Informes

Els efectes del tancament de la Rdio Televisi Valenciana

(RTVV) per al sector audiovisual del Pas Valenci
Nello Pellisser i Diego Moll (Universitat de Valncia)

La decisi de la Generalitat Valenciana de tancar la Rdio Televisi Pblica

Valenciana (RTVV), anunciada el 5 de novembre de 2013, poques hores desprs de
fer-se pblica la sentncia que anullava lExpedient de Regulaci dOcupaci (ERO)
pel qual es justificava el comiat de ms de 1.000 treballadors, ha deixat sense horitz
el sector audiovisual valenci. Un sector industrial i cultural que havia anat creixent al
llarg de vora un quart de segle a lombra de la televisi pblica valenciana. Segons un
informe dEmpreses Audiovisuals Valencianes Federades (EAVF) de 2012, la RTVV
sempre ha estat un client preferencial per el sector i un soci aliat en el procs de
creixement i desenvolupament industrial de laudiovisual valenci1. Lany 2001,
linforme El sector Audiovisual en la Comunidad Valenciana ja destacava entre els
motors essencials del sector audiovisual la RTVV com a dinamitzadora bsica del
sector2. De la mateixa manera que ho feia el 2011 lInforme sobre el papel de la
Televisin Pblica Autonmica en Espaa3.
Ara, la decisi de tancar la RTVV anunciada per la Generalitat representa, en
paraules del president de lassociaci de Productors Audiovisuals Valencians (PAV),
Ximo Prez, la liquidaci del 95% del teixit audiovisual valenci4.Per a comprendre
labast daquesta valoraci, cal tenir present que, segons dades de PAV, la corporaci
pblica va arribar a nodrir, en alguns moments, fins el 90% dels comptes de resultats
de les empreses que conformaven aquest sector industrial. Un volum de negoci de 40
milions deuros anuals, quan la contractaci externa abastava el 40% de la graella de
programaci. Ara b, aix no sempre va ser aix. A ms, des de 2010, la inversi de
RTVV es va ensorrar. A partir daquell moment, la contractaci de la corporaci pblica
es va reduir a tres milions deuros anuals, segons dades de PAV. Hi ha qui ha valorat
la situaci en qu ha quedat laudiovisual valenci com un retorn a lpoca preindustrial
dels anys 70.
De les terribles conseqncies daquesta determinaci per al sector donen idea
les adhesions al comunicat ems, dos dies desprs de lanunci de tancament, per les
Empreses Audiovisuals Valencianes Federades (EAVF), que agrupa les empreses
relacionades amb lactivitat audiovisual i les associacions professionals del seu entorn.
En el comunicat lamentaven profundament la decisi i sollicitaven al Consell que

Informe EAVF Propuesta de remodelacin de Televisin Valenciana, 2012, p. 3
http://www.enfoqueaudiovisual.es/pdf/INFORME_Propuesta%20RTVV%20_WEB.pdf
[Consulta: 24/1/2014].
El sector Audiovisual en la Comunidad Valenciana, Volumen I. DOGV 22.10.2001. Expediente Nmero
182/2001. Corporacin Multimedia y GPR Consultores, p. 6.
http://blogs.uji.es/rtvv/files/2013/12/01-LIBRO-BLANCO-SECTOR-AUDIOVISUAL-2001.pdf
[Consulta: 21/2/2014].
3
Informe sobre el papel de la Televisin Pblica Autonmica en Espaa, 2011, Accenture / FORTA, p. 18.
4
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/11/10/valencia/1384112466_830090.html [Consulta: 20/3/2014].

Informes

fera marxa enrere en la seua decisi unilateral de tancar la televisi autonmica
valenciana, ja que aquesta resoluci comportar el tancament de desenes
dempreses del sector audiovisual valenci que donaven servei a RTVV, amb la
consegent prdua de llocs de treball directes i indirectes5.
Signaren el comunicat lAssociaci dActors Professionals Valencians (AAPV),
Escriptors de lAudiovisual Valenci (EDAV), Collectiu de Professionals del Doblatge
(CDP), Asociacin de Empresas de Servicios del Audiovisual Valenciano (AESAV),
Associaci dEmpreses de Doblatge i Sonoritzaci (AVEDIS), Clster Audiovisual
Valenciano (CAV), Associaci de Treballadors de lAudiovisual (ATRAU), Asociacin
Valenciana de Empresas Productoras de Animacin (AVEPA), MUSIMATGE
(Compositores de Msica para el Audiovisual), Centro de Dinamizacin del Audiovisual
Valenciano (CEDAV), Productors Audiovisuals Valencians (PAV), Asociacin de
Agencias de Publicidad de la Comunidad Valenciana (AAPC), AISGE, SGAE i
Empreses Audiovisuals Valencianes Federades (EAVF).
A ms a ms, safegiren lObservatori de les Arts Escniques Valencianes,
lAssociaci de Professionals del Circ de la Comunitat Valenciana (APCCV),
lAssociaci de Professionals de la Dansa de la Comunitat Valenciana (APDCV),
lAssociaci Valenciana dEmpreses de Dansa (AVED), lAssociaci Valenciana
dEmpreses Productores de Teatre i Circ (AVETID), lAssociaci de Gestors i Gestores
Culturals del Pas Valenci (AGCPV), la Federaci dEspais Teatrals Independents
(FETI), lAssociaci de Msics Professionals (AMPE) i el Comit Escniques
(Collectiu dArts Escniques Contempornies).
Les conseqncies
La primera de les conseqncies del tancament de RTVV per a les empreses
valencianes de producci audiovisual s la parlisi que ha provocat en el sector, ja que
lanunci del tancament de la recentment creada RTVV SAU no ha anat acompanyat de
cap alternativa per a continuar oferint el servei pblic de rdio i televisi que comporte
el manteniment dun ritme regular i estable de producci daudiovisual. Es ms, la
incertesa que ha sembrat aquesta decisi ha agreujat encara ms les coses a causa
de les dificultats per les que venia travessant el sector en el darrers anys.
Daltra banda, de forma directa, amb el tancament de la radiotelevisi pblica
valenciana, i segons clculs facilitats per lactual president de lassociaci Escriptors
de lAudiovisual Valenci (EDAV), Pau Martnez, a ms dels treballadors de la RTVV,
el tancament afecta uns 800 actors i actors de doblatge, al voltant de 130 guionistes,
150 directors i realitzadors, entre 700 i 800 cmeres i ms de 1.000 tcnics. En total,
vora 4.500 professionals.
Una altra de les conseqncies s la fugida de talent. Davant la situaci
generada pel tancament de RTVV i la parlisi del sector audiovisual sn molts els
professionals que shan vist obligats a buscar feina fora del territori valenci i ms
encara els que, molt probablement, ho hauran de fer en els propers mesos davant la
falta dalternatives per a seguir en actiu en laudiovisual. Madrid i Barcelona,
preferentment, i molt puntualment Arag o Balears, entre altres, pel que fa al territori
espanyol, sn les principals destinacions daquests professionals. Tamb els pasos

