Teoria de leducaci

Pac 1 - El
concepte deducaci i la seva
funci social

2014/2015 1er
semestre

a)

Text dImmanuel Kant:

Caracteritzeu el concepte deducaci tal com lexposa Kant, utilitzant

les idees principals del text. Expliqueu quina funci li atribueix i per qu.

El text comena puntualitzant que lhome a diferncia dels animals, s lnica criatura
que ha de ser educada, amb el que es transforma la naturalesa animal amb humanitat, a
travs de la disciplina se separa de lanimal salvatge, i saplica la instrucci que s
leducaci, que s el que el fa tornar hum. Leducaci consta de dues etapes, en la
primera leducand ha de demostrar submissi i obedincia cap a la cultura, la segona
sota la influncia de les normes socials, de les que posen lmits, se li deixa fer s de la
reflexi i de la seva llibertat, aqu s on per ell mateix ha de desenvolupar la seva
moralitat.
Segons lautor leducaci ha de ser assistencial, tenir cura dels infants, protegir-los en
el seu desenvolupament, cobrint les seves necessitats (alimentaci, subsistncia) ;
disciplinada, amb lobjectiu dallunyar la persona del salvatgisme, i apropar-lo a la
normalitat humana; Culte, compren lensenyament i la instrucci, es tracte de crear
habilitats per poder complir els fins que es proposa; Ha de fer que lhome sigui prudent,
socialitzar-lo per adaptar-se a la societat humana, exigint-li bones maneres, i que tingui
influncia i sigui estimat ; tenir en compte la moralitzaci, formar un criteri per triar
noms les finalitats bones.
Lautor explica que leducaci, que depn de la ra, s transmet mitjanant generaci en
generaci, entre els homes adults que eduquen a les noves generacions, per el que s
important que durant aquesta transici, les persones hagin rebut una bona educaci, ja
que una persona en manca dels valors de disciplina i instrucci, educar malament. Aix
doncs, lhum no torna hum sol, sin amb educaci.
Durant la infncia s el moment dintroduir la disciplina, ja que sin, desprs en edat
avanada s molt difcil canviar a lhome. Per aix, mimar-los de joves, no s bo, s una
edat propicia per poder superar problemes, que li ensenyar a superar els problemes que
es topar durant la vida. Aix doncs, una educaci correcta, fa que de generaci en
generaci, a travs de les experincies i coneixements, sigui millor, podent arribar a
millorar la humanitat.

Kant influenciat per el pensament illustrat intenta exposar una visi en que leducaci
ha de tornar dun procs mecnic, de forma espontnia, per que dna la possibilitat de
lerror, a un procs racional, transformant-se a una metodologia cientfica, pensant amb
un millor futur, no noms amb el present, sin del benefici de tota la humanitat, cerca el
cosmopolitisme.
-

Comenteu la frase segent: En lestat actual de la humanitat es pot dir

que la sort dels estats creix al mateix temps que la misria dels homes
(Kant, 1991: 16). Tracta dexemplificar aquesta afirmaci de Kant tenint
en compte el context sociohistric actual.

Tenint en compte la cita de Kant, pareix que s contraria a les normes que es troben
plasmades a la constituci espanyola, principis bsics digualtat, justcia, llibertat,
pluralisme poltic. Aquesta idea tamb s contraria al que exposa lautor del que
shauria daconseguir mitjanant leducaci, cercar educar a travs de les generacions,
promovent una moralitat que cerqui el progrs de tota la humanitat, millorant de
generaci en generaci.
LEstat Benestar pareixia el model ideal, que cercava una societat ms igualitria, va
demostrar que era un model de govern que cercava el b com dels ciutadans, per per
canvis en les dimensions econmiques i socials, aquest model va ser inviable, canviant a
un model econmic neoliberal, aquest model prioritza el benefici econmic, elimina els
serveis pblics gratuts, privatitzant-los, passant a un model de govern capitalista,
sorgint la societat del consum, arribant el fenmens de la globalitzaci que dna ms
importncia a leconomia, reduint el pes de la poltica. Tots aquests fets augmenten les
desigualtats econmiques entre els ciutadans.
El capitalisme crea un situaci de modernitzaci reflexiva (Castell, 2009), en el que es
prioritza el domini de la conscincia dels individus mitjanant el control de la
informaci i la comunicaci, per crear necessitats, com a instruments de submissi.
En tot aix, leducaci ha esdevingut com una eina per les democrcies occidentals per
poder controlar la dinmica politicosocial amb la creaci duna educaci per la
ciutadania, amb lobjectiu dactuar per la lgica de lactivitat i la producci, envers
dactuar per la consideraci moral. La nova situaci poltica fa que implanti una
educaci per tal dafavorir el sistema econmic, si lestat necessita ciutadans
consumidors, aquests intentar crear-los mitjanant lestructura educativa, creant
ciutadans privatitzats( Muoz, 2005) que no facin preguntes i acceptin les respostes.
Leducaci es transformar amb una educaci tcnica, envers de leducaci terica en
3

