Com Sona El Reciclatge

Com sona el reciclatge?
_____________________________________________________________________________________
COMPONENTS:
Juan Vicente Pelegr Alberola (Coordinador)
M Jos Pelegr Alberola
Juana Luca Mengual Alemany
M Victoria Vercher Casanova
Adoracin Vercher Casanova

_____________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________
CITARA
MATERIAL
Una caixa de sabates amb la seua tapa, sis gomes elstiques, un llapis grapes.
Cinta adhesiva ,tisores i papers de colors per a forrar.
COM ES FA?
Es forra la caixa i la seua tapa amb els papers de colors. Es retalla una forma
geomtrica gran a la tapa de la caixa. Es grapen les gomes als extrems de la figura
geomtrica de la tapa tensant-les de cadascuna de forma diferent..
FOTO
BAIX MONOCORDE
MATERIAL
COM ES FA?
Poal, corda, pal de fregar, tires de plstic per subjectar mnega de reg.
Fes un forat a la base del poal i quatre a la paret del mateix. Subjecta el pal
de fregar al poal amb les tires de plstic. Lliga la corda a la part superior del
pal de fregar i passa-la pel forat que has fet a la base. La corda ha de quedar
ben tensada.
FOTO

_____________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________
TAN TAM
MATERIAL
COM ES FA?
VARIANTS
Dos macetes de plstic, cinta allant de colors, cinta d embalar

Es foraden les dos macetes i suneixen pel cul amb cinta d embalar.
En la part de dalt passem cinta d embalar moltes vegades per a fer
el parxe . Es decora amb cinta allant de colors. El parxe pot anar
revestit de tela tensada amb cordes.
El parxe tamb es pot acabar amb cinta de pintor que li dona un toc
mes semblant als parxes de pell.
FOTO
SONALL
MATERIAL
COM ES FA?
Un pal de fusta xapes de botella i claus llargs.

Amb un taladre forada les xapes i fixar-les amb els claus al pal de
fusta. Es fa sonar sacsejant el sonall.
TRIANGLE
MARERIAL
COM ES FA?
Un perxa metllica i una cinta de color.

Tallem amb unes alicates el penjador de la perxa i el fiquem
recte . Tallem un extrem del triangle per tal que aquest vibre. Es
fa sonar colpejant el penjador a la perxa..7

_____________________________________________________________________________________
MARAQUES
MATERIAL
Recipients que es poden tancar. A la foto suggerim alguns que sn molt fcils
daconseguir (pots de jogurt, envasos de joguets sorpresa, envasos de pel.lcula
fotogrfica).
COM ES FA?
Pas 1
Obrim el recipient i introdum les llavors, els llegums i la sorra de la qual disposem.
Pas 2
Tanquem lenvs i llest.
MBIL SONOR
MARERIAL
Pastes de diferents colors (macarrons, etc.)

Palet de fusta duns 20-25 cm de llarg.
2 metres de fil de pescar.
COM ES FA?
Pas 1
Anirem introdunt el fil de pescar per cadscun dels orificis de les segents pastes
i el traurem per la resta de forats. Aixi anem formant tires de longitud.
Pas 2
A continuaci es van lligant les tires de pasta al pal que tenin, aix el pal queda
horitzontal i agafat per un tros de fil.

_____________________________________________________________________________________
PAL DE PLUJA
MATERIAL
COM ES FA?
Un tub de cartr llarg uns 70 o 80 cm. (el cart del paper continu per
exemple o dels mantells de paper),claus llargs, dos globus, goma elstica i
cinta allant de colors .Per a linterior llentilles, arrs i grans de caf.
Es tapa un extrem del tub amb un globus i una goma elstica, Sintrodueixen
les llentilles i el caf en el tub. Tapem l altre extrem del tub i clavem els
claus repartint-los per tota la superfcie del tub de tal manera que
impedeixen la caiguda del caf i les llentilles. Es pot decorar amb cinta allant
de colors, forrant el cartr amb tela o paper o pintant-lo amb temperes o
retuladors.
FOTO
PESSIC
MATERIAL
COM ES FA?
Un got de plstic , un globus i per a decorar-lo gomets o pegatines

Tallem la boca del globus i estirem aquest fins poder tapar la boca del got. Es
decora el got amb pegatines.
FOTO

_____________________________________________________________________________________
RODA DE PLUJA
MATERIAL
COM ES FA?
Per fer una roda de pluja necessitem:

