INTRODUCCI A LES CINCIES SOCIALS ( EDUCACI SOCIAL )

PAC 1 . <<SI NO ESTUDIAS, ACABARS COMO DON ELAS!>>

La histria que es desenvolupa conta un tram important de la infncia de Pepe
Rubanes, on es troba contextualitzada en un marc social en plena dictadura Franquista,
on hi hagu una concentraci legitimada de poders al dictador, amb el recolzament i
nomenament com a cap militar, cosa que facilit el seu poder coactiu entre els seus
detractors, en possibles mtodes com la violncia i la repressi de forma legal, com
tamb el poder de la recompensa per els seus seguidors. Aquest fet suposa
lestabliment dunes normes socials per a mantenir lordre social a travs duns
mecanismes de control, que tractaven didentificar i extirpar legalment qualsevol veu
discordant amb la nova ideologia, amb el cstig o el refor amb atribuci de nous rols,
associat a posicions socials. Aquest tamb es constru sobre unes bases
nacionalcatolicista associades a implantar normes moral acords a les religi catlica.
Per aconseguir la transmissi de la cultura dels ideals del rgim, es va optar per
aconseguir el control del sistema educatiu, collocant professorat amb una ideologia
ms acord a la seva, com el cas del professor de FEN i el director de lescola de Pepe,
podent crear identitats socials acords amb les normes socials. La resta de gent que no
era partidria de la seva ideologia, amb lobjectiu devitar reflexions crtiques cap al
sistema, eren castigats, marginant-los, llevant-los el seu posicionament social, per
intentar imposar els seus interessos. Aquest s el cas de Don Elas, que va passar de
catedrtic a tenir una acadmia de barri.
Sobre la socialitzaci de Pepe, trobem com agents socialitzadors principals la seva
famlia, on observem com accepten les normes socials, trobant-se dominats a complirles, ..Me espet que nunca ms le hablara de Lorca..., encara que pareix gent que no
sn ni partidaris ni detractors del rgim, es troben alineats a actuar aix per por de
represlies, i encara que veuen la injustcia que li fan a Don Elas, opten pel silenci per
sobreviure. Laltre agent socialitzador important, s Don Elas, apartat del sistema
educatiu pel rgim, ell demostra que t la seva prpia identitat fora del sistema de
valors imposat per la cultura dominant, com demostra amb la utilitzaci del catal, una
llengua associada a noves ideologies, contraria a les normes. Don Elas, seguidor de les
idees de Federico Garcia Lorca, s el qui fa comenar la curiositat de Pepe en aquesta
histria que el rgim t censurada, i el qui paga les conseqncies de la fantasia dun
nin, que just volia esbrinar i imaginar una possible realitat, essent considerat com lautor
duna desviaci que atempta contra la conscincia collectiva.
En el text podem observar, un Pepe Rubanes a ledat de tretze anys, un nin
completament normal, molt extravertit, fantasis, innocent, no essent conscient de les
normes socials en vigor. Podem dir que coneixent a Don Elas, amb el que conegu
lexistncia de Federico Garcia Lorca, va comenar a interessant-se del perqu de la
seva mort, on la societat a travs de la censura, li amagava la veritat, ja que el poeta
difunt era un heterodox i quedant com un mrtir, representant tot el contrari de la
dictadura, del qual el sistema intenta fer una psicologitzaci del personatge, muri por
ser rojo de mierda. Aquesta prohibici de la informaci li provoc un gran inters, en
la que li va obrir un punt de vista diferent a totes aquelles coses que li havien ensenyat, i
que possiblement no li concordaven, creant unes contradiccions internes, just
coneixent una part de lhistoria, que possiblement just amb seguir el transcurs hipottic
del sistema just hagus aprs que era un rojo de mierda, i per tant, no hagus pogut
obtenir una visi ms completa de la histria, ms enll de la percepci del sistema dels
venuts i perdedors, per el final poder tenir un punt de vista lliure prejudicis. Aquest

INTRODUCCI A LES CINCIES SOCIALS ( EDUCACI SOCIAL )

