Activitats D'avaluació I Ensenyament - Aprenentatge en Aules de Secundària AICLE. Un Estudi de Cas

MSTER OFICIAL DINVESTIGACI I RECERCA EN DIDCTICA DE LA LLENGUA I LA LITERATURA
Universitat Autnoma de Barcelona

Curs 2009-2010
Activitats davaluaci i ensenyament- aprenentatge

en aules de Secundria AICLE.
Un estudi de cas
The future doesnt just happen,

it is shaped and modelled by our actions.
David Marsh
Elisabeth Eixarch Domnech.

Directora del treball: Dra. Cristina Escobar Urmeneta.
-Juliol 2010-
Activitats davaluaci i ensenyament- aprenentatge en aules de Secundria AICLE
Al Josep, al Miquel , als Estudiants del Mster de Secundria, i a tot el professorat

que ha fet possible el Projecte AICLE al Centre.
A la meva famlia, pel seu suport incondicional.
A la Cristina Escobar, sense ella aquest estudi no existiria.
Si saccepta que la voluntat i la capacitat de les

persones per a assumir la responsabilitat de
prendre les prpies decisions sn la base del
concepte de democrcia, cal que el foment de
lautonomia constitueixi un dels principals
objectius en la prestaci de serveis educatius.
(Van EK, 1986:71)
NDEX
1. Introducci ...................................................................................................... 5
2. Context ........................................................................................................... 6
2.1. El Centre .................................................................................................... 6
2.2. El projecte AICLE ....................................................................................... 6
2.3. La mostra analitzada................................................................................. 8
3. Marc teric ..................................................................................................... 8
3.1. Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengua Estrangera...................... 8
3.2. Lavaluaci ................................................................................................ 10
3.3. Les Competncies bsiques ...................................................................... 12
4. Objectiu i preguntes de recerca .................................................................... 14
5. Metodologia de recerca .................................................................................. 14
5.1. La recerca- acci ....................................................................................... 14
5.2. Recollida de les dades ............................................................................... 15
5.2.1. Procediment de recollida de dades ................................................ 15
5.2.2. Instruments de recollida de dades ................................................. 16
5.3. Tractament de les dades ........................................................................... 16
5.4. Interpretaci de les dades ........................................................................ 23
5.4.1. Procediment danlisi ..................................................................... 23
6. Anlisi de les unitats didctiques ................................................................... 24
6.1. Anlisi interpretativa de les activitats davaluaci i densenyamentaprenentatge............................................................................................. 24
6.2. Taules completes dactivitats i de categoritzaci i anlisi ........................ 44
7. Conclusions ..................................................................................................... 61
8. Bibliografia....................................................................................................... 64
1. INTRODUCCI
El terme AICLE (Aprenentatge Integrat de Contingut i Llengua Estrangera) fa referncia a
situacions educatives on una llengua diferent a la Llengua 1 (materna) s emprada com a
instrument densenyament.
La llengua estrangera a laula AICLE, en el cas de Catalunya la tercera llengua , no s lrea
curricular estudiada ni el contingut de la interacci, sin que s el mitj amb el qual el
contingut s aprs, aportant una comunicaci real, on ls natural de la llengua estrangera s
possible. (Dalton-Puffer, 2007).
A lInstitut Cerdanya del Valls Occidental es porta a terme des del curs 2006-07 un programa
pilot AICLE, en el qual hi participa professorat dels departaments didctics de cincies,
matemtiques, orientaci i llenges estrangeres. La coordinaci i collaboraci entre aquest
professorat ha estat una pea clau per a aconseguir el plantejament dun treball integrador i
innovador a les aules.
El programa pilot ha estat impulsat per la professora i investigadora daquest estudi, la qual
forma part del grup de recerca consolidat GREIP de la Universitat Autnoma de Barcelona i de
lequip de treball CLIL-SI ,associat a aquest grup, format per investigadors/es deducaci
primria, secundria (practitioners and researchers) i Investigadors/es de la universitat.
Els investigadors/es del Grup GREIP centren la seva recerca en el marc de leducaci plurilinge
i es basen en les conclusions que sobtenen dels diferents estudis elaborats pels membres
daquest grup, focalitzats en investigar el paper que juga la interacci en laprenentatge de la
llengua entre aprenents treballant en grup i a partir de tasques pautades.
La investigadora daquest estudi va elaborar durant el curs 2008-09 un treball de recerca
centrat en les aules AICE, amb el ttol El professorat i els entorns AICLE que es va presentar
al II Congrs Internacional de Didctiques 2010 de Girona (Febrer 2010).
El propsit daquest estudi de recerca s el danalitzar aquest programa pilot dinnovaci
AICLE, des de la doble perspectiva de:
Lalineaci de les tasques davaluaci amb les tasques daprenentatge en les aules
AICLE.
Ladequaci daquestes tasques per avaluar i promoure lassoliment de dues de les vuit
competncies que el currculum catal defineix com a bsiques per a lensenyament
obligatori dins de laula. La Cb1 i la Cb51 (apartat 3.3, pg.11)
La investigaci que es presenta, parteix de la necessitat davaluar rigorosament els programes
dinnovaci que es posen en funcionament en els centres educatius. Si b la innovaci
educativa s essencial per a la millora de la qualitat a les escoles, parafrasejant Commanger 2,
podrem dir que el canvi no assegura el progrs de forma automtica. Per aquesta ra s
essencial que els equips docents analitzin i supervisin de forma continuada i sistemtica les
accions innovadores que planifiquen i posen en funcionament. Aquest seguiment ha dincloure
aspectes del procs i dels resultats que sobtenen, i ha de basar-se en dades concretes.
Lestudi es proposa analitzar lexistncia o no duna concordana entre ambdues tipologies de
tasques densenyament -aprenentatge i avaluaci i les competncies bsiques formulades al
1
Cb1: competncia comunicativa. Cb5: competncia daprendre a aprendre.

Change does not necessarily assure progress, but progres implacably requires change. Education is essential to change, for
education creates both new wants and the ability to satisfy them. Henry Steele Commager.
http://www.commager.org/speech_kent_state_address.asp
2
currculum prescriptiu catal (Boud, 2000; Escobar,2002, 2007; Gillett,2009), de manera que es
pugui valorar si el programa pilot AICLE sorienta cap a formes densenyament- aprenentatgeavaluaci ms concordants amb les demandes que la societat actual formula a les escoles, o si
b sota laparena de la modernitat dels ensenyaments en angls, es continuen reproduint
prctiques densenyamentaprenentatge -avaluaci poc respectuoses amb la forma com
sadquireixen les llenges i sassoleixen les competncies curriculars objecte davaluaci, i que,
per tant, haurien de ser superades.
Conseqentment , lestudi tamb servir per identificar les rees de millora que es necessita
introduir en el programa pilot abans dabordar la possible generalitzaci dalguns elements del
programa, i suggerir al professorat del centre estratgies conduents a la revisi de les seves
prctiques.
Ms concretament, la recerca aspira a identificar les caracterstiques de les tasques
davaluaci i les daprenentatge proposades a laula que serveixen per certificar i informar del
progrs i coneixement adquirit pels alumnes al llarg de les seqncies didctiques
dintegraci. El fet didentificar i analitzar les caracterstiques dambdues tipologies de tasques,
permetr identificar els indicadors de prctiques de qualitat en les aules de cincies
impartides en llengua estrangera (AICLE).
El treball que es presenta aqu semmarca dintre dun estudi dabast ms ampli que pretn
formular una proposta didctica concreta dactivitats
(ensenyament- aprenentatgeavaluaci), tot establint uns indicadors de prctiques de qualitat i excellncia referides a la
formulaci de tasques daprenentatge i instruments davaluaci, que tinguin com a nucli
vertebrador lobjectiu daconseguir un aprenentatge significatiu, mitjanant seqncies
multidisciplinars en entorns AICLE que doni accs als alumnes a lautonomia .
2. CONTEXT
2.1.
El centre
Les dades que sanalitzen en aquest treball de recerca provenen dun institut de secundria del
Valls Occidental, on simparteixen els nivells dESO, batxillerat i cicles formatius. T una
plantilla de ms de 70 professors/es, i al voltant dels 800 alumnes.
El centre est ubicat en un sector que va crixer en lonada immigratria dels anys 60, per aix
els alumnes sn en gran majoria fills o nts dimmigrants. Es tracta dun barri de classe
treballadora.
A partir del 2000 i fins ara, hi ha hagut i hi ha un degoteig constant dalumnat dorigen
immigrant que arriben al barri. Per tant ,actualment, es pot parlar de pluriculturalitat a laula.
La llengua predominant al barri i llengua de relaci de la majoria dels alumnes s el castell. El
catal susa principalment en lmbit escolar i com a llengua acadmica.
2.2.
El projecte AICLE
Des del curs 2006-07 es porta a terme en aquest centre lexperincia daprenentatge integrat
AICLE en unitats didctiques (amb diversificaci curricular) de cincies i matemtiques en
angls . El projecte va dirigit a grups-tutoria dalumnes de lESO (de 12 a 16 anys), que
accedeixen al programa sense cap mena de selecci.
La investigadora ha estat implicada en el disseny i implementaci de les unitats didctiques
AICLE, com a professora de llengua estrangera i tutora, des del curs 2006-07 ,dels alumnes del
Mster en Formaci Inicial de Professorat de Secundria de la UAB (FIPS), actualment Mster
6
universitari en formaci de professorat deducaci secundria obligatria i batxillerat,

formaci professional i ensenyaments didiomes.
L Institut t signat amb el Departament dEducaci un Projecte dAutonomia de Centre des del
curs 2007-08 (PAC 07) , en el qual shan establert algunes estratgies amb les activitats
corresponents i amb lobjectiu daconseguir millorar els resultats acadmics de lalumnat. Dues
daquestes estratgies consensuades en el claustre de professorat, fan referncia a lobjecte
daquest estudi i sn les segents:
Estratgia 1.1: Coordinaci dels departaments amb les escoles adscrites per acordar eines
de millora curricular.
Estratgia 1.4 : Participaci en projectes d'innovaci aplicant les noves tecnologies a l'aula.
(Document de Centre: Addenda 2008-2012.Objectiu 1).
En el Centre, la coordinaci entre el professorat drea i de llengua, juntament amb el de les
escoles de primria adscrites a l Institut, permet treballar duna manera global i alhora
progressiva tant amb els alumnes com en la planificaci del treball interdepartamental i
transversal. Una de les activitats proposades al PAC i que fa referncia a lestratgia 1.4 , s:
Activitat 1.4.3 : Programaci d'activitats interdepartamentals angls+ cincies a l'ESO.
Un dels principals objectius del projecte AICLE, aprovat pel Claustre i el Consell escolar i que
compte amb el vist i plau de la Inspecci, s el de millorar les habilitats i capacitats dels
alumnes en la seva competncia lingstica com a ciutadans europeus. El contingut i la llengua
es combinen per a oferir una millor preparaci als alumnes per a la vida a Europa, on la
possibilitat de mobilitat esdev cada vegada molt ms mplia (Projecte Lingstic Plurilinge
del Centre (PLP 2008:34).
Lexperincia AICLE es va iniciar quan un professor de cincies i una professora dangls es van
adonar que treballaven la mateixa unitat didctica amb els mateixos alumnes i al mateix
moment.
Desprs duna primera experincia a laula comptant amb la collaboraci dels alumnes de
prcticum del Mster de Formaci Inicial del Professorat de la UAB, es va plantejar la
possibilitat dimplicar algun professor especialista en atenci a la diversitat, amb lobjectiu de
programar la mateixa unitat didctica de cincies en angls amb adaptaci curricular ,per
alumnes que no cursen lrea dangls a laula sin que reben una atenci especfica en grups
daprenentatges bsics fora laula en les hores dangls i cincies.
La valoraci positiva del disseny i implementaci de les unitats didctiques AICLE a linstitut i
la predisposici i inters daltre professorat del centre per participar en lexperincia, ha portat
a dissenyar el projecte actual AICLE, un projecte global per a tots els nivells de lESO , amb
diferents adaptacions curriculars i amb la implicaci de lrea de matemtiques a ms de la de
cincies, diversitat i llenges estrangeres.
El treball realitzat durant aquest curs 2009-10 ha perms a lInstitut presentar a la
convocatria anual del Departament dEducaci per a projectes dinnovaci, la sollicitud dun
Projecte Experimental de Llenges Estrangeres (PELLE) de la modalitat AICLE pel proper
perode 2010-2013.
2.3. La mostra analitzada

De totes les unitats didctiques AICLE que shan elaborat al llarg dels cursos que sha
portat a terme lexperincia , se nhan seleccionat tres per lanlisi seguint els criteris
que es detallen a continuaci:
Representaci de diferents nivells de lESO .
Lrea curricular de contingut.
Aix, la mostra que sanalitza est formada per una unitat didctica de 1r, 2n i 3r nivell
de lESO i de lrea curricular de cincies.
Totes les unitats de la mostra han estat planificades i implementades per alumnes del
Mster en Formaci Inicial de la UAB (Universitat Autnoma de Barcelona).
El treball previ de disseny i dimplementaci posterior a laula ha estat elaborat amb la
collaboraci , tutoritzaci i supervisi del professorat titular del Centre de les rees
implicades.
Algunes de les unitats que es van dissenyar en cursos anteriors , han estat ampliades
i/o millorades desprs de les sessions davaluaci i reflexi que es realitzen al finalitzar
el perode de prcticum, tant amb els estudiants com el professorat implicat . Les
unitats revisades han estat implementades de nou a les aules pel professorat del
Centre.
Les Unitats didctiques que sanalitzen es detallen a la taula segent:
Nivell educatiu
rees
Unitat didctica
1r ESO
Cincies+angls
Vertebrates
2n ESO
Cincies+angls
Pressure
3r ESO
Cincies+angls
The Effects of Human Activities on the Environment.
Taula 1
3. MARC TERIC
El marc teric que dna cobertura i suport a lenfocament, anlisi i desenvolupament de la
recerca comprn tres blocs, cada un dels quals est relacionat amb els altres, configurant els
tres aspectes que shan analitzat al llarg de lestudi:

