2

ndex
Introducci

Una Europa en declivi en un mn turbulent

Un projecte del capital

10

La financiaritzaci en la Uni Europea

i el seu impacte en els pasos membres

11

Limpacte en la indstria espamyola

12

Un fort cop pel treball

13

Lorientaci neoliberal de la poltica econmica

15

Conclusions

18

Introducci

n les condicions dinternacionalitzaci

del mn actual, per entendre que passa a lEstat espanyol s necessari observar que est passant en leconomia mundial. A ms, leconomia espanyola est des
de fa prcticament dues dcades integrada
en una unitat supranacional, la Uni Europea
(UE), que t una gran incidncia en el que
succeeix en el pas. No obstant, a lEstat espanyol el debat i coneixement sobre la UE
s escs. Per aix, ens proposem presentar aqu, tot i que breument, alguns dels aspectes que lactuaci daquestes institucions
suposa, donat que considerem que noms
aix podrem estudiar la situaci i evoluci de
leconomia de lEstat espanyol.
El Seminari dEconomia Crtica Taifa estem
elaborant un informe sobre la influncia de la
UE en leconomia i la societat. No hem pogut
acabar linforme abans de les eleccions al
Parlament europeu, per ens sembla que pot
ser til presentar el que encara s un tractament limitat per que permetr conixer
el veritable carcter de la UE, donat que la
propaganda electoral sovint lamaga darrere
de lemes buits de contingut. A ms, aquestes eleccions es plantegen sovint en clau de
poltica interna a vegades es diria que sn
ms aviat una primera volta per futures eleccions internes, aspecte que fa imprescindible una avaluaci de la UE, encara que sigui
parcialment, basat en un treball actualment
en curs.
Aqu presentarem una breu sntesi de les
idees principals que es perfilen en lInforme
Desentranyant la Uni Europea abordant
nicament els aspectes que ens semblen
ms importants. En data propera presentarem lInforme nmero 10 en el que es substanciar amb detall els punts que es plantegen
en aquest avanament. Recomanem vivament als lectors daquesta introducci que no
deixin de llegir ms endavant lInforme complert que els ampliar la informaci sobre el

tema i documentar sobre els plantejaments

que aqu presentem.
Malgrat lenfocament crtic daquest informe,
no es tracta de negar que la UE en determinats moments ha estat til per alguns pasos membres. Seria impensable que no fos
aix durant un perode de ms de cinquanta
anys. La UE ha proporcionat algunes ajudes
econmiques a travs de la poltica agrria
i els fons estructurals, principalment i ha
contribut a consolidar la democrcia parlamentria. Algunes de les seves directrius
han millorat drets dels habitants de la Uni i
durant alguns anys sha donat una lleugera
convergncia entre les economies dalguns
dels pasos. Principalment, degut a les avantatges que suposen per un model capitalista
gaudir dun mercat nic cada vegada major i
a lexplotaci dels pasos externs mitjanant
un ventall ampli de poltiques. Aix mateix,
sha de considerar que si els pasos haguessin evolucionat independentment tamb s
probable que haguessin avanat respecte de
les seves situacions anteriors.
No obstant aix, com es mostra a lInforme,
la UE sempre ha tingut primordialment un
objectiu econmic i els grans capitals de la
Uni han marcat la seva dinmica i la seva
poltica, el que ha portat a optar per estratgies i programes que han tingut un fort pes
negatiu en les estructures productives, les
economies dels pasos i la seva situaci social, especialment entre les classes ms vulnerables. Daqu sorgeix la necessitat duna
revisi crtica de la UE.
En el marc del present treball, no s possible
abordar tots els aspectes de la UE des del
seu inici fins a lactualitat. Es recullen els elements que ens semblen ms significatius,
per queden a part altres molts que segueixen sent importants. I, com succeeix sempre
amb els treballs de Taifa, sabem que el nostre enfocament s primordialment econmic,
4

quelcom que representa una limitaci significativa, per s el que creiem que podem fer
amb ms rigor.

necessari combinar la dinmica dels capitals globals amb la de les economies especfiques i els seus respectius Estats.

Referir-se a la UE pot ser a vegades confs. Sovint, colloquialment, es fa referncia a Europa quan realment sest tractant
de la UE. Per aix, cal apuntar que aquest
treball tracta noms de la UE. Abordem principalment els elements que es refereixen a
lanomenada perifria europea: Espanya,
Grcia, Itlia, Portugal i Irlanda, presentant
menor atenci als pasos de lest i i centrals.

Metodolgicament, s necessari ser molt

crtics amb la categoria pas. No noms
pel que acabem dassenyalar, sin perqu
aquest marc danlisi esbiaixa tamb el fet
que dins dels pasos els costos i beneficis
de lactivitat econmica es reparteix de forma
molt desigual. Una anlisi adequada implica
la consideraci de les classes socials, que
en el sistema capitalista poden reduir-se essencialment a dues: la classe capitalista i la
classe treballadora. Lanlisi que parteix de la
idea pas acaba concloent que hi ha hagut
pasos guanyadors i pasos perdedors, i
aix oculta que en tots els pasos hi ha hagut
una classe social, o part important della, que
ha guanyat la capitalista i una altra que ha
perdut els treballadors. Noms aix, per
exemple, sentn el sentiment antieuropeu
de bona part dels treballadors dels pasos
centrals per exemple, la classe obrera alemanya que no sha beneficiat dels xits
econmics del seu pas.

Afegir que, actualment no es pot fer una

anlisi econmica vlida referint-se noms
als pasos; no serveix, i cada vegada serveix
menys. Per entendre el que est succeint cal
situar els fets entre dos elements de referncia: els Estats i els capitals globals. Les
decisions econmiques principals les prenen
els grans capitals que operen a escala global, per aquests es mouen en mbits territorials especfics amb les seves respectives
poblacions, amb sistemes poltics i formes
concretes de regir-los, els Estats i els seus
governs. Els grans capitals es recolzen en
els seus corresponents Estats, i aquests
recolzen el que consideren els seus capitals. Els governs han de combinar dalguna
manera aquestes poderoses voluntats amb
lexigncia del poder dins dels seus Estats i
tamb necessiten justificar les seves actuacions davant les seves poblacions. Analitzar
uns o altres daquests elements de forma
allada condueix a una visi limitada. s

Integrar aquests elements en lanlisi s una

tasca complicada per intentarem fer-ho en
les breus idees que presentam en aquest esbs.

Una Europa en declivi

en un mn turbulent

Un sistema capitalista en crisi?

l sistema capitalista ha arribat a ocupar

prcticament tots els espais de la societat. Actualment est sotms a grans
turbulncies, per no sembla que assistim a
la seva ensulsiada sin a una crisi molt greu.
Es pot afirmar que socialment el capitalisme
en la seva essncia no est en crisi i que la
seva legitimitat es qestionada per minories,
encara que aquestes sn creixents.

