La veritable figura en la qual existeix la veritat noms pot ser el

sistema cientfic daquesta veritat. Collaborar que la filosofia sapropi a la

forma de la cincia [Wissenschaft] a lobjectiu que pugui perdre el seu
nom damor pel saber [Wissen] i sigui un saber real i efectiu- s la tasca que
jo mhe proposat. La necessitat interna que el saber sigui cincia rau en la
seva naturalesa, i laclariment satisfactori sobre aix s nicament
lexposici de la filosofia en ella mateixa [...]. Mostrar que lelevaci de la
filosofia a cincia s la tasca del nostre temps seria doncs lnica justificaci
veritable dels assaigs a tal fi [...].
Fenomenologia de lEsperit, Prleg (GW, IX, 11).

Lautoreconeixement pur en lsser-altre absolut, aquest ter com a tal, s el fonament i

el terreny de la cincia o b el saber en luniversal. El comenament de la filosofia
estableix el supsit o lexigncia que la conscincia es trobi en aquest element, per
aquest element t la seva completud i transparncia noms a travs del moviment del seu
esdevenir [...]. De la seva banda, la cincia exigeix de lautoconscincia que shagi elevat
a aquest ter per poder viure amb ell i en ell i per tal de viure. A linrevs, lindividu t
el dret dexigir que la cincia li proporcioni, si ms no, lescala per arribar a aquest
nivell [...]. Per tant, la cincia ha dunificar [vereinigen] amb ella aquest element o ms
aviat ha de mostrar que pertany i com pertany a ella mateixa.
Fenomenologia de lEsperit, Prleg (GW, IX, 22-23).

En establir la veritable figura de la veritat en aquest carcter cientfic o b, el que s

igual, en afirmar que la veritat nicament t lelement de la seva existncia en el concepte-, s
molt b que aix sembla estar en contradicci amb una representaci -i amb les seves
conseqncies-: representaci de tan elevada presumpci com difusi en les conviccions de
lpoca actual [...]. Si, en efecte, all veritable existeix nicament en all o, ms aviat, nicament
com a all que ads sanomena intuci, ads saber immediat de labsolut, religi, sser [...],
aleshores all que sexigeix a partir daqu per a lexposici de la filosofia s ms aviat el contrari
de la forma del concepte. Labsolut no ha de ser pas concebut, sin sentit i intut. No pas el seu
concepte, sin el seu sentiment i la seva intuci han de tenir la paraula i ser expressats [...]; ms
aviat sha de sotmetre el concepte i posar el sentiment de lessncia, no sha de garantir la
intellecci sin millor ledificaci. All bell, sagrat, etern, la religi i lamor sn lham requerit
per desvetllar les ganes de picar; no el concepte sin lxtasi, no la freda necessitat progressiva
de la cosa sin lentusiasme vapors ha de ser all que mantingui i difongui progressivament el
regne de la substncia.
Fenomenologia de lEsperit, Prleg (GW, IX, 12-13).

Si ha de posar-se la superaci [Aufhebung] de lescissi [Entzweiung] com a tasca formal de la

filosofia, llavors la ra pot intentar solucionar el problema de manera que negui un dels dos
elements oposats i projecti laltre a linfinit. Tal cosa ha ocorregut en el sistema fichti.
Tanmateix aix loposici roman: all que sha posat com a absolut est condicionat per laltre
element i en tant que existeix un tamb existeix laltre. Per superar [aufheben] lescissi els dos
elements oposats (subjecte i objecte) han de ser anullats [aufgegoben]: sn anullats com a
subjecte i objecte en tant que sn posats com a idntics. En labsoluta identitat subjecte i objecte
es refereixen un a laltre i aix sn negats, per daquesta manera ja no queda res ni per a la
reflexi ni per al saber [...], en aquest intuir de la llum incolora sarrela lexaltaci fantasiosa
[Schwrmerei] [...]. Doncs b, la filosofia ha de concedir el seu dret a la separaci [Trennung] en
subjecte i objecte, per, en la mesura que posa de manera igualment absoluta la identitat
oposada a tal separaci, noms posa la separaci condicionadament, de la mateixa manera que
aquesta identitat condicionada per la negaci dels elements oposats- s tamb solament relativa.
Labsolut mateix s, per aix, la identitat de la identitat i de la no-identitat, oposar-se i ser-un sn
alhora en ell.
Hegel, Diferncia entre els sistemes filosfics de Fichte i Schelling (W, II, 94-96).

