els el van portar [normatiu]
Ahir els pares esperaven el paquet, per no els hi van portar [informal]
Ahir els pares esperaven la carta, per no els la van portar [normatiu]
Ahir els pares esperaven la carta, per no els hi van portar [informal]
Ahir els pares esperaven all dels jutjats, per no els ho van portar [normatiu]
Ahir els pares esperaven all dels jutjats, per no els hi van portar [informal]
Ahir els pares esperaven una carta, per no els en van portar cap [normatiu]
Ahir els pares esperaven una carta, per no els hi en / els en hi /
nhi van portar cap [informal]
especialitzat
135
11
LI, INCORRECTE PER A DESTINATARI
PLURAL (= ELS)
DESTINATARI PLURAL: ELS, NO LI
s incorrecte usar li (que s un singular) en compte del pronom els (o
les seues variants los, ls: vegeu Pronoms febles: formes variables
per posici, p. 244) quan es tracta dun destinatari plural:
Als meus germans, li vaig dir que haurien dhaver callat
Als meus germans, els vaig dir que haurien dhaver callat
Als meus germans, vaig dir-los que haurien dhaver callat
REPETICI SOBRERA DE PRONOM
De vegades hi ha una repetici sobrera del pronom, quan sexpressa
tamb el destinatari, de manera que, en comptes de corregir-lo al
plural, si el destinatari apareix explcit, sovint noms cal eliminar el
pronom (vegeu Li i els sobrers per repetici del destinatari, p. 177).

Dna-li una explicaci breu als clients que et demanen ms detalls
Dna una explicaci breu als clients que et demanen ms detalls
Als meus germans, li vaig dir que haurien dhaver callat
Als meus germans, els vaig dir que haurien dhaver callat
DESTINATARI PLURAL: ELS
MAI LI
1
2
136
12
LI T COM A PLURAL ELS; MAI LIS
El plural del pronom li s els (amb les variants los o ls, segons la
posici: vegeu el punt 3). Lis s sempre incorrecte.
Aquell adolescent va demanar ginebra, per no lin van vendre
Aquells adolescents van demanar ginebra, per no els en van vendre
ELS, COM A PLURAL DE LI, S MASCUL I FEMEN
Tant si s mascul com femen, el plural de li s els.
Hem regalat un ordinador als nostres fllols. Els hem regalat tam-
b videojocs
Hem regalat un ordinador a les nostres flloles. Els hem regalat
tamb videojocs
ELS = LOS = LS, SEGONS LA POSICI
Els pot prendre la forma los o ls, segons la posici (vegeu Pronoms
febles: formes variables per posici, p. 244).
Si veus les amigues del poble, digues-los que tenim pendent un sopar
Si veus les amigues del poble, dnals molts records
LIS, INCORRECTE COM A
DESTINATARI PLURAL (= ELS)
I si vnen els pares, qu els dic?
I si vnen les ties, qu els dic?
Als pares, digues-los que no podia esperar-los
A les ties, comunicals que no podia esperar-les
PLURAL DE LI = ELS
LIS, SEMPRE INCORRECTE
ELS, PLURAL DE LI, S MASCUL I FEMEN
ELS POT PRENDRE TAMB LES FORMES LOS, LS
1
2
3
136
137
especialitzat
LIS, CALC DEL CASTELL
Lis es tracta segurament dun calc analgic i molt recent dels
pronoms singular i plural del castell: com que le fa en castell el
plural les, aix mateix saplica al catal: li lis.
137
GRAMTICA LIS, INCORRECTE COM A DESTINATARI PLURAL (= ELS)
4
138
13
MAL - MALAMENT
MAL I MALAMENT
Com a contrari de ladverbi b, hi ha dues formes possibles: mal i malament.
MAL + PARTICIPI
Immediatament davant dun participi ( p. 240) susa mal:
Larmari el tens mal endreat
Sn uns cosins molt mal avinguts
Generalment, susa mal on pot utilitzar-se ben (i no b). Vegeu la ftxa
B - ben, p. 112.
RESTA DE CASOS: MALAMENT
En la resta de casos que no sn davant participi, cal usar malament
(i no mal):
Redactava tan malament que sovint no sentenia qu volia dir
Domina langls, per el francs, el parla molt malament
Malament anem si no puc fer-te una simple crtica
Sha dutilitzar malament amb una srie dexpressions que, de
vegades, es diuen amb mal: portar-se malament, fer (alguna cosa)
malament, anar malament, estar malament (de salut, de diners,
dnim), eixir o sortir (alguna cosa) malament, etc.
Thas portat malament i no et deixar anar al parc
El curs, lha comenat malament, va malament i acabar ms
malament encara
2
MAL + PARTICIPI RESTA DE CASOS: MALAMENT
Ho has fet mal i haurs de repetir-ho
Ho has fet malament i haurs de repetir-ho
Est mal fet i haurs de repetir-ho
1
3
3.1
3.2
139
GRAMTICA MAL - MALAMENT
El negoci de la roba desport els va eixir malament i van tancar la botiga
Estava molt malament i els metges no li asseguraven cap millora
Igualment, tamb susa lexpressi malament, sovint en inici o f de
frase, per pronosticar que les coses tindran efectes negatius, si no
saltera el curs dels esdeveniments:
Malament, si no rectifquem ara que encara podem
Amb tant dies alternats de festa, malament per a la productivitat
Hi ha, per, algunes excepcions, que corresponen a locucions i que
es tracten en el punt 4: Verb + mal.
VERB + MAL
No es diu malament sin mal en aquests casos, que corresponen a
locucions ms o menys fxes:
Mal
= Difcilment
Mal pot donar exemple, si ell mateix no ho compleix
Mal mest dir-ho (, per..).
= No s elegant...(, per...)
Mal mest dir-ho, per sc el millor de la classe
Pensar mal, jutjar mal
Pensa mal i no errars
Criem que era una aproftosa, per lhavem jutjada mal

Mal si ho fas, mal si no ho fas
Parlar/dir mal, anar a mal, posar mal, prendre mal, etc.
Finalment, cal esmentar algunes locucions en qu que susa mal,
perqu hi actua com a substantiu (un mal, el mal), com es comprova
en les substitucions equivalents que oferim tot seguit: anar a mal
anar al fracs, parlar o dir mal (dalg o dalguna cosa) dir bondats
o maldats de, no veure mal (en alg o alguna cosa) no veure maldat
o defecte en, posar mal entre (persones) posar malestar entre,
prendre mal rebre o patir dany, etc.
especialitzat
3.3
3.4
4
4.1
4.2
4.3
4.4
4.5
139
140
14
QU QUIN
QU = QUINA COSA
Qu signifca quina cosa en frases interrogatives directes i indirectes
( p. 239).
Qu em deies? No the sentit
No t he sentit qu em deies
QUIN, QUINA, QUINS, QUINES I NO QU
En interrogacions i exclamacions directes
No es pot utilitzar el qu interrogatiu (Qu autobs?, Qu lnia
de metro?) ni exclamatiu (Qu autobs!, Qu lnia ms llarga!)
davant un substantiu (autobs, lnia). Es tracta dun calc molt dur del
castell. Per a preguntes i exclamacions davant un substantiu susa
quin, quina, quins, quines.
Qu autobs va a lHospital Universitari?
Quin autobs va a lHospital Universitari?
Qu platja tan bruta han deixat!
Quina platja tan bruta han deixat!
Quin jugador ha marcat?
Quina cuina tan espectacular!
Qu jugador ha marcat?
Qu cuina tan espectacular!
No sha vist b quin jugador ha marcat
Fa goig veure quina cuina tenen
QU + SUBSTANTIU
EN PREGUNTES O EXCLAMACIONS
TAMB EN INTERROGACIONS I EXCLAMACIONS INDIRECTES
No sha vist b qu jugador ha marcat
Fa goig veure qu cuina tenen
2
2.1
QUIN, QUINA, QUINS, QUINES + SUBSTANTIU
1
141
GRAMTICA QU QUIN
En interrogacions i exclamacions indirectes
Les interrogacions o exclamacions tamb poden ser indirectes
(vegeu Interrogatives i exclamatives indirectes, p. 239 ). Compareu
els exemples anteriors, que sn interrogacions i exclamacions
directes, amb les corresponents indirectes, en qu susa igualment
quin, quina, quins, quines:
No s quin autobs va a lHospital Universitari
Vull recordar quina lnia va al Mercat de Colom i no em ve al cap
Se li encenia la sang de veure quina platja tan bruta havien deixat
El pblic es meravellava sentint quines modulacions de veu era
capa de fer
QUIN, QUINA, ETC. + SUBSTANTIU EXPLCIT O SOBREENTS
No sempre quin, quina etc. acompanyen explcitament un substantiu,
per aquest substantiu sempre shi sobreentn, b pel context, b
perqu sha esmentat abans o es dir desprs.
Digueu-me quines us agraden ms [context: mostrant unes camises]
[= quines camises]
No he agafat mai un autobs des dac i no s quins van a lhospital
[= quins autobusos]
2.2
3
BLOC 3
GENERAL
145
01
Saprn a fora de practicar-ho
Saprn a base de practicar-ho
Ho he aconseguit a cpia dhores i proves fallides
Ho ha aconseguit a base dhores i proves fallides
Preparen plats, medicaments i combustibles a base dalgues
A FORA DE
A COLP DE
A COP DE
A CPIA DE
A BASE DE
A BASE DE (EXPRESSI DESFOR O ACCI REPETIDA)
A BASE DE
+ INGREDIENTS (DUNA RECEPTA O FRMULA)
A BASE DE + INGREDIENTS
A base de s una expressi correcta quan expressa els components o
els ingredients principals que conformen una recepta, una frmula, etc.
Ara fa una dieta a base de fruita
Si vols millorar, has de prendre un xarop a base de ferro
Promouen un combustible a base dalgues que reduir lemissi de CO
2
A FORA DE (A CPIA DE, A COLP DE) + ESFOR O ACCI REPETIDA
A base de s una expressi incorrecta quan signifca a fora de, a
cpia de, a colp de o a cop de, s a dir, quan vol dir amb ls
repetit (i sovint amb esfor) dun recurs o acci.
A base de repetir la consigna simposa com a veritat
A fora / A colp de / A cpia de repetir la consigna simposa
com a veritat
1
2
146
02
A NIVELL DE - AL NIVELL DE
La riuada quasi arrib al nivell de la de 1957
Executava la pea al nivell de perfecci dels mestres
Proposen un joc daliances a nivell europeu
Proposen un joc daliances dmbit europeu (o descala
europea)
A nivell econmic el pas ha naufragat
En termes econmics, el pas ha naufragat
Des del punt de vista econmic, el pas ha naufragat
AL NIVELL DE = A LALADA DE, AL PUNT DE
A NIVELL DE
A NIVELL + (ADJECTIU)
DMBIT, DESCALA, EN TERMES,
DES DEL PUNT DE VISTA

AL NIVELL DE

=

A LALADA DE, AL PUNT DE
La locuci al nivell de s correcta quan signifca a lalada de, a
laltura de o al punt de, tant en sentit fsic com fgurat:
Colloca les cortines al nivell del sostre
Al nivell de la mar les temperatures es mitiguen
Executava la pea al nivell de perfecci dels mestres
A NIVELL DE

DMBIT, DESCALA, EN TERMES, DES DEL PUNT DE
VISTA
A nivell de o a nivell + adjectiu (per exemple: A nivell destat / A
nivell estatal) sn expressions incorrectes, que cal substituir per en
lmbit, dmbit, a escala, en termes, des del punt de vista, respecte
a, en o altres expressions alternatives.
1
2
147
GRAMTICA A NIVELL DE - AL NIVELL DE
Proposen un joc daliances a nivell europeu
Proposen un joc daliances a escala europea / dmbit europeu
A nivell general, podem dir que la vaga ha paralitzat la capital
En termes generals / En general, podem dir que la vaga ha
paralitzat la capital.
A nivell esttic, laportaci grega s impressionant
Des del punt de vista esttic / Estticament, laportaci grega
s impressionant
s un pas espoliat a nivell de recursos energtics
s un pas espoliat en / quant a recursos energtics
A NIVELL, SUPRESSI DE LA LOCUCI
De vegades la soluci ms simple i directa s prescindir de la
locuci a nivell:

Han tancat un acord a nivell internacional
Han tancat un acord internacional
Com a psicleg, tracta problemes a nivell de parella
Com a psicleg, tracta problemes de parella
3
148
03
AC

=

AQUEST LLOC
Ac indica aquest lloc o proximitat mxima al parlant.
AC

= LLOC DE QUI PARLA - AQU

LLOC DE LINTERLOCULTOR
Des dun punt de vista estricte, ac designa la localitzaci de qui
parla, mentre que aqu designa la de linterlocutor (quan hi ha una
certa distncia entre tots dos).
Ac, al dormitori, no ho veig. I aqu baix, ho has trobat?
Ens fa molt de fred ac, a Morella. I aqu, a Penscola, com esteu?
GRADACI DE DISTNCIA:

AC - AQU - ALL (O ALL)
En una gradaci de tres graus, de ms proximitat a ms distncia,
tenim els adverbis segents:

1) ac 2) aqu 3) all (o all)
que corresponen, respectivament, als demostratius aquest, aqueix,
aquell:
ac = aquest lloc
aqu = aqueix lloc
all (o all) = aquell lloc
Per a altres possibilitats en ls, vegeu lapartat segent (Aqu usat com
a ac) i la ftxa Demostratius: graus de proximitat o llunyania (p. 234).
AQU USAT COM A

AC
Alguns parlars valencians i molts dels altres parlars catalans
desconeixen ac i utilitzen noms aqu. Aquest s daqu en comptes
dac s acceptat normativament, per es considera secundari. En
els registres ms formals es recomana utilitzar ac.
1
2
3
AC - AQU - AH
AC = AQUEST LLOC AQU = AQUEIX LLOC = AH
4
AH, CASTELLANISME
Ah s un castellanisme habitual en els registres colloquials valencians
que indica el segon grau de distncia. En la llengua escrita i els
registres formals sevita i susa b aqu (sobretot en un sistema de
tres graus de distncia) o b all o all (sobretot en un sistema de
dos graus de distncia).
Per a ms informaci sobre aquests sistemes, vegeu la ftxa
Demostratius: graus de proximitat o llunyania, p. 234.
La revoluci esclata a Pars i dah sescampa a la resta dEuropa
La revoluci esclata a Pars i daqu / dall sescampa a la resta
dEuropa
A banda, hi ha altres possibilitats expressives, segons els contexts,
com ara en aix o hi.
Tenim pocs mitjans per a combatre la desinformaci: ah coincidim
tots
Tenim pocs mitjans per a combatre la desinformaci: en aix
coincidim tots
Es trasllad a la cort i ah es mantingu fns a la mort del seu
protector
Es trasllad a la cort i shi mantingu fns a la mort del seu protector
GRAMTICA AC - AQU - AH
149
5
150
04
ADVERBIS ACABATS EN MENT
QUE VAN SEGUITS
REPETICI DELS ADVERBIS EN -MENT
Quan susen seguits dos o ms adverbis acabats en -ment, es
recomana de mantenir la terminaci en tots.
El mirava confadament, afablement i amorosament
MANTENIMENT DEL PRIMER ADVERBI EN -MENT
Si volem fer una reducci daquests adverbis en -ment, sha de
conservar la terminaci en el primer.
El mirava confada, afable i amorosament
El mirava confadament, afable i amorosa
ALTRES FRMULES: DUNA MANERA...
Tamb es pot recrrer a frmules ms lleugeres, sobretot si hi ha
ms de dos adverbis coordinats, com ara duna manera o de mane-
ra + els adjectius corresponents.
El mirava duna manera (o de manera) confada, afable i amorosa
afable i amorosament
afablement i amorosament
o
afablement i amorosa
CAL REPETIR ELS ADVERBIS ACABATS EN -MENT O MANTENIR-NE
LA TERMINACI EN EL PRIMER:
1
2
3
151
05
AL RESPECTE (DE)
Lexpressi al respecte (al respecte de + alguna cosa, si se nexpressa
el complement), s un castellanisme que presenta diverses solucions,
que sexposen en els punts segents.
RESPECTE A, SOBRE, QUANT A, PEL QUE FA A, ETC
.
Hi ha una bona srie dexpressions que poden substituir al respecte
(de). Les ms habituals sn:
respecte a o respecte de
sobre
quant a
pel que fa a

Hi sn tamb equivalents les segents:
en relaci amb o amb relaci a (per no en relaci a)
amb referncia a
referent a
tocant a
pel que pertoca a
pel que respecta a
relativament a
AL RESPECTE (DE)
2
Ara no far cap comentari al respecte
Ara no far cap comentari sobre aix / respecte a aix / pel que fa al cas
Ara no en far cap comentari
Ha invocat lhonorabilitat del seu crrec i ha insistit molt al respecte
Ha invocat lhonorabilitat del seu crrec i hi ha insistit molt
AL RESPECTE

SOBRE AIX
RESPECTE A AIX
PEL QUE FA AL CAS
PRONOMS

EN

I HI
1
152
GRAMTICA AL RESPECTE (DE)
AL RESPECTE = RESPECTE A AIX, PEL QUE FA AL CAS
Les errades ms freqents solen produir-se quan es calca del castell la
locuci al respecte sense expressi explcita per s sobreentesade
quina cosa, s a dir, quan signifca respecte a aix:
Tot i la insistncia dels periodistes en el frau, no ha aclarit res al respecte
En usos com aquest, cal substituir al respecte per qualsevol de les
expressions del punt anterior + aix o aquest -a (respecte a aix, sobre
aquest, etc.) o b + mots genrics del tipus cas, fet, qesti, punt, afer,
etc. (pel que fa al cas, referent a la qesti, quant al fet, etc.).
Tot i la insistncia dels periodistes en el frau, no ha aclarit res sobre
aix / sobre aquest / pel que fa al cas / sobre aquesta qesti /
respecte a aix / respecte a aquest / quant a aquest punt, etc.
Manifestem que les proves presentades no sn concloents
Respecte daix / Quant a aix, manifestem que les proves pre-
sentades no sn concloents

S, QUAN S POSSIBLE, DELS PRONOMS EN O HI
Quan la construcci ho permet, es poden utilitzar els pronoms en
( p. 50) i hi ( p. 61), ls dels quals fa lexpressi ms gil:
Tot i la insistncia dels periodistes en el frau, no ha aclarit res al respecte
Tot i la insistncia dels periodistes en el frau, no nha aclarit res
Si voleu ms informaci al respecte, consulteu la Guia del client
Si en voleu ms informaci, consulteu la Guia del client
Es parla de ruptura, per la carta no fa cap referncia al respecte
Es parla de ruptura, per la carta no hi fa cap referncia
3
4
153
06
ALHORA - A LHORA
Festejava amb dos pretendents alhora
Poseu el rellotge a lhora
Corre o no arribarem a lhora
A lhora de treballar, sempre fuig
ALHORA = AL MATEIX TEMPS
ALHORA A LHORA
ALHORA

= AL MATEIX TEMPS
Alhora, escrit tot junt, vol dir al mateix temps.
Hi havia un guirigall insuportable, amb vint persones parlant alhora
Picapedrers, mestres dobra i fusters treballaven alhora en la catedral
s capa descriure i escoltar msica alhora que mira la televisi
Alhora que es proclama racionalista, creu en moltes supersticions
A LHORA (DE)

= EN EL MOMENT (DE), A LHORA EXACTA O A LHORA ACORDADA
A lhora, escrit separat, i seguit per de + complement, equival paraula
per paraula a lexpressi en el moment (de):
A lhora de comprar un electrodomstic, cal mirar-ne lefcincia energtica
Sn molt valents de boca, per a lhora dels fets caldr demostrar-ho
A lhora, sense cap complement ms, signifca a lhora exacta o a
lhora acordada.
1
A LHORA = A LHORA EXACTA O A LHORA ACORADA
A LHORA DE = EN EL MOMENT DE
2
GRAMTICA ALHORA = A LHORA
3
El rellotge sendarreria i no el portava mai a lhora
T el vici de la impuntualitat: ja veurs com no ve a lhora
ALHORA

I

A LHORA

COMPARATS
Compareu:

Hem arribat tots alhora, encara que venem per camins diferents =
= Hem arribat tots al mateix temps, encara que venem per
camins diferents
Hem arribat tots a lhora, sense endarrerir-nos ni un minut =
= Hem arribat tots a lhora exacta (o a lhora acordada), sense
endarrerir-nos ni un minut
Sigueu breus a lhora dexposar la vostra opini =
= Sigueu breus en el moment dexposar la vostra opini
Sigueu breus i, alhora que exposeu la vostra opini, feu propostes =
= Sigueu breus i, al mateix temps que exposeu la vostra opini, feu
propostes
154
155
07
AMB - EN
AMB I EN CONFUSIONS EN LS
En valenci colloquial shan confs, per proximitat fontica, amb i
en, de manera que les dues preposicions queden redudes a una,
pronunciada en.
En qui parlaves per telfon?
Amb qui parlaves per telfon?
Vam menjar arrs en fesols i naps
Vam menjar arrs amb fesols i naps

Inversament, en altres varietats del catal es confonen en certs
casos les dues preposicions, sobretot davant vocal, i sutilitza amb
en contexts en qu caldria emprar en.
Amb un parell de dies ho tindrs fet
En un parell de dies ho tindrs fet
Els visitants parlaven amb una llengua estrangera
Els visitants parlaven en una llengua estrangera
EN: VALORS
En expressa el lloc o el temps de situaci (en un pas lluny, en el
segle XVII) i tamb la manera (en secret, en dej) i tot un variat
ventall de signifcacions circumstancials, algunes quasi buides o
exigides pel verb (creure en, confar en, etc.).
Parlava en angls amb uns turistes suecs
Collaboreu amb els vens en lembelliment dels carrers!
Es baralla amb tothom i no confa en ning
EN = SITUACI EN EL TEMPS O ESPAI, MANERA I ALTRES
AMB = COMPANYIA, INSTRUMENT, MITJ O CONTACTE
CAL NO CONFONDRE AMB I EN:
1
2
GRAMTICA AMB - EN
AMB: VALORS
Per comparaci a en, amb t signifcats ms concrets i delimitats:
companyia, instrument, mitj o contacte. Molt sovint equival al con
del castell o de litali o a lavec del francs.
Anava amb el seu nebot
Li agrada escriure amb estilogrfca
Un bess es confonia amb laltre
De sopar far pollastre amb ceba i pebrots
El bar era tan estret que una taula quasi es tocava amb laltra
EN - AMB: COMPARACI DUSOS
Observeu la diferncia entre:
Suqueu el conill en lallioli [= dins lallioli]
De sopar tenim conill amb allioli [= acompanyat dallioli]
Jo demanar tonyina en escabetx [= tonyina adobada dins vi o vinagre]
Jo demanar tonyina amb salsa de soia [tonyina acompanyada de salsa]
El nostre fll encara viu amb nosaltres [= en companyia nostra]
El seu record encara viu en nosaltres [= dins nosaltres]

Pensant amb ella, sempre trobes solucions [= conjuntament amb ella]
Pensant en ella, sempre et vnen records amargs[= tenint-la al cap]

Les empreses familiars amb qu he treballat tenen aquests desavan-
tatges [= hi he treballat en conjunci: hi he collaborat]
Les empreses familiars en qu he treballat tenen aquests desavan-
tatges [= les empreses familiars on he treballat...]

