Creador y Cultura

El creador i la
cultura
Clara Gar Aguilera
PID_00186131
UdG PID_00186131
Cap part d'aquesta publicaci, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada,
reproduda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitj, tant si s elctric com
qumic, mecnic, ptic, de gravaci, de fotocpia o per altres mtodes, sense l'autoritzaci
prvia per escrit dels titulars del copyright.
El creador i la cultura
UdG PID_00186131
ndex
Introducci..................................................................................................
Objectius.......................................................................................................
1.
Aspectes generals del creador com a professional....................
1.1.
Optar per l'art, una decisi individual, atpica i arriscada ..........
1.2.
La convivncia del creador amb ''el mn'' ..................................
1.3.
La creaci com a professi i el perfil de l'artista: el creador

com a autnom i com a treballador ...........................................
10
Las xarxes d'artistes, lobby i cooperaci ......................................
12
1.4.1.
Defensa gremial dels interessos professionals ...............
12
1.4.2.
Comunicaci, informaci, canvi i intercanvi ................
14
1.5.
Presncia en la societat i orientaci poltica de la cultura ..........
14
1.6.
Circuits institucionals i circuits independents ...........................
15
Las arts visuals, el mercat i el circuit expositiu........................
17
2.1.
Museus, centres d'art, galeries: el mercat de les arts visuals ........
18
2.2.
Les poltiques d'arts visuals i el paper dels artistes .....................
19
2.3.
Especificitats de la videocreaci ..................................................
23
1.4.
2.
3.
4.
5.
Las arts escniques: del teatre i l'auditori a la ciutat i el

territori.................................................................................................
25
3.1.
Les poltiques d'arts escniques: el paper dels artistes ................
27
3.2.
Els festivals i els cicles de msica, teatre, dansa i circ .................
27
3.3.
Espectacles fora de format: performance, multimdia, circ

contemporani i arts de carrer .....................................................
28
El mn de la literatura....................................................................
29
4.1.
La poesia, un art d'gora .............................................................
30
La creaci a Internet........................................................................
32
5.1.
La participaci i la creaci horitzontal .......................................
34
5.2.
El netartista com a intermediari i agitador social ........................
35
5.3.
Aspectes del netartista en l'esquerda digital ................................
36
5.4.
La polmica per la neutralitat i la llibertat de la xarxa ...............
36
UdG PID_00186131
Introducci
Aquest text est pensat per a introduir l'estudiant de Gesti cultural en el mn

dels artistes i per a ajudar-lo a mirar tamb amb els ulls del creador.
L'artista s molt important en la cultura contempornia. En el context del
programa de Gesti cultural que estem treballant, creiem que l'estudiant ha de
tenir l'oportunitat d'observar tamb des del punt de vista del creador a l'hora
d'integrar-lo en projectes culturals molt diversos, que inclouen professionals,
intellectuals i industrials diferents.
Malgrat que veurem alguns dels aspectes ms especfics de les arts visuals, les
arts escniques, l'escriptura literria i la creaci digital, cal assenyalar que en
aquest text la idea no s etiquetar les necessitats especfiques de cada branca
de l'art, sin oferir al futur gestor cultural una visi de l'"esperit de l'artista"
en el context de la societat i independentment de les caracterstiques de la
seva especialitat concreta. Aix s aix perqu l'art s ms que una professi
especialitzada: encara que la professionalitat i l'especialitzaci sn tamb necessries, l'art s sobretot una actitud davant la vida i el mn.
Un altre aspecte que no s'ha d'oblidar s que l'artista contemporani s un professional extraordinriament sensible al medi i als canvis del seu entorn, ja
que una part de la feina que duu a terme consisteix a absorbir com una esponja
aquests canvis i transformar-los en obra (alegre, interrogant, reivindicadora,
participativa, etc.).
Per tant, tot el que direm s'ha de considerar com l'equipatge per a emprendre
el cam del coneixement de l'artista i no com el mobiliari d'un lloc on s'ha
arribat. Hem d'entendre l'esperit i l'actitud de la creaci, mentre que les dades
i els exemples que proporciona el text s'han de prendre ms aviat com qui
estn el palmell de la m i sent tota la pluja per mitj d'unes quantes gotes.
Si s'entn b el procs, els exemples no s'esgotaran amb els que es proposen i
l'estudiant continuar trobant casos en el seu cam, com qui coneix el bosc i
sap on sn els bolets i els troba tardor rere tardor, sempre al mateix lloc per
sempre de manera diferent.
Personalment, el ms bonic que m'ha ensenyat la feina de gesti amb creadors
s poder exercir la professi de gestora cultural amb la mateixa actitud que
una artista fa la seva obra. Sens dubte no s l'nica lli possible, ni potser la
ms prctica, per, en tot cas, s una lli emocionant i nica que em va fer
entendre la professi com una autntica aventura de viure.
UdG PID_00186131
Objectius
1. Conixer millor el punt de vista de l'artista i l'opci professional de l'art.

2. Entendre la manera com poden contribuir els creadors a diversos aspectes
de la societat contempornia: creixement personal, conscincia, creativitat, cohesi social, lluita contra la desigualtat, dileg intercultural, etc.
3. Tenir recursos per a pensar en la manera d'apropar la feina de l'artista al
pblic i de vertebrar una participaci veritablement horitzontal.
4. Fer-se una idea de les especificitats professionals de la creaci i entendre
el que es pot fer, o no, quan els creadors participen en projectes culturals
interdisciplinaris.
5. Iniciar-se en el coneixement de les plataformes cooperatives d'artistes i
creadors, ja que aporten no tan sols millores en aspectes d'inters collegial
sin tamb, i sobretot, elements molt valuosos per a unes poltiques culturals i socials de futur.
UdG PID_00186131
1. Aspectes generals del creador com a professional
El creador, com a autor de l'obra, s la primera pea del procs artstic. Aix
sembla una obvietat, per a la prctica sovint s'oblida, especialment en els
projectes de gran format, quan es requereix una gran complexitat de recursos
humans per a la producci; espais i materials per a la realitzaci de l'obra, i
esforos extraordinaris per a fer-ne la difusi pblica.
Malgrat que el mn dels artistes se'ns presenta envoltat d'una aurola de prestigi, i a pesar, tamb, que l'art s una de les professions en qu la individualitat brilla amb ms intensitat, la realitat del creador "darrere l'escenari" s una
altra: el mn de les indstries i de la gesti cultural de vegades s poc adequat i poc atent a les necessitats dels artistes, al seu ritme de treball i a les exigncies especfiques de l'obra d'art. Darrere de l'arquitecte, l'impressor, el fuster, l'electricista industrial, el transportista o el que fa de relacions pbliques,
l'artista apareix de vegades com una figura a contraclaror, en la penombra.
Els creadors tenen, com tots els professionals, particularitats en la seva metodologia de treball, que cal conixer si es busca una cooperaci efica i harmoniosa en un projecte. De fet, els artistes tenen maneres de treballar diferents
de les de la majoria dels professionals; generalment sn ms flexibles amb el
temps, ms lliurats a la dedicaci, ms irregulars en els processos de producci i ms imprevisibles en els resultats. Aquestes caracterstiques, encara que
varien molt d'una persona a una altra, sn prpies de l'art, una professi que
compromet el pensament, la creativitat, la sensibilitat, les emocions i la intuci en el procs d'investigaci i de producci d'una obra.
El creador s un treballador ms. La seva passi per la feina que fa en cap cas
no exclou la compensaci econmica que en rebr. Com que el fet de mostrar
pblicament la feina de l'artista contribueix a la seva difusi i promoci, de
vegades es pensa que amb aix n'hi ha prou per a retribuir-lo, per en la majoria dels casos no s aix.
De vegades tamb s'oblida el creador a l'hora d'establir calendaris de producci
dels projectes, condicions de treball, espais, etc. El ritme de l'art no sempre s
el de l'oficina, l'empresa o la indstria. Cal fer compatible el funcionament de
tots els calendaris i els temps de l'artista en l'organigrama.
I, finalment, cal entendre el paper del creador com un professional holstic,
en cert sentit no especialitzat. La seva professi s mplia, abasta moltes rees del coneixement; per aix, sovint, en el procs de la seva obra adquireix
compromisos amb l'educaci, la poltica social, la salut pblica o la sociologia
comunitria.
UdG PID_00186131
D'aquesta manera, i aix s un aspecte molt positiu, la creaci no tan sols

s'ha d'entendre com una font d'experincia o de bellesa, sin tamb com un
instrument important per a l'aprenentatge i l'educaci, per a la mediaci comunitria, per al coneixement interior i el restabliment psquic de les persones i per a la comunicaci social. Escoltar, mirar, llegir creacions s bo per al
desenvolupament equilibrat de les persones i de les comunitats, i participar
d'aquestes creacions tamb ho s.
No obstant aix, educar, comunicar, crear identitat o ajudar a crixer no sn
les tasques principals dels artistes. La seva feina s crear l'obra. Aconseguir que
aquesta es difongui, estigui viva, sigui educadora i profitosa per a les persones
s una part de la tasca dels gestors culturals. Els qui treballen amb artistes
poden difondre i ampliar aquest poder educatiu, comunicatiu i cohesionador
de la creaci en favor dels usuaris, les comunitats i la societat a la qual pertany
l'obra.
1.1. Optar per l'art, una decisi individual, atpica i arriscada
En totes les professions i en totes les capes de la societat no tan sols en el
mn de l'art hi ha una minoria de persones que viuen molt intensament
la seva feina i que en gaudeixen alhora que hi lliuren tot el seu esfor. Per
a aquestes persones la feina s ms que una manera de guanyar-se la vida.
s coneixement i aprenentatge, camp d'experimentaci, passi i risc, espai
d'expressi emocional i terpia harmonitzadora per mitj de la qual l'individu
que treballa troba el seu lloc en el mn i l'habita amb alegria.
Per a aquestes persones el fet de poder fer el que fan, aconseguir els mitjans
per a dur a terme la feina amb excellncia i, finalment, poder compartir-la
amb la comunitat s ms important que l'allicient de guanyar diners, adquirir
fama o incrementar el seu benestar i seguretat.
Tot i que hi ha gent amb aquest perfil en totes les professions, en alguns
collectius professionals hi ha un nombre ms gran d'aquestes persones; per
exemple, els cientfics, alguns esportistes, religiosos o professionals de la salut.
Per a molts d'aquests, el seu objectiu o missi professional s alguna cosa ms
que guanyar-se la vida. Un gran nombre d'artistes s'inclou en aquest grup.
El treball de l'artista s alliberador, li obre camins, l'ensenya i l'ajuda a viure a
mesura que es compromet cada vegada ms amb la seva obra. Per, per aquest
mateix motiu, l'artista s un professional de vegades frgil i vulnerable davant
les exigncies del mn i del mercat. No est disposat a sobreviure d'una altra
manera i, per tant, pot arribar a fer enormes concessions materials per a dur a
terme la seva obra. En aquest sentit, est permanentment en situaci de risc de
precarietat, sobretot si tenim en compte que l'oferta de professionals de l'art
en el mercat ha crescut exponencialment en els ltims cent anys, i que les arts
UdG PID_00186131
sn serveis i bns molt importants per dels quals es prescindeix quan hi ha