EL SISTEMA DE LA CINCIA

Primera part (introducci): Fenomenologia de lEsperit.

Segona part (Encilopdia de les cincies filosfiques): sistema prpiament dit.

Fonament (Cincia de la Lgica): desplegament dialctic de la xarxa conceptual.
Filosofia real: aplicaci dels conceptes a la comprensi dels diversos mbits del real.

Filosofia de la Natura.

Filosofia de lEsperit.

SISTEMA DE LA CINCIA
Primera part:
la Fenomenologia de lEsperit
[...]
Per la cincia, perqu entra en escena, s ella mateixa una manifestaci [Erscheinung]; la seva
entrada en escena no s encara la cincia realitzada i desplegada en la seva veritat. De moment
s indiferent representar-se que ella s manifestaci perqu es troba al costat daltres [discursos],
o perqu aquest altre considera la seva manifestaci com a no-vertadera. En tot cas, la cincia ha
dalliberar-se daquest aparena i noms pot fer-ho si es torna contra ella. [...].
Doncs b, com que aquesta exposici noms t per objecte el saber que es manifesta [das
erscheinende Wissen], [...] des daquest punt de vista pot ser considerada com el cam de la
conscincia natural que arriba fins al saber veritable o b com el cam de lnima que recorre la
srie de les seves figures com estacions preestablertes en ella per la seva prpia natura, de
manera que es purifica fins a lesperit, assolint mitjanant lexperincia completa de si mateixa
el coneixement dall que s en si mateixa.
Fenomenologia de lEsperit, Introducci 4-5.

La conscincia diferencia de si mateixa quelcom al qual alhora es refereix,

o com tamb pot expressarse: la conscincia s quelcom per a ella mateixa.
El cant determinat daquest referir-se o del ser de quelcom per a una
conscincia s el saber. [...]. Per tant, en all que la conscincia dins della t
per en-si o per veritable, tenim el patr, que ella mateixa colloca, per
mesurar el seu saber. Si anomenem saber al concepte i essncia o all
veritable a lens o a lobjecte, la prova consiteix en observar si el concpete
correspon a lobjecte.
Fenomenologia de lEsperit, Introducci, 10-12.

Aquest moviment dialctic que la conscincia exerceix en ella mateixa, tant en el

seu saber com en el seu objecte, mentre li sorgeix el nou objecte veritable, s all que
prpiament s'anomena experincia.
Fenomenologia de lEsperit, Introducci, 14.

La meta est posat en el saber tan necessriament com la srie del procs. Est
all on el saber ja no t necessitat danar ms enll de si mateix, on ell mateix es troba i
on el concepte correspon a lobjecte, aix com lobjecte al concepte. Per consegent, el
procs vers aquesta meta s tamb imparable i no pot trobar satisfacci en cap estaci
anterior.
Fenomenologia de lEsperit, Introducci, 8.

Estructura de la PhG: srie i codeterminaci de figures de conscincia.

El llenguatge s, com veiem, all ms veritable; en ell nosaltres

mateixos refutem immediatament el nostre parer. I com que luniversal s
all veritable de la certesa sensible i sols el llenguatge expressa aix veritable,
llavors no s en absolut possible que puguem mai esmentar un [pur] sser
sensible sobre el qual diguem el nostre parer.
Fenomenologia de lEsperit, cap. I

10

De fet lautoconscincia s la reflexi a partir de lsser del mn sensible i

percebut i s essencialment el retorn a partir daquesta alteritat. Com a
autoconscincia s moviment, per en tant que noms ella mateixa es
diferncia della mateixa, per a ella la diferncia com a alteritat s
immediatament suprimida; la diferncia no s i ella s la tautologia immbil
del jo sc jo [...]. Lautoconscincia s apetncia [Begierde] en general. La
conscincia t com a autoconscincia un objecte duplicat: un immediat,
objecte de la certesa sensible i de la percepci, que per a ella es designat amb
un carcter negatiu, i el segon, ella mateixa, que s lessncia veritable.
Fenomenologia de lEsperit, cap. IV (GW, IX, 104).

