ndex dels apunts de fontica

Els sons voclics catalans (catal central)

1. Les vocals tniques
2. Les vocals tones
2.1 Neutralitzaci de les vocals tones
2.2 Falta de neutralitzaci en certs contextos
3. Les vocals en contacte dins el mot
3.1 Funci sillbica (nuclear) o marginal de la i i u tones
3.1 Diftongs decreixents
3.2 Diftongs creixents
3.3 Hiat
4. Evoluci del vocalisme des del llat vulgar fins als dialectes actuals
4.1 Vocals tniques: des del llat vulgar fins als nostres dies
4.2 Vocals tones: des del llat vulgar fins als nostres dies

Els sons consonntics catalans

Quadre dels sons voclics
5. Assimilaci de sonoritat doclusives (ptk bd
), fricatives (fs z) i africades (ts t dz
d): sonoritzaci i ensordiment a fi de sllaba (posici de coda)
6. Mode darticulaci de les oclusives sonores (bd
): oclusi i aproximaci
7. Variants contextuals (allfons) de diverses unitats distintives (fonemes)
7.1 Oclusives i aproximants
7.2 Fricatives
7.3 Africades
7.4 Nasals
7.5 Laterals
7.6 Bategants i vibrants

Apunts de fontica catalana. Les vocals Sebasti Bech

Els sons voclics catalans (catal central)

1. Les vocals tniques
Obertura de la
boca
tancat
mitj tancat
mitj obert

Posici de la
llengua

Punt i mode d'articulaci

Anterior o palatal
i
vi, vis, pins
e
b, vs, cec

be, ves, sec

Central

Posterior o velar
u
+ alt, - baix
bus, punts, suc
o
- alt, - baix
bot, vs, sc

bo, ponts, soc

- alt, + baix

a
va, vas, pans
- posterior
+ posterior
- labial
+ labial
Per exemple: Jo sc ms alt. Tu s que ho veus, oi?
[ so mez al  tu si ku u z  i ]
obert

Aquestes set sons voclics tnics funcionen com a fonemes, ja que distingeixen parelles de
paraules. Vegem-mho a travs dels exemples de la graella:
/i/
/i/

/e/

//

/a/

ris / rs

pis / pes

pi / pa

gris / gros

dina / dna ric / ruc

cec / sec

vent / ban

rec / roc

mes / mos

rec / ruc

pes / pas

vels / vols

beta / bota

pes / pus

sal / sol

ham / om

nas / nus

os / s

pont / punt

/e/ rs / ris

//

// pes / pis

sec / cec

/a/ pa / pi

ban / vent

pas / pes

// gros / gris

roc / rec

vols / vels

sol / sal

/o/ dna / dina mos / mes

bota / beta

om / ham

s / os

/u/ ruc / ric

pus / pes

nus / nas

punt / pont

ruc / rec

Apunts de fontica catalana. Les vocals Sebasti Bech

/o/

/u/

ros / rus
rus / ros

2. Les vocals tones

Obertura
de la boca
tancat

Punt i mode d'articulaci

Anterior o palatal

Central

Posterior o velar
u
pontet, boteu, sucar

i
vinet, pineda

encegar, sec, panet

mitj

Posici de
la llengua
+ alt, - baix
- alt, - baix

obert

- alt, + baix

- posterior
+ posterior
- labial
Per exemple: Volem la melmelada de grosella.
[buli m l mmla v uze]

+ labial

2.1 Neutralitzaci de vocals tones

Quan esdevenen tones, les vocals anteriors mitjanes i obertes (/e, , a/) es pronuncien
com a vocal neutra [] i les posteriors labialitzades (/u, o, /) passen a sonar [u].
Anteriors i centrals mitjanes i obertes
Fonemes
/e / vns (venir)
/ / vens (vendre)
/a / pagues
/e / pegues
/a / bala
/ / vela

[]
[]
[]
[]
[]
[]

Neutralitzaci
venia (venir)
venia (vendre)
pagar
pegar
embalat
envelat

Posteriors mitjanes i tancades

Fonemes
/o / s (bstia)
/ / os (part del cos)
/u / rus
/o / ros
/u / punt
/ / pont

[u]
[u]
[u]
[u]
[u]
[u]