estudis de disciplines humanistes. Aquesta prioritzar adaptar la futura m dobra a la

introducci de les noves tecnologies per millorar el sistema empresarial de leconomia.
Podem observar com la sobirania nacional ja no resideix al poble, sin com diu Sachs
( 2000, p.19) recau a les empreses que mouen leconomia. Observem com en un mn de
globalitzaci, ens trobem una societat amb una gran competncia, del que exigeix una
necessitat constant dactualitzar-se a les noves competncies per ser competitiu, i en cas
de no aconseguir-ho, un queda excls.
Com diu lautor, i vist que es pot aplicar al context actual, els pares noms es
preocupen que els seus fills progressin en aquest mn i els prnceps tenen els seus
sbdits noms per instruments per aconseguir els seus objectius, una finalitat molt
egoista, que en cap cas cerca el b general de la humanitat, per molt semblant a la
realitat, on en alguns casos els interessos duns van en contra dels altres. Els estats per
tal de continuar amb el sistema poltic i econmic vigent, consenten fer unes poltiques
que afavoreixin a uns pocs, que deriven en laugment de la desigualtat, lexclusi i la
marginaci de la poblaci.

b)

Text dmile Durkheim:

Caracteritzeu el concepte deducaci tal com lexposa Durkheim,

utilitzant les idees principals del text. Expliqueu quina funci li atribueix i
per qu.

Durkheim entn que la histria de leducaci, ha servit perqu cada civilitzaci de cada
poca i lloc hagi creat un sistema per aconseguir uns fins determinats, sofrint canvis
constantment, amb els que sintentaven arreglar els errors del passat, servint per a que
les noves generacions puguin aprendre a no tornar-los a cometre. Els costums i les idees
sn producte duna vida en com, que s el resultat levoluci de totes les generacions
anteriors, del que no tindria sentit si els separem de les seves causes histriques
( religi, industria, poltica).
Segons lautor, leducaci s lacci exercida per les generacions adultes sobre les
que encara no sn madures per a la vida social. T per objecte suscitar i desenvolupar
en linfant un cert nombre destats fsics, intellectuals i morals que li exigeixen tant la
societat poltica en conjunt com el medi especial al qual est particularment destinat.
4

Durkheim dna molta importncia a lenculturaci de la generaci dadults, com a

figura deducadors, cap els segons, educats, dotant-los de socialitzaci. Els infants,
desprs del seu naixement, sn sers egoistes i asocials per naturalesa, en que mitjanant
leducaci es transformen amb sers amb una vida moral i social, una fora generalment
irresistible, ja que diu lautor que lhome sense leducaci de la societat lindividu
cauria a nivell animal, s un fet que humanitza.
Dintre del sistema educatiu de la societat, Durkheim considera que aquesta t un doble
sentit, nic, per fer que cada societat intenta inculcar els seus valors i simbolismes, per
mltiple, ja que dintre daquesta hi ha molts de models educatius diferents, com en cada
classe social. Dintre daquests valors, afegeix que a part del que tots tenim les nostres
caracterstiques prpies, que ens fan diferents, cada un a certa edat tria el seu cam,
aprenent amb el medi sui genesi de la professi que triem, per el que leducaci no s
igual per tots.
Lautor conclou que les qualitats que sn desitjables dintre de la societat, sn adoptades
per linfant, en forma de submissi, allunyant-nos dels interessos individuals, per cercar
el b collectiu, per adaptar-se al medi social, creant uns deures, on lestat obt una
responsabilitat, amb el valor moral del cstig i el de recompensar. Aix doncs, En
primera instancia, el nin rep leducaci per els pares, i en segon lloc de lescola. lestat
t lobligaci dimplantar els principis morals democrtics, que cedeix a lescola,
mitjanant lautoritat del mestre, per tant si els pares, com els mestres no compleixen
amb els seus deures, lestat interv.
-