11

Hi ha autoconscincia per a una autoconscincia. Noms aix s de fet, car noms

en aix esdev per a ella la unitat de si mateixa en el seu ser-altre... Amb aix ja s
present per a nosaltres el concepte de lesperit. All que ha desdevenir a la conscincia
s lexperincia de qu s lesperit, aquesta substncia absoluta que, en la perfecta
llibertat i independncia de la seva oposici s a dir, de diferents autoconscincies que
sn per a si mateixes-, s llur unitat: jo que s nosaltres y nosaltres que s jo. La
conscincia t en lautoconscincia, com a concepte desperit, el seu punt dinflexi, de
manera que, a partir de la resplendor acolorida de laqu sensible i de la nit buida de
lall suprasensible, es compromet en el dia espiritual del present [...]. Lautoconscincia
s en-si i per-a-si en tant que i en la mesura que s en-si i per-a-si per a un altre, s a dir, s
solament en tant que s reconeguda [...]. Lanlisi del concepte daquesta unitat espiritual
en el seu desdoblament ens exposa el moviment del reconeixement.
Fenomenologia de lEsperit, cap.IV, intr.

12

si el temor del senyor s inici de la saviesa1 [...], pel treball la conscincia arriba a si
mateixa [...]. Lapetncia [del senyor] sha reservat la pura negaci de lobjecte i aix el
sentiment de si mateix sense ms. Per aquesta satisfacci s, per aix mateix, sols un
desaparixer, puix li manca el cant objectiu o la persistncia. El treball, en canvi, s
apetncia refrenada, s desaparixer retingut, s a dir, el treball forma [bildet]. La relaci
negativa a lobjecte esdev forma del mateix i quelcom que roman [...]; la conscincia
treballadora arriba daquesta manera doncs a la intuci de lsser subsistent
[selbstndigen Sein] com a intuci de si mateixa [...]. Sense la disciplina del servei i
lobedincia el temor roman formal i no sestn sobre lefectivitat conscient de lexistncia.
Si no forma, el temor roman intern i mut, i la conscincia no esdev per a ella mateixa.
Fenomenologia de lEsperit, cap. IV (GA, IX, 114-115).

(1). Initium sapientiae timor Domini (Salm 111, v. 10).

13

La paraula de reconciliaci es lesperit existent que intueix el pur saber de si

mateix com a essncia universal [...], un reconeixement recproc que s lesperit absolut [...].
El s reconciliador, on ambds jos desisteixen de llur existncia oposada, s lexistncia del
jo ests fins la dualitat, jo que roman igual a si mateix i que, en la seva completa
exterioritzaci i en el seu contrari, t la certesa de si mateix. s el Du que es manifesta al
bell mig dels qui es saben com a pur saber.
Fenomenologia de lEsperit, cap. VI, Cc.

14

Lesperit sencer, lesperit de la religi, s novament el moviment per assolir,

a partir de la seva immediatesa, el saber dall que s en si o immediatament,
i per aconseguir que la figura en qu lesperit apareix a la conscincia sigui
completament igual a la seva essncia i ell sintueixi tal com s [...]. Si a
lesperit que se sap a si mateix en general pertanyen la conscincia,
lautoconscincia, la ra i lesperit [...], la figura determinada de la religi, a
partir de les figures de cadascun del seus moments, extreu per al seu esperit
efectiu all que li correspon. La determinitat nica de la religi penetra tots
els cantons de llur existncia efectiva i els imprimeix aquest segell com.
PhG, cap. VII, (GW, IX, 366).

15

LES FIGURES DE LA RELIGI

Religi natural
Lessncia lluminosa
Plantes i animals
El mestre dobres

Exterioritzaci de labsolut
Unitat essencial immediata
All concret-monstrus (Orient)
Artes constructor (Egipte)

Religi de lart
Humanitzaci de labsolut
Lobra dart abstracta
Escultura clssica
Lobra dart viva
Misteris, jocs atltics
Lobra dart espiritual
Himnes, tragdia
[Dissoluci del mn antic = comdia]

Religi revelada
[Die offenbare Religion]
Cristianisme

Absolut manifest o esperit

Dogmtica trinitria
i cristolgica

Figures anteriors
Percepci
Certesa sensible
Senyor-servent

Eticitat

Dret-moralitat (Roma)

Conscincia malaurada,
reconeixement (esperit),
perd.

