UNA MICA DE FONTICA

Us proposo que transcriviu aquests textos:

Vora d'una capella, a esquerra i a dreta de l'absis els enterr en dues tombes. Per, durant la nit,
de la tomba de Tristany sort un esbarzer verd i fullat, de fortes branques, de flors odorants, que,
enfilant-se per damunt la capella, s'enfons dins la tomba d'Isolda. La gent del pas tall
l'esbarzer: l'endem rebrota, tan verd, tan florit, tan avivat, i es fica encara dins el llit d'Isolda la
Blonda. Tres vegades volgueren destruir-lo; debades. A la fi, reportaren la meravella al rei Marc:
el rei prohib de tallar l'esbarzer d'aleshores endavant.
(Joseph Bdier, Roman de Tristany i Isolda)
I aquest poema:
Estic segur que morir un capvespre,
hivern enll, davant mateix de casa,
no d'una mort ostentosa i terrible,
ans d'una mort quotidiana i tendra,
una mena de mort subsidiria,
de ptol, o de gos de casa rica.
No caur fulminat, m'aclofar
tan lentament i dignament com pugui
per preservar tant el cos com la roba
del fang que hi ha al carrer i de la mullena.
Estic segur de no decebre els qui
en vida m'atorgaren confiana
i s que esperen que la meva mort
sigui tan presentable com la vida.
N'estic segur, i s que l'endem,
pels patis de la fbrica, la gent
em mirar amb orgull i alguns tal volta
s'aproparan per estrenye'm la m
o em tustaran amicalment l'espatlla.
I tots, fins sens dir-ho, ens sentirem
ms units, s a dir ms solidaris.
(M.Mart i Pol)