Estudis: de dret

Assignatura: 20410
Bloc temtic 1: Els drets i llibertats constitucionals: principis fonamentals,
condicions pel seu exercici, els drets de lmbit personal
Professor: Maria Ballester Cardell
Edici: Octubre de 2010

NDEX
Presentaci

Exercicis o casos prctics

Cas 1 (tema 1): El principi digualtat (I).

Cas 2 (tema 1): El principi digualtat (II).
Cas 3 (tema 1): El principi digualtat (III).
Cas 4 (tema 1). El principi digualtat (IV)
Cas 5 (tema 2). Els drets dels estrangers (I)
Cas 6 (tema 2). Els drets dels estrangers (II)
Cas 7 (tema 3). Dret a la vida
Cas 8 (tema 3). Tractaments inhumans i degradants
Cas 9 (tema 4): El dret a la vida i la llibertat ideolgica i religiosa
CAS 10 (TEMA 4): LLIBERTAT IDEOLGICA I RELIGIOSA
Cas 11 (tema 4): Llibertat i seguretat personal

Campus Extens

PRESENTACI
Considerant que la ignorncia, loblit o el menyspreu dels drets de lhome sn
les niques causes dels mals pblics i de la corrupci dels governs (els
representants del poble) han resolt exposar, en una declaraci solemne, els
drets naturals, inalienables i sagrats de lhome, a fi que aquesta declaraci,
sent constantment present a tots els membres del cos social, els recordi
sempre els seus drets i els seus deures (Prembul de la Declaraci de Drets
de lHome i el Ciutad, 26 dagost de 1789). Han passat ms de 200 anys
daquesta declaraci i les seves paraules sn plenament vigents i adients, en
un model social i econmic cada cop ms globalitzat.
La histria de lEstat constitucional sha vist vinculada al moviment garantista
dels drets humans. En el seu origen, el constitucionalisme sarticula com un
moviment poltic i ideolgic que propugna una forma dorganitzar el poder
poltic adreada a garantir la llibertat i els drets individuals. El
constitucionalisme, doncs, pretn aconseguir una esfera de seguretat i llibertat
a travs, bsicament, de dos mecanismes jurdics: les normes que reconeixen i
garanteixen els drets individuals i les que organitzen els poders bsics de
lEstat. Aquesta idea queda perfectament reflectida en larticle 16 de la
Declaraci de Drets de lHome i el Ciutad: Tota societat en la qual la garantia
dels drets no estigui assegurada, ni la separaci de poders establerta, no t
Constituci.
A partir de linici del constitucionalisme shan produt una srie detapes en la
inclusi dels drets als textos constitucionals. En una primera fase, les
constitucions incorporen els drets individuals (la prpia existncia, la llibertat
personal, la llibertat dopini, la propietat) i els drets de participaci (dret de
sufragi, llibertat dexpressi, dret dassociaci). En una segona etapa (a partir
de la I Guerra Mundial), les constitucions sn sensibles a les tesis que
propugnen lexistncia dun Estat intervencionista (o social), decidit a promoure
determinades formes de relaci econmica i social. Una de les manifestacions
de la intervenci estatal sn els drets de prestaci o els drets socials (educaci,
sanitat, seguretat social, vaga, sindicaci). Finalment, desprs de la Segona
Guerra Mundial, els textos constitucionals incorporen el que shan denominat
drets de tercera generaci; es tracta de drets collectius, relatius a noves
situacions o a situacions ja existents, per que actualment generen autntics
problemes socials (protecci davant ls de la informtica, protecci del medi
ambient, drets dels discapacitats, drets dels consumidors, etc.).
La Constituci espanyola de 1978, a causa de la seva relativa modernitat i
com reacci al rgim poltic anterior, sha considerat com una de les ms
avanades del mn en el reconeixement i la garantia dels drets fonamentals
dels ciutadans. En el Prembul del Text Constitucional es fa constar la voluntat
de protegir lexercici dels drets humans; de promoure el progrs de la cultura i
de leconomia, per tal dassegurar una digna qualitat de vida; i, en definitiva,
establir una societat democrtica avanada. Aquesta declaraci dintencions
sha concretat en larticulat constitucional amb una regulaci completa i adient
dels drets fonamentals. En concret, el poder constituent proclama lexistncia
dels drets i les llibertats dels ciutadans i, alhora, els atorga unes facultats
Campus Extens