Un context dintens creixement de la

competncia mundial

es del final de la Segona Guerra Mundial els capitals i els Estats dEuropa
occidental havien denfrontar-se a una
creixent competncia internacional. Precisament les necessitats de reestructurar els
capitals a escala europea per fer front a la
competncia global van ser un dels motius
ms importants per lestabliment el 1957 del
que anys desprs sacabaria convertint en
lactual UE. Aquesta competncia augmenta
des de la crisi dels 70, amb la incorporaci
dels tigres asitics, els capitals petroliers i
ara amb els pasos anomenats emergents.
Sorgeixen nous capitals que pretenen una
posici en lespai econmic i en les decisions
del capitalisme mundial que van influint en
la conformaci daquest. Els capitals globals
dels pasos anomenats centrals es troben
immersos en una accentuada competncia
amb la resta de capitals mundials, el que els
produeix certs ensurts i greus dificultats, tot i
que encara conserven molt de poder. Aquesta creixent competncia entre els principals
Estats i rees econmiques del mn s un
dels elements que ms defineixen la situaci
actual del mn.
7

La Uni Europea en leconomia global

n aquest context, cada vegada s ms

necessari i important el rol del suport
pblic com rescatador dels capitals
bancaris, les grans empreses i les respectives
elits nacionals. Al internacionalitzar-se els
capitals, la necessitat daquest recolzament
pblic els portar a la formaci dinstitucions
pbliques supranacionals. Aqu es troba una
de les raons ms importants de lorigen de
la UE.
Entre els grans capitals globals, els capitals
europeus experimenten dificultats creixents i
van perdent la seva antiga hegemonia. Amb

la crisi de 2008 les dificultats sacumulen i el

declivi europeu sagreuja. Europa esdev
lepicentre de la crisi del capitalisme globalitzat. Una crisi profunda i multiforme, convulsa, previsiblement prolongada i dincert
desenlla: crisi econmica, social, ecolgica,
poltico institucional, crisi de civilitzaci... El
somni dun espai compartit de drets i progrs
es fa miques, dinamitat per la voracitat dels
mercats financers (S. Dahan, Sadocapitalismo, p.9).

El capital europeu reacciona

ls capitals europeus dominants intenten millorar la seva situaci adoptant

amb entusiasme els anys 80 les estratgies econmiques neoliberals. Desprs,
expandint-se, primer cap al sud, posteriorment cap a lest. La competitivitat dels pasos del sud, sempre incerta, es va debilitar

i es van anar convertint progressivament en

compradors dels productes del nord. Compres finanades amb els prstecs del capital financer del nord. La pertinena a leuro
amplia els lmits a la tendncia estructural a
lendeutament dels pasos del sud.
En la crisi de 2008, els creditors europeus
8

plantegen la necessitat que els pasos endeutats paguin el deute aspecte reforat perqu
sn els grans bancs europeus els principals
creditors, el que fora aquests a demanar
ajudes financeres a la UE. Per concedir-les,
la UE exigir que simplantin durs programes
dausteritat, la destrucci de lEstat del benestar per intentar (i aconseguir) desprendres
de lEuropa social existent, i el debilitament
de la democrcia, disminuint aix el nivell
de vida de les classes populars. Queda clar
lelement coercitiu daquestes directrius quan
les ajudes concedides pel rescat bancari
100.000 milions deuros es van supeditar
al compliment del pacte fiscal.

Lorigen de la UE s lajuda a la
internacionalitzaci i reestructuraci del capital europeu,
que reacciona davant la prdua
dhegemonia i la creixent competncia.

Un projecte del capital

10

a UE ha estat des del seu origen una instituci orientada a impulsar els interessos del capital. La Comunitat Econmica Europea (CEE), creada desprs de la
Segona Guerra Mundial, el 1957, tenia com
objectius principals la reconstrucci material
i la reestructuraci del capital per tornar a fer
competitius els capitals en la part occidental
del continent. Aix mateix, actuaria com contenci de la URSS en una Europa dividida artificialment en blocs en el marc de la Guerra

Freda. Des del principi, la CEE perseguia la

creaci dun mercat com supraestatal que
potencis les empreses europees dotant-les
de les dimensions suficients per poder competir amb les grans empreses transnacionals
estrangeres. En aquest sentit, la CEE fou un
xit i els anys segents a la seva creaci es
va produir a Europa un important creixement
econmic. La CEE tenia per objectiu prioritari desenvolupar els interessos del capital. I
segueix tenint el mateix objectiu avui.

El gran capital marca la poltica econmica de la Comunitat Econmica Europea

ls grans capitals privats han sigut sempre lestmul de la poltica econmica

de la CEE. Des de la dcada dels 80
es va adoptar amb entusiasme el neoliberalisme com orientaci essencial de la poltica
econmica i es va estimular la seva implantaci als pasos membres. El 1986 sestableix
lActa nica que eliminava les fronteres als
capitals, les mercaderies i, en menor mesura,
les persones entre els pasos membres amb
la creaci del Mercat Com. Amb leliminaci

daquests lmits va ser tamb necessari

avanar cap a la unificaci de les monedes.
Els grans negocis europeus no volien la incertesa, el risc i el cost que suposen les variacions monetries i prefereixen no haver
de considerar monedes diferents. Aix, laltra
etapa important en la marxa del qu des de
1986 fou la UE s lestabliment de la moneda
nica: leuro.
Des de 1992 amb el Tractat de Maastricht,

11

es van iniciar els trmits i les poltiques que

conduirien a lestabliment de la moneda nica als pasos centrals de la UE. Sincloen
entre elles mesures dures per la poblaci
que portessin a una moneda nica forta i, sobretot, que impedissin la inflaci. Aquestes
mesures es van convertir en permanents
amb el Pacte dEstabilitat i Creixement de
1997. Tots els pasos que volien integrar-se
en la moneda nica entre ells lEstat espanyol es van veure sotmesos a durs programa
dajustament. Amb la moneda nica, leuro,
els pasos han perdut importants instruments
de poltica econmica: tipus de canvi, poltica monetria, poltica exterior, etc. El Mercat
nic de 1986 i la Moneda nica de 1999,
amb el seu corresponent Banc Central Europeu (BCE), sn els elements ms destacats per permetre que els capitals actun
sense lmits.
Desprs de la uni monetria, la UE va
posar la competitivitat en el punt de mira.
LEstratgia de Lisboa, aprovada lany 2000
tenia com objectiu, al menys retric, aconseguir abans de lany 2010 leconomia del
coneixement ms competitiva i dinmica del
mn, capa dun creixement econmic durable acompanyat duna millora quantitativa
i qualitativa de locupaci i una millor cohesi
social. La gesti cap aquesta economia del
coneixement es va concentrar en la liberalitzaci i privatitzaci de les grans empreses
pbliques i els sectors anomenats estratgics,
com lenergia, els transports, les infraestruc-

tures i les telecomunicacions. A ms, la flexibilitzaci del mercat de treball que pretesament havia dafavorir la mobilitat laboral en

Els grans negocis europeus no

volen la incertesa, el risc i el
cost que suposen les variacions
mentries. Per aix es va imposar la moneda nica.
aquest procs de transici va quedar en una
burda (des)regularitzaci per abaratir el cost
del treball i augmentar la precarietat laboral.
LEstratgia de Lisboa, va servir per intensificar el carcter neoliberal de la UE, i aquesta
dista molt dhaver-se convertit en leconomia
del coneixement ms competitiva del mn.
Malgrat tot, es mantenen vigents els mateixos
principis en lEstratgia 2020.
Es van voler consolidar tots els canvis realitzats durant la dcada dels 90 mitjanant
lestabliment duna Constituci Europea, que
va ser rebutjada en referndum per Frana i
Holanda. No obstant aix, va ressorgir com
Tractat de Lisboa el 2007, laprovaci del
qual el 2009 es va aconseguir per una acusada voluntat poltica de la Uni que va eliminar
els referndums i va manipular descaradament lnic pas que constitucionalment tenia
lobligaci de convocar-lo (Irlanda).

