El desarrollo motor y perceptivo del nio discapacitado.

La integracin
escolar como respuesta educativa.
Implicaciones en el rea de Educacin Fsica.
1. Introducci.
1.1 Lexamen neurolgic.
1.2 Beneficis de lEducaci Fsica.
2. El desenvolupament motriu i perceptiu del nen
discapacitat.
2.1 Deficincia motriu i parlisi cerebral.
2.2 Deficincia psquica.
2.3 Deficincia sensorial.
2.3.1 Sords.
2.3.2 Cecs.
3. La integraci escolar com a resposta educativa.
3.1 Integraci
3.2 Educaci fsica adaptada
3.3 La integraci dins la LOGSE.
4. Aprenentatge motor, problemtica i necessitats
educatives.
4.1 Aprenentatge motor i NEE.
4.2 Les necessitats educatives i la seva atenci en
lrea dEF.
4.2.1 Deficients mentals.
4.2.2 Deficincies motrius.
4.2.3 Dficits visuals.
4.2.4 Dficits auditius.
5. Activitats fsiques adaptades.
5.1 Virtuts.
5.2 Dificultats de percepci dinformacions.
Adequacions pedag-giques.
5.2.1 El treball de les sensacions.
5.2.2 Les ajudes.
5.2.3 Elements a estimular.
5.3 Dificultats de comprensi.
5.4 Dificultats motrius.
5.5 Salut deficient.
5.6 Avaluaci del procs.

1.

Introducci.

1.1

Lexamen neurolgic.
El punt de partida obligatori per a avaluar les
deficincies del nen en relaci amb el seu
desenvolupament neuromotor s lexamen neurolgic,
juntament amb lexploraci de les condicions fsiques
generals.
Cal intentar detectar la presncia deventuals
malformacions cranials, contraccions musculars i
examinar la funci dels nervis cranials sensitius i
motrius, amb atenci especial a la mobilitat ocular
intrnseca i extrnseca, a larticulaci de la paraula i a la
degluci. Cal examinar el to i la fora muscular, abans
dun posterior examen ms detallat del sistema motriu.
Lestudi dels reflexos,
reflexos tant profunds com superficials,
es considera la part ms important de lexamen
neurolgic, donat que la seva alteraci dintensitat i de
carcter representa un fenomen inicial molt significatiu
dun trastorn de la funci nerviosa.
Beneficis de le
l educaci fsica.

1.2

En relaci al desenvolupament neuromotor, cal dir

que els alumnes que mantenen uns nivells dactivitat
fsica normalitzats poden respondre als estmuls duna
manera ms rpida i segura. Lactivitat fsica i esportiva
eleva els nivells de reacci degut a una millora de la
1
capacitat datenci i a una millora dels reflexos .
Lentrenament preveu lesions i malalties que depenen
dels reflexos i de la fora muscular, a les quals els
alumnes amb necessitats especials sn ms proclius.

2.

El desenvolupament motriu i perceptiu del

nen discapacitat.

2.1

Deficincia motriu i parlisi cerebral.

La transici del moviment involuntari a la motricitat
conscient i controlada es veu sensiblement alterada. Hi
ha un retard del desenvolupament motriu.
Hi ha un retard en el domini dels reflexos i dels
mecanismes posturals.
Dificultat en lelaboraci i canvi de diferents models
de moviment.

2.2

Deficincia psquica.
El model de desenvolupament que segueix el nen amb
deficincia psquica s el mateix que el del nen no
deficient, per a un ritme ms lent
lent.
Presenten dificultats en els tres nivells fonamentals de
processament de dades: (1) Percepci i codificaci. (2)
Integraci i decisi (3) Execuci i resposta.
(a)
Deficincia
lleugera.
Retard
en
el
lleugera
desenvolupament a nivell senso-motriu i de llenguatge.
Les relacions scio-afectives sn bones si la deficincia
sha detectat en letapa escolar. En ladquisici de
coneixements sadquireix un nivell equiparable al primer
cicle de primria. En ledat adulta, tant la competncia
social com la professional sn acceptables.
(b) Deficincia moderada.
moderada En ledat escolar i en
ladolescncia sn capaos dadquirir pocs coneixements.
Difcilment podran portar una vida independent. En el
mn laboral poden desenvolupar tasques que no
exigeixin una qualificaci, i sempre en ambients
protectors.
(c) Deficincia severa
severa. Desenvolupament motriu
molt pobre i poca capacitat dautonomia. Redudes
possibilitats de comunicaci.