Neutralitzaci
osss
osss
russet
rosset
puntet
pontet

2.2 Manca de neutralitzaci en certs contextos

La /e/ tona es pronuncia a [e] (i no pas vocal neutra []) en els contextos segents:
[ea] real, teatre, crear, oce, ocenic, ideal, idear, ...
[e] rea, realisme, teatral, reacci, reaparici, idealisme, cineasta, rehabilitar...
[e] aeroport, aerdrom, israelita, engraellat, paellera ...
[e] teric, elic, arqueleg, espeleleg, meteor, camalenic...
[eo] torre, orfe, camale, ne, pante, Napole ..
Altres mots en qu no es produeix neutralitzaci de a o de e tona:
loe, amn, alleluia,...; i, a vegades, Nadal, pera, maremgnum...
La /o/ pot pronunciar-se [o] i la /e/, [e] en els contextos segents:
a voltes: alvol, nuclol, aurola, ...
[ol]
a voltes: fastuositat, virtuosisme, duod, ...; habitualment: fluorur, duodecimal...
[uo]
[eo], [oe] a voltes: neollat, neoclssic, ... ; habitualment: vdeo, estreo, loe ...
Per exemple: Per Nadal a les rees dels peatges passaran un vdeo sobre els oceans.
[p naal lz aez ls pea
s psan um bieo so lz useans]

Apunts de fontica catalana. IES Olorda. St. Feliu de Llobregat. S. Bech

3. Les vocals en contacte dins del mot (catal oriental)

3.1 Funci sillbica (nuclear) o marginal de la i i de la u tones
i o u tones:
/i/, /j/; /u/, /w/
Posici
/i/ tona o /j/
/u/ tona o /w/

Vocal
(nucli sillbic)
| __ consonant; consonant __ ...
Inicial de sllaba o postconsonntica
[i] in-di; vin-dr, ri-e-ra, gl-ri-a
[u] u-sar; cu-e-ta, pr-du-a
Hiat

Consonant
(marge de la sllaba)
| __ vocal; vocal __ vocal
Inicial de sllaba seguida de vocal
[j] hi ha bo-ies, i estan b
[w] ho ha vist: ca-uen
I / u consonant

Per exemple: El pi-a-nis-ta i-el vi-o-li-nis-ta no-els ve-uen.

[ pinist j iulinista noz wn]
i o u tones:
/j/, /w/
Posici
/j/ (tona)
/w/ (tona)

Semivocal
(marge de la sllaba)
vocal __ ...
Desprs de vocal
[i] re-mei, cui-na, mai-na-da
[u
] mou, ciu-tat, vau cau-re
Diftong decreixent

Semiconsonant
(marge de la sllaba)
/k/ __ vocal; // __ vocal
Entre /k/ o // i una vocal
[w] qua-tre un-gents
Diftong creixent

Per exemple: LAn-dreu diu que a-vi-at pa-ga-reu la quo-ta del clu-b e-qes-tre.
[lndeu iu kiat pv
u l kwta e clup kwest]

3.2 Diftongs decreixents

El diftong decreixent s un grup format per una vocal (el nucli) i una semivocal ("i" o "u"
tona, element marginal) pronunciades en una sola sllaba.
Semivocal
i
u


i
[ii] xxx
[iu
] estiu

e
[ei] reina
[eu
] lleu

Vocals tniques

[i] feina [ai] espai [i] boira

[u] veu
[au
] cau
[u
] plou

o
u
[oi]St.Boi [ui ] cuina
[ou
] roure [uu
] duu

Vocals tones
i
u


i
[ii] xxx
[iu
] riur

[i] reineta, feinassa, mainada

[u
] lleuger, veurs, cauran

Apunts de fontica catalana. Les vocals Sebasti Bech

u
[i] boirs, cuineta
[u
] ([u]) plour, roureda

3.3 Diftongs creixents

En una seqncia iniciada per la consonant velar /k/ o //, el diftong decreixent s la uni
en una nica sllaba duna semiconsonant velar [w] amb una vocal, que fa de nucli de la
sllaba, com ocorre als mots guan-te-ra [wntea] i a-qu-tic [kwatik].
Semicons.
w

e
[we]
adeqs,
aigera

[wi]
adeq,
ping
i

[wi]
adeqi, ambigitat

Vocals tniques

[w]
[wa]
[w]
pasqetes, quatre,
quota,
llengeta guarda
eguota
Vocals tones

[w]
qesti, equaci, aiges, egua

o
[wo]
aqus,
paraigu

u
[wu]
xxxxx

u
[wo]/ [u] (simplificaci)
quotidi, linguodental

3.3 Hiat
El hiat s la pronunciaci de vocals contiges en sllabes diferents; i com que les vocals
fan de nucli sillbic, en principi, tenim tantes sllabes com vocals:
cre-en, re-es-truc-tu-ra, a-e-ro-port, ne--fit, o-ce--nic, tra--ci-.
Vegem diversos casos de grups voclics (duna paraula) que contenen una i o una u.
La /i/ o la /u/ del grup s tnica. No hi ha diftong:
ve-, ru--nes, pe-c, Ra-l;

La /i/ o la /u/ t un accent subjacent no realitzat, com a venat /veinat/ (l'accent del radical
ven no es realitza a venat, per fa que /i/ continu sent plenament vocal). No hi ha diftong:
ve--nat (ve-); ar-ra--mat (ra-m); tra-i-r, tra--ci- (tra-ir);

El so [u] prov de la neutralitzaci dels fonemes /o/ o //. No forma diftong (i amb ms ra
encara, si conserva un accent subjacent):
ra-o-nar [runa] (ra-o-na, ra-), vi-o-l (vi-o-la), a-bra-o-nar (a-bra-o-na, bra-);
lle-o-neta [unt] (lle-: hiat) ben diferent de llau-ne-ta [u
nt] (llau-na: diftong).