Els programes AICLE
Lavaluaci
Les Competncies bsiques.
3.1.
Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengua Estrangera (AICLE)
Segons Eurydice3, lacrnim AICLE sutilitza com a terme genric per a descriure tot tipus de
contextos on una llengua estrangera s emprada per a ensenyar rees de currculum diferents
a les prpies classes de llengua.
Eurydice. Report of the European Union. 2006:8
Laprenentatge AICLE engloba aquelles realitats educatives que consisteixen en l'ensenyament

i aprenentatge de matries curriculars o continguts acadmics --diferents dels purament
lingstics--mitjanant una llengua vehicular, en la qual els aprenents tenen una competncia
comunicativa en desenvolupament ja sigui incipient o avanada, i que promouen de forma
explcita:
El manteniment i desenvolupament de la llengua o llenges primeres de l'aprenent, i la
consideraci i posada en valor de les formes culturals que les L1 aporten a la
comunitat.
Un enfocament autnticament integrat. s a dir que demostren un doble focus
d'atenci pedaggica: la llengua i el contingut, i procuren als alumnes tota l'ajuda
necessria per a comprendre, produir i negociar missatges de contingut acadmic en
la llengua meta adoptada com vehicle de comunicaci escolar o universitria. (Escobar,
propera aparici).
Aquesta definici dEscobar, exclou del paraiges AICLE els programes de colonitzaci
lingstica que de forma explcita o amagada aspiren a la substituci duna llengua per una
altra; tamb exclou els programes en llengua estrangera que ignoren el paper que juga la
construcci del coneixement i on els estudiants no reben el suport necessari per a afrontar el
doble repte comunicatiu que suposa el programa; i alhora obvia ls de terminologies que
emfatitzin una visi de laprenent com a comunicador limitat, ple de llacunes i problemes,
optant per reconixer les competncies inicials de laprenent i posant mfasi en el potencial
desenvolupament que aquestes competncies presenten.
Lentorn AICLE doncs, aporta una aproximaci plurilinge a laula on el contingut duna rea s
impartit mitjanant la llengua estrangera, la qual, s emprada com a vehicle de comunicaci
per a desenvolupar estratgies i habilitats tant daprenentatge del contingut de cincies
naturals i/o matemtiques com lingstiques. Un entorn doncs, on es treballa no noms el
contingut sin tamb la cognici i la comunicaci a partir de la interacci. (DaltonPuffer,2007).
El fet daprendre una rea curricular en llengua anglesa (tercera llengua en el cas de Catalunya)
i les dificultats que aquest fet comporta, aporta una reflexi i interacci a laula que afavoreix
laprenentatge (Dalton-Puffer,2007).
Els programes dinnovaci AICLE fomenten la possibilitat d aconseguir que laprenentatge de
la llengua estrangera adquireixi una nova dimensi, deixant de ser purament lingstic i sovint
fictici per a convertir-se en el vehicle i lobjectiu daprenentatge, proporcionant un context
que afavoreix el desenvolupament cognitiu i lingstic dels alumnes, on el coneixement esdev
experincia, convertint la llengua estrangera (en tant que llengua) en un sistema que relaciona
all del que es parla (contingut) amb els recursos usats per a parlar-ne (expressi)
(Mohan,1986).
A Catalunya, lequip de treball collaboratiu de recerca CLIL-SI de la Universitat Autnoma de
Bellaterra, del qual la investigadora daquest estudi n s membre, ha elaborat estudis de
recerca a laula sobre programes dAprenentatge Integrat de Continguts i Llengua (AICLE o
CLIL que s lacrnim corresponent en angls), especialment de Semiimersi (SI) en llengua
estrangera.
Els treballs de recerca elaborats aix com els productes de llicncies destudis i publicacions
dels seus membres es poden trobar a la pgina CLIL-SI4 .
4
http://grupsderecerca.uab.cat/clilsi
El treball de recerca A Study of Development of Students-teachers Interactiva Strategies in

a CLIL content . Jimnez, M.(2009) i larticle Hacer Ciencia en Ingls en el Aula Abierta (de
adaptacin curricular) Bazoco i Jimnez (2009), publicats per aquest grup, han estat
elaborats per professorat del Centre del qual shan obtingut les dades pel present estudi.
Les aportacions de Calvo (2006); Escobar (2009); i les conclusions sobre treballs per tasques i
autoavalauci en aules AICLE, han estat tamb claus en el desenvolupament daquest treball.
3.2.
Lavaluaci
Aquest estudi pretn analitzar lalineaci o no de les tasques davaluaci i les daprenentatge.
Parteix de la corrent de recerca que centra els seus estudis en la teoria de lavaluaci per
laprenentatge i contempla lavaluaci formativa i la sumativa com a eines de coneixement del
propi progrs daprenentatge (Allal,2006; Camps, 1998; De Ketele,2006; Escobar,2002, 2004,
2007; Ribas,1998, 2009; Sanmart, 2007). Una lnia de recerca que considera les activitats
davaluaci com a determinants de les tasques educatives que han dajudar als estudiants a
desenvolupar estratgies, a trobar el seu propi estil, desenvolupament personal i intellectual i
reflexi, que els permeti un aprenentatge en profunditat i alhora aconseguir el millor de cada
un. El que es coneix com laprenentatge actiu (Gillet&Hammond,.2009) i laprenentatge
sostenible (Boud, 2000).
En el cas de Catalunya, el currculum prescriptiu estableix que lavaluaci dels processos
daprenentatge en leducaci secundria ha de ser: contnua, per constatar els progressos de
lalumnat i les seves dificultats al llarg del procs daprenentatge; diferenciada per matries,
amb observaci sistemtica de ladquisici dels continguts educatius; i globalitzada, del procs
daprenentatge al llarg de letapa i centrada en el desenvolupament i la consolidaci de les
competncies bsiques.
Una avaluaci doncs entesa com a procs continu, la gesti de la qual ha de ser compartida
per lalumnat i pel professorat. Per a lalumnat ha de ser una eina per aprendre a travs dels
encerts, errors i oblits; al professorat li ha de permetre identificar les dificultats i progressos
de lalumnat per adaptar la seqncia didctica a les seves necessitats.
Alguns estudis sobre avaluaci (knight, 2002: 275) parlen de prctiques en desordre en el
moment en el qual lavaluaci es converteix en un espai de conflicte, fonamentat en una
relaci desigual entre els estudiants i les institucions, i sovint obstaculitzada per una manca de
claredat en els mtodes emprats a lhora demetre una valoraci de rendiments i de nivells
dassoliment. Es necessita doncs claredat i obertura en els processos davaluaci
(Gillett&Hammond, 2009) i un millor s del feedback i lavaluaci sumativa, permetent a
lestudiant arribar a emancipar-se i desenvolupar-se al llarg de tota la seva vida (Boud, 2000).
Segons Biggs (2003) lestudiant s capa de construir coneixement noms quan, els mtodes
densenyament i les tasques davaluaci van amb concordana amb les activitats
daprenentatge i els resultats.
En lavaluaci cal tenir en compte com aprn lestudiant; aquesta idea assenyala un canvi
d'mfasi que va des del producte cap al procs daprenentatge. Lavaluaci orientada cap a
lestudiant ha de comptar amb unes tasques davaluaci ms variades tant en tipologies com
en contextos , per atendre les preferncies i els estils diferents daprendre. Cal oferir una
base a lestudiant on pugui construir i negociar el futur. Sha de potenciar lhabilitat de reflexi
per a promoure un aprenentatge en profunditat, i capacitar a lestudiant per a construir
models terics en els quals construir el seu futur coneixement (Boud,2000).
Per a aconseguir una avaluaci sostenible (Boud, 2003), una avaluaci que serveixi a
lestudiant a aprendre , les activitats que es proposen han de transferir part de la
10
responsabilitat de prendre decisions del professorat a laprenent, oferint-li els fonaments per
un aprenentatge continuat al llarg de la seva vida i alhora millorar laprenentatge del moment;
han doferir tamb la informaci necessria per a valorar lactuaci de laprenent i han de tenir
una influncia positiva sobre el que els estudiants fan abans de lactivitat i el seu aprenentatge
posterior i, alhora, han de ser considerades activitats profitoses pels estudiants.
Lavaluaci autntica segons Monereo5 s aquella que s ms competent, donat que el que
savalua s la competncia de lalumnat; realista, perqu es presenten situacions a laprenent
similars a les que es troba a la vida; rellevant o til i propera ja que es plantegen problemes
propers a laprenent.
El mateix autor enumera alguns dels mtodes emprats per a aquesta avaluaci com ,
lobservaci del professor/a, lelaboraci de projectes, experiments, demostracions, productes
escrits, recerques, debats, lautoavaluaci/coavaluaci, la rbrica davaluaci, lexamen oral, la
valoraci del dossier i el Portafoli .
Lavaluaci entesa com a eina dautoregulaci, constitueix forosament el motor de tot el
procs de construcci de coneixement, utilitzant uns instruments autoreguladors monitoritzats
pel docent com a mediador, orientant a lalumnat i donant-li evidncies del seu propi progrs
(Sanmart, 2007). Si volem potenciar la funci reguladora entre lalumnat, hem de buscar que
lalumne sapropi dels criteris davaluaci, dels instruments daprenentatge i de la gesti dels
propis errors (Ribas, 2009:18).
Una de les eines davaluaci continua i autoregulaci s el Portafoli. El Portafoli , o carpeta de
laprenent, s un repertori de diferents textos produts en diferents moments , seleccionat
amb una finalitat.
Segons Arter i Spandel Un portafoli s una collecci amb un propsit determinat de treballs
de lalumne que expliquen la histria dels esforos, el progrs, o les fites assolides de
lestudiant en una/es rea/es determinada/es.
Aquesta collecci ha dincloure la participaci de lestudiant en la selecci del contingut del
portafoli; les directrius per a la selecci; els criteris per a jutjar el mrit; i evidncia de
lautoreflexi de lestudiant (1992:36).
El portafoli permet documentar el procs densenyament-aprenentatge al llarg del temps i
alhora, com a instrument davaluaci dinmica, promou la independncia, lautonomia i
lautoregulaci de lalumnat. El portafoli s una eina potent, adequada a la finalitat de crear
aprenents de per vida, flexible i integradora, per la qual cosa es suposa adequada als entorns
AICLE (Bazerman, 2002; Escobar, 2000 ; Wolf, 1991).
La selecci amb un propsit determinat obliga a lalumne a reflexionar sobre el seu
aprenentatge. Per escollir els seus millors treballs que seran avaluats segons els criteris
davaluaci que utilitzar el professor, en primer lloc els ha de conixer i saber aplicar. Els
criteris davaluaci i selecci han de reflectir els objectius daprenentatge del currculum, per
aix el procs de selecci implica la comprensi per part de lalumne daquests objectius.
Lelaboraci del portafoli s doncs una tasca dautoavaluaci (Escobar, 2000).
La evaluacin autntica de competencias. D. Carles Monereo Font, Universidad Autnoma de Barcelona. IV Congreso Regional
de Educacin de Cantabria. Competencias Bsicas. Octubre 2009.
11
3.3.
Les Competncies bsiques
El concepte de competncia forma part dun nou discurs pedaggic el qual es basa en la cerca
de respostes a les demandes socials de la societat del segle XXI. No es basa en la reflexi sobre
qu farem o quines coses noves farem , sin de donar un nou sentit a all que estem fent.
Sha dequipar als alumnes amb un conjunt de capacitats que els permeti donar respostes
adients a les demandes complexes de la societat actual. Una societat que s pluricultural,
tecnolgica i de la informaci i que demana destriar quines sn les competncies clau i quins
els sabers associats al desenvolupament daquestes competncies.
L'any 1997, lOrganitzaci per a la Cooperaci i el Desenvolupament Econmic (OCDE), va
encarregar al projecte DeSeCo (Definici i Selecci de Competncies), la construcci dun marc
de referncia conceptual que comprengus molts mbits i que fos rellevant per al
desenvolupament de les competncies clau des de la perspectiva de laprenentatge al llarg de
tota la vida i, que a ms a ms avalus aquestes competncies en un marc internacional.
Aquesta avaluaci s el que es coneix com a Programa PISA (Programme for International
Student) el qual t com a objectiu lavaluaci de la capacitat dels joves per a utilitzar els seus
coneixements i destreses amb lobjectiu dafrontar els reptes de la vida real.
La Comissi DeSeCo, desprs de successius estudis ,va definir competncia com a:
Capacitat de respondre a demandes complexes i realitzar tasques diverses de forma
adequada. Suposa una combinaci dhabilitats prctiques, coneixements, motivaci, valors
tics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament que es mobilitzen
conjuntament per a aconseguir una acci efica. (OCDE-proyecto DeSeCo, 2002. P.8)
A Catalunya els nous currculums LOE (DECRET 143/2007, de 26 de juny) salineen amb aquest
corrent i aporten un canvi substancial en aquest sentit, laprenentatge per competncies. Tot l
alumnat dEnsenyament Secundari Obligatori ha dhaver adquirit en finalitzar letapa les vuit
competncies bsiques que sestableixen i que sn :
Les competncies comunicatives:
1. Competncia comunicativa lingstica i audiovisual.
2. Competncies artstica i cultural.
Les competncies metodolgiques:
3. Tractament de la informaci i competncia digital.
4. Competncia matemtica.
5. Competncia d'aprendre a aprendre.
Les competncies personals:
6. Competncia d'autonomia i iniciativa personal.
Competncies especfiques centrades en conviure i habitar el mn:
7. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic.
8. Competncia social i ciutadana.
12
I es defineix competncia com a :

Capacitat d'utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en
contextos i situacions que requereixen la intervenci de coneixements vinculats a diferents
sabers, cosa que implica la comprensi, la reflexi i el discerniment tenint en compte la
dimensi social de cada situaci. (DOGC .nm 4915.Decret 1437/2007 de 26 de juny. Article 7. 1).
En el mateix Decret i pel que fa a les competncies en les quals es centra aquest estudi
(lingstica i audiovisual i la daprendre a aprendre) trobem:
el desenvolupament de la competncia lingstica i audiovisual suposa el diferent domini de
llenges, tant oralment com per escrit, en mltiples suports i amb el complement dels
llenguatges audiovisuals en varietat de contextos i finalitats, com a eina per aprendre a
aprendre i,
aprendre a aprendre implica la conscincia, gesti i control de les prpies capacitats i
coneixements des d'un sentiment de competncia o eficcia personal, i inclou tant el
pensament estratgic, com la capacitat de cooperar, d'autoavaluar-se, i el maneig eficient d'un
conjunt de recursos i tcniques de treball intellectual, i tot aix es desenvolupa per mitja
dexperincies d'aprenentatge conscients i gratificants, tant individuals com collectives.
Les dades que es presenten en aquest estudi estan basades en lanlisi de tres apartats que
considerem relacionats entre ells mateixos i que representem en el grfic segent:

Activitats densenyamentaprenentatge
Activitats davaluaci
Assoliment de Competncies bsiques

bbsiquesbsiques
13
4. OBJECTIU I PREGUNTES DE RECERCA

Lobjectiu daquest treball de recerca s determinar el grau dalineament o desalineament
entre les activitats davaluaci, observades a les aules AICLE dun Institut de secundria, i les
prctiques d ensenyament- aprenentatge dins daquest mateix context ,relacionades ambdues
amb les competncies bsiques que sindiquen a continuaci:
Cb1: Competncia comunicativa lingstica i audiovisual.
Cb5 : Competncia d'aprendre a aprendre.
Les preguntes de recerca que sen deriven sn:
En quina mesura les tasques davaluaci es corresponen amb les tasques
daprenentatge desenvolupades al llarg de cada una de les unitats didctiques?
Es dona als alumnes un paper actiu en les tasques davaluaci que els permeti
esdevenir coneixedors del seu procs i progrs daprenentatge i aprendre a
autoregular-se?
En quina mesura les tasques davaluaci i aprenentatge en lensenyament AICLE
contemplen lassoliment de les competncies bsiques Cb1: Comunicativa lingstica i
audiovisual i Cb5: Aprendre a aprendre?
5. METODOLOGIA DE RECERCA
Aquest estudi est fonamentat en la teoria de la recerca qualitativa-naturalistca-etnogrfica,
s a dir en una anlisi de dades qualitatives (John V. Seidel, 1998. QDA). Lanlisi que es
presenta de les dades recollides es basa en un procs interactiu, progressiu, recursiu (sempre
cal retornar a les fonts) i hologrfic (cada part cont el total).
Les fases que shan portat a terme en lelaboraci daquest treball sn :
identificar o fer observacions escrites i categoritzar-les.
recollir o elaborar un trencaclosques a mesura que sanalitza el fenomen, reconstruint
les dades obtingudes en un producte significatiu i comprensible.
pensar o donar sentit al que sha recollit, buscar possibles relacions entre les dades per
a descobrir aspectes de la recerca i,
escriure les conclusions.
La investigadora com a participant implicada en la recerca , adquireix la competncia de ser
membre de la comunitat que sobserva , coneix les realitats del Centre i pot interpretar millor
els resultats. Est involucrada en la vida del centre i participa en lanlisi de les dades (Lincoln
1991).
Aquest treball sinscriu dins del paradigma de la recerca-acci o del professor com a
investigador.
5.1.
La Recerca- acci.
La recerca que es presenta sinscriu en el paradigma de la recerca- acci, definida per