2.3
Deficincia sensorial.
2.3.1 Sords.
1

CRATTY, B.J. (1982): Desarrollo perceptual y motor en los

nios. Paids: Barcelona.

L'alumne ha de conixer no solament les seves

limitacions, sin tamb les seves possibilitats i activitats a
desenvolupar.
Com en qualsevol altre programa caldr proporcionar
un ampli ventall d'activitats que possibilitin habilitats i
capacitats necessries per a la socialitzaci.
L'EFA utilitza tots els mitjans de l'EF amb la finalitat
de millorar i/o normalitzar el comportament. Per aix ha
de potenciar i facilitar les necessitats d'expressi
expressi
corpo
corpo ral i joc,
joc de recreaci i activitat social; prioritries
en alumnes amb desavantatges fsics o psquics.
A l'igual que la resta dels alumnes, el nen amb
disminuci, t necessitat de confiana, autoestima,
seguretat, ganes de triomf, autorealitzaci, comprensi,
acceptaci, etc. Per aix una de les tasques principals del
professor d'EF consistir en estimular-lo i motivar-lo en
les seves tasques per tal d'aconseguir la confiana i
seguretat necessries, al mateix temps que li facilitin el
desenvolupament de les destreses i aptituds que
compensin la seva incapacitat.
L'EF es constitueix aix en una gran rea d'adaptaci
al permetre, mitjanant programes especials, la
participaci dels nens i dels joves en activitats fsiques
adequades a les seves possibilitats, possibilitant-los-hi el
que se'ls valori com a persona i se'ls integri en el mateix
mn dels altres.

s fonamental realitzar una valoraci adequada de la

prdua auditiva que permeti posar els mitjans per a una
acci positiva.
Labsncia destimulaci auditiva provoca que
lalumne dirigeixi les seves preferncies cap a la imitaci,
imitaci
tot i que t el desig dadquirir nous coneixements i
experincies.
Falta diniciativa motriu.
2.3.2 Cecs.
Les alteracions estan relacionades amb lesquema
corporal, la coordinaci general, el control postural, i
lorientaci i lestructuraci espacial.

3.

La integraci escolar com a resposta

educativa.

3.1

Integraci.
Integraci.
La integraci en centres educatius no segregats no s
un fi en si mateix sin un mitj per a aconseguir la
2
normalitzaci .
Ladequaci
adequaci qualitativa i quantitativa de les tasques a
les caracterstiques dels alumnes s fonamental en
leducaci fsica adaptada (EFA). Aix comporta una
actuaci sistemtica, de manera que es consolidin els
progressos i els patrons motrius de lalumne siguin cada
vegada ms estables.
Una element fonamental per a aquesta adequaci s la
individualitzaci. Cal potenciar les habilitats i
individualitzaci
capacitats de cada un dels alumnes del grup-classe,
partint de la seva realitat social i cultural, respectant els
seus ritmes de progrs i assumint com a normal la
diversitat dels resultats finals.
El professorprofessor-tutor s el protagonista del procs
densenyament de lescola normalitzada. Comptar amb
els serveis del professor de refor del centre i dels serveis
orientadors del centre, en cas que hi hagus.
Conixer el punt de partida (avaluaci de la
competncia curricular) ser el requisit bsic per poder
atendre adequadament a un alumne amb NEE. Cal
conixer el que lalumne s capa de fer i com ho fa
millor (en qu tipus dagrupaments treballa ms
cmode, durant quin temps, qu el motiva, etc).

3.2

Educaci Fsica Adaptada .

Acceptar la diversitat en els nostres alumnes implica
adaptar els mitjans dels quals disposem per oferir un
tipus d'ensenyament que s'adapti a les necessitats
d'aprenentatge d'aquests alumnes.
Al parlar d'EFA ens estem referint, per tant, al procs
d'actuaci docent que doni resposta a aquestes
necessitats d'aprenentatge dels alumnes.
Cal conixer i planificar estratgies a fi i efecte
d'adequar la resposta educativa a les necessitats
educatives dels nostres alumnes.
Cal dissenyar programes d'actuaci que permetin la
participaci de tots els alumnes, independentment de les
seves dificultats, en les tasques de millora personal i
social.