La /i/ o la /u/ apareix darrere una consonant i davant una altra vocal (Consonant __ Vocal).
No forma diftong en els registres formals (llevat que formi un diftong creixent, kw- i gw-):
ri-e-ra, me-m-ri-a, con-di-ci-, pr-du-a, pu-e-ril.

La /i/ o la /u/ inicial dun mot com informaci, incidir, impressi o utilitzar entra en contacte
amb la darrera vocal del prefix en formar-se un compost. No es produeix digtong:
con-tra-in-for-ma-ci-; re-in-ci-dir, so-bre-im-pres-si-, re-u-ti-lit-zar;
observeu: reu-nir (aplegar), per re-u-nir (tornar a unir) (sentit com a compost).

La /i/, morfena de subjuntiu present de la 1 conjugaci, safegeix a un radical verbal acabat

en vocal. No forma diftong:
can-vi-, e-va-cu-s, cre-, llo-n, es-gla-.

La /u/ apareix, en la lectura, escrita darrere d'una lletra "c". Es llegeix formant hiat:
e-va-cu-a-ci-, in-n-cu-a;
per darrere de la lletra q es llegeix com un diftong creixent: qua-tre, qes-ti-.

Apunts de fontica catalana. IES Olorda. St. Feliu de Llobregat. S. Bech

4. Evoluci del vocalisme des del llat vulgar fins als dialectes actuals
4.1 Vocals tniques: des del llat vulgar fins als nostres dies
Del llat clssic al llat vulgar 1
Vocals llargues > tancades; breus > obertes
>
u <

>i
; ,>e e
o o<;u

<
, >

<
,
a
ND(M) (clssic) > ndo (vulgar)
PR(M)>p i
ra>pea;PLN(M)>pleno
PDE(M) >pde//GRC(M) >ro
PRT(M) > prado; MR > mae
PRT(M) > prto
DNS > donas; FSC(M) > fosco
DR(M) > duo; DCO > du o

Tot el catal
abans del s. XII

u
e 2

n > nu
pea; ple 3
p > pu
 // rek 2
pad> prat; ma
prt
dones; fo sk
du > du ; du k
Catal occidental

Notes sobre les vocals tniques:

Abans del s. XIII

u
3
e >
o

a
nu

pa > p; pl 3
p > pu
 // rek
prat; ma> ma
prt
dones; fo sk
du > du ; du k
Balear

Dialectes orientals
Segle XIV

Rossell XIV-XV
u

o
<
a

nu

p; pl 3
pu
 // rek
prat; ma
prt
dones; fo sk
du > du ; du k
Central, alguers,
part Menorca i Eiv.

u
o
o

<
4

e >
> e

a
nu

pe
; ple

pe
u
 // re
k
prat; mart
po
rt
dunes; fu sk
du ; du k

Rossellons

Dialectes catalans actuals

1. El llat clssic distingia entre vocals llargues i breus ( / ); en llat vulgar, en canvi, sn pertinents el grau dobertura (>/>e) i la tonicitat
(e/e). Els mots llatins bisllabs passen a ser plans (PRTM > llv: porto > cat: port); els de ms sllabes esdevenen plans si la penltima vocal
s llarga (AMCOS > llv: amigos > cat: amics) i esdrixols, si s breu (HOMNES> llv: homines > cat: hmens > homes).
2. En moltes de les paraules / / esdev /e/ a travs dun llarg procs (potser de diftongaci), com a grec (cast: griego), t (cast: tiene)...
3. En els parlars orientals /e / esdev / / (vocal neutra tnica) abans de la conquesta de les Balears, on encara es conserva a Mallorca i, parcialment a
Menorca i Eivissa; per aviat passa a / / a la resta del catal oriental al segle XIV.
4. En rossellons, la /o / de les paraules del Nord (Girona, Rossell) passa a /u /: jove, gos, Canig i, tamb, font, hora, pont, bo...; aquesta prdua dun
grau dobertura posterior (/o/ > /u / i // > /o
/) impulsa la prdua dun grau dobertura anterior (/e / i / / > /e
/: sigualen mots com vns i vens).
Apunts de fontica catalana. Les vocals Sebasti Bech