16

La mort daquesta representaci [el Mediador, el cant naturalindividual de Du] cont doncs alhora la mort de labstracci de lessncia
divina que no s posada com a ella mateixa. s el sentiment dolors de la
conscincia malaurada de que Du mateix ha mort... Sentiment que de fet
no s ms que la prdua de la substncia i el seu alar-se enfront della,
per tamb s igualment la pura subjectivitat de la substncia o la pura
certesa de si mateixa que li mancava com a objecte o all immediat o com
a pur saber. Aquest saber s doncs lespiritualitzaci a travs de la qual la
substncia esdev subjecte, per la qual la seva abstracci i manca de vida
han mort, esdevenint aix efectiva i autoconscincia simple i universal.
Fenomenologia de lEsperit, cap. VII, C.

17

Per el record-interioritzaci [Er-innerung] ha conservat lexperincia dels esperits

precedents, i s all interior i, de fet, la forma superior de la substncia... El regne dels
esperits que daquesta manera es forma en lexistncia, constituteix una successi
continuada on un ha estat substitut per un altre i cadascun ha manllevat al precedent el
regne del mn.... Llur meta s la manifestaci de la profunditat, i aquesta s concepte
absolut.... La meta, el saber absolut, o el lesperit que se sap com esperit t en el seu cam el
record [Erinnerung] dels esperits tal com sn en ells mateixos i tal com duen a terme
lorganitzaci del seu regne. Llur conservaci pel cant la seva existncia lliure
manifestant-se en la forma de laccidentalitat s la histria, pel cant de la seva
organitzaci concebuda s la cincia del saber que es manifesta; ambdues plegades -la
histria concebuda- configuren el record [Erinnerung] i el calvari de lesperit absolut,
lefectivitat, veritat i certesa del seu tron, sense el qual ell seria solitari i sense vida; sols
Del calze daquest regne dels esperits,
Li escumeja la seva infinitud
[Schiller, La amistat].
Fenomenologia de lEsperit, cap. VIII, final.

18

LABSOLUT s:

automoviment [en si = esdevenir-se],

que es desplega dialcticament [diferenciaci en contraposicions],

exterioritzant-se en la natura [absolut alienat],

i retornant a si en lesperit per assolir plena conscincia de si (en si i per a si) en

la humanitat reconciliada (estat de dret) i en el saber absolut (filosofia).

Per tant:

Labsolut no s substncia sin subjecte (Fenomenologia de lEsperit, prleg).

La ra governa el mn (Llions de filosofia de la histria universal, introd).

Tot all realment efectiu [wirklich] s racional, tot all racional s realment
efectiu (Filosofia del Dret, introd.)

19

La substncia viva s, a ms, lsser que en veritat s subjecte o, cosa que

s el mateix, lsser que en veritat s efectiu sols en tant que s el moviment
del seu auto-posar-se o la mediaci de lesdevenir-un-altre. Com a subjecte,
s la pura negativitat simple i, per aix, lescissi del simple; o b, s el
desdoblament que contraposa, que s, al seu torn, la negaci daquesta
diferenciaci indiferent i del seu contrari: solament aquesta igualtat que es
recupera si mateixa o la reflexi en el ser-altre en un mateix no pas una
unitat originria o immediata com a tals- s all vertader. s lesdevenir de
si mateix, el cercle que pressuposa el seu final [Ende] en tant que el seu fi
[Zweck] i que el t en el comenament, per que sols mitjanant la seva
realitzaci i el seu final s efectiu.
Fenomenologia de lEsperit, Prleg (GW, IX 18).

20

CINCIA DE LA LGICA
[Pensament de Du abans de crear el mn =
Desplegament dialctic de les nocions comprensives del real]

PARTS DEL TEXT

FACULTAT/NOCIONS

MODES DE REALITAT

Lgica de lsser
Qualitat
Quantitat
Mesura
Mecanisme

Enteniment
Representacions
(Vorstellungen)

Existncia
(Dasein, Existenz)
(exterioritat)

Lgica de lessncia
Fonament/manifestaci
Realitat/aparena
Substncia

Reflexi
Determinacions reflexives
(Reflexionsbestimmungen)

Essncia (Wesen)
(interioritat, abstracci)

Lgica del concepte

Vida, finalitat
Conscincia, subjecte
B suprem, Idea absoluta

Ra
Conceptes
(Begriffen)

Efectivitat
(Wirklichkeit)

21

FILOSOFIA REAL
[Desplegament efectiu de labsolut a travs de la natura i lesperit:
Explicatio-implicatio Dei, sortida de si i retorn a si]
Filosofia de la natura

Forces elementals
Matria
Mecanicisme
Organisme

Filosofia de lesperit

Exterioritzaci o
alienaci de labsolut

Retorn sobre si o
elevaci de la conscincia
a labsolut.