PAC 1 . <<SI NO ESTUDIAS, ACABARS COMO DON ELAS!>>
procs de racionalitzaci a letapa de socialitzaci primria el va marcar, de tal
manera que lha convertit amb lhome que avui s en dia.
Podem dir que leducaci de lpoca franquista, lescola era ms b una instituci
repressiva, ja que aquesta, limitava les llibertats dels seus alumnes, emmotllant
lensenyament al seu inters, pensant com una manera daugmentar el control cap a la
comunitat, essent una continuaci per mantenir lordre social cap a lautoritat imposada
cap altres agents socialitzadors, com la famlies. A dia davui, encara que lescola es pot
veure com un aparell ideolgic de lEstat i de leconomia capitalista, i, tamb, com una
forma de poder disciplinar ( Foucalt, 1978 ) , a partir de lafirmaci de la companya
Virginia Alarcn, entenem que L'educaci s poltica en la mesura que l'sser hum es
desenvolupa en una comunitat, organitzada polticament i jurdicament, que regula la
convivncia entre els ciutadans i que l'educand a d'aprendre...; ... el sistema poltic es
perpetua grcies a l'educaci. Aix, l'educaci s poltica, per tamb serveix per a la
poltica, en aquest doble sentit.1. Veient els lligams entre leducaci i la poltica,
podent dir que leducaci hauria dactuar per millorar els interessos de la societat, amb
una doble vertent, leducaci encarregada de transmetre els sabers i recursos socials, i
que apliqui accions educatives que prevegin l'elecci individual del subjecte. Aix, en
aquest plantejament educatiu es posen en joc les responsabilitats, la de l'agent (com a
agent transmissor) per, tamb, la del subjecte (posant en joc l'elecci).
(...) la educacin social() ms que en cualquier otro mbito educativo, estar
siempre en proceso de construccin, siendo en ltima instancia la realidad del tejido
social la que le dar su contextual configuracin.2 Leducaci social es troba en un
procs de canvi continu, que dependr dels canvis social, adaptant-se en tot moment,
mentrestant, els professionals considerats com a passadors de cultura, dintre de la
tasca formativa de reinserci, promoci i prevenci, hi dhaver una feina en les
intervencions dacompanyament, que dintre daquesta ajuda i assessorament, respecti
la moralitat i llibertat del subjecte.

Vilafranca, I. Teoria de l'educaci. L'acci educativa. Modul 3: 24

Fragment extret del material Moyano Mangas, Segundo. Educaci social. Acci educativa en el camp social.
Pgina 12.

INTRODUCCI A LES CINCIES SOCIALS ( EDUCACI SOCIAL )

PAC 1 . <<SI NO ESTUDIAS, ACABARS COMO DON ELAS!>>

INTERVENCIONS EN EL DEBAT

Tema: RE: 2a aportaci

Data: 24/09/14 03:07
Bones,
pens que de l'poca franquista a ara, l'escola s menys una instituci de control, que en certa
manera ho segueix essent, ja que ve a ser un mecanisme de transmissi cultural controlat per les
comunitats autnomes, i elles per l'Estat. Per en principi hauria d'haver un sistema educatiu que
actu per millorar els interessos de la societat, uns programes educatius confeccionats per equips
pedaggics, que a vegades per falta de recursos de personal o materials, o b, per decisions
poltiques no poden ser possibles, havent major fracs escolar.
Contestant a la pregunta sobre la professi de l'Educaci Social, citar:
(...) la educacin social() ms que en cualquier otro mbito educativo, estar siempre en
proceso de construccin, siendo en ltima instancia la realidad del tejido social la que le dar su
contextual configuracin.[1]
En definitiva, ha de ser una professi en un canvi continu, dependent sempre del context social, i
com en el sistema educatiu, a merc dels interessos de la societat com a dret dels ciutadans,
encara que tamb depn molt del context poltic.
[1]Fragment extret del material Moyano Mangas, Segundo. Educaci social. Acci educativa en
el camp social. Pgina 12

INTRODUCCI A LES CINCIES SOCIALS ( EDUCACI SOCIAL )