5

http://www.enfoqueaudiovisual.es/biblioteca.php?id=57
[Consulta: 4/2/2014].
2

Informes

llatinoamericans com Mxic, Equador o Xile es troben entre les destinacions. A ms, hi
ha ms de mil treballadors de la Rdio Televisi Pblica Valenciana que a lhora de
redactar aquest informe segueixen cobrant tot i que no poden treballar mentre es
liquida lempresa mitjanant un nou ERE, en aquesta cas dextinci. Encara que ara
per ara resulta difcil de quantificar labast daquest xode, noms amb el contacte
personal entre els distints collectius professionals de laudiovisual es poden confirmar
fcilment les circumstncies daquest xode.
Daltra banda, el tancament de la radiotelevisi pblica valenciana representa la
prdua duna excepcional plataforma de formaci, rodatge i llanament de molts
professionals que grcies a la RTVV havien fet el salt a altres mitjans, tant pblics com
privats, de la resta del territori espanyol. En aquest sentit, ha estat especialment
significatiu el paper desenvolupat tant en lmbit de la ficci televisiva com en el de la
cinematogrfica.
El tancament t, a ms, unes repercussions econmiques que van ms enll
del deute acumulat per la radiotelevisi pblica valenciana en els darrers vint anys.
Deute que supera els 1.300 milions deuros i que ha estat assumit per la Generalitat
Valenciana desprs de la reforma de la llei que va permetre la creaci de la nova
RTVV SAU. A ms, hi ha els salaris dels treballadors, aproximadament 4,5 milions
deuros mensuals, que venen cobrant des que es va anunciar el tancament en el mes
de novembre de 2013, i fins que sexecute la liquidaci6. A ms, segons fonts dels
sindicats representats en el Comit dEmpresa de RTVV, en el moment de lanunci del
tancament RTVV tenia compromesos amb la FORTA entre 15 a 20 milions deuros,
entre altres compromisos econmics.
Pel que fa a les empreses productores la situaci s diversa. Hi ha qui ja ha
decidit tancar les oficines a Valncia, com Kiko Martnez, de Nadie es perfecto. Altres
continuen endavant, com Pasozebra, productora danimaci infogrfica, guanyadora
dun Goya lany 2003, que fa temps que treballa per a fora del territori valenci. Tot i
aix, algun del seus projectes es veuran probablement retardats en perdre els drets
dantena de la RTVV.
El cas de La Granota Groga, de Josep Ramon Lluch, s ben significatiu del que
ha ocorregut en els darrers anys, ja que els impagaments de Canal 9 i les consegents
dificultats per a finanar el deute acumulat han llastrat aquest projecte empresarial de
tal manera que sha vist obligat a acomiadar els treballadors i reduir al mnim la seua
activitat.
Un dels casos ms paradigmtics de la darrera dcada -va nixer el 2002- ha
estat el de Conta Conta Produccions. Aquesta productora de cinema, televisi i
publicitat va aconseguir vendre a RTVV diferents formats dhumor que assoliren un
notable xit entre laudincia. Aquests treballs van ser realitzats en collaboraci amb
la companyia Albena Teatre i estaven dirigits per lactor, director i autor teatral Carles
Alberola i pel productor Csar Mart. Els programes desquetxs cmics Socarrats, amb
211 captols, i Autoindefinits, amb 284, augmentaren els fluxos daudincia del canal.