Kemmis&Henry com una forma dinvestigaci empresa pel participants en situacions socials
amb la finalitat de millorar la racionalitat i la justcia de les seves prpies prctiques
educatives, i tamb la comprensi daquestes prctiques i de les situacions en les quals
aquestes prctiques es porten a terme (1989:2).
14
La recerca-acci planifica i posa en prctica una acci pedaggica per a analitzar desprs els
seus efectes i proposar una revisi del pla inicial, el qual ser analitzat i revisat tamb ,i aix
successivament (Escobar, 2000).
La recerca acci ha estat i s considerada un mecanisme significatiu per a potenciar la tasca
docent, donat que engloba un procs senzill que parteix de la identificaci dun prctica
educativa, planifica una intervenci, la porta a terme, avalua els resultats i a partir duna
prctica reflexiva torna a planificar la prctica observada. Aquest procs aporta un
desenvolupament professional tant a linvestigador com a la comunitat docent a la qual
retorna. (Cohen et Al. 2007).
Algunes de les caracterstiques clau de la recerca acci llistades per Hult and Lennung (1980) i
Mckernan (1991:32-3) que es troben en el desenvolupament daquest lestudi sn:
Caracterstiques clau:
El seu objectiu s el dintentar resoldre problemes de forma prctica.
Es porta a terme in situ.
Busca millorar la qualitat daccions docents concretes.
s un estudi de cas.
Est focalitzat en els problemes relacionats de forma immediata amb els
investigadors/participants.
Inclou avaluaci i reflexi.
Vol fer recerca til i compatible pels participants.
La recerca que presentem s un estudi de cas ja que inclou nicament dades de tres unitats
didctiques dun centre educatiu. Per aix, malgrat els resultats no sn directament
generalitzables a altres centres educatius, aporten informaci valuosa per a la comunitat
educativa, ja que un cop contrastats amb els obtinguts en daltres centres podrien contribuir a
construir un retrat de ladequaci de les tasques davaluaci a les daprenentatge en un
context innovador i integrador.
Totes les dades obtingudes es varen triangular per tal de garantir la seva viabilitat i fiabilitat.
(Guba & Lincoln, 1994).
Sestabl una discussi , en la qual hi va participar un equip de professorat implicat en el
programa AICLE del centre educatiu, i professorat i experts investigadors/es externs al Centre.
A partir de les dades danlisi obtingudes shan elaborat unes conclusions, les quals tamb han
estat triangulades amb experts interns i externs a l Institut.
5.2.
Recollida de les dades
5.2.1. Procediment de recollida de dades

Com ja sha dit, el treball que es presenta es fonamenta en la recerca qualitativa i etnogrfica,
s a dir, no seliciten les dades duna manera artificial, sin que sapropa a la realitat que es vol
estudiar de la forma ms subtil possible per aconseguir dades naturals i intentar comprendrela de manera global.
Una manera daconseguir dades naturals s la dentrar a formar part de la comunitat que es
vol estudiar. En el cas daquest treball de recerca, la persona que du a terme la investigaci s
una professora que ha estat impartint docncia durant deu anys en el Centre on es recullen les
dades i, una de les professores implicades en el Projecte AICLE densenyament de cincies en
angls.
15
La investigadora doncs, t lavantatge de ser familiar als participants els quals elaboren els
objectes destudi (unitats didctiques) i tamb als receptors (aprenents) tot comptant amb la
seva collaboraci i el consentiment previ. Aquest fet afavoreix aconseguir dades naturals i
permet conixer la comunitat el millor possible per analitzar les dades des duna perspectiva
mica (des del punt de vista del participant) i tenint en compte tota la situaci (comprensi
heurstica del fet a observar).
El fet de ser una recerca etnogrfica ens permetr retornar a laula les propostes que
esdevinguin a partir dels resultats de lestudi i alhora transferir-les a daltres centres educatius,
amb lobjectiu de contribuir al disseny de mesures que facilitin als alumnes la gesti del seu
propi aprenentatge i, alhora permetin el pas duna educaci centrada en la transmissi
dinformaci a una altra centrada en la construcci del coneixement per a lacci , on
lavaluaci es contempli com a motor de laprenentatge i la base del desenvolupament de
lautonomia per aprendre (Sanmart, 2010)6.
5.2.2. Instruments de recollida de dades
Linstrument de recollida de dades s el conjunt format per les programacions de les tres
unitats didctiques AICLE (taula 1, apartat 3.3), entenent tant la temporitzaci i seqenciaci del
contingut de les unitats com els materials daprenentatge i avaluaci emprats.
Amb les dades de les diferents seqncies recollides, sha elaborat una taula dobservaci i
shan analitzat les tasques davaluaci i les tasques daprenentatge, en referncia a les dues
competncies bsiques que el Claustre de professorat de l Institut, seguint les pautes del Grup
Impulsor del Pla dAutonomia del Centre i de la Inspecci educativa, va decidir donar prioritat
a lhora delaborar el Projecte Curricular de cada rea. Aquestes competncies sn les Cb1
(Competncia comunicativa lingstica i audiovisual) i Cb5 (Competncia daprendre a
aprendre). Ambdues competncies shan definit a lapartat 3.3 , pgina 11.
En un estudi futur, el fet de basar la recerca en ms dun cas, ens permetr identificar models
de comportament (Cohen et al., 2007).
5.3.
Tractament de les dades
Cada una de les tres evidncies recollides sha estudiat com a ent independent per seguint un
protocol com per tal de garantir la transversalitat en els resultats.
Els passos que shan seguit en el tractament de les dades han estat els segents:
1- Buidatge del contingut de les unitats didctiques
En primer lloc sha elaborat una aproximaci intutiva i global a les dades. A partir del buidatge
de cada una de les unitats didctiques recollides, shan seleccionat les tasques densenyamentaprenentatge i les davaluaci respecte cada estratgia docent i sha elaborat una taula amb
uns apartats proposats per la investigadora a fi i efecte de poder visualitzar duna forma
entenedora el contingut de cada unitat didctica a analitzar.
Els apartats que shan establert sn:
Contingut
curricular
Estratgia
docent
densenyament
aprenentatge
Tasca
densenyament
aprenentatge
Activitats
que
sesperen
de
lalumnat
Estratgia
docent
davaluaci
Tasca
davaluaci
Activitats que
sesperen de
lalumnat
II Congrs internacional de didctiques de Girona 2010.
16
Per a la identificaci dels apartats (columnes) destratgies i tasques sha pres com a referncia
les definicions del Marc Com Europeu de Referncia7 (MCER) les quals es detallen a
continuaci.
Estratgia: qualsevol lnia dactuaci organitzada, intencionada i regulada que una persona
escull per a dur a terme una tasca que ella mateixa es proposa o que se li presenta.
Tasca: qualsevol acci intencionada que una persona considera necessria per aconseguir un
resultat concret en el context dun problema a resoldre, una obligaci a complir o un objectiu a
assolir.
La relaci entre ambdues (actuaci/acci) s de dependncia , sense una delles no es pot dur
a terme laltra.
Identificaci dels apartats
Contingut
curricular
Els continguts a treballar de la unitat , s a dir el que es pretn que lalumnat

aprengui (concepte de pressi, els rptils, lefecte hivernacle...etc). En aquest
apartat tamb sha identificat lexistncia , si s el cas, duna presentaci general de
la unitat als alumnes. Aquesta presentaci ser analitzada a lapartat de conclusions.
Estratgia docent
densenyament
aprenentatge
Lnia dactuaci (mitj) que el professorat usa per a presentar el contingut a

aprendre (explicaci oral, presentaci PowerPoint, dossier, visita, lectura,
fotos...etc.).
Tasca
densenyament
aprenentatge
Acci segons la forma (individual, petit grup, gran grup...etc.) i el contingut del
material que aporta o requereix el professorat a lalumnat per a desenvolupar la
comprensi dels continguts proposats (preguntes orals i/o escrites, sopa de
lletres...etc.). Duna manera general podem dir que sidentifica cm i amb qu
presenta el docent el desenvolupament del contingut a aprendre.
Activitats que
sesperen de
lalumnat
Lactivitat/habilitat que es demana a lalumnat per a la realitzaci de les tasques

proposades, podrem parlar de les habilitats que lalumnat ha dusar per a poder
desenvolupar cada una de les tasques. El qu sespera que aporti i/o executi
lalumne (atenci, descriure, identificaci, elaboraci dun escrit, una
presentaci...etc.).
Estratgia
davaluaci
Tasca davaluaci
Activitats que
sesperen de
lalumnat
Lnia dactuaci (mitj) que el professorat aporta/usa per a avaluar (prova escirta,
exposici oral, autoavaluaci).
Acci segons la forma (individual, petit grup, gran grup...) i el contingut del material
que aporta o requereix el professorat a lalumnat per a desenvolupar la tasca
davaluaci (lectura comprensiva, completar taules, dossier realitzat, graella
dautoavaluaci, ...).
Lactivitat/habilitat que es demana a lalumnat per a la realitzaci de les tasques
davaluaci proposades, podrem parlar de les habilitats que lalumnat ha dusar
per a poder desenvolupar cada una de les tasques. El qu sespera que aporti i/o
executi lalumne (atenci, descriure, identificaci, elaboraci d un escrit, una
presentaci...etc.).
Marc Europeu Com de Referncia, 2002:28.
17
A continuaci es presenta un exemple daquest anlisi global dun contingut curricular de cada
una de les tres unitats didctiques observades. Cada exemple va acompanyat duna justificaci
detallada del procediment portat a terme a laula amb els alumnes.
Vertebrates (1st ESO)
Contingut
curricular
Animals en
perill
dextinci
Estratgia
docent
densenyament
aprenentatge
Lectura
dexperts
Polar Bear:
Tasca
densenyament
- aprenentatge
Activitats que
sesperen de
lalumnat
Estratgia
davaluaci
Tasca
davaluaci
Activitats que
sesperen de
lalumnat
Dues lectures
diferents sobre
el mateix tema.
En parelles han
de preguntar-se
i contestar
preguntes.
Justificar i
explicar,
memoritzar,
fer hiptesis,
establir
causa- efecte.
argumentar x
defensar.
Composici
escrita.
Individual.
Expressi
escrita.
Argumentar.
Identificar.
Avaluaci del
professor/a.
Figura 1
Justificaci
Per tal que lalumnat aprengui sobre els animals en perill dextinci, el professor/a lliura dues
lectures diferents sobre el mateix tema (s polar) per parelles. Cada alumne ha de llegir i
comprendre el contingut del text que li ha tocat, ja que desprs haur de compartir mitjanant
preguntes i respostes la informaci global de la tasca amb la seva parella. Com a tasca
davaluaci es demana que es redacti un text argumentador i justificatiu de les raons per les
quals ls polar s un animal en perill dextinci. La tasca davaluaci s individual i avaluada
pel professorat.
Pressure(2nd ESO)
Contingut
curricular
Estratgia
docent
densenyament
aprenentatge
Presentaci
PowerPoint.
Tasca
densenyamentaprenentatge
Activitats que
sesperen de
lalumnat
Explicaci de la
professora.
Preguntes orals a
l alumnat.
Atenci.
Participaci.
Comprensi i
expressi oral
Lectura
dimatges.
Experiments a
laula
(laboratori).
Grups.
Participaci dels
alumnes en el
decurs dels
experiments
guiats pel
professor/a.
Vocabulari.
Observar.
Raonar.
Vocabulari.
Participar.
Compartir.
Inferir.
Dossier de
treball.
Grups.
Relacionar
imatges amb
explicacions.
A partir de flash
cards elaborar el
mural.
Relacionar.
Comprensi
escrita.
Lectura
dimatges.
Dissenyar/
planificar.
Concepte
de flotaci
(buoyancy).
Estratgia
davaluaci
Tasca
davaluaci
Activitats que
sesperen de
lalumnat
Graella
individual
Reflexionar.
Prendre
conscincia de
propi procs i
progrs
daprenentatge
Autoavaluaci
Elaboraci
dun mural en
grups.
Grups.
Presentaci
visual i
Correcci
conjunta a
laula dels
murals.
Dissenyar i
organitzar la
informaci.
Comprensi
escrita.
Lectura
dimatges.
Relacionar.
Expressi oral.
Figura 2
18
Justificaci
Per tal que lalumnat aprengui el concepte de flotaci, en primer lloc es fa una presentaci
digital amb PowerPoint on la professora va explicant les imatges que surten i va fent preguntes
per tal de descobrir els coneixements previs que tenen del tema els alumnes i alhora potenciar
que ells mateixos puguin anar construint coneixement. En segon lloc, al laboratori, la
professora porta a terme uns quants experiments de flotaci; va presentant el material i els
passos a seguir tot fent preguntes orals als alumnes per anar situant el contingut a aprendre;
va anotant el vocabulari a la pissarra. Com a cloenda els alumnes treballen un dels exercicis del
dossier, on per grups, han de relacionar imatges, dibuixos i grfics i elaborar un mural que es
corregeix entre tots a laula i que servir com a tasca davaluaci del contingut treballat.
The Effects of Human Activities on the Environment.(3rd ESO)
Contingut
curricular
Efecte
Hivernacle.
(Greenhouse
effect).
Estratgia
docent
densenyament
aprenentatge
Concurs visual.
Joc a laula.
(Picture Quiz,
pp)
Tasca
Activitats que
sesperen de
lalumnat
Estratgia
davaluaci
Tasca
davaluaci
Activitats que
sesperen de
lalumnat
Llistat de
vocabulari.
Relacionar text
escrit
amb les fotos
del pp.
Memria
Comprensi i
expressi
oral.
Interpretar
Deduir
Full de
vocabulari amb
les respostes
del concurs.
Avaluaci per
parelles
segons
indicadors
(rubrics)
Memria
Comprensi i
expressi oral.
Interpretar
Deduir
Lectura
compartida.
(Jigsaw reading)
Grup
Ordenar frases.
Deduir
Justificar
Ordenar
Comprensi
escrita
Visualitzaci
dun vdeo amb
les respostes
(jigsaw)
Autoavaluaci
Entendre el
procs
daprenentatge.
Relacionar.
Elaborar un
llistat de
vocabulari
aprs.
Memria
interacci e-e
expressi oral
atenci
concentraci
Figura 3
Justificaci
Per tal que lalumnat aprengui el concepte defecte hivernacle, en primer lloc es presenta a
laula un PowerPoint amb fotos i es lliure un llistat de vocabulari. Els alumnes individualment
han de relacionar cadascuna de les diapositives amb el vocabulari (concurs visual). Lavaluaci
de la tasca es fa per parelles. En segon lloc el professorat lliura als alumnes ,que treballaran en
grups ,un text desordenat i a partir de la presentaci animada del text (lectura) els alumnes
han dordenar les frases per a donar sentit al contingut escrit. Lavaluaci de la tasca s
individual i autoavaluativa a partir de la visualitzaci del text complet i ordenat. Finalment per
tancar la sessi els alumnes oralment a laula elaboren amb la participaci de tots/es un llistat
de vocabulari aprs i lescriuen al dossier .
A lapartat 6.2 es pot consultar el contingut de cada unitat didctica cada una delles la taula
analtica corresponent.
2- Categoritzaci de les tasques davaluaci i densenyament-aprenentatge
Desprs del buidatge del contingut, sha elaborat una aproximaci analtica de les dades amb
la identificaci i categoritzaci de les tasques davaluaci i les daprenentatge.
La categoritzaci proposada per a lanlisi de les tasques davaluaci i aprenentatge s la que
es relaciona a continuaci, amb alguns exemples de tasques:
19
CATEGORIA DE TASQUES
EXEMPLES DE TASCA
Sopa de lletres
Lectura comprensiva
Escoltar/visualitzar un vdeo
Preguntes i respostes orals

Presentaci oral dun mural
Redacci de frases
3.Habilitats cognitiu- lingstiques
Explicaci dun dibuix/grfic

Descripci duna fotografia
Completar la paraula que manca en un esquema/frase
4.Habilitats cognitives
Experiments al laboratori
Elaboraci dun mural
Presentaci/elaboraci dun PowerPoint