4.2 Vocals tones: des del llat vulgar fins als nostres dies
Del llat clssic al llat vulgar
Vocals llargues > tancades; breus > obertes
> i
u <
,,,,>
e
o
< , ,
, >
a
MRT(M) > miado

,, SCR(M) > seua

MR(M) > amoe
,
1
A+con RSS > rsas; RPHANA
,, CRRB(M) > koreba
DRT(M) > duetja

FRT(M) > frte

-E3
3
PRT(M) > prto; MO > amo
-O
2
CANTB(M) > kantaba
-A

Tot el catal
Abans fi del s. XIII
i

u
e

a
miad > miat
seua
amor
rzes; rfena
ora
dueza
frt
prt; am (>ame/amo)
kantava / kantaa
Catal occidental

Dialectes orientals
S. XIII i XIV
Fi del segle XV
Tot loriental
Central, rossellons...
Alguers
i
u
i
u
i
u
o
o

a
e+a>
miat
miat
miat
su
su
saua
mo > mo
mor (ross: murt)
amor
rzs; rfn
rzs; rfn
rzas; rfana
kor
kur
kura
duz
duz
duza
frt
frt
flt
prt; am (ame/amo)
prt; am
plt; am
kntav
knta / kntav
kantava
Central, rossellons,
Mallorqu
Alguers
menorqu i eivissenc
Dialectes catalans actuals

Notes sobre les vocals tones:

1. A (posttnica seguida de consonant) > e; per exemple: CNMM > cnem, MBANT > amaven, DCS > digues, TB()LS > taules...
2. La A final es conserva com a CANTB(M) o CANTBAT > cantava (jo = ell) [en nord-occidental, per, cantava [] (jo) / cantave [a] (ell)] o
esdev e (vegeu nota 1).
3. Les altres vocals finals es perden: MC(M), MCS> amic, amics; VRD(M), VRDS > verd, verds; MR > amar, encara que amb certs grups
consonntics es pot conservar com a e (o o) de sosteniment: TURR(M), NSTR(M), HSPT(M), COR(M) > torre, nostre, hoste, cuiro.
4. Des dantic, en molts parlars occidentals, la /e/ inicial esdev /a/: ascolta, ascala, antendre, ansenyar... i, fins i tot, farrer...
Apunts de fontica catalana. IES Olorda Sebasti Bech

Els sons consonntics catalans

Tot i que el quadre presenta els sons consonntics, els enllaos de color permeten de descobrir les
diferents variants (els allfons) de les diverses unitats distintives (fonemes).

Sonor
Oclusiu
Aproximant

Bilabial
+
p b

Labiodental
+

Fricatiu

Dental
t

+
d

Lateral

Prepalatal
+

Africat
Nasal

Alveolar
+

ts

dz

t

d

Palatal
-

Velar
k

+


v


Bategant

Vibrant

Labiovelar
+
w

5. Assimilaci de sonoritat doclusives (ptk bdg ), fricatives (fs z ) i africades

(ts t dz d ) : sonoritzaci i ensordiment a fi de sllaba (posici de coda)

Consonants oclusives, fricatives i africades

__  (pausa): El tub! [p]. Agns! [s]. Sha petat! [t].
__ cons. sonora: Duc bosses []. Vaig b [d]. Les veu [z].
__ cons. sorda: Duc trastos [k, s]. Faig te [t]: beus te [s].
Consonants oclusives (noms)
__ # (fi de mot) + vocal: han dut # aigua [t]; disc # nic [k].
Consonants fricatives i africades (per no pas les oclusives)
__ # (fi de mot) + vocal: dos # homes [z]; mig # any.

(ensordiment)
(sonoritzaci)
(ensordiment)
(ensordiment)
(sonoritzaci)

6. Mode darticulaci de les oclusives sonores (bd): oclusi i aproximaci

Oclusiu en posici inicial (posici datac):

 (pausa) __ : Vine [b]! Digues-ho [d]! Guanyem []?
oclusiva o nasal __ : Pot baixar [b]. Vindr [d]?Vinga []!
vocal + l + d : s el dia [d]. Quina calda [d]!
Oclusiu en posici final de sllaba (coda)
__ oclusiva sonora o nasal: Cap gat [b]. Pot baixar [d]. Sc nou [].
__ fricativa sonora: Sap girar [b]. Tot zeros [d]. Nestic gels [].
Aproximant (posici datac, entre vocal i vocal, semivocal i vocal, vocal i semiconsonant)
voc (semivoc) __ voc: La voleu veure[]. La dna []. Agafan [v
].
voc (semivoc) __ semiconsonant + voc: Laigua de laigera [v
].
voc + fricativa __ voc: Vas baixar []. Vas dir-ho []. Feix gruixut [v
].
voc + r + __ voc: Arbo []. Ordre []! Sn cargols [v
]?
voc + l + + voc: A lalba el veies []?
voc + l + v
 + voc: Alg mel guardar [v]?
voc __ l + voc: Les blaves []! Feies globus [v
]?
voc __ + voc: Persegueix bruixes []?Vas perdrels []? Deu gratar-se [v
].