altres necessitats ms immediates, com ara l'habitatge, l'alimentaci, la salut
o l'educaci formal.
Igual que els altres professionals de la societat, l'artista produeix amb la seva
obra plusvlua, que es concreta en creaci, coneixement i patrimoni.
1.2. La convivncia del creador amb ''el mn''
L'artista s sovint un treballador per compte propi que ven les seves idees i la
materialitzaci d'aquestes; tanmateix, tamb hi ha molts artistes que treballen
per compte d'altri, o dins d'un grup, com per exemple els actors de teatre, els
intrprets de msica, o els cmeres i els editors de cinema.
Histricament, l'artista ha estat un professional molt dependent de les variacions del mercat, dels desitjos dels mecenes (tant dels grans senyors com de
les institucions) i de la situaci poltica i socioeconmica de la comunitat en
la qual han viscut.
En altres temps, la vida va ser ms fcil per als artistes i artesans que tenien
coneixements per a realitzar i vendre el seu treball en un mercat equilibrat:
orfebres, pintors, msics, escultors, poetes. Tanmateix, hi ha molt pocs artistes
en la histria que hagin tret un gran partit econmic del seu coneixement.
Entre els artistes ha abundat gaireb sempre la classe mitjana o baixa i un creixement econmic molt modest. Fins i tot, algunes professions artstiques han
tingut un passat ms precari que l'actual; s el cas de la majoria dels ballarins,
les companyies de teatre i els msics, sobretot els intrprets.
Fins al segle XV no hi va haver en la cultura occidental diferncies entre artesans i artistes, autors i intrprets, ni valoraci individual de l'artista. L'artista
com a autor neix en el Renaixement.
En el segle XIX i al comenament del segle XX s'assoleix el punt culminant
d'aquesta consideraci social de l'artista individual. s el moment dels grans
poetes, dels cantants d'pera, dels pintors famosssims (com Picasso, Van Gogh
o Matisse), de ballarins com Nijinsky i actrius com Sarah Bernhardt. El mn de
les estrelles, l'exponent ms emblemtic de les quals s Hollywood, procedeix
d'aquesta situaci social de l'art vuitcentista. Tal com brillen els estels en la nit,
la societat d'aquell temps va voler que els seus artistes brillessin i s'enfosqus
la comunitat que els havia originat. D'aquesta manera, l'individu va desplaar
el grup.
UdG PID_00186131
10
1.3. La creaci com a professi i el perfil de l'artista: el creador

com a autnom i com a treballador
Com tants altres professionals liberals, el creador pot vendre el treball que realitza de dues maneres diferents. Pot produir la seva obra i vendre-la desprs al
mercat, o b acceptar un contracte per a treballar per compte d'altri. Totes dues
opcions depenen, en la major part dels casos, de la idiosincrsia del treball, s
a dir, de la importncia de la inversi que cal per a produir l'obra, del valor
dels materials, dels recursos humans necessaris i tamb del tipus de client.
L'artista que treballa com a autnom sol fer-ho amb inversions petites, sovint
necessita noms el treball que duu a terme. s el cas, per exemple, d'un pintor
que pinta un quadre o d'un escriptor que escriu un llibre. En la distribuci
de l'obra poden intervenir intermediaris, com ara galeristes o editorials, per
generalment aquests professionals venen una obra que ja est acabada.
Quan una obra s gran i complexa, com per exemple una escultura pblica,
un gui per a una pellcula o una coreografia, normalment una empresa o
una instituci contracta l'artista perqu, com a treballador del projecte, dugui
a terme un encrrec que es formalitza en un contracte.
Entre els dos extrems hi ha molts termes mitjans, ja que l'artista autnom
tamb estableix contractes amb els intermediaris i amb els clients. A ms, en
tots dos casos hi ha qestions de drets d'autor, econmics i morals, que poden ser independents del tipus d'acord que es faci amb l'artista. Malgrat tot,
les condicions de treball, els riscos laborals i moltes altres circumstncies sn
diferents en l'artista autnom i en l'artista contractat.
Els gestors culturals treballen en rees en les quals sovint cal estudiar la modalitat ms adequada a cada programa o projecte artstic. El seu paper s molt
important perqu moltes vegades s responsabilitat seva establir les condicions en qu treballar l'artista.
Hi ha una tercera situaci, cada vegada ms freqent, en qu un grup d'artistes
s'uneix per a la creaci i producci d'una obra complexa. En algunes obres
com un espectacle de dansa o teatre, una font pblica o una videocreaci s
necessria la contribuci de diversos artistes i tamb d'industrials i altres professionals per a poder-les executar. En aquest cas l'equip d'artistes que dirigeix
el projecte es pot organitzar en estructures professionals que li permeten actuar
amb una sola veu davant els seus intermediaris i clients. Aquestes estructures
professionals funcionen com petites empreses o com associacions i cooperatives a l'interior de les quals la feina est distribuda de diverses maneres.
Avui dia podem veure en les nostres societats totes les modalitats de producci
d'art possibles. Tenim l'artista que pot produir l'obra ntegrament tot sol i, fins i
tot, de vegades la munta, la mostra i la ven. Tamb hi ha els grups d'artistes que
11
UdG PID_00186131
necessiten cooperar entre si i treballar amb industrials, institucions, empreses

de comunicaci, collectius ideolgics, comunitats d'interessos, universitats i
escoles.
Model de contracte per a espectacles musicals
(1)
A la pgina web d'El msico en forma , creada per msics per a msics, podem trobar un
model de contracte molt senzill per a la realitzaci d'un espectacle musical.
El msico en forma: http://

www.elmusicoenforma.com/
Hi ha centenars de models possibles de contracte, per en cada cas hi ha diversos aspectes que han de quedar clars i consensuats per les dues parts. Les
qestions ms importants d'un contracte d'espectacles, sempre des del punt
de vista de l'artista, sn:
La representativitat de qui signa el contracte.
El respecte a la normativa vigent en els mbits fiscal i laboral.
El deure que t l'artista de lliurar material promocional per a la difusi del

concert (dossier, fotografies, msica, vdeos etc.).
El comproms que adquireix l'artista amb el programador, especialment

si el seu espectacle s una estrena (no difondre'l abans d'hora, o no estrenar-lo abans en un altre lloc, etc.).
El deure que t el contractant de tenir a punt tot el material tcnic especificat en un document que s'anomena especificaci tcnica (rider).
El deure de l'artista de realitzar l'espectacle com est previst en el projecte

o en el dossier.
La manera de resoldre les qestions imprevistes si l'espectacle no es pot

dur a terme per causes alienes tant a l'artista com al contractant (malaltia,
fenmens atmosfrics, errors tcnics, falta de pblic, etc.).
Qestions referents a drets d'autor.

Models de contracte per a artistes visuals
(2)
2
En la pgina web de Bones prctiques professionals en les arts visuals es mostren models de
contracte per a artistes visuals amb centres d'art o galeries, en modalitats molt diferents.
Ats que el mn de les arts visuals i el mn de les arts escniques sn tan

diferents, val la pena fer un cop d'ull als contractes respectius.
En el cas dels artistes visuals, les efemrides el que pot succeir un dia concret
sn menys importants que el resultat material de l'obra, ja que la realitzaci
d'una pintura, una escultura o una installaci depenen poc de les condicions
temporals. En canvi, els drets morals dels artistes visuals sn ms complicats
Bones Prctiques Professionals a les Arts Visuals: http://

bonespractiques.aavc.net/
UdG PID_00186131
12
que els dels escnics, perqu la seva obra circula pel mn d'una manera molt
independent d'ells. Tamb hi ha qestions d'exclusivitat, promoci, etc. que
varien lleugerament i d'altres que no canvien, com les qestions laborals i
fiscals.
1.4. Las xarxes d'artistes, lobby i cooperaci
Els artistes cada vegada estan ms ben organitzats. Histricament es reunien
en gremis que corresponien a les diferents disciplines artstiques o oficis, com
s'anomenaven en el passat. Des de la segona meitat del segle XX, aquestes
estructures associatives han crescut molt i han deixat de dedicar-se exclusivament a la defensa dels interessos estrictament gremials per a influir i decidir
tamb en les esferes poltiques i socials de la comunitat.
Els artistes han creat xarxes i estructures de cooperaci amb tres finalitats principals:
1.4.1. Defensa gremial dels interessos professionals
El primer objectiu, la defensa dels interessos professionals, ha donat lloc a
associacions collegials i de perfil sindical que en molts aspectes s'assemblen a
les d'altres professionals, com els metges, els advocats o els arquitectes.
Els interessos professionals dels artistes estan relacionats amb la seva situaci
laboral molt particular perqu sol ser inestable i intermitent, la protecci
d'un entorn especfic per a la investigaci i la innovaci, el seu rgim fiscal,
l'exhibici i conservaci correctes del seu treball i els drets d'autor, un aspecte
que en aquest moment viu canvis i transformacions radicals.
Amb aquest objectiu, les associacions i xarxes professionals d'artistes de la
Uni Europea van promoure que la Comissi de Cultura i Educaci del Parlament Europeu presents, l'any 2007, una proposta de resoluci per a la creaci
de l'Estatut de l'Artista, en qu es demana als estats membres:
"[...] que promuevan el desarrollo de un entorno jurdico e institucional con el fin de
apoyar la creacin artstica mediante la adopcin de un conjunto de medidas coherentes
y globales que incluyan la situacin contractual, la seguridad social, el seguro de enfermedad, la fiscalidad directa e indirecta de conformidad a la normas europeas. Y subraya la
conveniencia de tomar en consideracin la naturaleza atpica de los mtodos de trabajo
del artista concluyendo que el reto de una poltica cultural europea consiste en construir
un entorno cultural dinmico, de creacin y de innovacin en todos los mbitos artsticos, lo cual no ser posible sin ofrecer a los artistas las garantas sociales que se conceden
a los dems trabajadores europeos."
Parlamento Europeo - Comisin de Cultura y Educacin, PROYECTO DE INFORME sobre
el estatuto social de los artistas. Parlamento Europeo, 2007.
En aquest moment, diversos estats de la Uni Europea treballen en la redacci

d'aquest Estatut, que ha de regular les relacions jurdiques, fiscals i laborals
dels artistes d'una manera coherent i unificada.
UdG PID_00186131
13
L'Estatut de l'artista i l'IAA

Estatut de l'artista i l'IAA/AIAP3 en la Comunitat Europea.
24/06/2009
Alguns pasos del nostre entorn han desenvolupat un text o un conjunt de disposicions
legals conegudes com a Estatut de l'artista o Estatut del creador, que regulen les condicions
socials, laborals, fiscals i, de vegades, de drets d'autor dels artistes de totes les branques
de la creaci.
Els mbits d'actuaci d'aquest tipus de documents o normatives poden ser:
Tracte fiscal de l'artista i de la seva obra.