suficients per defensar-los i reclamar-ne la seva protecci. Hom coincideix que

la previsi de mecanismes eficaos per a la seva protecci s tan important
com la prpia proclamaci de drets i llibertats.
s cert que no tots els drets que la Constituci garanteix tenen el carcter de
drets fonamentals. Hi ha bsicament tres grups o nivells de garantia i protecci
dels drets constitucionals: un grup de mxima protecci (els drets i les llibertats
recollits als arts. 15 a 29 CE), que han de ser desenvolupats per llei orgnica,
estan protegits pel recurs preferent i sumari i pel recurs dempara constitucional
i estan sotmesos a un procs de reforma agreujat. Un segon grup, integrat pels
drets de la secci segona del captol II de la Constituci (arts. 30 a 38 CE), que
estan sotmesos a una reserva expressa de llei i que vinculen tots els poders
pblics. Finalment, la Constituci recull els principis rectors de la poltica social i
econmica (arts. 39 a 52 CE) que han dorientar lactivitat dels poders pblics
de lEstat o informar-ne.
En aquest context, hom accepta que la Constituci espanyola de 1978 s una
de les ms avanades del mn pel que fa a la proclamaci i garantia dels drets
fonamental. No obstant aix, cal dir que la situaci dels drets i llibertats a
Espanya no depn noms dels mecanismes jurdics previst en lmbit
constitucional i legal; depn essencialment de la cultura democrtica dels
ciutadans i de la responsabilitat dels poders pblics. s per aix que cal
apellar a la voluntat collectiva per tal de respectar i millorar la convivncia de
totes les persones i, en definitiva, collaborar en lavan i el progrs de la
democrcia.
En aquest primer mdul ens dedicarem especialment als principis fonamentals
dels drets constitucionals, a les condicions pel gaudi i exercici dels mateixos i
als drets dmbit personal. Es plantejaran una srie de supsits prctics on
apareixen conflictes concrets entre drets constitucionals. A partir dels casos
exposats lalumne haur de resoldre les diferents qestions que shi plantegen.
Shauran de detallar en cada qesti els diferents preceptes constitucionals i
legals que siguin daplicaci. Ser molt important, tamb, la tasca de recerca de
la jurisprudncia del Tribunal Constitucional a travs de les diferents bases de
dades que pot consultar lalumne.
A partir daquesta activitat es pretn que lalumne millori laprenentatge de les
diferents categories de drets i dels procediments de protecci a travs de la
resoluci de problemes concrets que es produeixen en la vida quotidiana. Es
tracta tamb que lestudiant adquireixi una major habilitat en el maneig de la
Constituci i les lleis de desenvolupament dels diferents drets fonamentals.
Finalment, sespera que lalumne conegui la jurisprudncia ms important del
Tribunal Constitucional en matria de drets fonamentals.

Campus Extens

EXERCICIS O CASOS PRCTICS

Cas 1 (tema 1): El principi digualtat (I).
a. Supsit
La LO 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecci integral contra la
violncia de gnere pretn donar una resposta global a la violncia que
sexerceix sobre les dones; amb la qual cosa es preveu que els seus efectes es
despleguin en els diferents mbits de la societat, essent aquest un problema
estructural i multidisciplinari. La llei preveu mesures en el pla educatiu,
preventiu, sanitari, contra la publicitat indeguda, assistencial, laboral, etc.; i, per
suposat, aborda decididament la resposta punitiva que ha de rebre qualsevol
tipus de manifestaci de violncia o maltractament contra les dones. Aquesta
darrera qesti ha estat motiu duna important controvrsia jurdica i poltica, a
causa de la definici mateixa de la violncia contra les dones i, sobre tot, per
les respostes punitives previstes en determinats casos de violncia sobre les
dones.
El Ttol IV de la Ley introdueix importants modificacions en la tutela penal de la
violncia contra les dones. Les ms importants sn les segents:
Dins el ttol agreujat de lesions inclou un ttol especfic que incrementa la
sanci penal quan la lesi es produeix contra qui sigui o hagi sigut
esposa de lautor, dona que hagi estat vinculada a ell per una anloga
relaci dafectivitat o es una persona especialment vulnerable que
convisqui amb lautor.
Es castigaran com a delicte les coaccions lleus i les amenaces lleus de
tot tipus comeses contra les dones (en els supsits abans senyalats) o
contra persones especialment vulnerables que convisquin amb lautor.
En definitiva, la Llei 1/2004 reforma el Codi Penal per tal delevar les penes en
determinats tipus quan lagressor sigui home i la vctima dona o persona
especialment vulnerable que convisqui amb lagressor.
Des de laprovaci de la Llei les normes penals han estat objecte dimpugnaci
davant el Tribunal Constitucional per una presumpta vulneraci del principi
digualtat (art. 14). En concret, shan elevat devers 180 qestions
dinconstitucionalitat contra les disposicions del Codi Penal. En aquest
procediments es sollicita al Tribunal Constitucional que es pronunci sobre la
constitucionalitat del precepte que permet una agravaci de les penes
imposades al homes en les causes de violncia exercides sobre les dones
(coaccions, lesions i amenaces)
b. Qestions
1. Quin s el fonament constitucional de les mesures legislatives relatades en
aquest supsit?