La Uni Europea en la crisi

n lactual crisi, la UE va comenar a

reaccionar quan a finals de 2009 lalt
endeutament dels pasos anomenats
perifrics podia posar en perill leuro. A canvi de les ajudes que els pasos endeutats
necessitaven, es van disposar a adoptar severes mesures de poltica econmica. Des
daquest moment, en collaboraci amb el

La UE, en collaboraci amb el

BCE i el Fons Monetari Internacional (FMI) la Troika- no ha
cessat dexigir la implantaci
i compliment dels programes
dausteritat.
12

BCE i el Fons Monetari Internacional (FMI) la

Troika, la UE no ha deixat dexigir la implantaci i compliment de programes dausteritat
i ajustament amb condicions molt dures per
la poblaci. Programes que no estan solucionant els problemes econmics dels pasos
endeutats, sin empitjorant-los, i alhora deteriorant les condicions de treball i de vida de

la poblaci, sotmetent a les classes populars

al debilitament de les seves posicions socials
i al sotmetiment, incls humiliant dels treballadors.

13

La financiaritzaci de
la Uni Europea
i el seu impacte en els
pasos europeus

14

Lhegemonia del capital financer

ivim una etapa del capitalisme global

en la qual el capital financer s dominant. La dinmica de concentraci i
expansi inherent al capital, les noves tecnologies i les poltiques econmiques neoliberals, han portat a una enorme expansi
del capital financer, que sha convertit en la
faceta hegemnica del capital. En la seva intensa recerca de beneficis, aquests capitals
sn els que han facilitat lexpansi i globalitzaci anterior a la crisi, han desenvolupat
noves formes dactuaci la nova arquitectura financera, i han intensificat diverses vies
de control de les finances. La UE es desenvolupa en aquest context de globalitzaci i
financiaritzaci.

Des de la dcada dels 90, i especialment des

dels anys 2000, la UE ha intentat mantenir-se
com un dels eixos centrals del capital financer
global. Per a aix, ha utilitzat estratgies i impulsat poltiques econmiques per promoure
la liberalitzaci econmica i la desregulaci
financera, utilitzant les institucions de la Uni
i la introducci de la moneda nica per facilitar la inserci dels seus capitals en una
economia internacional cada vegada ms
competitiva. Com no pot ser daltra manera,
aquestes estratgies i poltiques han tingut
un fort impacte en els pasos que conformen
la UE, entre ells lEstat espanyol.

Les finances en la Uni Europea

entramat financer europeu est protagonitzat pels grans grups de capital

privat que operen en el mercat mundial i actuen activament a Europa. Disposen dun enorme poder que determinar en
gran mesura el que succeeix en leconomia
europea i tenen una forta incidncia en
leconomia mundial. Hi ha, a ms, una relaci molt estreta entre aquests actors privats
i els actors pblics. Els agents privats exerceixen pressi i captaci dels agents pblics
per aplanar el cam cap als objectius dels
primers mitjanant regulacions (o desregulacions).
Daquesta manera sha generat en lmbit
pblic un marc institucional i normatiu Uni
Econmica i Monetria, BCE, Tractats de
la UE molt favorable als interessos privats.
La moneda nica leuro, amb la prdua de
la sobirania monetria que suposava, juntament amb el paquet legislatiu imposat per

Brusselles, les restriccions marcades pel

Pacte dEstabilitat i Creixement i lactuaci
del BCE, sn els pilars de larquitectura institucional europea. Les contradiccions de
laparell institucional shan fet evidents i insostenibles amb lactual crisi, doncs la idea
dintegrar monetriament economies tant
dispars en quant al seu model productiu,
nivell dinflaci, mercat de treball i model
social va ser un despropsit, agreujat pels
lmits imposats per la cotilla institucional que
representa la UE i lestructura de leuro.
Amb la moneda nica els pasos de la zona
euro van cedir les seves monedes i, per tant,
van perdre la seva sobirania monetria, passant aquesta a dependre del BCE, instituci
que exerceix una poltica monetria nica
per tota la zona euro. Des de lentrada en
vigor de leuro, lEstat espanyol no pot decidir sobre els tipus dinters, ni impulsar un
grau determinat de liquiditat o fixar la taxa
15

de canvi de la seva moneda devaluar-la si

s necessari. Per contra, amb lentrada de
leuro, el dficit exterior no es percep com
un problema apressant grcies a la fora
de la moneda europea, el que facilitava dissimular lhistric problema dels desequilibris
exteriors que ha afligit sempre leconomia
espanyola.
Sargumentava que amb la moneda nica i
un cop desregulats els controls al capital, es
facilitaria la seva mobilitat per dirigir-se als
mbits on es poguessin invertir de manera
ms eficient. Soblidaven de tenir en compte
que el capital no es dirigeix all on s ms
necessari o eficient sin on pot obtenir ms
beneficis.

globalitzaci. s el trampol a la nova internacionalitzaci dunes economies europees

no competitives a causa de salaris i sistemes
de protecci social encara resistents al deteriorament neoliberal.
Aquestes poltiques obertament favorables
al capital industrial i financer han tingut un
fort impacte en les economies de la UE fins
al punt dintensificar un esquema histric
de centre i perifria, on les economies perifriques, entre elles lespanyola, han acabat
accentuant models productius molt precaris,
dependents de lexterior, alimentats grcies
a grans dosis de deute exterior procedent
majoritriament del capital financer central,
alemany i francs especialment.

