LESCOLASTICISME CARTESI

ARNOLD GUELINCX (1624-1669)

Deriva cap a locasionalisme:
1. Lhome no s autor del que sesdev si no ho arriba a
comprendre;
2. No conec com la meva voluntat produeix el moviment del meu
cos;
3. Som espectador, no actor; som causa ocasional.

4. Lhome no s substncia, tot el poder el t Du.
5. Humilitat humana.

NICOLAS MALEBRANCHE (1638-1715)

La ra s infallible i Du mateix la segueix. La ra s superior a la
fe. Sense la ra no es pot assolir la virtut, per sense la fe no es
poden obtenir certes veritats (noms per fe en Du sabem que Du
existeix). Lnima no s millor coneguda que el cos, car la
conscincia s un sentiment obscur, mentre que la idea clara per
excellncia s lextenxi.

Fa encaixar Descartes i St.Agust. Les idees sn de Du, i la seva
veritat no resideix en la correspondncia, sin en que sn arquetips
de la ra divina.

Contra la llibertat divina de les veritats eternes. Si Descartes
tingus ra, no hi hauria diferncia amb les veritats aparents. Per a
Descartes, el mn seria igualment admirable si fos duna altra
manera. Per a Malebranche, Du ha fet el mn de la manera que ho
havia de fer. Les veritats eternes no sn indiferents per a Du.

DESCARTES-PASCAL

(1623-1662)

El racionalisme no es pot estendre al camp de la moral i la religi:

El cor t raons que la ra no coneix (Penses, 277)

La ra posseeix un esperit de geometria, i dna lloc a la cincia.
Per la tasca racional dentendre la natura t lmits:
1. Per la limitaci de la nostra experincia.
2. Perqu els primers principis no sn dedubles

Aquests primers principis no pertanyen a lmbit de la ra, sin del
cor. Aquest posseeix un esperit de finura, i s la base de la moral i
de la filosofia.

Lhome s un monstre incomprensible. Noms la fe pot salvar-
lo. Laposta de Pascal: creure noms pot ser beneficis.

DESCARTES-SPINOZA (1)

MTODE

s un deductivista total. Du, com a nica substncia, s el punt de
partida.

El mtode no s separable de la metafsica: s lexposici de
lordre veritable, i la clau est en el punt de partida, des del qual
sen dedueixen totes les conseqncies.

Culmina el que sapuntava en Descartes de la veritat com a
coherncia. El sistema spinozi s autosuficient (hi ha una
interdependncia entre axiomes i deduccions posteriors) quan
deim que una idea s adequada volem dir que es troba en
determinada relaci lgica amb altres idees, s a dir, la veritat s
intrnseca


DU

Critica el voluntarisme cartesi, per evita caure en el
necessitarisme, perqu aix darrer, com deia Descartes, suposaria
la subordinaci de Du.

Segueix la lnia Plat-Descartes: entendre una substncia
consisteix en concebre-la des del punt de vista de les seves
propietats essencials (cincia de lo necessari) noms existeix
una substncia, causa sui, infinita, necessria i eterna.

Parlar denteniment, voluntat, llibertat suposa un
antropomorfisme inaceptable.

DESCARTES-SPINOZA (2)


SSER HUM

Rebutja el dualisme cartesi perqu implica aceptar una relaci
arbitrria i inexplicada entre cos i nima, la qual cosa contradiu el
racionalisme (que pretn que tots els fenmens estan connectats
per vincles clars i intelligibles)

No t sentit parlar de primacia de lnima ni de primacia del cos.
La substncia s nica, els modes sn mltiples. Els dos atributs
que coneixem pensament i extensi- expressen el mateix: la
mateixa realitat pot ser explicada des dels dos mbits.

Les causes finals sn ficcions humanes, el b i el mal tamb.


LLIBERTAT

Du s lliure perqu existeix per la sola necessitat de la seva natura
i es determina tot sol a lacci (Et. I, df. 7).

La ra no demana res contra la natura (Et.IV, esc. 18).

El mal no existeix.

Lsser hum s un autmata espiritual.

DESCARTES-LEIBNIZ (1)


MTODE

Descartes s poc precs, car un mtode no pot basar-se en la
convicci interior. Els preceptes cartesians sn declaracions de
bones intencions, per no texpliquen el com. Lintucionisme s
com lalqumia: pren el que toca, actua com toca, i obtindrs els
fruits esperats.

Cal un control extern, que s la lgica formal (que no es redueix al
sillogisme), el raonament sencer que duu a levidncia. Cal que el
raonament no deixi res deslligat ( demostraci dels axiomes).