Campus Extens

2. Pot un jutge inaplicar els articles del Codi Penal que donen un tractament
penal diferent en els delictes de maltractament i coaccions lleus si considera
que aquest vulnera el principi digualtat? De quina manera ha de procedir?
3. Com afecta la interposici duna qesti dinconstitucionalitat als processos
judicials iniciats?
4. En el supsit que el Defensor del Poble hagus impugnat els articles de la
LO 1/2004 que modificaren el Codi Penal, quin tipus de control hagus exercit
el Tribunal Constitucional?
5. Valorau la doctrina del Tribunal Constitucional sobre les previsions de la Llei
1/2004 que estableixen el tractament punitiu dels delictes de maltractament i
coaccions lleus.
c. Recursos
* Constituci Espanyola
* LO 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecci integral contra la
violncia de gnere i la seva afectaci sobre el Codi Penal
* STC 164/2009, de 2 de juliol, STC 127/2009

Campus Extens

Cas 2 (tema 1): El principi digualtat (II).

a. Supsit
Laprovaci de la Llei Orgnica 3/2007, de 22 de mar, per a la igualtat efectiva
de dones i homes (LOI) s una norma molt rellevant, tant pel seu rang (llei
orgnica) com pel seu aspecte transversal, ats que regula i afecta als ms
variats aspectes de lordenament jurdic. En concret, cont mandats
directament a lAdministraci i tamb inclou mesures dintervenci en el sector
privat. Pel que ara interessa, cal destacar que la disposici addicional segona
de la LO 3/2007 modifica la Llei Orgnica del rgim electoral general, a travs
de la inclusi dun nou article 44 bis que estableix la necessitat que les
candidatures electorals tinguin una composici equilibrada de dones i homes,
de forma que el conjunt de la llista els candidats de cadascun dels sexes
suposin, com a mnim, el quaranta per cent.
b. Qestions
1. Quin s el fonament constitucional de les mesures legislatives relatades en
aquest supsit?
2. Quin s labast de la reforma de la LOREG desprs de la entrada en vigor de
la LOI?
3. Senyalau els antecedents (en el dret estranger i en el sistema espanyol) que
han establert mesures digualtat efectiva en lmbit poltic (la paritat en lmbit
electoral).
4. Quin procediment es va seguir per impugnar aquesta norma davant el
Tribunal Constitucional?
5. Argumentau, a favor o en contra, sobre la constitucionalitat daquesta
mesura.
c. Recursos
* Constituci espanyola de 1978
* LO 3/2007, de 22 de mar, per la igualtat efectiva de dones i homes i la seva
afectaci sobre la LO 5/1985, del rgim electoral general
* STC 12/2008, de 29 de gener

Campus Extens

Cas 3 (tema 1): El principi digualtat (III).

a. Supsit
El govern presenta davant el Congrs dels Diputats un projecte de llei en el
qual es preveu la modificaci de la Llei orgnica del poder judicial.
Concretament, es pretn modificar els criteris dascens i promoci en la carrera
judicial, de manera que davant els mateixos requisits de mrit i capacitat,
tindran preferncia en els processos dascens o promoci els membres de la
carrera judicial de sexe femen davant els seus companyes de sexe mascul.
Una vegada culminats els trmits del procediment legislatiu establert, la
reforma de la Llei orgnica del poder judicial entra en vigor.
b. Qestions
1. Quin s el principi que sustenta aquesta mesura?
2. La implantaci dun sistema dascens i promoci conforme a les
previsions establertes en el supsit, vulneraria el principi digualtat formal
establert en la Constituci?
3. En el supsit en qesti, de quina manera es relacionen el principi
digualtat formal (art. 14 CE) amb el principi digualtat material establert
en larticle 9.2 de la Constituci?
4. Suposau que, davant un procs de selecci, un membre de la carrera
judicial se sent perjudicat per laplicaci del criteri establert desprs de la
reforma legislativa; de quina manera pot fer valer les seves
reivindicacions?
5. La naturalesa jurdica de la disposici que regula el procs dascens o
promoci en la carrera judicial, determina, dalguna manera, el procs
previ dimpugnaci per part de linteressat?