MITJ DE LOCOMOCI: AMB I EN
Quan es refereix a un mitj de locomoci amb qu ens desplacem,
sadmeten les dues preposicions.
Vindr amb/en lautobs de les vuit
Vam anar fns a la Pobla amb/en bicicleta
3
4
5
156
157
especialitzat
Un equivalent de les expressions a causa de o a conseqncia de s
arran de. Sn calcs incorrectes del castell arrel de o a arrel de, que
copien literalment a raz de.
La situaci creada arran de la dimissi del president era insostenible
Arran de la vaga de transports, molts han corregut a comprar
queviures
Arran de, amb el signifcat de a conseqncia de, prov de
lexpressi que vol dir literalment quasi tocant, quasi al mateix nivell
de, amb mfasi en el fet que el nivell sacosta als lmits per dalt o
per baix

Va tallar el cirerer arran de terra
Els bombarders volaven arran de la mar per esquivar els radars
Amb la pluja, el riu va arran de les vores
ARRAN DE (A) ARREL DE
08
Arran de la infaci els preus shan desbocat
Arrel de la infaci els preus shan desbocat
ARRAN DE = A CONSEQNCIA DE

(A) ARREL DE
157
158
09
ARTICLE EN ELS NOMS PROPIS DE LLOC
LARTICLE DELS NOMS DE LLOC ES COMPORTA COM UN ARTICLE QUALSEVOL
Larticle que acompanya certs noms propis de lloc es comporta com
un article qualsevol: sescriu amb minscula i fa les contraccions
corresponents: el Perell, al Perell, del Perell, pel Perell.
Aquesta norma saplica a tots els noms de lloc: pobles, ciutats,
comarques, regions, pasos, etc.
Vivien a la Pobla de Farnals, per shan traslladat al Puig
En el viatge per lAlbufera, visitrem el Saler, el Palmar i el Perell
Vinars s la capital del Baix Maestrat i lAlcora de lAlcalatn
Arribats al Peneds, parrem a dinar prop del Vendrell
La conca immensa de lAmazones sestn pel Brasil, per tamb
per lEquador, pel Per i per altres pasos
ELS ARTICLES EN NOMS DE LLOC NO ADAPTATS MANTENEN LA FORMA ORIGINAL
Noms sescriuen en majscula els articles de noms de lloc daltres
llenges, si aquests noms no tenen forma prpia en catal i mantenen
la de la llengua original:
Les ciutats marineres de La Lnea de la Concepcin (Espanya),
de Le Havre (Frana) i de La Spezia (Itlia) acolliran congressos de
practicants de vela
En aquests casos es respecten les convencions de la llengua original
quant a contraccions i apostrofacions.
Canet den Berenguer
carrer de na Jordana
LARTICLE PERSONAL TAMB AMB MINSCULA: en, na
AMB MINSCULA I AMB CONTRACCIONS NORMALS: del Perell al Saler
Vivien a La Pobla de Farnals, per shan traslladat a El Puig
Vivien a la Pobla de Farnals, per shan traslladat al Puig
1
2
GRAMTICA ARTICLE EN ELS NOMS PROPIS DE LLOC
Compareu els noms de lloc de la frase anterior amb aquests:
En el seu discurs a lHavana va invocar els acords del Caire

Ac lHavana i el Caire sn formes prpies del catal dels noms
originals corresponents (La Habana i al-Qhira) i, per tant, segueixen
les regles del catal.
LARTICLE PERSONAL (EN, NA) VA TAMB AMB MINSCULA EN ELS TOPNIMS
Larticle personal (en, na, usat davant noms, cognoms i renoms de persones)
va amb minscula en tots els noms de lloc (municipis o carrers i altres vies):
Ell s de la Font den Carrs i ella, de Llocnou den Fenollet, per
ara viuen a Canet den Berenguer
Larticle personal es mant a Valncia en moltes vies: els carrers den
San, den Llop, de na Jordana o b la carrera den Corts i la
squia de na Rovella
Nhem recollit exemplars al barranc de na Ferreres, a Sant Mateu, i
al barranc de nInsa, a Rossell
Cal aclarir que fns a una data recent larticle personal (en, na) dels noms de
lloc, sobretot dels municipis, sescrivia habitualment amb lletra majscula,
cosa que pot produir alguna discrepncia de formes, fns i tot amb les ofcials.
ARTICLE SALAT (ES, SA, ETC.) SEGUEIX LES MATEIXES REGLES GENERALS
PER A NOMS DE LLOC QUE LARTICLE GENERAL
Larticle anomenat salat (es, sa, es, ses) es comporta igual que
larticle general (el, la, els, les) quant a la minscula i les contraccions.
Aix, prenent com a exemples es Castell i es Mercadal, municipis de
Menorca, direm:
Anirem des Mercadal as Castell i passejarem pes Castell fns a
lhora de dinar
Ms exemples:
As Mercadal, vam recrrer larenal de sOlla, la pennsula de
sAlbufera i el puig de sa Mola
Anar de sa Pobla a ses Salines ens va costar ms de tres hores
especialitzat
3
4
159
160
1
10
BAIX - DAVALL - SOTA
BAIX, SENSE COMPLEMENTACI
Baix s un adverbi ( p. 223) que soposa a dalt i a alt. Expressa una
posici o situaci en termes absoluts, sense referncia a cap altre
punt. Baix sutilitza tot sol: no pot anar seguit de cap complementaci
(baix de larbre, baix la pluja).
Puja tu all dalt, que jo tesperar baix
Vam recrrer la comarca sencera de dalt a baix
Mentre que les guiles planen molt alt, les orenetes volen baix,
arran de terra
Descansava baix (de) larbre
Descansava davall (de) / sota larbre
El pas va caure baix / davall la dictadura
El pas va caure sota la dictadura
Viu ac

baix / al carrer de baix
Lavi volava baix
USOS FSICS I FIGURATS
USOS FSICS NOMS
DAVALL / SOTA
DAVALL
SOTA
BAIX
PER A INDICAR EN UN NIVELL INFERIOR
QUAN NO VA SEGUIT DE CAP COMPLEMENT
QUAN VA SEGUIT DE COMPLEMENT
161
DAVALL / SOTA

+ COMPLEMENTACI

Per a indicar que alguna cosa es troba en un nivell inferior respecte
a una altra susa davall o sota. En termes gramaticals, sota i davall
sn preposicions, s a dir, van seguides de noms que actuen com a
complements (davall larbre, sota la pluja). Contrriament, baix s un
adverbi, sense cap complementaci.
A les plantes superiors no havien trobat ning, per a la de baix hi
havia supervivents davall les runes
Dalt, la criada feia els llits. Baix, la cambrera parava taula sota la
mirada atenta de la senyora
SOTA: USOS FSICS I FIGURATS;

DAVALL,

USOS NOMS FSICS
Sota indica tant situaci real com fgurada i, per tant, pot utilitzar-se
en tots els contexts. Davall expressa noms situaci fsica real i no
pot usar-se en sentit fgurat.
Davall/Sota la pedra samagaven uns cucs repugnants
Per f vaig trobar les claus davall/sota uns papers a lescriptori
per
El tutor la mantenia sota el seu poder absolut
El tutor la mantenia baix/davall el seu poder absolut
Sota Joan II el pas visqu un perode de pau i progrs
Baix/Davall Joan II el pas visqu un perode de pau i progrs
Actuaven sota les ordres del comandant en cap
Actuaven baix/davall les ordres del comandant en cap
DAVALL DE = DAVALL
Davall pot utilitzar-se amb de o sense, indistintament.
Davall de / Davall la teulada de plstic la calor encara ofegava ms
GRAMTICA BAIX - DAVALL - SOTA
2
3
4
162
11
CAP - CAP DE - GENS - NINGUN
CAP I CAP DE
Cap de + substantiu singular
cap + substantiu singular

En la llengua colloquial de diversos parlars valencians sutilitza la forma
cap de + substantiu singular (cap de jaqueta, cap de jersei) en comptes
del normatiu cap + substantiu singular: cap jaqueta, cap jersei.
No em va b cap de jaqueta ni cap de jersei dels que mhan tret
No em va b cap jaqueta ni cap jersei dels que mhan tret

s de cap semblant a algun -a
Pot ser til recordar que, per a les condicions en qu pot anar seguit
per de, cap es comporta com algun. Es diu alguna jaqueta" o algun
jersei, igual que es diu cap jaqueta o cap jersei. Ara b, no es diu
alguna de jaqueta ni algun de jersei, de la mateixa manera que cal
evitar cap de jaqueta i cap de jersei.
Per s que sn vlides frases com

Algunes de les jaquetes estan rebaixades
S que men compraria algun, de jersei
1
1.2
1.1
No conec cap poble tan acollidor com aquell
No conec cap de poble tan acollidor com aquell
curiositat
inters
importncia
ganes
vergonya
No t gens de/d
curiositat
inters
importncia
ganes
vergonya
No t cap
CAP + SUBSTANTIU SINGULAR CAP DE + SUBSTANTIU SINGULAR
CAP + SUBSTANTIU NO COMPTABLE GENS DE + SUBSTANTIU NO COMPTABLE
163
GRAMTICA CAP - CAP DE - GENS - NINGUN
igual com ho sn
Cap de les jaquetes no est rebaixada
No men compraria cap, de jersei
CAP + SUBSTANTIUS COMPTABLES; GENS DE + NO COMPTABLES
Cap va amb substantius comptables ( p. 232), com ara cap ampo-
lla, cap sac, mentre que gens (de) va amb substantius no comptables
( p. 232), com gens de vi, gens de farina o gens dimportncia.
Cal evitar, per tant, ls de cap amb substantius no comptables, que es
dna sobretot amb noms que indiquen entitats abstractes: respecte,
importncia, necessitat, estima, grcia, inters, vergonya, etc.
Aix que dius no t cap inters / cap grcia / cap importncia
Aix que dius no t gens dinters / gens de grcia / gens dimportncia
Actuaven sense cap respecte pels seus superiors
Actuaven sense gens de respecte pels seus superiors
No fa cap falta que compreu beguda, que ja la portem nosaltres
No fa gens de falta que compreu beguda, que ja la portem nosaltres
No sents curiositat pel seu passat? Cap!
No sents curiositat pel seu passat? Gens!
La mateixa norma s aplicable a substantius no comptables, encara
que tinguen forma en plural, com ho sn diners o ganes.
Assegura que no ha desviat cap diners al seu partit
Assegura que no ha desviat gens de diners al seu partit
Ho feien a contracor i sense cap ganes
Ho feien a contracor i sense gens de ganes
CAP EN FRASES INTERROGATIVES O CONDICIONALS
En frases condicionals o interrogatives, cap pot assumir el valor de algun -a.
The deixat sis tovalloles, per si en vols cap ms, mho dius
Que si en vull cap ms? Nhi ha per a donar i vendre!
3
2
GRAMTICA CAP - CAP DE - GENS - NINGUN
En aquest sentit, cap es comporta de manera similar a altres mots de
carcter negatiu, com gens, res i enlloc. Per a ms informaci, vegeu
les ftxes Algo, punt 3 (p. 35) i Gens - res, punt 4 (p. 119) i Enlloc - en
lloc, punt 1 (p. 175).
CAP, PREFERNCIA DS SOBRE NINGUN -A
En registres formals i escrits susa cap amb preferncia sobre ningun -a.
4
164
165
12
CAP - CAP A, FINS - FINS A
S GENERAL: CAP A, FINS A
Cap a i fns a funcionen generalment com a preposicions compostes,
amb dues preposicions simples combinades: cap o fns + a: cap a
ponent, cap a la mar, cap a Vinars; fns al fnal, fns a la
platja, fns a Dnia, fns a la matinada.
Els revoltats es retiraren cap a linterior i no pararen fns a Bocairent
Diuen que vindran cap a les nou, per de segur que no arriben
fns a les onze
Hem anat... cap ac, cap all, fns ac, fns all, cap amunt, fns avall
Fins ara, fns dem, fns sempre
Baixarem cap aquesta vall i no pararem fns aquell bosc
Fins aquell dia shavia mantingut en un segon pla
CAP / FINS + DEMOSTRATIU: AQUEST, AQUEIX, AQUELL
CAP / FINS + ADVERBI: CAP AC, FINS ALL, CAP AMUNT, FINS MS AVALL, ETC.
A MS, SUSA FINS (SENSE A) EN LES EXPRESSIONS
FINS QUE...
FINS QUAN...
No descansar fns que ho haur acabat
Fins quan abusars de la nostra pacincia?
FINS FA... Fins fa poc fumar a laula era una cosa normal
CAP A I FINS A PERDEN LA A + ADVERBI O DEMOSTRATIU
1
166
2
GRAMTICA CAP - CAP A, FINS - FINS A
SENSE A: CAP, FINS + ADVERBIS O DEMOSTRATIUS
Hi ha uns pocs casos en qu cap i fns no van seguits duna a; en
concret, quan duen a continuaci:
adverbis: cap ac, fns all
demostratius: cap aquella muntanya, fns aquest moment
Cap / fns + adverbi

Generalment es tracta d'adverbis de temps i lloc, com ara ac, aqu,
all, all, amunt, avall; ahir, avui, dem, ara, sempre, quan, etc.
Anava nervis cap ac i cap all
Arribrem fns all dalt i tornrem a la vall
Fins dem!
Fins quan haur desperar la vostra resposta?
Cap / fns + demostratius (aquest, aqueix, aquell)
El volc ha estat escopint fames fns aquest mat
Van girar la vista cap aquella fnestra que sobria
FINS QUE, FINS FA...
Als casos recollits en el punt anterior en qu no susa a desprs de
fns, cal afegir-hi les expressions fns que, fns fa i fns + preposicions
diferents de a:
Us ho repetir mil vegades fns que em feu cas
Fins fa quatre dies era normal viure aix
El tribunal no examinar lapellaci fns dac a quinze dies

Per a una explicaci ms detallada de fns que, vegeu la ftxa Cai-
guda de preposici davant que (conjunci), p. 37.
FINS DILLUNS/DIMARTS (= ... QUE VE, PASSAT)
En lexpressi fns + dia de la setmana (fns dilluns", "fns dimarts",
...) susa fns (sense la preposici a) quan aquest dilluns/dimarts...
2.1
2.2
3
4
mitj
167
equival a dilluns/dimarts... que ve o passat. Aix s aix perqu
en aquest cas dilluns, dimarts, etc. es comporten realment com a
adverbis: igual que si hom digus fns dem o fns ahir":

Fins dem!
Fins dem, no: fns divendres! Dem no vinc.
Fins dimarts, s a dir, fns ahir, vaig estar malalt al llit
Per a ms informaci, vegeu la ftxa Temps: expressi dels dies de la
setmana, sobretot el punt 4, p. 213.
FINS AL + DILLUNS/DIMARTS... (AMB DATA ESPECIFICADA)
Es diu fns al + dia de la setmana (amb preposici a i article determinat)
en tots els altres usos, s a dir, quan dilluns/dimarts... no equival a
dilluns/dimarts... que ve o passat sin que el dia de la setmana t
una especifcaci concreta, b amb indicaci de la data per mitj del
dia del mes o per altres referncies.
Estarem a Eivissa fns al dilluns 21
No tornareu fns al dilluns 21 de mar?
Tenim vacances fns al dimarts posterior a Sant Josep
No cobrem fns al darrer dijous del mes
Per a ms informaci, vegeu la ftxa Temps: expressi dels dies de la
setmana, sobretot els punts 3 i 4, p. 212 i 213.
FINS QUAN EQUIVAL A FINS I TOT
Es diu fns, tot sol, i no fns a, quan equival a fns i tot, ... i tot, incls:
T una honestedat que li reconeixen fns els seus detractors =
= T una honestedat que li reconeixen fns i tot els seus detractors =
= T una honestedat que li reconeixen els seus detractors i tot
s tan verins que fns malparla dels qui lajuden =
= s tan verins que fns i tot malparla dels qui lajuden =
= s tan verins que malparla i tot dels qui lajuden
5
6
mitj
Fins la comissria europea ha assistit a lacte
Fins i tot la comissria europea ha assistit a lacte
La comissria europea i tot ha assistit a lacte
DES DE... FINS A...
Fins a, com a indicaci del lmit fnal duna extensi tant en el temps
com en lespai, t com a correlat inicial des de i no de (igual com de
t com a correlat fnal a):

des de ... fns a... (o de... a)
Vam anar a peu des de Sant Mateu fns a Ulldecona
Vam anar a peu de Sant Mateu fns a Ulldecona
Vam anar a peu des de Sant Mateu a Ulldecona
Hem estat de viatge des del 15 fns al 29 de juny
Hem estat de viatge del 15 fns al 29 de juny
Hem estat de viatge des del 15 al 29 de juny
FINS A + INFINITIU
Seguida dinfnitiu, cal utilitzar sempre la forma fns a:
No han parat fns a aconseguir all que volien
7
8
mitj
168
169
13
COM - COM QUE
COM = DE LA MANERA QUE
Com, tot sol, indica manera i s substituible per de la manera que,
tal com.
Com mhan tractat aquests energmens no mhavien tractat mai!
COM QUE = VIST QUE
En la llengua escrita i els registres formals susa com que (i no com
tot sol) per a indicar causa. Lexpressi com que equival a vist que,
ja que o ats que.
Com mhan tractat malament, els presentar una queixa formal
Com que mhan tractat malament, els presentar una queixa formal
2
Com plou ara no havia vist ploure mai
COM INDICA MANERA = TAL COM, DE LA MANERA QUE
1
Com que plou, em posar un impermeable
Com plou, em posar un impermeable
COM QUE INDICA CAUSA = VIST QUE
170
14
COM MS..., MS...;
COM MENYS..., MS...
Lexpressi de dues accions que indiquen un augment o una
disminuci correlatius es fa amb com ms... ms... o com ms...
menys... i totes les altres combinacions possibles de ms i menys.
Sn incorrectes les expressions amb quant (quant ms..., ms...;
quant menys,... menys..., etc.) i amb contra (contra ms/menys...,
ms/menys..., etc.), calc del castell, i tamb la frmula amb quan
(quan ms/menys.., ms/menys...), que s una mala interpretaci de
quant deguda a la proximitat fontica.

Quants ms serem, ms riurem
Quant ms serem, ms riurem
Quan ms serem, ms riurem
Contra ms serem, ms riurem
Com ms serem, ms riurem
Quant ms el coneixes, menys ten refes
Com ms el coneixes, menys ten refes
Hi ha qui, quant menys entn duna qesti, ms alegrement en parla
Hi ha qui, com menys entn duna qesti, ms alegrement en parla

Quant menys li ho recordeu, menys patir
Com menys li ho recordeu, menys patir
Com ms vell em faig, ms magrada el sof
Quant ms vell em faig, ms magrada el sof
Com menys fumes, ms b/millor et sentirs
Quant menys fumes, ms b/millor et sentirs
COM
MS
MENYS
MS
MENYS
...,
171
15
COM SI CONDICIONAL
COM + SUBJUNTIU SI (CONDICIONAL) + INDICATIU
Com, quan s usat amb el signifcat de si condicional (i sovint
introduint una amenaa o conseqncia negativa), s un calc del
castell. Cal dir si, en cas que, posat que + verb en indicatiu:
Com en digueu mitja paraula a ning, us en recordareu tota la vida
Si en dieu mitja paraula a ning, us en recordareu tota la vida
Com no faa un gran esfor, no s com aprovar el curs
Si no fa un gran esfor, no s com aprovar el curs
COM + SUBJUNTIU SI CONDICIONAL + INDICATIU
Com vingueu amb excuses, prepareu-vos
Si veniu amb excuses, prepareu-vos
1
172
16
DE + INFINITIU EN CAS DE
La construcci de + infnitiu, quan signifca en cas de..., s
incorrecta. Cal usar en cas de, o b si o posat que + verb en forma
personal ( p. 248) o expressions similars.
Dhaver-ho sabut, no hauria vingut
En cas dhaver-ho sabut, ho hauria vingut
Si ho hagus sabut, no hauria vingut
Posat que ho hagus sabut, no hauria vingut
De confrmar-se, seria una notcia bomba
En cas de confrmar-se, seria una notcia bomba
DE + INFINITIU EN CAS DE + INFINITIU
173
17
DEGUT A
DEGUT A S CORRECTE SI DEGUT CONCORDA AMB UN SUBSTANTIU
Lexpressi degut a noms s correcta si degut funciona com
a participi ( p. 240) i fa referncia a un substantiu amb el qual
concorda en gnere i nombre.
El nostre xit s degut a la qualitat dels productes [xit degut]
T un efecte tranquillitzador degut a la valeriana [efecte degut]

Observeu que, si passem els substantius xit i efecte al plural, degut
tamb canvia de nombre a deguts en tots dos casos, perqu sn
participis que concorden amb els substantius corresponents.
Els nostres xits sn deguts a la qualitat dels productes [xits
deguts]
T efectes tranquillitzadors deguts a la valeriana [efectes
deguts]
DEGUT A, INCORRECTE SI S SUBSTITUBLE PER A CAUSA DE
Degut a s incorrecte quan susa com a locuci invariable, sense
concordana, i s substituble per a causa de, amb motiu de, per.
Hi ha hagut vint intervencions dels bombers degut a les fortes ventades
Hi ha hagut vint intervencions dels bombers a causa de / amb mo-
tiu de / per les fortes ventades
Degut als incidents, el partit sha ajornat
A causa dels incidents, el partit sha ajornat
DEGUT A S INCORRECTE SI S SUBSTITUBLE PER A CAUSA DE
Shan susps tots els vols degut a la boira
Shan susps tots els vols a causa de la boira
1
2
174
18
EN BASE A
En base a s una expressi que cal substituir per segons, dacord
amb, seguint, a partir de, partint de, tenint en compte, etc. Amb el
mot base, lexpressi equivalent i correcta s sobre la base de (sobre
la base que si segueix una oraci):
El govern gestionar els recursos hdrics en base a informes tcnics
El govern gestionar els recursos hdrics dacord amb / tenint en
compte / segons / seguint informes tcnics
Sn conclusions extretes en base a les dades acumulades durant anys
Sn conclusions extretes a partir de / sobre la base de les dades
acumulades durant anys
Proposem un enfocament en base a les poltiques de mercat
Proposem un enfocament a partir de / sobre la base de / seguint
les poltiques de mercat
El tribunal li ha donat la ra en base a que no es pot violar la pre-
sumpci dinnocncia
El tribunal li ha donat la ra sobre la base que / tenint en compte
que no es pot violar la presumpci dinnocncia
EN BASE A
SEGONS / DACORD AMB / SOBRE LA BASE DE / A PARTIR DE / TENINT EN COMPTE
Els guanys es repartiran en base a les aportacions
Els guanys es repartiran segons / dacord amb les aportacions
175
19
ENLLOC - EN LLOC
Enlloc, escrit junt, i en lloc, separat, tenen signifcats diferents.
ENLLOC = EN CAP LLOC
Enlloc vol dir en cap lloc, en cap banda.