Adscripci al sistema de la Seguretat Social.
Drets d'autor.
Contractaci i bones prctiques professionals.
Arbitratge.
Formaci reglada i contnua.
Alguns d'aquests captols presenten problemtiques especialment apressants per a la majoria dels artistes visuals espanyols, que reclamen la intervenci de les nostres associacions per a aconseguir canvis en la legislaci i millores en el tracte professional. Tanmateix,
en el nostre pas la capacitat o competncia legislativa sobre una bona part d'aquests
mbits correspon a l'Estat de manera exclusiva, i les comunitats autnomes res, o molt
poc, hi poden fer. La Uni d'Associacions d'Artistes Visuals (UAAV) s l'instrument que
hem creat les associacions autonmiques per a afrontar els problemes el marc de resoluci dels quals s estatal o europeu. De manera que l'UAAV t davant seu el deure i la
responsabilitat d'afrontar aquesta problemtica.
De la mateixa manera, no s'ha de perdre de vista que en general els "estatuts de l'Artista"
no s'ocupen noms de l'artista visual. Inclouen els dos grans grups d'artistes o creadors
en general: els que treballen de manera autnoma (professionals) i els que treballen a
compte de tercers (assalariats), que requereixen tractes fiscals i d'adscripci al sistema
de la Seguretat Social diferents, incloent-hi, finalment, aspectes troncals o comuns. Els
"estatuts" afecten, per tant, els artistes de les arts escniques (teatre, ball, msica, circ...),
literries, visuals, etc.
Finalment, alguns dels aspectes tractats es poden o s'han de tractar des de la perspectiva europea. La modificaci de determinats impostos (per exemple, l'IVA) o de propietat
intellectual requereix un acord en el marc de la Uni Europea.
Es dna la circumstncia que la proposta d'elaborar un Estatut del creador figura en el
programa electoral del PSOE amb qu es va presentar a les eleccions el 2007.
Qu s l'AIAP?
L'Associaci Internacional d'Arts Plstiques (IAA/AIAP) s una organitzaci no governamental que mant relacions operacionals amb la UNESCO i que comprn essencialment
artistes de les disciplines segents: pintura, escultura, arts grfiques, i artistes que utilitzen altres mitjans d'expressi en les arts visuals.
Els objectius de l'Associaci sn estimular la cooperaci cultural internacional entre els
artistes de tots els pasos, nacions o pobles, i millorar la situaci econmica i social dels
artistes a escala nacional i internacional i defensar els seus drets morals i materials.
L'estructura de l'AIAP s semblant a la de la UNESCO. Aix permet relacionar, donar
a conixer i confrontar la vida de l'art i els artistes en el mn, per mitj de reunions,
seminaris i exposicions, en un ideal de pau, tolerncia i participaci. L'AIAP discuteix i
prepara les propostes que sn transmeses per la UNESCO als governs dels estats membres.
Nota extreta de la pgina web d'Artistes Visuals Agrupats Castella i Lle - AVA
(3)
IAA/AIAP: http://www.aiap-iaa.org/
UdG PID_00186131
14
1.4.2. Comunicaci, informaci, canvi i intercanvi

El segon objectiu de la cooperaci associativa entre artistes t relaci amb la
necessitat d'intercanviar informaci, de compartir les tasques creatives, de debatre les experincies, d'afavorir la mobilitat dels artistes en el territori i d'obrir
l'accs a certes rees del coneixement com les tecnolgiques, que en alguns
casos t un preu extraordinriament elevat.
Per a aquesta finalitat s'han desenvolupat un gran nombre d'estratgies. Algunes han estat posades en marxa pels artistes de manera independent; d'altres
han estat elaborades en cooperaci amb institucions pbliques i privades.
Formen part d'aquestes estratgies les residncies d'artistes i els programes
d'intercanvi, que permeten a molts creadors desplaar-se a llocs llunyans i
compartir la feina que duen a terme amb altres artistes o amb professionals de
diferents sectors i amb el pblic de llocs diversos.
Tamb formen part d'aquestes estratgies les bases de dades i les pgines web
de molts sectors de l'art, en les quals s'intercanvia informaci sobre recursos,
idees, procediments artstics, tcniques, models d'actuaci, i tamb oportunitats i formaci. Finalment existeixen moviments especfics de la creaci digital
que tenen a veure amb l'obtenci de coneixement tecnolgic, la liberalitzaci
del programari i la llibertat per compartir arxius, dades i creacions de carcter
principalment informtic i audiovisual. Ens n'ocuparem en parlar de la creaci en xarxa.
Res Artis
Res Artis4 s una xarxa mundial de residncies d'artistes. Va comenar als Pasos Baixos i
fou creada per artistes, encara que avui hi collaboren tota classe de professionals. Treballa
per la mobilitat dels artistes i l'eficcia de les residncies artstiques arreu del mn.
El Hervidero
Una entitat d'artistes asturiana, El Hervidero, va ser la promotora el novembre del 2009
de Zig-Bee, unes trobades de tots els espais d'art gestionats per artistes a l'Estat espanyol,
amb l'objectiu de crear una xarxa d'espais autogestionats d'artistes.
Centre de Creaci Contempornia Nau Cclea
Per a aprofundir ms en aquest tema es pot visitar tamb la retransmissi ntegra de les
trobades a la plataforma audiovisual del Centre de Creaci Contempornia Nau Cclea,
anomenada Cclea.tv.
1.5. Presncia en la societat i orientaci poltica de la cultura

Ms enll dels interessos estrictament laborals i collegials, els artistes contemporanis es preocupen de cooperar amb les institucions per intervenir en la poltica cultural, com a experts i tamb com a actors de les decisions i programes
que els incumbeixen, no tan sols a ells sin tamb a la societat en conjunt.
(4)
Res Artis: http://

www.resartis.org/
UdG PID_00186131
15
Les xarxes d'artistes es creen per a unificar esforos entre creadors i cooperar
amb les administracions i el sector empresarial i privat.
La seva influncia en els pasos de l'rea anglosaxona t una llarga trajectria.
Els art councils o consells de les arts existeixen des de fa molt temps en pasos
com el Canad i el Regne Unit5. Sn comits d'artistes, elegits per les plataformes i associacions d'artistes, que vetllen per la creaci i aplicaci de poltiques
culturals de qualitat generades en una atmosfera d'independncia de l'art res-
(5)
Canada Council for the Arts /

Conseil des Arts du Canada: http://
www.canadacouncil.ca/
Arts Council UK:
http://www.artscouncil.org.uk/
http://www.scottisharts.org.uk/
http://www.artswales.org.uk/
pecte dels vaivens de la poltica. El seu objectiu principal s, doncs, vetllar pel
desenvolupament independent i lliure de l'art davant la manipulaci poltica i
burocrtica. Les tasques i competncies assignades difereixen segons els pasos;
entre aquestes trobem la distribuci dels ajuts per a la creaci i la investigaci,
la realitzaci d'estudis sobre la situaci de l'art i la projecci de les arts en la
societat per mitj de poltiques pbliques de difusi, educaci i cooperaci en
els grans projectes governamentals de cultura i societat.
El Govern de Catalunya va aprovar el 2008 la creaci del Consell de les Arts6,
el primer consell de les arts de l'Estat espanyol, a instncies d'una plataforma
de ms de cinquanta associacions d'artistes de totes les disciplines.
En aquest sentit trobem tamb el Frum Europeu per a l'Art i el Patrimoni, que
s una de les xarxes d'artistes ms importants d'Europa. Agrupa associacions
de creadors i de gestors d'art amb la finalitat d'estudiar i tractar de resoldre
qestions pendents de poltica i legislaci en art, educaci, patrimoni i cultura, tant problemes que afecten la situaci social dels creadors com qestions
relacionades amb la preservaci, la innovaci i la qualitat de la cultura.
1.6. Circuits institucionals i circuits independents
Els pasos que han passat per crisis poltiques molt traumtiques tenen de vegades una societat civil alternativa que supleix la falta de poltiques socials i
culturals que les institucions no ofereixen. En aquestes societats s freqent
trobar una xarxa de centres i iniciatives independents que solen tenir una forta complicitat entre si, sorgida de la illusi pels projectes, i dels obstacles comuns que han hagut de salvar per tirar-los endavant.
Quan una situaci poltica es normalitza, l'estat democrtic ha de planificar
de manera sistemtica la xarxa d'equipaments i programes culturals que ha
estat suplerta pel circuit independent, potser durant dcades, per tal de ferla plenament pblica i dotar-la de la solidesa prpia de les institucions governamentals.
El natural s que totes dues xarxes, els objectius de les quals coincideixen en
la majoria dels punts, s'ajudin i es complementin, per aix no sempre passa.
(6)
CoNCA: http://www.conca.cat/
UdG PID_00186131
16
Els projectes independents que han aconseguit sobreviure amb enormes dificultats i sense l'ajuda de ning sn de vegades reticents a acceptar la
collaboraci de les institucions, tant per motius ideolgics com perqu en el
fons veuen els nous programes com una competncia deslleial que els traur protagonisme. En altres casos no sn tan desconfiats quant als objectius,
per sn incapaos d'adaptar-se a les formes burocrtiques que proposen les
institucions (presentaci correcta de pressupostos i factures justificatives dels
ajuts econmics, calendaris i programacions, relacions amb la premsa i amb
les altres institucions, etc.).
Al seu torn, els gestors responsables de l'Administraci que arriben un dia amb
un programa cultural sota el bra (centre d'art, auditori, cicle de teatre, lnia
de publicacions, centre cvic, pla per a joves) es mostren sovint poc sensibles
respecte dels projectes preexistents en els territoris on treballen. Sovint, quan
parlen de cooperaci, estan esperant que els collectius independents "cooperin" en els seus projectes. Sovint parlen abans d'escoltar i programen abans de
conixer.
Aleshores passa que els circuits institucionals i els circuits independents, que
en realitat tenen els mateixos objectius i es poden potenciar recprocament,
s'obstaculitzen en el territori que comparteixen. I aquest escenari s el ms
trist dels possibles.
Ms que dels artistes i de la societat civil que ha desenvolupat petites estructures en el territori, s tasca dels gestors que implanten programes de creaci,
investigaci, difusi i educaci de l'art detectar aquests circuits independents
en els seus llocs respectius, comptar-hi i, fins i tot, partir-ne per a implantar
les estratgies i els plans previstos. s una gran contradicci buscar la manera
d'apropar la cultura a la gent i d'estimular la participaci comenant per ignorar la xarxa local de creadors i gestors voluntaris. Al contrari, la collaboraci
dels dos circuits pot arribar a ser tan reeixida que finalment totes les entitats
siguin capaces de cooperar d'una manera efica.
Desprs de diversos intents que tenen ja una histria de quinze anys, tots els
centres de producci d'art de Catalunya (en els quals es produeix i s'investiga
en arts visuals, tecnologia, arts escniques, msica i art pblic) s'han unit en
una xarxa. s una xarxa petita i incipient, per t una cosa nova: per primera
vegada en la histria de Catalunya, la xarxa no fa distinci entre centres pblics i privats. El seu objectiu s unir esforos i compartir informaci i coneixement. Aix doncs, la Xarxaprod7 b mereix una visita.
(7)
Xarxaprod: http://
www.xarxaprod.cat/
UdG PID_00186131
17
2. Las arts visuals, el mercat i el circuit expositiu
De tots els sectors de l'art, el de les arts visuals potser s el que ha experimentat
ms canvis en els ltims cinquanta anys. Comenant pel nom, ja que fins fa
noms vint anys encara parlvem d'arts plstiques per referir-nos a la pintura,
l'escultura, el dibuix, les diverses tcniques del gravat i algunes arts aplicades.
Avui, en canvi, el sector anomenat de les arts visuals inclou, a ms de les disciplines esmentades, la videocreaci, les installacions, la performance, l'art corporal, les intervencions urbanes i paisatgstiques, l'art pblic i moltes formes
de creaci que barregen tcniques i recursos diferents.
Les arts visuals sn antigues, es remunten a les pintures rupestres i les figures de fang, pedra i fusta de les cultures ms remotes de la Terra. Al llarg de
milers d'anys, els artistes van treballar com a professionals especialitzats al
servei de la comunitat. La seva professi es barrejava amb la religi i la bruixeria, perqu la mgia de fabricar objectes i realitzar figures sempre ha fascinat l'home. D'aquesta manera, alguns homes de les cultures de caadors i
recollectors d'arreu del mn van quedar exempts de caar o conrear i es van
dedicar exclusivament a l'art.
Quan les societats evolucionen i s'organitzen en poblats, ciutats o comunitats feudals els artistes adquireixen aproximadament el mateix estatus de qui
encara avui anomenem artesans. Durant segles, les autoritats religioses i civils
van dictar les imatges i les escenes que havien de ser representades, de manera
que la temtica de l'art i el programa representatiu no eren tema de decisi
dels artistes. Pel que fa a la forma de les seves creacions, l'ofici que es transmetia de pares a fills i de mestres a alumnes marcava el cam que calia seguir.
Les tcniques es perfeccionaven lentament en els tallers i les pedreres, al ritme
dels descobriments tcnics i dels materials que es van anar renovant al llarg
dels segles.
Aix es van fer les vidrieres i les escultures de les catedrals, la resplendent orfebreria de tots els tresors reals, els tapissos i les sedes dels palaus i dels campaments militars, les talles i retaules de les ermites, els mosaics dels llocs sagrats, les miniatures multicolors dels manuscrits. En aquells temps, el concepte d'autoria individual era prcticament inexistent. Els artistes treballaven en
tallers coordinats per un mestre, i els tallers s'agrupaven en confraries.
En el Renaixement europeu, la situaci social del pintor i de l'escultor va canviar. La gent va comenar a interessar-se per les particularitats de cada artista
i per la creativitat individual que desenvolupaven en cada interpretaci plstica, en cada imatge. Aix va comenar un procs en el qual cada vegada ms
UdG PID_00186131
18
s'esperava de l'artista una mirada, una interpretaci, una "manera" exclusiva