PAC 1 . <<SI NO ESTUDIAS, ACABARS COMO DON ELAS!>>

Tema: Aportaci debat

Data: 24/09/14 02:18
Bones,
Una vegada contextualitzat el moment histric el moment del relat, es dedueix que en la dictadura
es va intentar tallar amb qualsevol arrel del passat rgim repblica, comenant per canviar el
model educatiu, iniciant un control sobre l'ensenyament dels nins, collocant el professorat amb
una ideologia ms acord a l'inters del rgim en posicions per poder ensenyar que els hi convenia
ms, professor FEN i director, intentant crear persones amb personalitats acords amb el rgim,
creant un sistema educatiu nacionalcatolicisme. D'altra banda, tamb intentant recloure a la gent
ideolgicament contraria al rgim, com don Elas, i obligant-los a mantenir-se callats, que en
molts de casos, aquests decidiren l'exili.
Tot aquest procs es combina amb un fort control als mitjans de comunicaci, una forta censura.
Aquestes prctiques de subjecci i control social fan disminuir la llibertat d'aquella poca i
augmenta el control, en aquell cas, emprant la fora per eliminar-hi qualsevol veu que pogus dur
a una nova ideologia contraria al rgim, el cas d'Elas, causant un efecte repressiu, i de por, com
en els pares de Pepe.
Crec que la vida pblica de la gent s'associava a la submissi cap a aquestes normes socials, ja
que sabien que la repressi del sistema els perjudicaria ms que no afavoriria expressar-se, per
que a la vida privada, amics, grups d'iguals, on a vegades no hi podia arribar el sistema, s on
l'infant curis del Pepe es va anar transformant amb la personalitat de l'home adult que va tornar,
que crec que es va topar amb una histria atpica a la realitat que vivia, dintre de les seves
interpretacions infantils, va veure com hi havia coses que no quadraven, i el fet que anys ms tard
pogus expressar aquets idees, en una altre poca amb ms llibertat d'expressi.
Pens que la universalitat que intentava aconseguir amb el tipus de personalitat dels nins, encara es
troba vigent avui a dia d'avui, noticies a nivell educatiu o que sn formes de repressi en contra
d'ideals diferents encara els troben avui en dia en:
- http://politica.elpais.com/politica/2013/12/19/actualidad/1387464625_266414.html
- http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/print-523177.shtml
Davant la qesti de si sempre hi ha d'haver un cert nivell de control en els estaments educatius i
socials en els possibles governs, amb l'objectiu de crear cohesi social, pens que es lgic que hi
hagi unes normes de convivncia, per que hi ha d'haver uns lmits en el control i ensenyament,
perqu la gent pugui ser lliure i opinar sense por.

INTRODUCCI A LES CINCIES SOCIALS ( EDUCACI SOCIAL )