Han mirat pertot arreu per no lhan trobat enlloc del mn
Si continuem aix, sense noves idees, no anirem enlloc
Centrals nuclears? Enlloc!, aix ha tancat el seu discurs
En frases interrogatives o condicionals enlloc pot assumir un signifcat
equivalent a en algun lloc:
Has vist enlloc cap paisatge ms impressionant?
Si trobeu enlloc una casa vora la mar, compreu-la
EN LLOC DE = EN COMPTE DE
En lloc va seguit de la preposici de i s intercanviable amb les
expressions en compte de o en comptes de.
A la nit podrem fer peix en lloc de carn
En lloc de perdre el temps al sof, ajudam a netejar
ENLLOC SOL ANAR SOL; EN LLOC VA SEGUIT PER DE
Observeu que enlloc sol anar quasi sempre sol (tret dexpressions
com enlloc del mn i similars), mentre que en lloc exigeix sempre la
preposici de amb un complement: en lloc de (+ alguna cosa o alg).
No trobareu enlloc coques millors que les del forn del Sol
En lloc de queixar-te, ja podries actuar
ENLLOC EN LLOC (DE)
ENLLOC = EN CAP LLOC, EN CAP BANDA
EN LLOC DE = EN COMPTE(S) DE
2
3
1
176
20
INFINITIU DISCURSIU -
VERB EN FORMA PERSONAL
VERB EN FORMA PERSONAL I NO EN INFINITIU A LINICI O FINAL DE DISCURS
s incorrecte ls de linfnitiu ( p. 238), situat generalment a linici o
al fnal dun parlament, que sol anar acompanyat dalguna expressi
que indica que senceta o es tanca el discurs. Aquest infnitiu ha
danar introdut per algun verb en forma personal ( p. 248):
Per comenar, agrair als presents lassistncia
Per comenar, volem agrair / agram als presents lassistncia
Finalment, dir que estic molt satisfeta del ress del llibre
Finalment, cal dir / he de dir / dir que estic molt satisfeta del
ress del llibre
I, en el darrer minut del programa, noms desitjar-los bona nit!
I, en el darrer minut del programa, noms ens resta desitjar-los /
els desitgem bona nit!
Per comenar, agrair-los lassistncia
Per comenar, cal agrair-los / hem dagrair-los / els agram lassistncia
Dir, fnalment, que comptem amb tots vosaltres per a aquest projecte
Cal dir / He de dir / Dir, fnalment, que comptem amb tots vosaltres per
a aquest projecte
LINFINITIU DISCURSIU (INICIAL O FINAL DUN PARLAMENT)
HA DANAR EN FORMA PERSONAL
177
21
LI I ELS SOBRERS PER REPETICI
DEL DESTINATARI
LI I ELS REDUNDANTS: CAL EVITAR-LOS
Cal evitar la repetici redundant (dita pleonasme) de li o els quan ja
sexpressa el destinatari a continuaci.
Li vaig exigir al meu ajudant que all torns a passar
Vaig exigir al meu ajudant que all no torns a passar

Els vaig exigir als meus ajudants que all no torns a passar
Vaig exigir als meus ajudants que all no torns a passar
LI, ELS: REPETICI DE DESTINATARI CORRECTA QUAN EL DESTAQUEM
S que es pot repetir el pronom si el destinatari ocupa el primer lloc
de loraci, a f de destacar-lo com a centre datenci. Aleshores, el
complement avanat i destacat va separat de la resta de loraci per
una coma.
Al meu ajudant, li vaig exigir que all no es torns a repetir
[= precisament al meu ajudant]
Als meus ajudants, els vaig exigir que all no es torns a repetir
[= precisament als meus ajudants]
Li hem comunicat al pacient els resultats de les proves
Hem comunicat al pacient els resultats de les proves
Els hem comunicat als pacients els resultats de les proves
Hem comunicat als pacients els resultats de les proves
CAL EVITAR LI I ELS QUAN JA EXPRESSEM EL DESTINATARI
2
1
178
22
MALGRAT - MALGRAT QUE
MALGRAT = A PESAR DE
Malgrat vol dir a pesar de, tot i. Aix, malgrat la pluja o malgrat
ploure equivalen a a pesar de la pluja, a pesar de ploure o tot i
la pluja o tot i ploure, respectivament.
Malgrat, com a pesar de, va seguit dun substantiu, dun infnitiu o
dun pronom:
Malgrat loposici dels pares, es cas amb un jove de famlia humil
Malgrat no saber on parvem, continurem caminant cap avall
Tenim encara deutes, per, malgrat tot, lempresa va endavant
El projecte ha reeixit malgrat ell, que ens ha amargat la vida
MALGRAT QUE = A PESAR QUE
Quan porta un verb en forma personal ( p. 248), malgrat va
necessriament seguit per la conjunci que, igual que les expressions
equivalents a pesar que i tot i que. Aix, per exemple, es diu Malgrat
que plovia,... i no Malgrat plovia,..., de la mateixa manera que es diu
A pesar que plovia, ... i Tot i que plovia,... amb la conjunci que:
Malgrat plovia, vam jugar el partit
Malgrat que plovia, vam jugar el partit

No saprima, malgrat fa rgim
No saprima, malgrat que fa rgim

Malgrat (que) s equivalent al francs malgr (que) i a litali malgrado (che).
Malgrat la pluja, jugarem el partit
Malgrat ploure, jugarem el partit
Malgrat que plou, jugarem el partit
Malgrat __ plou, jugarem el partit
especialitzat
MALGRAT = A PESAR DE
MALGRAT QUE = A PESAR QUE
178
1
2
179
23
ELL MATEIXA, ARA MATEIXA
En el valenci colloquial susa mateixa com a forma invariable
darrere dels pronoms personals (jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells
+ mateixa), de substantius els capellans mateixa, de noms propis
MATEIX -A
Mho ha confrmat ell mateixa
Sens ha tornat contra nosaltres mateixa
Els testimonis mateixa ho reconeixen
Joan Fuster mateixa li dedic uns versos
Dem mateixa comena lestiu
Ens ha saludat la prpia presidenta
El propi Eisenhower dirigia loperaci
Han identifcat el frmac administrat i els efectes del mateix
Han identifcat el frmac administrat i els efectes daquest
Han identifcat el frmac administrat i els seus efectes
Abordem la crisi fnancera i les conclusions que podem extraure de la mateixa
Abordem la crisi fnancera i les conclusions que en podem extraure
Alg ha citat els anabolitzants i ara em referir amb precisi als mateixos
Alg ha citat els anabolitzants i ara mhi referir amb precisi
Mho ha confrmat ell mateix
Sens ha tornat contra nosaltres mateixos
Els testimonis mateixos ho reconeixen
Joan Fuster mateix li dedic uns versos
Dem mateix comena lestiu
Ens ha saludat la presidenta mateixa
Eisenhower mateix dirigia loperaci
...+ MATEIXA (INVARIABLE) ... + MATEIX, MATEIXA, MATEIXOS, MATEIXES
EL PROPI... EL ... MATEIX
JO, TU, ELL... / JOAN / AHIR...
SUBSTANTIU... DEL MATEIX, AL MATEIX = SUBSTANTIU ...+ DAQUEST, A AQUEST (O EN I HI)
1
180
GRAMTICA MATEIX -A
"Robert mateixa" i dadverbis (ahir, dem, ac, all + mateixa), per a
indicar mfasi en lelement anterior: precisament + ..., fns i tot....
En la llengua formal cal fer concordar mateix amb el carcter singular
o plural, mascul o femen i, en el cas dels adverbis, que no tenen
gnere, en mascul singular.
Pep, aix que fas s molt gros i ho pagars tu mateixa
Pep, aix que fas s molt gros i ho pagars tu mateix
Ells mateixa han vingut a disculpar-se
Ells mateixos han vingut a disculpar-se

En la protesta eren els capellans mateixa els qui duien la pancarta
En la protesta eren els capellans mateixos els qui duien la pancarta
s increble, per Robert mateixa no sabia res del projecte
s increble, per Robert mateix no sabia res del projecte
La vaig trobar ahir mateixa a la porta de Correus
La vaig trobar ahir mateix a la porta de Correus
PROPI I MATEIX
El propi...: el ... mateix
Les expressions el propi..., la prpia... + substantiu sn calcs del
castell en frases en qu sn usades per a marcar amb mfasi que
s precisament aquest o aquesta, o aquest o aquesta personalment.
Aix, en la frase
El propi novellista em va dedicar el llibre
el propi vol dir el ... mateix, precisament...; el... en persona, fns
i tot...: El novellista mateix em va dedicar el llibre, Precisament el
novellista..., El novellista en persona.... Utilitzat amb aquest valor,
mateix -a va preferentment darrere del nom, que s la posici que ocupa
amb pronoms i adverbis (tu mateix, aix mateix, all mateix, ahir mateix).
2
2.1
181
GRAMTICA MATEIX -A
El propi acusat ha reconegut la premeditaci
Lacusat mateix ha reconegut la premeditaci
Va baixar a saludar-nos la prpia presidenta
Va baixar a saludar-nos la presidenta mateixa
El propi Kennedy digu en alemany: Jo sc berlins
Kennedy mateix digu en alemany: Jo sc berlins
Els propis impulsors de la reforma ara shi manifesten en contra
Els impulsors mateixos de la reforma ara shi manifesten en contra
El propi, s correcte en sentit possessiu
L's no adms de propi que hem explicat en l'apartat 2.1 no sha de
confondre amb ls correcte: quan signifca propietat o possessi i vol dir
que s meu/teu/seu... i no daltri. Per aix, molt sovint, aquest propi va
acompanyat dun possessiu.
Ho he vist amb els meus propis ulls
s un goig treballar el fang amb les (nostres) prpies mans
El tracta com si fos el (seu) propi fll
Aix puc explicar-ho per experincia prpia
EL MATEIX USAT PER A EVITAR REPETIR UN NOM
s incorrecte usar el mateix, la mateixa, etc. com a referncia per a
evitar repetir un nom esmentat abans. La frmula ms freqent en
qu apareix aquest s defectus s del mateix (de la mateixa, dels
mateixos, etc.), casos en qu la soluci ms simple s dir daquest o
daquell o recrrer al possessiu corresponent.

Els fraus denunciats i els imports dels mateixos fguren en linforme
Els fraus denunciats i els imports daquests fguren en linforme

Parlem ara de la bulmia i lanorxia i dels estralls de les mateixes
Parlem ara de la bulmia i lanorxia i dels seus estralls
Segons els casos, tamb podem recrrer als pronoms personals (el,
la, els...) i a en i hi.
3
2.2
182
GRAMTICA MATEIX -A
Lobra de Liz Bishop el meravell i no va parar fns a conixer personal-
ment la mateixa
Lobra de Liz Bishop el meravell i no va parar fns a conixer-la personalment
Tot i disposar dels millors mitjans, havia tret un rendiment escs dels
mateixos
Tot i disposar dels millors mitjans, nhavia tret un rendiment escs

Desprs de sis anys retirat de la poltica, ha decidit tornar a la mateixa
Desprs de sis anys retirat de la poltica, ha decidit tornar-hi
Per a ms informaci sobre ls dels pronoms en i hi, vegeu les ftxes
corresponents: En (pronom), p. 50 i Hi (pronom), p. 61.
COMPLEMENTS DE LLOC, TEMPS O MANERA AMB MATEIX/MATEIXA
Substantiu determinat + mateix/mateixa
Quan signifca precisament, pot usar-se mateix indistintament amb
concordana o sense concordana en les determinacions de lloc,
temps o manera que contenen un article o demostratiu.
A la vora mateix/mateixa de la mar trobrem un dof mort
Ens hem topat a lentrada mateix/mateixa de ledifci
Ja se suscit una objecci en els preliminars mateix/mateixos
Aquesta setmana mateix/mateixa hem acabat les obres
ADVERBI O SUBSTANTIU INDETERMINAT + MATEIX
Mateix s invariable amb el signifcat de precisament combinat amb
adverbis (ahir, dem, ac, all, etc.) o locucions adverbials de lloc,
temps i manera (a casa, a mitjanit, de soca-rel) en qu el substantiu
no porta cap article ni demostratiu.
No ho retardarem ja ms: ho farem dem mateix i ac mateix
A mitjanit mateix els llops comenaren a udolar
Feia de traductora i, aix, treballava a casa mateix
El vent havia escampat arbres arrancats de soca-rel mateix
De bestreta mateix, ja li havia pagat el 50%
especialitzat
4
4.1
4.2
182
183
24
MENTRE MENTRE QUE
MENTRE = SIMULTANETAT
Mentre indica la simultanetat de dues accions. Es pot substituir per
durant el temps que:
[1a] Mentre jugues als escacs, el mn exterior desapareix
[1b] El govern va governar per decret mentre el parlament anava
tombant-li les lleis
MENTRE QUE = CONTRAPOSICI
Mentre que destaca la contraposici de dos fets, simultanis o no.
Compareu amb les frases anteriors:
[2a] Mentre que tu jugues als escacs, jo mhe dencarregar de les criatures!
[2b] Una llei exigeix laprovaci pel parlament, mentre que un decret, no
La contraposici que expressa mentre que s equivalent a una frase
en qu per o en canvi encapalen la segona part de la contraposici:
[2a] Tu jugues als escacs, per / en canvi, jo mhe dencarregar de
les criatures!
[2b] Una llei exigeix laprovaci pel parlament, per / en canvi, un decret, no
S ABUSIU DE MENTRE I MENTRE QUE PER A CONNECTAR FETS NO SIMUL-
TANIS NI CONTRAPOSATS
Sha devitar ls de mentre i mentre que si no hi ha, respectivament,
simultanetat o contraposici reals. De vegades mentre i mentre que
sutilitzen de manera abusiva a f de mostrar connectats dos fets
successius que poden unir-se amb i, o amb daltra banda, pel seu
Mentre hi ha vida, hi ha esperana
MENTRE

= ACCIONS SIMULTNIES
MENTRE QUE = FETS CONTRAPOSATS
Mentre que alguns viuen molt b, altres no tenen ni esperana
1
2
3
GRAMTICA MENTRE MENTRE QUE
costat, etc. o altres frmules distributives o que expressen addici.
Al mat els corredors de la volta a peu omplien els carrers, mentre
(que) al migdia els correfocs tornaven a prendre la ciutat
Al mat els corredors de la volta a peu omplien els carrers i / i, daltra
banda, / i, a ms, al migdia els correfocs tornaven a prendre la ciutat

184
185
25
MENTRE - MENTRESTANT
MENTRE + ORACI
Mentre va sempre seguit duna oraci amb un verb en forma per-
sonal ( p. 248). s substituble per durant el temps que:
Mentre plovia, mirvem desfciosos per la fnestra
Qu feies tu mentre tots treballvem?
MENTRESTANT = EN LENTRETANT
Mentrestant s un mot independent, que no va seguit per res ms;
de fet, sovint va separat per coma i per una pausa en el llenguatge
oral. s substituble per en lentretant o durant el temps en qesti.
Compareu amb les frases anteriors:
Plovia i plovia. Mentrestant, mirvem desfciosos per la fnestra
Tots estvem treballant. I tu, qu feies mentrestant?
El tren no arribava i, mentre, cadasc es distreia com podia
El tren no arribava i, mentrestant, cadasc es distreia com podia
Mentre arriba el tren, llegir el diari
Com que el tren no arriba, mentrestant, llegir el diari
MENTRE MENTRESTANT
MENTRE + ORACI
MENTRESTANT = EN LENTRETANT
1
2
186
26
MS B
MS AVIAT
MS B = MILLOR
Ms b no t cap problema com a suma de ms + b i en aquest
sentit s equivalent a millor en la major part dels casos.
Tenia mal de queixal, per ja estic ms b
Tradueix ms b de litali que a litali
MS B MS AVIAT (O MS ANES, MS PROMPTE, MS TOST)
No s correcte usar la locuci ms b en comptes de ms aviat (o
ms anes, ms ana, ms prompte o ms tost), quan signifca:
Dit amb ms precisi
Una correcci a una afrmaci anterior o una apreciaci ms ajustada,
equivalent a per dir-ho millor o dit amb ms precisi.
Treballa com a porter o, ms b, com a recepcionista
Treballa com a porter o ms aviat, com a recepcionista
No diria que fos un revolucionari; era ms b un socialdemcrata moderat
No diria que fos un revolucionari; era ms tost un socialdemcrata moderat
Dius que plour? Ms b estar ras
Dius que plour? Ms anes estar ras
Ms que cap altra cosa

Una preferncia, equivalent a ms que cap altra cosa, preferentment:
Un entrep per a dinar? Ms b em menjaria un bon arrosset!
Un entrep per a dinar? Ms prompte em menjaria un bon arrosset!
Blau cel? Ms aviat diria que s turquesa
Voleu marisc? Ms anes ens farem una bona graellada!
MS B MS AVIAT
MS AVIAT (O MS ANES, MS PROMPTE, MS TOST) =
PER DIR-HO AMB MS PRECISI, MS QUE CAP ALTRA COSA
2.2
186
2.1
1
2
especialitzat
MS ANA, MS TOST, ETIMOLOGIES I EQUIVALENTS EN ALTRES LLENGES
La forma ms anes tamb presenta la variant ms ana.
Ms tost s prpia dmbits molt formals o literaris.
Les formes ms aviat, ms anes (o ms ana), ms prompte i ms
tost es construeixen amb mots que indiquen all que hom prefereix
abans (literalment ms immediatament) que cap altra cosa i
provenen dexpressions com
Ms aviat/prompte em menjaria un arrs (que no una sopa / que
cap altra cosa)
= Abans em menjaria un arrs (que no una sopa / que cap altra cosa)
Aquestes locucions sn anlogues al francs plutt (< plus + tt,
evoluci de tost), a litali piuttosto (pi + tosto) i a langls sooner
(soon-er ms aviat).
Ms anes o ms ana conserven el signifcat antic del mot ana,
aviat, prompte.
3.1
3.2
3.3
3.4
3.5
3
GRAMTICA MS B

MS AVIAT
187
188
27
ORDRES I INSTRUCCIONS: IMPERATIU
I SEGONA PERSONA DEL PLURAL
ORDRES I INSTRUCCIONS, EN IMPERATIU, NO EN INFINITIU
Quan es donen ordres o instruccions (i sobretot adreades a un
pblic genric), cal usar el temps verbal dimperatiu i, en general,
en la segona persona del plural. Ls de linfnitiu amb aquest valor
s incorrecte.
Estireu [en una porta] Estirar [en una porta]
Trenqueu en cas dincendi Trencar en cas dincendi
No fumeu No fumar
No parleu amb el conductor No parlar amb el conductor
Indiqueu la vostra adrea Indicar la seua adrea
Per a les instruccions generals (dels rtols, per exemple) susa
igualment la segona persona del plural, aix com tamb en uns
exercicis o propostes dactivitat, en recomanacions de lectura o
remissions, etc.

Deixeu els llibres als prestatges
Empleneu la sollicitud amb lletra majscula
Responeu les qestions segents: [...]
Alleu les incgnites en aquestes equacions: [...]
I, tal com sexposa en el captol set (vegeu les pg. 113-122), [...]
Per a un estudi minucis de la qesti, consulteu lobra de Mller (2003b).
Estireu [en una porta] Estirar [en una porta]
Indiqueu les vostres dades Indicar les seues dades
Marqueu la resposta correcta Marcar la resposta correcta
LES ORDRES I INSTRUCCIONS VAN
Com diu Sol (vegeu el seu Recull),... Com diu Sol (vejas el seu Recull),...
EN IMPERATIU I 2a PERSONA PLURAL, NO EN INFINITIU
EN FORMA ACTIVA I NO REFLEXIVA IMPERSONAL
1
189
GRAMTICA ORDRES I INSTRUCCIONS: IMPERATIU I SEGONA PERSONA DEL PLURAL
INSTRUCCIONS EN FORMA ACTIVA I NO REFLEXIVA: VEGEU I NO VEJAS
Cal evitar les formes refexives del tipus vejas o vegis, consultes o
consultis, etc. i usar les formes dimperatiu en segona persona del
plural o b expressions introduides pel verb cal.
Una vegada ms, citem Ribes (vejas De botnica i botnics) en
aquest punt
Una vegada ms, citem Ribes (vegeu De botnica i botnics) en
aquest punt
El 1889 en tragu una nova versi (consultis ledici crtica de Kessler)
El 1889 en tragu una nova versi (consulteu ledici crtica de Kessler)
Consideres la possibilitat del plagi, com apunten alguns
Cal considerar la possibilitat del plagi, com apunten alguns

2
190
28
PER A QU - PERQU
PER A QU? = PER A QUINA COSA?, AMB QUINA FINALITAT?
Lexpressi per a qu noms s correcta quan s interrogativa i
equival a per a quina cosa, per a quin f.