Campus Extens

Cas 4 (tema 1). El principi digualtat (IV)

a. Supsit
Lempresa X, amb una plantilla de 30 treballadors, organitza les tasques en el
taller de manera que les 12 dones contractades fan funcions en les secci Y.
Els treballadors masculins tenen assignada la seva ocupaci a la secci Z. Les
12 treballadores reben un sou inferior respecte de la remuneraci dels
empleats de sexe mascul. Lempresa justifica aquesta situaci allegant que
els treballadors assumeixen tasques ms penoses i que requereixen un esfor
fsic superior a les que fan les treballadores. Les empleades consideren, aix
no obstant, que lassignaci automtica de les dones a determinades seccions
pressuposa la intenci de la direcci de lempresa de mantenir-les en una
situaci de discriminaci respecte dels treballadors masculins. Davant aquesta
situaci acudeixen a la direcci de lempresa i solliciten poder accedir en
condiciones digualtat a les seccions a priori reservades als seus companys de
sexe mascul. Desprs de la negativa de lempresa a accedir a aquesta
proposta, les treballadores acudeixen al sindicat W en defensa dels seus
interessos, el qual decideix interposar una demanda de protecci jurisdiccional
de drets fonamentals contra lempresa.
b. Qestions
1. Amb carcter previ, indicau breument que significa la discriminaci
positiva i quin ns el seu fonament constitucional.
2. El supsit destablir un rgim salarial inferior per a les dones que
treballen en lempresa, vinculat a un sistema de distribuci funcional dels
llocs de treball, suposa una vulneraci del principi general digualtat
establert en larticle 14 de la Constituci?
3. Quin tipus de demanda podr exercitar el sindicat en defensa de la
garantia de les treballadores? Quina norma regula el procediment de
protecci jurisdiccional en cada una de les jurisdiccions?
4. En cas que les treballadores no veuen reconeguts els seus drets en seu
judicial, quina s la via que poden seguir per satisfer les seves
pretensions? De quin tipus de demanda estam parlant? Quina seria la
disposici que permet o justifica la interposici daquest recurs?
5. Indicau els requisits que han de concorre per interposar aquest tipus de
recurs. Imaginau que, finalitzat aquest procediment, algun dels
magistrats que han participat en la deliberaci i votaci no estan dacord
amb el parer majoritari. Indicau de quina manera poden manifestar la
seva disconformitat.
c. Recursos
Constituci espanyola de 1978. STC 147/1995
Campus Extens

Cas 5 (tema 2). Els drets dels estrangers (I)

a. Supsit
Una empresa t en plantilla dos treballadors musulmans els quals solliciten a
la direcci de lempresa que, durant el perode del Ramad, puguin fer feina de
manera continuada, a causa de les obligacions religioses de dej que, durant
determinades hores del dia, els prescriu la seva religi. Lempresa els denega
la petici. Els treballadors, per la seva banda, durant el temps que dur el
Ramad decideixen no fer feina a partir de les 14 h, fent cas oms de les
recomanacions de la direcci de lempresa, per poder complir amb les seves
obligacions religioses. Els empleats reben una carta dacomiadament per haver
abandonat el lloc de treball i absentar-sen de manera injustificada.
b. Qestions
1. Establiu les caracterstiques generals del rgim de drets i llibertats dels
estrangers a Espanya; estan equiparats els drets dels estrangers als
drets dels nacionals?
2. En quina situaci es troba la llibertat religiosa dels estrangers a
Espanya? I el dret a la tutela judicial efectiva?
3. Com regula el dret a la llibertat religiosa el Conveni de Roma per a la
protecci dels Drets humans i de les llibertats fonamentals? Quins lmits
simposen? Qu suposa per a lindividu el reconeixement del dret a la
llibertat religiosa en aquest conveni? Com afecta aquesta norma al rgim
dels drets i llibertats constitucionals a Espaa?
4. Indicau quina s la via de protecci que poden utilitzar els dos
treballadors estrangers acomiadats en defensa dels seus interessos.
5. Suposau que la norma que dona cobertura a la decisi de lempresa
dacomiadar els treballadors es trobs continguda en una norma en fora
de llei. Aquesta situaci altera dalguna manera lacci processal duta a
terme en garantia dels seus drets individuals?
c. Recursos
LO 4/2000, d11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a
Espanya i la seva integraci social (reformada por la LO 2/2009, d11 de
desembre).
STC 19/1985 (descans setmanal dissabtes)
Sobre els drets dels estrangers, SSTC 236 i 259/2007