1. Esperit subjectiu

Psicologia
Voluntat individual

2. Esperit objectiu

Moralitat (Moralitt)
Eticitat (Sittlichkeit)
Dret: estat racional i efectiu

3. Esperit absolut

Art: representaci sensible

Religi: representaci imaginativa
Filosofia: intellecci conceptual
(redditio Dei)
Cincia de la Lgica

22

Lestat, en tant que efectivitat [Wirklichkeit] de la voluntat substancial

autoconscincia particular elevada a la seva universalitat- s all racional en
si i per a si. Aquesta unitat substancial s el fi autnom absolut i immbil
en qu la llibertat assoleix el seu dret suprem, de tal manera que aquest fi
final t el dret suprem enfront de lindividu, el deure suprem del qual
consisteix a ser membre de lestat.
Hegel, Filosofia del dret, 258.

23

POSTERITAT INTRA-HEGELIANA
Dreta hegeliana
Telegs.
K. Daub (1765-1836).
1833 La dogmtica teolgica del nostre temps.
1838 Llions sobre filosofia i teologia.
Ph. Marheineke (1780-1846).
1845 Crtica de la filosofia de Schelling.
1847 Sistemtica de la dogmtica cristiana.
Sistematitzadors i editors de Hegel.
K. Rosenkranz (1805-1879).
1837 Psicologia o cincia de l'esperit subjectiu.
1850 Sistema de la cincia.
K. Michelet (1801-1893).
1837 Histria dels darrers sistemes de filosofia, de Kant a Hegel.
1844 L'epifania de l'eterna personalitat de l'Esperit.
Historiadors de la filosofia.
E. Zeller (1814-1908).
1844 La filosofia dels grecs exposada en llur desenvolupament histric.
1872 Histria de la filosofia alemanya des de Leibniz.
K. Fischer (1824-1907).
1854-77 Histria de la filosofia moderna.

24

Esquerra hegeliana
Crtica teolgica.
D. Strauss (1808-1874).
1835 La vida de Jess, exposada crticament.
1840 La fe cristiana en el seu desenvolupament histric.
1872 L'antiga i la nova fe.
B. Bauer (1809-1882).
1840 Crtica de la histria evanglica de Joan.
1842 La doctrina hegeliana sobre religi i art.
1852 Crtica dels evangelis i histria de llur origen.
L. Feuerbach (1804-1872).
1841 L'essncia del cristianisme.
1843 Principis de la filosofia del futur.
1846 L'essncia de la religi.
Dret, poltica, economia.
A. Ruge (1802-1880).
1840 Crtica de l'actual dret estatal i internacional.
1842 La filosofia hegeliana del dret i la crtica del nostre temps.
K. Marx (1818-1883).
1843 Crtica de la filosofia hegeliana del dret.
1844 Manuscrits economicofilosfics.
1845 La ideologia alemanya [amb Engels].
1848 Manifest del partit comunista [amb Engels].
1867 El Capital. Crtica de leconomia poltica (vol. I).

25

POSTERITAT EXTRA-HEGELIANA
(Les positivitats irreductibles al sistema).
Schelling (posterior a 1809):
(Manifestaci de labsolut en la religi i el mite).
1809 Investigacions sobre la llibertat humana.
1810 Les edats del mn.
1820ss. Filosofia de la mitologia i de la revelaci.
A. Schopenhauer (1788-1860).
(Cosa en si: voluntat pulsional en la natura i lhome).
1813 La qudruple arrel del principi de ra suficient.
1819 El mn com a voluntat i representaci.
S. Kierkegaard (1813-1855).
(Individu, llibertat, decisi, existncia).
1843 Temor i tremolor.
1844 El concepte de langoixa.
1849 La malaltia mortal.
1850 Entrenament per al cristi.
F. Nietzsche (1844-1900).
(El mn com a voluntat de poder, i.e. dincrement de potncia de tot sser).
1881 Aurora.
1882 La gia cincia.
1883-87 Aix parl Zarathustra.
1886 Ms enll del b i del mal.
1887 Genealogia de la moral.
1901 [La voluntat de poder].

26