Tantes hores de feina dedicades, per a qu?
Per a qu volen un gabinet de premsa, si no generen notcies?
El tcnic ens explic per a qu serveix un programa dinserci laboral
Noteu que les interrogatives tamb poden ser indirectes, com en el
darrer exemple (per a ms informaci, vegeu la ftxa Interrogatives i
exclamatives indirectes ( p. 239).
PERQU I NO PER A QU, CONJUNCI DE FINALITAT = A FI QUE
Cal dir perqu i no per a qu ni per a que quan no encapala una
interrogaci sin que s una conjunci que podem substituir per a f
que, per tal que.
Us telefonem per a qu / per a que ens digueu si accepteu loferta
Us telefonem perqu ens digueu si accepteu loferta

Ens han pressionat per a qu / per a que ens avinguem a pactar
un nou conveni
Ens han pressionat perqu ens avinguem a pactar un nou conveni
Observeu que quan perqu equival a per tal que o a f que porta
el verb en subjuntiu, mentre que quan perqu signifca ja que va
normalment en indicatiu.
Per a qu vols ara un martell si ja hem penjat el quadre?
Us telefonem per a qu / per a que ens digueu si accepteu loferta
Us telefonem perqu ens digueu si accepteu loferta
PER A QU...? = PER A QUINA COSA?, AMB QUINA FINALITAT?
PER A QU (O PER A QUE) A FI QUE = PERQU (+ SUBJUNTIU)
1
2
191
GRAMTICA PER A QU - PERQU
PER A QUE, SEMPRE INCORRECTE
En qualsevol cas, la combinaci per a que sempre s incorrecta: cal
utilitzar o b per a qu (per a quin f) o b perqu (a f que).
3
192
29
PER QU - PERQU
PER QU? = PER QUIN MOTIU?
Per qu introdueix les preguntes en qu es demana una causa.
Equival a per quina causa?, per quin motiu?
Per qu arribes tan tard?
Explicam per qu arribes tan tard
Noteu que les interrogatives poden ser directes, com en el primer
exemple, o indirectes, com en el segon. Per a ms informaci, vegeu
la ftxa Interrogatives i exclamatives indirectes, p. 239.
Per a un altre s de per qu, vegeu el punt 3: Per qu = pel qual,
per la qual, etc.
Per qu arribes tan tard?
He arribat tard perqu he perdut lautobs
El motiu / la causa per qu no tho he dit s que no volia fer-te mal
(EXPLICA LA CAUSA) = JA QUE, PER TAL COM
(RELATIU, SOVINT DESPRS DE MOTS COM MOTIU,
CAUSA, RA) = PEL QUAL, PER LA QUAL
PER QU?
PERQU
PER QU
(DEMANA LA CAUSA) = PER QUIN MOTIU?
No ha explicat mai el perqu del seu divorci
(SUBSTANTIU) = EL MOTIU, LA CAUSA
EL PERQU
1
193
GRAMTICA PER QU - PERQU
PERQU = JA QUE , PER TAL COM
Perqu, escrit tot junt, s la conjunci que introdueix lexplicaci de
la causa. Equival a ja que, per tal com.
He arribat tard perqu he perdut lautobs
Vegeu un altre s de perqu en el punt 4: El perqu (substantiu) =
el motiu, la ra)
PER QU = PEL QUAL, PER LA QUAL, ETC.
Hi ha un altre s, poc habitual, per perfectament possible, de per
qu: com a suma de per + el relatiu qu. Equival a pel qual, per la
qual, pels quals, per les quals.
No veig cap motiu per qu haja de ser com ell diu =
= No veig cap motiu pel qual haja de ser com ell diu
I aquesta s la ra per qu no tho havia confessat encara =
= I aquesta s la ra per la qual no tho havia confessat encara
EL PERQU (SUBSTANTIU) = EL MOTIU, LA RA
Perqu pot actuar tamb com a substantiu: (el) perqu, sinnim dels
substantius motiu, ra o causa.
No mheu aclarit el perqu de la vostra enrabiada =
= No mheu aclarit el motiu de la vostra enrabiada

Lestudi detalla les manifestacions de la patologia, per deixa inexpli-
cats els perqus daquesta =
= Lestudi detalla les manifestacions de la patologia, per deixa inex-
plicades les causes daquesta
3
4
2
194
30
POTSER (POSSIBLEMENT,
PROBABLEMENT, SEGURAMENT) + INDICATIU
POTSER + INDICATIU
Potser, possiblement, probablement, segurament i altres adverbis
i locucions que expressen possibilitat o probabilitat (tal vegada, tal
volta, per ventura, etc.) van acompanyats d'un verb en indicatiu i no
en subjuntiu, com en castell.
Enguany potser/possiblement far vacances pel juliol
Enguany potser/possiblement faa vacances pel juliol
Probablement a aquestes hores ja ho sap mig mn
Probablement a aquestes hores ja ho spiga mig mn

Segurament s lescriptor ms infuent del segle XX
Segurament siga lescriptor ms infuent del segle XX

En determinats casos tamb s possible el condicional, per no el subjuntiu:
Probablement ho haurem dhaver fet com ens havien aconsellat
Probablement ho hagussem dhaver fet com ens havien aconsellat
Notem que igual usat en aquest sentit de possibilitat s un calc
incorrecte del castell:
Igual enguany faig/far vacances pel juliol
Potser/Possiblement enguany far vacances pel juliol
Per a la distinci entre potser i pot ser, vegeu la ftxa Pot ser - potser (p. 195).
Potser
Possiblement
Probablement
Segurament
plour ploga tota la nit
s siga lopci ms realista
POTSER, POSSIBLEMENT, PROBABLEMENT, SEGURAMENT
+ INDICATIU + SUBJUNTIU
1
195
31
POT SER - POTSER
POT SER
Pot ser sn dues paraules: la forma verbal pot + linfnitiu ( p. 238) ser.
Pot ser ell el qui ho ha fet damagat?
Aix no pot ser. Jo no mho crec!
Podem comprovar que pot ser s correcte si pot, com a verb que s,
admet un canvi de temps verbal a passat o futur: podia ser, pogu
ser, podr ser, etc.
Podia ser ell el qui ho havia fet damagat?
Aix no podia ser. Jo no mho creia!
POTSER
Potser = possiblement
Potser, escrit tot junt perqu s un mot nic, s un adverbi ( p. 223)
que vol dir possiblement, qui sap (si):
Potser ho ha fet ell damagat; aix no podem comprovar-ho
Ara neva, per potser parar en un parell dhores

Potser + indicatiu
Potser va seguit de verb en indicatiu i no en subjuntiu, com es veu en
els exemples anteriors, que reprenem:
Pot ser que hagen fugit per la fnestra
Aix no pot ser!
Potser han fugit per la fnestra
Potser s, potser no
= (ELL / ELLA / AIX) POT + SER
POT SER = VERB PODER + VERB SER
POTSER = POSSIBLEMENT
1
2
2.1
2.2
196
GRAMTICA POT SER - POTSER
Potser ho ha fet ell damagat
Potser ho haja fet ell damagat
Ara neva, per potser parar en un parell dhores
Ara neva, per potser pare en un parell dhores
Per a ms informaci, vegeu la ftxa Potser (possiblement, proba-
blement, segurament) + indicatiu, p. 194.
FRASES MOLT SEMBLANTS AMB POT SER I POTSER
De vegades podem trobar dues frases molt semblants i totes dues
correctes construdes amb pot ser i potser:
Pot ser que quan menys ho esperem trobem la soluci =
Potser quan menys ho esperem trobarem la soluci =
Pot ser que ho haja fet ell
Potser ho ha fet ell
En casos aix, cal recordar que la seqncia pot + ser + que porta
sempre pot i ser separats, perqu sn dues formes verbals, amb
un que introductor de la frase en la qual sexpressa la possibilitat. A
banda, podem fer altres comprovacions: la seqncia pot + ser +
que s reemplaable per s possible que i, a ms, admet un canvi
de temps verbal, com hem vist en el punt 1: podia ser que, podr
ser que. Per altra banda, potser, com a mot nic, s substituble
per possiblement.
Pot ser que quan menys ho esperem trobem la soluci =
= s possible que quan menys ho esperem trobem la soluci
Podria ser que quan menys ho esperem trobem la soluci

Potser quan menys ho esperem trobarem la soluci
= Possiblement quan menys ho esperem trobarem la soluci
Pot ser que ho haja fet ell =
= s possible que ho haja fet ell
Podria ser que ho hagus fet ell
3
GRAMTICA POT SER - POTSER
Potser ho ha fet ell =
= Possiblement ho ha fet ell
POTSER, FORA ACCENTUAL EN LA E
Potser es pronuncia com una sola paraula, amb la fora accentual
noms sobre la e: potsr i no pt sr, en transcripci fgurada.
FORMES SIMILARS EN FRANCS (PEUT-TRE) I ANGLS (MAYBE)
Potser s similar en composici i signifcat al francs peut-tre, que
prov de la suma de peut + tre, i a langls maybe (may + be).
especialitzat
4
5
197
198
32
PUES - DONCS - PUIX
PUES, CASTELLANISME INCORRECTE
Pues s un castellanisme incorrecte que t dues solucions ms
comunes: doncs i puix.
Puix no s, com de vegades es creu, la soluci automtica per al
castellanisme pues. De fet, lalternativa correcta en la gran majoria
dels casos sol ser doncs.
PUIX: EXPRESSI DE CAUSA = VIST QUE, JA QUE
Puix expressa una causa i t el mateix signifcat que vist que, ja que.
Puix correspon a un nivell dexpressi bastant formal i es recomana
dutilitzar-lo seguit de la conjunci que.
Puix que la qesti ja sha resolt en sentncies anteriors, aquest
tribunal aplica la doctrina establerta
Cal prendre mesures drstiques, puix que la situaci s insostenible
a) conseqncia:
Tens son? Doncs al llit!
b) represa de discurs:
Tornem al tema. Diem, doncs, que...
c) reserva a la frase anterior:
Crec que suspendr Doncs ella creu que traur una bona nota
Hem pres mesures drstiques, puix que la situaci s insostenible
DONCS INDICA CONSEQNCIA O CONNEXI AMB EL DISCURS ANTERIOR
PUIX (QUE) INDICA CAUSA = JA QUE, VIST QUE
PUES S SEMPRE INCORRECTE
SOLUCIONS BSIQUES
1
2
199
GRAMTICA PUES - DONCS - PUIX
DONCS: CONSEQNCIA, REPRESA DE DISCURS I CONTRAPOSICI
Si no es tracta dindicar causa (= ja que), doncs s lexpressi que,
en general, cobreix la resta de signifcats del castellanisme pues.
En concret, doncs t aquests valors:
Conseqncia o conclusi = per tant, en conseqncia
Dius que tens son? Doncs posat el pijama i al llit!
Els homes sn mortals; Scrates s home; doncs Scrates s mortal
Els homes sn mortals; Scrates s home; Scrates, doncs, s mortal
Represa de discurs
Doncs inicia o reprn un discurs desprs dun parntesi o una
digressi. Sol prendre la forma doncs b quan ocupa el primer lloc
duna frase de represa:
Tornem al tema. Diem, doncs, que la radiaci ultraviolada es far
ms intensa
En aquell article propos la defnici segent de postmodernitat:
[...]. Doncs b, en aquesta defnici es basen totes les teories ulte-
riors de lautor
Contraposici, objecci o reserva a la frase anterior
Avui plour
Doncs jo no veig ni un nvol!
Proposen anar a un restaurant japons
Doncs nosaltres ens estimem ms una pizzeria
ID, EQUIVALENT DE DONCS
Una expressi equivalent de doncs s id, ben viva tant en els usos
formals com colloquials a Mallorca i Menorca.
Dius que vnen a dinar? Id haurem de comprar ms begudes
3
3.1
3.2
3.3
4
200
33
QUAN - QUANT
Quan indica temps. Quant assenyala quantitat.
Compareu:
No ha dit quan vindr [= en quin moment]
No ha dit quant tardar [= quina quantitat de temps]
Aquestes reunions saps quan comencen, per mai quan acaben
[= en quin moment]
Aquestes reunions no saps mai quant duren [= quina quantitat de
temps]
QUAN = TEMPS
QUANT = QUANTITAT
201
34
QUE AMB VERBS DE PETICI
I EXPECTATIVA
MANTENIMENT DE QUE DESPRS DE VERBS DE PETICI CORTESA
Cal mantenir la conjunci que a continuaci de verbs que impliquen
una petici formulada amb cortesia, que tamb poden prendre la
forma de suggeriment o dexpectativa. Sn verbs com ara pregar,
sollicitar, demanar, suggerir, esperar, confar, etc., desprs dels quals
de vegades selimina que per calc dun formulisme tpic del castell.
Sollicitem __ confrmeu la vostra assistncia a lacte
Sollicitem que confrmeu la vostra assistncia a lacte
Es prega als senyors clients __ sabstinguen de fumar
Es prega als senyors clients que sabstinguen de fumar
Confem __ voldreu collaborar en aquesta iniciativa
Confem que voldreu collaborar en aquesta iniciativa
Noteu, a ms, que els verbs dexpectativa com esperar, amb el signifcat
de tenir lesperana, i confar porten a continuaci verbs en futur
dindicatiu (o condicional) (Esperem/Confem que collaborareu en aquest
projecte, Espervem/Confvem que collaborareu en aquest projecte)
i no en subjuntiu Esperem/Confem que collaboreu en aquest projecte).
Demanem
Sollicitem
Preguem
Suggerim
_______ + collaboreu amb nosaltres
Esperem que collaborareu amb nosaltres
Esperem __ collaboreu amb nosaltres
LA CONJUNCI QUE NO SHA DE SUPRIMIR DESPRS
DE DEMANAR, SOLLICITAR, PREGAR, ESPERAR, ETC.
Demanem
Sollicitem
Preguem
Suggerim
+ que + collaboreu amb nosaltres
202
35
RES A DIR I MOLT A FER
RES / MOLT / POC + A + INFINITIU
Els infnitius que segueixen i delimiten quantifcadors com res, molt, poc
(i altres com massa, prou, bastant, algun, cap, certs, etc.) van introduts
per la preposici a (No tinc res a amagar; Hi ha encara molt a fer i no
per la conjunci que (No tinc res que amagar, Hi ha encara molt que
fer). Generalment, aquestes oracions porten com a verbs principals
tenir o haver-hi o sn locucions del tipus deixar molt a desitjar.
No tinc res a dir, s lnica cosa que ha declarat
Encara que no ho sembla, les dues coses s que hi tenen molt a veure
La regidora calla, perqu t massa draps bruts a amagar
Em fa lefecte que hi ha poc a guanyar en aquest negoci
Per desviar latenci de la droga, a la duana digu que tenia algunes
joies a declarar
La restauraci del quadre deixa molt a desitjar
CONSTRUCCI SEMBLANT EN ANGLS I FRANCS
Observeu que langls i el francs presenten una construcci semblant:
Ive got nothing to say, are the only words he pronounced
Though it may not seem so, both things do have a lot to do with each other
The town counselor says nothing, because she has too many dirty
deals to hide

Jai rien dire, sont les seuls mots quil a dclars
Mme sil ne le semble pas, lune et lautre chose ont beaucoup voire
La conseillre municipale ne dit mot, parce quelle a trop de sales
choses cacher
tenir
haver-hi
res
molt
poc
dir
amagar
veure
...
a
que
+ infnitiu =
No tenim res que dir, per s molt que fer
No tenim res a dir, per s molt a fer
1
2
203
36
SI NO - SIN
SI NO = CONDICI EN NEGATIU
Si no, escrit separat, s la suma del si condicional + la negaci no:
indica, per tant, una condici en negatiu. Per tant, cal escriure si no
quan, canviant la frase a afrmativa, si no es transforma en si: en
condicional afrmativa.
Aviseu-nos si no veniu a dinar
Aviseu-nos si veniu a dinar

Si no presenteu una acreditaci, no podeu entrar a lacte
Si presenteu una acreditaci, podeu entrar a lacte
Una altra prova per a detectar el si no condicional negatiu s substituir-lo
per en cas que no + subjuntiu. Prenent les frases anteriors amb si no,
veiem que sn equivalents:
Aviseu-nos en cas que no vingueu a dinar
En cas que no presenteu una acreditaci, no podeu entrar a lacte
SIN = CORRECCI EN AFIRMATIU DUNA NEGACI ANTERIOR
Sin, escrit tot junt, no expressa cap condici. s la correcci feta en
afrmatiu duna negaci anterior: no s A; s B.
Cal escriure sin (junt i amb accent), quan puguem substituir-lo per
de fet, al contrari, ben altrament, ms aviat + el verb anterior.
El crvol s femella si no t banyes
Si no s mascle, s femella. s femella, si no s mascle
No s mascle sin femella
ADOPTA QUASI SEMPRE LA FRMULA NO... SIN...
SI NO = CONDICI NEGATIVA
SIN = CORRECCI DUNA NEGACI ANTERIOR
1
2
GRAMTICA SI NO - SIN
El regal no s per a tu sin per al teu germ =
= El regal no s per a tu; de fet, s per al teu germ

No ho deia amb educaci sin duna manera brfega =
= No ho deia amb educaci; de fet / al contrari / ben altrament /
ms aviat ho deia duna manera brfega
Hi ha un altre s, ms aviat literari, de sin (vegeu el punt segent).
SIN = (RES) MS QUE, ALTRA COSA QUE
Sin tamb susa, en un estil molt formal o literari, amb el signifcat
de (res) ms que o altra cosa que.

Pronuncia grans discursos, que no sn sin paraules buides =
= Pronuncia grans discursos, que no sn (res) ms que / altra
cosa que paraules buides
No feia sin plorar i lamentar-se =
= No feia (res) ms que / altra cosa que plorar i lamentar-se
3
204
205
37
TAN - TANT
TAN + ADJECTIU, ADVERBI (O LOCUCIONS EQUIVALENTS) = AIX DE...
Tan va seguit dun adjectiu o un adverbi ( p. 223) (o b va seguit de
locucions amb valor dadjectiu o dadverbi), sobre els quals incideix.
En general, tan s substituble per aix de o fns a tal punt.
El tracte amb ella s tan planer que fa goig
T una mentalitat tan de poble que s com si no hagus viatjat mai
Hem arribat al teatre tan tard que no ens hi han deixat entrar
El motiu de lexposici era LArgentina, tan a prop i tan lluny
Circulava tan de pressa com li ho permetia el cam
Quant a les locucions amb valor adjectiu i adverbial, observeu que
de poble equival a un adjectiu, poblet (una mentalitat tan de po-
ble= una mentalitat tan pobletana), que la locuci a prop equival
a ladverbi prop i que ocupa la mateixa posici que ladverbi lluny i,
fnalment, que de pressa s substituble per adverbis com rpida-
ment o apressadament.
TANT, RESTA DE CASOS
Tant = (en) tal quantitat o grau
En la resta de casos que no sn els de lapartat anterior cal usar
tant. En general, tant s substituble per tal quantitat o tal grau o en
tal quantitat o grau.
Un tracte tan planer s un goig
Quina mentalitat tan de poble! [de poble = pobletana]
Hi hem arribat tan tard que ja havien tancat
Au, no aneu tan a poc a poc! [a poc a poc = lentament]
TAN + ADJECTIU, ADVERBI (O LOCUCI AMB VALOR
DADJECTIU O DADVERBI) = AIX DE...
TANT = RESTA DE CASOS
1
2
2.1
GRAMTICA TAN - TANT
Has menjat tant dallioli que ara no ests b
Citava tant Nietzsche que lanomenvem el Superhome
Jo s tant de flosofa com tu de fsica quntica
Va fer tant pels nebots quan els van faltar els pares!
Si ens demanen tant, no podrem llogar lapartament
Expressions amb tant
Tant forma part duna bona colla dexpressions, com ara:
tant ... com ...:
Tant els uns com els altres han coms errors
tant se val / tant s / tant em fa / tant se men dna = ms indiferent
de tant en tant = a intervals no freqents:
Noms em telefona de tant en tant
per tant = en conseqncia:
Ahir va fer 18 anys i, per tant, t majoria dedat
i tant! = naturalment!
Va b el negoci? I tant! [o I tant que va b!]
tant de bo! = que bo seria (si...):
Tant de bo tingus ara un mili deuros!
Et jubilaries als 50 anys? Tant de bo!
CONTRAST ENTRE TANT I TAN
Observeu en aquestes frases el contrast entre tant i tan:
Ha caminat tant i tan rpid que ara est esgotat
Com digu Churchill, Mai tants degueren tant a tan pocs
s una msica tan sublim i magrada tant!
T una mentalitat tan de poble que no sembla que haja corregut
tant de mn
Tant de viatge a Anglaterra i parla langls tan malament com jo!
2.2
3
206
207
38
TANMATEIX
El signifcat ms freqent de tanmateix s aix i tot, no obstant aix,
amb tot. No vol dir aix mateix o de la mateixa manera, valors
amb qu el trobem usat a vegades, errades segurament suggerides
per la composici del mot: tan + mateix.
La frase
Plini el Vell abord la zoologia en la Histria natural, on inclogu,
tanmateix, la descripci dssers fabulosos
no vol pas dir inclogu aix mateix la descripci dssers fabulosos
sin inclogu, aix i tot [= a pesar dabordar la zoologia] la descripci
dssers fabulosos.
Ms exemples:
El corrent sha endut arbres i vehicles i tanmateix ha destrut alguns
ponts =
= El corrent sha endut arbres i vehicles i aix mateix / tamb ha
destrut alguns ponts

Diuen que Galileo Galilei, just desprs de labjuraci, exclam referint-
se a la Terra: Eppur si mouve, s a dir, I tanmateix es mou
TANMATEIX AIX MATEIX, DE LA MATEIXA MANERA
TANMATEIX = AIX I TOT, AMB TOT, AIX NO OBSTANT
208
39
el 2010
lany 2010
en 2010
TEMPS: EXPRESSI DE LANY
EXPRESSI DE LANY: LANY / EL / EN + 2010
Lany en qu ocorre o es data algun fet pot expressar-se de tres
maneres diferents. Prenent com a exemple lany 2010, podem dir el
2010, lany 2010, en 2010.
El 2010 / Lany 2010 / En 2010 es van reduir notablement els accidents
El Tirant lo Blanc es public el 1490 / lany 1490 / en 1490
El 2014 / Lany 2014 / En 2014 entrar en vigor el nou reglament
Les formes ms usades i, en general, considerades preferents sn
les dues primeres: "el 2010" i "lany 2010.
CAL EVITAR LEXPRESSI DE LANY AMB LA PREPOSICI A
No s considera acceptable expressar lany en qu ocorre o es data
un fet amb la preposici a, com ara al 2010, a lany 2010, ni es
recomanen les frmules en el 2010 ni en lany 2010.
Al 2010 / A lany 2010 / En el 2010 es va reduir notablement els accidents
El Tirant lo Blanc es public al 1490 / a lany 1490 / en el 1490 /
en lany 1490
Al 2014 / A lany 2014 / En lany 2014 entrar en vigor el nou reglament
a / al / a lany 2010
en el 2010, en lany 2010
CAL EVITAR
LANY EN QU OCORRE O ES DATA ALGUNA COSA SEXPRESSA AIX:
1
2
209
40
TEMPS: EXPRESSI DE LA DATA
En escrits de carcter formal, la data sescriu sempre separada del
text i segueix les normes segents:
La poblaci se separa de la data amb una coma:
Valncia, 7 de juliol de 2010
El dia i lany sescriuen amb xifres i el mes, amb lletres:
7 de juliol de 2010
El mes sescriu amb minscula inicial:
gener, febrer, mar, etc.
No sescriu la preposici a davant de la poblaci ("A Xtiva") ni davant
el nmero del dia:

A Xtiva, a 2 de febrer de 2011
Lany pot anar precedit o no darticle ("del 2010" = de 2010). Totes
dues possibilitats sn correctes, per en llenguatge administratiu
es recomana expressar-lo sense article ("9 de juny de 2010), en
coherncia amb ls ms general abans de lany 2000, en qu lany
shavia indicat majoritriament aix:
9 de juny de 1999
Valncia, 7 de juliol de(l) 2010
A Valncia a set de Juliol de 2.010.
[POBLACI], [DIA EN XIFRES] DE/D[MES (MINSCULA)] DE(L) [ANY (SENSE PUNT FINAL)]
LA DATA VA GENERALMENT AL FINAL DUN DOCUMENT O CARTA
1
2
3
4
5
LA DATA SEXPRESSA AIX:
GRAMTICA TEMPS: EXPRESSI DE LA DATA
Lany no porta mai punt de separaci de milers:
2005 i no 2.005
No es posa punt al fnal de la dataci:

Castell de la Plana, 7 de juliol de 2010
i no Castell de la Plana, 7 de juliol de 2010.
La data es posa, en general, al fnal del tot del document o carta,
ms avall de la signatura, per en alguns documents pot anar al
principi, segons la tipologia daquests (cal consultar el manual destil
o de llenguatge administratiu de cada instituci).
6
8
7
210
211
41
TEMPS: EXPRESSI DELS DIES
DE LA SETMANA
DIES DE LA SETMANA SENSE ARTICLE: DILLUNS = AQUEST DILLUNS
Quan es vol indicar el dia de la setmana immediatament anterior o
posterior, dilluns, dimarts, dimecres, etc. susen sense article:
Dilluns vam fer pont, per treballarem dissabte
i no
El dilluns vam fer pont, per treballarem el dissabte
Per tant, usats sense article, dilluns, dimarts, etc. equivalen,
respectivament, a aquest dilluns, aquest dimarts, etc. I, tal com passa
DIES DE LA SETMANA
Dilluns vam fer pont = Aquest dilluns vam fer pont
Dilluns farem pont = Aquest dilluns farem pont
El dijous 8 de setembre...
El diumenge que anrem dexcursi...
El dimecres de la setmana passada...
fns al dilluns fns dilluns
els dilluns, els dijous, etc.
els dillunsos, els dijoussos, etc.
El dissabte fem la bugada = Cada dissabte fem la bugada
SENSE ARTICLE = DILLUNS = AQUEST DILLUNS (PASSAT O VINENT)
AMB ARTICLE I SENSE ESPECIFICAR: EL DISSABTE = CADA DISSABTE
DIES ESPECIFICATS AMB DATA O REFERNCIA CONCRETA: AMB ARTICLE
FINS + DIA DE LA SETMANA PROPVINENT
DIES DE LA SETMANA AMB -S FINAL, INVARIABLES
1
212
GRAMTICA TEMPS: EXPRESSI DELS DIES DE LA SETMANA
amb aquest dilluns, s el temps verbal de la frase el que indica si s
passat o futur: si s el dilluns de la setmana en curs o de la vinent.
Dimarts portrem el rellotge a reparar i ens digueren que el tin-
drem divendres =
= Aquest dimarts portrem el rellotge a reparar i ens digueren que
el tindrem aquest divendres
DIES DE LA SETMANA AMB ARTICLE I SENSE CAP CONCRECI MS: EL
DISSABTE = CADA DISSABTE
Usats amb article davant i sense ms concreci, els dies de la
setmana (el dilluns, el dimarts, etc.) volen dir els / cada + dilluns,
dimarts....
El dissabte vaig a pescar =
= Cada dissabte vaig a pescar
Treballa de valent tota la setmana, per el diumenge no para a casa =
= Treballa de valent tota la setmana, per els diumenges no para a casa
DIES ESPECIFICATS AMB DATA O REFERNCIA PRECISA, AMB ARTICLE: EL
DIJOUS 9 DE MAIG
Si el dia de la setmana va acompanyat per una especifcaci que
lidentifca com un dia concret, va amb article:
El dijous 9 de maig tens hora per al dentista
All va passar el divendres que anrem a Lleida
Lescndol va esclatar el dimecres de la setmana passada
La comissi es reunir el dijous propvinent amb un punt nic
Tanmateix, hi ha almenys tres especifcacions molt habituals per
a indicar dies immediatament anteriors o posteriors que susen
preferentment sense article: ... que ve, ... vinent i ... passat.

