Historia Contempornia Universal II.

Universitat Autnoma de Barcelona

04/11/2013

Albert Gonzlez Escribano

1245047

Els Estats Liberals: La configuracin duna nova realitat. Frana i Alemanya.

Les revolucions europees del segle XIX afirmaren la concepci que havia sorgit de la revoluci
francesa en el segle anterior i del continu procs industrialitzador que al llarg del segle
configuraren una nova realitat poltica, social i cultural. La configuraci dels nous estats liberals de
finals de segle, molt recelosos amb la seva potestat, dugu a lesglsia catlica a una
transformaci obligada davant la prdua de hegemonia dins els estats.la creaci duna cultura i
poltica nacional que seguia a la nova societat emergent, el pes del mn urb, el parlamentarisme,
el sorgiment de partits poltics i del socialisme, la lluita de classes juntament amb una nova
concepci filosfica dibuixaren una realitat en la que lesglsia antiga no hi tenia cabuda.
Lacomodaci de les esglsies davant daquesta nova realitat en construcci tingu diferents
processos, molts cops conflictius en la lluita entre estat/naci i esglsia.
Lesglsia havia entrat en una nova poltica de concordats amb una idea de coordinaci que va
provocar grans dificultats a la majoria de pasos europeus. La poltica de Po IX (1846-1878) era
clarament contraria a lideari de sobirania i naci dels estats pel que lesglsia es convert en un
entitat independent de lestat. A Alemanya, el liberalisme anticlerical va aconseguir el final de la
poltica de concordats i signific el final dels concordats de Wrttemberg (1857) i de Baden (1859).
A la Itlia de Victor Manuel (1849-1878), partidria de la separaci i anticlerical i a Frana lEsglsia
es vei afectada. El mateix va passar a ustria on el concordat va ser substitut per la legislaci
estatal.
En el cas francs, la separaci entre lEstat i lEsglsia obligar a aquesta ltima a entrar en el joc
poltic amb la creaci de partits conservadors i/o catlics de concentraci i a la primera dcada del
segle XX sorgir una tendncia catlica progressista..
En general en el cas francs, existir una lluita continua entre liberalisme i el catolicisme. El 30 de
juny de 1881 saprova la llei que permet les reunions pbliques. El dret dassociaci no est
reconegut, fet que debilitar el sistema de partits poltics mentrestant que a Alemanya sn
aquestes organitzacions les que canalitzen al representaci i lopini pblica (IIIRF,2). Lesglsia
catlica soposar als intents de crear un partit poltic de carcter catlic ja que no vol dividir als
seus adeptes ja que es troben organitzats en diferents corrents poltiques. (La Tercera Repblica
Francesa, 2). Un any desprs, en un context de crisi econmica i de inestabilitat general que afecta
al nacionalisme republic, Boulanger ser nombrat ministre de guerra. El nomenament ha estat
impulsat pels radicals i la por a la radicalitzaci significar un gir cap a la dreta del parlament.
Sorgir un nacionalisme reaccionari en contra del liberalisme en el qual lesglsia es collocar al
inici amb lanomenada democrcia cristiana(IIIRF,9). Aix el catolicisme evoluciona cap a
posicions ms atrevides de la m de la revista Rforme social on critica el liberalisme i aposta per
un corporativisme solidari. lEsglsia doncs, abandonar lintegrisme passat per enfrontar-se davant
del socialisme en un moviment sindical catlic. En el cas alemany, lenfrontament davant el
socialisme tindr components diferents; lestat ser el primer en posicionar-se en contra i lEsglsia
catlica jugar un paper de collaboraci directa contra lauge del socialisme. Tornant a la qesti
francesa, el Papa des de 1878 Lle XIII encapalar aquest moviment i amb el naixement i
organitzaci de la Uni de la Frana Cristiana acabar acceptant la repblica tot i no acceptar la
legislaci hostil contra la religi.(IIIRF, 10). Tamb a finals daquesta dcada a Frana, la
concentraci de la dreta permetr que el debat poltic no giri entorn a la forma del Estat sin que
desviar latenci cap a debats de dreta/esquerra, poltica social i en drets de lEsglsia (IIIRF, 10).