-una llanta de bicicleta
- un tros de tub corrugat de 50 millmetres de dimetre
- 10 brides de plstic
- dos grapats de llenties
- cinta americana
Tallem el tub a la mida justa que necessitem perqu quedi ben adaptat a la llanta.
Posem les llenties dins del tub amb un embut.
Unim els dos extrems del tub amb la cinta americana. Ara ja tenim el pneumtic.
Muntem el tub a la llanta, el fixem amb les brides.
Tallem la part sobrant de cada brida.
COSTELLAM
MATERIAL
COM ES FA?
Per fer un Costellam necessitem

- Un taul de 75 centmetres de llargada i 10 d'amplada
- 4 metres de tub de polietil de 15 millmetres de dimetre
- 8 abraadores
- Un bastonet per fer de baqueta
1.- Tallem els tubs en 8 parts: un tros de 63 centmetres, per fer el do; un de 56
centmetres per al re; 50 centmetres per fer el mi; 47 per al fa; 42 centmetres per
fer el sol; 38 per al la; 34 centmetres per al si i un tros de 32 centmetres per fer
el do agut.
2.- Cargolem les abraadores al taul
3.- Hi fem passar els tubs de ms agut a ms greu, s a dir, de ms curt a ms llarg.

_____________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________________
TROMPETA
MATERIAL
Un tub llarg de mnega de reg. Tub de 3 cm amb dimetre tamb

ms menut tamb de mnega. Un embut. Cinta allant.
COM ES FA?
Fica l embut en un extrem de la manega . En l extrem contrari fica

el trosset de manega de diferent dimetre per fer l embocadura.
Enrotlla la manega i fixa-la amb la cinta allant donant-li forma de
corneta. Al final fixem lembut, tan sols cal bufar.
FOTO
NUNUT
MATERIAL
COM ES FA?
Una tub de plstic, una goma elstica i paper de seda

Amb un ganivet o navalla es fa un forat al tub prop d un dels seus
extrems. Per l extrem contrari al que s ha fet el forat es posa un
tros de paper de seda i s ajusta amb la gona elstica.
FOTO
10

_____________________________________________________________________________________
TUBS HARMNICS
MARERIAL
COM ES FA?
Tubs de mnega de la llum de diferents tamanys, aproximadament dun metre.

Es fon rodar els tubs. Sonen al passar laire per dins.
FLAUTA DE PA
MATERIAL
COM ES FA?
8 retoladors grossos (podem variar el seu nombre) , cinta allant i un ganivet de

serra
Es talla la punta del retolador cadascuna 0.5 cm ms que lanterior. Una vegada
tallats es colloquen les tapes dels retoladors i s uneixen un al costat l altre de
major a menor utilitzant la cinta allant . Es fa sonar bufant per la part superior
del retolador.
FOTO
11

_____________________________________________________________________________________
12

_____________________________________________________________________________________
UNITAT DIDCTICA: SOM DIFERENTS
Justificaci:
En aquest unitat didctica es pretn treballar la interculturalitat com a un b com,
un b que posa en contacte a diferents persones que la fan enriquir la cultura. A ms, hem
intentat enllaar el tema de la interculturalitat amb el medi ambient. s a dir, intentarem
proposar acitivitats musicals com la construcci dinstruments amb material de rebuig, i al
mateix temps relacionarem els instruments realitzats amb el seu pas dorigen. Aix doncs
amb un mateix eix treballarem all que s la la interculturalitat, el medi ambient .
Pretenem, a travs de la msica, conscienciar als xiquets en la no discriminaci per ra de
cultura, religi o raa diferent. A ms, pretenem desenvolupar una actitud positiva davant
el medi ambient per mitj de la construcci dels instruments amb material de rebuig.
Nivell curricular: La unitat consta de 4 sessions i va dirigida a lalumnat de 3er de primria
(fent-ne les modificacions oportunes es poden adaptar a altres nivells de la primria).
Objectius generals:
Respectar les diferncies culturals.
Interessar-se per les manifestacions musicals les diverses cultures i ls que sen
fa actualment amb elles.
Desenvolupar actituds obertes davant el medi ambient.
Objectius didctics:
Vivenciar, reconixer i solfejar correctament canons que tinguen el comps 4/4.
Entonar, llegir i escriure la nota do.
Entendre el concepte de lnia addicional.
Continguts:
Conceptuals:
El 4/4 i el 2/4.
El do.
Lnia addicional.
Procedimentals
Reconeixement del 4/4 en diversos exercicis proposats pel mestre.
Lectura rtmica i meldica de fragments amb 4/4
Creaci i improvisaci destructures rtmiques i meldiques en 4/4.