Text escrit en paper
Vdeo
Elaboraci duna cadena alimentria
6.Suport per fer la tasca
Definir amb lajut del diccionari

Realitzaci duna Cacera del tresor
7.Control/direcci de la tasca.
Lectura dexperts
Presentaci duna taula o diagrama
Exercicis dun test

Elaboraci dels exercicis dun dossier
Exercicis dautoavaluaci
Correcci dexercicis a laula
1.Activitats comunicatives
receptives
productives i interactives
5.Format de la informaci en les

activitats de recepci i producci
8.Balan entre avaluaci formativa i

certificativa
9.Reflexi
Taula 2
3- Identificaci de subcategories
A partir daquesta categoritzaci shan establert unes subcategories en referncia a la
informaci que es vol obtenir pel que fa a lassoliment de les dues competncies bsiques Cb1
i Cb5 (pgina 10).
Aquestes subcategories shan extret de tres fonts diferents :
i.
Currculum de Secundria (Decret 1437/2007 de 26 de juny), definicions de

competncia comunicativa lingstica i audiovisual , daprendre a aprendre, i
de les capacitats/habilitats establertes per a cada una delles.
ii. Jorba,J i altres (2000). Hablar y escribir para aprendre .Ed. Sntesis.
iii. Marc Com Europeu de Referncia (2002).
20
Les subcategories establertes sn les detallades a continuaci:

Categories
Subcategories
1.Activitats comunicatives receptives
Estudiant-material escolar
Estudiant-estudiant
Professor/a-classe
productives i interactives
Expressi escrita
Comprensi escrita
Expressi oral
Comprensi oral
Interacci
3.Habilitats cognitives lingstiques
Definir
Descriure
Argumentar/Justificar
Explicar
4.Habilitats cognitives
Comparar
Classificar
Inferir/deduir
Planificar/dissenyar
Presentaci visual
5.Format de la informaci en les activitats de

producci i recepci
Presentaci oral
Presentaci digital
Presentaci escrita
6.Suport per fer la tasca
Diccionari
Banc de dades
Glossari
Ordinador
7.Control/
direcci de la tasca
Controlada pel professorat

Controlada per lalumne
Tasca exclusivament davaluaci formal
/certificativa
8.Balan entre avaluaci formativa i

certificativa
Tasca daprenentatge sense valor a

lavaluaci certificativa
Tasca daprenentatge amb valor per
lavaluaci formal
9. Reflexi
Sobre el contingut de la tasca

El procs daprenentatge
Taula 3: subcategoritzaci
4- Identificaci de les tasques en relaci a les estratgies docents.

Donada la diversitat de tasques , i amb lobjectiu de poder presentar un producte el mxim
comprensible possible que possibiliti lelaboraci duna anlisi fiable, shan agrupat per a cada
estratgia docent les tasques de caracterstiques similars, tal i com sexemplifica a la taula
segent:
21
Estratgia docent
Prova escrita
Text escrit
Tasques
Exercicis escrits de preguntes a desenvolupar i/o contestar en situaci
dexamen.
Elaboraci duna composici individual en situaci dexamen o no.
Presentaci/elaboraci visual
Presentaci/ elaboraci visual daspectes a treballar amb possibilitat

de presentaci oral i/o correcci conjunta a laula (pster, mural,
grfic).
Presentaci /elaboraci
Audiovisual
Presentaci digital (oral)
Presentaci/ elaboraci de vdeos i canons.
Lectura comprensiva
Text escrit amb preguntes de comprensi lectora.
Lectura dexperts
Text escrit amb preguntes i exercicis de comprensi per a lintercanvi

dinformaci entre els alumnes.
Experiments
Activitats realitzades pel professorat i/o lalumnat al laboratori seguint

el mtode cientfic amb material especfic.
Experiment mut
Activitat realitzada pel professorat escenificant el procs dun

experiment noms amb llenguatge visual, corporal i/o grfic.
Jocs
De taula: Trivial amb format dopci mltiple (multiple choice).

De pati: Activitat ldica al pati amb contingut curricular preparada i
dirigida pel professorat.
Sortides
Visites a llocs i/o espais que complementen el contingut curricular

treballat (zoo, hort ecolgic).
Taula rodona
Activitat dexpressi oral i participaci de lalumnat amb una

preparaci molt pautada de frases escrites dopini.
Autoavaluaci
Qestionaris elaborats pel professorat per a fer reflexionar lalumnat

sobre leficincia i comprensi de la tasca realitzada. Individual,
parelles o grups.
Graelles graduades qualitatives (Rubrics) elaborades pel professorat.
Pauta elaborada conjuntament entre el professorat i lalumnat per a
lavaluaci oral.
Presentaci/elaboraci oral amb suport digital amb imatges i/o text

escrit.
Taula 4
Finalment, a partir de lanlisi interpretativa de les tasques davaluaci i densenyamentaprenentatge (apartat 6) sha elaborat un apartat de conclusions (apartat 7) sobre el grau de
concordana entre tasques davaluaci i les daprenentatge, tenint com a referncia les
activitats que sesperen dels alumnes en ambdues tipologies de tasques observades, les quals
estan emmarcades en les habilitats de les dues Competncies bsiques seleccionades (1 i 5)8.
8
Cb1: competncia comunicativa. Cb5; competncia daprendre a aprendre.
22
5.4.
Interpretaci de les dades
5.4.1. Procediment danlisi

En aquest treball sha observat lalineaci o no de les tasques davaluaci vers les
daprenentatge de cada una de les UD recollides. A partir de la seva identificaci i
categoritzaci sobtingu una primera aproximaci a les dades.
La categoritzaci i subcategoritzaci de les tasques ha estat un procs molt laboris donada la
diversitat de tasques tant densenyament aprenentatge com davaluaci,i la conseqent
dificultat per a detectar lligams i/o semblances en les habilitats, capacitats i estratgies
dambdues tipologies de tasques.
El fet danalitzar tres unitats didctiques tamb ha comportat una revisi constant de les fonts
i una triangulaci continuada amb els companys que han elaborat les unitats didctiques.
Aquest per, ha estat un factor important a lhora de poder presentar una mostra prou mplia
en lanlisi i aconseguir un grau satisfactori de transferibilitat i fiabilitat dels resultats .
Desprs dalgunes lectures9 sobre les definicions de competncies, habilitats i capacitats, sha
optat per presentar nou categories de tasques , tal i com queda reflectit a la taula 2 (pg 19).
Per a cada una daquestes categories sha establert unes subcategories concretes, amb
lobjectiu de reconstruir les dades obtingudes en un producte significatiu i comprensible
(Jorgensen, 1989) sense perdre de vista el fenomen que es vol estudiar .
La categoritzaci de les tasques ha ajudat a una millor comprensi de les dades i ha perms
conduir la seva discussi duna manera ordenada i clara.
Jorba,J i altres (2000). Wenden, Anita L. (1991)
23
6. ANLISI DE LES UNITATS DIDCTIQUES

6.1.
Anlisi interpretativa de les activitats davaluaci i de les

densenyament aprenentatge
A continuaci es presenta una anlisi interpretativa de cada una de les categories i

subcategories proposades per a cada una de les unitats didctiques observades.
El format emprat per aquesta presentaci s el que detallem seguidament amb exemples :
La primera fila de la taula ens mostra el ttol de la unitat i els apartats de tasques:
Tasques davaluaci per
a cada estratgia
docent
Vertebrates
Tasques densenyamentaprenentatge per a cada

estratgia docent
Elaboraci digital
Webquest
Cacera del tresor
Lectura dexperts
Dossier sortida
Presentaci
digitalf.
Lectura
comprensiva
Presentaci digital
Dossier
Presentaci
audiovisual
Autoavaluaci
Presentaci visual
Text escrit
Prova escrita
A sota de les columnes de tasques davaluaci i densenyament aprenentatge hi trobem les

estratgies docents emprades per la presentaci i/o demanda de les activitats als alumnes:
A sota la columna del ttol sidentifiquen les categories i subcategories:

Categories
1. Activitats
comunicatives
receptives
Subcategories
Estudiant-material
escolar
Estudiant-estudiant
Professor/a-classe
Amb les creus sidentifiquen les subcategories que soberven en les tasques a partir de les
taules dactivitats elaborades prviament per a cada unitat didctica.
1. Activitats
comunicatives
receptives
Estudiant-material
escolar
Estudiant-estudiant
x
x
Professor/a-classe
Sha senyalitzat amb color groc els segments on sobserva desalineaci i/o inexistncia de les
subcategories.
Al final de cada categoria es presenta una interpretaci de les dades.
Categoria 1. Activitats comunicatives receptives

Subcategories
Estudiant- material escolar: Lalumne ha de treballar a partir dun text escrit, un programa
informtic...etc.
Estudiant-estudiant: Treball en grup. Presentaci oral a laula
Professorat/estudiants: Preguntes del professorat dirigides a lestudiant.
Les tasques densenyament aprenentatge de presentaci sn les que presenta el professorat a
laula mentre que les delaboraci es refereixen a les elaborades pels alumnes.
El dossier com a tasca davaluaci sinterpreta com a document escrit que es lliura al
professor/a un cop elaborat i per tant no es contempla com a part avaluable el procs
dinteracci entre els estudiants en la seva elaboraci.
Elaboraci
digital
Webquest
Cacera del
tresor
Dossier sortida
Lectura
dexperts
Lectura
comprensiva
Presentaci
digital
Autoavaluaci
Tasques densenyamentaprenentatge

per a cada estratgia docent
Presentaci
digital
Presentaci
audiovisual
Dossier
Presentaci
visual
Subcategories
Text escrit
Categories
Tasques davaluaci per a

cada estratgia docent
Prova escrita
Vertebrates
Anlisi de les tasques davaluaci i densenyamentaprenentatge de

cada estratgia segons la graella dactivitats
1. Activitats
comunicatives
receptives
Estudiant-material
escolar
Estudiant-estudiant
Professor/a-classe
Taula 3
Elaboraci
audiovisual
Experiment
mut
Experiments
Elaboraci
visual
Dossier
Text escrit
Lectura
comprensiva

Presentaci
digital
Presentaci
audiovisual
Presentaci
visual
Dossier
Subcategories
Autoavaluaci
Categories

a cada estratgia
docent
Prova escrita
Pressure

1. Activitats
comunicatives
receptives
Estudiant-material
escolar
Estudiant-estudiant
Professor/a-classe
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
Taula 4
25
x
x
x
x
Taula 5
Interpretaci de les taules 4, 5 i 6.

Els estudiants interactuen majoritriament amb material escolar el qual pot ser presentat en
format paper, digital i/o audiovisual pel professorat. Es detecta ls de les noves tecnologies
(TIC) en les tasques densenyament aprenentatge i en la tasca de presentaci digital a l
avaluaci.
Sobserva ms interacci entre els estudiants en les tasques densenyament aprenentatge,
durant lelaboraci de treballs en grup, i menys en les tasques davaluaci, tot i que sobserva
lexposici oral per part dels alumnes dels productes davaluaci elaborats en grup.
El professorat fa la introducci i/o explicaci de prcticament totes les tasques densenyament
-aprenentatge a laula, per a lhora de lavaluaci no interactua amb els estudiants sin que
sobserva un protagonisme ms rellevant de lalumnat interaccionant amb el material escolar
o amb els companys.
La tasca de lectura comprensiva es treballa o b de forma individual o amb una lectura
collectiva a laula guiada pel professor/a.
26
Sortides
Experiments
Taula rodona
x x
Elaboraci
digital
x
x
Cacera del tresor
Presentaci
audiovisual
Presentaci digital
Jocs
Lectura
Comprensiva
Tasques densenyamentaprenentatge per

a cada estratgia docent
Autoavaluaci
Estudiant-material
escolar
Estudiant-estudiant
Professor/a-classe
Experiments
1. Activitats
comunicatives
receptives
Presentaci
digital
Sub-categories
Prova escrita
Categories

a cada estratgia
docent
Portafoli
The effects of Human Activiy on

the Environment
x
x
Categoria 2. Activitats comunicatives productives i interactives

Subcategories
La competncia comunicativa escrita comprn les dimensions receptives (lectura= comprensi
escrita) i productives (escriptura=expressi escrita), de comunicaci i creaci, i cal relacionarla amb les interaccions orals.
La competncia comunicativa oral facilita, a travs dels intercanvis amb altres, adults o no,
entendre, elaborar i expressar idees, opinions i sentiments, s a dir, la construcci del propi
pensament. Cal considerar-la en totes les seves dimensions, la de la interacci, la de lescola
(comprensi oral) i la producci (expressi oral).
Font: Competncies prpies de lmbit de llenges. Currculum educaci secundria obligatria. Generalitat de
Catalunya. Departament dEducaci.
Interacci: Activitat lingstica en la qual com a mnim dues persones participen en un

intercanvi oral i/o escrit en qu la producci i la recepci salternen. Font: (MECR, 2002:33).
En la presentaci digital com a tasca davaluaci es contempla lexpressi escrita segons el text
escrit en les diapositives.
La lectura comprensiva o el text escrit de forma individual pot acabar sent compartida per
parelles en la seva correcci a laula, per aix sha interpretat com a interacci.
Elaboraci
digital
Webquest
Cacera del
tresor
Dossier sortida
Lectura
dexperts
Lectura
comprensiva

Presentaci
digital
Autoavaluaci
Presentaci
digital
Presentaci
audiovisual
Dossier
Presentaci
visual
Subcategories
Text escrit
Categories

Prova escrita
Vertebrates

2.Activitats
comunicatives
productives i
interactives
Expressi escrita
Comprensi escrita
Expressi oral
Comprensi oral
Interacci
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
Taula 6
27
Elaboraci
audiovisual
Experiment
mut
Experiments
Elaboraci
visual
Dossier
Text escrit
Lectura
comprensiva
Presentaci
digital

audiovisual
Presentaci
visual
Presentaci
Dossier
Subcategories
autoavaluaci
Categories
Tasques davaluaci
per a cada estratgia
docent
Prova escrita
Pressure

2.Activitats
comunicatives
productives i
interactives
Expressi escrita
Comprensi escrita
Expressi oral
Comprensi oral
Interacci
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
Taula 7
Sortides
Experiments
Taula rodona
Elaboraci
digital
Cacera del tresor
Jocs
Lectura
Comprensiva
Autoavaluaci
Experiments
Presentaci
digital
Prova escrita
Presentaci
audiovisual

Sub-categories
Portafoli
Categories

a cada estratgia
docent
Presentaci digital

the Environment

2.Activitats
comunicatives
productives i
interactives
Expressi escrita
Comprensi escrita
Expressi oral
Comprensi oral
Interacci
x
X
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
Taula 8

En les tres unitats predominen les activitats dinteracci oral de lalumnat, ms en les tasques
densenyament-aprenentatge que en les davaluaci, per tot i aix, es demana lelaboraci
duna presentaci digital i/o visual amb exposici a laula i per grups a lavaluaci.
Tot i que existeix aquest desequilibri es podria considerar un fet innovador i dun grau de
competncia comunicativa molt alt el que els alumnes parlin entre ells a laula, mentre
realitzen treballs en grup, preguntant al professorat , a agents externs (zoo) i interns del Centre
educatiu.
Sobserva un equilibri entre la demanda dexpressi i comprensi escrita en ambdues
tipologies de tasques, aix com la potenciaci de la interacci en el desenvolupament de les
tasques tant de/a com davaluaci.
Sobserva una manca de tasques davaluaci de comprensi oral .
28
x
x
x
Categoria 3. Habillitats cognitives-lingstiques