Campus Extens

10

Cas 6 (tema 2). Els drets dels estrangers (II)

a. Supsit
El Govern de la naci decideix emprendre un procs de reforma dels drets dels
estrangers a Espanya per a la qual cosa envia al Congrs dels Diputats un
projecte de llei ordinria en aquest sentit. Passats diversos mesos, el projecte
en qesti es converteix en una nova llei de drets i llibertats dels estrangers a
Espanya. Durant la tramitaci parlamentria de la llei, el grup parlamentari X
anunci la seva oposici a diversos preceptes continguts en la norma i en
mantingu la dissidncia fins a la finalitzaci del procediment legislatiu.
Entre els diferents aspectes que regula aquesta llei, els estrangers sequiparen
a espanyols en les condicions per a laccs al dret a leducaci. No obstant
aix, sestableixen algunes particularitats respecte al dret daccs a
lensenyament de naturalesa no obligatria. En concret, es preveu que els
estrangers noms podran cursar estudis superiors en aquells centres en els
quals, per ingressar-hi, no sexigeixi numerus clausus.
Passats tres mesos des de lentrada en vigor de la norma, cinquanta-cinc
diputats de diferents grups parlamentaris presenten un recurs
dinconstitucionalitat contra determinats preceptes de la Llei de drets i llibertats
davant el Tribunal Constitucional. Els recurrents solliciten la suspensi de
laplicaci de la llei.
b. Qestions
1. Quina s la regulaci constitucional de lexercici dels drets i les llibertats
per part dels estrangers a Espanya?
2. Senyalau quin o quins sn els motius que podran invocar els recurrents
per sollicitar la declaraci dinconstitucionalitat de la llei en qesti.
3. Valorau
jurdicament
la
viabilitat
dinterposar
el
recurs
dinconstitucionalitat en el termini indicat en el supsit.
4. Imaginau que, durant el termini habilitat per interposar un recurs
dinconstitucionalitat, cap dels subjectes legitimats per iniciar el
procediment du a terme aquesta acci. Analitzau la possibilitat de
procedir a la declaraci dinconstitucionalitat dels preceptes contraris a la
Constituci per altra via.
5. La interposici del recurs dinconstitucionalitat suposaria la suspensi
automtica de laplicaci de la llei tal com solliciten els recurrents?
Quins sn els supsits perqu es doni lesmentada suspensi? Quines
caracterstiques i quins terminis t la suspensi provisional en laplicaci
duna llei recorreguda davant el Tribunal Constitucional?

Campus Extens

11

Cas 7 (tema 3). Dret a la vida

a. Supsit
Diversos reclusos, que pertanyen a una banda terrorista, inicien una vaga de
fam en protesta per la poltica de dispersi de presos que afecta,
primordialment, els reclusos de lorganitzaci de la qual formen part. Davant
aquesta situaci, el Jutjat de Vigilncia Penitenciria dicta una resoluci en la
qual es disposa que lAdministraci penitenciria ha de vetllar per la vida,
integritat i salut dels interns. Aquesta ha de respectar en tot cas la personalitat
humana dels reclosos en pres, aix, doncs, sels pot donar tractament mdic
sempre que no sigui necessari emprar la fora fsica per administrar-li-ho,
perqu aquesta atempta contra la dignitat de la persona. Si perdessin la
conscincia shaur de fer, en aquest moment, tot el que es pugui per salvar la
vida dels afectats.
Els representants legals dels reclusos interposen una demanda dempara
davant el Tribunal Constitucional en la qual es demana que es declarin les
infraccions dels arts. 1.1, 9.2, 10.1, 16.1, 17.1, i 25.2 de la Constituci, aix com
les dels arts. 2.2 de la Convenci contra la Tortura i altres tractaments o penes
cruels, inhumans o degradants de lONU.
b. Qestions
1. Dictaminau sobre el tipus i els requisits del recurs dempara que
procedeixen en aquest supsit.
2. Quin s lobjecte daquest recurs dempara? Hi ha qualque problema pel
que fa a la demanda dels actors?
3. Quin s el valor dels tractats o acords en matria de drets fonamentals
quant a la seva eficcia concreta en lmbit intern? Quina s la relaci
que hi ha entre els drets establerts en lmbit internacional i les
disposicions internes?
4. Del tractament constitucional del dret a la vida, pot interpretar-se que les
persones tenen dret a posar fi a la prpia existncia? Segons la
jurisprudncia del TC, lassistncia mdica obligatria en contra de la
voluntat de lafectat suposa una vulneraci de lart. 15 CE?
5. En el supsit plantejat, pot apreciar-se vulneraci de la llibertat
ideolgica? Senyalau quina s la doctrina del Tribunal Constitucional en
aquest punt.
c. Recursos
STC 120/1990 (cas vaga de fam, GRAPO)
STC 137/1990 (cas vaga de fam, GRAPO II)
Campus Extens