6

A lhora de tancar aquest informe, sacabava de signar un preacord [21/03/2014] entre els representats
dels treballadors i els liquidadors de RTVV que havia estat refrendat en assemblea la vespra per un 69%
dels vots dels 1050 empleats que van participar en la votaci, dun cens de poc ms de 1600, mentre que
el 28% ho va fer en contra. Tot i aix, els delegats de la CGT han qestionat la legalitat de lERO i han
anunciat que presentaran una demanda collectiva en contra.
Text ntegre del preacord: https://docs.google.com/file/d/0Bxlv-t6271GpSlF2eGtRX3Nnclk/edit

Informes

Lxit daquestes dues sitcoms va consolidar a la productora, que tamb va collocar
en la graella Manitics, Evoluci i lespecial Pels nadals, torrons. La falta de solvncia
de RTVV en els pagaments a provedors (endarreriments i impagaments) va provocar
la cancelaci de tots els programes i la quasi nulla activitat de lempresa.
Levoluci del sector
A finals de la dcada dels vuitanta, quan va aparixer la radiotelevisi pblica
valenciana Canal 9, la infraestructura per a la producci audiovisual al Pas Valenci
era molt reduda. Quatre anys abans, el 1985, quan ja shavia aprovat la llei de creaci
de la Rdio Televisi Pblica, hi havia 24 productores, de les quals noms 13
disposaven dequipament tcnic7. El 1990, un estudi elaborat per Mercatica S.L.
posava de manifest les redudes dimensions de la indstria audiovisual autonmica.
Entre altres aspectes remarcava que en aquells moments noms hi havia sis
productores cinematogrfiques i que l'any anterior, quan es va inaugurar la RTVV, no
es va produir cap llargmetratge8. Tamb remarcava la inexistncia de centres o
escoles de formaci de tcnics de cinema i vdeo, la falta destructures de suport a la
comercialitzaci i distribuci de lobra audiovisual i la falta dempreses de serveis, la
qual cosa obligava a desplaar-se a Madrid o Barcelona, aix com tamb la qualitat
poc satisfactria de moltes de les produccions autctones.
De la importncia estratgica per al sector que va representar laparici de
RTVV dna idea el fet que va ser el 1997 quan es va crear la Federaci Valenciana del
Audiovisual (FEVA), que va actuar de motor per a fusionar les dues associacions de
productores existents aleshores en una nova, Productors Audiovisuals Valencians
(PAV).
En aquells moments, una part significativa de les productores valencianes
existents van centrar les seues expectatives en el paper que havia de desenvolupar
RTVV per al sector audiovisual.
A poc a poc, la indstria va anar desenvolupant-se, tot i la indiferncia de
Canal 9 envers el sector en determinats perodes9. El cert s que, en els primers anys
de la RTVV, els projectes audiovisuals ms rellevants sencomanaren a productores
de fora, ja que els seus gestors consideraven que no hi havia empreses valencianes
amb experincia suficient en la programaci en directe. Aquest va ser, per exemple, el
cas dels programes Carta Blanca (1992-1996), A la fresca i Parle Vost (1997-1998)
produts per a Canal 9 per Ramon Fust, mitjanant PIRTEL S.L., entre altres. Segons
linforme El sector Audiovisual en la Comunidad Valenciana, la televisin autonmica
habra mantenido en un principio una limitada relacin con las empresas valencianas,
y estas, a su vez, habran adoptado estrategias de supervivencia () Sobre el sector
habra pesado entonces la losa de que no estaba preparado para atender las
demandas de una infraestructura de exhibicin com la de TVV; y esta ltima no habra

7

La informaci a la Comunitat Valenciana. Generalitat Valenciana, 1987, pp. 126-127.

Problemtica actual del sector audiovisual valenciano. Mercatica S.L. Citat a El sector Audiovisual en la
Comunidad Valenciana, Volumen I. DOGV 22.10.2001. Expediente Nmero 182/2001. Corporacin
Multimedia y GPR Consultores, p. 19.
http://blogs.uji.es/rtvv/files/2013/12/01-LIBRO-BLANCO-SECTOR-AUDIOVISUAL-2001.pdf
[Consulta: 21/2/2014].
9
La produccin cinematogrfica en los 90, Santiago Maestro Cano y Elvira Cans Cerd. En La
Comunicacin en los 90. El mercado valenciano. Antonio Laguna Platero (Coord.) Universidad Cardenal
Herrera-CEU, Fundacin Universitaria San Pablo. 2000. P. 247.
8