2
3

Ley de integracin del minusvlido. BOE, 30 de abril de 1982

http://www.xtec.es/~emirabet/

3.3

La intengraci dins la LOGSE.

LOGSE .
Article 36.1. El sistema educatiu disposar dels
recursos necessaris per tal que els alumnes amb
necessitats educatives especials, temporals o permanents,
puguin assolir dintre del mateix sistema els objectius
establerts amb carcter general per a tots els alumnes.
36.2. La identificaci i valoraci de les necessitats
educatives especials es realitzar per equips integrats per
professionals de diverses qualificacions [...].
36.3. Latenci a lalumnat amb necessitats educatives
especials es regir pels principis de normalitzaci i
dintegraci
dintegraci escolar.
escolar
Article 37.1. Per assolir els objectius assenyalats a
larticle anterior, el sistema educatiu haur de disposar de
professors de les especialitats corresponents i de
professionals qualificats, aix com dels mitjans i materials
didctics necessaris per a la participaci dels alumnes en
el procs daprenentatge. Els centres hauran de comptar
amb lorganitzaci escolar adequada i realitzar les
adap
ptacions necessries per tal de facilitar els alumnes la
ada
consecuci dels objectius indicats. Hom adequar les
condicions fsiques i materials dels centres a les
necessitats daquests alumnes.
37.2. Latenci als alumnes amb necessitats educatives
especials siniciar des del moment de la seva detecci.
Amb aquest finalitat, existiran els serveis educatius
necessaris per estimular i afavorir un millor
desenvolupament
daquests
alumnes
i
les
Administracions educatives competents en garantiran
lescolaritzaci
escolaritzaci.
escolaritzaci
37.3. Lescolaritzaci en unitats o centres deducaci
especial noms es dur a terme quan les necessitats de
lalumne no puguin ser ateses en un centre ordinari.
Aquesta situaci ser revisada peridicament, de manera

que es pugui afavorir, sempre que aix sigui possible,

laccs dels alumnes a un rgim ms integrat 4.

4.

Aprenentatge motor, problemtica i

necessitats educatives.

4.1

Aprenentatge motor i NEE.

La individualitzaci dels moviments corporals s un
dels aspectes ms importants de lestudi de
laprenentatge de les destreses motrius. La
individualitzaci significa una dissociaci parcial dels
moviments especfics que es requereixen per a un
5
propsit determinat .
El procs densenyamentaprenentatge de lacte
motor no pot basar-se noms en els estmuls externs,
sin tamb en el desenvolupament de les sensacions
propio
ceptii ves.
propi o cept
ves
Consideracions per a una millor adequaci de les
tasques al tipus de problemtica dels alumnes: (a)
Laprenentatge
fraccio
o nat resulta convenient quan la
aprenentatge fracci
complexitat de la tasca va en augment. (b) Importncia
de la propiocepci en laprenentatge de lhabilitat
motriu. Laprenentatge de lacte motor es ms fcil si es
refora mitjanant la percepci kinestsica. (c) Que
lajuda
ajuda fonamental sigui verbal o amb demostracions,
utilitzant lajuda manual sempre que aquestes no siguin
suficients. El propi alumne s qui ha de sentir les
sensacions, defugint les actituds passives i conformistes.
(d) Haurem de facilitar els alumnes un coneixement el
ms rpid i precs possible dels resultats, ja que aquest
funciona de guia per a posteriors tasques, s el feed-back
de lexecuci motriu. (e) El professor ha dassegurar-se
que lalumne ha comprs la tasca a realitzar.

4.2

Les necessitats educatives i la seva atenci en lrea

dEF.
4.2.1 Deficients mentals.
Problemtica general que presenten. Dificultats per a:
(a) Elaborar i fixar imatges mentals. (b) Establir
relacions. (c) Generalitzar els aprenentatges. (d)
Labstracci. (e) El llenguatge, sobre tot comprensiu. (f)
Dificultats psicomotrius. Aquest aspecte cobra especial
importncia en lrea dEF, degut fonamentalment a la
relaci dels aspectes psicomotrius amb els cognitius i els
afectiu-socials.
A l'hora de plantejar-nos qualsevol tasca educativa,
adems de conixer l'estat general de desenvolupament i
les dificultats especfiques de cada alumne, cal tenir en
compte els processos d'aprenentatge motor del nen amb
deficincia mental:
(a) s un nen que t un nivell baix d'expectaci
expectaci
davant les tasques a realitzar condicionat per les
experincies anteriors que, en moltes ocasions, hauran
estat de fracs.
(b) Li costa mantenir l'atenci
atenci,
atenci t poca capacitat de
concentraci.
(c) T una visi bastant desordenada del seu entorn
degut a la dificultat per estructurar la informaci que li
arriba de l'ambient.