Leuro i la poltica del BCE sn els dos principals pilars que han conformat la poltica
econmica i financera de la UE els darrers
anys. Representen lalternativa proposada
pel capital europeu i els seus representants
poltics per fer front a la competncia internacional i els problemes que plantejava la

El deute i les poltiques

que ha generat

a gesti de la crisi per part dels governs

ha perseguit des del primer moment el
rescat dels capitals privats, sobretot
del sector bancari, a costa dels contribuents
i el deteriorament de les condicions de la poblaci treballadora. El recolzament incondicional dels governs ha fet vlida la idea de
la privatitzaci dels beneficis i la socialitzaci
de les prdues. A lEstat espanyol el deute
pblic sha disparat fins nivells rcord 94%
del PIB el gener de 2014. El cost que aix
acabar suposant s encara incalculable,
per es pot aproximar entre els 125.000 i els
250.000 milions deuros, entre les ajudes inicials del FAAF, el FROB, etc. i el posterior
pla per rescatar la banca espanyola a travs

de lanomenada lnia de crdit oberta per la

UE. El deute sha convertit en un mecanisme
de distribuci de la riquesa de pobres a rics,
doncs els diners dels contribuents, aportat
duna manera u altra pel treball, es drena cap
als capitals financers a travs del pagament
dinteressos del deute. Un deute que es prolonga en el temps i que pel seu volum ser
impagable, que ha forat els Estat endeutats
a recrrer a les ajudes de la UE que les ha
concedit imposant severes i cruels condicions.
El deute ha perms a la UE establir i exigir el
compliment de dures poltiques econmiques
als pasos endeutats: estrictes programes
16

dajustament econmic i dausteritat retallades en els pressupostos pblics, reforma laboral, de les pensions, de convenis,
privatitzacions dels drets socials. El deute
sha convertit en el mecanisme per generalitzar lausteritat salarial i la privatitzaci del
sector pblic com objectius principals de
poltica econmica. I que ha portat a que la
disminuci de lactivitat econmica, latur, la
desigualtat i la pobresa es constitueixin en
greus problemes econmics i socials als que
sha denfrontar actualment la societat.
Altres pasos de la perifria europea Grcia,
Portugal, Irlanda i Itlia pateixen problemes
molt semblants. Les ajudes de la UE van ser
proporcionades, tericament, per poder prestar diner als pasos amb dificultats per aconseguir finanament a un preu raonable als
mercats financers. Per en realitat les operacions de rescat no sn ms que mecanismes
per protegir els bancs europeus creditors i el
conjunt del sistema financer dels problemes
que un impagament del deute generarien.

El BCE, que per llei no pot ajudar a lerari

pblic, va posar enormes fons a molt baix tipus dinters a disposici de la banca privada.
Aquesta est aprofitant per recapitalitzar els
seus balanos i comprar bons de lEstat amb
interessos ms alts aconseguint un ampli
marge de beneficis. Noms en condicions
excepcionals el BCE ha comprat bons dels
Estats endeutats per a travs dels mercats
secundaris, s a dir, utilitzant la intermediaci
dels ens financers privats amb els beneficis
que aquestes operacions els proporcionen.

Leuro i la poltica del BCE sn

els dos principals pilars de la
proposta del capital europeu i els
seus representants poltics per
front a la competncia internacional i als problemes que els hi
plantejava la globalitzaci.
17

Noves orientacions

l reconeixement dels greus problemes

generats per la crisi i el temor a un creixent euro escepticisme entre la ciutadania europea ha estimulat la presentaci
per part de la UE de diverses iniciatives per
millorar la seva operativitat. A destacar entre
elles el projecte dUni Bancaria que es va
presentar com una substancial millora. Malgrat que dins la inefica institucionalitat de la
UE aquest projecte hagus pogut representar
una millora, les imposicions dAlemanya i els
seus aliats han portat a debilitar el projecte,
que sha convertit en un mecanisme complicadssim que noms comenar a operar totalment el 2026. Un exemple ms de la doble
moral de la potent burocrcia de la Uni que
rebutja tota idea de solidaritat entre els problemes nacionals. Aix sembla ser lo mxim
al que la UE actual pot arribar respecte als
problemes financeres.

El debat sobre la sortida de leuro

es dificultats i desastres que estan

generant les poltiques europees han
portat alguns sectors crtics a advocar
per una sortida de leuro i/o de la UE com a
mesura imprescindible per sortir de la crisi.
s evident que cal pensar i proposar alternatives a les poltiques dajust i austeritat
que estan traslladant el pes de la crisi sobre les classes populars. Tamb s cert que
darrere del sistema euro trobem importants
causes de la gravetat de la crisi europea.
Per aquesta dicotomia sortir o seguir dins
leuro no t en compte la totalitat del problema i la seva complexitat. No creiem que
nicament recuperant la sobirania monetria
es pugui fer gaire en el marc del capitalisme,
especialment si es compta amb un model

productiu tant escalabrat com lespanyol,

amb alts nivells dendeutament i amb un niv-

En leconoma global actual, la

sobirania econmica est lluny
de labast dels pobles. No s
tant un problema sortir de leuro
sin dun suport popular cap a
una poltica radicalment transformadora
ell dintegraci en leconomia global que fa
que la sobirania econmica es trobi lluny de
labast dels pobles sense una poltica radicalment transformadora. La viabilitat de les
mesures assenyalades s poc ms que pa18

per mullat si no es posseeix un recolzament

popular important. De qu serveix discutir si
sortirem o no de leuro si no es t cap poder
poltic, no per prendre tal decisi, sin per
simplement defensar les conquestes socials
i aconseguir que els efectes de lajustament
no recaiguin sobre la poblaci? En qualsevol
cas, no sembla el tema clau, i molt menys
que constitueixi el debat crucial entre les
forces que desitgem una altra societat. Es

necessita un canvi radical per avanar cap

a una societat ms satisfactria. Per aix,
a mig termini, sembla ms prctic i eficient
plantejar-se la necessitat de lluitar amb els
problemes del dia a dia, i que aquest canvi radical necessari per difcil vagi dirigit a
transformar el sistema econmic en que vivim. No s tant un problema de moneda sin
de sistema.

19

Limpacte en
la indstria espanyola

20

l model productiu espanyol, ara com

als anys 60, es fonamenta en els sectors de menor valor afegit, basats en
una explotaci intensiva del treball i dels recursos naturals i ambientals. La integraci
en la CEE i en lespai de la Uni Monetria
Europea es va vendre per part de les elits espanyoles i transnacionals com el millor cam
per transformar el model productiu cap a una
producci amb ms valor afegit (en sector
de ms alta tecnologia, major productivitat,
m dobra ms qualificada i, per tant, millors

salaris). No obstant, la pertinena a la UE

no sembla haver-ho aconseguit. s ms, tot
indica que la pertinena a leuro ha reforat
aquest model productiu de baix perfil i dualista. Durant tot aquest perode hem assistit a
un procs de desindustrialitzaci que, certament tamb sha produt a la resta de pasos europeus, ha estat ms acusat a lEstat
espanyol i que lactual crisi encara aguditza
ms.