Informes

ejercido el tutelaje ni dado oportunidades de aprendizaje, ms all de la formacin de
mucha gente que pas por la empresa y est hoy en la calle trabajando10.
A mitjan de la dcada dels vuitanta, la Generalitat Valenciana inici el seu
programa de subvencions al sector. Aquestes ajudes es consolidaren a partir del 1997,
quan ladministraci autonmica va decidir impulsar laudiovisual valenci, regulant
una nova Llei que dotara el sector de ms vies de finanament. Com a avantsala a la
llei es va firmar el Protocol de Foment i Promoci de lAudiovisual Valenci11, que
establia un marc per a la cooperaci entre TVV i el mn de la indstria i implicava
diverses conselleries, a ms de la Rdio Televisi Valenciana. En aquest conveni, que
agrupava diversos convenis existents, sincloen ajudes de lInstituto de la Pequea y
Mediana Industria Valenciana (IMPIVA), ajudes a la producci de minisries, al
doblatge en llengua valenciana i es dotava de fons la societat de risc SGR Valencia
(Sociedad de Garanta Recproca). A ms sincloa la clusula que obligava RTVV a
negociar amb totes les productores que hagueren aconseguit una ajuda de lInstitut
Valenci de lAudiovisual i la Cinematografia (IVAC).
Aquestes mesures, acompanyades duna bateria dactuacions normatives que
incloen lleis, decrets, ordres i resolucions, afavoriren lelaboraci de projectes
autctons i laparici de noves productores. Aix, per exemple, lany 1998 les ajudes
administratives es duplicaren i passaren de 535.501 euros a 1.081.821,7 deuros.
Lany 2001, segons linforme El sector Audiovisual en la Comunidad
Valenciana, la indstria vinculada a laudiovisual valenci estava conformada per unes
600 empreses, incloent els mbits de lemissi, la producci, lexhibici, la distribuci i
els serveis audiovisuals. El volum de facturaci se situava entre els 400 i els 465
milions deuros. I locupaci directa generada abastava a la vora de 7.000 treballadors,
entre els quals sincloen els 803 treballadors i 70 corresponsals collaboradors de
RTVV. Un 75% daquestes empreses formaven part del subsector de lemissi de
televisi, producci i exhibici i radiodifusi, que proporcionava treball a la vora del
67% de locupaci generada, i aix significava ms de 4.500 llocs de treball12.
Especficament, en aquells moments hi havia unes 120 empreses de producci
audiovisual. Una part daquestes empreses es dedicaven a tirar endavant projectes
sense disposar dequipament tcnic i amb una plantilla de professionals reduda. Unes
altres, comptaven amb recursos tecnolgics i humans ms amplis i amb capacitat per
a oferir serveis i realitzar producci prpia, una part significativa per a la RTVV, a ms
de publicitat, vdeo institucional i cinema. Segons el mateix document, la producci
audiovisual es trobava en aquells moments en una fase expansiva13.
Lany 2001, la producci prpia (inclosa la producci associada i la
coproducci) representava la meitat de la programaci de Canal 9. En el perode
1997-2001, unes quaranta empreses locals emeteren per la RTVV alguns dels

10

El sector Audiovisual en la Comunidad Valenciana, Volumen I. DOGV 22.10.2001. Expediente Nmero

182/2001. Corporacin Multimedia y GPR Consultores, p, 89.
http://blogs.uji.es/rtvv/files/2013/12/01-LIBRO-BLANCO-SECTOR-AUDIOVISUAL-2001.pdf
[Consulta: 21/2/2014].
11
http://e-valencia.org/index.php?name=News&file=article&sid=283
[Consulta: 7/3/2014].
12
El sector Audiovisual en la Comunidad Valenciana, Volumen I. DOGV 22.10.2001. Expediente Nmero
182/2001. Corporacin Multimedia y GPR Consultores, pp. 9-12.
http://blogs.uji.es/rtvv/files/2013/12/01-LIBRO-BLANCO-SECTOR-AUDIOVISUAL-2001.pdf
[Consulta: 21/2/2014].
13
Ibdem, pp. 17, 24 i 39.

Informes

continguts que havien produt (curts, documentals, animaci, llargmetratges o sries).
Aix representava al voltant dun 30% de la producci de Canal 9 i un percentatge
significativament superior en el cas de Punt 2.
En general, RTVV donava suport al sector mitjanant dues vies: b amb
contractacions directes o b amb el pagament de drets dantena. En alguns casos
encarregava a les productores programes i en altres comprava produccions fetes per
empreses valencianes, sobretot aquelles que comptaven amb subvencions de lInstitut
Valenci de lAudiovisual i la Cinematografia (IVAC) i la Filmoteca de la Comunitat
Valenciana o de lICAA (Instituto de la Cinematografa y de las Artes Audiovisuales)
del Ministeri de Cultura.
Tot i que RTVV ha estat el principal motor i laparador dun sector audiovisual
que en els darrers 24 anys ha anat desenvolupant-se al Pas Valenci, aquest procs
no ha estat progressiu ni ali al context poltic i parlamentari, i aix ha provocat un
desenvolupament irregular. Duna o daltra manera, laudiovisual valenci sempre ha
navegat contracorrent a causa, duna banda, duna excessiva dependncia del sector
pblic i, de laltra, pel fet que el suport que des de la RTVV sha donat al sector ha
estat caracteritzat massa sovint per la falta de transparncia i imparcialitat, sobretot en
la selecci de projectes i en la contractaci de programes a productores alienes.
En aquest sentit tampoc no han ajudat a lestabilitat del sector les poltiques
arbitrries dexternalitzaci dutes a terme des de la Rdio Televisi Pblica Valenciana
en determinats moments. Entre daltres, lexternalitzaci de programes de producci
prpia i ben consolidats en la graella, com va ser el cas del programa infantil Babal,
que pass a mans dAstel Producciones S.L., una productora impulsada dos mesos
abans per dos ex-directius de la RTVV, que noms per la producci de Babal des de
desembre de 1996 a octubre de 1997 reberen de la RTVV 265 milions de pessetes. O
el cas de Tmbola que, a ms daltres consideracions, i segons clculs de loposici
parlamentria, va comportar una despesa de 36 milions deuros que va gestionar
Producciones 52, en les set temporades que va estar en antena (1997-2004). Tamb
el ventrloc i productor Jos Luis Moreno, per la seua banda, ha estat un dels que ha
treballat durant anys per a la RTVV. Aix, per exemple, el 1997 va facturar a Canal 9
1.700 milions de pessetes.
Entre les produccions alienes hi ha notables fracassos, com ara la biografia
dAusis March, de Daniel Mgica, fill de lexministre socialista Enrique Mgica, o la
srie Entre dos reinos, de Miguel Perell, amic personal de Francisco Camps. O el cas
de Panorama dActualitat, del periodista ja desaparegut Julin Lago, que cobrava
60.000 euros per cadascun dels programes que no superaven l1% daudincia. Entre
1999 i 2004, Fernando Snchez Drag va fer un espai de llibres, El faro de Alejandra,
amb una audincia tamb insignificant, pel qual cobrava 54.000 euros per programa,
12.000 dels quals per a ell en concepte de direcci i gui. Tamb el tertuli en diversos
programes de Canal 9, Carlos Dvila, va presentar entre 2005 i 2009 un programa
dentrevistes, En exclusiva, per a la qual cosa va constituir la seua prpia productora.
Hi ha qui, des de distints mbits, ha vist en aquestes prctiques, marcades per
lamiguisme i la polititzaci de la gesti del serveis pblics, el mateix fenomen que ha
caracteritzat distintes parcelles de ladministraci pblica i que noms ara,
transcorregut el temps i grcies a les denncies de loposici parlamentria, les
contribucions dels rgans de fiscalitzaci dels comptes pblics i la intervenci de
6