de la seva persona individual, per sobre d'altres qualitats com l'habilitat tcnica o la riquesa dels materials emprats.
Els reis, els papes i els grans senyors encarregaven pintures i escultures i, en els
contractes, van comenar a exigir que l'obra fos realitzada no ja d'una manera
o d'una altra, en un taller o en un altre, sin per un artista concret, "de la seva
prpia m" o "del seu pinzell", com especifiquen alguns contractes de l'poca.
Contracte al pintor Domenico Ghirlandaio
En un fragment del contracte entre el prior de l'Hospital dels Innocents de Florncia
i el pintor Domenico Ghirlandaio, el 1485, es pot llegir que l'encrrec especifica que
Domenico "ha de fer bona (una taula) i que ha d'acolorir i pintar aquesta taula, totaamb
lasevam".
D'aquesta manera, a poc a poc va anar apareixent la figura de l'artista com a

autor i creador individual tal com la coneixem avui. s un procs parallel a la
valoraci dels individus com a productors individuals prpia del capitalisme
(i que es completar al final del millenni amb la valoraci dels individus com
a consumidors).
Molts burgesos i comerciants van comenar aleshores a fer tamb encrrecs als
artistes i les llars es van omplir de retrats, natures mortes i paisatges. Va nixer
el mecenatge i el costum de colleccionar pintura i escultura. En el segle XVIII
van comenar a aparixer els grans museus i, posteriorment, les galeries d'art.
Aquest procs va avanar al llarg dels segles fins a arribar, al final del segle
XIX i sobretot durant la primera meitat del segle XX, a trencar amb la tcnica,
amb l'ofici, amb la figura, amb la representaci i sobretot amb les disciplines
prpies de les arts plstiques. L'artista visual va desbordar la tela, la pedra o el
paper per a abastar amb la ment i la m el mn sencer.
2.1. Museus, centres d'art, galeries: el mercat de les arts visuals
Els museus i les galeries han estat tradicionalment els centres on s'han mostrat les arts visuals. A diferncia del museu, que sol ser de titularitat pblica
o institucional, la galeria s de titularitat privada, s un negoci. Encara que
alguns artistes venen la seva obra directament al pblic, la majoria ho han fet
per mitj d'un galerista o marxant que s'encarregava de la difusi i de la venda de l'obra. El contracte entre l'artista i el galerista ha adoptat moltes formes
diferents: l'artista pot ser un assalariat de la galeria i lliurar tota la seva obra
o una quantitat d'obra estipulada anualment a la galeria a canvi d'un sou. Es
pot establir, tamb, una relaci sense salari, en qu l'artista diposita les seves
obres a la galeria durant el temps d'una exposici per posar-les en venda. De
l'import de les obres venudes, que s per a l'artista, el galerista ret una comissi important (generalment, entre el 30% i el 60% del preu de venda) amb qu
afronta totes les despeses de promoci; les derivades de l'espai, el treball de
promoci, les despeses de representaci, etc. Les galeries d'art solen ser les pri-
UdG PID_00186131
19
meres clientes dels seus artistes comprant obra a preus inferiors als del mercat
i creant aix un fons que s'hauria de revalorar amb els anys i que constitueix
el patrimoni de l'empresa, el que s'anomena fons de la galeria o la collecci
realitzada a poc a poc al llarg dels anys.
Les galeries d'art es van crear al segle XIX i van tenir el moment lgid en diversos moments del segle XX, segons els llocs del mn. Encara avui continuen
essent una pea essencial de l'economia de l'art i un instrument fonamental
per a la difusi de la cultura. Tanmateix, moltes passen crisis molt profundes,
per moltes raons. Amb les transformacions de l'art que s'han produt al llarg
de l'ltim segle, l'obra dels artistes ha deixat de ser en molts casos objecte de
transacci. Hi ha moltes obres conceptuals, i altres d'efmeres, que transmeten
una idea, una emoci, per els materials de les quals no sn slids ni duradors;
per tant, sn difcils de vendre al preu que mereix la feina de l'artista i de la
galeria, si ms no difcils de vendre a un sol client. Moltes pintures tenen formats i dimensions difcils d'integrar a les llars per molt espai que tinguin. A
ms, avui dia el colleccionisme d'art comparteix protagonisme entre les classes altes i les empreses, amb noves formes de mecenatge.
D'altra banda, els valors del mercat de l'art s'han mundialitzat i han sofert
canvis drstics els ltims vint anys. A conseqncia d'aix, molta gent que
havia invertit la seva fortuna en art de vegades amb poc criteri, encara que
assessorats per crtics i marxants la va perdre en poc temps. L'art va deixar de
ser un valor segur en les carteres d'inversions. Si b el mercat de l'art continua
movent molts diners arreu del mn, la seva evoluci en el sector privat s cada
vegada ms difcil i el seu futur est cada vegada ms unit al dels museus i
centres d'art, en qu les inversions estan menys subjectes a la rendibilitzaci
estrictament monetria.
Quan va acabar la Segona Guerra Mundial, molts pasos aliats van incloure la
creaci de museus en els seus plans de reconstrucci i reorganitzaci social.
L'esperit democrtic sempre ha simpatitzat amb la cultura i l'art, i els governants van obrir molts museus com una part de l'oferta cultural que s'havia de
posar a disposici de tothom.
Sota el criteri de conservadors, curadors i crtics, el museu d'art contemporani adquireix anualment una quantitat determinada d'obres amb qu crea una
collecci. Tamb organitza exposicions que en alguns caos itineren per diferents circuits, activitats per als visitants (visites guiades, conferncies, cursos,
trobades amb els artistes), activitats educatives, publicacions, etc. En aquest
tipus de programes sovint t cabuda la participaci d'artistes i creadors.
2.2. Les poltiques d'arts visuals i el paper dels artistes
Avui dia gaireb tots els pasos tenen una poltica pblica d'arts visuals. Aquestes poltiques que inclouen el manteniment de museus i les seves colleccions,
xarxes de centres d'art contemporani, programes d'educaci i divulgaci arts-
UdG PID_00186131
20
tica, centres de producci i programes d'ajuts i estmuls a la creaci sn molt

diverses segons els governs, per totes tenen en com la idea que les arts visuals sn un patrimoni viu i collectiu i que la seva riquesa ha de revertir en
el gaudi i el creixement personal de les comunitats, afavorint la innovaci i
la creativitat dels artistes, d'una banda, i un accs democrtic de tothom a la
creaci artstica, de l'altra.
Les poltiques d'arts visuals giren entorn de quatre grans eixos funcionals:
Conservar. Mantenir i ampliar el patrimoni de la creaci visual mitjanant

la salvaguarda de les obres d'art que es tenen i l'adquisici de les que es
van produint.
Investigar. Afavorir tant l'estudi de les obres d'art que existeixen com la
investigaci per a la creaci d'obres noves.
Mostrar. Posar el patrimoni artstic a disposici dels ciutadans, tant en

el sentit de facilitar-los el gaudi directe, com d'educar per a la lectura i
l'apreciaci de l'art contemporani, especialment entre els grups susceptibles de quedar fora de l'accs a l'art per motius educacionals, d'exclusi
social, etc.
Crear riquesa. Utilitzar el patrimoni artstic per a crear ocupaci, per a

produir riquesa i com a motor econmic de la comunitat.
Aquestes quatre funcions de l'art es complementen i, sovint, tamb

s'interfereixen. Per exemple, hi sol haver interferncies entre conservar i mostrar, ja que la millor manera de conservar s la pitjor de mostrar, s a dir, tenir les obres tancades en un magatzem climatitzat. Com que, d'altra banda, el
pressupost pblic per a assolir aquests objectius s limitat, els gestors han de
triar sovint a favor d'una funci o una altra o, com a mnim, intentar repartir
els recursos de manera equilibrada.
Els artistes intervenen molt activament en els processos que s'estableixen per
a la consecuci d'aquests objectius, per aix, s molt important tenir-los en
compte quan s'estableixen programes i poltiques d'art. Sn els que realitzaran les investigacions que portaran a noves creacions, per aix, els programes
d'estmul a la investigaci creativa van adreats a ells. Tamb sn peces essencials en la tasca de mostrar i facilitar el coneixement de les seves obres, sn
educadors i intermediaris que poden ser molt importants i fer un treball molt
positiu a l'hora d'apropar l'art al pblic.
I, finalment, sn essencials quan es pensa en l'art com a motor econmic, ja
que la riquesa i l'ocupaci que es genera entorn de l'art procedeix originriament de la seva creaci.
UdG PID_00186131
21
Quin paper poden tenir els artistes visuals en un equipament cultural?

En la direcci d'un centre cultural, gran o petit, especialitzat en art contemporani, o no, s'hauria de tenir en compte sempre els artistes visuals. Quan vegem
la xarxa cultural d'altres disciplines artstiques com les escniques o les editorials, ens adonarem que tenen estructures organitzatives molt ms slides,
adequades i estables que les que tractem aqu: el teatre, l'auditori, els festivals
i les gires.
El circuit tradicional de les arts visuals passava pel museu, la galeria d'art i la
sala d'exposicions, per com hem vist, aquests equipaments actualment estan
en plena transformaci a causa de les caracterstiques especials de l'obra d'art
contempornia. Tamb s aix perqu des de les poltiques pbliques d'arts
visuals es pretn, precisament, democratitzar uns bns que durant molt temps
han estat propietat privada, com els quadres o les escultures. Ara pretenem, i
molts artistes tamb ho volen, que la seva creaci tingui lloc a prop de la gent,
que les obres es mostrin en un context que permeti al pblic entendre-les i
apreciar-les, que s'utilitzin com a instruments de creaci personal i dileg i
moltes vegades, fins i tot, que el pblic sigui coprotagonista de la creaci i no
tan sols el destinatari principal.
Aquest nou context s prometedor, per complicat. A diferncia dels msics
o els actors, que sempre van necessitar organitzar-se i treballar en equip per
a poder crear, els artistes visuals han roms durant molt temps treballant sols
al taller. Tamb, a diferncia d'aquests artistes, el pintor i l'escultor han tingut durant segles una clientela privada que es podia atendre de manera personalitzada. Per aix, moltes de les seves estructures associatives, les xarxes de
finanament, exposici i difusi de la seva obra sn recents i algunes estan
encara en rodatge.
Per aquest motiu, l'intermediari, el programador o el gestor cultural sovint no
disposa com en el cas del teatre, la msica o el llibre de les estructures adequades per a apropar l'obra visual al pblic; les ha d'inventar juntament amb
l'artista. Aquest procs s una espcie de "bricolatge de gesti" en qu encara
queda molt per experimentar i en qu es poden produir errors, perqu en molts
aspectes no hi ha una experincia prvia que avali les decisions. Tanmateix,
el resultat d'aquests processos pot ser molt ms enriquidor que si es parteix
d'equipaments i recursos tradicionals.
Les lnies principals perqu aix sigui possible sn les segents:
Investigar. Tant si sn grans o petits, s necessari crear programes