Historia Contempornia Universal II.

Universitat Autnoma de Barcelona
04/11/2013

Albert Gonzlez Escribano

1245047

Com en el cas alemany, la construcci nacional, diferenciant entre repblica i imperi, t un

component anticlerical i anti-catlic sobretot en els seus inicis, la importncia resideix en la
sobirania i en la construcci nacional i no en la religiositat de la naci. Aix en el cas francs
lanticlericalisme sintenta, des dels sectors ms radicals, atribuir directament amb el
republicanisme. No es tracta duna persecuci a la religi, ni en el cas francs ni en el cas alemany,
sin dun avan en la conquesta de sobirania del estat-naci davant de lesglsia. A Frana, entre
1902 i 1905 sota el govern de Combes, sintentar posar fi definitivament al procs de separaci
entre Estat i Esglsia amb una nova legislaci sobre associacions (1 de juliol de 1901) que tamb
pretn liquidar qualsevol forma de pressi del catolicisme sobre les institucions de la repblica
(IIIRF, 15). Finalment, el conflicte derivar amb la fi de concordats iniciats per Bonaparte. Aquesta
mateixa llei vol acabar amb el domini de lensenyana, la riquesa dalgunes congregacions i la
dependncia ideolgica de funcionaris i miliars que es formaven a escoles catliques ala vegada
que modernitzava el sistema educatiu.
El gran punt conflictiu ser el 1906 amb la prctica de la Llei de Separaci per la qual funcionaris
pblics procediran a registrar temples per a calcular i expropiar a favor de lacci cultural del Estat
(IIIRF,18). Com a contesta el nou Papa Pio X duu a terme dues manifestacions pbliques en
defensa dels temples. Aconseguir mobilitzar a la poblaci urbana i rural i fou aquesta ltima la que
protagonitza enfrontaments amb vctimes mortals recordant lesperit de la Vende (IIIRF, 18)
En el cas alemany, la gran diferncia es que es tracta dun pas de majoria protestant. La gran
ofensiva contra el catolicisme rep el nom de Kulturkampf la lluita per la cultura encapalada per
els protestants liberals i conservadors contra un poder parallel, ideolgic i poltic, al de lEstat i
contrari a al cultura germnica (El Kaiserreich, 4) Com en el cas francs sutilitza un compendi legal
contra el Clergat; 1873 i 1875. La mobilitzaci de lEsglsia servia altre cop per a unificar i crear un
repte nacional i aconseguir unificar a conservadors i liberals. A diferncia de Frana, els atacs a
lEsglsia catlica va produir el 1874 el doblament de la representaci parlamentaria. Va suposar
labandonament de lofensiva datac i loportunitat dun nou perode dialogant amb larribada de Lle
XIII (EK, 4). Aix es produa un canvi entre lImperi Liberal i anticlerical de 1871-1879 cap a una
conjuntura liberal, catlica i conservadora de tendncia dretana. Aix es donava pas duna poltica
clarament anticlerical a una de participaci activa dels grups catlics dins lestructura de coalici
que sobretot es va impulsar al voltant de 1900 contra la lluita del socialisme.
En el cas francs, la unitat nacional residia directament en la Repblica, pel que fa a Alemanya la
qesti unitria residia sobretot en al coalici Bismarckiana i en una gran importncia dels sectors
catlics. En la dcada de 1890-1900, i aquesta s una de les grans diferncies entre Frana i
Alemanya, estaven previstes concessions per als catlics sobre lensenyament.
A la dcada de 1900-1914, la construcci ideolgica del nacionalisme alemany va donar un gir, la
qesti racial i un antisemitisme (cas semblant a Frana encara que matisat) molt ferotge del nou
nacionalisme radical, inspirat en una mala interpretaci de Nietsche, va posar les bases del
nacionalsocialisme que apareixeria posteriorment i que excloa a internacionalistes i a catlics per
igual.