La integraci entre desiguals

a integraci europea durant les ltimes

dcades ha tingut lloc en un context
de globalitzaci del capital amb importants canvis en la redistribuci internacional
i global de la producci i la competitivitat del
treball, amb sries conseqncies internes.
La integraci econmica en la UE associa

pasos i empreses amb sistemes productius

i nivell de competitivitat molt variats. Europa sempre sha caracteritzat per un potent
centre productiu i una perifria en bastants
aspectes subordinada al centre. LEstat espanyol formaria part de les economies perifriques. Lespecialitzaci industrial de les

21

economies de la perifria europea sha basat

principalment en mantenir la competitivitat a
base de costos baixos el que suposa processos productius de baix valor afegit, tecnologia de segon nivell, molt pes del treball no
qualificat i permissivitat laboral i ambiental.
Aquest ha estat el model dindustrialitzaci
espanyol.
Els darrers anys, lespecialitzaci productiva
basada en productes de baix valor afegit
es trobava amb creixents dificultats en els
pasos de la perifria sud de la UE Espanya, Itlia, Portugal, Grcia per una banda,
per lentrada dels pasos de lest de la UE i,
per altra banda, per la creixent competncia
dels pasos exportadors de baixos ingressos Xina, ndia, etc.. Mentre els pasos
centrals com Alemanya, Pasos Baixos i els

pasos nrdics, experimentaven un procs

invers i els condua a ser altament competitius.
La demanda creixent dels pasos perifrics,
estimulada a base de crdit, va suposar
una important sortida per la producci dels
pasos centrals. Aix doncs, la perifria sud
de la UE ha anat canviant dun espai amb
indstria precria a convertir-se en la font
duna abundant demanda pels pasos centrals, que, ms competitius, suposaven una
forta competncia per les industries de les
prpies economies perifriques. El resultat
daquesta diversa dinmica dins la UE ha
estat un desequilibri comercial i una creixent
divergncia en competitivitat entre el centre
i la perifria.

Cap a la devaluaci interna

mb lesclat de la crisi, les tradicionals

poltiques per reactivar leconomia
ja no eren possibles per la pertinena a la zona euro. La poltica canviaria que
havia estat la palanca utilitzada per reactivar
leconomia en totes les crisis anteriors ara no
era possible. I la UE no ha dissenyat, i molt
menys proporcionat, ajudes significatives pel
desenvolupament dels sistemes productius

dels pasos membres. Al contrari, la UE ha

imposat sobretot als pasos perifrics el criteri
dausteritat i, en front de la impossibilitat de
devaluaci externa, el resultat est sent una
devaluaci interna reducci de salaris i augment de latur i una destrucci selectiva de la
producci industrial inaudita en crisis anteriors. El que al mateix temps facilita lestratgia
general de concentraci del capital.

22

La demanda creixent dels pasos

perifrics, estimulada a base de
crdit va suposar una important
sortida per a les produccions
dels pasos centrals.
Sense dubtes, el sistema productiu espanyol, conjuntament amb el daltres pasos
rescatats, est sotms a una nova i catica
reestructuraci i alhora suportant el pes de
la crisi de lespai europeu del capital i de
la seva integraci monetria, dins, tamb,
duna crisi global de sobre acumulaci. En
aquest context, les alternatives crtiques
per la sortida de la crisi que han dominat el
debat han estat dues. Per una banda, hi ha
qui demana corregir els desequilibris en les
balances comercials mitjanant poltiques
destmul de la demanda domstica de les
economies amb supervit comercial el
nord dEuropa tals com la fi de la moder-

aci salarial i la relaxaci dels compromisos

a lestabilitat de preus. No obstant, aquestes
poltiques econmiques no semblen poder
solucionar els problemes estructurals de la
indstria espanyola i europea. Altres, han
proposat la sortida de leuro. Per la possibilitat de depreciar la nova moneda nacional
no garantiria escapar del desenvolupament
desigual de les forces productives dins i fora
de les economies nacionals, dels cicles de
sobre acumulaci de capitals i, per tant, de
les crisis. En particular, per lEstat espanyol,
no garantiria una reestructuraci profunda de
leconomia fora de la llarga dependncia dels
fluxos de capital estranger, tant en la indstria
com en el turisme o en el deute, ni un canvi
cap a un model basat en una major productivitat i competitivitat global de la indstria.

23

Un fort cop
pel treball

24

l principal problema econmic pels

proper anys ser la incapacitat de generar suficients llocs de treball i de la
qualitat necessria per assegurar laccs de
la poblaci a la satisfacci de les seves necessitats. La UE experimenta el xoc ms dur
en el mn del treball de la crisi mundial. La
intensitat de la destrucci de llocs de treball
els primers anys de la crisi s molt elevada,

per no ms intensa que en altres regions

com els Estats Units. El 2010 i principis de
2011, locupaci es va recuperar, per a partir
de llavors t un comportament molt pitjor que
a la resta de grans economies. La UE s la
nica gran regi del mn que no ha redut la
seva taxa datur entre el 2010 i el 2013.

Un panorama desolador per locupaci

egons dades de lOrganitzaci Internacional del Treball (OIT), a nivell mundial, algunes grans regions han reactivat la producci i locupaci destrudes per
la crisi, les emergents a penes havien sofert
i van continuar creant ocupaci, fins i tot les
economies ms pobres han anat avanant
en ocupaci. La UE s una excepci. La
destrucci de llocs de treball i les perspectives de futur sn especialment negatives en
aquesta regi. Latur en la UE-27 va arribar a
26 milions de persones, xifra que suposa el
12% de la poblaci activa. Encara ms alarmant s el nmero i percentatge daturats de
menys de 25 anys, en la UE-27 arriben a 5,7
milions, representant el 23% dels joves que

volen treballar.
La crisi ha deixat un panorama desolador
amb escasses opcions de regeneraci, especialment en les economies perifriques on
la destrucci de locupaci no s conjuntural,
limitada a certs processos passatgers, sin
que ha afectat als llocs de treball estructurals,
vinculats amb la seva capacitat productiva.

Les diferncias entre Estats en la

taxa datur i levoluci dels salaris shan disparat i arriben a nivells sense precedents.

Latur i la devaluaci salarial

arrasen la perifria europea

ada vegada est ms clar que la UE

no s un bloc econmic homogeni i
que la prdua de llocs de treball es
concentra en la seva perifria. 10 de les 27
economies de la UE han continuat destruint ocupaci els ltims anys de crisi. Grcia,
Portugal i lEstat espanyol conjuntament
han causat el 64% del descens total de

locupaci en la UE i el 40% del creixement

de latur durant la crisi sorigina a lEstat espanyol. A laltre extrem trobem que Alemanya, Blgica i ustria no han perdut ocupaci.
En comptes daproximar-se, les distncies
entre economies riques i pobres sn ms
grans i les desigualtats samplien. En ocupaci, les diferncies entre Estats en quant
25

a la taxa datur i levoluci dels salaris sha

disparat i arriba a nivells sense precedents.
La bretxa entre el sud i el nord dEuropa en
quant a nivells docupaci sest ampliant.
Les disparitats tamb tenen lloc en levoluci
dels salaris. El cost laboral unitari est caient
en les economies amb majors taxes datur.
Per contra, les economies centrals, actualment tenen un millor comportament laboral,
estan registrant increments salarials. En les
economies de la perifria europea, la caiguda dels salaris no est implicant un abaratiment dels preus en relaci amb altres pasos perqu la devaluaci salarial ha passat
a augmentar els marges empresarials i, per
tant, no millora la seva competitivitat exterior. Aixi mateix, la devaluaci salarial a
part de latur est afectant fortament la demanda interna, el que al mateix temps condueix a efectes negatius sobre la producci
i locupaci, generant un preocupant cercle
vicis.