d'investigaci per als artistes i fomentar els que aprofundeixen en la comunicaci amb el pblic i en els interessos comuns: creaci o enfortiment
de la identitat de les comunitats, cohesi social, aproximaci intutiva a
les inquietuds dels individus i a les seves preguntes vitals, dileg intercultural, desenvolupament de la intelligncia creativa; en definitiva, instru-
UdG PID_00186131
22
ments per al desenvolupament integral de les persones i per al creixement

de les comunitats.
Aquests programes poden tenir la forma de concursos, ajuts a la investigaci creativa, activitats de trobada entre els artistes i la comunitat, bases de
dades i documentaci sobre el treball dels artistes en relaci amb la realitat
de la comunitat on viuen, programes de tallers oberts, cursos i seminaris,
participaci dels artistes visuals en els esdeveniments socials, afavorint aix una mirada diferent i nova que convisqui amb la tradicional.
Menoslobos.org
El web Menoslobos.org va sorgir arran d'un malestar relacionat amb la transformaci
d'una srie de poltiques de suport a la creaci en el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L'ha promogut un grup d'artistes. En un fragment del vdeo de la
Conversa oberta - part 1 realitzada el dissabte 17 d'octubre a Hangar, Teresa Badia comenta
(en el minut 9.38, segons el comptador del vdeo), en un debat sobre poltica cultural,
aspectes de la imatge de l'artista en la societat i parla sobre la posici cultural de l'artista
respecte a la investigaci.
Mostrar. s important que la comunitat pugui accedir al treball dels artistes visuals, especialment en llocs en qu no hi ha centres d'art ni galeries.
Per exemple, sovint, sobretot en les grans ciutats, els artistes tenen el taller
en barris molt allunyats del centre, on aconsegueixen grans espais a preus
assequibles. s important que els artistes no treballin en aquests llocs d'una
manera completament allada i s en part tasca dels administradors culturals proposar plataformes per a apropar el treball dels artistes al pblic i
posar a disposici de tothom la riquesa que s'amaga en els tallers.
Els nous programes d'exhibici i educaci de les arts visuals haurien
d'incloure estratgies perqu els artistes cooperin en la vida de la comunitat i posin la seva creativitat al servei de tothom, des de la promoci de
l'obra que s'exposa fins a la implicaci dels artistes en les transformacions
urbanstiques, la vida venal, les festes, les illusions i els problemes de la
gent.
Arreu del mn s freqent que els artistes obrin uns dies els seus estudis al
pblic perqu pugui veure l'obra en l'entorn on es produeix i aproximar-se
a l'artista i a les seves condicions de vida.
Programa d'estudis oberts
El Programa d'estudis oberts s un esdeveniment interessant d'obertura dels estudis d'arts
visuals que es duu a terme en diferents barris de Buenos Aires.
Crear riquesa. Com a gestors culturals, coneixent b els recursos artstics del nostre entorn, podem intervenir en els processos artstics amb
l'objectiu de crear riquesa: publicacions, viatges, esdeveniments, fires,
mostres, etc. poden ser motors dinamitzadors que en molts casos contribueixin a la promoci del territori o d'una comunitat en concret, a crear
ocupaci, a finanar projectes creatius, etc.
Els artistes visuals poden crear riquesa amb el seu treball de diverses maneres. D'entrada, la seva obra ja s riquesa i motor econmic, ja que s
UdG PID_00186131
23
susceptible d'incitar a viatjar per veure les obres, comprar-les o adquirir-ne

les reproduccions.
Tamb hi ha altres maneres perqu els artistes, pel sol fet de ser en un lloc,
el dinamitzin i converteixin en especialment atractiu i en el qual amb el
temps es pugui dur a terme tot un pla de reactivaci econmica.
En l'enlla segent en veiem un exemple.
Artspace
Artspace, als Estats Units, va comenar com un projecte dedicat a rehabilitar i crear espais
per a artistes, que aconsegu tamb dinamitzar barris i transformar espais urbans. El projecte va ser impulsat inicialment per un grup d'artistes que buscaven tallers a preus assequibles. Es van unir per adquirir i rehabilitar un edifici industrial en un barri deprimit.
Per a aix van aconseguir crdits i exempcions fiscals, tant de la ciutat com de l'Estat,
de manera que la compra i rehabilitaci de l'edifici va resultar a preus inferiors als del
mercat. Quan l'obra va estar acabada es van installar en els tallers.
La presncia d'artistes de totes les disciplines en el complex industrial, unida a projectes
de collaboraci amb l'ajuntament de la ciutat, va transformar el barri, que estava en una
situaci molt crtica a l'inici del projecte. Aquesta transformaci no va ser deguda tan
sols als artistes sin tamb a plans de dinamitzaci duts a terme conjuntament entre els
artistes i el barri. Al cap d'uns anys, el centre havia funcionat de motor per a la revaloritzaci urbana i l'associaci va decidir repetir l'experincia en espais de ciutats similars
dels Estats Units.
2.3. Especificitats de la videocreaci

La videocreaci com a disciplina s'inclou en el gnere de les arts visuals, per
t especificitats que l'allunyen de la resta de la plstica i l'aproximen al cinema
i les arts escniques.
La producci de creacions videogrfiques s complicada i requereix equipaments i recursos especialitzats, en canvi, l'exhibici de videocreacions s una
activitat relativament fcil i poc costosa.
Quan es programen videocreacions, s important:
Ser acurats amb les cpies rebudes i controlar les cpies que es fan per als
passis. Tornar les cpies als autors o a la productora quan estigui previst
d'aquesta manera.
Pactar, en cas que l'autor o la productora siguin estrictes amb els drets
de reproducci, l'emissi d'uns minuts de la videocreaci per a poder fer
difusi i informar la premsa.
Retribuir sempre el creador, tant si s directament com per la via tradicional de drets de reproducci.
Controlar, en la reproducci simultnia d'obres (per exemple, si s'exposen

diverses videocreacions o videoinstallacions), que no hi hagi interferncies entre les bandes sonores de les diverses cintes, perqu les obres es pu-
UdG PID_00186131
24
guin veure correctament. En espais mal allats, ressonants o amb soroll no

s'haurien de mostrar mai videocreacions ni videoinstallacions.
Com el cinema, la videocreaci s un tipus d'art que per a poder-lo

apreciar correctament requereix concentraci, silenci i temps per part de
l'espectador. s important que aquest conegui la programaci de la sala,
les durades de les cintes, l'obra que es projecta a cada moment i tota la
informaci que el pugui ajudar a valorar-la.
Hamaca
Hamaca s una distribudora de videocreacions que inclou produccions espanyoles i internacionals. Ha estat creada per l'Associaci d'Artistes Visuals de Catalunya i s gestionada per la seva fundaci, que es diu Hangar. Val la pena visitar una distribudora l'objectiu
principal de la qual s la difusi de les videocreacions.
UdG PID_00186131
25
3. Las arts escniques: del teatre i l'auditori a la ciutat

i el territori
Hem examinat el panorama de les arts visuals i els papers que pot tenir l'artista
visual en la gesti de la cultura. Ara veurem un altre sector de l'art que t unes
caracterstiques totalment diferents: el de les arts escniques.
El mn de l'escena inclou el teatre, la dansa, la msica, el circ i els formats
mixtos. Totes aquestes disciplines artstiques tenen en com el fet de desenvolupar-se en el temps: l'obra no s un objecte que roman sin que noms s
possible en el concert, en la representaci, en l'espectacle que es desenvolupa
en un temps real i concret, fora del qual podem dir, en certa manera, que no
existeix.
Tamb tenen en com la caracterstica de presentar-se a un pblic, generalment en un espai condicionat per a aix, que anomenem escena.
D'entrada, destaca una caracterstica diferencial que t conseqncies fonamentals en el desenvolupament de les arts escniques davant les visuals. Mentre que en aquestes darreres el producte acabat s una obra que pot ser adquirida per una entitat o per un subjecte, l'espectacle t com a destinatari final el
pblic i aquest s qui ho fa possible amb la seva presncia. Aix no significa
que una obra d'art visual no ser contemplada o apreciada per milers de persones. Tampoc no vol dir que una pea musical que un violinista interpreta
en solitari no existeixi. Tanmateix es posen de relleu les diferncies tan importants que hi ha entre les arts visuals i les escniques. Aquestes ltimes sn
molt ms dependents del gran pblic i, en canvi, estan menys a la merc de
la crtica especialitzada, el conservador, el director de museu o el client privat,
que s minoritari en el cas de la msica i prcticament inexistent per al teatre
i la dansa.
El teatre, la msica i la dansa sn arts que es realitzen en collectiu. Fins i tot
quan noms veiem un artista en escena, sabem que darrere de l'escena hi ha tot
un conjunt de creadors i treballadors de l'espectacle que ho estan fent possible.
Segurament aquesta s la ra per la qual existeixen, entre els creadors escnics,
plataformes i sistemes d'organitzaci molt ms antics i ms ben establerts que
els que tenen actualment els artistes visuals.
Els espais clssics de mostra de la creaci escnica sn l'auditori i el teatre.
Evidentment, hi ha tota classe d'excepcions a aquesta regla, per el que ens
interessa s adonar-nos que l'auditori i el teatre sn equipaments ms estables,
ms ben definits que els que habitualment demana l'artista visual.
26
UdG PID_00186131
Aforament, escena, camerinos, llums, so, sn elements ms o menys estandarditzats en tots els equipaments escnics.
La creaci escnica es produeix en el temps i t una durada concreta. Si les
coses no van b durant aquell temps, la creaci no pot funcionar, res no es
pot arreglar a posteriori. Per aix, els riders (la llista d'equips i les necessitats
tcniques de l'espectacle) de les companyies de teatre, dansa i msica sn tan
precisos i s tan important conixer-los amb temps, comprendre'ls b i comprovar que tot funciona abans que comenci l'espectacle.
Tamb s important entendre b el sentit de l'espectacle i comunicar-ho en
la difusi, de manera que el pblic potencial es faci una idea del carcter de
l'espectacle a l'hora d'escollir-lo. Una comunicaci incorrecta, igual que una
producci incorrecta, provocaria que la gent no ans a l'espectacle o que assists a un espectacle amb expectatives errnies. Aix fa que es perdi el potencial
de l'obra per molt ben presentada que estigui.
Muntatges d'escenografies i objectes escnics requereixen temps, ja que no
s fcil adaptar les escenes a tots els espais. s important tenir-ho en compte
i deixar temps tamb als artistes per a aclimatar-se, fer proves de llum i so,
pautar els moviments i assajar.
En les arts escniques, com en la resta d'arts, hi ha obres clssiques i d'altres
que contenen ingredients importants d'innovaci i investigaci. Investigar en
arts escniques pot significar una infinitat de coses; trencar la distncia entre
l'aforament i l'escena s una de les ms arriscades, per tamb una de les que
ofereix ms oportunitats a l'espectador de viure l'art d'una manera creativa.
El Teatro de los Sentidos
8
El Teatro de los Sentidos , una companyia investigadora per definici, introdueix en