12

Cas 8 (tema 3). Tractaments inhumans i degradants

a. Supsit
En aplicaci del que es preveu en el Reglament penitenciari, la direcci del
centre penitenciari X ha negat sistemticament el gaudi de les comunicacions
especials als penats classificats en primer grau i a tots els interns (preventius o
penats) subjectes al rgim de lart. 10 de la Llei orgnica general penitenciria
(interns classificats de perillositat extrema).
Lassociaci I inicia la via judicial davant la situaci descrita tenint en compte
largument bsic segent: lanullaci generalitzada de les comunicacions
especials elimina la possibilitat dintercanviar qualsevol manifestaci dafecte
amb la famlia i de tenir relacions ntimes amb laltre membre de la parella.
Esgotada la via judicial, les pretensions de la part demandant sn
desestimades. LAssociaci interposa recurs dempara davant el Tribunal
Constitucional.
b. Qestions
1. Quin s lacte dels poders pblics contra el qual es dirigeix la petici
dempara? Quin tipus de recurs dempara procedeix? Quins en sn els
requisits?
2. Dictaminau sobre la legitimaci de lAssociaci I per interposar el recurs
dempara.
3. En el supsit plantejat, quins sn els drets constitucionals
presumptament vulnerats? Quina podria ser largumentaci jurdica de la
demanda dempara?
4. Senyalau breument quina s la doctrina del Tribunal Constitucional amb
relaci al dret de rebre visites ntimes i els drets fonamentals
presumptament vulnerats.
5. Suposau que la disposici que dna cobertura jurdica a lactuaci de la
direcci del centre penitenciari sigui la prpia Llei orgnica general
penitenciria. Aquesta situaci alteraria dalguna manera lacci
processal que sha dut a terme?
c. Recursos
STC 89/1987 (Restricci de les relacions sexuals als reclusos)

Campus Extens

13

Cas 9 (tema 4): El dret a la vida i la llibertat ideolgica i religiosa

a. Supsit
Un nin de 13 anys t un accident de circulaci i es traslladat a un hospital. Els
metges que latenen comuniquen als seus pares que han de realitzar una
transfusi de sang al seu fill i que no hi ha tractaments alternatius, per aquells
neguen lautoritzaci a aquest tractament perqu son testimonis de Jehov i
solliciten lalta voluntria. La direcci del centre es va negar a signar lalta i va
sollicitar autoritzaci judicial per practicar la transfusi, la qual fou concedida.
Els pares van acatar aquesta resoluci judicial. Quan el personal facultatiu va
procedir a realitzar el tractament, el menor, sense intervenci dels progenitors,
es va negar a rebre la transfusi i els metges van desistir de realitzar-la.
El menor fou donat dalta i els seus pares van cercar especialistes que
poguessin tractar el seu fill sense necessitat de realitzar transfusions. El menor
fou ingressat en un altre hospital i va entrar en coma al cap de poques hores.
Els facultatius van insistir en la necessitat de realitzar la transfusi per salvar la
vida del pacient, ats que no hi havia tractament alternatiu. El menor fou donat
dalta i retorna al seu domicili. All rep dassistncia del metge de famlia de la
localitat.
Al cap de dos dies, el jutge autoritza lentrada en domicili per tal de donar
assistncia mdica al menor, que ja es trobava en estat de coma. Els pares van
acatar la resoluci judicial i van manifestar les seves conviccions religioses. El
pacient fou traslladat en ambulncia en un altre centre hospitalari, on va morir
el mateix dia a causa duna hemorrgia cerebral.
Desprs del pertinent procs judicial, els pares foren condemnats per un delicte
dhomicidi a la pena de dos anys i mig de pres. Aquells decideixen interposar
un recurs dempara davant el Tribunal Constitucional.
b. Qestions
1. Amb carcter general, quina s la norma que regula la prestaci del
consentiment en lmbit sanitari i, ms concretament, quins sn els lmits del
consentiment informat i quin s el rgim del consentiment per representaci?
2. Tamb amb carcter general, creu que hi pot haver una contradicci entre la
Constituci, que proclama el dret a la vida, i la Llei que regula la possibilitat de
negar-se a determinats tractaments mdics?
3. Quin s el principal conflicte que es planteja en el supsit plantejat?
4. Quin tipus de recurs dempara podran fer servir la part recurrent? Quin sn
els requisits que han de concorre? Quin precepte constitucional hauran
dinvocar?
5. Senyali quina s la doctrina del Tribunal Constitucional en el cas de conflicte
entre la llibertat religiosa i el dret a la vida.