Informes

ladministraci de la justcia, han comenar a transcendir a lopini pblica i a depurarse una part de les responsabilitats.
Aquesta poltica de contractaci ha llastrat notablement el desenvolupament de
les estructures industrials de laudiovisual valenci i explica, en gran part, la seua
feblesa. Aquest fet, ms la crisi financera general i lendeutament de la radiotelevisi
pblica valenciana, ha collocat laudiovisual valenci en una situaci irremeiablement
crtica, sobretot a partir del 2010 amb els impagaments per part de RTVV a les
productores.
Malgrat tot, lexistncia fins ara de la RTVV ha perms la supervivncia dun
sector precaritzat i amb una estructura empresarial massa dependent. Tot i aix,
aquelles productores millor posicionades o que podien desenvolupar altres nnxols de
negoci es mantenien amb lesperana que les coses, tard o dhora, canviaren. Aquesta
perspectiva de redreament, amb lanunci del tancament de RTVV, sha esvat. Durant
els anys de govern de Zaplana i Camps, una part dels recursos shan destinat a pagar
favors poltics i meditics, la qual cosa ha contribut a situar el deute en 1.300 milions
deuros.
Pel que fa al comproms institucional amb el desenvolupament industrial de
laudiovisual autonmic, les poltiques de suport tamb shan caracteritzat per la falta
de regularitat. En el segent quadre es recullen, a partir dels informes anuals de
FAPAE (Federacin de Asociaciones de Productores Audiovisuales Espaoles), els
recursos destinats en la darrera dcada per lexecutiu autonmic a impulsar
laudiovisual.
Amb lascens a la presidncia de la Generalitat de Francisco Camps el 2004, els
recursos destinats a la producci patiren un descens notable. A partir de 2007,
sampliaren i el 2009 es recuper el nivell del 2003. Per fou a partir de 2011 quan
sinici de nou un descens fruit de la conjuntura econmica per la qual travessa
lexecutiu autonmic. Ms enll dels aspectes conjunturals, el que es constata s el
carcter irregular daquest comproms institucional amb un sector sobre el qual
sempre ha existit un cert consens en el seu carcter estratgic, per que a la vista
daquest ball de xifres es por pensar que sha actuat ms en termes dimatge que
deficincia en la seua consolidaci.

Informes

Taula 1. Recursos destinats per la Generalitat a impulsar laudiovisual, 20032013
Producci
2003

5.939.015

2004

Promoci

Distribuci i
exhibici
240.410

Formaci

Organitzaci
de Festivals

15.000

57.100

1.521.000

15.000

57.100

2005

1.521.000

15.000

57.100

2006

1.547.000

15.000

2007

3.319.760

2008

4.105.960

2009

5.593.999

2010

200.000
57.100

57.100

176.501

162.137

54.404

4.443.595

117.100

668.022

513.096

54.404

2011

3.349.900

75.000

147.559

18.000

2012

3.515.000

Disponible

ND

1.593.100
1.593.100

5.310.760
29.341

No

6.251.526

1.562.000

244.800

2013

Total

ND

4.437.201
6.044.141
5.796.217

3.575.459

15.000

50.000

ND

ND

3.580.000
ND

Elaboraci prpia amb dades de FAPAE

Tot plegat ha afectat notablement lestructura daquest sector. Aix, durant el

perode que va del 2009 al 2010, tres anys abans del tancament de RTVV, pagaven
les seues quotes com a membres de lAssociaci de Productors Valencians (PAV) ms
de setanta productores que estaven en actiu i amb treball regular en els sectors
cinematogrfic, televisiu, publicitari i de serveis. En aquells moments, laudiovisual
encara es considerava un sector industrial i empresarial en desenvolupament amb
certa dependncia en el finanament dels seus projectes de la normativa estatal, com
altres comunitats autnomes pel que fa al seu suport.
8