El mercat nic ha intensificat la competncia de la fora de treball, que empitjora les

condicions i els salaris. Laccentuaci de la
competncia entre les empreses pel mercat europeu sha traslladat al mercat laboral, quelcom que ha suposat la reducci de
salaris i la precaritzaci de les plantilles. La
poltica neomercantilista alemanya, basada
en reduir els costos salarials a ms dels
factors anteriorment comentats ha impulsat al mateix temps reduccions salarials en
la resta deconomies de la UE com a resposta en la carrera de la competncia. Mentre sha centralitzat la capacitat de producci en un conjunt dempreses i de territoris,
la devaluaci salarial sha ests arreu. La
competncia entre economies venes s
ms dura que mai i es porta a terme principalment a travs de la devaluaci dels salaris.

La poltica de la Uni Europea com a

marc de la reestructuraci del treball

a integraci europea ha jugat un paper

molt important en les transformacions
dels models productius i laborals. El
capitalisme de la UE ha buscat la seva supervivncia, en aquest mn globalitzat, mitjanant la transformaci del model de treball
estable a treball precari. El deteriorament
del treball s resultat de dinmiques que el
procs dintegraci econmica ha reforat.
Tot i que la UE sempre ha renunciat a tenir
una poltica comuna en matria de treball,
sota lexcusa de ser temes propis de la sobirania de cada Estat, s que ha tingut una ingerncia important en lorientaci neoliberal

de les poltiques laborals estatals a travs

de variats instruments.
Es diferencien dues vessants. Per una banda, la UE t una influncia directa en matria
laboral al establir orientacions per les legislacions laborals dels Estats. Tot i determinar
criteris concrets, es tracta duna influncia
tova, perqu no sestableixen com orientacions dobligat compliment encara que
en la prctica si ho sn, com s ho va ser
leliminaci de les restriccions al moviment
de mercaderies. No obstant, aquestes orientacions aconsegueixen canviar el rumb
de les legislacions laborals cap a normes
26

de carcter neoliberal molt ms favorables

als empresaris. La retrica europea tergiversa el concepte de poltiques de treball,
que en comptes de prendre com objectiu
les condicions macroeconmiques per la
creaci de suficient ocupaci, culpabilitzen
dels problemes de latur, la protecci laboral
i la falta de formaci i de docilitat de la fora
de treball.
Per altra banda, la UE exerceix una influncia indirecta en lmbit laboral a travs de
mesures regressives en matria comercial,
monetria i fiscal amb conseqncies negatives per locupaci. Amb la crisi i les poltiques dausteritat, aquest tipus dinfluncia
adquireix una importncia crucial. Amb els
rescats de Grcia, Irlanda, Portugal i lEstat
espanyol, la UE imposa els plans dajust i

austeritat, que suposen un conjunt de retallades de la despesa pblica. Aquest austericidi, els efectes del qual duraran anys,
fins i tot dcades, fa recaure la gran part del
cost de lajust en el treball i la reducci de
salaris, i la realitzaci de reformes laborals
que faciliten i abarateixen lacomiadament.
La UE aconsegueix daquesta manera un
enorme poder per imposar les seves recomanacions de poltica laboral de carcter
marcadament neoliberal, que, a ms, aconsegueixen rearticular el conflicte en les relacions laborals culpabilitzant la protecci
laboral del que realment s la incapacitat de
leconomia de generar ocupaci suficient.
El disseny neoliberal de la UE ha tancat les
portes a que els Estats posessin en marxa
poltiques correctores que modernitzin les
27

estructures productives dels seus pasos.

La prohibici dutilitzar poltiques proteccionistes i de control de capitals ha impossibilitat que el sector pblic inverteixi en sectors i tecnologies estratgiques i protegeixi
de la competncia internacional el desenvolupament dels sectors productius. I aix

ha perjudicat especialment les economies

ms dbils. Mentrestant, sha anat centralitzant la capacitat de producci en un conjunt
dempreses i de territoris ms potents.

Perspectives negatives per a locupaci

esprs de ms de cinc anys de destrucci docupaci, sintensifiquen les

devaluacions salarials en la perifria
europea a un ritme accelerat, i es preveu que
continun. Lincrement de latur de llarga durada i lexclusi del treball de la poblaci jove
signifiquen un deteriorament de la fora de
treball, amb unes conseqncies socials molt
greus. Per altra banda, fins i tot els pasos
que han frenat la destrucci de locupaci ho
han aconseguit potenciant frmules de subocupaci i precarietat. Les taxes de creixement econmic que sesperen per la UE sn
totalment insuficients per revertir aquesta
situaci, i tenint en compte tots els mecanismes que operen desvinculant el treball de

lactivitat econmica, s molt probable que

aquesta recuperaci no vagi acompanyada
de millores en locupaci i els salaris.
El desequilibri productiu i comercial de les
economies perifriques est traient a la llum
les seves debilitats productives i ampliant les
diferncies en quant a latur i levoluci dels
salaris. Per lintent de reequilibrar aquesta
situaci no est suposant una millora de la
competitivitat i, per tant, de la capacitat de
mantenir o generar ocupaci, sin una devastaci selectiva de molts sectors i empreses, que comporta una cronificaci de latur.

Leconomia espanyola,
de les ms afectades

a devastaci del treball ha portat a

triplicar la xifra de persones aturades,
que arriba a quasi 6 milions. La taxa
datur ha passat del 8,26% al 26,36%. Ms
de 2 milions de persones es troben en situaci datur de llarga durada i la taxa datur
es duplica entre la poblaci jove: 56%. Les
condicions laborals shan deteriorat amb

la crisi. El treball a temps complert i de duraci indefinida sest substituint per altres
formes de subocupaci, s a dir, dutilitzaci
de la fora productiva per sota de les seves
possibilitats. Quasi 2,7 milions de persones
tenen un treball a temps parcial i hi ha 2,4
milions de persones en situaci de subocupaci en treballs de nivell formatiu inferior a
28

la seva titulaci. I lEstat espanyol continua

registrant la temporalitat ms elevada de la
UE.

trenta anys de la integraci europea 19862024 per a la classe treballadora.

La crisi econmica i el conjunt destratgies

que han desenvolupat la UE durant les tres
ltimes dcades han desencadenat una
greu devaluaci dels salaris i les condicions
laborals. Linforme del tercer Observatori de
Seguiment de la reforma laboral de 2012 indica que els salaris han caigut un 10% els
dos ltims anys. Un trist balan de quasi

29

Lorientaci neoliberal de
la poltica econmica

30

La globalitzaci i les
institucions internacionals

ins fa uns anys, la poltica econmica

quedava limitada a lactuaci dels Estats, per a mesura que leconomia
sha anat internacionalitzant ms i ms i els
capitals convertint-se en globals, han estat necessries institucions pbliques que
gestionessin la internacionalitzaci. Al final
de la Segona Guerra Mundial es va iniciar
un perode de construcci dinstitucions

pbliques internacionals FMI, Banc Mundial,

GATT per gestionar una economia mundial
en creixent internacionalitzaci. Els capitals
globals necessiten institucions internacionals
i les creen. La UE s una daquestes institucions, establida el 1957 per gestionar les
economies dels pasos europeus ms importants i sha anat ampliant gradualment.