l'escena un petit detall que tanmateix s revolucionari: l'espectador s tractat en solitari,
un per un, i recorre sol, com en un laberint, els llocs per on discorre la proposta escnica
de la companyia. Aix, els seus espectacles sn com petits viatges en qu el pblic sent
algunes de les dificultats i moltes de les emocions solitries prpies del cam. Coneixedors del valor d'gora que t sempre l'espectacle, els artistes del Teatre dels Sentits sempre
troben un moment per reunir la gent i permetre'ls compartir les seves emocions.
Tamb tenen un grau alt d'investigaci els espectacles que es desenvolupen

en espais escnics alternatius i els que inclouen tecnologia audiovisual (vdeo,
connexions a Internet, cinema, etc.). Els elements escnics han estat els mateixos durant segles: actors o msics, escena, decorats, tramoia i llums. Tot el
que no es pot incloure en aquesta breu llista s'ha d'investigar i sovint ofereix
sorpreses, algunes d'agradables, i d'altres, no tant: teatre en un mercat, msica
en collaboraci amb un paisatge sonor d'ones marines, teatre amb actors presents i d'altres en videoconferncia, dansa amb objectes quotidians, circ amb
creaci literria, videodansa, narracions, sorpreses al carrer, etc. Les possibilitats sn gaireb infinites, per totes requereixen noves actituds de l'actor, del
msic, del ballar i, sens dubte, de l'espectador.
(8)
Teatro de los Sentidos: http://

www.teatrodelossentidos.com/
UdG PID_00186131
27
Quan hi ha interacci o, simplement, quan l'espectacle es retransmet per Internet en temps real (streaming), s molt important saber l'ample de banda de
les lnies ADSL que s'utilitzaran i la capacitat dels servidors.
Com en el cas de les arts visuals, a l'hora de planificar equipaments escnics
s important comptar amb la collaboraci dels artistes i conixer quines necessitats tenen.
3.1. Les poltiques d'arts escniques: el paper dels artistes
Com en el cas anterior, el creador escnic pot aportar moltes coses a l'hora
d'establir poltiques d'espectacles. Comptar no tan sols amb el seu consell sin tamb amb la seva complicitat pot ser molt interessant en matria de programes i ajuts a la investigaci escnica, educaci, cohesi social, programes
culturals de barri, turisme cultural, etc.
En el teatre, la dansa i la msica, la investigaci s tan important com en les
arts visuals, per sovint ms cara. Els artistes de l'escena solen necessitar espais
grans, coordinaci d'equip i molt material especfic per a produir una obra nova: escenografia, vestuari, dissenys de llums, objectes, elements audiovisuals.
A diferncia del que succeeix en la creaci d'una obra visual, els espectacles no
romanen. S'han de representar una vegada i una altra per no desaparixer. Per
aix, la problemtica de la investigaci escnica no est tant a produir una estrena com a aconseguir que l'obra es presenti ms vegades i pugui ser vista per
un pblic ms nombrs. El gran problema de molts espectacles d'investigaci
s la representaci nica i les dificultats per a amortitzar les creacions. Per
aquest motiu s important, quan s'estableixen programes d'ajuda a la creaci
escnica, que alguns s'orientin a facilitar la circulaci dels espectacles.
Hi ha moltes maneres d'afavorir la gira dels espectacles d'investigaci. Hi ha
programes de difusi i ajut econmic als teatres i auditoris que vulguin programar una d'aquestes produccions i ajuts a la mobilitat de les companyies.
Encara que per camins de vegades diferents, les possibilitats dels artistes de
l'escena en la construcci de programes i poltiques d'art i cultura sn del mateix tipus que les que vam veure en analitzar el rol dels artistes visuals.
3.2. Els festivals i els cicles de msica, teatre, dansa i circ
Els teatres i auditoris solen programar els espectacles en sries, com temporades, cicles temtics i festivals. Hi ha festivals que tenen una tradici d'anys.
Actualment, a l'hora de programar nous festivals i cicles puntuals en un territori concret s important aturar-se a pensar si sn adequats. En molts llocs,
amb els festivals es produeix una saturaci de programaci en poc temps que
contrasta fortament amb la falta d'actuacions durant la resta de l'any. Excepte
UdG PID_00186131
28
en el cas de llocs gaireb despoblats fora de les dates punta (com sn algunes
poblacions de la costa o les estacions d'esqu), aquesta frmula no s bona, ja
que no ofereix un servei equilibrat als ciutadans: moltes activitats en molt poc
temps i llargues temporades amb molt poca programaci.
En comptes de tants festivals, en molts casos s interessant repartir els pressupostos de manera equilibrada al llarg de l'any i donar tamb als artistes
l'oportunitat de donar-se a conixer no tan sols mitjanant el seu espectacle,
sin tamb per mitj de xerrades, tertlies, masterclasses, trobades amb el pblic, participaci en festes pbliques, etc.
3.3. Espectacles fora de format: performance, multimdia, circ
contemporani i arts de carrer
Fins ara ens hem referit a espectacles que, per molt innovadors que siguin, es
desenvolupen en espais escnics convencionals, com ara auditoris i teatres. Hi
ha altres espectacles que es proposen per a espais diferents, com el carrer, la
ciutat, la platja, el bosc, un hotel, etc.
Els espectacles fora del format clssic de vegades sn ms difcils d'organitzar
perqu tenen exigncies especfiques per a les quals potser no s'est preparat
o, fins i tot, exigncies que no s'entenguin b. Molts es duen a terme a l'aire
lliure, fet que comporta esforos afegits per a acomodar la gent, illuminar,
controlar l'accs del pblic, adaptar el so, etc.
Tanmateix, aquests tipus d'espectacles solen ser ms flexibles, s'adapten ms
b als esdeveniments de la societat i tamb arriben a la gent d'una manera
ms directa. Molts sn de petit format, aspecte que n'afavoreix la mobilitat,
l'adaptabilitat a diferents espais i tamb la capacitat d'innovaci.
Kamchtka
El grup Kamchtka9 est format per vuit persones, cada una amb una pesant maleta al
coll, que deambulen sempre juntes pels carrers. En la passejada que fan, improvisen tota
classe d'estratagemes per a aconseguir la participaci del pblic en accions senzilles, per
sorprenents, com ara deixar-se abraar, ajeure's tots a terra o obrir la porta perqu els
actors puguin saludar la gent des d'un balc. Sense parlar i amb els recursos expressius
mnims, els membres de Kamchtka aconsegueixen primerament sorprendre i desprs
fer riure, emocionar i arrossegar tota classe de persones en una comitiva que t molt de
flautista d'Hammelin. s la mgia de les arts del carrer, que mai no desapareixer del tot.
(9)
Kamchtka: http://
kamchatka.cat/
UdG PID_00186131
29
4. El mn de la literatura
Ara farem un cop d'ull al mn de l'escriptura literria, sabent que s un context

molt diferent dels anteriors, que t unes lleis prpies i que en alguns casos
desborda el marc de tasques del gestor cultural.
El sistema editorial, com la xarxa escnica, s una estructura tradicional i antiga que funciona des de fa uns cinc segles. En aquesta estructura, el creador
literari t un paper solitari: l'autor escriu i acaba el llibre en solitari abans que
s'inici tot el procs editorial que portar a la publicaci del llibre.
Hi ha moltes modalitats diferents per a la retribuci dels drets d'autor literari,
que consisteixen en un petit percentatge sobre el preu de venda de l'obra. Sovint les editorials avancen una quantitat a l'autor en el moment de la publicaci a compte d'aquests drets. La qesti dels drets d'autor i dels plagis no s,
tanmateix, tan important en el mn de la literatura. Hi ha altres problemes.
Durant molt temps, l'esfor principal per a obtenir un llibre era el procs
d'edici i impressi. Fins fa noms trenta anys, editar, maquetar i imprimir
tenien uns costos molt alts, davant els quals retribuir l'autor o distribuir la
publicaci eren despeses petites.
Aix significa que en el passat es publicaven relativament pocs llibres; en tot
cas pocs si es compara amb els que es publiquen avui dia. Distribuir els llibres no representava un problema gaire gran, ja que els punts de venda les
llibreries eren tamb relativament escasses. Els llibres competien amb menys
rivals en el mercat i alguns tenien moltes reedicions. A ms, no existien les
fotocpies, ni les formes electrniques de pirateria, de manera que amb un
petit percentatge sobre el preu de venda de les obres n'hi havia prou per a
satisfer l'escriptor.
Avui dia, els costos d'editar i imprimir un llibre sn molt baixos. Tanmateix,
aconseguir que alg llegeixi un llibre, un en concret, s molt difcil. L'esfor
ms important del sector editorial contemporani s la distribuci. s molt car
que els llibres arribin a les llibreries, i com que hi ha tantes publicacions, les
llibreries amb prou feines poden tenir les novetats a la vista unes setmanes.
Molts llibres que arriben no es poden emmagatzemar i es tornen a les editorials
al cap d'uns mesos. Sovint es destrueixen i el paper es recicla per a una altra
edici diferent.
Tot aix significa que la situaci de l'autor literari s molt diferent en aquest
escenari que en l'anterior. Un autor pot esperar anys a veure la seva obra publicada en una editorial professional i, una vegada ho aconsegueix, tamb sap
que t amb prou feines uns quants mesos per a triomfar. Si en aquest temps ven
UdG PID_00186131
30
prou cpies de la seva obra, tindr l'oportunitat de reeditar o de publicar-ne

una altra; si no, les possibilitats que tindr de publicar un altre llibre els anys
segents sn molt baixes.
D'altra banda, avui dia les institucions pbliques i privades publiquen molts
ms llibres que abans. No es tracta tant de literatura com de llibres d'art, llibres
de msica, fotografia, teatre, dansa. D'aquests llibres, noms se'n ven una petita part, ja que molts es regalen a biblioteques o a altres institucions i personalitats, o es lliuren a l'autor perqu els distribueixi gratutament.
En aquests casos, la retribuci del creador s un assumpte complicat. Sembla
com si pel fet de veure la seva obra publicada, el creador ja hagi estat prou gratificat. En alguns casos, aix s fins i tot cert; per exemple, quan un pintor que
ja s reconegut i t un mercat i una clientela aconsegueix publicar a compte
d'una instituci un bonic llibre amb textos de crtics reconeguts i fotografies
a tot color. O quan a una companyia de teatre se li publica un llibre amb un
DVD, ben dissenyat i atractiu. Per en altres casos no s aix.
En aquest moment hi ha moltes oportunitats noves a Internet per als autors
literaris, per ning no sap quines porten a l'xit, ni quins resultats s'obtenen
amb cadascuna. Els blocs, les webs dels escriptors, les novelles per lliuraments
i altres projectes en la web han obtingut en alguns casos una fortuna enorme,
per no sempre, i en general els resultats sn bastant imprevisibles.
Generacin Blog
Generacin Blog10 s una plataforma constituda per diversos escriptors joves que difonen la seva obra directament a Internet i que busca promocionar l'obra dels autors que
utilitzen Internet com a hbitat creatiu o com a suport per a donar-se a conixer.
Letralia
Letralia11 s una revista literria publicada a Internet des de Veneuela que utilitza una
mica ms enll la xarxa per a escriure una novella collectiva, s a dir, a partir de la
collaboraci de molts escriptors. Sens dubte, sn noms petits assajos previs, per obren
la porta a altres formes de distribuci, i fins i tot de creaci, de la literatura tradicional.
4.1. La poesia, un art d'gora