Dimecres que ve / vinent hem danar a recollir-lo a laeroport
El Vila-real jug a casa dissabte passat

Per a ms informaci, vegeu el punt 6.
2
3
213
FINS + DILLUNS, DIMARTS...
Com que, usats sense article, els dies de la setmana funcionen
realment com a adverbis ( p. 223; dissabte en la frase Dissabte
vaig a pescar es comporta igual que Dem o Sovint vaig a
pescar), susa fns + dilluns, dimarts, etc., igual com es fa davant
dels adverbis (fns ahir, fns tard), i no fns a:
Fins dimarts, s a dir, fns ahir mateix, encara no mhavia respost
Aquesta setmana treballarem fns dijous
Vegeu tamb la ftxa Cap - cap a, fns - fns a, sobretot el punt 4, p. 165.
ELS DIES DE LA SETMANA ACABATS EN -S SN INVARIABLES
Els dies de la setmana acabats en -s no canvien de forma en el
plural. Per tant, cal dir els dilluns, els dimarts, alguns dijous i no
els dillunsos, els dimarsos o dimatjos o alguns dijoussos.
S DE LARTICLE AMB EL DILLUNS... PASSAT / QUE VE / VINENT
En la frmula dilluns, dimarts... + passat, vinent o que ve, el dia de
la setmana sol anar indicat sense article, tot i que es tracta duna
especifcaci: dijous passat, divendres que ve o dissabte vinent.
Aquest s ls formal ms generalitzat i el que solen donar com a
preferent les gramtiques i els diccionaris de referncia.
Dilluns passat va fer una calor insuportable
Hem acordat danar a sopar divendres que ve / vinent
Ara b, com que es tracta duna especifcaci, tal com sha descrit
en el punt 3, en aquests casos sadmet tamb ls de larticle (dijous
passat = el dijous passat, divendres que ve = el divendres que ve),
fet que t el seu fonament en la coherncia amb altres expressions
similars, que s que duen article en les mateixes condicions:
1. Quan el dia de la setmana porta una especifcaci: el dilluns ante-
rior, el dilluns segent, el dimarts que ve desprs daquest.
especialitzat
4
5
6
213
214
2. En especifcacions idntiques en signifcat i tamb quasi en la
forma respecte a passat, vinent o que ve, com sn proppassat o
propvinent: el divendres proppassat, el dissabte propvinent.
3. Larticle susa necessriament quan avancem els adjectius pas-
sat, proppassat, prxim, proper, propvinent: el passat diumenge,
el proper/prxim/propvinent dimecres.
Ls sense article es deu a lalta freqncia ds de passat, vinent o
que ve, combinada amb lequivalncia de signifcat dexpressions com
Divendres anir al mercat del peix = El divendres vinent / que ve
anir al mercat del peix

Langls, el francs i litali presenten construccions similars sense article:
Last Friday I went to the fsh market
Next Friday Im going to the fsh market
Vendredi dernier je suis all au march aux poissons
Vendredi prochain jirai au march aux poissons
Venerd scorso sono andato al mercato del pesce
Andr al mercato del pesce venerd prossimo / il prossimo venerd
especialitzat
214
215
42
TEMPS: EXPRESSI DE GRANS FESTES,
MESOS I ESTACIONS
A I PER + GRANS FESTES, MESOS, ESTACIONS
Davant els mesos, les grans festivitats (Pasqua, Nadal, etc.) i les
estacions de lany, tant es pot usar la preposici a com per.
A Santa Llcia, un pas de pua; a Nadal, un pas de pardal =
= Per Santa Llcia, un pas de pua; per Nadal, un pas de pardal
A/Per lagost, fgues i most

A/Per lestiu, tota cuca viu

Ells vingueren ac a (o per) Pasqua i nosaltres els visitarem al (o pel)
juny i a (o per) la tardor
per Nadal
per lagost
per lestiu
a Nadal
a lagost
a lestiu
A / PER + GRANS FESTES, MESOS, ESTACIONS
216
43
TEMPS: EXPRESSI DE LES PARTS DEL DIA
A + PARTS DEL DIA: AL MAT, AL MIGDIA, A LA NIT, ETC.
En la llengua escrita i formal, la localitzaci dun fet en una de les
parts del dia es fa amb la preposici a i no amb per: a la matina-
da, al mat, al migdia (o al migjorn), a la vesprada (o a la tarda o a
lhorabaixa), al vespre, a la nit.
A la matinada sha despertat tot suat

Al mat no puc, per podem veurens a la vesprada
Pel mat no puc, per podem veurens per la vesprada

Estudiar a la nit, quan, per f, tindr silenci
Estudiar per la nit, quan, per f, tindr silenci
DE + MATINADA, MAT, VESPRADA, NIT
En alguns casos tamb s possible usar de: de matinada, de mat,
de vesprada, de nit.
De matinada sha despertat tot suat
De mat no puc, per podem veurens de vesprada
Estudiar de nit, quan, per f, tindr silenci

Ara b, cal notar que de no s aplicable a totes les parts del dia (de
migdia, de vespre, etc.) i que, a ms, hi ha contexts en qu a i de no
sn intercanviables.
al mat
al migdia
a la vesprada
a la nit
pel mat,
pel migdia
per la vesprada
per la nit
A + PARTS DEL DIA PER + PARTS DEL DIA
1
2
217
44
VARIS DIVERSOS
VARIS, INCORRECTE QUAN EQUIVAL A DIVERSOS
Varis, vries sn incorrectes amb el signifcat quantitatiu de diversos,
uns quants, un cert nombre de, que s el valor ms habitual amb
qu el trobem usat, com a calc del castell varios, varias.
Hi han assistit vries personalitats del mn del teatre
Hi han assistit diverses personalitats del mn del teatre
Aquest cap de setmana hi ha hagut varis accidents a causa del mal
oratge
Aquest cap de setmana hi ha hagut diversos accidents a causa del
mal oratge
La bibliografa inclou set llibres dautors varis / varis autors
La bibliografa inclou set llibres de diversos autors
VARIS = VARIAT, CANVIANT
Lnic s correcte de varis, vries s com a plural de ladjectiu
qualifcatiu vari, vria, que es limita a lmbit molt formal o literari,
perqu equival als adjectius ms corrents variat, variable o canviant
(un humor vari = variable, canviant; un vestit de colors varis =
variats).
Aix vol dir que, en la prctica i fora daquests usos molt literaris que,
de fet, en la llengua ms quotidiana expressem amb variat o variable,
varis s probablement sempre un calc incorrecte i substituble per
diversos o uns quants.
VARIS DIVERSOS, UNS QUANTS
VARIS = VARIAT, VARIABLE
1
2
219
BLOC 4
TERMES GRAMATICALS
2 Terminos_219-248OK.indd 219 12/07/11 08:46
2 Terminos_219-248OK.indd 220 12/07/11 08:46
221
ACCENT DINTENSITAT. TNIC I TON
01
QU S LACCENT DINTENSITAT
Laccent dintensitat s la major fora dexpulsi de laire amb qu
es pronuncia una sllaba, dita tnica, en relaci amb la resta de
sllabes del mot, anomenades tones, sobre les quals no recau
aquesta fora.
Laccent dintensitat pot ser determinant, perqu diferencia mots
que tenen una mateixa seqncia de sons, com tribu i trib o ni-
ma, anima i anim, segons on recau (marcat ac en negreta).
ACCENT DINTENSITAT ACCENT GRFIC
Cal no confondre laccent grfc (greu o agut en catal: o , i
tamb circumfex en altres llenges ), que s un signe ortogrfc,
amb laccent dintensitat, que s un fet fontic.
Aix, una sllaba accentuada en el sentit fontic de tnica no porta
necessriament accent grfc: per exemple, marca, accent, sentit,
en qu les sllabes tniques no duen cap accent grfc. Inversa-
ment, algunes llenges poden marcar amb accent grfc sllabes
o mots que no sn tnics, com ara el francs cole o demain!

FORT = TNIC; FEBLE = TON
En la gramtica tradicional es designen amb ladjectiu fort (pro-
nom fort, sllaba o vocal forta) les formes que sn tniques, s a
dir, que duen un accent dintensitat. Sanomenen febles (pronom
feble, sllaba feble o vocal feble) les que sn tones, sense accent
dintensitat.
Aix, per exemple, jo, tu o nosaltres sn pronoms forts, perqu,
pronunciats dins una frase, duen sempre accent dintensitat (ac
marcat en negreta):
I jo et dic a tu que em sembla que nosaltres ja ens coneixem
massa
Al contrari, em, et o ens sn pronoms febles, perqu, pronunciats
dins duna frase, no porten accent dintensitat. De fet, com que
1
3
2
2 Terminos_219-248OK.indd 221 12/07/11 08:46
ACCENT DINTENSITAT. TNIC I TON
especialitzat
4
5
222
no en tenen, sovint es pronuncien reduts en la forma i recolzats
en un altre mot anterior o posterior. Prenent la frase de dalt com a
exemple, i transcrivint-la amb pronncia fgurada, es diu: jot dic,
quemsembla, jans coneixem. Aix, ac el pronom et es pronuncia
realment [t] (jot dic) i ens es pronuncia ac [ns] (jans coneixem).
CONSEQNCIES SINTCTIQUES DE SER FORT O FEBLE
El fet que algunes categories de paraules siguen fortes o febles
(s a dir, tniques o tones) no sols s fontic: t tamb conse-
qncies en la manera com es comporten en la sintaxi, s a dir,
en la construcci de frases. Per a ms informaci, vegeu Pronoms
febles i pronoms forts (p. 242) i Preposicions tniques i preposicions
tones (p. 241).
TNIC I TON, EL PERQU DUNS NOMS
Els noms tnic i ton provenen del grec i, per a recordar-ne el sig-
nifcat, pot ser til saber que tnic vol dir amb to i ton, sense to
(-ton t la mateixa a de acrtic sense crtica).
Aquests noms es deuen al fet que en grec clssic lequivalent a
la nostra sllaba accentuada no era la fora en lexpulsi de laire
sin un to ms alt (= agut) o ms baix (= greu) o fns i tot una pu-
jada i baixada successives del to. Per aix, lagut es marcava amb
un signe ascendent (), el greu amb un signe descendent () i el
circumfex amb un signe ascendent i descendent (), assenyalant
de manera ben grfca els ascensos i descensos tonals.
^
2 Terminos_219-248OK.indd 222 12/07/11 08:46
223
ADVERBI
02
QU S UN ADVERBI
Ladverbi s una categoria de paraules invariables. En aix
soposen als adjectius, els substantius i els pronoms, que pre-
senten singular i plural, i als verbs, que presenten, a ms, temps,
mode, persona, etc.
Es diferencien de les preposicions i de les conjuncions, que tamb
sn invariables, en el fet que aquelles actuen com a lligams i in-
trodueixen noms o pronoms (com fan les preposicions: a la fnes-
tra a mi, contra els rivals, contra ells) i frases senceres (com
fan les conjuncions: si..., per..., perqu...). Contrriament, els ad-
verbis no connecten elements sin que incideixen en el signifcat
daltres paraules:
a) verbs (Parlava malament);
b) adjectius (s molt cridanera);
c) altres adverbis (Hem menjat prou b);
d) una oraci sencera (S que han dut el paquet. Sincera-
ment, no mho esperava).
COM ES POT RECONIXER UN ADVERBI
Els adverbis poden coincidir en la forma amb altres categories de
paraules, sobretot amb els adjectius (alt, suau) i les preposicions
(damunt, dins). Malgrat aquesta coincidncia en la forma, sabrem
que sn adverbis si es compleixen aquestes condicions:
a) sn invariables (cosa que els diferencia dels adjectius);
b) no actuen com a elements de connexi que els lliguen i subor-
dinen a altres elements (fet que els diferencia de les preposicions).
LADVERBI S INVARIABLE; LADJECTIU T GNERE I NOMBRE
En la frase
Parla sempre molt alt
alt s invariable, no concorda amb cap altre element, com es de-
mostra si canviem el gnere i el nombre:
Parlen molt alt
En canvi, en la frase
1
2
3
2 Terminos_219-248OK.indd 223 12/07/11 08:46
ADVERBI
Sha fet ms alt
alt s variable i concorda en gnere mascul o femen i en nombre
singular o plural amb algun altre element:
Ell sha fet ms alt
Ella sha fet ms alta
Elles shan fet ms altes
LA PREPOSICI VA SEGUIDA DE SUBSTANTIU; LADVERBI, NO
Mentre que la preposici actua com a connector i porta darrere un
substantiu (o pronom) (damunt la neu, dins la butxaca), ladverbi,
no. Compareu:
Posat la jaqueta damunt
Posat la jaqueta damunt el jersei
Les formigues envoltaven lentrada del cau, per no hi entraven dins
Les formigues envoltaven lentrada, per no entraven dins el cau
TIPUS DADVERBIS
Quant al signifcat que cobreixen, hi ha adverbis dall que generalment
sentn com a circumstncies:
a) manera (b, aix, acabats en -ment: tranquillament);
b) lloc (ac, aqu, all, fora, dins, etc.);
c) temps (llavors, ara, enguany, ahir, etc.);
d) quantitat (molt, prou, bastant, gens);
e) afrmaci i negaci (s, no).
A ms, a aquesta classifcaci tradicional, shi afegeixen tamb
els adverbis anomenats textuals, que connecten les oracions
i ordenen la informaci que es dna en el discurs: tanmateix, ara
(b), aix mateix, etc. i que resulten molt prxims a les conjuncions.
4
5
224
2 Terminos_219-248OK.indd 224 12/07/11 08:46
225
03
ATRIBUT
Latribut s aquell substantiu, adjectiu, adverbi o locuci amb
preposici que suneix a un subjecte per mitj dels verbs anomenats
copulatius, que sn ser, estar, semblar, parixer i aparentar.

Maidstone s capital administrativa del comtat
Els guardonats estaven emocionats
Els fets semblen aix
Lambientaci pareixia dun conte de fades

Latribut s substituble pel pronom ho, amb independncia del
gnere (mascul o femen) i del nombre (singular o plural):
Maidstone s capital administrativa del comtat i ho s amb el
perms de Canterbury, ciutat ms important i coneguda
[ho = capital administrativa del comtat]
Els guardonats estaven emocionats, com tamb ho estaven els
familiars
[ho = emocionats]
Els fets semblen aix. O no tho semblen a tu?
[ho = aix]
Lambientaci pareixia dun conte de fades o almenys mho va
parixer a mi
[ho = dun conte de fades]
2 Terminos_219-248OK.indd 225 12/07/11 08:46
226
COMPLEMENT DE RGIM VERBAL
04
El complement de rgim verbal s una paraula o grup de paraules
introdudes per una preposici exigida pel mateix signifcat del
verb. Per exemple, del verb consistir sabem que va seguit per
complements comenats per la preposici en:
Lexercici consisteix en estiraments i fexions suaus
Com que el complement preposicional s exigit (= regit) pel verb,
la preposici que el verb imposa i que encapala el complement re-
sulta predictible, cosa que s un clar indici per a reconixer aquest
tipus de complements. Aix, si alg diu oposar-se podem predir
que ser a (alguna cosa o alg); si diu conformar-se, endevina-
rem que el complement comenar per la preposici amb, oblidar-
se implicar de (alguna cosa o alg), etc.
Algunes vegades un mateix verb pot regir ms duna preposici,
per generalment no va ms enll de dues, entre les quals hi ha
sobretot aquestes quatre: a, amb, en i de.
amenaar amb / dexpulsi fulminant
interessar-se en / per la cultura clssica

El complement de rgim verbal rep tamb els noms complement
preposicional dobjecte, complement de rgim, complement regit
i suplement.
2 Terminos_219-248OK.indd 226 12/07/11 08:46
227
COMPLEMENT DIRECTE
05
QU S UN COMPLEMENT DIRECTE
Un complement directe s una paraula o grup de paraules que
delimiten de manera directa (sense preposici generalment) el
signifcat del verb, signifcat que sol ser ms o menys ampli, com
fer, donar, dir, visitar, etc. Aix, frases com Dem fem, Heu donat?,
Sempre diuen, Has de visitar sn manifestament incompletes i cal
precisar-ne el signifcat dels verbs. El complement directe concreta
de manera directa sobre qu o qui sefectua lacci verbal: Dem
fem festa, Heu donat lencrrec?, Sempre diuen brofegades, Has
de visitar els iaios.
A diferncia daltres complements i pel seu carcter directe, no va
introdut per cap preposici, llevat dalgunes excepcions (vegeu
Complement directe de persona, sobretot el punt 3, p. 44).
COM ES RECONEIX EL COMPLEMENT DIRECTE
La manera ms fcil de reconixer un complement directe s
substituint-lo pel pronom el, la, els, les (si es tracta de comple-
ments determinats), en (si sn indeterminats) i ho (si es tracta dels
pronoms a, aix, all o doracions senceres), usats amb tots els
verbs que no sn ser, estar, semblar, parixer (vegeu p. 50).
Farem el pasts / la coca / els dolos / les mones amb tots els
ingredients recomanats
El / La / Els / Les farem amb tots els ingredients recomanats
Farem pasts / coca / dolos / mones amb tots els ingredients
recomanats
En farem amb tots els ingredients recomanats
Farem aix amb tots els ingredients recomanats
Ho farem amb tots els ingredients recomanats
Pastar coques i coure-les al forn? Magrada tant que ho faria
tots els dies!
Ho saben gats i gossos que s ell qui provoca les baralles
2
1
2 Terminos_219-248OK.indd 227 12/07/11 08:46
COMPLEMENT DIRECTE
COM ES RECONEIX EL COMPLEMENT DIRECTE ENFRONT DE LINDIRECTE
Complement directe de persona
Quan el complement directe es refereix a coses no presenta grans
problemes didentifcaci (Vaig portar el pasts a la festa). Resulta
un poc ms complex reconixer com a complement directe aquell
que es refereix a persones, perqu pot confondres fcilment amb
lindirecte, que designa quasi sempre destinataris personals (Por-
tarem el pasts al teu amic / a(l) Joan per a la festa). A ms, com
que en la llengua colloquial, contra el que prescriu la normativa,
el complement directe de persona sol tamb anar introdut per la
preposici a (Vaig portar al meu fll / a(l) Marc a la festa), la coin-
cidncia amb l'indirecte encara s ms marcada.
Substituci per el / la / els / les
Com sha vist en el punt 2, el complement directe, tant referit a
persona com a cosa, es caracteritza perqu es pot substituir per
el, la, les, els. Per la seua banda, lindirecte s substituble per li
(invariable per a singular mascul o femen) i els (invariable per al
plural mascul o femen).
Ara porten el malalt / la malalta / els malalts / les malaltes a la
tercera planta
Ara el / la / els / les porten a la tercera planta
Ara porten el dinar al malalt / a la malalta
Ara li porten el dinar
Ara porten el dinar als malalts / a les malaltes
Ara els porten el dinar
El/la = compl. directe; li = compl. indirecte
Aquestes substitucions del punt 3.2 sn factibles quan el comple-
ment directe es refereix a una tercera persona del singular (ell -a)
o del plural (ells -es). Quan fa referncia a les altres persones (em
- a mi, et - a tu, ens - a nosaltres; us - a vosaltres, etc.), aquest pro-
cediment didentifcaci no s aplicable tal qual. I aix no ocorre
3
3.1
especialitzat
3.2
3.3
228
2 Terminos_219-248OK.indd 228 12/07/11 08:46
COMPLEMENT DIRECTE
especialitzat
solament perqu es tracta de diferents persones gramaticals, sin
tamb perqu aquestes formes (em - a mi, et - a tu, etc.) tant poden
fer la funci de complement directe (CD) com dindirecte (CI):
Diu que ens cobra 100 euros i ens passeja mitja hora en gndola
CI CD
En aquests casos, la manera daclarir si em - a mi, et - a tu, ens -
a nosaltres, us - a vosaltres actuen com a complement directe o
indirecte s comprovar si, fent el canvi del pronom en qesti i
referint-lo a la tercera persona del singular (= ell -a), utilitzarem el/
la o b li:
Volia portar-me un regal, per sen va oblidar
Volia portar-li un regal, per sen va oblidar
Me, que ac fa una funci equiparable a li, s, per tant, un comple-
ment indirecte.