La Uni Europea com a

palad del neoliberalisme

a UE ha exercit sempre una poltica

econmica respecte als pasos membres. Des dels anys vuitanta, ha estat
un palad de les idees neoliberals pressionant per a que aquestes simplantin en els
pasos membres. Amb la crisi de 2008, la
UE ha intensificat la seva poltica econmica
amb formes de neoliberalisme asimtric,
amb les que mentre ha recolzat fortament els
interessos del capital, ha practicat una poltica accentuadament neoliberal respecte les
poblacions, un neoliberalisme cap els davall.
Laparici dimportants deutes als pasos de
la perifria de la UE li ha facilitat i perms
exigir-los el compliment de condicions molt
drstiques. s en el marc daquesta intensa
corrent neoliberal cap els davall on deuen
situar-se les mesures econmiques que comentem.
En una primera etapa de la crisi fins 2009
la UE no va tenir gran incidncia en la poltica econmica dels Estats membres. s una
caracterstica de la UE que en les crisis
considera que cada pas ha de resoldre els

seus propis problemes, no li interessa sentirse responsable de la problemtica que presenten els pasos membres. Per a finals de
2009, els pasos de la perifria presentaven
unes molt altes xifres de deute i els mercats
financers no estaven disposats a prestar-los
diners, el que podia portar-los a la fallida. Els
grans bancs europeus que havien prestat
diners a aquests pasos es van inquietar per
les possibilitats de recuperaci dels prstecs,
i tot aix podia posar en perill lestabilitat de
leuro, aspecte que va alarmar la UE fent-la

Amb la crisi de 2008, la UE

ha intensificat la seva poltica
econmica amb formes de neoliberalisme asimtric: ha donat
un fot suport als interessos del
capital, i ha accentuat la poltica
restrictiva respecte a les poblacions.
canviar drsticament dactitud.
31

El deute, un fals
argument per lausteritat

a UE va concedir lajuda financera als

pasos deutors que la sollicitaven a
canvi de lacceptaci duna srie de
condicions. A partir de 2010, la UE, juntament amb el FMI i el BCE conjunt que ha
passat a conixer-se amb el nom de la Troika, es van constituir en lagent principal
de la poltica econmica, especialment pels
pasos perifrics endeutats. Van establir un
sistema a travs del qual els pasos que
obtenen ajudes considerats pasos rescatats i altres que incomplien les normes
del dficit i el deute pblic lEstat espanyol
entre altres, sn sotmesos a molt dures exigncies que els seus governs devien complir. Les seves economies han estat des de
llavors subjectes a un estret control de la
Troika i els seus homes de negre.
La filosofia de la UE i de la Troika respecte
als pasos endeutats consisteix en considerar que la responsabilitat del deute s noms dels deutors, que aquests pasos han

estat vivint per sobre dels seus lmits i que

han de ser ms competitius per poder exportar ms i pagar el deute. s a dir, que tot
el pes del deute es carrega sobre els pasos
endeutats i els creditors no reconeixen cap
responsabilitat per les seves desastroses
inversions.
Lobjectiu principal de la UE consistia, i consisteix, en que aquests pasos paguin el
deute. A canvi de les ajudes, la UE exigeix
als pasos endeutats unes condicions clau.
Una, que disminueixi el dficit pblic fins situar-lo, juntament amb el nivell de deute, dins
dels lmits que permet el Pacte dEstabilitat
i Creixement: 3% de dficit i 60% de deute
respecte el PIB. Aquests lmits sendureixen
encara ms a partir de 2020. I dos, que acceptin implantar programes dausteritat i
ajustament. A travs de les retallades dels
pressupostos pblics, establint la reforma
laboral i modificant la llei de convenis, disminuint els serveis pblics, reduint les pen-

32

sions i privatitzant tot el que es pugui privatitzar. En el text ms ampli que presentarem
es trobaran breument les ajudes que la UE
va posar a disposici dels pasos endeutats,
consistents totes elles en ajudes financeres,

i les exigncies que aquestes han suposat,

afectant totes negativament les condicions
de vida de la poblaci.

Poltiques socials que

no milloren el benestar

n el debat europeu s freqent utilitzar

els termes Estat Social i Estat del Benestar com virtualment sinnims, per
el segon s molt ms ampli que el primer,
perqu tamb inclou qualsevol intervenci
des de lEstat en leconomia i en la planificaci estratgica per aconseguir un millor
repartiment de la riquesa i un major benestar
pel conjunt de la poblaci del pas. Aquesta
precisi s important perqu en la UE mai
sha treballat per construir conjuntament un
Estat de Benestar com, deixant la possibilitat daquest eventual objectiu i les poltiques
per aconseguir-lo en mas dels Estas membres.
Tamb cal saber fins a quin punt existeix
un Model Social Europeu, tal com anuncia
la retrica de la Comissi Europea. La creaci de bens pblics que contribueixen a
facilitat la igualtat doportunitats i un desenvolupament social ms equitatiu, per exemple mitjanant el manteniment de sistemes
universals deducaci i salut, ha constitut
un aspecte rellevant del mencionat Model
Social Europeu que conv no menysprear.
Per aquestes funcions sempre les han assumit els Estats membres i no la UE com
instituci comuna. Fins ara, les orientacions
que proporciona la UE sobre les poltiques
socials es fonamenten en la creena segons
la qual lactivitat econmica deixada al seu
lliure albir i la integraci segons els termes
preestablerts pels socis ms poderosos serien els motors del desenvolupament i la con-

vergncia entre els pasos membres.

En el context de la globalitzaci i de lauge
del neoliberalisme, tot el procs dintegraci
ha tingut conseqncies negatives molt
importants pels sistemes productius i per
lorganitzaci social dels pasos de la UE,
amb el resultat dun notable augment de les
desigualtats internes i de les divergncies entre pasos. Aix ltim s important considerarho en front de lauge de les mal anomenades
poltiques dausteritat o de consolidaci fiscal
i les greus conseqncies que estan generant les exigncies als Estats membres en
quant a la reducci de la despesa pblica,
amb especial afecci en el captol social.
Tamb perqu en el debat actual sobre els
dficits fiscals i laugment del deute pblic no
es mencionen les tendncies regressives i a
favor dels ms rics que tenen les poltiques
fiscals, amb conseqncies en la disminuci
dels ingressos pblics. En canvi, sinsisteix
enormement en el carcter excessiu i costs
de les poltiques socials, mentre que a penes
sassenyala la creixent porci de la despesa
pblica que es destina al pagament del deute
dels pasos.
En les dades de desigualtat i pobresa s interessant observar que, abans de laplicaci
de les poltiques socials, en tots els pasos
existien ndexs de desigualtat. s a dir, s
el propi sistema de producci i distribuci
el que genera una desigualtat estructural.
Lexistncia de diferents poltiques socials
33