Campus Extens

14

Cas 10 (tema 4): Llibertat ideolgica i religiosa

a. Supsit
ngel s membre de la confessi religiosa Testigos Cristianos de Jehov,
que inclou entre els seus principis el respecte al que consideren mandat div de
abstenir-se de sang i que implica el rebuig a la utilitzaci de sang humana o
animal, amb qualsevol finalitat, fins i tot la mdica.
ngel ingress en un hospital pblic afectat duna malaltia intestinal, a
conseqncia de la qual va haver de sotmetres a una intervenci quirrgica.
Arran duna srie de complicacions en loperaci es determin per part dels
facultatius la necessitat de realitzar una nova intervenci i la convenincia de
fer-li una transfusi de sang durant aquesta. Davant la negativa a la transfusi
per part del pacient, se sollicit autoritzaci judicial per fer la transfusi, dictada
pel Jutjat de Gurdia. En la segona intervenci, practicada aquest mateix dia,
es dugu a terme la transfusi de sang. Desprs duns dies, la famlia del
pacient sollicit lalta voluntria, que concediren en contra del criteri del metge
responsable.
Desprs de dos mesos des que ngel rebs lalta mdica tingu noves
molsties, a causa de les hemorrgies intestinals. En aquesta ocasi an a una
clnica privada en la qual li asseguraren que podrien curar-li la malaltia sense
necessitat de practicar cap transfusi. Una vegada donat dalta per part del
centre privat, ngel sollicita del Servei Pblic de salut el reintegrament de les
despeses mdiques ocasionades en la clnica privada, petici que es va
denegar. Una vegada esgotada la via prvia, ngel inicia la via judicial. Les tres
resolucions judicials (primera instncia, apellaci i cassaci) foren
desestimatries de la petici del demandant. En concret, la sentncia dictada a
travs de resoluci del recurs de cassaci per part del Tribunal Suprem senyal
que lEstat ha de respectar les creences religioses, per no t el deure de
finanar aquells aspectes daquestes creences que no siguin creditors de
protecci o foment des del punt de vista general; per la qual cosa, en definitiva,
ha de concloures que les conseqncies de tot ordre (tamb les econmiques)
que deriven del precepte religis que ens ocupa shan dassumir per la persona
que shi vulgui atendre.
b. Qestions
1. Senyalau quin s el conflicte que es planteja en el cas en qesti. Quins
sn els drets constitucionals presumptament vulnerats en aquest
supsit?
2. Senyalau breument quin s el contingut essencial de la llibertat
ideolgica i la religiosa. Quins sn els lmits concrets a aquestes
llibertats?
3. Quin tipus dacci ha seguit ngel en la via judicial prvia? Senyalau-ne
els fonaments constitucionals i legals.
Campus Extens

15

4. Davant la falta destimaci de les seves pretensions per la via judicial,

quin tipus dacci pot seguir per exigir la reparaci dels seus drets.
Senyalau quins sn els requisits legals per interposar aquesta acci.
5. Quin s lobjecte del recurs presentat per lactor en aquest cas concret?
6. En carcter general, quines sn les caracterstiques fonamentals del
recurs dempara?
7. Analitzau conjuntament lart. 16.3 de la CE i lart. 2.3 de la LO de llibertat
religiosa; quines sn les obligacions de lEstat pel que fa a facilitar
lexercici de la llibertat religiosa? Quina s la jurisprudncia del TC en
aquest punt?
8. Suposau que el demandant allega tamb infracci del principi digualtat
en laplicaci de la llei, ja que les sentncies recorregudes sallunyaren
de la jurisprudncia del Tribunal Suprem, que considera que lerror de
diagnstic s causa justificada per obtenir la reparaci que es pretn.
Segons la jurisprudncia del TC, quins sn els requisits perqu pugui
estimar-se una ruptura del principi digualtat en laplicaci de la llei?
9. Suposau que sadmeten alguna de les pretensions del recurrent, quines
seran les conseqncies de la sentncia que resol el recurs plantejat?
10. Qu s un vot particular a la sentncia dictada pel TC?