Considereu que aquesta finalitat educativa (la socialitzaci de les noves

generacions) tamb es troba en la base del nostre sistema educatiu?
Argumenteu la vostra resposta.

Com sexplica en el modul 1 La persona s un agent social, dins dun col.lectiu o

comunitat de referncia. T una dimensi moral que lorienta en el seu comportament
en els actes humans, en les relacions interpersonals. Per tant, veiem com la
socialitzaci s imprescindible, per viure en societat, aix doncs, veiem la importncia
que t la dimensi cultural, la qual compleix una funci, la de transmetre la cultura a
les noves generacions, essent aix, la manera de perpetuar-la, pensant que sempre es

troba en constant evoluci, sempre depenent dels canvis amb els interessos culturals i
poltics.
El procs social es fa a travs de lacci educativa, amb lobjectiu socialitzador, ja que
vol integrar les persones al seu entorn, del que implica la transmissi de significats i
smbols, que formen la cultura, depenent de les dimensions socials, tiques,
econmiques i poltiques. Aquest procs cerca que els educands siguin conscients de les
normes socials i codis compartits per la comunitat, perqu leducand obtenir un judici
moral convencional, acceptant lordre social, per protegir el b com, i aix pugui
formar part de la cohesi social.
Com he exposat anteriorment, crec que efectivament la finalitat educativa s troba en la
socialitzaci de les noves generacions, per a crear un individu amb les caracterstiques
acords amb les normes socials de la nostra cultura. Puc dir que almenys aix s el que
sintenta, amb una educaci que es troba baix linfluencia del sistema poltic, acceptar
unes normes, aix com exposa Durkheim. Crec que el que haurem dintentar es
allunyant-se del control poltic en leducaci, evitant aix la imposici dalumnes
dideologies, i mirar per la millora del ciutad, implantant una educaci per a la
ciutadania, que consisteixi amb una educaci moral.

Bibliografia
- Vilafranca, I. (2010). [Mdul didctic 1]. Conceptualitzaci de l'educaci. A E.
Prats i I. Vilafranca (coords.). Teoria de leducaci. FUOC: Barcelona (Materials
docents).
- Vilafranca, I (2010). [Mdul didctic 3]. Lacci educativa. A E. Prats i I.
Vilafranca (coords.). Teoria de leducaci. FUOC: Barcelona (Materials docents).
- Xavier Ferr Trill i Jordi Sol Blanch. Educaci, globalitzaci i societat del
coneixement. Teora de leducaci social, modul 5. FUOC: Barcelona ( Materials
docents).
- Kant, I. (1991). Introducci. A I. Kant. Sobre pedagogia (pp. 5-21). Vic: Eumo
Editorial i Diputaci de Barcelona.
- Durkheim, . (1991). Leducaci: natura i funci. A . Durkheim. Educaci i
sociologia (pp. 31-56). Vic: Eumo Editorial i Diputaci de Barcelona.
- Vilanou, C. (2000). La pedagogia al deixant del segle XX. Temps dEducaci, 24,
13-60.
- Larticle de Vilanou (2000) fa un llarg recorregut per la histria de la Pedagogia
entesa com la disciplina cientfica que socupa de teoritzar de forma genrica sobre
leducaci. s un text que, al mateix temps, fa una bona sntesi de les principals
idees pedaggiques de lpoca moderna en el context europeu i nord-americ.