Introducci al do.
Prctica de seqncies meldiques que impliquen ls del do.
Explicaci de la lnia addicional.
Situaci del do al pentagrama.
Aprenentatge, per mitj de canons , dels costums i msica prpia daltres cultures.
Actitudinals:
Mostrar-se participatiu.
Mostrar atenci a les indicacions del mestre.
13

_____________________________________________________________________________________
Respectar els companys.
Criteris davaluaci:
Respecta les diferncies intergrupals, interculturals i individuals.
Reconeix i solfeja correctament canons que tinguen el comps 4/4.
Entona, llig i escriu la nota do.
Entn el concepte de lnia addicional.
14

_____________________________________________________________________________________
SOM DIFERENTS
PRIMERA SESSI
OBJECTIUS DIDCTICS
1.
Experimentar per mitj del moviment el 4/4.
2.
Entonar seqncies meldiques i canons amb el Do.
3.
Conixer canons daltres pasos en les quals es puga treballar el 4/4
CONTINGUTS DIDCTICS
Conceptuals
1.- El 4/4.
Procedimentals
1. Experimentaci per mitj dexercicis de moviment el 4/4.
2. Aprendre a marcar el comps 4/4 correctament.
3. Entonaci de seqncies meldiques que impliquen ls del do.
Actitudinals
1. Mostrar-se participatiu.
2.
3. Respectar els companys.
Primera activitat:
Introdurem la sessi parlant als xiquets i xiquetes sobre lorigen dels instruments
de percussi de lorquestra actuals. Molts dells com ara els xilfons, claus, sonalls,
provenen de lfrica. I molts dells els hem realitzat a classe.
Aprendrem canons daltres cultures. Avui ens toca conixer Eram Sam Sam prpia
de lfrica Occidental . A travs della realitzarem moviments que impliquen
lexperimentaci de les primeres bases per al reconeixement del 4/4.
15

_____________________________________________________________________________________
Una vegada experimentat el comps 4/4 sobre les canons anteriors, intentarem
que els xiquets i xiquetes escolten de forma atenta un xicotet fragment de msica
nord Africana.
A partir della realitzarem un xicotet acompanyament
instrumental. En aquesta obra sempre es realitza el mateix esquema rtmic i
necessitem: sonalls, tam-tam i tambors (rab instrumental, Mario Kirilis).
16

_____________________________________________________________________________________
SEGONA SESSI
OBJETIIUS DIDCTICS
1.Experimentar per mitj del moviment el 4/4.
2.Entonar seqncies meldiques i canons amb el Do.
3.Conixer canons daltres pasos en les quals es puga treballar el 4/4
CONTINGUTS DIDCTICS
Conceptuals
1.
El 4/4
2.
El Do.
3.
Lnia Addicional.
Procedimentals
1.
Entonaci per mitj de seqncies intervliques la nota do.
2.
Observaci de la nota Do en les partitures.
3.
Explicaci de la lnia addicional.
4.
Solfeig de canons que impliquen el reconeixement i entornaci de la nota Do.
5.
Creaci i improvisaci de fragments musicals on es pose en prctica els coneixements

adquirits.
Actitudinals
1.
Inters front a nous aprenentatges.
2.
Confiana en un mateix.
3.
Respecte als companys i a les seues aportacions.
MATERIAL
Partitura Eram sam sam.
ACTIVITATS
Primera activitat
Els demanem que traguen la partitura que els vam repartir durant lltima sessi. A
continuaci els diem que anem a cantar-la, observaran que hi ha una nota que lhan vist
un munt de vegades a la partitura per no saben cantar-la. Aix doncs, duna situaci de
necessitat sorgeix el moment per a explicar la situaci del do al pentagrama i la funci
de la lnia addicional. Lexplicaci s senzilla, ens remitim a que al pentagrama totes les
notes estan al damunt duna lnia o es subjecten damunt o baix dalgunes delles,
aleshores com el do est fora tamb necessita una lnia. Aquesta lnia que serveix per
a situar el do que queda a fora del pentagrama s la lnia addicional. Aix els demanem
que assenyalen tots els Do que observen a la partitura.
17