Apunts de fontica catalana. Les consonants Sebasti Bech

7. Variants contextuals (allfons) de diverses unitats distintives (fonemes)

7.1 Oclusives i aproximants (Concreci i ampliaci dels apartats 5 i 6)
7.1.1 Oclusives i aproximants no graduals en posici datac
/b/

Posici inicial de sllaba (atac). Fonema: /b/ lletres: b i v.

[b] || (pausa) __ : Vine! Baixveu llavors?

oclusiva o nasal __ : mbar, futbol / van venir, tot bo;
[bb] certs mots, __ l: amable, noble, poble, poblaci;
[] entre vocals (vocal ... vocal o vocal + semivocal ... vocal)
voc __ voc: acab / va ben b, vau beure;
voc + fricativa __ voc: esborra / condueix b;
voc + l __ voc: alba / el veus;
voc + o r __ voc: arbust / manar-vos-ho;
voc + __ r o l + voc: la blava / no blanquegeu bruses.
/d/

(geminaci)
(aproximaci)
(aproximaci)
(aproximaci)
(aproximaci)
(aproximaci)

Posici inicial de sllaba (atac). Fonema: /d/ lletra: d.

[d] || (pausa) __: Digues! Dos noms?
oclusiva, nasal o l + __ : maragda, endur, calda, sap donar;
[] entre vocals (vocal ... vocal o vocal + semivocal ... vocal)
voc __ voc: la diada / de dem, vau donar;
voc + fricativa __ voc: esdev / produeix diners;
voc + o r __ voc: ardor / amor decidit;
voc + __ r + voc: vidres / compres draps;

(aproximaci)
(aproximaci)
(aproximaci)
(aproximaci)

/  / Posici inicial de sllaba (atac). Fonema: // lletres: g, gu, q.

[] || (pausa) __: Guaita! Gossos, ara?
oclusiva o nasal + __ : tingui, vam guanyar, tot gris.
[] certs mots, tnica __ l: regla del segle;
[] entre vocals (vocal ... vocal o vocal + semivocal ... vocal)
voc __ voc: segueix b, vau guanyar;
voc + fricativa __ voc: esgarrapa, produeix gots;
voc + l __ voc: alga, el guanyes;
voc + o r __ voc: cargols, mar grossa;
voc + __ r , l o w + voc: aigera gran;
/p/

(geminaci)
(aproximaci)
(aproximaci)
(aproximaci)
(aproximaci)
(aproximaci)

Posici inicial de sllaba (atac). Fonema: /p/ lletra: p.

[p] poma, camperol

[pp] certs mots, tnica __ l: triple;

(geminaci)

/ t / Posici inicial de sllaba (atac). Fonema: /t/ lletra: t.

[t] t molta traa.
/k/

Posici inicial de sllaba (atac). Fonema: /k/ lletres: c, qu, q (q, k).
[k] cos, quatre, quin, kiwi
[kk] certs mots, tnica +__+ l: tecla, miracle, article;

Apunts de fontica catalana. IES Olorda. St. Feliu de Llobregat. S. Bech

(geminaci)

 7.1.2 Oclusives i aproximants finals de sllaba

/ b / i / p / Posici de neutralitzaci de sonoritat (coda). Fonemes: /bp/ lletres: b i p.
[b] __ cons. nasal: submar, abnegaci, capms, hipnosi / tub nou;
__ oclusiva o fricativa sonora: subdirector / rep zeros, pop gros;
[p] __ consonant sorda: dissabte, rptil / sap catal, cap clar;
__ # (fi de mot) + vocal: no cap # aqu, tip # i # fart;
__ || (pausa): el llop, un tap;

(sonoritzaci)
(sonoritzaci)
(ensordiment)
(ensordiment)
(ensordiment)

[] m + __ + consonant: comptar, redempci / comprar;

m __ # (fi mot): tomb, rumb, amb tu i amb ell, camp, corromp.
[b] amb + vocal: amb ell i no amb mi;
[p] m + __ (imperatiu) # + hi / ho: irromp # hi, interromp # ho;

(emmudiment)
(emmudiment)
(sensibilitzaci)
(sensibilitzaci)

Posici final de sllaba dins el mot (dicci no emftica)

[m] __ + m : submar [summri ]; capms [ka`mmas];
__ + n : abnegaci[mnv
sio]; hipnosi [imnsi]

(sonoritzaci, nasalitzaci)
(sonoritzaci, nasalitzaci)

/ d / i / t / Posici de neutralitzaci de sonoritat (coda). Fonemes: /dt/ lletres: d i t.