Hi ha una forma de creaci literria, la poesia, que mereix un comentari especial en aquest apartat.
A ms del valor literari que t, la poesia ha tingut sempre la capacitat d'unir
les persones en una emoci comuna, en un moment concret. Per a aix, naturalment, ha de ser recitada pblicament.
Els recitals potics uneixen aix el sector editorial i l'escnic, en un entorn en
qu el pblic sol estar molt prxim i la participaci, a l'abast de moltes persones. El poeta recita sovint els seus propis versos i aix dna un valor afegit
a l'esdeveniment. Sn activitats que poden ser molt gratificants per a l'autor,
(10)
Generacin Blog: http://

generacionblog.es/
(11)
Letralia: http://
www.letralia.com/
UdG PID_00186131
31
estimulen la participaci del pblic i simultniament fomenten la lectura. No

requereixen un entorn especfic, com ara teatres i auditoris, per aix sn activitats aptes per a desenvolupar a l'aire lliure (en la natura o al carrer), en espais
petits (als bars o les llibreries) i en moments atpics per a actes culturals.
La lectura compartida s un tipus d'activitat que augmenta i el recital de poesia
t en el mn de l'edici un lloc privilegiat avui dia.
UdG PID_00186131
32
5. La creaci a Internet
Si dediquem un captol especial a la creaci a Internet no s perqu l'art a

Internet sigui millor que en altres formats i suports, sin perqu parteix de
bases i planteja perspectives absolutament noves, diferents de les conegudes i
prpies de totes les altres disciplines artstiques. Algunes de les diferncies que
separen la creaci digital de la resta de les arts estan estretament relacionades
amb la possibilitat d'un art horitzontal i participatiu, que no ha de ser necessriament millor que l'art "d'autor", per tampoc necessriament pitjor, i que
obre nous horitzons creant una nova manera de "ser espectador". En qualsevol
cas, les formes collaboratives d'art interessen particularment als intermediaris
culturals i socials, perqu estan directament relacionades amb la possibilitat de
donar oportunitats de creaci a molta gent, i indirectament relacionades amb
la possibilitat de mitigar l'esquerda digital, s a dir, la incapacitat de moltes
persones no tant d'accedir com d'aprofitar els avantatges que ofereix la xarxa
d'Internet.
Sens dubte, un autor pot posar a Internet el seu llibre, la seva msica o les
seves fotografies i no per aix considerarem que les seves obres sn digitals.
Tampoc una videocreaci tradicional no s una obra d'art xarxa per molt que
estigui penjada al Youtube o a la pgina d'un creador audiovisual.
Aqu noms ens fixarem en les caracterstiques d'algunes obres d'art creades
especialment per a la xarxa, que aprofiten tots els avantatges i totes les innovacions que Internet aporta com a mitj. Veurem que en aquest sector el paper
del creador canvia, s'entrecreua amb el de l'usuari, fins al punt que direm que,
per primera vegada en molts segles, el creador desapareix.
Centenars de projectes artstics s'allotgen avui dia a Internet. N'hi ha de bons,
de dolents, de fcils i de difcils de veure i utilitzar, sectorials i globals. Tanmateix, tots tenen en com algunes caracterstiques:
Utilitzen Internet com una xarxa de comunicaci pluridireccional i, per

tant, no sn tan sols obres per llegir, mirar o escoltar, sin que tamb permeten participar, jugar, transformar l'obra, dialogar, adaptar... En una paraula, utilitzar ms que consumir. A Internet no es parla d'espectadors sin
d'usuaris.
El netartista no necessita generalment un gran capital per a produir la seva

obra, sobretot si l'equip amb qu treballa est disposat a emprar gratutament les hores. Ats que els costos d'allotjament de dades a Internet sn
prcticament nuls, el netartista tampoc no necessita fer una inversi en
UdG PID_00186131
33
difusi perqu la seva obra sigui coneguda o per a atraure participants a

la seva proposta.
Encara que de vegades utilitzen les eines existents tant en els ordinadors
com en les xarxes d'Internet, sovint, aquests projectes investiguen i desenvolupen programari especfic, que constitueix un valor afegit al projecte,
ja que pot ser utilitzat posteriorment per a desenvolupar altres aplicacions.
Com que els netartistes necessiten molta informaci i molt suport tcnic
per a desenvolupar la feina, s habitual que lluitin per un entorn geners
amb la distribuci del coneixement i que ofereixin de manera gratuta el
resultat de la seva investigaci tcnica per a altres companys en el futur.
Hi ha alguns projectes individuals, per la majoria sn iniciats per un

grup de creadors a qui una vegada en xarxa s'afegeixen els participants,
collaboradors, jugadors, comentaristes o usuaris en totes les modalitats
possibles.
A causa del que hem dit, l'autoria inicial del projecte es va diluint i s
menys important com ms gran s l'xit de l'obra i la comunitat que la
sustenta, la fa crixer i la transforma cada dia. Aix s exactament al contrari del que succeix amb la resta de les obres d'art, amb les quals el creador individual veu augmentada la fama a mesura que progressa l'xit de
la seva obra.
Per aquest motiu, les vies de retribuci del creador a Internet sn molt
diferents de les d'altres disciplines artstiques. El creador no intenta gravar
una crrega econmica a l'usuari per dues raons; en primer lloc, perqu
sap que la quantitat de visitants o usuaris de la seva creaci augmentar
la qualitat i l'eficcia del seu projecte i, en segon lloc, perqu sap que el
seu capital est a crear atenci, una cosa que va en direcci contrria de
cobrar als que atenen. La retribuci econmica d'un projecte a Internet
arriba quan el projecte t prou visitants, per mitj d'altres entitats que soles
no captarien l'atenci dels usuaris.
Encara que Internet s el suport natural d'aquests projectes, sovint el seu

escenari de referncia s el mn fsic, de manera que molts es relacionen
directament amb llocs, comunitats i individus. Per aix, alguns projectes
de netart han aconseguit, partint de la xarxa, arribar i influir en entorns de
molta importncia per a algunes comunitats.
Hi ha un llibre fantstic de Yochai Benkler, titulat The Wealth of Networks, que

analitza les possibilitats que aporta la creaci cooperativa grcies a Internet.
Aquest llibre no parla noms d'art ni s l'obra d'un artista, sin d'un economista que des de la Universitat de Harvard analitza el pas d'una economia de
la cultura basada en la propietat industrial a una economia de la cultura basada en un nou concepte, la cooperaci en la societat del coneixement. Encara que no s un llibre especficament d'art, tots els seus punts forts es poden
Referncia bibliogrfica
Y.Benkler (2006). The Wealth of Networks. How Social
Production Transforms Markets
and Freedom. New Haven /
Londres: Yale University
Press.
UdG PID_00186131
34
aplicar a la creaci artstica a la xarxa i em sembla una aportaci fonamental

per a comenar a entendre el que ell anomena la riquesa, el tresor de les xarxes.
Per aix, crec que prendre's el temps per a llegir-lo s donar-se una magnfica
oportunitat de comprendre el que est succeint. Com correspon a la teoria que
Benkler exposa en el llibre, s gratut i es pot descarregar en PDF d'Internet.
El Congrs de la Cibersocietat
Per a aprofundir ms en el tema de la creaci collectiva i la producci audiovisual independent a Internet, es pot trobar un excellent estat de la qesti en la web del IV
Congrs de la Cibersocietat 2009, que representa un bon exemple del debat actual sobre
aquesta qesti. Concretament, en la comunicaci de Jordi Alberich trobarem una bona
anlisi dels canvis que la creaci comunitria aporta a l'art i tamb com Internet possibilita aquests canvis.
Bibliografia
http://www.cibersociedad.net/congres2009/
Sobre diversos temes, s molt recomanable el Congrs de la Cibersocietat (disponible en
lnia en diversos idiomes) que es va fer la tardor del 2009.
s un exemple de projecte cooperatiu, ja que el Congrs es va organitzar i realitzar amb la
collaboraci de centenars de persones que van seleccionar els temes, aprovar ponncies
i comunicacions, debatre, resumir i traduir.
En les diferents rees del congrs apareixen molts temes de gesti cultural i de la relaci
que tenen amb altres poltiques; de vegades sn excessivament sectorials, per sempre
actuals. Tamb sn molt interessants alguns debats.
El Congrs de la Cibersocietat s en si mateix un projecte collaboratiu que segueix les
directrius que estem comentant. Es tracta d'una trobada en lnia sobre temes de poltica,
cultura, societat, comunicaci i cincia, relacionats amb les noves tecnologies de la comunicaci i el Web 2.0. Tant els coordinadors dels grups de treball com els ponents duen
a terme la seva tasca de manera desinteressada. Un passeig virtual pel Congrs s, doncs,
altament recomanable per a totes les persones interessades en el tema digital.
5.1. La participaci i la creaci horitzontal

Una de les caracterstiques ms interessants d'Internet, i no tan sols en l'mbit
artstic, s que la participaci i la cooperaci es poden produir sense intermediaris i sense jerarquies.
Els projectes de creaci que sn a la xarxa se solen produir amb moltes hores
de dedicaci de l'equip de creadors que hi treballa. Tanmateix, el cost de les
seves eines s molt baix, com ho s el de l'espai fsic de treball que no s
necessriament com a tots els membres del grup. Tamb hem vist que una
gran part del programari necessari per a treballar s'obt de manera gratuta o
es desenvolupa en equip especialment per al projecte en qesti.
Quan la proposta est a punt per a mostrar-se el creador a Internet s'adrea des
de la xarxa directament al seu pblic, que considera ms aviat una comunitat
d'"usuaris". Generalment no necessita cap empresa, entitat, mecenes o intermediari per a llanar la seva proposta. Pot fracassar, sens dubte, per si t xit,
UdG PID_00186131
35
s'estableix una xarxa entre tots els usuaris del projecte que s extremament
efica, perqu noms hi ha els actors i receptors d'una creaci que a poc a poc
anir prenent la forma que li donin els seus participants.
Aix pot interessar els caadors de nous negocis (pel fet que es tracti de projectes "lleugers", amb poca inversi i, per tant, amb pocs riscos) o als fabricants
d'ordinadors, per a qui l'experimentaci d'aquests artistes ofereix una font inesgotable de dades sobre eficcia, errors i encerts de programari i de la programaci. Tanmateix, interessa sobretot als gestors culturals, perqu representa
una modalitat nova per a la participaci amb una proposta d'autonomia indita fins avui.
El Cosmonauta
Riot Cinema s una productora que agrupa joves artistes. Una de les seves obres s El
cosmonauta12, per a la qual han creat un web especfic. Es tracta d'una pellcula totalment
participativa en qu el pblic pot aportar coneixement i idees al gui, animacions, crdits,
imatges, msica, etc. A ms, a partir de dos euros, tothom qui ho vulgui es pot convertir
en productor de la pellcula.
La idea que algunes comunitats puguin tenir, per exemple, una revista prpia,
un lbum de fotos, una televisi prpia a Internet o un web per a discutir
sobre el futur de la planificaci urbanstica del barri desborda completament
el paper tradicional de l'art, per en realitat han estat molts artistes que han
desenvolupat projectes a la xarxa orientats a aquest tipus d'objectius.
La independncia del rendiment econmic originada pels baixos costos
d'inversi d'aquests projectes no fa sin afegir-los eficcia a l'hora de buscar
una participaci oberta a tothom i no intervinguda per les possibilitats materials de cada individu o grup de participants.
5.2. El netartista com a intermediari i agitador social
Molts artistes que treballen a Internet s'han vist atrets pel mitj en la mesura
que els permetia realitzar un treball social i aportar el resultat de la seva investigaci i de la seva creativitat com a cooperaci per un mn ms just, ms
igualitari i ms democrtic. Aix ha succet en molts pasos postindustrials,
per tamb en pasos pobres, en qu sovint les circumstncies socials i poltiques i els costos de la comunicaci no permetien altres sortides als artistes.
Des d'Internet es pot jugar, votar, opinar, discutir. L'escenari de creaci que
proposa l'artista pot ser un videojoc totalment irreal, per tamb pot ser
un projecte viu reflex d'una realitat concreta, d'un problema que cal tractar collectivament i, en aquest cas, la creaci es converteix en un mitj
d'agitaci o de cohesi, de mobilitzaci o de dileg, de reflexi, de consens i
d'organitzaci per a l'acci en el territori i en la vida de les persones. I aquest
enorme potencial interessa als gestors culturals en la mesura que la creaci
(12)
El cosmonauta: http://
elcosmonauta.es/
UdG PID_00186131
36
digital pot contribuir a augmentar la creativitat, el coneixement, la capacitat

de dileg i de cooperaci i la cohesi de l'activitat dels ciutadans per a qui els
gestors treballen.
Idensitat
El projecte catal Idensitat, des de fa uns quants anys, relaciona les noves tecnologies amb
la vida de les comunitats, l'evoluci de les ciutats (actua en diverses ciutats catalanes), la
vida de les persones. En la seva pgina hi ha tota classe de propostes en qu el creador,
amb l'ajut d'Internet, fa de catalitzador i intermediari social.
5.3. Aspectes del netartista en l'esquerda digital