Ens volia dur al parc temtic
El/La volia dur al parc temtic
Ens, que ac fa un paper equiparable a el o la s, per tant, un com-
plement directe.
Doble funci compl. directe-indirecte de la majoria dels pronoms
Utilitzem aquesta substituci per el/la i li perqu s un cas nic en
tots els pronoms personals en qu hi ha una distribuci inequvoca:
el / la = CD
li = CI
Contrriament, els altres pronoms personals (com hem vist en 3.3)
funcionen alhora com a complement directe o indirecte. Fins i tot
com a plural de el i li, els pot actuar b com a complement directe
(Dem els portar al cinema) b com a indirecte (Els portar regals)
i, a ms, tant pot referir-se a masculins (Els portar regals = als
nostres nebots) com tamb a femenins (Els portar regals = a les
nostres nebodes).
3.4
229
2 Terminos_219-248OK.indd 229 12/07/11 08:46
230
COMPLEMENT PREDICATIU
06
QU S EL COMPLEMENT PREDICATIU
El complement predicatiu s un complement que:
a) respon a la pregunta com? sense ser un complement circumstan-
cial de manera, sin un adjectiu o un substantiu;
b) concorda amb el subjecte o amb el complement directe ( p. 227)
en gnere i nombre, sense ser un atribut ( p. 225), s a dir, sense anar
amb verbs copulatius (ser, estar, semblar, parixer).
Els camps han quedat enfangats
La dona caminava cansada costera amunt
Les he trobades contentes
TIPUS BSICS DE PREDICATIU
Hi ha dos tipus bsics de complements predicatius:
Amb verbs molt prxims als copulatius (ser, estar, semblar, parixer),
que indiquen un estat ms que una acci, tals com quedar, romandre,
tornar-se, aparixer. Vegeu el punt 3.
Amb la resta de verbs, que s que solen indicar acci.
PREDICATIU AMB VERBS MOLT PRXIMS ALS COPULATIUS
Amb verbs prxims a ser, estar, semblar i parixer que indiquen per-
manncia, canvi o aparena en un estat:
permanncia: quedar, romandre, restar
canvi: esdevenir, tornar-se
aparena: aparixer
Des de la mort del pare, els horts han quedat abandonats
Amb les rentades, la camisa va tornant-se grisa
Les citacions apareixen alterades
Abandonats es refereix alhora a els horts i a quedar; grisa es refereix
alhora a la camisa i a tornar-se, igual com alterades remet alhora a
apareixen i a les citacions. Observeu que, malgrat no formar part
del subjecte, els predicatius hi concorden en gnere i nombre (els
horts abandonats, la camisa grisa, les citacions alterades)
1
2
3
2.1
2.2
2 Terminos_219-248OK.indd 230 12/07/11 08:46
231
COMPLEMENT PREDICATIU
i en nombre amb el verb, cosa que noms ocorre amb latribut
( p. 225) en les oracions copulatives: Els horts han estat aban-
donats, La camisa s grisa, Les citacions havien estat alterades).
A ms, els verbs corresponents sn molt prxims als copulatius
(ser, estar, semblar, parixer): quedar signifca estar duna manera
continuada, tornar-se signifca tendir a ser i aparixer s ser o
estar duna manera manifesta o aparent.
PREDICATIUS AMB LA RESTA DE VERBS
Usats amb tota la resta de verbs que no sn els copulatius (ser, estar,
semblar, parixer) i els quasicopulatius del punt anterior (quedar, tornar-
se, esdevenir, aparixer), el complement predicatiu condensa en una nica
frase dues oracions de base, una de les quals suposa el verb ser o estar.
Ara dormen tranquils
[Com dormen?: tranquils]
Ara dormen + Ara estan tranquils Ara dormen tranquils
Ella encara es considera directora
[Com es considera?: directora]
Ella encara considera + que s directora Ella encara es con-
sidera directora
Les he vistes deprimides
[Com les he vistes?: deprimides]
Les he vistes + Estaven deprimides Les he vistes deprimides
EL PREDICATIU, SUBSTITUT PEL PRONOM HI
El complement predicatiu se substitueix amb el pronom hi:
Ha estat tota la vida un inconformista i hi romandr fns a la mort
La camisa no era grisa per amb les rentades shi va tornant
En lobra la frase apareix manipulada; de fet, ja hi apareixia en
edicions anteriors
Com que s moda anar tatuat, ell hi va de cap a peus
Les he vistes deprimides. Jo tamb les hi he vistes
4
5
2 Terminos_219-248OK.indd 231 12/07/11 08:46
232
COMPTABLES I NO COMPTABLES
07
QU SN ELS SUBSTANTIUS COMPTABLES I NO COMPTABLES
Sn comptables aquells substantius que constitueixen unitats que
poden ser comptades (com ara paquet: un paquet, dos paquets...),
per oposici als no comptables, que no admeten aquesta possibili-
tat, de manera que no podem dir un sucre, dos sucres, tres sucres...
Generalment, els no comptables sn substantius que es refereixen
a materials (acer, fusta, etc.), a lquids (aigua, vi, etc.), a matries
en forma de massa (sucre, farina, etc.) o a qualitats abstractes (im-
portncia, valor, vergonya, etc.).
El fet que siguen comptables o no comptables t conseqncies
en els mots amb qu quantifquem aquests substantius. Aix fa
que usem cap o gens, segons el carcter de comptabilitat del
substantiu:
Ja no em queda cap paquet de sucre

per
Ja no em queda gens de sucre
CASOS ESPECIALS
No comptables que no ho semblen: diners, gent, etc.
Hi ha alguns substantius habituals que, contra el que podria sem-
blar a primera vista, no sn comptables, com ara diners o gent,
perqu sentenen com a masses indiferenciades i no com a unitats
monetries (euros, dlars, etc.), en el cas dels diners, ni com a
persones preses individualment, en el cas de la gent.
Usos comptables de substantius no comptables
Molts substantius estrictament no comptables admeten tamb un
s comptable, amb el signifcat de una pea de... o un objecte
de... aquell substantiu en qesti (per exemple, pa o ferro) o amb
un signifcat ms o menys fgurat:
1
2
2.1
2.2
2 Terminos_219-248OK.indd 232 12/07/11 08:46
233
COMPTABLES I NO COMPTABLES
No tenim gens de pa per al sopar
Dnam tres pans de quart i dos pans de pags

Havia de menjar molt de ferro per evitar lanmia
Va marcar els cavalls amb ferros roents
Posam un poc daigua al got
Les aiges cobriren la fa de la terra

2 Terminos_219-248OK.indd 233 12/07/11 08:46
234
08
DEMOSTRATIUS:
GRAUS DE PROXIMITAT O LLUNYANIA
QU FAN ELS DEMOSTRATIUS
Els demostratius designen aquelles classes de paraules que mar-
quen relacions de proximitat o de llunyania respecte als qui inter-
venen en un acte de parla: aquell en Aquell arbre fou el recer dels
meus jocs infantils indica que s un arbre relativament distant de
qui parla, en lespai o en el temps.

DEMOSTRATIUS: AQUEST, AQUEIX, AQUELL; A, AIX, ALL; AC, AQU,
ALL (ALL)
Els demostratius inclouen tres categories:
a) els adjectius o pronoms dits demostratius per excellncia
(aquest, aqueix, aquell)
b) els pronoms neutres demostratius (a, aix, all)
c) els adverbis demostratius (ac, aqu, all/all)
GRADACI DE DISTNCIA TRIPLE O DOBLE
Els demostratius poden expressar una gradaci triple de distncia
(1-2-3) respecte de qui parla:
1 aquest 2 aqueix 3 aquell
1 a 2 aix 3 all
1 ac 2 aqu 3 all
O b poden indicar una gradaci de distncia de dos graus (1-2),
com ara la que presenten
langls: 1 this 2 that
1 here 2 there
el francs: 1 ce-ci 2 ce-l
1 ici 2 l
litali: 1 questo 2 quello
1 qui/qua 2 l/l
DOBLE SISTEMA DE GRADACI EN CATAL
En catal funcionen els dos sistemes alhora:
1
2
3
4
2 Terminos_219-248OK.indd 234 12/07/11 08:46
235
DEMOSTRATIUS: GRAUS DE PROXIMITAT O LLUNYANIA
Sistema de tres graus: aquest-aqueix-aquell
En els mbits escrits i ms formals es considera recomanable
la distinci de tres graus, que forma un sistema ms inequvoc i
continuador de la llengua clssica tradicional. El sistema de tres
graus s, amb formes diverses (vegeu lapartat 4.3), el colloquial
en valenci:
1. aquest a ac: proximitat a qui parla (= jo)
2. aqueix aix aqu: proximitat a qui escolta, si no s al costat
de qui parla (= tu)
3. aquell all all/all: llunyania de qui parla i de qui escolta
(relacionat amb el pronom ell)
1. Aquest animalet / A que tinc ac a la m s una sargantana
nana
2. Aqueix animalet / Aix que tens aqu s una sargantana?
3. I aquella bestiola verda / All dall tamb s una sargantana?
Sistema de dos graus:
aquest
-
aquell
Una gran part dels parlars del catal noms distingeixen dos graus
de distncia (i no pas tres) en els registres informals, expressats
amb els demostratius segents:
1 aquest-aix-aqu: proximitat a qui parla i a qui escolta
2 aquell-all-all/all: llunyania de qui parla o escolta
Els exemples de frases de lapartat 4.1 es dirien aix en els parlars
amb dos graus de distncia:
1. Aquest animalet / Aix que tinc aqu a la m s una sargantana
nana
2. Aquest animalet / Aix que tens aqu s una sargantana?
3. I aquella bestiola verda / All dall tamb s una sargantana?
Sistema colloquial de tres graus valenci
Colloquialment, el valenci utilitza les formes este, esta, estos, es-
tes i eixe, eixa, eixos, eixes per als demostratius, formes que no es
consideren recomanables per als registres escrits o formals.
4.1
4.2
4.3
2 Terminos_219-248OK.indd 235 12/07/11 08:46
236
FLEXI
09
Flexi s el procediment pel qual un mot pren desinncies (termi-
nacions) que indiquen signifcats gramaticals, com ara el nombre
(singular, plural: forner - forners), el gnere (mascul, femen: forner
-a), el cas (en llenges que en tenen, com el llat: nominatiu, acu-
satiu, etc.), o el temps verbal (present, pretrit perfet, etc.), la per-
sona (primera, segona, etc.), en els verbs.
Flexi s un mot llat que vol dir en gramtica, tal com desprs sha
incorporat en el lxic de la gimnstica, doblegament, arqueja-
ment, perqu el mot en qesti es doblega en formes diferents.
La fexi afecta les categories de mots anomenats variables, com
el substantiu, ladjectiu, el pronom, els article i el verb.
Per tant, quan es diu el mot x i fexi (aquell i fexi; parlar i
fexi) sexpressa que es posa una forma nica que representa
totes les variants morfolgiques de gnere, nombre, persona, etc.
Aquesta forma representativa de tota la resta de variants, que s
la que apareix en els diccionaris, s:
a) el singular en substantius dun gnere (taula, ganivet);
b) el mascul singular en substantius amb doble gnere, adjec-
tius, pronoms i articles (forner = forner, fornera, forners, forneres;
bo = bo, bona, bons, bones; aquell = aquell, aquella, aquells,
aquelles; el = el, la, els, les);
c) linfnitiu (dir) en els verbs, que indica tota la conjugaci
sencera: dic, dir, deia, he dit, vaig dir, dient, etc.
2 Terminos_219-248OK.indd 236 12/07/11 08:46
237
GERUNDI
10
El gerundi s la forma del verb que acaba en -ant, -ent, -int (parlant,
batent, tement, dormint, partint, etc.).
Al contrari que les formes personals del verb (parles, parlvem, heu
parlat, etc.), no t persona (jo, tu, ell...) ni temps verbal. Per aix es
diu que, juntament amb linfnitiu (parlar) i amb el participi (parlat
-ada), el gerundi constitueix una forma no personal del verb.
El gerundi expressa lacci verbal en el seu desplegament: Els
ensenyava jugant, Sha trencat la cama esquiant, Est llegint a
les fosques, Anava arrossegant els peus.

2 Terminos_219-248OK.indd 237 12/07/11 08:46
238
INFINITIU
11
Linfnitiu s la forma del verb acabada en -ar (parlar), -er (vncer)
-re (perdre) o -ir (oferir).
Al contrari que les formes personals del verb ([tu] parles, [nosaltres]
parlvem, [vosaltres] heu parlat, etc.), linfnitiu no t persona (jo, tu,
ell...) ni temps verbal. Per aix, juntament amb el participi (parlat
-ada) i el gerundi (parlant), que tampoc no tenen persona, s una
de les anomenades formes no personals del verb.
Linfnitiu s una forma verbal que t un carcter anleg al del substan-
tiu. Aix ha causat que, de fet, molts infnitius shagen habilitat
tamb com a substantius: el dinar, el sopar, el menjar, el saber.
Linfnitiu expressa el signifcat del verb en abstracte i, com a tal,
actua com si fos el nom del verb: aquell amb el qual designem
totes les distintes formes de la seua fexi ( p. 236). Aix, quan
parlem del verb menjar ens referim no sols a aquesta forma con-
creta sin tamb a menjar, menjvem, has menjat, van menjar,
haureu menjat, menjant, etc., s a dir, a totes les formes que pren
aquest verb una vegada afegides les terminacions de temps, per-
sona, mode, etc.
2 Terminos_219-248OK.indd 238 12/07/11 08:46
239
INTERROGATIVES
I EXCLAMATIVES INDIRECTES
12
Sanomenen interrogatives i exclamatives indirectes aquelles ora-
cions que no sn estrictament una pregunta o una exclamaci,
per que la pressuposen:
No sabia qu li agradaria ms =
= Qu li agradaria ms? No ho sabia
Comentava quina sensaci havia tingut de volar amb ultralleugers =
= Quina sensaci havia tingut de volar amb ultralleugers(!), comentava
Com es veu, les interrogatives o exclamatives indirectes es poden
interpretar com una reformulaci de les directes corresponents en
una nica frase, en la qual la pregunta o lexclamaci passa a ser
un component de loraci principal.
2 Terminos_219-248OK.indd 239 12/07/11 08:46
240
PARTICIPI
13
El participi s una forma del verb que acaba en -at/-ada, -ut/-uda,
-it/-ida, si s regular (parlat/parlada, batut/batuda, dormit/dormida)
o en -s/-esa, -ert/-erta, -st/-sta i altres formes particulars, si s ir-
regular (proms/promesa, obert/oberta, post/posta).
Al contrari que les formes personals del verb (parles, parlvem, heu
parlat, etc.), no admet persona gramatical (jo, tu, ell...) ni temps ver-
bal. Per aix es diu que, juntament amb linfnitiu (parlar) i amb el
gerundi (parlant), sn formes no personals del verb.
T un carcter alhora verbal i adjectiu i, de fet, molts adjectius pro-
venen de participis (parlat - xicot benparlat; batuda - terra batuda, etc.)
El participi susa per a formar els temps composts juntament amb el
verb haver (he parlat, havem batut, havia dormit, etc.) i la veu pas-
siva (La casa va ser venuda a un preu molt baix).
El participi indica acci acabada: Dit aix, passar al punt princi-
pal, Feta lentrevista, ara noms cal esperar la decisi, Vistes les
allegacions, el tribunal sha pronunciat, etc.
2 Terminos_219-248OK.indd 240 12/07/11 08:46
241
PREPOSICIONS TNIQUES
I PREPOSICIONS TONES
14
PREPOSICIONS TNIQUES
Sn preposicions tniques aquelles que tenen almenys una sllaba
tnica, s a dir, amb accent dintensitat ( p. 236), que ac mar-
quem en negreta: contra, segons, sense, sobre, etc., a les quals
cal afegir totes les locucions preposicionals (s a dir, dos o ms
mots que funcionen en bloc com a preposici): dacord amb, en-
front de, a causa de, etc. Com es veu, es tracta sobretot de pre-
posicions o locucions que tenen ms duna sllaba.
PREPOSICIONS TONES
Sn preposicions tones aquelles que no tenen cap sllaba tnica,
s a dir, cap accent dintensitat: a, amb, de, en, per, etc., i sn la
majoria de les que noms consten duna sllaba.
CONSEQNCIES SINTCTIQUES DE LES PREPOSICIONS TNIQUES O
TONES
La distinci entre preposicions tniques i tones t conseqncies
importants en el comportament sintctic, s a dir, en la construcci
de la frase, per exemple, davant els relatius, linfnitiu o davant la
conjunci que:
En els relatius ( p. 245) les preposicions tones poden anar se-
guides dels relatius qu o el qual (Els fets a qu / als quals et
refereixes sn preocupants), per amb les preposicions tniques
noms s possible el qual (Sn uns fets contra els quals podem
fer ben poc).
Davant un infnitiu ( p. 238) amb un complement de rgim verbal
( p. 226), les preposicions en i amb canvien a la preposici a
(Tardava molt en la neteja per Tardava molt a netejar).
Desapareixen davant la conjunci que ( p. 37): Estic convenut
de la nostra victria per Estic convenut de que vencerem.
1
2
3
3.1
3.2
3.3
2 Terminos_219-248OK.indd 241 12/07/11 08:46
242
15
PRONOMS FEBLES I PRONOMS FORTS
PRONOMS FORTS
Sanomenen pronoms forts els que tenen almenys una sllaba
forta o tnica ( p. 221), s a dir, amb accent dintensitat, que ac
marquem amb negreta: jo, tu, ell, ella, nosaltres, vosaltres, ells,
elles, mi. Sn, de fet, tots els pronoms personals que fan de sub-
jecte, amb lafegit de mi.
PRONOMS FEBLES
Sanomenen pronoms febles els que sn tons ( p. 221), s a dir,
aquells que no tenen cap sllaba tnica i que, com a conseqncia,
recolzen en laccent dun mot anterior o posterior. Sn febles tots
els pronoms duna nica sllaba (excepte els de subjecte enumer-
ats en el pargraf anterior i mi): em, me, m, m, et, te, t, t, el, lo, l,
l, la, els, les, ho, en, n, n, hi, li, es, se, s, s, ens, nos, ns, us, vos.
Compareu els pronoms forts i els febles en aquesta frase, en qu
les sllabes amb accent dintensitat van marcades en negreta i els
pronoms febles, subrallats:
I jo et dic a tu que em sembla que nosaltres ja ens coneixem
massa
Et, em o ens sn pronoms febles i en la frase no tenen accent
dintensitat. De fet, com que no en tenen, sovint es pronuncien
reduts en la forma (jo et = jot; que em = quem; ja ens = jans) i recol-
zats en un altre mot anterior o posterior: jot dic, quemsembla, jans).
CONSEQNCIES SINTCTIQUES DELS PRONOMS FORTS O FEBLES
El fet que els pronoms siguen forts o febles t conseqncies
sintctiques, s a dir, en la construcci i lorganitzaci de la frase.
Per exemple, amb el complement directe de persona ( p. 43), que,
en general, no porta normativament la preposici a, s que en porta
si es tracta de pronoms forts:
Esperes el metge? Lesperes fa estona?
per
Mesperes a mi o a ell?
1
2
3
2 Terminos_219-248OK.indd 242 12/07/11 08:46
243
PRONOMS FEBLES I PRONOMS FORTS
Una altra conseqncia sintctica s que en una frase noms po-
dem avanar al principi els pronoms forts com a manera de remar-
car el tema de qu es parla:
Ja no el va saludar ms des daquella traci
A ell, ja no el va saludar ms des daquella traci
2 Terminos_219-248OK.indd 243 12/07/11 08:46
244
PRONOMS FEBLES:
FORMES VARIABLES PER POSICI
16
Els pronoms febles ( p. 242) presenten formes variables segons la
posici que ocupen. Aix, per exemple, el pren la forma lo o l o l,
segons les condicions del context: si va davant o darrere del verb (o
daltres pronoms) i si la paraula anterior o posterior en qu recolza fo-
nticament comena per vocal.
Compareu les diverses formes que adopta el mateix pronom se-
gons la posici:
Volia portar-lo al teatre
El volia portar al teatre
Lhavia portat al teatre
Portal al teatre
Volia telefonar-me
Em volia telefonar
Mhavia de telefonar
Telefonam!
Presenten fns a quatre formes (escrites) diferents els pronoms que
en la forma plena acaben en -e: me, te, se, ne, a ms de el:
em, me, m, m em parlava; parlar-me; mhavia parlat; parlam
et, te, t, t et demana; anava demanant-te; tha demanat;
demanam
es, se, s, s es va fer; estava fent-se; sha fet; faas la
vostra voluntat
en, ne, n, n en compra; comprem-ne; nhaur comprat;
compran
el, lo, l, l el porta; vol portar-lo; lhavia portat; portal
I els altres, en presenten tres (ens, els) o dos (la, vos):
ens, nos, ns ens escolta, va escoltar-nos, escoltans
els, los, ls els recomana, vol recomanar-los, recomanals
la, l la va dur, va dur-la, lhauria duta
us, vos us presentem, presenteu-vos
Sn invariables: hi, ho, les, li.
2 Terminos_219-248OK.indd 244 12/07/11 08:46
245
17
RELATIUS
QUINS SN I QU FAN
Els pronoms relatius sn el qual (la qual, els quals, les quals), que,
qu, on, qui, quan i com. El qual, la qual, els quals, les quals exer-
ceixen sempre com a relatius. La resta, a ms de relatius, poder
fer altres funcions.
Els pronoms relatius lliguen dues frases i alhora eviten la repetici
dun substantiu anterior:
Els paquets que mhas enviat no mhan arribat encara
s una frase que prov de dues oracions prvies:
Mhas enviat paquets. Els paquets no mhan arribat encara
Semblantment:
Cada any tornem a aquell poblet. Ens conegurem en aquell poblet
= Cada any tornem a aquell poblet on / en qu ens conegurem

QUE CONJUNCI I QUE RELATIU: COM ES DISTINGEIXEN
Un dels pronoms relatius amb ms rendiment s que. Per, a ms
de relatiu, hi ha tamb, amb una forma idntica, la conjunci que,
tamb dun altssim s:
Diu que [= conjunci] els paquets que [= relatiu] li has enviat no li
han arribat
Podem distingir el relatiu de la conjunci perqu aquesta darrera
no t signifcat per ella mateixa i noms actua com un connector
entre frases:
Diu que els paquets no li han arribat =
= Els paquets no li han arribat, diu
En canvi, el que relatiu remet a un substantiu anterior (ac: els pa-
quets), que evitem repetir i del qual pren el signifcat.
1
2
2 Terminos_219-248OK.indd 245 12/07/11 08:46
246
RELATIUS
Els paquets (tu li has enviat els paquets) no li han arribat =
= Els paquets que li has enviat no li han arribat
I, amb ms o menys naturalitat de la frase, el que relatiu pot ser
substitut per el qual, la qual, els quals, les quals:
Els paquets els quals li has enviat no li han arribat
QU

RELATIU
Darrere de preposici, el pronom relatiu pren la forma qu. s in-
tercanviable per el qual, la qual, etc.
Seguirem els procediments a qu fa referncia el reglament =
= Seguirem els procediments als quals fa referncia el reglament
Les raons en qu fonamenta la teoria no semblen gens slides =
= Les raons en les quals fonamenta la teoria no semblen gens slides
QUI RELATIU
Qui, com a relatiu, es refereix a persones i t dos usos bsics:
a) Un de genric, substituble per el qui, aquell qui, tot aquell que:
Qui la fa, la paga
Qui vulga canviar la destinaci assignada ha de sollicitar-ho
per escrit
b) Un altre s, en qu s substituble per el qual, la qual, etc., b en
funci de subjecte, b a continuaci duna preposici:
Newton, qui com a cientfc era un geni, fou un parlamentari me-
diocre
Sha envoltat de collaboradors en qui delega moltes tasques

ON, COM I QUAN RELATIUS
De manera semblant a que i qui, tamb on, com i quan poden ac-
tuar com a relatius o desplegar altres funcions. Com a relatius, poden
3
4
5
2 Terminos_219-248OK.indd 246 12/07/11 08:46
247
RELATIUS
fer referncia a un substantiu anterior indica lloc (on), manera
(com) i temps (quan) i en aquest cas admeten la substituci per en
qu o en el qual (en la qual, etc.).