[d] __ nasal: adnat, administrar, atmosfera, cotna, / comprat millor;
__ oclusiva o fricativa sonora: addici / mirat b;
__ altres cons. sonores: atleta / tot li plau;
[t] __ consonant sorda: adscrit, setcincies / cid ctric, dut cantant;
__ # (fi de mot) + vocal: quietud # immensa, dit # aviat, tot # o res;
__ || (pausa): el fred; ben aviat;

(sonoritzaci)
(sonoritzaci)
(sonoritzaci)
(ensordiment)
(ensordiment)
(ensordiment)

[] n o l + __ # (fi mot): examinand, herald; cant, anant, alt.

r + __ + s # (fi mot): records, concerts (per cert ara [srt a]);
[t] n + __ (gerundi) # + hi / ho (pronoms): anant # hi, mirant # ho;
[t] n + __ # + vocal (habitual i recomanable, en certs casos):
quant # s, cent # homes, vint # anys, vint-i-dos, Sant # Andreu

(emmudiment)
(emmudiment)
(sensibilitzaci)
(sensibilitzaci)

Posici final de sllaba dins el mot (dicci no emftica)

[m] __ + m : administrar [mministra]; atmosfera [mmusfer];(sonor., nasal., labialitz.)
[n] __ + n : cotna [konn], tnic [nnik];
(sonor., nasal., labialitz.)
[l] __ + l: atleta [llt], atles [alls];
(sonoritz., lateralitzaci)
/  / i / k / Posici de neutralitzaci de sonoritat (coda). Fonemes: /k/lletres: g, c, x (q, k).
[] __ nasal: sintagma, ignorant, dracma, tcnic / sc mort;
__ oclusiu sonor: maragda / estic bo, sac buit;
__ fricatiu sonor: suggerir; czema, examen, xit [z] / sc jo;
__ altres cons.: / Iraq lliure;
__ # + vocal: ndex # alfabtic, fax # nou [z].
[k] __ consonant sorda: accident, lxic [ks] / cstig pendent, fax petit;
__ # (fi de mot) + vocal: groc # i vermell, cuc # amagat;
__ || (pausa): un cec. LIraq? Ben sec! Ben fix? [be` fiks];

(sonoritzaci)
(sonoritzaci)
(sonoritzaci)
(sonoritzaci)
(sonoritzaci)
(ensordiment)
(ensordiment)
(ensordiment)

[] n + __ | (fi mot) > []: tinc sang; cinc, trenc;

(emmudiment)

Apunts de fontica catalana. Les consonants Sebasti Bech

Posici final de sllaba dins el mot (dicci no emftica)

[] __ + m : sintagma [sintam], dracma [dram];
__ + n : ignorant [inuan], Ignasi; tcnic [tnik], arcnid;

(sonor., nasalitz.)
(sonor., nasalitz.)

7.1.3 Aproximants graduals (amb trets voclics)

/ j / i / w / Posici inicial de sllaba (atac). Fonema: /j/lletra: i; fonema: /w/lletres: u, .
[j] __ vocal: hiat, ianqui, boia / hi s, tu i ell mai acabeu;

(consonant)

[w] __ vocal: uadi, couen / aneu a Vic, no ho s;

k o  / v __ vocal: quatre, aiges;

(consonant)
(semiconsonant)

/ j / i / w / Posici final de sllaba (coda). Fonema: /j/ lletra: i; fonema: /w/ lletra: u.
[i ] vocal __ : mai, remeis, eina, beneit / mha influt.
[u
] vocal __: veu, cou, caut / port uniforme.

(semivocal)
(semivocal)

7.2 Fricatives (Concreci i ampliaci de lapartat 5)

7.2.1 Fricatives en posici datac
/f/

Posici inicial de sllaba (atac). Fonema: /f/ lletra: f.

[f] far, agafa.

/z/

Posici inicial de sllaba (atac). Fonema: /z/ lletres: s, z (x).

[z] zero, casa, gasos / examen, exrcit [z] [zamn, zrsit].

/s/

Posici inicial de sllaba (atac). Fonema: /s/ lletres: s, ss, c, , sc (x).

[s] son, ciri, caa, ascendissin; taxi, taxa [ks].

/
/

Posici inicial de sllaba (atac). Fonema: /

/ lletres: g, j.
[
] ginjol, ja gemega, vagi passejant, grapejar, prevegi.

//

Posici inicial de sllaba (atac). Fonema: // lletra: x, ix.

[] xfec, xiuxiuejar, baixa.

7.2.1 Fricatives en posici de coda

/f/

Posici de neutralitzaci de sonoritat (coda). Fonema: /f/ lletra: f.

