masia anomenada el Farell, on vivia un gegant molt alt i molt gran. Tenia tanta força que tots el coneixien pel nom de "Farellàs" i ningú dels voltants el podia vèncer.
Era modest i senzill i duia una vida
tranquil·la dedicada a la pagesia. Però... un dia, mentre llaurava un bancal, el va veure un gegant foraster que va quedar bocabadat davant la seva força!
Per això li va proposar anar a Barcelona, on un
gegant Moro tenia segrestada a una bella dama anomenada Gisla. El gegant foraster li va costar una mica convèncer al Farellàs, però al final després d’insistir va decidir anar a rescatar a la dama Gisla.
De camí a Barcelona, va passar per un bosc frondós,
on va agafar un pi perquè li servís de bastó per a saltar la muralla que envoltava Barcelona per aquell temps.
Els nens li seguien i li rondaven cantant-li aquesta
cançó: “El Gegant del Pi llaura balla llaura balla; El Gegant del Pi llaura balla pel camí.”
El gegant Moro, per rebre al Farellàs li va preparar
un bon menjar, sempre i quan acceptés el seu repte. Mentre el gegant anava menjant, el gegant moro, amb ulls rabiosos li deia: - Menja, menja, Farellàs, que ben poc menjaràs...
El lloc on es celebrava el rescat era a la plaça dels
peixos. De sobte, el gegant es va quedar plantat enmig de la plaça com si fos de ferro, i romania impassible mentre el Moro no parava de pegar-lo. I... QUI CREIEU QUE VA GUANYAR? El gegant Moro o El Farellàs?
El Farellàs va agafar el gegant amb força, i com qui
llença palla, el va enviar per les teulades de les cases i va anar a parar a les afores de la ciutat.
El poble, tot content, que la princesa Gisla fos
alliberada, van cantar: “El Gegant de la ciutat llaura balla llaura balla; El Gegant de la ciutat llaura balla pel terrat.”
Al tornar cap a casa, però... de camí li va entrar son
i es va estirar sota un arbre per a descansar una mica. Mentre el Farellàs dormia, va començar a ploure i a caure calamarsa, de tal manera que aquelles pedretes van cobrir el cos del gegant pagès.
Diuen que mai més es va despertar, però que sobre
ell es va formar la muntanya que avui es coneix com el Farell. ...I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, aquesta llegenda s’ha acabat...
Font documental: http://caldesdemontbui.eresmas.com/leyendaselgeg ant.htm