Informes

Les empreses portaven endavant projectes no noms en lmbit autonmic sin
tamb estatal. Productores com Trivisin, Nadie es perfecto, ndigo Media i Malvarrosa
produen llargmetratges i TVmovies. Altres com BSV Videoreport, Malvarrosa i
CandilFilms realitzaven spots publicitaris. Conta-Conta, La granotagroga, Endora i
Matmedia, continguts per a televisi. I Pasozebra, Pablo Llorens, Tres de tres i Clay
Animation, produccions danimaci. Aleshores, la producci valenciana representava
un 4% del treball directe en el sector audiovisual espanyol i el 3% de la facturaci.
El 2013, lany del tancament de RTVV, va comenar amb 45 productores
associades a PAV. Aquesta xifra es va reduir a 35 a finals dany, coincidint amb la
notcia del tancament. Aquesta decisi representava un punt dinflexi en la salut del
sector. Un mbit productiu que venia patint problemes de finanament a causa del
descens en la inversi pblica, els impagaments per part de la radiotelevisi pblica
valenciana, que aleshores ja acumulava un deute de ms de 1.300 milions deuros, i el
desconcert provocat en la gesti des que van comenar a donar el primers passos per
a liquidar la societat, assumir el deute i crear-ne una de nova. Una bona mostra s el
fet que aquell any, vuit de les deu ajudes a la producci de llargmetratges atorgades
per lInstitut Valenci de Cinematografia (IVAC) es tornaren per la manca de
finanament en no comptar amb el suport de Canal 9 per a ladquisici de drets
demissi, ja que la nova directora de RTVV, Rosa Vidal, no sign el conveni de
lexercici corresponent al 2012, deixant les produccions que havien aconseguit ajudes
per part de lIVAC sense el finanament de la televisi pblica valenciana.
Altres condicionants:
La ciutat de la Llum dAlacant
En aquesta radiografia de les vicissituds del sector audiovisual valenci no es
pot deixar desmentar el fracs de La Ciudad de la Luz dAlacant, que havia de jugar
un paper central en el desenvolupament daquest sector i, fins i tot, havia desdevenir
un referent per a la producci europea. Aquesta infrastructura, ara en venda, ha
comportat una inversi de ms de 265 milions deuros i a penes ha donat servei ni a
les empreses local ni a les de la resta de lestat, de manera que RTVV havia quedat
com el principal motor de la indstria i, sobretot, lnic aparador de la major part de
produccions valencianes.
Daltra banda, recentment, la Comissi Europea, arran dun denncia
plantejada pels estudis Pinewood de Londres, ha reclamat la devoluci dels 265
milions deuros dajudes invertides en aquestes installacions ja que considera que
aquest finanament pblic vulnera la lliure competncia14.
Cal recordar que aquesta infraestructura estava projectada inicialment per a la
ciutat de Sagunt, a una vintena de quilmetres al nord de Valncia. Aquesta ubicaci
era molt ms interessant que la dAlacant pel que fa a les possibilitats de facilitar el

14

Per a aprofundir en aquesta qesti, vegeu entre altres documents:

http://www.valenciaplaza.com/ver/108062/10-claves-para-entender-porque-la-ciudad-de-la-luz-es-unfracaso-de-pesadilla.html
[Consulta: 7/3/2014].
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/01/05/valencia/1388950538_156586.html
[Consulta: 7/3/2014].

Informes

trasllat de projectes i de professionals tant des de Barcelona com des de Madrid, els
dos principals centres de producci audiovisual que hi ha a lEstat. Per finalment es
va construir a Alacant per una decisi personal de lexpresident Eduardo Zaplana.
Aquesta decisi, mai suficientment argumentada, no noms no ha facilitat el
desenvolupament daquesta infraestructura, sin que ha representat un llast fins i tot
per a les prpies empreses valencianes.
Daltra banda, des del punt de vista del model pel qual es va optar, La Ciudad
de la Luz es va enfrontar a un problema insalvable des de la perspectiva empresarial,
ja que la major part dempreses que podien demandar tant els serveis com les
installacions disposaven dinfraestructures prpies on enregistrar les seues
produccions. Las principals productores de lrea metropolitana de Valncia
comptaven amb plats, encara que alguns de dimensions redudes, on muntar els
decorats necessaris per a rodar. Moltes de les productores tamb disposaven dels
seus propis equips dimatge, illuminaci, so, transport, plats, sales de locuci i
serveis de postproducci de vdeo i udio. En definitiva, faltava la demanda.
El paper de RTVE
Entre les circumstncies per les quals ha travessat el sector de laudiovisual
valenci no es pot ignorar tampoc el paper jugat per la Radio Televisin Espaola
(RTVE) a lhora dadquirir drets o produccions audiovisuals realitzades per empreses
valencianes. Sense anar ms lluny, lany 2013, dels 42 llargmetratges espanyols que
va adquirir RTVE, no hi hagu cap producci valenciana. I aix que shavien presentat
vuit projectes. En els darrers set anys, RTVE havia adquirit 247 projectes espanyols,
dels quals Madrid representa el 54,8%, Catalunya el 30,5 % i el Pas Valencia, l1,9%.
Aquesta asimetria, accentuada pel fet que RTVE tinga centres de producci a Madrid i
Catalunya, ha estat denunciada pels productors valencians en reiterades ocasions.
Tampoc RTVE no ha donat suport al finanament de llargmetratges realitzats
per productores valencianes. Des del 2007, la televisi pblica espanyola noms ha
comprat els drets dantena de set pellcules dun total de 270 ttols adquirits.
Cal recordar que les diferents legislacions audiovisuals, tant estatals com
europees, inclouen lobligaci dels operadors televisius dinvertir en el sector de la
producci audiovisual un 5% dels seus ingressos fins al 2009 i del 6% per als ens
pblics en entrar en vigor la Llei6/2010 General de la Comunicaci Audiovisual. En
aquesta legislaci sinclou el finanament anticipat dels projectes audiovisuals en les
produccions de carcter europeu, llargmetratges, sries de televisi i documentals. En
lmbit del Pas Valenci shavia daplicar a la RTVV i a RTVE.
Tant RTVV com RTVE han complert la normativa, tot invertint el 6% dels seus
ingressos. La diferncia del canal autonmic valenci en relaci amb la resta de canals
autonmics era el clcul realitzat daquests ingressos. La televisi pblica valenciana
ho calculava segons els ingressos publicitaris, mentre que el sector audiovisual exigia
el clcul sobre el total dels ingressos, s a dir, la partida corresponent a ladministraci
autonmica que representava un percentatge major de finanament.
Per a promocionar laudiovisual, la Generalitat Valenciana sign un conveni de
collaboraci amb RTVE (1996-2006). La Generalitat cedia a la cadena les
installacions en el Parc Tecnolgic de Paterna (Valncia) per a que sinstallara tant
Hispasat com el centre territorial de TVE (Aitana) a Valncia, i finanava una minisrie
10