Subcategories
Les habilitats que estan en la base doperacions cognitives que es produeixen constantment
en les activitats daprenentatge sn processos bsics, com analitzar, comparar... que lalumne
activa de manera constant en la realitzaci de les diferents tasques per:
la comprensi del text oral i escrit, sn les cognitives, la base dels aprenentatges.
La producci, sn les cognitives-lingstiques, considerades habilitats transversals.
Definir: Expressar les caracterstiques necessries, essencials i suficients per tal que el
concepte sigui el qu s i no una altra cosa.
Descriure: Produir proposicions o enunciats que enumerin qualitats, propietats,
caracterstiques ... mitjanant tot tipus de codis i llenguatges verbals i no verbals dobjectes,
fets... sense establir relacions casuals.
Argumentar/Justificar: Convncer, fer compartir un sistema de valors, una opini/ Produir
raons o arguments , validar una afirmaci, acreditar un comportament. Ambdues agafen sentit
en el context del procs de construcci de significats.
Explicar: Produir raons o arguments duna manera ordenada.
Font: Jorba,J i altres (2000). Hablar y escribir para aprendre .Ed. Sntesis.
Shan agrupat les subcategories argumentar i justificar donada la dificultat dinterpretaci i

de discernir entre ambds conceptes en cada una de les tasques.
Elaboraci
digital
Webquest
Cacera del
tresor
Dossier sortida
Lectura
dexperts
Lectura
comprensiva
Tasques densenyamentaprenentatge per a cada estratgia

docent
Presentaci
digital
Autoavaluaci
Presentaci
audiovisual
Dossier
Presentaci
visual
Text escrit
Subcategories
Prova escrita
Categories

Presentaci
digital
Vertebrates

3.Habilitats
cognitives
lingstiques
Definir
Descriure
x
x
Argumentar/justifica
Explicar
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
Taula 9
29
Elaboraci
audiovisual
Experiment
mut
Experiments
Elaboraci
visual
Dossier
Text escrit
Lectura
comprensiva
digital
Presentaci

audiovisual
Presentaci
visual
Presentaci
Dossier
Subcategories
autoavaluaci
Categories
Tasques davaluaci
docent
Prova escrita
Pressure

x
x
Explicar
x
x
x
Sortides
Elaboraci
digital
Jocs
Autoavaluaci
Experiments
Presentaci
digital
x
x
x
x
x
Experiments
Argumentar/justificar
x
x
x

Sub-categories
Definir
Descriure
x
x
x
x
x
Taula rodona
3.Habilitats
cognitives lingstiques

a cada estratgia
docent
Portafoli
Categories
x
x
x
x
Cacera del tresor

the Environment
x
x
Presentaci
audiovisual
Explicar
x
x
x
x
Presentaci digital
x
x
x
Lectura Comprensiva
Definir
Descriure
Prova escrita
3.Habilitats
cognitives
lingsti
ques
Taula 10
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
Taula 11

A les tasques densenyamentaprenentatge observem al professor com a model ds de les
habilitats per a realitzar presentacions digitals i orals que posteriorment i com a tasca
davaluaci hauran demprar els alumnes.
Sobserven ms demanda de tasques de raonament (argumentar/justificar) i dexpressar o
proposar (explicar) que de descriure i sobretot definir; excepte als vertebrats que pot ser
condicionat al propi contingut a aprendre.
Lhabilitat de definir sempra poc tant en les tasques daprenentatge com en les davaluaci.
30
Categoria 4. Habilitats cognitives

Subcategories
Comparar: Confrontar una cosa amb una altra per a establir similituds i diferncies.
Classificar: Distribuir en grups segons un sistema.
Inferir: Treure una conseqncia
Deduir: Treure duna proposici les conseqncies que cont implcitament.
Fonts: Jorba,J i altres (2000). Diccionari de la llengua catalana. Institut destudis catalans (1995)
En algunes de les tasques es podria interpretar que quan es demana a lalumnat que
classifiquin han dhaver fet el procs de comparar, per per tal devitar disfuncions, noms
shan categoritzat les tasques on explcitament es demana alguna de les habilitats definides en
aquest apartat.
digital
Elaboraci
Webquest
tresor
Cacera del
Dossier sortida
dexperts
Lectura
comprensiva
Lectura
digital
Presentaci
Autoavaluaci

Presentaci
digital
Presentaci
audiovisual
Dossier
Presentaci
visual
Subcategories
Text escrit
Categories

Prova escrita
Vertebrates

4.Habilitats
cognitives
Comparar
Classificar
Inferir/deduir
x
x x x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
Taula 12
Elaboraci
audiovisual
Experiment
mut
Experiments
Elaboraci
visual
Dossier
Text escrit
Lectura
comprensiva

Presentaci
digital
Presentaci
audiovisual
Presentaci
visual
Dossier
Subcategories
autoavaluaci
Categories
Tasques davaluaci
docent
Prova escrita
Pressure

4.Habilitats
cognitives
Comparar
Classificar
Inferir/deduir
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
Taula 13
31
x
x
Sortides
Elaboraci
digital
Cacera del tresor
Presentaci
audiovisual
Lectura
Comprensiva
Presentaci digital
Jocs
Autoavaluaci
Experiments
Presentaci
digital
Experiments
Comparar
Classificar
Inferir/deduir

Taula rodona
4.Habilitats
cognitives
Prova escrita

Portafoli

the Environment
Categories
Sub-categories
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
Taula 14

Sobserva molt poc s de lhabilitat de comparar en ambdues tipologies de tasques i en alguna
unitat no se nobserva, per no sobserva una descompensaci entre les dues tipologies.
Sobserva una demanda generalitzada de lhabilitat dextreure conseqncies (inferir).
En moltes de les tasques es demana a laprenent que planifiqui i dissenyi les prpies
estratgies dactuaci en ambdues tipologies de tasques.
Podem observar la importncia que es dona al fet de planificar, generalment en el treball en
grup i a lhora delaborar les presentacions visuals i/o digitals a laula.
32
Categoria 5. Format de la informaci en les activitats de producci i

recepci
Subcategories
Presentaci visual: Informaci rebuda o presentada per mitj de la visi (imatges,grfics...etc)
Presentaci oral: Informaci rebuda o presentada per mitj de la parla
Presentaci digital: Informaci rebuda o presentada per mitj de lordinador
Presentaci escrita: Informaci rebuda o presentada per mitj de lletres.
Font: Diccionari de la llengua Catalana. Institut dEstudis Catalans. 1995
5.Format de
la informaci
en les
activitats de
producci i
recepci
Presentaci visual
Presentaci oral
Elaboraci
digital
Webquest
Cacera del
tresor
Dossier sortida
Lectura
dexperts
Lectura
comprensiva
Presentaci
digital
Autoavaluaci

x x x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
Presentaci digital
Presentaci escrita

Presentaci
digital
Presentaci
audiovisual
Dossier
Presentaci
visual
Subcategories
Text escrit
Categories

Prova escrita
Vertebrates
x
x x
x x
Taula 15
Elaboraci
audiovisual
Experiment
mut
Experiments
Elaboraci
visual
Dossier
Text escrit
Lectura
comprensiva
digital
Presentaci
Tasques densenyamentaprenentatge per a

audiovisual
Presentaci
visual
Presentaci
Dossier
Subcategories
autoavaluaci
Categories
Tasques
davaluaci per a
cada estratgia
docent
Prova escrita
Pressure

5.Format de
la informaci
en les
activitats de
producci i
recepci
Presentaci visual
Presentaci oral
Presentaci digital
Presentaci escrita
x
x
Taula 16
33
5.Format de la
informaci en
les activitats de
producci i
recepci
Presentaci visual
Sortides
Experiments
Taula rodona
Elaboraci digital
Cacera del tresor

x
x
x
x x x x
x x
Presentaci oral
Presentaci digital
Presentaci escrita
Presentaci
audiovisual
Presentaci digital
Lectura Comprensiva

Jocs
Autoavaluaci
Experiments
Presentaci digital
Prova escrita

Portafoli

the Environment
Categories
Sub-categories
x
x
Taula 17

Els instruments de presentaci de nous continguts ms emprats sn les presentacions escrites.
Sobserva tamb un s fora com de material visual i digital com les presentacions amb
PowerPoint i vdeo. Aquests instruments de presentaci shan considerat sempre com a
digitals per en algun cas tamb escrita donat que pot contenir text escrit.
Sobserva una descompensaci de presentacions orals, visuals o digitals en les tasques
davaluaci respecte les densenyamentaprenentatge.
Ressaltem el fet que en les tres unitats es demana com a tasca davaluaci la presentaci
duna o ms tasques densenyament aprenentatge, configurant un producte ms real,
competent i proper (avaluaci autntica).
La recerca i/o treball amb ordinador sutilitza ms com a tasca daprenentatge que davaluaci.
34
Categoria 6. Suport per fer la tasca

Subcategories
Banc de dades: Informaci complementria que es facilita per a la presentaci i/o elaboraci
de les tasques. En sn exemples, les fotografies, els texts, les imatges, el material de laboratori,
els objectes, els programes dordinador o les pgines web.
Glossari: Llistat de vocabulari amb el significat.
6.Suport
per fer la
tasca
Diccionari
Banc de dades
Glossari
Ordinador
Elaboraci
digital
Webquest
Cacera del
tresor
Dossier sortida
Lectura
dexperts
Lectura
comprensiva
Presentaci
digital
Autoavaluaci

Presentaci
digital
Presentaci
audiovisual
Dossier
Presentaci
visual
Subcategories
Text escrit
Categories

Prova escrita
Vertebrates

x
x
x x
x x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
Taula 18
Elaboraci
audiovisual
Experiment
mut
Experiments
Elaboraci
visual
Dossier
Text escrit
Lectura
comprensiva

Presentaci
digital
Presentaci
audiovisual
Presentaci
visual
Dossier
Subcategories
autoavaluaci
Categories
Tasques
davaluaci per a
cada estratgia
docent
Prova escrita
Pressure

6.Suport
per fer la
tasca
Diccionari
Banc de dades
Glossari
Ordinador
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
Taula 19
35
6.Suport per
fer la tasca
Diccionari
Banc de dades
Glossari
Ordinador
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
Taula 20

Sobserva ms suport informtic en les tasques densenyamentaprenentatge que en les
davaluaci.
Ls de diccionari s inexistent.
Sobserva una descompensaci en lelaboraci i/o presentaci de glossaris a les tasques
densenyamentaprenentatge vers les davaluaci.
Les dues tipologies de tasques es complementen amb informaci complementria,
generalment amb suport visual (fotos, imatges i/o objectes).
36
Sortides
Experiments
Taula rodona
Elaboraci
digital
Cacera del tresor
Presentaci
audiovisual
Presentaci digital
Lectura Comprensiva

Jocs
Autoavaluaci
Experiments
Presentaci
digital
Prova escrita

Portafoli

the Environment
Categories
Sub-categories
Categoria 7. Control/direcci de la tasca

Subcategories
Tasca controlada pel professorat: El professor/a dna les instruccions i explicacions de la
tasca. Lalumnat adapta aquestes instruccions aportant una producci/collaboraci activa al
seu desenvolupament.
Tasca controlada per lalumne: Lalumne participa en la preparaci , elaboraci i/o
desenvolupament de la tasca duna forma activa. No noms rep unes instruccions (que tamb
s possible) sin que se les fa seves i les converteix en un producte.
Sha valorat per separat la importncia de cada agent (professorat i alumnat) per a aconseguir
lxit en la realitzaci de cada tasca. Per ta dadjudicar un valor numric ens hem plantejat
donar resposta a la pregunta : Qu passaria si una de les parts no compleix els requisits de
participaci?.
La valoraci numrica que es contempla per a cada un dels agents, s de l1 al 4.
Exemples de valors utilitzats:
2/2: El professor elabora els exercicis i lalumne ha de demostrar el coneixement aprs.(prova
escrita).
4/2: El professor presenta la tasca per necessita de la collaboraci immediata de lalumne
per al seu desenvolupament (preguntes orals).
4/4: Hi ha una co- responsabilitat en la presentaci i elaboraci de la tasca.
2/4: El professor lliura el material de les tasques i lalumne ha de realitzar-les segons un
plantejament propi (presentacions visuals).
1/4: El professor noms enuncia la tasca. Lalumne elabora i presenta la tasca sense la
intervenci del professorat (presentaci digital i audiovisuals).
7.Control/direcci
de la tasca pel
professorat o per
lalumnat
Controlada pel
professorat
Controlada per
lalumne
Elaboraci
digital
Webquest
Cacera del
tresor
Dossier sortida
Lectura
dexperts
Lectura
comprensiva

Presentaci
digital
Autoavaluaci
Presentaci
digital
Presentaci
audiovisual
Dossier
Presentaci
visual
Subcategories
Text escrit
Categories

Prova escrita
Vertebrates

2 1 2
4 1
1 1
4
1
1
4
1
1
1
2 4 4
3 4
4 4
Taula 21
37
Elaboraci
audiovisual
Experiment
mut
Experiments
Elaboraci
visual
Dossier
Text escrit
Lectura
comprensiva
Presentaci
digital

Presentaci
audiovisual
Presentaci
visual
Dossier
Subcategories
autoavaluaci
Categories
Tasques
davaluaci per a
cada estratgia
docent
Prova escrita
Pressure

7.Control/direcci
de la tasca pel
professorat o per
lalumnat
Controlada pel
professorat
Controlada per
lalumne
Elaboraci
digital
Taula rodona
Experiments
Sortides
Presentaci
audiovisual
Presentaci digital
Lectura Comprensiva

Jocs
Autoavaluaci
Experiments
Controlada pel
professorat
Controlada per
lalumne
Presentaci
digital
7.Control/direcci
de la tasca pel
professorat o per
lalumnat
Prova escrita

Portafoli

the Environment
Categories
Sub-categories
Cacera del tresor
Taula 22
Taula 23

Sobserva que amb ls de les TIC, el control de la tasca passa a estar en mans de lalumnat.
A les presentacions visuals, digitals i audiovisuals que presenta el professorat com a tasca
densenyament aprenentatge, la participaci de lalumne s important per a obtenir lxit de
comprensi del contingut a aprendre.
A la prova escrita sha considerat que els dos agents tenen la mateixa importncia si es tracta
de preguntes obertes on lestudiant ha de demostrar el coneixement aprs; mentre que si es
tracta duna prova tipus test, sha considerat menys important el paper de lalumne ja que el
procs de reflexi no s el mateix.
Noms en una unitat didctica la pauta davaluaci s elaborada entre professorat i alumnat,
en les altres els indicadors sn elaborats pel professorat.
En una unitat sobserva el Portafoli com a instrument innovador dautoregulaci per el
contingut daquest portafoli s tot el que sha treballat a laula, sense reflexi ni selecci per
part de lalumne.
38
Categoria 8. Balan entre avaluaci formativa i certificativa

Subcategories
Avaluaci certificativa: condueix cap a una acreditaci, normalment al final duna etapa o cicle
(Ribas, 2009).
Avaluaci formativa: es refereix a totes aquelles activitats que porten a terme el professorat i
lalumnat quan savaluen ells mateixos, i que donen informaci que pot ser utilitzada per
revisar i modificar les activitats densenyamentaprenentatge amb les quals es troben
compromesos (Black i Williams, 1998a).
8.Balan
entre
avaluaci
formativa i
certificativa
Tasca
exclusivament
davaluaci formal
/certificativa
Tasca
daprenentatge
sense valor a
lavaluaci
certificativa
Tasca
daprenentatge
amb valor per
lavaluaci formal
Elaboraci
digital
Webquest
Cacera del
tresor
Dossier sortida
Lectura
dexperts
Lectura
comprensiva

Presentaci
digital
Autoavaluaci
Presentaci
digital
Presentaci
audiovisual
Dossier
Presentaci
visual
Subcategories
Text escrit
Categories

Prova escrita
Vertebrates

x x x
x
x
Taula 24
39
Elaboraci
audiovisual
Experiment
mut
Experiments
Presentaci
visual
Dossier
Text escrit
Lectura
comprensiva
Presentaci
digital

audiovisual
Presentaci
visual
Presentaci
Dossier
Subcategories
autoavaluaci
Categories
Tasques
davaluaci per a
cada estratgia
docent
Prova escrita
Pressure