_____________________________________________________________________________________
Una vegada fetes les primeres observacions mesurem la can a travs del ritme
mtric i entonem les notes que observem. Hem darribar a la conclusi de que es
tracta duna can ja coneguda com s lEram Sam Sam.
Una vegada acabada lactivitat intentarem que els xiquets i les xiquetes creen i
improvisen seqncies meldiques que impliquen la utilizaci del do i el 4/4. Primer ho
treballarem fent el joc de la serp o encadenament i desprs transcriurem fragments
en un paper pautat.
Segona activitat:
Realitzaci de moviments improvisats pel mestre a partir de la msica de la can2 del cd
adjunt.
TERCERA SESSI
OBJECTIUS DIDCTICS
Afianar lautomatisme de reconeixement del Do.
Assegurar el 2/4.
Conixer canons daltres cultures.
CONTINGUTS DIDCTICS
Conceptuals
1.
El do.
2.
El 2/4
3.
Interculturalitat.
Procedimentals
1.
Entonaci de seqncies meldiques per mitj de sl.labes: mbit do-do.
2.
Entonaci de seqncies meldiques en un mbit de do-la.
3.
Aprenentatge de canons daltres pasos.
4. Reconeixement del 2/4 en canons treballades a la classe.
Actitudinals
1.
Mostrar respecte envers les altres cultures.
2.
Mostrar respecte cap als companys.
3.
Interessar-se pels continguts de lassignatura.
MATERIAL
Partitures
ACTIVITATS
Segona activitat
A continuaci aprendrem a travs de la lectura una can dArgentina, Allacito. Aquesta
ha sigut aportada pel nostre alumne Sud-Americ, nosaltres realitzarem en ella els canvis
necessaris per a treballar els continguts programats. El primer que farem ser explicar
don s i quin s sen fa della al seu pas original, aix com els costums propis de lArgentina.
18

_____________________________________________________________________________________
Segona activitat:
Escoltarem una pea musical on apareix la flauta de pa. Abans dintroduir-la la motivarem
parlant dels orgens de la flauta de pa, tradicional de sud-amrica i intentarem fer sonar
les que nosaltres vam fer a casa. Lobra com t al principi sries intervliques les podrem
aprofitar per a cantar-les. Can nmero tres del cd adjunt.
QUARTA SESSI
Per a la quarta sessi proposem, aprofitant la situaci que estem donant, realitzar una
dansa sobre una can popular de Mxic. Per qu Mxic? Perqu aix aprofitarem per
parlar de la msica mexicana on estan presents les trompetes (realitzades a classe) i les
guitarres (realitzades a classe). La pea sobre la qu anem a realitzar la dansa sanomena
Las bicicletas, extreta del CD dAra va de Bo. Lobjectiu de laplicaci de la can popular
i el joc s per a posar en contace a lalumnat una vegada acabada la unitat i gaudir de la
msica.
19

_____________________________________________________________________________________
Las bicicletas
(Mxic)
PASSOS DE DANSA
Pas de polca relliscada: Comenant amb el peu dret es fa tres petits passos relliscats
endavant, una vegada amb cada peu, accentuant lleugerament lltim pas.
Comenant amb el peu esquerre es fa tres petits passos relliscats endavant, una vegada
amb cada peu, accentuant lleugerament lltim pas
SITUACI
En parelles.
POSICI
Dansa moderna.
COREOGRAFIA
Es tracta de ballar la polca amb un globus lligat a un turmell i mentre les parelles ballen
seguint el ritme han de trepitjar els globus de les altres parelles i rebentar-les. Les
parelles quan tenen el globus rebentat estan eliminades i fan un cercle al voltant de les
parelles que encara tenen el globus intacte, per tal danar acotant la pista de ball. Guanyen
les parelles que al final de la pea
encara tenen el globus inflat.
Les parelles que tenen el globus rebentat no poden trepitjar el de les altres parelles.
El globus sha de lligar al turmell de manera que toqui a terra.
20