(d) T sries dificultats per memoritzar i utilitzar

estratgies per recordar i repetir tasques.
(e) La transferncia dels continguts adquirits
representa un greu problema, ja que no pot generalitzar
la informaci.
La problemtica que pugui presentar a nivell
d'execuci motriu, estar condicionada per les
limitacions en l're
rea
rea psicomotora (coordinaci,
equilibri, esquema corporal, organitzaci espacial, etc.),
aix com per altres de carcter fisiolgic, tenint un alt
grau de dificultat en relaci a la coordinaci dels seus
gestos, l'estabilitat motriu, el control corporal i l'atenci.
L'educaci fsica per aquests nens, ha d'anar enfocada
a la utilitzaci del moviment com element educatiu que
afavoreixi la formaci dels aspectes integrals del nen,
proposant-li una srie de situacions que li permetin el
desenvolupament de la seva expressivitat i creativitat
creativitat.
Les sessions hauran d'estar basades principalment en
els elements perceptius mitjanant tasques motrius i
perceptives que permetin afavorir les capacitats del nen,
contribuint al seu procs de socialitzaci
socialitzaci.
L'activitat fsica permet a aquests nens canalitzar
millor les seves inquietuds, la possibilitat de superar ms
fcilment les dificultats de relaci amb el seu entorn, al
mateix temps que suposa un rafirmament per la seva
personalitat.
A nivell cognitiu, un nen amb problemes psquics que
practica activitats motriques i esportives sovint, tindr
ms facilitat en aspectes educatius com la lecto6
escriptura i el llenguatge, fonamentalment .
4.2.2 Deficincies motrius.
Presenten dificultats de: (a) bviament, problemes
molt diversos de mobilitat. Desplaament i moviment
voluntari. (b) Llenguatge. En relaci amb la motricitat
fina, expressi i articulaci. (c) Inhibici social.
Precisen necessitats com: (a) Possibilitat de
desenvolupament motriu. (b) Facilitar laccs al medi
fsic. (c) Adaptaci de materials a les seves capacitats
manipulatives i motrius, aix com una motivaci
constant. (d) Cura especial, major atenci, alimentaci i
higiene. (e) Coordinaci entre el professor i el
fisioterapeuta.
4.2.3 Dficits visuals.
La problemtica particular daquests alumnes est en
relaci amb les dificultats en la mobilitat i la
coordinaci, com a conseqncia de lescassa o nulla
visi. Les necessitats educatives bsiques seran: (a)
Treball motriu i psicomotriu, amb entrenament en
mobilitat. (b) Exploraci del medi fsic. (c) Tcniques
especials per a laccs al currculum. (d) Adaptacions
curricular i de material.
4.2.4 Dficits auditius.
Els problemes bsics sn de comunicaci, dinteracci
social i deficincies de coordinaci motriu associades.
Sn alumnes que precisen ajuda en: (a) El
desenvolupament del llenguatge i de la comunicaci, i la
possible utilitzaci del llenguatge de signes per a sords.
(b) La comprensi dels continguts, mitjanant les
adaptacions curriculars pertinents. (c) Les coordinacions
motrius.

Captol V (De leducaci especial) del Ttol I de la LO 1/1990.

LAWTHER, J.D. (1983): Aprendizaje de las habilidades motrices.
Paids: Barcelona.

http://www.xtec.es/~emirabet/

5.

Activitats fsiques adaptades.

5.1

Virtuts.
Les activitats educatives de la prctica motriu
permeten lalumne disminut: (a) Millorar la qualitat de
vida. (b) Relaxar-se i confiar en s mateix. (c) Desig
dautosuperaci. (d) Integraci en el marc social. (e)
Millores fisiolgiques.