PAC 1 . <<SI NO ESTUDIAS, ACABARS COMO DON ELAS!>>

Tema: RE: Relaci de conceptes amb la histria d'en Pepe

Data: 26/09/14 21:24
Bones,
Referent l'entorn en que es troba lhistoria podem definir-lo com un rgim amb molt de control social, en
formes de violncia i repressi, acabant amb qualsevol possible ideologia contraria dels tres grans poders
estamentals dominants de lpoca, formats per lexrcit, la falange i lesglsia. Un pas que es trobava amb
un allament internacional molt fort, com a forma de pressi per la comunitat internacional, fet que
propuls l'autarquia, en un moment que eren anys molt durs econmicament, trobant el pas immers en la
pobresa, que va comenar a sortir-n'he en els anys seixanta, aprofitant l'acabament de lallament
internacional.
A part de la repressi amb la que es trobava la gent, sense llibertat dexpressi, la dictadura per intentar
imposar la seva tica i moral, emprant el control en leducaci, juntament amb una campanya
propagandstica en el seu benefici i tamb control en els mitjans de comunicaci, que ja en els anys
seixanta va aparixer la televisi i radio, tot aix, com a forma dimplantar el seu ideologisme,
possiblement excusant-se dels successos passats i justificant la forma dactuar en el present.
Seguint el fil de la histria, crec que Lorca va quedar com un exemple a seguir pel seu heterodoxa, quedant
com un mrtir davant el bndol venut, que possiblement no exposaven pblicament les seves idees, per
en privat encara seguien fent una crtica al rgim. Destacar el simbolisme de la utilitzaci del catal en que
la seva utilitzaci pareixia anar lligada a noves ideologies, per tant, hi havia una forta repressi,
recriminaban dicindole que hablara en cristiano, utilitzant-se de forma privada, com feien doa
Cari i don Elas. Una puntualitzaci que vull fer, doa Cari, en el seu canvi de parella, passant de Don
Elas a un comandant de la legi, s com passar de blanc a negre, si ms no, una mica curis.
Respecte a la formaci de la identitat de Pepe Rubanes, crec que don Elas el va marcar tant pels fets de
ser una persona misteriosa, com tamb una persona que era respectada pels seus pares, encara que la
frase si no estudias, acabars como don Elas , crec que era una manera de protegir-lo del que eren
conscients els seus pares del que podia ser Don Elas, per ell mateix diu que encara que el seu pare no era
una persona massa agradable amb la gent, ho era amb ell. El nin era testimoni daquest respecte, sumat a
que era molt curis, assabentar-se duna histria que el sistema li intentava amagar, una histria sobre els
venuts, li obr un nou punt de vista, on crec que tot li concordava ms, que no el que havia vist fins ara.
Per tant, puc concloure que el conixer a don Elas va ser decisiu perqu Pepe Rubanes es converts amb
el tipus de persona que s avui en dia, pensant que possiblement, si no lhagus conegut, hagus pogut ser
futbolista, enginyer o metge, com ell mateix diu.
En definitiva, sobre la pregunta plantejada pel company Francesc, penso que hi havia diferents grups
dintre de lEspanya franquista, els que anaven a favor del rgim; els que els hi era indiferent, amb
lexemple dels pares del Pepe, encara que veiessin injustcies, trobaven que valia ms no dir
res, un consens social de silenci, en definitiva, per poder sobreviure i no sofrir la violncia de la repressi,
com diu el company Miquel, ve motivat per tot, podent dir que va junt, aix si, unit a un sentiment de
desmotivaci per creure que no es poden canviar les coses; i un darrer grup, de gent amb una ideologia
diferent a la del rgim, amb la que per qestions reprensives, no poden treure-les a la llum, per que creu
amb el canvi, i espera el seu moment, el cas de don Elas, en la que exposen les seves idees duna forma
privada.
Tamb crec que prcticament la gent daquella poca, anys seixanta, va conixer o havia sofert ,en primera
personal, els efectes de la guerra civil. Per tant, com tots sabem, va ser un dels episodis ms sanguinaris de
la nostre histria, al punt de veure famlies enfrontades, pensant que el seu record amb els seus resultats
5 a augmentar el temor de les represlies, optant al silenci o lexili, pensant que hi va haver
finals, va judar
una forta migraci despanyols a pasos europeus i sud-americans, molts per motius econmics, per altres
per motius ideolgics.

INTRODUCCI A LES CINCIES SOCIALS ( EDUCACI SOCIAL )

PAC 1 . <<SI NO ESTUDIAS, ACABARS COMO DON ELAS!>>

Bibliografia
-

Segundo Moyano Mangas . Educaci social, Acci educativa en el camp social.

Antropologia Pedaggica. Barcelona: FUOC (Materials docents).

Joel Feliu i Samuel-Lajeunesse. Influncia, conformitat i obediencia, les

paradoxes de l'individu social. Materials docents UOC, psicologia social, modul
5.

Irene Palacio Lis i Cndido Ruz Rodrigo. L'educaci social a Espanya durant
el franquisme. Materials docents UOC, Histria de leducaci social, modul 7.

Sagrario Ramrez Dorado. Sorgiment i fonaments bsics de les cincies socials.

Materials docent UOC, introducci a les cincies socials, modul 1.

Manuel Ortiz Heras (Universidad de Castilla-La Mancha) i Carmen Gonzlez

Martnez (Universidad de Murcia) . CONTROL SOCIAL, CONTROL
POLICIAL EN LA DICTADURA FRANQUISTA.

Jess M. de Miguel. Cien aos de investigacin sociolgica en Espaa.

Universidad de Barcelona.