Els dos principis que operen com a punt de partida sn el
didentitat i no contradicci i el de ra suficient (res sense ra).

Encara que les nocions primeres (jo, veritat, causa, sser) estan
dins lnima la intuci no s suficient, cal anar a la necessitat de la
ra.


DU

Dna prioritat, en Du, a lenteniment sobre la voluntat. Si les
veritats matemtiques fossin fruit de larbitrarietat divina, Du no
seria ni savi ni just.

La llibertat divina consisteix en actuar segons la ra.

DESCARTES-LEIBNIZ (2)


SSER HUM

El problema de la interacci nima/cos s resolt mitjanant
lharmonia preestablerta.

Totes les mnedes posseeixen un germen de conscincia, ja que
tenen una part de tot el que hi ha. Per la mnada que constitueix
lnima humana s distinta de les mnades corporals.

Du ha programat les mnades corporals per actuar en
consonncia quan lnima vol fer una cosa.


LLIBERTAT

La prescincia divina duu a un determinisme, a un automatisme
espiritual. Per la responsabilitat moral exigeix la llibertat.

Hi ha llibertat perqu no hi ha contradicci, s possible pensar el
contrari dun fet.

Critica Descartes per exigir una indeterminaci en lhome.

Lhome s lliure en la mesura que tria espontniament, sense
forces externes.

DESCARTES-HOBBES

Segueix la lnia cartesiana de la matemtica com a model
metodolgic i ontolgic. Admet que en tot fenomen hi trobam
elements ms simples (reduccionisme). Mtode analtic-sinttic.

Crtica al cogito: Descartes no demostra la separaci entre cos i
nima, perqu confon el subjecte i les seves facultats (la gnesi de
les quals provs del cos). El pensament s eliminat. Tot s
extensi. Noms el cos pot fer o patir una acci els animals
tamb pateixen (i tenen ra, car preveuen i regulen la conducta per
conseguir quelcom).

Crtica al De cartesi: el concepte dinfinitud s una pura negaci,
el fet dafegir una partcula negativa a les idees finites.

El coneixement parteix de lo sensible, i la tasca de lenteniment
consisteix en relacionar coneixements. El coneixement racional (la
filosofia, la cincia) consisteix en un coneixement condicional
(dunes afirmacions sarriba a unes altres). Pensar s mesurar (no
amb xifres sin amb paraules) noms hi ha cincia de lo corpori
(perqu noms lo corpori s matematitzable, mesurable).

Problema de la seguretat del coneixement:
1. El coneixement parteix del coneixement de fets;
2. El coneixement de fets no s segur;
3. El coneixement cientfic ha de ser segur;
4. El pensament crea el coneixement (a lestil matemtic)
relacionant proposicions.
5. Convencionalisme a partir del coneixement fctic. Una
vegada acceptats els principis, deducci.
[dues condicions: a) coherncia del sistema; b) confrontaci amb
lexperincia]

LOCKE (1632-1704)

MTODE

Locke i Descartes representen, per als seus coetanis, representants
duna nova via de les idees (the new way of ideas), de la qual
Descartes ns el fundador i Locke un dels seus continuadors.

Per via de les idees els escolstics entenen la manera com
Descartes fa de la claredat i distinci el criteri de certesa. El que fa
Locke s situar la certesa no en les idees mateixes sin en la seva
conformitat i disconformitat.

Daltra banda, Locke s ms modest que Descartes, no pretn
reconstruir la totalitat del saber. s la seva una filosofia crtica,
recerca duna demarcaci entre saber i creena a partir de
lexamen de les capacitats humanes de conixer. Lenteniment,
com lull, ens fa veure i comprendre tot, per no sapercep dell
mateix, si no s a travs dun esfor dallunyament noms si
examinam les capacitats de lenteniment podem determinar els
lmits del coneixement (Locke anticipa aix Kant).

Observa que existeix una propensi natural a anar ms enll del
que es pot conixer. Lenteniment hum no s ms que una dbil
llum, per suficient per aclarir-nos en els assumptes que ens
interessen. Du ens ha proporcionat les eines suficients per poder
descubrir per noltros mateixos el que ens s necessari en aquesta
vida i el cam que pot dur-nos a una vida feli en laltre mn.

LOCKE (2)

El mtode de Locke s simple i histric, descriptiu, com una
histria natural de lenteniment, inspirat en els mtodes dels
metges i dels naturalistes. Perqu lenteniment sigui objecte
destudi cal:
a) posar-lo a una distncia determinada;
b) observar-lo en moltes perspectives;
c) no tmer una forma dexperimentaci activa: no noms observar
sin tamb imaginar contraexperincies o situacions lmit.
sovint fa experiments mentals introduint personatges ficticis
(lIndi, Adam, el foll, lhome de vista microscpica...)