Dificultats
de
percepci
dinformacions.
Adequaci
Adequaci ons pedag
pedag giques.
5.2.1 El treball de les sensacions.
Shaur dincentivar el coneixement i interpretaci
dels diferents estmuls procedents del propi cos. s de
gran importncia la correcta captaci de les diferents
sensacions.
Sensacions
propioceptives. Estan ntimament
Sensacions propioceptives
relacionades amb el moviment. Es basen en estmuls que
ens informen de la posici de les diferents parts del cos,
aix com de la seva situaci en lespai.
Sensacions
Sensacions interoceptives.
interoceptives Ens informen sobre lestat
de lorganisme, mitjanant el funcionament de diferents
rgans i sistemes corporals, com ara el circulatori o el
respiratori (sentim ofec, set, fred, dolor...)
5.2.2 Les ajudes.
Cal posar un major mfasi en la claredat del missatge
oral.
oral En un nen cec, les directrius verbals constitueixen
freqentment per si mateixes el factor desencadenant del
moviment.
Lajuda oral serveix sobre tot per atreure latenci
sobre les modificacions de lentorn, sobre les
caracterstiques de lexecuci, sobre les correccions.
Ajuda
Ajuda manual.
manual Lacci que el professor porta a terme
directament sobre lalumne li proporciona un refor de
les sensacions propioceptives. En algunes circumstncies,
com a ltim recurs i reduda al mnim, lajuda manual
haur dutilitzar-se si el moviment no pot provocar-se
mitjanant les explicacions orals, o si lacci no pot fer-se
a causa duna dificultat motriu.
5.2.3 Elements a estimular.
Les activitats han danar dirigides cap a leducaci de:
(a) Lesquema corporal. (b) Lequilibri. (c) Les
coordinacions bsiques. (d) Lorientaci i lorganitzaci
espai-temporal.
Igualment s necessria lestimulaci daquells
aspectes en que sigui necessari: (a) Estimulaci visual.
Mitjanant miralls, llums i objectes de colors vius. (b)
Estimulaci tctil, dirigida sobre tot a la percepci dels
canvis de temperatura utilitzant diferents objectes, com
ara un ventilador, un raspall, una esponja. (c)
Estimulaci auditiva a partir de cadncies amb
instruments de percussi, modificacions de la veu,
msica, etc. (d) Estimulaci propioceptiva, a travs
dactivitats en totes les postures possibles: rodar,
gronxar-se, flexionar-allargar, estirar-empnyer, aferrarlliurar, etc.

explicaci i execuci. Alternar els perodes dactivitat

intensa i els de descans, i donar als moments
daprenentatge una curta durada. En aquests cal tenir
pacincia en quant a lespera de respostes, reforant-les
adequadament quan es produeixin. (c) Reducci de la
quantitat de decisions a prendre. Comenar i finalitzar
les sessions sempre de la mateixa manera, establir un
ordre regular de les activitats.
Deficincies
lleus.
Activitats
Deficincies
psquiques
lleus
aconsellables: (a) Desplaaments de diferents trajectries,
de diferents maneres, amb obstacles, etc. (b)
Equilibracions sobre aparells, pneumtics, balons, etc.
(c) Llanament de balons lleugers de diferents pesos,
sobre objectes atractius. (d) De quatre grapes sobre
diferents superfcies, sota obstacles, etc. (e) Utilitzaci de
material molt divers en les activitats. Aparells, balons,
cordes, tnels, caixes, piques, pneumtics.
Deficincies
greus. La reeducaci
Deficincies psquiques greus
atendr principalment a lestimulaci sensorial, a les
activitats dexploraci del seu cos i de lentorn, la
inhibici dels reflexos.

5.2

5.3

Dificultats de comprensi.
Com a ajuda a la comprensi, el professor recorrer a
les segents adaptacions pedaggiques: (a) Anlisi de
tasques. Divisi de lactivitat en fases ms senzilles,
senzilles
reduint aix la possibilitat de fracs. (b) Augmentar el
temps de comprensi.
comprensi Dilatar el temps necessari entre