Campus Extens

16

Cas 11 (tema 4): Llibertat i seguretat personal

a. Supsit
El Govern de la naci presenta davant la Mesa del Parlament un projecte de llei
per modificar la Llei de lesport. Una de les previsions que introdueix la llei s
una modificaci de larticle 66, que quedaria redactat de la manera segent:
Queda prohibida la introducci i exhibici en espectacles esportius de
pancartes, smbols, emblemes o llegendes de tot tipus. Els organitzadors dels
espectacles estan obligats a retirar-los immediatament A ms a ms, es
preveu la imposici duna sanci de 10.000 euros per infracci greu a aquelles
persones que exhibeixin pancartes, smbols o llegendes en el decurs dun
espectacle esportiu. Desprs dels trmits oportuns, la reforma legislativa entra
en vigor.
En el transcurs dun partit de futbol entre les seleccions dIlles Balears i
Esccia, un espectador basc desplega una pancarta amb la bandera del Pas
Basc i en la qual es pot llegir S a la pau. A continuaci les forces de
seguretat insten lindividu a retirar immediatament la pancarta, i ladverteixen
que infringeix un precepte legal i que pot ser objecte de sanci si no deposa
lactitud. Davant la negativa per part de lespectador implicat en lincident a
retirar el lema pacifista, la policia el detn i el trasllada a les dependncies
policials.
A les 21 h, desprs darribar a comissaria, traslladen el ciutad directament a
una cella. A continuaci el detingut sollicita que comuniquin la detenci al seu
germ. A les 6 h de la matinada del dia segent encara no ha arribat el seu
germ; davant la insistncia del detingut, la policia li diu que, si vol, pot
designar un advocat dofici. El detingut sollicita un advocat dofici per a la
declaraci i a ms sollicita un intrpret perqu lassisteixi en el moment de la
declaraci.
A les 12 h arriba a les dependncies policials ladvocat dofici. Els agents
comuniquen al lletrat que encara no ha arribat lintrpret sollicitat i que la
declaraci es retardar unes hores. Ladvocat decideix iniciar un procediment
de habeas corpus a favor del detingut. Desprs de comparixer davant el jutge
a les 17 h, la seva sollicitud va ser desestimada, sense que consti cap tipus
dinvestigaci de la situaci illegal denunciada.
Es pos el detingut en llibertat sense crrecs a les 21 h. Transcorregudes dues
setmanes des dels incidents, el ciutad rep una notificaci en la qual es
comunica que se li imposa una sanci econmica de 10.000 per infracci
administrativa greu, per aplicaci de la Llei de lesport.

Campus Extens

17

b. Qestions
1. Quin s el principal conflicte que es planteja en aquest supsit?
2. En el cas en qesti, considerau que es garanteixen els lmits temporals
de la detenci?
3. Senyalau breument quins sn els drets del detingut i valorau
jurdicament la viabilitat de sollicitar, en aquest cas, un intrpret.
4. Considerau que en aquest supsit s adequat iniciar el procediment de
habeas corpus? Senyalau quines sn les caracterstiques generals
daquest procediment.
5. Quin s el contingut bsic que haur de constar en la sollicitud de
habeas corpus?
6. Com ha dactuar el jutge davant un procediment de habeas corpus?
7. Suposau que, en el cas en qesti, el jutge procedeix a la desestimaci
de la pretensi del detingut per considerar-la improcedent. Quin tipus de
demanda podr exercitar el ciutad en garantia dels seus drets? Indicau
quins sn els requisits concrets per seguir aquesta via dimpugnaci i
quina s la disposici impugnada en el cas en qesti.
8. Respecte de la sanci administrativa ulterior, quin tipus de demanda
podr exercitar el ciutad en garantia del seus drets. Quina s la norma
que regula el procediment de protecci jurisdiccional en aquest cas
concret?
9. Si el demandant no ha vist reparat el seu dret en la via precedent, quin
s el procediment per fer valer les seves reivindicacions?
10. Senyalau les diferents vies dimpugnaci de la norma que legitima la
imposici de la sanci administrativa.

Campus Extens

18