No es tracta davariguar en qu consisteix lessncia de lnima o
coses daquest estil, sin que la seva posici s fenomenista. Aix,
el seu mtode no s proposa com un model (procediment
normatiu) sin com un cam de fet consistent en examinar:
1. Lorigen de les nocions o idees que tenim en el nostre esperit i
les vies per les que lenteniment rep aquestes idees (es tracta en el
llibre II del An Essay concerning Human Understanding. Mostra
que totes les idees sn primer de tot idees sensibles)
2. Quin coneixement obt lenteniment mitjanant aquestes idees
(en el llibre IV, com una reconstrucci progressiva a partir dels
materials que sn les idees de sensaci i de reflexi)
3. Quina s la base del que anomenam fe o opini (en el llibre IV,
un cop mostrat que el coneixement es limita a la matemtica i a la
moral -coneixement demostratiu-, mentre que lestudi de la natura
proporciona noms coneixement probable)

El llibre III, considerat per Locke com una digressi inesperada,
tracta el tema del llenguatge, on es defensa la necessitat de mots
clars i precisos per donar lloc a un coneixement tal.

LOCKE (3)

EL CONCEPTE DIDEA

Els primers lectors de lEssay veren que Descartes i Locke
sinscriuen dins dun fons doctrinal com consistent en la
convicci que tot coneixement s coneixement didees.

El sentit cartesi didea:
1. Les idees sn les nostres prpies idees, i no ssers trascendents.
2. Lidea equival a totes les formes del pensament hum, sigui
quina sigui llur diversitat fenomnica.
idea s tot el que s concebut immediatament per lesperit (
idea s un terme polismic)

Per a Locke, idea s tot el que s objecte del nostre enteniment
quan pensam (I, I,8), i inclou tant els fantasmes com les nocions i
les espcies (fantasmes: dades sensibles; nocions: conceptes
abstractes o idees generals; espcies: objectes immediats del
coneixement, intermediaris entre lintellecte i lobjecte conegut).

La realitat dual de la idea

Per a Descartes, qualsevol idea s a la vegada una operaci del
pensament (la seva realitat formal) i lobjecte del pensament
(realitat objectiva).
Locke no adopta aquesta terminologia. Les idees tenen dos
aspectes: a) aprehensi dun contingut (ho anomena percepcions);
b) contingut aprehs (ho anomena idees).

LOCKE (4)

problema del qu s aquest contingut aprs. Per a Locke, com
per a racionalistes com Malebranche, el coneixement de les coses
no s coneixement directe de les coses, sin a travs dels seus
signes, les idees.

les idees sn les aprehensions de la realitat sobre les que es
construeix el coneixement. Les idees sempre sn idees de... Sn el
material a partir del qual formam les proposicions, sn els
elements primitius duna composici (s una mena datomisme
epistemolgic).

CONTRA LINNATISME

Linterlocutor de Locke en el llibre I de lEssay no s Descartes.
Aquest refusava una interpretaci simplista de la seva teoria. Els
rivals de Locke sn Cherbury, More i Cudworth.

Locke no qestiona tant les idees innates com lexistncia de
principis innats. Linnatisme defensaria que hi ha un consentiment
universal dels homes a determinats principis. Locke observa que
encara que fos cert aix no seria prova de veritat, per a ms no
existeixen tals principis, ni a) especulatius; ni b) prctics.

a) Per a Locke, els principis didentitat i de no contradicci no sn
innats, ja que molta gent no descubreix mai aquests principis, pot
pensar sense ser-ne conscients (sense ser conscients del principi
poden tenir evidncia de la identitat).
b) Distingeix entre les disposicions naturals de lespcie humana,
que sn universals, i les regles de la prctica.



LOCKE (5)

La base de la crtica rau en que per a Locke s impossible que
lhome pensi sense pensar que pensa (pensament=conscincia).
Tot el que est disposat a acceptar s que tenim la capacitat de
trobar la veritat. Per aquestes capacitats sapliquen en un full de
paper inicialment verge.

Lexperincia, doncs, s el punt de partida. s primer de tot dades,
i desprs una progressiva construcci.


ORIGEN DE LES IDEES

Totes venen de lexperincia, per Locke distingeix entre idees de
sensaci i idees de reflexi (aquestes serien en certa manera la
conscincia)