Informes

de ficci anual de tres milions deuros, produda per empreses valencianes. TVE, per
la seua banda, es comprometia a adquirir un mnim de sis llargmetratges produts per
empreses valencianes i emetre la srie de ficci en el prime time de la primera cadena.
Aquestes sries havien de narrar la vida de personatges valencians rellevants, els
costums tradicionals de la societat valenciana o els fets histrics ms transcendents
esdevinguts en territori valenci. Arran daquest protocol, la Generalitat Valenciana
finan i TVE estren les segentes sries de ficci i sries documentals: Blasco
Ibez (1997), de Lus Garca Berlanga; Entre naranjos (1998), de Josefina Molina; El
secreto de la porcelana (1999), de Roberto Bodegas; Gregori Mayans (1999),
dAntonio Atilano; Severo Ochoa, la conquista del Nobel (2001), de Sergio Cabrera;
MiguelHernndez, Viento del pueblo (2002), de Jos Ramn Larraz; Max Aub (2002),
de Lloren Soler; El fin de la algaraba (2002), de Miguel ngel Beltrn; Arroz y tartana
(2003), de Jos Antonio Escriv y Las cerezas del cementerio (2005), de Juan Lus
Iborra.

En conclusi
Com en altres mbits autonmics, el sector industrial de laudiovisual sha
caracteritzat per una excessiva dependncia de la televisi autonmica i de les ajudes
pbliques, a ms doperar en un mercat de redudes dimensions i a penes haver-se
desenvolupat en lescena internacional.
Amb aquests antecedents, agreujats per la conjuntura financera i econmica
duna banda i, sobretot, pel procs de degradaci del sistema pblic de la rdio i
televisi autonmica que ha desembocat en el seu tancament, el collapse a qu ha
estat abocat laudiovisual valenci semblava difcilment evitable.
Daltra banda i pel que fa al desenvolupament del sector audiovisual, RTVV ha
estat tamb una eina poltica i extremadament clientelar, gestionada, a ms, en molts
moments, amb criteris parcials i poc professionals. Daix ns una mostra el fet que
una part significativa de les productores que han treballat per a RTVV ho han fet
grcies als contactes i les relacions amb determinades xarxes vinculades al poder
institut. Algunes, fins i tot, es crearen adhoc i sense cap experincia ni coneixement
del sector. De manera que quan va concloure la relaci sextingiren sense haver creat
ni aportat res al teixit industrial. Tamb ns una mostra el fet que altres productores
que s que comptaven amb experincia en el sector van ser marginades i hagueren de
reorientar els seus projectes ms enll de les finestres de la televisi pblica
valenciana i, fins i tot, del territori valenci per a poder sobreviure. Entre aquestes es
troben les poques que ara compten amb una posici ms estable per a mantenir-se en
el mercat, en especial les de lmbit de lanimaci.
Com a conseqncia daquestes circumstncies, el sector audiovisual no ha
pogut consolidar les seues estructures, sempre caracteritzades per una notable
feblesa i una elevada dependncia del sector pblic. Dac que les organitzacions
empresarials que al llarg de les darreres dcades han representat i agrupat empresaris
i professionals valencians no shan desenvolupat i enfortit en parallel amb el sector,
totes devenint interlocutors independents i slids davant els diferents actors implicats
en les indstries culturals. Una mostra da s la constataci a lhora delaborar
aquest informe dels pocs treballs que al llarg daquest quart de segle han anat recollint,
tant de forma qualitativa com quantitativa, latzarosa evoluci daquest sector al Pas
Valenci, ms enll dels documents encarregats en diferents moments per les
11