Han escorcollat el mas on (= en qu / en el qual) trobaren els
cossos
La manera com (= en qu / en la qual) sexpressa s pomposa i
grandiloqent
Aquells minuts de lalba quan (en qu / en el quals) romp el dia
els veig com una nova creaci del mn
ALTRES USOS NO RELATIUS DE QUI, ON, COM I QUAN
Qui, on, com i quan presenten tamb un s com a interrogatius,
directes o indirectes ( p. 239), que no shan de confondre amb
els relatius. Aleshores sn substitubles respectivament per quina
persona, a/en quin lloc, de quina manera, (en) quin moment:
Qui s la dona que has saludat?
Digues-me qui s la dona que has saludat
On, com i quan shan produt els contactes amb els trafcants?
No ha declarat res sobre on, com i quan prengu contacte amb
els trafcants
6
2 Terminos_219-248OK.indd 247 12/07/11 08:46
248
18
VERB EN FORMA PERSONAL
Un verb en forma personal s un verb desplegat en algun temps
verbal (present, passat, futur, etc.) i en alguna persona gramatical
(jo, tu, ell, etc.): (tu) parles, (ell) ha parlat, (nosaltres) haurem parlat.
Les formes personals del verb soposen a les formes no personals,
que sn linfnitiu ( p. 238) (parlar), el participi ( p. 240) (parlat)
i el gerundi ( p. 237) (parlant), que no tenen fexi ( p. 236) de
persona gramatical ni de temps verbal.
2 Terminos_219-248OK.indd 248 12/07/11 08:46
RECULL
DEXPRESSIONS ERRNIES
DE SUBSTITUCI AUTOMTICA
253
RECULL DEXPRESSIONS ERRNIES DE SUBSTITUCI AUTOMTICA
a f de comptes al capdavall, al cap i a la f, comptat i debatut
Fes-ho com tho demana, perqu al capdavall / al cap i a la f / comptat
i debatut, s ell qui paga
a ligual que igual que, com tamb, aix com tamb
Igual que totes les flles de casa bona, la van enviar a un collegi de monges
Havia fet incursions fallides en el conte i la novella, com tamb en la poesia
a lobjecte de amb lobjecte de, a f de, a f i efecte de
Han canviat el sistema electorat amb lobjecte de / a f de / a f i efecte de
desfer-se dels partits minoritaris
a fnals de a la darreria de, a la f de
A la darreria del 1952 feren un viatge als pasos nrdics
A la f del segle XIX Cuba i les Filipines sindependitzen dEspanya
a mida que a mesura que
Anireu dominant-ho a mesura que ho practiqueu
A mesura que passava el temps, es feia ms i ms malcarat
a mitjans de a mitjan
Hem de presentar el projecte a mitjan maig
A mitjan dcada hi ha una onada dinestabilitat que sacseja Europa
A mitjan temporada, lHrcules havia remuntat moltes posicions
a mode de a tall de, a manera de
He redactat quatre ratlles a tall de prleg
Feia servir la tovallola a manera destora
a resultes de de resultes de, a conseqncia de
De resultes de la recessi, molta gent havia perdut feina i estalvis
A conseqncia de la humitat, els manuscrits shavien fet malb
acte seguit tot seguit, seguidament, a continuaci, tot duna
El dia 20 digu que restabliria la democrcia. Tot seguit, proclam la llei marcial
Es mantingu en silenci fns que esclat i, tot duna, comen a cridar
com un boig
254
al front (de) al capdavant (de), al davant (de)
Al capdavant dels opositors sha situat un antic home del rgim
Anava al davant de les tropes, muntant un cavall blanc
amb tal que sempre que, amb la condici que, posat que
Acceptar lencrrec, amb la condici que em deixeu triar el meu equip
Posat que li pagueu b, far qualsevol cosa
avui per avui ara com ara, ara per ara
La proposta s arriscada i ara com ara no podem saber si lacceptaran
Ara per ara, anar resistint sense soroll s la millor opci
cas de, cas que en cas de, en cas que
En cas de no presentar tota la documentaci, es denegar lajuda
Cal convocar el consell en cas que ho sollicite almenys un 20% dels membres
de lordre de entorn de, cosa de, vora, aproximadament, prop de,
uns, devers, si fa no fa, a la ratlla de
Shan comptat entorn de / cosa de / si fa no fa 2.500 vots nuls

des de que des que
Des que sha jubilat es pren la vida duna altra manera
de totes formes de tota manera, de totes maneres
No mhan invitat a lacte. De tota manera / De totes maneres, no pensava
assistir-hi
del contrari altrament, daltra manera, en cas contrari
No li imposeu ni li retragueu res. Altrament / Daltra manera / En cas
contrari, ni us escoltar
donat que ats que, vist que, com que
Ats que sha provat la mala fe, el tribunal li ha imposat el pagament de les costes
Som animals poc racionals, vist que la nostra part emocional quasi no
ha evolucionat
Com que lerror s negligible, podem considerar defnitius els resultats
255
front a enfront de, davant
Ens calen solucions imaginatives enfront de lestancament en qu hem caigut
Davant la fora bruta, noms pots optar per lluitar o fugir
en comparaci amb en comparaci de, per comparaci a
En comparaci del seu treball, el nostre s una autntica meravella
Per comparaci a la fnor de la senyora, el cavaller semblava rstec
en el seu cas si escau, si s procedent
Lectura i aprovaci, si escau, de lacta de la sessi anterior
Cal examinar la zona afectada i, si s procedent, prendren mostres
en ordre a amb vista a, per tal de
Hem pres diverses mesures amb vista a / per tal de modernitzar les
installacions
en quant a quant a, pel que fa a, tocant a
El ministre no ha comentat res quant a les declaracions del seu homleg rus
s un pressupost insufcient pel que fa a despesa social
Tocant a lhonorabilitat del Sr. Pla, men guardar prou de dir-ne res
en ra de per ra de
Per ra del seu estat de salut, li han susps lingrs a la pres