Aquest s un altre dels camps en qu l'artista digital fa una aportaci important
a l'educaci cultural i social.
Els usuaris d'Internet han augmentat exponencialment en els ltims cinc anys.
La proporci d'usuaris d'Internet que viuen en zones amb un desenvolupament econmic dbil i una renda baixa no s tan desesperanadora. Tanmateix, l'anomenada esquerda digital existeix en forma d'una amenaa d'exclusi
per a les capes socials ms pobres, i tamb per a la poblaci de ms edat, que
s la que t ms dificultats a l'hora d'incorporar-se a la tecnologia digital.
A ms, una cosa s accedir a la xarxa i una altra poder ser copartcip i coprotagonista dels seus projectes. Llegir, escriure, fotografiar, enregistrar vdeos,
conversar i debatre sn habilitats que no es poden improvisar. Sn necessries
quan es busca un s realment creatiu i participatiu de la xarxa i s'han d'adquirir
a poc a poc, independentment que s'utilitzi la xarxa o no.
Alguns projectes de creaci en xarxa sn o han estat tils per a moltes persones
i grups en risc d'exclusi digital, i en el futur cal tenir-ho en compte perqu hi
ha molts projectes de creaci que sn possibles en aquesta lnia.
Horitzo.tv
Un molt bon exemple s el del programa dirigit per Pamela Gall 'Participovisual o pedir peras al olmo' del collectiu Horitzo.tv, una plataforma audiovisual independent a
Internet amb seu fsica a Barcelona. Pamela va treballar un temps amb un collectiu de
nouvinguts subsaharians per a fer sorgir les preguntes que aquests joves tenien sobre algunes qestions relatives al pas d'acollida (Catalunya, en aquest cas) i a la seva situaci
d'immigrants. L'antropleg Rafael Crespo es responsabilitza de les respostes. Els nois van
plantejar la seva situaci en el context d'un programa televisiu realitzat per ells mateixos
que es va estrenar en la trobada sobre blogs i noves plataformes audiovisuals a Internet
"Blogs&Clubs" a la Capella, Barcelona, novembre de 2009.
5.4. La polmica per la neutralitat i la llibertat de la xarxa

La neutralitat de xarxa s una reivindicaci polmica que afecta tant els creadors com els usuaris d'Internet d'arreu del mn. Una xarxa neutral (Internet
o qualsevol altra) s lliure de restriccions referents a les maneres de comuni-
Nota
En el vdeo de "Participovisual o pedir peras al olmo", hi
ha un petit silenci en el minut
1:50, que se soluciona en uns
segons.
UdG PID_00186131
37
caci, continguts, plataformes i ideologies. Aix significa que ning no pot

censurar res i que tothom s lliure d'utilitzar la informaci que hi ha a Internet
com vulgui o consideri convenient.
Evidentment, aquesta neutralitat s problemtica i ha estat objecte de debat
en molts frums. Molta gent creu que Internet hauria de tenir restriccions
morals, ideolgiques, de protecci de la intimitat individual.
Entre les restriccions ms importants que moltes persones voldrien posar a
la xarxa hi ha la prohibici de compartir arxius sense l'autoritzaci dels seus
autors o editors. S'anomenen arxius P2P (peer to peer) els documents (msica,
programari, dades i imatges) que estan allotjats en els ordinadors dels usuaris
d'Internet i disposats, per mitj d'una srie de dispositius i programes, per a
ser compartits i intercanviats amb usuaris d'arreu del mn. Aix s el que ens
permet baixar msica, pellcules, programes, documents i llibres d'Internet, i
tamb el que ens permet crear en com i difondre aquests productes i molts
d'altres.
A alguns autors i editors els sembla que aquesta llibertat infringeix els drets
a la seva propietat intellectual. A altres autors i editors, en canvi, els sembla
que els drets individuals dels autors no poden estar per sobre dels drets dels
internautes. I els internautes ja no sn un grup minoritari de hackers sonats,
sin potencialment tota la societat.
Aquest breu plantejament ens mostra de seguida fins a quin punt s delicat
l'assumpte de la llibertat dels usuaris a la xarxa i la defensa dels drets d'autor.
Piratpartiet
El Piratpartiet suec es va crear fa uns quants anys amb la intenci de lluitar contra la
illegalitzaci dels internautes que compartien coneixements i arxius a la xarxa, i dels
que realitzaven projectes conjunts. El tema traspassa sens dubte les fronteres del pas; s
tan important que el partit es va presentar a les eleccions europees i avui t una diputada
i un diputat que pretenen defensar els drets de la gent a Internet i les llibertats a la xarxa.
Avui, el tema s candent a l'Estat espanyol, ja que una llei no especficament

digital, la Llei d'economia sostenible inclou una disposici que proposa la possibilitat que una comissi poltica pugui, sense intervenci judicial, tancar pgines web que continguin enllaos a pgines que facilitin la baixada compartida de documents, imatges, msica i programari.
Red S@stenible
Els internautes espanyols, molts dels quals artistes i creadors, s'han unit en una xarxa, la
Xarxa S@stenible, en qu es pot veure el grau de tensi i les posicions d'aquest collectiu
respecte al debat que genera la Llei d'economia sostenible, ja esmentada, amb relaci a
la incidncia que pot tenir en la llibertat de navegaci dels internautes.
Amb aquest tema tan actual, acabem el nostre breu passeig pel mn dels creadors en la cultura.
UdG PID_00186131
38
s evident que el tema no s clar ni est resolt, i que els que defensen els seus
drets a controlar no tan sols l'explotaci econmica sin tamb la salvaguarda
i integritat de la seva obra creativa tenen raons de pes per a oposar-se a aquest
imparable corrent mundial. Tamb s obvi que de vegades la llibertat a la xarxa
pot deixar desemparats els creadors davant les multinacionals de la indstria
cultural, de la publicitat i de l'entreteniment ms frvol, perqu tamb ells, si la
xarxa s lliure, poden prendre, deixar i transformar qualsevol arxiu i explotar
econmicament el que al principi va nixer de la cooperaci generosa de tots.
Noms un replantejament des de la base, sense prejudicis ni fanatismes, ens
portar cap a la soluci d'aquests conflictes tan greus. Protegir la creaci i els
creadors s una cosa que no ha d'ocrrer en contra de la cultura compartida,
la collaboraci a la xarxa i l'aparici de la intelligncia collectiva. I la soluci
ha d'arribar amb urgncia, no tan sols per a l'art, sin tamb per a la cincia,
la poltica i tots els sectors de la cultura. No oblidem que habitem un planeta
amenaat per tota classe de catstrofes i que si no trobem la manera de posar-nos d'acord, i tots a l'una, d'aqu un temps potser ser massa tard.

Creador y Cultura

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Creador y Cultura

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

El creador i la

Aspectes generals del creador com a professional....................

Optar per l'art, una decisi individual, atpica i arriscada ..........

La convivncia del creador amb ''el mn'' ..................................

La creaci com a professi i el perfil de l'artista: el creador

Las xarxes d'artistes, lobby i cooperaci ......................................

Defensa gremial dels interessos professionals ...............

Comunicaci, informaci, canvi i intercanvi ................

Presncia en la societat i orientaci poltica de la cultura ..........

Circuits institucionals i circuits independents ...........................

Las arts visuals, el mercat i el circuit expositiu........................

Museus, centres d'art, galeries: el mercat de les arts visuals ........

Les poltiques d'arts visuals i el paper dels artistes .....................

Especificitats de la videocreaci ..................................................

Las arts escniques: del teatre i l'auditori a la ciutat i el

Les poltiques d'arts escniques: el paper dels artistes ................

Els festivals i els cicles de msica, teatre, dansa i circ .................

Espectacles fora de format: performance, multimdia, circ

La poesia, un art d'gora .............................................................

La participaci i la creaci horitzontal .......................................

El netartista com a intermediari i agitador social ........................

Aspectes del netartista en l'esquerda digital ................................

La polmica per la neutralitat i la llibertat de la xarxa ...............

Aquest text est pensat per a introduir l'estudiant de Gesti cultural en el mn

1. Conixer millor el punt de vista de l'artista i l'opci professional de l'art.

1. Aspectes generals del creador com a professional

D'aquesta manera, i aix s un aspecte molt positiu, la creaci no tan sols

sn serveis i bns molt importants per dels quals es prescindeix quan hi ha

1.3. La creaci com a professi i el perfil de l'artista: el creador

necessiten cooperar entre si i treballar amb industrials, institucions, empreses

El msico en forma: http://

La representativitat de qui signa el contracte.

El respecte a la normativa vigent en els mbits fiscal i laboral.

El deure que t l'artista de lliurar material promocional per a la difusi del

El comproms que adquireix l'artista amb el programador, especialment

El deure de l'artista de realitzar l'espectacle com est previst en el projecte

La manera de resoldre les qestions imprevistes si l'espectacle no es pot

Qestions referents a drets d'autor.

Ats que el mn de les arts visuals i el mn de les arts escniques sn tan

Bones Prctiques Professionals a les Arts Visuals: http://

En aquest moment, diversos estats de la Uni Europea treballen en la redacci

L'Estatut de l'artista i l'IAA

Tracte fiscal de l'artista i de la seva obra.

1.4.2. Comunicaci, informaci, canvi i intercanvi

1.5. Presncia en la societat i orientaci poltica de la cultura

Res Artis: http://

Canada Council for the Arts /

2. Las arts visuals, el mercat i el circuit expositiu

s'esperava de l'artista una mirada, una interpretaci, una "manera" exclusiva

D'aquesta manera, a poc a poc va anar apareixent la figura de l'artista com a

tica, centres de producci i programes d'ajuts i estmuls a la creaci sn molt

Conservar. Mantenir i ampliar el patrimoni de la creaci visual mitjanant

Mostrar. Posar el patrimoni artstic a disposici dels ciutadans, tant en

Crear riquesa. Utilitzar el patrimoni artstic per a crear ocupaci, per a

Aquestes quatre funcions de l'art es complementen i, sovint, tamb

Quin paper poden tenir els artistes visuals en un equipament cultural?

Investigar. Tant si sn grans o petits, s necessari crear programes

ments per al desenvolupament integral de les persones i per al creixement

susceptible d'incitar a viatjar per veure les obres, comprar-les o adquirir-ne

2.3. Especificitats de la videocreaci

Controlar, en la reproducci simultnia d'obres (per exemple, si s'exposen

guin veure correctament. En espais mal allats, ressonants o amb soroll no

Com el cinema, la videocreaci s un tipus d'art que per a poder-lo

3. Las arts escniques: del teatre i l'auditori a la ciutat