8.Balan
entre
avaluaci
formativa i
certificativa
Tasca
exclusivament
davaluaci formal
/certificativa
Tasca
daprenentatge
sense valor a
lavaluaci
certificativa
Tasca
daprenentatge
amb valor per
lavaluaci formal
Taula 25
8.Balan
entre
avaluaci
formativa i
certificativa
Tasca
exclusivament
davaluaci formal
/certificativa
Tasca
daprenentatge
sense valor a
lavaluaci
certificativa
Tasca
daprenentatge
amb valor per
lavaluaci
certificativa
Sortides
Experiments
Taula rodona
Elaboraci
digital
Cacera del tresor
Presentaci
audiovisual
Presentaci digital
Lectura Comprensiva

Jocs
Autoavaluaci
Experiments
Presentaci
digital
Prova escrita

Portafoli

the Environment
Categories
Sub-categories

x
x
x
Taula 26
40

En les tres unitats didctiques sobserva lelaboraci duna prova escrita per avaluar el
contingut aprs , la capacitat de comunicar-se tant oral com escrita, i el treball amb dossiers on
es recull una mplia tipologia de tasques.
Moltes de les tasques densenyamentaprenentatge tenen un valor per lavaluaci certificativa
i formal (avaluaci autntica).
Sobserva una paper incipient de lautoavaluaci, entesa tamb com a coavaluaci en alguns
casos i com a grupal en daltres.
Les presentacions orals a laula sacostumen a gravar en vdeo i en un cas observem
lelaboraci duna pauta davaluaci oral entre tots els alumnes amb la qual savaluen els uns
als altres a partir de la visualitzaci de les gravacions individuals.
41
Categoria 9. Reflexi
Subcategories
Reflexi sobre la tasca : sinterpreta que el fet delaborar la tasca condueix a lalumne cap a
una reflexi, conscient o no, del que sap sobre el contingut que est o ha de treballar.
Reflexi del procs daprenentatge : sinterpreta que a les presentacions orals, visuals a laula
que fa lalumne i ,al moment de fer una autoavaluaci o avaluar al company, malgrat sovint o
ns conscient est reflexionant sobre el propi procs i progrs daprenentatge.
9. Reflexi
Sobre el contingut
de la tasca
El procs
daprenentatge
Elaboraci
digital
Webquest
Cacera del
tresor
Dossier sortida
Lectura
dexperts
Lectura
comprensiva
Presentaci
digital
Autoavaluaci

estratgia docent
Presentaci
digital
Presentaci
audiovisual
Dossier
Presentaci
visual
Subcategories
Text escrit
Categories

Prova escrita
Vertebrates

x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
Taula 27
Elaboraci
audiovisual
Experiment
mut
Experiments
Elaboraci
visual
Dossier
Text escrit
Lectura
comprensiva

Presentaci
digital
Presentaci
audiovisual
Presentaci
visual
Dossier
Subcategories
autoavaluaci
Categories
Tasques davaluaci
per a cada
estratgia docent
Prova escrita
Pressure

9. Reflexi
Sobre el contingut
de la tasca
El procs
daprenentatge
x
x
Taula 28
42
Cacera del tresor
Elaboraci
digital
Presentaci
audiovisual
Presentaci digital
Jocs
Autoavaluaci
Sortides
Experiments
Presentaci
digital
Prova escrita
Experiments
Sobre el contingut
de la tasca
El procs
daprenentatge
Taula rodona
9. Reflexi

Sub-categories
Portafoli
Categories

a cada estratgia
docent
Lectura Comprensiva

the Environment
Taula 29

Sobserva una descompensaci en ls i/o plantejament de reflexi sobre el procs
daprenentatge en el moment de realitzar tasques densenyamentaprenentatge.
Una interpretaci que s fa s que al moment davaluar s quan es planteja a lalumnat que
reflexioni sobre el qu ha aprs i com ,i que emeti una avaluaci del procs que ha seguit ; i en
canvi en el moment delaborar una tasca daprenentatge no es demana aquesta reflexi sin
respondre o elaborar segons la tipologia de la tasca.
Les tasques dautoavaluaci estan enfocades a la reflexi sobre la comprensi i seguiment de
les classes i la regulaci del propi treball i per tant a raonar el procs i progrs individual
daprenentatge.
43
6.2.
TAULES DACTIVITATS I DE CATEGORITZACI I ANLISI
Vertebrates
Pressure
The Effects of Human Activity on the Environment
44
VERTEBRATES. PLANNING
Contingut curricular
Caracterstiques
generals i tipus(cat)
Aparells(cat)
Vertebrats.
Classificaci i
caracterstiques.
Estratgia docent
densenyament
aprenentatge
Presentaci pp:
Taula informativa(cat)
+fotocpia
Presentaci pp:
Esquema diagrama
(cat)+fotocpia
Tasca densenyamentaprenentatge
Presentacions pp, 1
global i 1 per a cada
grup danimals
Lectura dimatges.
Preguntes orals.
(Construcci de
coneixement) .
Fitxa de lectura
comprensiva dun text
cientfic
Individual
Lectura dun text amb
preguntes escrites.
Omplir espais buits
Definir. Justificar.
Identificar. Expressi i
comprensi escrita.
Webquest
Grup
Realitzaci de la
webquest.
Visita zoo +
Grup
Endevinalles.
Completar llistats.
Lliurament de
vocabulari.
Mammals,
Fish and
Reptiles.
Hbitat dels animals i

caracterstiques
Dossier treball
Explicaci professor
Interacci P-E:
preguntes orals
Explicaci professor
Interacci P-E:
preguntes orals
Activitats que
sesperen de
lalumnat
Comprensi oral i
escrita. Expressi oral
Estratgia docent de
presentaci de
lavaluaci
Test escrit
Tasca davaluaci
Prova escrita.
Individual
Multiple choice.
Completar taules.
Cadenes alimentries
incomplertes.
Relacionar. Dibuixar.
Descriure.
Memoritzar.
Imatges i bateria de
preguntes
Grup. Elaboraci dun

treball escrit.
Buscar informaci.
Expressi escrita .
Elaboraci d'un pster
Grup. Elaboraci i
exposici a l'aula
Dissenyar. Expressi
oral, explicar,
descriure.
Recerca dinformaci.
Comprensi i
expressi escrita.
Elaboraci duna
presentaci pp.
Pauta davaluaci oral
(elaborada amb els
alumnes)
Identificar informaci.
Comprensi/expr. oral
i escrita.
Recerca dinformaci
Deduir
Composici escrita.
Grup
Exposici amb pp.
Autoavaluaci i
avaluaci dels
alumnes seguint la
pauta davaluaci oral
Individual.
Composici sobre
ladaptaci dels
animals al medi .
Observaci del treball
cooperatiu i la
participaci.
Expressi oral.
Presentaci digital.
Definir, descriure.
Reflexi .
Establir criteris
avaluatius i avaluar
Descriure.
Argumentar.
Expressi escrita.
Comprensi oral i
escrita. Expressi oral
Expressi i comprensi
oral.
Explicar. Inferir
Memoritzar.
Classificar.
Exercicis del dossier.
Individual
Taules incompletes.
Preguntes de
memoritzaci.
Activitats que
sesperen de
lalumnat
Completar, identificar,
memoritzar, explicar,
definir, descriure,
comprensi i expressi
escrita.
Adaptaci dels
animals al medi.
Caracterstiques.
Lrtic
Animals en perill
dextinci
Cadena alimentria
Software:Windows
media player i edici
de text i veu.
Internet.
Treball en petits grups.

Elaboraci dun gui
del vdeo.
Recerca de fotos.
Competncia digital.
Expressi escrita i oral.
Vocabulari
Elaboraci dun vdeo
Grup
Presentaci del vdeo
Qestionari del treball
en grup.
Expressi oral, escrita i

digital.
Treball collaboratiu
Observaci del prof.

Indicadors
Observaci
Presentaci de fotos,
pp.
s del diccionari
Lectura dexperts:
Polar Bear
Preguntes orals.
Sopa de lletres.
Vocabulari.
Dues lectures
diferents sobre el
mateix tema.
En parelles han de
preguntar-se i
contestar preguntes.
Atenci
concentraci
Justificar i explicar,
memoritzar,
fer hiptesis,
establir causa-efecte.
argumentar x defensar
Composici escrita.
Lectura comprensiva
amb exercicis.
Individual i parelles
Identificar els
elements duna
cadena alimentria i la
seva relaci
Definir, crear,
relacionar,
categoritzar, expressar
opini.
Explicar.
La mateixa de/a
Individual
Composici sobre les
causes de lexistncia
danimals en perill
dextinci
Avaluaci del
professor/a.
Avaluaci en parelles
Treasure hunt
Grup
Buscar informaci,
crear, expressi i
comprensi escrita.
Elaboraci d una
cadena alimentria
Presentaci duna
cadena alimentria.
Expressi escrita.
Argumentar.
Descriure
Reflexi sobre el
procs daprenentatge
i sobre la tasca
realitzada.
P= professor/a
E= estudiant
Cb1, Competncia comunicativa lingstica i audiovisual. Les Capacitats i habilitats a desenvolupar sn: comprendre, comunicar, expressar idees i emocions, dialogar, utilitzar diverses
tipologies textuals.
Cb5 ,Competncia d'aprendre a aprendre. Les Capacitats i habilitats a desenvolupar sn: identificar i plantejar problemes, autoavaluar-se i autoregular-se (conixer quins sn els
objectius daprenentatge i compartir els criteris davaluaci), gesti i control dels propis processos daprenentatge, plantejar-se preguntes, aprendre amb els altres.
Estratgia: Lnia dactuaci organitzada, intencionada i regulada per a qualsevol individu per a realitzar una tasca.
Tasca: acci intencionada que un indivifu considera necessria per a aconseguir un resultat concret
46
1.Activitats
comunicative
s receptives
2.Activitats
comunicatives
productives i
interactives
3.Habilitats
cognitives
lingstiques
4.Habilitats
cognitives
5.Format de
la
informaci
en les
activitats de
producci i
recepci
6.Suport per
fer la tasca
7.Control/
direcci de la
tasca
Estudiant-material
escolar
Estudiantestudiant
Professor/a-classe
Definir
Descriure
x
x
Comparar
Classificar
Inferir/deduir
x
x x
Presentaci visual
Presentaci oral
x
x
x
x
x
x
x
Elaboraci digital
Webquest
Cacera del tresor
Dossier sortida
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
X
x
x
x
x
x
Explicar
x
x
x
x
x
x
x
x
X
X
x
x
x
x
x
x
Presentaci digital
x
x
x
Controlada pel
professorat
Controlada per
lalumne
x
x
x
x
Diccionari
Banc de dades
Glossari
Ordinador
Lectura dexperts

x x X x x x x
x
x
x
x
x
X
Expressi escrita
Comprensi escrita
Expressi oral
Comprensi oral
Interacci
Presentaci escrita
Tasques densenyamentaprenentatge per a cada estratgia

docent
Presentaci
digital
Lectura
comprensiva
Text escrit
Presentaci
visual
Dossier
Presentaci
audiovisual
Autoavaluaci
Subcategories
Prova escrita
Categories
Presentaci digital
Vertebrates

x
x
x
x
x
x
x
x
X
X
X
x
x
x
x
x
x
X
X
x
x
x
x
Elaboraci digital
Webquest
Cacera del tresor
Dossier sortida
Presentaci digital
Presentaci digital
Subcategories
Dossier
Presentaci
audiovisual
Autoavaluaci
Lectura dexperts
x x
Lectura
comprensiva
Sobre el contingut
de la tasca
El procs
daprenentatge
Presentaci visual
Categories
Text escrit
9. Reflexi
Prova escrita
8.Balan
entre
avaluaci
formativa i
certificativa
Tasca
exclusivament
davaluaci formal
/certificativa
Tasca
daprenentatge
sense valor a
lavaluaci
certificativa
Tasca
daprenentatge
amb valor per
lavaluaci formal
48
PRESSURE. PLANNING
Presentaci de la
unitat didctica
Concepte de Pressi
Estratgia docent
densenyament
aprenentatge
Presentaci en power
Point
Tasca densenyamentaprenentatge
Activitats que
sesperen de
lalumnat
Atenci.
Participaci =
construcci de
coneixement
Comprensi i
expressi oral
Lectura dimatges
Estratgia docent
davaluaci
Tasca davaluaci
Test escrit global de la

unitat amb un barem
davaluaci per cada
exercici.
Preguntes de
comprensi.
Relacionar frases amb
dibuixos.
Completar frases.
Redactar el contingut
dun experiment.
Dossier de treball
Lliurament i explicaci
del dossier de
lalumne amb
activitats
Atenci
Comprensi oral i
escrita
Dossier
Elaboraci dun vdeo
Actitud de treball a
laula
Indicadors de
valoraci per a cada
apartat+Graella de
valoraci final de
lalumne/a.
Reflexionar.
Prendre conscincia
del propi procs i
progrs
daprenentatge
Presentaci pp.
Explicaci de la
professora.
Preguntes orals a
lalumnat.
Interacci P-E
Atenci.
Participaci.
Comprensi i
expressi oral.
Lectura dimatges
Autoavaluaci
Graella individual
Reflexionar.
Prendre conscincia
del propi procs i
progrs
daprenentatge
Dossier de treball.
Petits grups.
Lectura i comprensi
de frases amb
contingut cientfic.
Completar taules.
Preguntes de
comprensi escrites
amb ajut de fotos i
dibuixos.
Diagrames de relaci.
Discutir i Argumentar.
Identificar.
escrita i oral.
Memria.
Definir.
Discernir.
Lectura dimatges .
Relacionar .
Explicaci de la
professora.
Preguntes orals a
lalumnat.
Interacci P-E
Activitats que
sesperen de
lalumnat
Identificar.
Argumentar.
Lectura dimatges.
Memria.
Dibuixar.
escrita.
Relacionar. Inferir
La pressi en els
lquids.
El Principi
dArqumedes.
Experiments a laula
(lab) .
Grups
Participaci dels
alumnes en el decurs
dels experiments
guiats pel professor/a.
Observar.
Raonar. Descriure
Vocabulari.
Participar.
Compartir
Memoritzar
Argumentar.
Inferir
Presentaci pp
Explicaci de la
professora.
Preguntes orals a
lalumnat.
Interacci P-E
Atenci.
Participaci
Comprensi i
expressi oral
Lectura dimatges
Dossier de treball
Omplir buits amb

vocabulari donat.
Relacionar paraules
amb dibuixos.
Explicaci de la
professora.
Preguntes orals a
lalumnat.
Interacci P-E
Expressi escrita.
Relacionar
Dibuixar
Lectura dimatges
Atenci.
Participaci
Comprensi i
expressi oral
Lectura dimatges.
Experiments a laula
(laboratori).
Grups.
Participaci dels
alumnes en el decurs
dels experiments
guiats pel professor/a.
Vocabulari.
Observar.
Raonar.
Vocabulari.
Participar.
Compartir.
Inferir
Dossier de treball
Grups. Relacionar
imatges amb
explicacions.
A partir de flash cards
elaborar un mural .
Relacionar.
Comprensi i
expressi escrita.
Lectura dimatges.
Dissenyar/organitzar
Presentaci pp
Concepte de flotaci.
(buoyancy)
Dossier de treball
Dibuixar els
experiments fets.
Lalumne ha ents el
contingut si el sap
dibuixar.
Elaboraci dun mural

en grups.
Presentaci visual en
grup i correcci
conjunta a laula dels
murals.
Dissenyar i organitzar
la informaci.
Comprensi escrita.
Lectura dimatges.
Relacionar. Expressi
oral.
50
Explicaci de la
professora.
Preguntes orals a
lalumnat.
Interacci P-E
Atenci.
Participaci
Comprensi i
expressi oral
Lectura dimatges
Relacionar fotos amb

definicions.
Omplir buits.
Completar taules.
Relacionar
Reflexionar
Completar.
Definir.
Escenificaci dun
programa de televisi
mut.
Atenci.
Comprensi visual.
Individual i grup
Escollir definicions.
Identificaci de
vocabulari especfic.
Relacionar imatges
amb conceptes.
Lectura comprensiva.
Omplir taula amb
grup.
Redactar.
Discernir.
Argumentar.
Comprensi i
expressi escrita.
Dibuixar.
Experiments portats a
terme per la
professora.
Observaci dels
experiments i presa
dapunts.
Observar.
Comprensi oral.
Expressi escrita.
Comparar.
Contrastar
Exercicis del Dossier
Per parelles comparar

els apunts.
Elaborar un llistat de
vocabulari.
Reflexionar
Atenci
Definir
Presentaci pp.
La pressi en els
gasos. La pressi
atmosfrica.
Dossier de treball
Experiments al
laboratori.
Experiment portat a
terme per la
professora al
laboratori.
Lectures
Dossier de treball
Experiments al
laboratori
Correcci a laula
Autoavaluaci.
Graella
Reflexionar.
Prendre conscincia
del propi procs i
progrs
daprenentatge
Dossier de treball
Exercicis de redactat
Dossier de treball
Video
Elaborar un gui per

saber escriure el
procs seguit en un
experiment.
Lectura dun text i
preguntes de
comprensi.
Ordenar els passos
seguits.
Relacionar vocabulari
per la presentaci
escrita.
Dibuixar un
identificatiu de
lexperiment.
Grup
A partir de tots els
exercicis realitzats,
escriure el gui dun
experiment i filmarho.
Presa dapunts.
Comparar
Planificar
Classificar.
Identificar.
escrita
Relacionar.
Dibuixar.
Explicar
Autoavaluaci.
Expressi oral i escrita.