[f] __ consonant sorda: baf pudent;
__ || (pausa): Dnam el bolgraf. Quin baf!
[v] __ consonant sonora: afgans / serf de la gleva.
__ # (fi de mot) + vocal: buf # intens, escalf # amors.

(ensordiment)
(ensordiment)
(sonoritzaci)
(sonoritzaci)

/ z / i / s / Posici de neutralitzaci de sonoritat (coda). Fonemes: /z s/ lletres: s, , s, c (x).

[z] __ cons. sonora: feliment, esma / gas natural, gos gras;
g __ cons. sonora: exvot [`zbt] / ndex nou [z];
__ # (fi de mot) + vocal: pas # antic, dol # avui; fix ara [z].

Apunts de fontica catalana. IES Olorda. St. Feliu de Llobregat. S. Bech

(sonoritzaci)
(sonoritzaci)
(sonoritzaci)

10

[s] __ consonant sorda: mastega, espia / gas car, aquest avi, els t;
k __ consonant sorda: exponent / infix freqent [ks]
__ || (pausa): Un pis? El gos! Dos boligrafs? Un fax? [ks]

(ensordiment)
(ensordiment)
(ensordiment)

[] nasal palatal + __ #: banys [ba];

(palatalitzaci)
[] nasal palatal + __ # voc. o cons. sonor: banys oberts [ba urs]; (palatal., sonoritz)
[] aquest+cons.: aquest dia, aquests (mai davant vocal: aquest amic) (emmudiment)
t __ # (fi de mot): raigs, safareigs;
(emmudiment)
Posici final de mot, pronunciaci rpida
[] __ # s- > s: dos # cents [do`sens] / per vas separar; (elisi = simplificaci)
__ # z- > z: les # zones [lzons] / per veus zebres; (sonoritzaci, simplificaci)
__ # > >: els # xfecs [afks] / per vas xiular; (palatalitzaci, simplificaci)
__ # > > : els # jocs [ks] / per has jugat;
(sonorit., palatalit., simplif.)
__ # r>rr >r: dos # rics [do`rks] / per vas riure;
(vibrantitzaci, simplific.)
/  / i / / Posici de neutralitzaci de sonoritat (coda). Fonemes: // lletres: ig, g, ix i x.
Africaci de // [t]
[t] __ # + cons. sord: rodeig # feixuc (de rodejar []);
__ || (pausa): Ho preveig! (de prevegi []);
[d] __ # + cons. sonor: fangueig # molest; (de fanguejar [])
__ # + vocal: grapeig # intolerable; (de grapejar [])

(africaci, ensordiment)
(africaci, ensordiment)
(africaci, sonoritzaci)
(africaci, sonoritzaci)

Ensordiment o sonoritzaci de //
[] __ consonant sorda: serveix poc / coix sovint;
__ || (pausa): Serveix!
[] __ consonant sonora: condueix b.
__ # (fi de mot) + vocal: baix # o # alt, ofereix # ous.

(ensordiment)
(ensordiment)
(sonoritzaci)
(sonoritzaci)

7.3 Africades
7.3.1 Africades en posici datac
/d/
Posici inicial de sllaba (atac). Fonema: /d/ lletres: tg, t j.
[d] platja, mitges, rebutgen, lletja, trepitges, desitjat.
/t/
Posici inicial de sllaba (atac). Fonema: /t/ lletra: tx (ch).
[t] cotxe txec, fletxa, escabetxar, empatxar, Chicago.

7.3.1 Africades en posici de coda

/d/ i /t/ Posici de neutralitzaci de sonoritat. Fonemes: /d, t/lletres: tx, -ig o g
[d] __ cons. sonora: rebuig notable, desig nou; empatx de pa;
(sonoritzaci)
__ # + vocal: mig # obert, trepig # audible; despatx # obert.
(sonoritzaci)
[t] __ consonant sorda: enuig constant, mig perdut; cartutx tirat.
(ensordiment)
__ || (pausa): Gaire lleig? Quin capritx!
(ensordiment)

Apunts de fontica catalana. Les consonants Sebasti Bech

11

7.4 Nasals
7.4.1 Nasals en posici datac
/m/

Posici inicial de sllaba (atac). Fonema: /m/ lletra: m.

[m] ma mare mho ha manat.

/n/

Posici inicial de sllaba (atac). Fonema: /n/ lletra: n.

[n] noieta, enraona;.

/
/

Posici inicial de sllaba (atac). Fonema: /

/ lletra: ny.
[
] canya, nyanyo.

