anomenades cons que depenent del color s'activen unes o unes altres. Les cèl·lules que s'activen amb una longitud d'ona llarga són les que ens permeten veure el color vermell. Les que s'activen amb una longitud d'ona mitja són les que visualitzen el color verd i les d'ona curta són les que ens mostren el color blau. La combinació d'aquest fa que pugem veure tots els colors. El blanc i el negre no són colors, són acromàtics, el negre és l'absència de llum i el blanc és la combinació de les tres llums. Així doncs, els colors primaris de la llum reflectida (síntesi additiva) serien el blau, el vermell, i el verd. Els colors primaris de la síntesis subtractiva (a mesura que li afegeixes colors, pigments, li vas traient llum per això si barregem els tres colors com a resultat n’ obtenim el negre), són el groc, el magenta i el cian. Els colors d'aquest cercle cromàtic són purs quan només estan mesclats dos dels colors primaris. Els colors tenen tres propietats: - El to: vermell, verd, cian... - La lluminositat: Llum que se'n desprèn. - La saturació: Puresa del color (un color serà més pur quan menys blanc i negre tingui) El color complementari d'un altre és aquell que es troba enfrontat dins el cercle cromàtic amb el de davant seu (l'oposat) El color de contrast: és aquell que té menys llaços amb el color contrastat dins l'escala cromàtica, el complementari. Els colors harmònics són aquells que es troben més a la vora.
Si mesclem el magenta amb el cian, n’obtindrem el blau.
Si mesclem el cian amb el groc, n'obtindrem el verd. SI mesclem el groc amb el magenta n'obtindrem el vermell.