Comunicaci
audiovisual.
Collaborar.
Planificar
Dissenyar
Elaboraci dun vdeo

en grup.
Graella individual
Reflexionar.
Prendre conscincia
del propi procs i
progrs
daprenentatge
Consens sobre els

criteris davaluaci.
Autonomia.
Reflexi.
Seleccionar criteris.
Correcci per parelles.
Visualitzaci dels
vdeos a laula.
52
Pressure
1.Activitats
comunicative
s receptives
Estudiant-material
escolar
Estudiant-estudiant
Professor/a-classe
2.Activitats
comunicatives
productives i
interactives
Expressi escrita
Comprensi escrita
Expressi oral
Comprensi oral
Interacci
3.Habilitats
cognitives
lingsti
Ques
4.Habilitats
cognitives
5.Format de la
informaci en
les activitats
de producci i
recepci
6.Suport per
fer la tasca
7.Control/
direcci de la
tasca

Definir
Descriure
Argumentar/Justificar
Explicar
Comparar
Classificar
Inferir/deduir
Presentaci visual
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
Elaboraci
audiovisual
Experiment mut
Experiments
Elaboraci visual
Dossier
Text escrit
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
Presentaci digital
Diccionari
Banc de dades
Glossari
Ordinador
Lectura
comprensiva

x
x x x
x
x
x
x
x
x
Presentaci oral
Presentaci escrita
Presentaci digital
Presentaci visual
Presentaci
audiovisual
Dossier
autoavaluaci
Subcategories
Prova escrita
Categories
Tasques davaluaci
per a cada
estratgia docent
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
Controlada pel
professorat
Controlada per
lalumne
Tasca
daprenentatge
sense valor a
lavaluaci
certificativa
Tasca
daprenentatge amb
valor per lavaluaci
formal
Sobre el contingut
de la tasca
El procs
daprenentatge
Experiment mut
Experiments
Presentaci visual
Dossier
Text escrit
Lectura comprensiva
Presentaci digital
Presentaci
audiovisual
Subcategories
Presentaci visual
Elaboraci audiovisual
Dossier
Categories
autoavaluaci
9. Reflexi
Tasca exclusivament
davaluaci formal
/certificativa
Prova escrita
8.Balan
entre
avaluaci
formativa i
certificativa
54
THE EFFECTS OF HUMAN ACTIVITY ON THE ENVIRONMENT. PLANNING

Estratgia docent
densenyament
aprenentatge
Tasca
Activitats que
sesperen de
lalumnat
Estratgia docent
de lavaluaci
Tasca davaluaci
Activitats que
sesperen de
lalumnat
Presentaci global del

contingut,
metodologia i
avaluaci
Lliurament del
material a lalumne:
calendari, avaluaci,
tasques.
Explicaci del
professorat
Prendre conscincia
de qu i cm aprendr
i savaluar.
Portafoli
Individual.
Recull de les activitats
elaborades.
Autonomia
Selecci de treball
Control de progrs
daprenentatge
Conferncia de
Copenhagen .
Joc de taula:Trivial
Presentaci pp
Treball en grup
Multiple choice
question.
Veritat o fals
Comprensi oral i
escrita, analitzar,
escollir la dada
correcta, escoltar i
relacionar, inferir,
deduir.
Joc:
Stand up and sit down.
Aixecar-se o seure,
segons unes frases
dites pel professorat
siguin certes o falses.
Memria
Concentraci
Atenci
Text escrit+
qestionari.
Lectura individual
Treball en grup
Inferir.
Comparar.
Argumentar/discutir
Expressi oral
Graella amb criteris

davaluaci
Autoavaluaci
Reflexi sobre el
procs
daprenentatge.
Concurs visual. Joc a

laula.
(Picture Quiz, pp)
Llistat de vocabulari.
Relacionar text escrit
amb les fotos del pp.
Memria
Comprensi i
expressi oral.
Interpretar
Deduir
Full de vocabulari amb

les respostes del
concurs.
Avaluaci per parelles

segons indicadors
(rubrics)
Memria
Comprensi i
expressi oral.
Interpretar
Deduir
Lectura compartida.
(Jigsaw reading)
Grup
Ordenar frases.
Deduir
Justificar
Ordenar
Comprensi escrita
Visualitzaci dun
vdeo amb les
respostes (jigsaw)
Autoavaluaci
Entendre el procs
daprenentatge.
Reflexionar
Elaborar un llistat de
vocabulari aprs.
Memria
interacci e-e
expressi oral
atenci
concentraci
Efecte hivernacle.
(Greenhouse Effect)
Residus slids
Presentaci pp.
Individual
Preguntes per
contestar. Explicaci
del vocabulari.
Classificar
Inferir
Interpretar
Lectura dimatges i
esquemes/diagrames
Comp. Oral i escrita
Expressi escrita
Qestionari sobre
Residus slids.
Avaluaci professor
Presentaci
audiovisual: Vdeo de
reciclatge.
Individual i grup
Preguntes sobre el
contingut del vdeo.
Obtenci informaci
Comp. Oral
Expressi escrita
Concentraci
Lectura imatges i text
Qestionari sobre
Reciclatge.
Correcci oral a laula.

Preguntes en parelles.
oral
Audici: Can:
Reduce, Reuse,
Recycle.
Escoltar la can.
Omplir buits.
Autonomia.
Deduir
Comp. Oral
Cacera del Tresor (aula

ordinadors).
Grup
Diccionari
internet
Pauta.
Comp i expr. Escrita

Interacci
Definir
Classificar/comparar
Argumentar
Inferir
Lectura dimatges i
text
Presentaci pp sobre
Efecte hivernacle.
Avaluaci Professor
segons uns Indicadors
presentats
prviament.
Expressi oral
Sintetitzar
Memria
Justificar
Argumentar
Inferir
Presentaci
destratgies per a
lelaboraci de la seva
presentaci final:
memoritzar, esquema,
llistat de vocabulari.
Gui per a elaborar la
presentaci oral.
Taula rodona
Elaboraci duna
presentaci pp.
Expressi oral
Explicar i descriure
Justificar
Argumentar
Inferir
Autoavaluaci.
Opinar, preguntar,
justificar, argumentar
Expressi oral
Gravaci de les
intervencions
Presa dapunts sobre

la presentaci
Avaluaci dels
companys.
56
Explicar
Joc de memria:
Revisi de vocabulari
Presentaci
audiovisual: Vdeo
Escenificaci del
professor prvia
Experiments al
laboratori.
Lefecte de CO2 a
latmosfera
Visites:
Hort ecolgic.
Compostatge.
Frases incompletes
que shan dacabar i
exposar
A partir duna frase

cada alumne nafegeix
una altra.
Full amb la
transcripci del vdeo.
Vocabulari
Repartiment de frases
als alumnes i
organitzar-les
Grups
El professor prepara el
material.
Es donen les
instruccions i els
alumnes anoten els
resultats en una
graella.
Analitzen els resultats
i expliquen
lexperiment .
Redacten conclusions
Memria, atenci
concentraci,
oral
Comprensi escrita
Fer hiptesis
Interpretar
Deduir
oral i escrita
Elaboraci de grfics
Expressi escrita
Procs del treball al

laboratori.
Avaluaci professor
Segons criteris
establerts: hiptesi,
conceptes cientfics,
participaci, dades
recollides, conclusions.
Fer hiptesis
Interpretar
Deduir
oral i escrita
Elaboraci de grfics
Expressi escrita
No avaluable
Observen el procs de
descomposici de la
matria i reciclatge a
lhort.
Funcionament del
compostatge
57
Joc de pati: El medi

ambient.
Lectura de preguntes i
3 sectors de resposta
dibuixats al terra del
pati.
Lalumne que sap la
resposta surt a buscar
el mocador
Joc de pati: El
reciclatge(joc del
mocador)
Grup
Materials de reciclatge
Cada alumne t
assignat una tipologia
58
1.Activitats
comunicative
s receptives
2.Activitats
comunicatives
productives i
interactives
3.Habilitats
cognitives
lingstiques
Estudiant-material
escolar
Estudiant-estudiant
Professor/a-classe
Expressi escrita
Comprensi escrita
Expressi oral
Comprensi oral
Interacci
x
x
x
x
Presentaci visual
Presentaci escrita
6.Suport per
fer la tasca
Diccionari
Banc de dades
Glossari
Ordinador
x
x
Presentaci oral
Presentaci digital
Controlada pel
professorat
Controlada per
lalumne
Sortides
Experiments
Taula rodona
Elaboraci digital
Cacera del tresor
Presentaci audiovisual
Presentaci digital
Jocs
Autoavaluaci
Experiments
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
5.Format de la
informaci en
les activitats
de producci i
recepci
7.Control/
direcci de la
tasca
x
x
Descriure
Comparar
Classificar
Inferir/deduir
x
x
x
x
x
Explicar
4.Habilitats
cognitives

estratgia docent
Anlisi de les tasques davaluaci i densenyamentaprenentatge

de cada estratgia segons la graella dactivitats
x x x
x
x x x x x x x x
Definir
Presentaci digital
Prova escrita
Sub-categories
Portafoli
Categories

Lectura comprensiva
The effects of human activity on the

Environment
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
Presentaci
audiovisual
Presentaci digital
Jocs
Autoavaluaci
Sub-categories
Lectura Comprensiva
Sortides
Experiments
Taula rodona
Elaboraci digital
Cacera del tresor
Sobre el contingut de
la tasca
El procs
daprenentatge
Experiments
Categories
Presentaci digital
9. Reflexi
Tasca daprenentatge
sense valor a
lavaluaci
certificativa
Tasca daprenentatge
amb valor per
lavaluaci formal
Portafoli
Prova escrita
8. Balan
entre
avaluaci
formativa i
certificativa
60
7. CONCLUSIONS
Lanlisi que sha realitzat de les tres unitats didctiques en el marc del projecte AICLE del
centre educatiu de referncia, ens permet presentar una resposta global a les preguntes de
recerca que ens havem formulat al comenar aquest estudi ; i alhora respon a lobjectiu
danalitzar lexistncia o no duna concordana entre el qu/com ensenyem i el qu/com
avaluem als estudiants; s a dir lexistncia o no duna concordana entre les dues tipologies
de tasques, les densenyamentaprenentatge i les davaluaci.
A partir de les 55 tasques AICLE analitzades hem observat que 33 (60%) incorporen contingut,
cognici i comunicaci productiva (interacci) oral per part dels estudiants a partir duna
presentaci digital, preguntes orals, les lectures dexperts o les compartides; mentre que a la
resta de tasques 22 (40%) lalumnat no ha de produir una comunicaci oral (text escrit, lectura
comprensiva...).
La interacci entre els estudiants i el professorat i entre ells mateixos mitjanant lexpressi
oral a les aules AICLE analitzades s fora notria, aquesta interacci, segons Vigotski (1978),
sembla que faciliti el procs dinterioritzaci que condueix a lalumne a passar del que pot
realitzar amb lajut daltres al que s capa de realitzar per si mateix, de manera autnoma.
Nombroses tasques en les seqncies analitzades se situen dins daquest corrent pedaggic,
com ara la lectura dimatges de la unitat Vertebrates, lelaboraci visual i presentaci a laula
dun mural a Pressure o el treball en grup en les tres unitats didctiques .
El fet dintroduir duna forma global el tema que es treballar, amb les activitats i estratgies
densenyament aprenentatge i davaluaci, fa coneixedor a lalumnat del qu i com aprendr i
se lavaluar. Un bon exemple daquesta negociaci sobre les tasques i criteris davaluaci
sobserva a la unitat The Environment en la sessi de lliurament del material a lalumne, el qual
inclou el calendari de desenvolupament de les activitats, les prpies activitats i les tasques
davaluaci.
Amb les tasques dautoavaluaci i/o avaluaci per parelles planificades dins de les seqncies
analitzades, es transfereix part de la responsabilitat de prendre decisions del professorat a
laprenent (Boud, 2003:9). Es potencia que el paper de lalumne no noms sigui el de receptor
sin que es converteixi en participant i coneixedor del propi procs daprenentatge (Sanmart,
2007). Per exemple a la tasca davaluaci per parelles duna cadena alimentria de la unitat de
Vertebrates, o lautovaluaci dun gui de presentaci a la unitat The Environment, lalumne
adquireix la conscincia de les prpies capacitats, del procs i les estratgies necessries per a
desenvolupar-se. Lalumne utilitza lavaluaci com a eina per aprendre a travs dels encerts,
els oblits i els errors.
Amb tasques com lelaboraci duna pauta davaluaci oral conjunta entre alumnat i
professorat en la unitat Vertebrates, sobserva un canvi denfocament del paper de lalumne a
lavaluaci; lalumne es converteix en centre daprenentatge i passa a controlar les tasques
davaluaci. A partir de la reflexi sobre els aspectes a avaluar aconsegueix el
desenvolupament personal i intellectual.
61
Ls de les Tecnologies de laprenentatge i la comunicaci, s evident en les tres unitats