en relaci a amb relaci a, en relaci amb, amb referncia a
Amb relaci a / En relaci amb / Amb referncia a la vostra petici, la-
mentem dir-vos que ha estat desestimada
en tant que + substantiu/adjectiu com a... , en la condici de..., en
(la) qualitat de... + substantiu/adjectiu
Com a potncia de la regi, participar en les converses de pau
Des de lateisme, s absurd propugnar un sser com a / en la condici de
perfecte i etern
s dir s a dir
Lha acusat de sicofanta, s a dir, de delator
256
massa... com per a / perqu massa... per a / perqu
Loportunitat s massa abellidora per a deixar-la passar
Avui tots tenim massa perqu puguem apreciar com cal el valor real de
les coses
per compte(s) de en compte(s) de
En comptes dencarar-se amb el problema, es perdia en excuses
per de prompte de primer antuvi, dantuvi, de bell antuvi, al primer
antuvi, ja dentrada
De primer antuvi, ja mhavia semblat una persona de confana
per suposat per descomptat, naturalment, no cal dir-ho, no cal dir que...
I, per descomptat / naturalment / no cal dir-ho, va repetir lacudit de sempre
per ltim a lltim, fnalment, per acabar
A lltim / Finalment / Per acabar, un consell: no feu cas de cap consell!
prou com per a prou per a / perqu
El document s prou ambigu per a satisfer tots els sectors en pugna
Ell ja es creu prou per a resoldre-ho tot sense opini de ning
sempre i quan sempre que, a condici que
Podem anar a lapartament, sempre que / a condici que lil deixem intacte
si procedeix si escau, si s procedent
El servei jurdic ha avaluat si s procedent / si escau admetre lescrit
del sollicitant
tal i com tal com
Tal com afrmen els clssics, la fortuna ajuda els audaos
NDEX ANALTIC
260
NDEX ANALTIC
a (preposici)
localitzaci 33-34; amb noms propis
de lloc 33-34; + article determinat 33-
34; localitzacions fgurades 34; caiguda
davant la conjunci que 37-40; canvi en
a de certes preposicions davant infni-
tiu 42; s restringit amb compl. directe
de persona 44-45; encapala comple-
ments substituts per hi 61-62; amb
relatiu 84-85; en expressions com res a
dir 202; en lexpressi de lany 208; en
lexpressi de la data 209; en les parts
del dia 216; s per a grans festes, me-
sos i estacions de lany 215
a arrel de 157
a baix 104-105
a base de 145
a causa de 157, 173, 241
a colp de 145
a condici que 256
a conseqncia de 253
a continuaci 253
a cop de 145
a cpia de 145
a cor qu vols 72
a dalt 104-105, 106, 160
a escala 146-147
a favor de 84-85
a f de 253
a f de comptes 253
a f i efecte de 253
a f que 190
a fnals de 253
a fora de 145
a lalada de 146
a laltura de 146
a lesquerra (de) 62
a lhora 153-154
a lhora acordada 153-154
a lhora exacta 153
a ligual que 253
a lobjecte de 253
a lltim 256
a la babal 72
a la darreria de 253
a la dreta (de) 62
a la f de 253
a la meua 71
a la millor 72
a la propera vegada 100
a la ratlla de 254
a la seua 71
a la teua 71
a la vora (de) 62
a lo grande (castell) 72
a lo loco (castell) 72
a lo mejor (castell) 72
a lo sumo (castell) 72
a manera de 253
a mesura que 253
a mida que 253
a mitjan 253
a mitjans de 253
a mode de 253
a nivell de 146-147
a partir de 174
a pesar de 178
a pesar que 178
a resultes de 253
a tall de 253
a tot estirar 72
a travs (de) 62
a veure 111
abajo (castell) 105
abstracci 67-68, 70
acci anterior 56
acci consecutiva 48
acci immediata 48, 107-109
acci intencionada 77-79
acci no intencionada 77-78
acci simultnia 56
ac
s respecte a aqu i demostratius 148-
149; condiciona el canvi de cap a a cap
i de fns a a fns 166; relaci amb els al-
tres demostratius 234-235
a
soluci al lo neutre 70; substitut pel
A
261
NDEX ANALTIC
pronom ho en compl. directe 124-125,
227; relaci amb els altres demostratius
234-235
acostar-se 111
acte 34
acte seguit 253
afanyar-se 79
ah 148-149
ahir 166, 179, 180, 182, 224
ana 187
aix com tamb 253
aix i tot 207
aix
soluci al lo neutre 70; substitut pel
234-235
aix a banda 72
aix no obstant 207
al + infnitiu 47-49
al capdavall 253
al capdavant (de) 254
al cap i a la f 253
al contrari 203-204
al damunt (de) 62
al darrere (de) 62
al davant (de) 62, 254
al fons (de) 62
al front (de) 254
al llarg de 62
al mateix temps 153-154
al mxim de 69
al menys... (possible/millor/que pugueu) 69
al ms... (possible/millor/que pugueu) 69
al mig (de) 62
al mnim de 69
al nivell de 146
al primer antuvi 256
al punt de 146
al respecte (de) 151
al voltant (de) 62
algo
substituble per alguna cosa 35; substituble
per un poc 35; substituble per res o gens
35-36; equivalent de quelcom 36; locu-
cions correctes en substituci de algo 36
alg
diferncia amb algun -a 91-93; equivaln-
cia amb qualc 94, 97; s respecte a
algun en expressions com alg/algun
de vosaltres / dels presents / del pblic
94-97
alguien (castell) 92, 96
algun -a -uns -unes
diferncia amb alg 91-93; equivalncia
amb qualque i qualcun -a 94, 97; incor-
recte com a cap o gens de en frases
negatives 93-94; s respecte a alg en
expressions com alg/algun de vosal-
tres / dels presents / del pblic 94-97;
equivalncia amb cap en interrogatives
i condicionals 163
algun que altre 103
alguna cosa
substitut normal del castellanisme algo
35-36; equivalent de quelcom 36; t res
com a equivalent en frases condicionals
i interrogatives 36, 119
alguno -na -nos -nas (castell) 92, 96
alguns altres 102
alguns pocs 103
alhora 153-154
all 148-149, 166, 234-235
all 148-149, 166, 224, 234-235
all
expressi de la generalitzaci (en
comptes del lo neutre) 76-70; all +
adjectiu, incorrecte 70; substitut pel
234-235
almenys 72, 112
altra vegada 98, 100
altra volta 100
altrament 72, 99, 254
altre -a
amb article un -a 98-103; s sense
article un -a 99-101; altres i uns altres
en plural: confuncia i diferncies
100-101; s respecte a daltres 102;
262
NDEX ANALTIC
s respecte a uns altres 100-101
altre cop 100
altre pic 100
altre tant 100
amagar 202
amb
caiguda davant la conjunci que 37;
diferncia amb en 155-156; davant de
relatiu 84-85; introdueix complements
substituts per hi 61-63
amb el paper de 113
amb lobjecte de 253
amb la condici que 254
amb la intenci de 77
amb motiu de 173
amb tal que 254
amb tot 207
amb vista a 255
amenaa 171
amunt
s respecte de a dalt, cap a dalt, ms
a dalt 104-105; amunt i avall = dac
cap all 105; equivalent de visca...! o
fora...! 106; amb les preposicions cap
i fns 165-166
amunt i avall 105
anar 53, 64, 64, 79, 107-111, 138, 139
anar a + infnitiu 107-111
anar a mal 139
anar malament 138
anar-hi (alguna cosa) 64
anar-sen 53
another (angls) 99, 103
any 208
aproximadament 254
aqueix -a -os -es 50, 165-166, 234-235
aquell -a -s -es 50, 113
aquest -a -s -es
condiciona ls dels pronoms el, la, els,
les en el compl. directe 50; condiciona
el canvi de com a en com 114; correlaci
amb ac i aqu 148, 234-235; condiciona
el canvi de cap a en cap i de fns a en
fns 165-166; 179-181; soluci per al mal
s de el mateix 179, 181; condiciona la
fexi de mateix 182; equivalncia amb
els dies de la setmana sense article
211-212; en el sistema de demostratius
i graus de distncia 234-235
aqu
s respecte a ac i demostratius 148-
149; condiciona el canvi de cap a en
cap i de fns a en fns 166; relaci amb
els altres demostratius 234-235
ara 72, 107,108-109, 165, 179, 224, 254
ara com ara 254
ara per ara 254
arran de 157
arrel de (a) 157
arriba (castell) 105
article determinat
+ preposicions a/en en localitzacions
33-34; amb noms propis de lloc 33-
34; en el compl. directe condiciona ls
dels pronoms el, la, els, les 50-51; s
en comptes del lo neutre 67-73; canvia
com a en com 114; condiciona el pro-
nom per a latribut 127; en noms propis
de lloc 158-159; s amb dies de la set-
mana 166-167, 211-214; condiciona la
fexi de mateix 182; s en lexpressi
de lany 208, 209
article indeterminat
localitzacions 33-34; s amb altre -s 98-
103; canvia com a en com 114
article neutre VEGEU lo (article neutre)
article personal 158, 159
article salat 159
as (angls) 113-114, 116
as (contracci a + el) 159
ats que 169, 254
autre (francs) 99, 103
avall
104-106, 165, 166 s respecte de a
baix, cap a baix o ms a baix 104-105;
en lexpressi amunt i avall = dac cap
all 105; com a equivalent de fora...! i a
baix...!; amb les preposicions cap i fns
165-166
avec (francs) 156
263
NDEX ANALTIC
avui 166, 254
avui per avui 254
baix (adverbi)
s respecte a avall 104-106; s respecte
a davall i sota 160-161
baixar 53, 79
base 145, 174
bastant 51, 202, 224
b (adverbi) 112, 138
ben 112, 138
ben altrament 203-204
ben b 112
bona (la) 71
buscar 79
cada cual (castell) 92, 96
cada u 91-97
cada un, cada una 91-97
cada uno (castell)
cadasc 91-97
cadascun -a 91-97
caiguda de preposici davant que 37-41,
166, 191
cal 74-76, 189
caldre 74-76, 79-80, 189
canvi destat 64, 230
canvi de preposicions davant infnitiu 42
canviant (adjectiu) 217
cap (indefnit)
en compl. directe indeterminat, substi-
tut pel pronom en 50-51; diferncia amb
ningun 91-92; contrast ds respecte a
ningun -a 93, 164; = algun en interroga-
tives i condicionals 163-164; s respecte
a ning i ningun en expressions com
ning/ningun/cap de vosaltres / dels
presents / del pblic, etc. 94-97; con-
trast ds respecte a gens 93, 118-119,
162-163; seguit de la preposici a +
infnitiu (cap cosa a declarar) 202; amb
substantius comptables 232
cap (preposici)
davant de amunt i avall 104-105; s
respecte a cap a 165-166; amb adver-
bis i demostratius 165-166
cap a 104-105
cap amunt 104-105, 165
cap avall 104-105
cap cosa 118-119
cas 70, 171, 203, 254
cas de 254
cas que 254
caure-hi 65
causa
expressada amb: arran de 157, com
que 169, degut -uda a 173, a causa de
173, amb motiu de 173, per 173, perqu
192-193, puix (que) 198, vist que 198,
ja que 198; incorrectament expressada
amb: en i al + infnitiu 47-48, gerundi
de posterioritat 56-57, (a) arrel de 157,
degut a (invariable) 173, com 169, pues
198-199, doncs 198-199
causa-efecte 48
causal (frase, oraci) 47-48
cercar 77, 79
certs -es 202
ci (itali) 62, 66
circumstncia 38
clissar-hi 64
colp VEGEU a colp de
com
expressa intensitat 54, 67, 69; difern-
cia amb com a 113-117; indica manera
i no causa 169; diferncia amb com que
169; mal usat, en lloc de si condicio-
nal 171; com ms... ms... 170; tant...
com... 206
com a
en qualitat de 113-117, 255; esdev
com en certes condicions 113-114; s
colloquial en lloc de com 115; contrast
de signifcat amb com 114-115; s simi-
B
C
264
NDEX ANALTIC
lar a as (angls) 113-114, 116-117
com (interrogatiu) 63, 64, 230
com a mxim 72
com de... 69
com menys..., menys... 170
com menys..., ms... 170
com ms..., menys... 170
com ms..., ms... 170
com que 47, 56-57, 169, 254
com tamb 253
combatre 79
companyia 155, 156
comparaci 255
complement circumstancial 64, 230
complement circumstancial de manera 230
complement de rgim verbal 61, 226, 241
complement directe 43-46, 50-51, 54, 63,
124, 130, 132-133, 227-230, 242
complement indirecte 62, 229
complement predicatiu 61, 64, 230, 231
comptable (substantiu) 36, 93, 162, 163,
232, 233
comptat i debatut 253
con (castell; itali) 156
concessiva (frase, oraci) 122
condici 107, 121-123, 171, 172, 203,
254, 255, 256
condici 38
condicional (frase, oraci) 35, 36, 119,
120, 121, 122, 163, 164, 171, 172, 203
condicional (temps verbal) 81, 109, 194,
201
confar 155, 201
conformar-se 42, 61, 226
conjuntament 156
consecutiva (frase, oraci) 49
conseqncia 56, 57, 121, 122, 157, 171,
198, 199, 206, 253
conseqncia negativa 171
considerar 64
consultes 189
consulteu 189
consultis 189
contacte 155, 156
contra 61, 62, 84, 85, 170, 241
contra menys..., menys... 170
contra ms..., ms... 170
contracci (preposici + article) 158-159
contraposici 183, 199
cpia VEGEU a cpia de
cosa 35, 36, 67, 68, 70, 71, 100, 118, 119,
140, 186, 190, 204, 254
cosa de 254
cosa que 70
dacord amb 85, 174, 241
daltra banda 98, 99, 183, 184
daltra manera 98, 99, 254
daltres 101, 102
dmbit 146
dantuvi 256
dara en avant 72
dara endavant 72
duna altra manera 99
da (preposici; itali) 55
dalt 104, 105, 106, 160
damunt 62, 63, 85
data
article davant el dia 167, 211-212; ex-
pressi de lany 208; expressi de la
data 209-210
davall 160, 161
davant 61, 62, 63, 85, 255
de
caiguda davant la conjunci que 37-
41; canvi de preposicions davant
infnitiu 42; s amb cap (indefnit):
cap problema o cap de problema
162-163; de ... a ... 168; de + infnitiu
en cas de 172; introdueix comple-
ments substituts pel pronom en 51-
52; com nest, de content: s amb
latribut, amb funci intensiva 54;
introdueix complements de manera,
substituts per hi 63; amb relatiu: de
qu i del qual 84-85
de bell antuvi 256
D
265
NDEX ANALTIC
de fet 203
de lordre de 254
de la manera que 169
de la mateixa manera 207
de lo contrario (castell) 72
de nou 100
de resultes de 253
de seguida 107, 109
de tant en tant 206
de tota manera 254
de totes formes 254
de totes maneres 254
declarar 84
degut -uda 173
degut a 173
deixar molt a desitjar 202
deixar-hi la pell 65
del contrari 254
dem
s amb fns (fns dem) 165, 166, 167,
213; s amb mateix (dem mateix)
180, 182
demanar 79, 201
demostratiu
fa determinat el compl. directe i en
condiciona els pronoms 50; a, aix,
all substitueixen lo que 70; condiciona
el canvi de com a en com 114; correlaci
de aquest, aqueix, aquell amb ac, aqu,
all/all 148; ah, incorrecte 148-149;
cap i fns + demostratiu 165-166; condi-
ciona la fexi de mateix (aquesta set-
mana mateix/mateixa) 182; qu i quins
sn els sistemes de graus 234-235
des (contracci de de + es) 159
des de 168, 254
des del punt de vista 146
des de que 254
des que 254
destinaci 77, 78
destinatari
substitut pels pronoms li i els 62, 128-133;
substitut en certs casos per hi 128-134;
combinacions de pronoms de compl. di-
recte i indirecte 128-134; mal s de li
com a destinatari plural 135; s incor-
recte de lis com a destinatari plural 136;
li i els sobrers 177; com es distingeix el
compl. directe de lindirecte 228
deure (verb) 74, 75, 76, 81, 82
deure de 74
devers 254
dia
fns + dies de la setmana 166, 167; ex-
pressi en la data 209; expressions tem-
porals dels dies de la setmana 211, 212,
213; expressi de les parts del dia 216
dijoussos 211
dillunsos 211, 213
dimarsos 211, 213
dimatjos 211, 213
diners 138, 163, 232
dins 62, 63, 223, 224
dir 71, 77, 79, 139, 176, 186, 202, 255, 256
dir mal (dalg) 139
dir-hi la seua 65
dir-la grossa 71
disposar-se 107
distncia 148-149, 234-235
divers -a -os es 217
donat que 254
doncs 72, 198, 199
du (francs) 55
dur (verb) 79
durant 183
eixir 53, 138
el (article) VEGEU article determinat
el (pronom)
substitueix complement directe deter-
minat 43-44; 227; s castellanitzat en
lloc de ho 125-126; s correcte i incor-
recte en latribut (s que ls) 127
el fet que 37, 38, 40
el qual VEGEU qual
el que (= cosa que) 70
ell -a -s -es
amb la preposici a en compl. directe
E
266
NDEX ANALTIC
44, 242-243; amb algun-alg, casdas-
cun-cadasc, cap-ning + dells -es
94-95; formes com a compl. directe i
indirecte (el, la, els, les; li, els) i combi-
nacions 129-134; amb mateix (ell ma-
teix) 179-180; com a persones del verb
237, 238, 240, 248
ella VEGEU ell -a -s -es
elles VEGEU ell -a -s -es
ells VEGEU ell -a -s -es
els (article) VEGEU article determinat
els (pronom) VEGEU el (pronom)
els el 128, 129, 131, 134
els els 128, 129, 131
els en 128, 131, 133, 134, 136
els hi 65, 131. 132, 133, 134
els la 128, 129, 131, 133, 134
els les 128, 129, 130, 131, 133
els nhi 133
em 52, 221, 242, 244
en (article personal) 158, 159
en (preposici)
localitzacions 33-34; localitzacions fgu-
rades 34; caiguda davant la conjunci
que 37-40; canvi en a davant infnitiu
42; s + infnitiu (en entrar) 47-48; in-
trodueix complements substitut per hi
61-62; + relatiu 84-85; s respecte a amb
155-156; en lexpressi de lany 208;
en lexpressi de la data 209; s per a
grans festes, mesos i estacions de lany
215; exigida pel verb en complements
de rgim 226
en (pronom)
substitueix complements directes inde-
terminats 51; amb verbs de moviment
(anar-sen); s amb latribut, amb fun-
ci intensiva 54; no susa amb compl.
de manera, sin hi 63; s en lloc de a
nivell incorrecte 146-147; s en lloc de
del mateix 181-182; combinaci amb li
i els 130-134
en (pronom; francs) 52, 53, 54, 55
en + infnitiu 47-49
en absolut 118
en base a 174
en cap banda 175
en cap lloc 175
en cas de 172, 254
en cas contrari 254
en cas que 171, 203, 254
en comparaci amb 255
en comparaci de 255
en compte de 126, 175, 256
en comptes de 175, 256
en el moment de + infnitiu 49, 153
en el seu cas 255
en general 72
en lmbit 146
en lentretant 185
en la qualitat de 255
en lloc (de) 120, 175
en lo referente a (castell) 72
en lo sucesivo (castell) 72
en ordre a 255
en qualitat de 113, 114, 116, 255
en quant a 255
en ra de 255
en relaci amb 151, 255
en tant que 255
en termes 146
en una ocasi vinent 100
en virtut de 85
encaminar-se 111
encara que 121, 122
encertar-la 71
endevinar-la 71
enfront (de) 62, 241, 255
enlloc 120, 164, 175
enmig (de) 62
ens 52, 229, 242, 244
entorn de 254
es (article salat) 159
es (pronom) s incorrecte com a li i els
128-134
s a dir 255
s dir 255
escadusser -a 103
esdeveniment 34, 139
esdevenir 64, 230, 231
267
NDEX ANALTIC
esforar-se 79
espai 155, 234
esperar 201
estacions (de lany) 215
estar
amb mfasi dintensitat en latribut
54; s amb per + infinitiu 79; + atribut,
pronoms que el substitueixen 126-
127, 225; no duu compl. directe 227;
no duu compl. predicatiu 230
estar a punt de (+ infnitiu) 107, 110
estar per (+ infnitiu) 107, 110
estudiar 79
et 52, 242, 244
etapa vital 34
exactament 112
exclamaci 68, 104, 106, 140, 141, 239
exclamatiu (adjectiu, pronom) 54, 140,
141, 190, 192, 239
exclamativa (frase, oraci) 140-141, 190,
192, 239
existir 63
exposar 79
faltar 79
favor VEGEU a favor de 84, 85
fer
per a evitar contactes durs per caiguda
de preposici davant que 39; fer-se es-
devenir 64; fer-hi 65; fer-la grossa 77;
+ per + infnitiu 79; qu hi farem 111; +
malament 138; en expressions com molt
a fer 202; exemple de verb que exigeix
compl. directe 227
fer-hi 65
fer-la grossa 71
fer-se 64
festes 215
festivitats 215
fet 152 (VEGEU TAMB fet que)
fet histric 34
fet que
per a evitar contactes durs per caiguda
de preposici davant que 37-38, 40; so-
luci a lo neutre 67, 70
flar-hi 64
fnalment 256
fns 165-168, 211, 213
fns a 165-168
fns i tot 122, 167-168
fns que 165, 166
fora VEGEU a fora de
forma personal del verb 37, 49, 70, 77, 80,
176, 178, 185, 248
front a 255
futur 107-109, 212
futur (temps verbal) 81, 107, 109, 195,
201, 248
ganes 163
generalitzaci 67-68, 70, 72-73
gens
= un poc en frases interrogatives i
condicionals 35-36; quantifcador amb
compl. directes indeterminats substi-
tubles per en 51; amb substantius no
comptables 93, 118-119, 162-164, 232-
233; s respecte a res 118-119; exemple
dadverbi de quantitat 224; VEGEU TAMB
gens ni mica, gens ni miqueta
gens ni mica 72
gens ni miqueta 72
gerundi 47, 56-57, 237, 238, 240, 248
gerundi de posterioritat 56-57
gota (ni gota) 118
grossa (la) 71
guipar-hi 64
haguera 123
hagus 121-123
F
G
H
NDEX ANALTIC
268
hauria 121-123, 172
haver de 74, 76
haver-hi
s normatiu en singular 58-59; amb hi
en tota la fexi 58-60, 61, 63; no sem-
pre duu el pronom en (nhi ha) 58-60;
hi ha que 74, 76; + per a + infnitiu 77,
79-80; s habitual en expressions com
molt/res a fer 202
hi
s en tota la fexi de haver-hi 58-60;
substitueix complements comenats
per a, amb, en, per 61-62; substitueix
complements amb locucions de lloc 61-
63; substitueix complements de manera
63; acompanya verbs de percepci en
sentit absolut (veure-hi) 63-64, 66;
substitueix el compl. predicatiu 64-65,
231; locucions amb hi 65; s similar en
francs (y) i itali (ci, vi) 66; substitueix li
en combinacions de pronoms 128-134;
pot substituir ah 149; pot substituir al
respecte 151-152; pot substituir al/en/
amb el mateix incorrectes 181-182; pro-
nom feble invariable 242, 244
hi ha que 74, 67
ho (pronom)
substitueix compl. directes amb a,
aix, all i frases senceres 124-125;
no substitueix substantius masculins
ni femenins 124-125; s castellanitzat
de el per ho 125, 126-127; substitueix
latribut 124, 126 225; combinaci amb
li i els 128, 130-134; contrast dusos
amb en i el/la/els/les 54, 127
hora 153, 154
horabaixa 216
i (conjunci) 55-56, 150
i tant! 206
i tot 167
id 199
igual 114, 115, 116, 194, 253
igual que 114, 115, 116, 253
immediatesa 49, 57, 107-109
imminncia 107-110
imperatiu 188-189
impersonal 188-189
imprescindible (ser) 74-76
indicatiu 83, 108, 171, 190, 194, 195
infnitiu 42, 47-49, 74, 77-80, 81, 107-108,
111, 115, 168, 172, 176, 188, 202, 238
infnitiu discursiu 176
instrucci 188-189
instrument 155-156
intenci 77-79, 107-110
intentar 77, 79
interrogaci 35, 36, 119, 120, 140, 141,
163, 164, 190
interrogatiu (adjectiu, pronom) 45, 140,
141, 247
interrogativa (frase, oraci) 140, 141, 190, 239
interrogativa directa (frase, oraci) 140,
141, 190, 239
interrogativa indirecta (frase, oraci) 140,
141, 190, 239
ja dentrada 256
ja hi som! 65
ja hi tornem! 65
ja que 47, 86, 169, 190, 192, 193, 198, 199
jo 178, 179, 221, 234, 237, 238, 239, 242, 248
jugar-shi 65
l (pronom) VEGEU el (pronom)
l (article) VEGEU article determinat
l (pronom) VEGEU el (pronom)
lhi 128, 129, 131, 132, 133, 134
lun a laltre 44
lun i laltre 103
la (article) VEGEU article determinat
I
J
L
NDEX ANALTIC
269
la (pronom) VEGEU el (pronom)
la circumstncia que 38
le (pronom; castell) 137
les (article) VEGEU article determinat
les (pronom; castell) 137
li
pronom de compl. indirecte singular
62; mal substitut per se 128-130; en
combinaci amb el, la, els, les, ho, en
128-134; substituci possible per hi
129-134; mal usat en lloc de els 135;
incorrectament repetit 135
li ho 128, 130, 132-134
li la 128-132
li les 128-133
lil 128-133
lils 130-133
lin 130, 132-134
like (angls) 114, 116
lis 137
llavors (adverbi) 224
lloc (complement circumstancial de) 33-34,
61, 62, 105, 158, 159, 166, 175, 182, 224
lloc 33-34, 61, 62, 105, 148-149, 155, 158-
159, 166 175, 182, 247
llunyania 148-149, 234-235
lo (article mascul) 73
lo (article neutre) 67-73
lo (pronom) VEGEU el (pronom)
localitzaci 33-34, 148-149, 209
locomoci (mitj de) 156
locuci adjectival 205
locuci adverbial 61-62, 82, 105, 109, 182,
194, 205
locuci preposicional 85, 225, 241
los (pronom) VEGEU el (pronom)
ls (pronom) VEGEU els (pronom)
mal (adverbi) 138-139
mal (substantiu) 68, 139
mal mest dir-ho 139
mal si fas, mal si no fas 139
malament 71, 112, 138-139, 232
malgrado (che) (itali) 178
malgrat 178
malgrat que 178
malgr (que) (francs) 178
mancar 79
manera 150
manera (complement circumstancial de)
63, 230
marc cultural 34
marc histric 34
marc legal 34
massa (adverbi) 77, 202, 256
massa... com per a / perqu 256
massa... per a / perqu 256
massa (substantiu) 232
mateix -a -os -es 71, 98-100, 108, 128,
153, 154, 178-182
mateixa (la) 71
mxim 68, 69, 72
maybe (angls) 197
-ment 150, 224
mentre 49, 183, 185
mentre que 183, 184
mentrestant 185
menys 67, 68, 69, 170
mes 209, 214
ms 67, 68, 69, 72, 170, 186-187, 204
ms ana 186-187
ms anes 186-187
ms amunt 104-105
ms avall 104-105, 164
ms aviat 186-187
ms b 186
ms prompte 186-187
ms que 186, 204
ms tost 186-187
mica (una) 35, 50
migdia 216
migjorn 216
millor 68, 69, 72, 170, 186
millor (a la) 72
mnim 68, 69
minso -a 103
mitj 155, 156
M
270
NDEX ANALTIC
mitj de locomoci 156
mitj de transport 156
mitjan (a) 253
mitjans de (a) 253
molt 50, 51, 202, 223, 224
motiu 192, 193
n (pronom) VEGEU en (pronom)
n (article personal) 159
n (pronom) VEGEU en (pronom)
na (article personal) 158, 159
Nadal 214
nadie (castell)
naturalment 256
ne (pronom; itali) 52, 54, 55
necessari (ser) 74-76
necessitar 77, 79
ni gota 118
ni que 122-123
ning
introdut per a en compl. directe de
persona 62; diferncia amb ningun -a i
cap 91-92; s respecte a cap i ningun
en expressions com ning/ningun/cap
de vosaltres / dels presents / del pblic,
etc. 94-97
ningun -a
diferncia amb ning 91-92; equivaln-
cia i diferncia ds respecte a cap 93,
164; equivalncia amb algun en inter-
rogatives i condicionals 163-164; s
respecte a ning i cap en expressions
com ning/ningun/cap de vosaltres /
dels presents / del pblic, etc. 94-97
ninguno -na (castell) 92, 96
no altre -a... (que) 98, 98
no cal dir-ho 256
no cal dir que 256
no comptable (substantiu) 36, 93, 162,
163, 232
no shi val 65
nom propi 33, 34, 45, 158-159, 179
nom propi de lloc 33-34, 158-159
nombre (un cert nombre de) 217
nomenar 64
noms que 121
nosaltres 44, 94-95, 179, 221, 228, 229,
238, 242, 248
novament 100
numeral 51
objecci 199
obligaci 74-76
oda 61, 63
ordre (f.) 188-189
otro -tra (castell) 98
palpar-hi 64
parixer 54, 127, 225, 227, 230, 231
parlar mal (dalg) 139
part (la) 67, 70
participi
+ per a + infnitiu 77, 79, 80; probabilitat
deu haver + participi 83; s amb daltres
de 102; precedit per ben 112; s amb
com a 115-116; com a atribut 126; pre-
cedit per mal 138; correcte, degut 173;
forma no personal del verb 237, 238,
240, 248
partint de 174
Pasqua 215
passar-la b/malament/magra 71
passar-sen 53
passat (dilluns, dimarts, ... passat) 166,
167, 211, 212, 213, 214
pel (contracci de per + el) 158
pel cap alt 72
pel cap baix 72
pel que es veu 72
pel que fa a 72, 151, 152, 255
pel que fa al cas 151-152
N
O
P
271
NDEX ANALTIC
pel que sembla 72
pensa mal i no errars 139
pensar (en) 61, 62, 66
pensar + infnitiu 107, 109, 110
per
expressa causa 86, 173, 192; per = a
travs de substituble per hi 61, 62; +
grans festivitats, mesos, estacions 215;
incorrecte + parts del dia 216
per + infnitiu 77, 78, 79
per a + infnitiu 77-80
per a que 190-191
per a qu 190-191
per acabar 77, 79, 256
per comenar 77, 79, 176
per comparaci a 255
per comptes de 256
per de prompte 256
per descomptat 256
per la qual cosa 57
per ms que 122
per molt que 121, 122
per qu
= pel qual, per la qual 86; 193 = per
quin motiu 192
per ra de 255
per suposat 256
per tal com 86, 192, 193
per tal de 255
per tant 57, 72, 199, 206
per ltim 256
per ventura 194
percepci 61, 63, 66
permanncia destat 64, 230
perqu
= a f que 190-191; = ja que, per tal
com 86, 190; 192-193
perqu (substantiu) 193
peut-tre (francs) 197
pitjor 68
pleonasme 135, 177
pluralia tantum 101-102
poblaci 33-34, 158-159, 209
poc (un) 35, 36, 51, 118-119, 233
poc -a 50, 51, 103, 202
por lo dems (castell) 72
por lo general (castell) 72
por lo menos (castell) 72
por lo tanto (castell) 72
por lo visto (castell) 72
portar 79
portar-se 138
posar mal (entre alg) 139
posar-shi (al telfon, etc.) 65
posat que 171, 172, 254
possiblement 83, 194, 195, 196, 197
posterioritat 48-49, 56-57
pot ser que 195-197
potser 72, 194, 195-197
precs 74-76
precs (ser) 74-76
precisament 112, 177, 180, 182
predicatiu (complement)
substitut per hi 61, 64, 231; qu s i
com sidentifca 230-231
pregar 201
prendre mal 139
preposici 241
VEGEU TAMB a, amb, cap, cap a, contra,
en, davall, de, fns, fns a, per, sobre,
sota, etc.
preposici tona 84, 222, 241
preposici tnica 241
present (temps verbal) 81, 107-109, 206, 248
presentar-se 64
pretrit perfet (simple o perifrstic) 82-83, 236
probabilitat 75, 81-83, 194
probablement 82-83, 194
pronom adverbial VEGEU en (pronom) i hi
(pronom)
pronom demostratiu neutre 70, 125, 224-225
pronom feble 51, 130, 135, 136, 221-222,
242-244
pronom fort 44, 221-222, 242-243
pronom interrogatiu 45, 140, 190, 247
pronom personal 44, 45, 50, 52-53, 95-97,
179-180, 181, 235
pronom relatiu 45, 84-85, 192-193, 241,
245-247
prop de 254
272
NDEX ANALTIC
proper 100, 214
propi prpia 179-181
proposar 77, 79
proppassat 214
propvinent 211, 214
prou 72, 202, 223, 224, 256
prou... com per a / perqu 256
prou... per a / perqu 256
prxim -a 214
proximitat 109, 148-149, 234-235
publicaci 34
pues 198-199
puix 198-199
puix que 198
pujar 53, 79
qual (el qual, la qual, els quals, les quals)
segons + el/la qual, alternativa a idea/afr-
maci/teoria que...39; admet preposici a
en compl. directe de persona 45; alter-
nativa al gerundi de posterioritat 56-57;
la qual cosa, alternativa a lincorrecte el
que 70; s desprs de preposici 84-
86; s obligatori desprs de preposici
forta o composta 84-86, 241; seguint
mots com motiu o causa, pel qual = per
qu 86, 192-193; visi general del rela-
tiu 245-247
qual cosa (la) 56-57, 70
quan
equivalncia amb en i al + infnitiu 47-
48; fns quan 165, 166, 167; mal usat en
lloc de com ms... ms... 170; difern-
cia amb quant 200; quan com a relatiu
(temps) en qu 247; locuci sempre i
quan, incorrecta 256
quan ms/menys..., ms/menys 170
quant 67, 170, 200
quant -a -s -es 50, 51
quant a 72, 147, 151, 152, 255
quant a aix 151
quant ms/menys..., ms/menys 170
quants -es (uns/unes) 51, 217
que (conjunci)
caiguda de preposici davant que 37-
41, 241; diferncia malgrat-malgrat
que 178; puix-puix que 198; amb verbs
de petici i expectativa 201; incorrecta
en expressions com res que dir 202;
diferncia amb que relatiu 245-246
que (exclamatiu) 54, 68, 140-141
que (relatiu) 45, 245-246
qu (interrogatiu) 140, 239
qu (relatiu) 84-85, 192-193, 241, 245-247
que ve (dia de la setmana + que ve) 166-
167, 212-214
quedar 64, 230-231
quelcom 36, 114
qui (interrogatiu) 44, 45, 77, 247
qui (relatiu) 45, 246-247
qui sap (si) 195
quin -a -s -es (exclamatiu) 140-141
quin -a -s -es (interrogatiu) 45, 140-141,
190, 192, 239
ra 192-193, 255
reciprocitat 44-45
referent a 151
referir-se 61
refexiva 188-189
refexiva impersonal 188-189
relatiu 45, 84-86, 192-193, 241, 245-247
repetici del destinatari 177
repetici sobrera de pronom 135
res
= alguna cosa en interrogatives i condi-
cionals 35-36, 164; en expressions com
res a dir 202
res ms que 204
respecte a 85-86, 146, 151-152
respecte de 151-152
restar 64, 230
romandre 64, 230
R
Q
273 273
NDEX ANALTIC
s (article) 159
sho 128-129
sa (article) 159
sacrifcar-se 79
se la 128-129
se les 128-129
sel 128-129
sels 128-129
sen 128-129
segons 39, 174, 241
seguidament 253
seguint 174
segurament 82-83, 194
semblar 54, 124, 125-127, 225, 227, 230-231
sempre 165-166
sempre (la de sempre) 71
sempre i quan 256
sempre que 254, 256
sentir-hi 61, 63-64
ser 70, 74-76, 77, 79, 124, 126-127, 194,
195-197, 225, 227, 230-231
servir 77, 79
ses (article) 159
seu (seua/seva, seus, seues/seves) 71,
179, 181
si (conjunci condicional) 121, 171, 172, 203
si (exclamatiu) 54
si (pronom) 44
si s procedent 255, 256
si escau 255, 256
si fa no fa 254
si ms no 72
si no 72, 203
si procedeix (si escau) 256
simultanetat 49, 56, 109. 183
sin 203-204
sobre (preposici) 85, 151-152, 241
sobre la base de 174
sollicitar 201
sortir 53, 138
sortir-sen 53
sota (preposici) 160-161
subjuntiu 75, 83, 123, 171, 190, 194, 195,
201, 203
substantiu abstracte 67, 71
substantiu comptable 93, 162-163, 232-233
substantiu no comptable 36, 93, 162-163,
232-233
suggerir 201
thi poses com thi poses 65
tacte 61, 63
tal com 14, 86, 192, 193, 256
tal i com 256
tal vegada 194
tal volta 194, 207, 253
tamb 207
tan 67, 69, 205, 206, 207
tan ... com (+ pugueu / siga possible, etc.)
69, 206
tanmateix 207, 224
tant 100, 103, 199, 205, 206, 255
tant ... com 206
tant de bo! 206
tant em fa 206
tant s 206
tant lun com laltre 103
tant se men dna 206
tant se val 206
tarda 216
temps 153, 154
tenir 201, 202
tenir que 74
tocant a 151, 255
tocar-hi 63, 64
topnim 159
tornar 53
tornar-se 53, 64, 230, 231
tornem-hi! 65
tot (pronom) 125-126
tot al ms 72
tot duna 253
tot i (+ substantiu, pronom o infnitiu) 178
tot i que 178
tot lo... que 67, 68
S
T
NDEX ANALTIC
274
tot seguit 107, 109, 253
tothom 45
tots (pronom) 45
transport (mitj de) 156
treballar 79
trobar 64
tu 44, 179, 221, 237, 238, 240, 242, 248
un -a 34, 100
un -a altre -a 98, 99, 100, 102, 103
un -e autre (francs) 99, 103, 202
un altre tant 100
un altro / unaltra (itali) 99, 103
un dia o altre 100
un o altre 98, 100
un o un altre 103
un poc 35, 36, 51, 119
una cosa o altra 100
una mica 35, 51
una vegada que 48, 49
uns -es 254
uns pocs 51, 103
vari vria varis vries 217
variable (adjectiu) 217
variat -ada 217
vegem 111
vegeu 189
vegis 189
vejas 189
venir 53, 79
verb de llengua 79
verb de moviment 111
verb de percepci 61, 63-64
verb en forma personal 37, 49, 70, 77, 80,
176, 178, 185, 248
verb quasicopulatiu 231
vesprada 109, 216
vespre 216
veure 36, 43, 64, 66, 111, 202
veure mal (en alg) 139
veure-hi 61, 63, 64, 66
vi (itali) 66
vinent 100, 211, 212, 213, 214
virtut 85, 86
vist que 47, 169, 198, 254
vista 61, 63, 66, 146, 147, 255
vora 254
vs 44
vosaltres 44, 94, 95, 179, 228, 229, 242
vost -s 44
V
U
Gramatica zero portada.indd 1 12/07/11 13:21

Gramatica Zero PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Gramatica Zero PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Gramatica zero portada.

indd 1 12/07/11 13:21

cap + substantiu singular

You might also like