Informes

institucions publiques que, massa sovint, han servit per a justificar les poltiques de
comunicaci dorientaci neoliberal i, per tant, privatitzador, que han caracteritzat els
governs autonmics del PP.
Potser per aix, el sector porta molt de temps amb una permanent reconversi.
Ara, a falta de saber si hi ha alguna classe dalternativa al tancament de RTVV,
senfronta a una gran incertesa, en la que a penes sembla que hi haja opcions per a
una reorientaci de laudiovisual valenci.
No podem concloure aquest informe sense posar de manifest la falta duna
vertadera poltica audiovisual de carcter pblic desenvolupada pels distints governs
valencians, que ja ha estat aplicada de forma sostinguda i regular i que trascendisca
els vaivens de la poltica i laritmtica parlamentria. I en aquest mateix sentit sembla
que han actuat els gestors del sistema pblic de rdio i televisi valenci. Una televisi
que, massa sovint, sembla haver estat una mitj ali al sector industrial de
laudiovisual valenci. En compte dhaver sigut el motor i la plataforma de projecci
que en origen havia dhaver estat.
El present immediat
Desprs duns mesos sense novetats, durant la primera quinzena de mar de
2014, representants de les principals associacions de laudiovisual valenci shan
reunit amb lexecutiu valenci de forma secreta a petici dels ltims per a buscar
solucions a la situaci generada pel tancament de RTVV. Segons informacions
periodstiques15, ja que encara no sha fet pblic de manera oficial, les parts reunides
haurien consensuat un pla que permetria la indstria adaptar-se al nou escenari en el
que ha desaparegut el fins ara principal motor del sector, la Rdio Televisi Pblica
Valenciana. Aquest pla sarticularia en cinc punts:
1. Increment dajudes a la indstria audiovisual. El retall en les ajudes de la
Generalitat per al desenvolupament de projectes audiovisuals per a 2014 havia
deixat aquesta partida en poc menys de 800.000 euros. El Consell es comprometria
a destinar cinc milions deuros la petici del sector era de set per al perode 20142015.
2. Les ajudes abastaran distints formats. Aquestes ajudes no seran noms per a
llargmetratges i sries sin que contemplaran els curts i les sries danimaci, la
redacci de guions i els projectes multiplataforma, entre altres.
3. Agilitzaci de la convocatria dajudes. El Consell es compromet a convocar les
ajudes abans de juny per tal que els projectes puguen competir desprs pel
finanament de les cadenes estatals.
4. Facilitats per al finanament. El sector podr buscar crdits del sector privat
mitjanant la mediaci del Consell, que far valer el conveni signat entre lInstitut
Valenci de Finances i CulturArts amb la SGR de Madrid, a ms dun contraaval
que podr concedir lInstitut Valenci de Finances.

15

http://www.valenciaplaza.com/ver/124954/asi-es-el-plan-estrategico-para-la-industria-audiovisual.html
[consulta: 16/3/2014].

12

Informes

5. Promesa de devoluci dels drets dexplotaci dels productes audiovisual
realitzats per a RTVV. Aix permetr els productors comercialitzar sries, com s el
cas de LAlqueria blanca, pellcules, documentals i programes que RTVV ja no
emetr.
Al mateix temps, representants de les associacions professionals de
laudiovisual i de les universitats valencianes, van constituir el 5 de mar la Mesa
Sectorial de lAudiovisual Valenci. El que segueix s lacta de constituci daquesta
plataforma:
A la reuni, convocada per lAssociaci de Treballadors de lAudiovisual
ATRAU i la Plataforma dafectats per lERO a RTVV Mildenou, els representants de les
diferents associacions implicades en el sector audiovisual i de les Universitats
valencianes han acordat posar en marxa la Mesa Sectorial amb la finalitat de definir el
model audiovisual que la societat valenciana necessita per al futur ms immediat, aix
com valorar i proposar les mesures urgents que eviten la desaparici del sector.
Afectat per latur en un 92%, el sector audiovisual valenci est sota mnims i, tant des
del punt de vista social com des del vessant estrictament econmic, s precs fer un
pas endavant amb el comproms de buscar les frmules que permeten redrear la
situaci.
La desfeta de RTVV desprs de lapagada de Rdio 9 i TVV el passat 29 de
novembre, ha sigut el detonant que ha acabat denfonsar un sector madur i altament
qualificat per tamb altament depenent del mitj de comunicaci pblic. Tot i aix la
Mesa Sectorial es planteja anar ms enll i definir un marc en el que una rdio i una
televisi pbliques i en valenci sn fonamentals per no lnic element a tenir en
compte. En aquest sentit la Mesa es planteja dissenyar un full de ruta tant per a les
poltiques pbliques de comunicaci com per a les poltiques dincentivaci
empresarial. Ha de ser un motor que ajude a consolidar i emancipar tot un engranatge
empresarial i econmic.
La Mesa Sectorial de lAudiovisual Valenci es va marcar com a prioritat en la
primera sessi constituent posar-se a treballar en la creaci dun Consell Audiovisual
efectiu i ajustat a la realitat valenciana, lelaboraci del model duna RTVV inserida en
els temps actuals, i la definici dun model audiovisual que permeta la consolidaci i el
creixement dun sector audiovisual de reconeguda professionalitat i eficincia com s
el valenci.
Sobre la taula shan posat elements imprescindibles per a assolir la fita, com
sn la transparncia en la gesti, la necessitat de crear un model cvic i
professionalitzat blindat dels diferents models poltics, el funcionament democrtic que
reconega la pluralitat i la diferncia o el fet que la llengua ha de ser la marca de
qualitat i all que dona sentit a tot el sector.
La Mesa Sectorial de lAudiovisual Valenci s un projecte obert al qual
sespera encara la participaci de ms associacions, entitats i universitats. En la
prxima reuni, que tindr lloc a primers dabril, es posaran en marxa els diferents
grups de treball aix com el calendari de reunions.
A la reuni constituent van assistir representants de les Universitat de Valncia,
Jaume I de Castell, Cardenal Herrera-CEU, Escriptors de lAudiovisual Valenci
13

Informes

(EDAV), Associaci dActors del Pas Valenci (AAPV), Collectiu de Professionals del
Doblatge (CPD), Uni de Periodistes Valencians (UPV), Productors de lAudiovisual
Valenci (PAV), Associaci Valenciana de Productors Independents (AVAPI),
Plataforma dafectats per lERO a RTVV Mildenou i Associaci de Treballadors de
lAudiovisual (ATRAU).

14