_____________________________________________________________________________________
LA PAU
Jusitificaci:
Amb la segent unitat tenim com a finalitat seguir amb els mateixos continguts anterior.
En la unitat anterior parlvem sobre la interculturalitat, ara que ja ens coneguem ms,
anem a seguir treballant la msica de les cultures treballades fins ara. Lobjectiu final
daquesta unitat, a part dels objectius musicals, s conscienciar a lalumnat que la pau
esdev lnic cam per a que tots puguem conviure sense violncia. Aix doncs tamb
intentarem treballar canons de pau, analitzarem el seu missatge i debatrem qu
signifiquen. A ms, i sense oblidar el projecte de treball, inclourem propostes didctiques
per a utilitzar alguns dels instruments realitzats.
Objectius generals:
La msica com a mitj per a la consecuci de la pau.
Conixer canons que parlen sobre la pau i els drets humans.
Desenvolupar actituds obertes, tolerants i no violentes.
Entendre la msica com a una activitat que no entn destereotips socials i rols
sexistes.
Continguts:
Conceptuals:
El valor intrnsec de la msica com a mitj de pau.
Els modes rtmics: la pulsaci i laccent.
La dansa com a uni entre persones
Procedimentals:
Audici de canons, el text de les quals continga missatges de pau i solidaritat.
Investigaci davant el missatge de les canons comercials.
Realitzaci dun ball aprenent, combinant i inventant senzills motius coreogrfics.
Realitzaci dacompanyaments amb percussi corporal i xicoteta percussi a obres
daltres cultures.
Actitudinals:
Inters per conixer el funcionament de la flauta dola.

Respecte cap a les diferncies individuals.
Respecte davant les aportacions dels companys.
El dileg com a mitj per la resoluci de conflictes.
Criteris davaluaci:
Coneix canons que parlen sobre la pau i els drets humans.
Col.loca correctament la nota sol a la flauta dola.
Desenvolupa actituds obertes, tolerants i no violentes.
Respecta les diferncies intergrupals i individuals.
Utilitza el dileg en la ressoluci de conflictes.
21

_____________________________________________________________________________________
PRIMERA SESSI:
OBJECTIUS DIDCTICS
1.
La msica com a mitj per a la consecuci de la pau.
2.
Conixer canons que parlen sobre la pau i els drets humans.
3.
Desenvolupar actituds obertes, tolerants i no violentes.
4.
Entendre la msica com a una activitat que no entn destereotips socials i rols
sexistes.
CONTINGUTS DIDCTICS
Conceptuals
1.
La Pau.
2.
Els drets humans.
3.
El dileg.
Procedimentals
1.
Audici de canons que parlen sobre la pau i els drets humans.
2. Aprenentatge destratgies, com ara el dileg, que permeten resoldre conclictes fora
del context escolar.
Actitudinals
1.
Mostrar-se participatiu.
2.
3.
Respectar els companys.
MATERIAL
CD: Imagine
Primera activitat: (30 min.)
Presentarem, amb motiu del dia de la Pau, una sessi que va dirigida a analitzar els
continguts de certes canons que ens parlen sobre la pau. En primer lloc els parlarem
de situacions violentes, de guerra, etc. que es viuen actualment al mn. Caldr fer
mfasi en els Drets Humans, els quals van ser creats per lONU cap a lany 1948
exactament. El seu desconeixement per part de la societat i les institucions
competents en a questa matria fa que es produsquen escenes violentes que no poden
ser tolerades.
A continuaci escoltarem les canons Imagine (cd can 4), i presentarem la lletra
traduda al valenci. Desprs de la can sobrir un xicotet debat, el mestre el guiar
per mtij de preguntes fins arribar a una conclusi general amb els alumnes. Ac
presentem solament un fragment, amb unes lnies hi haur prou per als xiquets.
"Imagine"
de John Lennon
Imagina't que no hi ha propietat,
no s si podrs.
Que no hi ha enveja, ni tampoc fam,
22

_____________________________________________________________________________________
sin homes vivint en germanor.
Imagina't que tothom,
ho comparteix tot arreu del mn.
Dirs que sc un somniador,
per no sc l'nic;
i espero que algun dia t'unirs a nosaltres,
i aleshores, noms hi haur un sol mn.
Imagina't que no hi ha cel,
s fcil si ho intentes,
Sense infern sota nostra
damunt nosaltres noms el cel blau.
Imagina't tota la gent
vivint la seva vida en pau....
Segona activitat
En acabar descoltar la versi dimagine i analitzar-la, aprendrem per imitaci la can
Koleoko, popular del Senegal. Es cantar amb sl.labes inventades pel mestre. Aplicarem
lobstinat rtmica la can, podem utilitzar el pal de pluja com a fons sonor.
23