didctiques i sutilitzen tant per part del professorat per presentar les tasques daprenentatge
com els alumnes per a elaborar les seves presentacions.
Sobserva que els alumnes elaboren i exposen presentacions orals, mnim una, a totes les
unitats analitzades; en aquestes presentacions, elaborades a partir dun treball dequip, les
habilitats de descriure, explicar, justificar i argumentar entre daltres , es desenvolupen i
aporten construcci de coneixement i pensament crtic. En sn exemples els productes
presentats a cada una de les tres unitats didctiques, una presentaci amb PowerPoint de
Vertebrates i Enviroment i una amb vdeo a la aunitat Pressure i tamb a la Vertenrates.
Hem observat una diversitat en les tasques tant densenyament aprenentatge com en les
davaluaci, com ara, treball per projectes, experiments cientfics, productes escrits,
autoavaluaci, proves orals, dossier...etc. Lavaluaci orientada cap a lestudiant, ha de
presentar aquesta varietat de tasques per a tenir en compte com aprn lestudiant atenent a
les preferncies i estils diferents daprendre, i aix poder potenciar lhabilitat de reflexi per a
promoure un aprenentatge amb profunditat (Boud, 2000).
En alguns casos les prpies tasques densenyamentaprenentatge sn les que savaluen
posteriorment. (avaluaci autntica). Alguns exemples que trobem
sn la realitzaci dexperiments al laboratori a les unitats Pressure i Environment i lelaboraci
en grup del dossier del zoo a Vertebrates.
Observem en les tres unitats una estreta relaci entre contingut i les habilitats lingstiques
necessries per a construir i/o desplegar aquests continguts. Es treballa doncs la competncia
comunicativa proposant als alumnes que obtinguin informaci directa dels treballadors del zoo
o dels panells explicatius de cada animal en la unitat Vertebrates; en la preparaci, elaboraci i
gravaci audiovisual dels experiments sobre Pressure i en la participaci al Trivial sobre lThe
Copenaghen Summit a la unitat Environment.
Totes aquestes activitats es realitzen en grup, amb un notori aprenentatge cooperatiu, el qual
no noms augmenta la quantitat de parla (competncia comunicativa) de lestudiant, sin que
tamb la qualitat de la seva parla donant oportunitats als estudiants a negociar el significat del
que expressen (Mohan, 1990).
Globalment sobserva una compensaci en les tasques que es proposen per el treball de la
competncia comunicativa, lingstica i audiovisual (Cb1) en el tractament de la informaci
(tcniques de memoritzar, organitzar, resumir, etc) i el domini de recursos comunicatius
especfics de les diverses rees que faciliten la comunicaci i el coneixement i el fet de
compartir-lo (descrivint, explicant, escoltant, etc). En sn exemples lorganitzaci dun pster a
Vertebrates, la descripci del procs en els experiments a Pressure i els exercicis de memria a
Environment.
Tamb podem parlar de compensaci en les tasques per a potenciar la conscincia ,
cooperaci, autoavaluaci, gesti i control de les prpies capacitats (Cb5). El fet de disposar
dun sentiment de competncia personal redunda en el desenvolupament de les actituds, la
motivaci, la confiana en un mateix i el gust daprendre. Es situen en aquesta lnia les tasques
dautoavaluaci i les de disseny i planificaci de les presentacions digitals i/o visuals de les tres
unitats.
Per contra, sobserva una certa descompensaci entre les dues tipologies de tasques
analitzades en les subcategories de comprensi oral , suport de glossari i presentaci digital ; i
62
la manca o el poc s de tasques dalguna habilitat com definir, comparar i s del diccionari .
Malgrat aix, es pot afirmar que sobserva un alt grau de concordana entre les tasques
densenyamentaprenentatge i les davaluaci proposades a les aules AICLE. Ambdues
tipologies de tasques afavoreixen unes estratgies metodolgiques, participatives,
experimentals, collaboratives i interactives.
Alguns dels aspectes que sobserven com a millorables i que es retornaran al centre
acompanyats de propostes concretes sn :
La utilitzaci del Portafoli. Sha observat el seu s en una de les unitats didctiques,
per no com a eina autoreguladora (Arter&Spandel, 1992; Escobar, 2003; Sanmart,
2007), de selecci i reflexi per part de lalumne, sin com a recopilaci de tot el
material escrit treballat, s a dir com a dossier.
Lexistncia de feedback als alumnes desprs de la realitzaci de les tasques a laula.
Lalineaci entre les tasques davaluaci i ensenyament- aprenentage de comprensi
oral en les tres unitats didctiques.
La concordana de les tasques davaluaci i ensenyament- aprenentatge dhabilitats
cognitives.
Lanlisi objecte daquest estudi ens permet concloure que els entorns AICLE sn espais
innovadors que aporten instruments i estratgies de canvi en el funcionament dels centres
educatius per a adaptar-se a una societat plurilinge i pluricultural i, on lestudiant esdev el
centre de laprenentatge i de lavaluaci, amb un paper no noms receptor sin participatiu i
coneixedor del propi procs i progrs daprenentatge.
Cal seguir reflexionant sobre el qu i el com avaluem per a determinar les tasques
densenyamentaprenentatge que proporcionin als estudiants habilitats competencials que els
ajudi a prendre conscincia del propi procs daprenentatge i, els condueixin cap a la seva
autonomia.
En el mn de leducaci queda molt cam per endavant, per el ms important s que hi som.
63
8. BIBLIOGRAFIA
Allal, Linda.(2006). Une conceptualisation de lvaluation dans la recherche
francophone en Europe. A : Figari, Gerard ; Mottier Lopez, Lucie. Recherche sur
lvaluation en ducation. Collection valuer. LHarmattan. France.
Arter, J. & Spandel, V. (1992). NCME Instructional Module: Using portfolios of student
work in instruction and assessment. Educational Measurement: Issues and Practice,
11(1), 36-44.
Bazerman, Ch. (2002). What is not Institutionally Visible does not Count: The Problem
of Making Activity Assessable, Accountable and Plannable. A: Ch. Bazeman &D. Russel.
Writing Selves and Societies. Santa Barbara. California.
Black,P; Williams D., (1998a): Assessment and classroom learning. Assessment in
Education, 4(1),pp. 7-71
Biggs,J. (2003). Teaching for quality Learning at University. Buckinghan: The Society for
Research into Higer Educations and Open University Press.
Boud,D.(2000) Sustainable Assessment: Rethinking Assessment for the Learning
Society. Studies in Continuing Education. 22: 151-67
Boud,D.(2002) Assessment and the Promotion of Academic Values. Studies in Higher
Eduation.
Boud,D.(2003). Sustainable assessment: rethinking assessment for the learning society.
Publicat a Studies in Contiuning Education. 151-167.
Calvo, M. (2006). Analysis of an Interactive CLIL Task: Does ir Really Promote
Interaction?. http://grupsderecerca.uab.cat/clilsi. Darrera consulta 10 de juny de 2010.
Camps,; Ribas,T.(1998). Regulacin del proceso de redaccin y del proceso de
aprendizaje: funcin de las pautas como instrumentos de evaluacin formativa.
Revista Textos .
Cohen et al. (2007). Research Methods in Education. Routledge. Taylor&Francis Group.
Council of Europe [COE] (1995) White Paper on Education and Training.
Dalton-Puffer (2007). Dalton-Puffer, Ch. (2007). Discourse in Content and Language
Integrated Learning (CLIL)classrooms. Amsterdam, John Benjamins Publishing
Company.
De Ketele, J.M. (2006). La recherche en valuation: propos synthtiques et prospectifs.
Mesure et valuation en education, 2006. Vol 29, N 1, 99-118.
Escobar Urmeneta, C. (2000). El portafolio oral como instrumento de evaluacin
formativa en el aula de lengua extranjera. Tesis doctoral. Departament de Didctica
de la llengua i la literatura UAB.
Escobar Urmeneta, C. (2002). Attention and the processing of comprehensible input in
communication tasks among secondary school learners. A Nizegorodcew, A. (ed.).
Beyond L2 Teaching. Research studies in second language acquisition. Krakow.
Jagiellonian University Press.
Escobar Urmeneta, C. (2002). Promoting and Assessing Oral Interaction in the
Classroom: The Oral Portfolio. In: Escobar & Hasselgreen : Assessing Secondary
students interaction : opening paths for a better learning. Barcelona : APAC.
Barcelona: APAC Monographs.
Escobar Urmeneta, C. (2003). La evaluacin de la interaccin oral. In: Mosaico, 10:1825.
64
Escobar Urmeneta, C. (2004). Content and language integrated learning: Do they learn
content? Do they learn language? In Anderson, J.D., Oro, J.M. y Varela, J. (Eds).
Linguistic Perspectives from the classroom: Language teaching in a multicultural
Europe. Universidade de Santiago de Compostela: 27-38.
Escobar, Cristina. (2004) Qu quiere decir un siete? Sobre la reroalimentacin en las
clases de lengua. A "Aula de Innovacin Educativa". Nm 129.
Escobar Urmeneta, C. (2007). Mesurament de competncies lingstiques en aules
AICLE, en contextos multilinges: all que els nmeros amaguen. In: Guasch, O.;
Nussbaum, L. (eds) (2007) Aproximacions a la noci de competncia multilinge.
Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB: 133-146.
Escobar i Snchez. (2009). Language Learning through Tasks in a CLIL Science
Classroom. http://grupsdereerca.uab.cat/clilsi. Darrera consulta 10 de juny de 2010.
Escobar, C. (2009). Seis preguntas en toro a los programas que integran el aprendizaje
de contenidos y lengua. http://grupsdereerca.uab.cat/clilsi. Darrera consulta 10 de juny
de 2010.
Gillett, A; Hammond, A.(2009). Mapping the maze of assessment. Active Learning in

Higher Education 2009; 10; 120.
Guba, E. & Lincoln, Y.S. (1989). Fourth generation evaluation. Newbury Park: Sage
Publications.
Guba, E. G., & Lincoln, Y. S. (1994). Competing paradigms in qualitative research. In N.
K. Denzin & Y. S. Lincoln (Eds.), Handbook of qualitative research (pp. 105-117).
London: Sage.
Hult, M.&Lennung, S. (1980). Towards a definition of action-research: a anote and
bibliography. Journal of Management Studies, 17 (2), 241-50.
Jorba, J.; Gmez, I.; Prat, . (1998) Parlar i escriure per aprendre. Bellaterra, ICE
Universitat Autnoma de Barcelona . (Versin en castellano:(2000) Hablar y escribir
para aprender: uso de la lengua en situacin de enseanza-aprendizaje desde las reas
curriculares. Editorial Sntesis, S.A, Madrid ).
Jorgensen,D.L. (1989). Participant observation: Methodology for human studies.
Newbury, CA: Sage
Kemmis&Henry (1989). Action Research. IATEFL Newsletter, n. 102 pp2-3
Knight, J. (2002). Trade in Higher Education Service. The Implication of GATS. London.
The Observatory on Borderless Higher Education. Buckingham: The Society for
research in HE.
Lincoln (Eds.)(1991). Handbook of qualitative research (2nd ed., pp. 189-214).
Thousand Oaks, CA: Sage (1991).
McKernan, J. (1991). Curriculum Action Research. London: Kogan Page. In : Cohen et al.
Research Methods in Education. Routledge. Taylor&Francis Group.
Marc Euroepu Com de Referncia per a les Llenges.(traducci al catal, 2002).
Nussbaum, L., Escobar, C. & Unamuno, V. (2006) Una lingstica interactivista de la
enseanza y el aprendizaje de llenguas. A Camps, A. (coord.). Dilogo e investigacin
en las aulas. Investigaciones en Didctica de la Lengua y la Literatura. Barcelona: Gra.
Mohan, B. (1986). Language and content. Reading, MA: Addison Wesley.
Mohan,B. et al. (2001). Engish as a second language in the mainstream: teaching,
learning and identity. New York, Longman
OCDE (2005) Le programme DeSeCo. La dfinition et la slection des comptences cls:
Rsum. http://www.oecd.org/dataoecd/47/61/35070367.pdf. Darrera consulta 10 de
maig de 2010.
Ribas, T. (1997). Lavaluaci formativa en lrea de llengua. Barcelona. Gra.

Ribas, T. (2009). Lavaluaci i lensenyament de llenges: dos mbits que saproximen.
Articles de Didctica de la Llengua i la literatura, 47.
65
Sanmart, N.(2007). 10 ideas clave. Evaluar para aprender (2007). Gra.

Seidel J.V. (1998). QDA. Qualitative Data Analysi. Qualis Research. Available at
www.qualisresearch.com. Darrera consulta 21 de maig de 2010.
Wenden, Anita (1991). Learner Strategies for Learner Autonomy. Prentice Hall; 1
edition (December 6, 1991).
Wolf, K. (1991). The schoolteachers portfolio: Issues in Design, Implementation and
Education. Tha Phi Delta Kappen. Vol. 73. N 2.
66

Activitats D'avaluació I Ensenyament - Aprenentatge en Aules de Secundària AICLE. Un Estudi de Cas

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Activitats D'avaluació I Ensenyament - Aprenentatge en Aules de Secundària AICLE. Un Estudi de Cas

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

MSTER OFICIAL DINVESTIGACI I RECERCA EN DIDCTICA DE LA LLENGUA I LA LITERATURA

Universitat Autnoma de Barcelona

Activitats davaluaci i ensenyament- aprenentatge

The future doesnt just happen,

Elisabeth Eixarch Domnech.

Activitats davaluaci i ensenyament- aprenentatge en aules de Secundria AICLE

Al Josep, al Miquel , als Estudiants del Mster de Secundria, i a tot el professorat

Activitats davaluaci i ensenyament- aprenentatge en aules de Secundria AICLE

Si saccepta que la voluntat i la capacitat de les

Activitats davaluaci i ensenyament- aprenentatge en aules de Secundria AICLE

Cb1: competncia comunicativa. Cb5: competncia daprendre a aprendre.

Activitats davaluaci i ensenyament- aprenentatge en aules de Secundria AICLE

Activitats davaluaci i ensenyament- aprenentatge en aules de Secundria AICLE

universitari en formaci de professorat deducaci secundria obligatria i batxillerat,

Activitats davaluaci i ensenyament- aprenentatge en aules de Secundria AICLE

2.3. La mostra analitzada

The Effects of Human Activities on the Environment.

tres aspectes que shan analitzat al llarg de lestudi:

Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengua Estrangera (AICLE)

Eurydice. Report of the European Union. 2006:8

Activitats davaluaci i ensenyament- aprenentatge en aules de Secundria AICLE

Laprenentatge AICLE engloba aquelles realitats educatives que consisteixen en l'ensenyament

Activitats davaluaci i ensenyament- aprenentatge en aules de Secundria AICLE

El treball de recerca A Study of Development of Students-teachers Interactiva Strategies in

Activitats davaluaci i ensenyament- aprenentatge en aules de Secundria AICLE

Activitats davaluaci i ensenyament- aprenentatge en aules de Secundria AICLE

Les Competncies bsiques

Activitats davaluaci i ensenyament- aprenentatge en aules de Secundria AICLE

I es defineix competncia com a :

considerem relacionats entre ells mateixos i que representem en el grfic segent:

Assoliment de Competncies bsiques

Activitats davaluaci i ensenyament- aprenentatge en aules de Secundria AICLE

4. OBJECTIU I PREGUNTES DE RECERCA

La recerca que es presenta sinscriu en el paradigma de la recerca- acci, definida per

Activitats davaluaci i ensenyament- aprenentatge en aules de Secundria AICLE

Recollida de les dades

5.2.1. Procediment de recollida de dades

Activitats davaluaci i ensenyament- aprenentatge en aules de Secundria AICLE

Tractament de les dades

II Congrs internacional de didctiques de Girona 2010.

Activitats davaluaci i ensenyament- aprenentatge en aules de Secundria AICLE

Els continguts a treballar de la unitat , s a dir el que es pretn que lalumnat

Lnia dactuaci (mitj) que el professorat usa per a presentar el contingut a

Lactivitat/habilitat que es demana a lalumnat per a la realitzaci de les tasques

Marc Europeu Com de Referncia, 2002:28.

Activitats davaluaci i ensenyament- aprenentatge en aules de Secundria AICLE

Activitats davaluaci i ensenyament- aprenentatge en aules de Secundria AICLE

Activitats davaluaci i ensenyament- aprenentatge en aules de Secundria AICLE

Preguntes i respostes orals

3.Habilitats cognitiu- lingstiques

Explicaci dun dibuix/grfic

Presentaci/elaboraci dun PowerPoint

6.Suport per fer la tasca

Definir amb lajut del diccionari

Exercicis dun test

5.Format de la informaci en les

8.Balan entre avaluaci formativa i

Currculum de Secundria (Decret 1437/2007 de 26 de juny), definicions de

Activitats davaluaci i ensenyament- aprenentatge en aules de Secundria AICLE

Les subcategories establertes sn les detallades a continuaci:

1.Activitats comunicatives receptives

3.Habilitats cognitives lingstiques

5.Format de la informaci en les activitats de