dels pasos membres modifica aquesta

situaci amb major o menor intensitat. Aix,
abans de lesclat de la crisi, en tots els pasos de la UE com a mnim un de cada quatre
ciutadans es trobava en una situaci bastant
precria per sota del llindar del risc de pobresa o exclusi. Aquesta situaci sha agreujat amb laplicaci de les retallades en unes
poltiques socials que contribueixen a palliar
les desigualtats.
s evident que existeixen diferncies importants en el tractament de les desigualtats
socials en alguns pasos del nord i del centre dEuropa en comparaci amb la resta.
Principalment perqu els primers tenen uns

mecanismes de protecci social ms amplis

i consolidats, mentre que en els pasos del
sud o de lest europeu lamenaa de collapse
social s major, perqu els mecanismes de
protecci han estat ms dbils i, a ms, han
estat durament afectats per les poltiques
dausteritat. Aquesta apreciaci es veu al
comparar les dades de pobresa o exclusi
abans i desprs daplicar les transferncies
socials. En aquest aspecte tamb es pot afirmar que hi ha una bretxa entre el centre i la
perifria europea.

Uns resultats nefastos

otes aquestes mesures de competitivitat-austeritat de les poltiques de la UE

han portat a lestancament econmic,
no han suposat cap millora substancial en
les economies dels pasos endeutats, i han

augmentat greument el seu deute, aspecte

que suposadament es volia corregir. Respecte a lEstat espanyol, en tots els captols
daquest treball estan apareixent amb claredat les molt negatives conseqncies de les
34

mesures exigides per la UE. s ms, a pesar

que les autoritats de la Uni cnicament afirmen que sinicia una recuperaci, encara en
2014 estan insistint en la necessitat de ms
reformes estructurals per millorar, diuen,
la nostra situaci. I aix, que a vegades la
prpia Comissi i el FMI es veuen obligats
a reconixer que no havien calibrat adequadament les severes conseqncies de
lausteritat. En qualsevol cas, no s necessari
abundar gaire en les tremendes conseqncies socials que estan tenint les poltiques de
la UE en la vida de les classes populars europees: augment de latur, precarietat laboral, disminuci de salaris, deteriorament de
lEstat de benestar, disminuci de pensions,
augment de les desigualtats i terrible situaci
de pobresa, amb conseqncies de desequilibris psicolgics, ansietat i fins i tot episodis
de desesperaci i sucidi.
Com s possible que les poltiques de la UE tinguin aquests resultats? Perqu els objectius mai
han estat solucionar els problemes econmics
dels pasos ms pobres de la Uni i millorar la
vida dels seus habitants. Els objectius reals sn
altres: que els grans negocis puguin obtenir importants beneficis amb el deute, apoderant-se i

controlant la riquesa real dels pasos de la perifria a travs de privatitzar tots aquells elements
que es poden privatitzar, dominar ms els treballadors amb les reformes laborals, destruir lEstat
de benestar i avanar en el domini del capital

Les orientacions que proporciona

la UE sobre les poltiques socials
es fonamenten en la creena que
el lliure mercat seria el motor del
desenvolupament i la convergncia entre els pasos membres.
privat convertint els drets socials en mercaderies sanitat, educaci, assistncia social, etc.,
debilitar i controlar la democrcia i facilitar la reestructuraci del gran capital europeu. En sntesi, les poltiques exigides per la UE tenen com
objectiu principal reforar el poder del capital en
la lluita de classes, com va assenyalar Warren
Buffet un dels majors milionaris dels Estats
Units quan va dir: existeix la lluita de classes i
s la nostra classe la que est guanyant. En tot
aix est cooperant significativament la UE.

35

Conclusions

36

n aquest text hem volgut deixar clar

que les estratgies actuals del capital
global, i les consegents poltiques, no
noms no resolen els problemes econmics,
sin que, sobretot, causen un greu deteriorament de la situaci de les poblacions. I s
precisament la UE un dels mbits ms importants darticulaci daquestes estratgies.
Proporciona una conjuntura nica i favorable
a les forces conservadores en la histria
de la lluita de classes, les quals han decidit
aprofitar el poder que els brinden les circumstncies actuals, ja no per legitimar-se, com
durant la segona meitat del darrer segle, sin
per continuar subjugant la classe treballadora.
La reacci del capital europeu per millorar
la seva situaci davant la competncia fero dels nous espais econmics en auge, ha
marcat el rumb de la UE. Per no shan resolt
els problemes ms importants del continent,
i menys encara dels Estats ms vulnerables.
La construcci de la UE consolida problemes
de gran envergadura: destrucci de parts
significatives del sistema productiu, enfrontaments entre diferents interessos, endeutament massiu, dficits fiscals i comercials, alts
nivells datur, etc. La UE es converteix en un
escut infranquejable per les demandes socials de la ciutadania.
Amb la crisi, la orientaci neoliberal de la
UE ha arribat a noves dimensions ms ineficients i cruels que mai per les poblacions.
Els rescats de la Troika de les economies
en fallida sn veritables mecanismes de destrucci de sectors productius i sotmetiment
a Grcia, Portugal, Irlanda i lEstat espanyol,
en favor de la recomposici del capital. La
perifria europea es veu expulsada de les
seves aspiracions i somnis de ser membres
de lanomenat primer mn. Tot i que les institucions ens estan explicant que, grcies
als deures que han fet aquests governs,
sest reactivant leconomia, el cert s que
lausteritat est enfonsant els sistemes productius i debilitant els drets socials. La competitivitat i els beneficis van en direcci in-

versa de lenfonsament dels drets laborals i

els salaris, i la distncia entre les economies
ms potents i les ms dbils sn ms amplies que mai.
Si observem les diferncies en el PIB per
cpita, en el consum per cpita o en el poder
adquisitiu, el resultat mostra clarament que
hi ha una profunda divisi Centre-Perifria
a Europa. A ms, les diferncies socials internes en cada economia sn tamb accentuades.
A la majoria de pasos no es perceben
solucions estructurals en les poltiques
econmiques aplicades que permetin als
ciutadans aconseguir llocs de treball de major qualitat i ms remunerats, que sn la base
fonamental de la renda per la gran majoria
de la poblaci. La falta de treball de qualitat
mostra la tendncia a la degradaci social
als pasos de la UE perqu, juntament amb
laugment de latur, es detecta un creixement
de la subocupaci per la via del treball a
temps parcial i temporal. En definitiva, entre
les rebaixes salarials i les noves regulacions
laborals que afavoreixen la precaritzaci del
treball, tamb sest produint en tots els pasos de la UE un increment del percentatge
de treballadors ocupats pobres.
LEuropa en declivi evidencia un sistema
capitalista inestable i turbulent i, al mateix
temps, per, un gran poder econmic dels
seus capitals i una llarga histria de dominaci com a punta de llana del capitalisme
al mn. Per aix nicament pot aconseguirho amb el deteriorament de la situaci de les
classes populars. Noms aix es pot entendre la UE i les seves poltiques.

37

38