_____________________________________________________________________________________
SEGONA SESSI
OBJECTIUS DIDCTICS
1.
Repassar lobstinat rtmic i la can del dia anterior.
2.
Conixer i desenvolupar les possibilitats sonores dels instruments construts.
3.
Conixer la tcnica de percussi elemental per a executar els instruments.
CONTINGUTS DIDCTICS
Conceptuals
1.
Els instruments de percussi com a mitjans dexpressi musical.
Procedimentals
1.
Prctica amb instruments: coordinaci viso- motora.
Actitudinals
1.
Atenci i inters per conixer la tcnica dinterpretaci amb la flauta dola.
2.
Valorar la flauta dola com a un instrument de fcil s i accs.
MATERIAL
Instruments construts i la partitura de koko leo ko
ACTIVITATS
Primera activitat
Breu recordatori de lorigen dels instuments construts i la tcnica per a tocar-los:

- Col.locaci del cos i del cos i de les mans.
- Emissi del so.
- Respecte i conservaci
Segona activitat
Interpretaci i perfeccionament de la pea comenada el dia anterior.
Tercera activitat
Audici de la can Un Himne per no guanyar de Lus Llach i xicotet debat sobre el seu
significat . Aquesta lescoltarem i cantarem, per sols la comentarem per damunt per la
complicaci, s a dir, sols sanomenar el significat.
Un himne per no guanyar
(Llus Llach)
Un himne per no guanyar
per no vncer mai fent la guerra
que malmena tota ra que ens pugui fer lluitar...
Deixa'm doncs cantar
aquest himne per no guanyar.
Noms som si vosaltres sou vida,
sols tenim si podem compartir-la.
Que de res no ens val
la vida en la mort,
la pau en la por...
24

_____________________________________________________________________________________
Deixeu-me aix doncs cantar...
TERCERA SESSI
OBJECTIUS DIDCTICS
1.
Aprendre una dansa del mn.
2.
Fomentar la interacci i socialitzaci entre lalumnat.
CONTINGUTS DIDCTICS
Conceptuals
1.
La dansa i el cant com a mitj dinteracci social i coneixement daltres cultures.
Procedimentals
1.
Aprenentatge duna dansa amb una can popular dustria.
2.
Acompanyament a la can anterior mitjanant instruments de carcter rab.
3.
Reps de la can i obstinat de Koko leo Ko.
Actitudinals
1.
Inters i respecte pels costums i manifestacions artstiques daltres cultures.
2.
Implicaci en les tasques de classe.
MATERIAL
Msica del cd. La tedesca (CD Ara va de Bo).
Partitura de Koko leo Ko.

ACTIVITATS
Primera activitat
Dansa sobre la msica prpia dustria (Tedesca), apareix en la can nmero 6 a dins
del cd adjunt.
Tedesca
(Astria)
PASSOS DE DANSA
Pas de vals.
SITUACI
En parelles.
POSICI
Agafats de les mans.
COREOGRAFIA
A 8C
Ballar vals.
25

_____________________________________________________________________________________
B 8C
Les parelles, posades de cara, piquen amb les mans:

les prpies cuixes
les prpies mans
i mans dretes.
Sagafen pels colzes drets i fan tota una volta
i tornen a picar
les prpies cuixes
les prpies mans
i mans esquerres.
Sagafen pels colzes esquerres i fan una volta.
Aquesta evoluci es fa dues vegades.
Segona activitat
Reps de la partitura de Koko leo ko i el seu obstinat.
26

_____________________________________________________________________________________
QUARTA SESSI
OBJECTIUS DIDCTICS
1. Aprendre la can Avui he tingut un somni que parla sobre la pau.
2. Realitzar companyaments rtmics a la msica anteriorment descrita.
3. Col.locar i tocar correctament els instruments de percussi utilitzats.
CONTINGUTS DIDCTICS
Conceptuals
1. La pau.
2. Els instruments de percussi,
Procedimentals
1. Realitzaci dun acompanyament rtmic a partir de la msica de la pau.
2. Realitzaci amb el mestre dexercicis deco i de pregunta- resposta que continguen les
cl.lules rtmiques treballades.
3. Escriptura musical
Actitudinals
1. Atenci i escolta activa.
2. Valoraci de la lectografia musical.
3. Respecte a les creacions prpies i alientes.
4. Cura i conservaci dels instruments en general.
MATERIAL
Canons amb temtica de la Pau.
ACTIVITATS
Primera activitat
Es realitza laudici i aprenentatge per imitaci de la can de la pau.
Comentem el significat de la can.
Improvisem tots junts un obstinat rtmic a la can escoltada.
Acordem un obstinat rtmic entre tots nosaltres i el transcrivim a la pissarra.
Cantem i toquem junt a canons amb temtica de la pau.