7.4.2 Nasals en posici de coda (neutralitzacions i assimilacions)

/m/ i /n/ A fi de sllaba i de mot (coda). Fonemes: /m n/ lletres: m, n o -nt.
Neutralitzaci. Assimilacions del punt darticulaci de /m/ i /n/ (no pas de /
/)
[m] __ cons. bilabial: campana, immoral, canvia / em veu, un bol;
(labialitzaci)
[] __ cons. labiodental: amfiteatre, confecci / anem fent, un ferro.
(dentalitzaci)
Assimilacions del punt darticulaci de /n/ (no pas de /
/ ni de /m/)
[n] __ cons. dental: entrant-hi, enduria / un dia en tenia;
[n] __ cons. alveolar: ven-la, enraona / en sap, ven roba;
[n
] __ cons. palatal: enginy enlluerna / en llepa, un xoc;
[] __ cons. velar: lungla, enquesta / un gat, en costa.
n + __ # (fi mot) > []: tinc # sang #;

(dentalitzaci)
(palatalitzaci)
(velaritzaci)
(velaritzaci)

7.4.3 Nasals en posici de coda (casos de manteniment doposici)

/m/, /n/, /
/ A fi de sllaba i de mot (coda). Fonemes: /m n
/ lletres: m (mp), ny, n o -nt.
Oposici de fonemes a fi de mot i en certs altres contextos
[m] / [n]: som / sn; rem / ren; el camp / el cant; el comte, el compte / el conte;
[m] / [
]: un rem / un reny; uns pams / uns panys;
[n] / [
]: un ban / un bany; uns pans / uns panys;
Manteniment del punt darticulaci
[m] __ consonants linguals: premsa, somriu, compte / em surt, ham rovellat;
__ # (fi de mot) + vocal: ram # agafat, fullam # humit;
__ || (pausa): Un pam! Quin bram! Anem!
[n] __ consonants alveolars: conseqent, conreu / en surt, han rodat;
__ # (fi de mot) + vocal: un # home, compon # obres;
__ || (pausa): Quin? Hi van!
[
] __ qualsevol consonant: bany nou, any dolent, estany ple;
__ # (fi de mot) + vocal: company # agrads, ateny # objectius;
__ || (pausa): Un pany! Quin bany! Em pertany!

Apunts de fontica catalana. IES Olorda. St. Feliu de Llobregat. S. Bech

12

7.5 Laterals
7.5.1 Laterals en posici datac
/l/
Posici inicial de sllaba (atac). Fonema: /l/ lletra: l .
[l] la vila sola;
[ll] vocal __ vocal: pellcula, collecci, tilla (atleta, atles).

(geminaci)

// Posici inicial de sllaba (atac). Fonema: //lletra: ll; fonemes: // lletres: tll.
[] lliri, colla.
[] vocal __ vocal: bitllet, ametlla; Vall-llbrega.
(geminaci)

7.5.2 Laterals en posici de coda

/l/
Posici final de sllaba (coda). Fonema: /l/ lletra: l .
[ l ] __ cons. dental: volta / mel dola;
[l] __ cons. alveolar: cala, colze / el lector, estil nou, cal sortir;
__ # (fi de mot) + vocal: fil # agrads;
[ l ] __ cons. palatal: aljub; el xoc i el nyanyo, vol girar;
[] vocal central o posterior + l: el vol ridcul, sal.
//

(dentalitzaci)

(palatalitzaci)
(velaritzaci)

Posici final de sllaba en el mot (coda). Fonema: // lletra: ll.

[] __ cons. o vocal: vall bonica, pell grassa, soroll terrible, ball am;
__ || (pausa): Quin clatell! Quin coll!

7.6 Bategants i vibrants

7.6.1 Bategants i vibrants en posici datac
// i /r/ Posici inicial de sllaba. Fonema: // (bategant) r; fonema /r/ (vibrant) r, rr.
[] vocal __ vocal: cara, vora.
cons. oclusiva o aproximant __ : vidre, gras, tres;
[r] # (inici de mot) __ : roda, ros (mai //);
consonant __ : folre, Enric (mai //).
vocal __ vocal: carro, arrs, arrossega.

7.6.2 Bategants i vibrants en posici de neutralitzaci

// i /r/ Posici final de sllaba en el mot (coda). Fonemes: /, r/ lletra: r.
[] context lax (sllaba tona, ...): corbat [kuat] o [kurat];
__ # (fi de mot) + vocal: amor # immens, motor # engegat;
[r] __ consonant (generalment): port, carta;
__ # (fi de mot) + consonant: amor # turbulent, motor # nou;
[] __ # (fi de mot): cantar, mirar, pastor / amb excepcions;
(emmudiment)
__ + (grup) cons. + (certs mots): arbre, prendre;
(emmudiment)
[] __ # (fi de mot) + vocal: anar-hi, tocar-ho (infinitiu + pronom);
(sensibilitzaci)
[r] __ # (fi de mot) + consonant: mirar-te, tocar-lo (infinitiu + pronom);(sensibilitzaci)

Apunts de fontica catalana. Les consonants Sebasti Bech

13