2a Activitat
Fem una xicoteta historieta entre tots els alumnes, a partir de la qual, la dramatitzem i
posem en prctica les canons, danses i obstinats rtmics apresos en aquesta unitat
didctica. Nosaltres proposem aquesta a mode dexemple (extreta de:
http://www.bcn.es/santandreuteatre/pdf/catala/FitxaEstaquirotTeatre.pdf)
LA HISTRIA
Vet ac que una vegada hi havia un ratol que vivia a les
clavegueres, per ell no era com els altres, doncs li agradava
tenir-ho tot molt net i endreat, i aix que cansat de la brutcia , va
decidir sortir per descobrir que hi havia fora del seu cau.
27

_____________________________________________________________________________________
La seva aventura no va ser fcil. La ciutat era plena de cotxes
tenia por que el trepitgessin, aix que clavegueres avall va arribar
fins el mar i va pujar en un vaixell.
Tot viatjant va anar a parar a un lloc que... all si que era net i
blanc! Era lfrica, per feia molta calor, i tot i que es va fer
amic dels moros i els camells va haver de marxar.
Viatjant amb un globus va anar a parar a una illa on hi feia molta
calor, va trobar unes mones que tenien moltes ganes de jugar i
el feien enfadar i cansat de tanta calor va decidir marxar.
Va poder pujar en una avioneta , per un gran vendaval el va fer
aterrar al bosc, all va trobar un personatge sorprenent, un
hmster, junts van buscar rovellons i varen menjar, per en
aquell lloc plovia molt sovint i va decidir continuar caminant
buscant un altre lloc.
Va veure un tren, i hi va pujar. El tren era ple de caixes i es va
posar a descansar dins duna delles. Aix, va continuar el viatge
dins daquella caixa, de tren en tren, de cami a cami, fins que
va anar a parar en una agncia de transports.
En aquell magatzem shi va trobar molt b: a lestiu, quan fa calor,
all si est fresquet. En canvi, a lhivern shi est molt calent.
Sempre t menjar i la feina tamb li agrada. I quan vol anar de
vacances, es posa dins una caixa i viatge per tot el mn. All ha
trobat molts amics i companys que tamb hi viuen.
APROFITAMENT DIDCTIC DE LA NARRACI
1. Vocabulari de lobra: neu, pluja, vent, tif, tren, cotxe, moto,
vaixell, mones, pingins,...
2. Parlar de lobra i fer preguntes de comprensi.
3. Fer memria dels personatges que han sortit i qu feien.
4. Qu ha pescat el ratol? Qu volia pescar?
5. Per qu el ratol no sha quedat amb els pingins?
6. Com sha resguardat del fred?
7. Per qu no sha quedat amb les monites?
8. Per qu no sha quedat amb el mocallos?
9. Parlar dels mocs al nas i la necessitat de mocar-se.
10. Qu tenia el ratol per tapar-se de la pluja?
11. Descriure els ambients i el temps que feia a cada lloc.
12. Veure i observar els el temps que fa.
13. Relacionar el temps climatolgic amb les poques de lany.
14. Lestiu s per anar a la platja. I a lhivern es pot anar a la neu.
15. Observar la temperatura dun termmetre.
16. Fer un grfic amb una fletxa mbil per marcar el temps que fa
cada dia: pluja, nvols, sol,...
17. Fer que els nens expliquen el conte.
18. Fer que expliquen situacions que han viscut amb inclemncies
28

_____________________________________________________________________________________
meteorolgiques.
19. Fer que expliquen viatges que han fet i amb quins mitjans de
transport.
20. Recordar una de les canons i provar de cantar-la.
21. Dibuixar els personatges, o b fer algun dibuix sobre el conte.
22. Amb un dibuix fer una ombra xinesa.
23. Construir un titella, amb un pot de iogurt i una bola de suro.
24. Parlar del reciclatge, dels mobles que tenia el ratol a casa seva
(el sof, la taula, la butaca...)
25. Provar de fer una casa, per jugar, amb una caixa de cart.
29

Com Sona El Reciclatge

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Com Sona El Reciclatge

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Com sona el reciclatge?