5.4

Dificultats motrius.
El treball educatiu de la discapacitat motriu exigeix un
tractament interdisciplinar en el qual estaran implicats
diferents professionals. Caldr doncs, adoptar postures
obertes i flexibles per incidir en el camp de la deficincia
motrica.
En EF, amb el nen discapacitat motriu, s'ha de partir
de l'impediment funcional que s inherent a la seva
incapacitat motriu. Caldr adequar l'entorn
entorn a les
aptituds especfiques del nen i acoplar la seva aptitud a
l'ambient en el qual es mou, al seu entorn, i ms
concretament, a l'mbit educatiu.
L'activitat fsica, per tant, estar sempre condicionada
per les capacitats de mobilitzaci que tingui el nen i
caldr aprofitar al mxim les seves possibilitats. Com en
qualsevol altra discapacitat, cal comptar amb la mxima
informaci sobre el nen i la seva anomalia per tal de
poder escollir l'activitat ms adequada a la problemtica
prpia.
Les activitats fsiques tenen un carcter ldic, sn
divertides i contribueixen a una sensaci de benestar.
benestar
Les persones amb discapacitats fsiques poden disfrutar
d'aquestes sensacions tenint, per, conscincia de les
seves capacitats i limitacions i enfocant la realitzaci
d'aquestes activitats en base a elles.
Les activitats a l'aire
aire lliure tenen molts aspectes
beneficiosos, estimulants, millora de la condici fsica,
de la circulaci i la coordinaci, aspectes socials i de
relaci, assumir les prpies capacitats, compartir
sensacions amb els dems, etc.
En totes les activitats existeixen elements de risc
risc, tant
pels nens amb impediment com sense, s la prpia
persona la que ha de valorar si es tracta d'una activitat
que pot provocar-li problemes.
Seria convenient passar un exmen mdic o demanar
informaci al metge sobre l'activitat que es vol realitzar
per si hi hagus alguna dificultat associada que pogus
originar problemes en alguns factors mdics bsics.
Les diferents alteracions i dificultats motrius poden
classificar-se: (a) Amputats. Utilitzaci de prtesis. (b)
Anomalies congnites. Necessitat de crosses o cadira de

rodes. (c) Parlisis cerebral. (d) Problemes

7
neuromusculars. (e) Inmobilitat .
Adaptacions possibles: (a) s daparells adaptats a les
deficincies. Per exemple, planxes amb rodes per a
utilitzar en curses. (b) Fer servir material variat, fins i tot
ingeniar-ne de nou. Balons de drap, estels, etc. (c) Variar
les formes del grup i/o la posici dels jugadors sobre el
terreny de joc. Lalumne amb mobilitat reduda, de
porter, per exemple. (d) Variar les caracterstiques del
joc. Caminar o rodolar, en comptes de crrer.
5.5

Salut deficient.
L'educaci fsica a l'escola ha de proporcionar l'mbit
adequat per a la participaci de tots els nens en les
activitats, facilitant la relaci i una participaci total
amb els altres companys de la mateixa edat i interessos.
Si, degut a les seves limitacions, alguns nens han de
tenir una activitat restringida, cal informar-los i
assenyalar molt clarament les possibles restriccions,
facilitant-los-hi alternatives per a la realitzaci
d'activitats que puguin dur a terme.
Existeixen altres problemes de salud com la diabetis o
l'obesitat
obesitat,
obesitat aix com problemes posturals, de moviment i
d'aptitud, que cal tenir en compte quant a la participaci
en l'educaci fsica. Ser necessari, com ja s'ha dit, un
continuat control mdic, el qual vindr determinat per
l'informe
informe mdic que ens servir de guia, estant la
participaci condicionada en tots els casos, a la pertinent
prescripci i autoritzaci.
A lhora de planificar i realitzar les tasques s
important considerar una srie de qestions: (a) Adequar
els nivells dintensitat
intensitat, eliminant activitats exigents i
intensitat
extenuants. (b) Realitzar els exercicis de forma
progressiva,
progressiva evitant tasques violentes i que puguin
ocasionar cansament. (c) Distribuir racionalment els
exercicis, introduint perodes de descans i recuperaci.
8
(d) Controlar el rtme cardac .
En alguns casos de malalties crniques (problemes
cardacs, respiratoris, etc.), les activitats fsiques hauran
destar subjectes a un control permanent que permeti
una garantia en la seva execuci. En altres ocasions (crisis
asmtica, per exemple) el grau de la malaltia
desaconsellar la prctica esportiva.
Adaptacions
Adaptacions:
Adaptacions (a) Modificaci del material i les
dimensions del terreny de joc. (b) Variacions de les
regles del joc. (c) Reducci del temps i el ritme del joc.
(d) Eliminar la competici.

5.6

Avaluaci del procs.

A lhora de valorar ladequaci o no del disseny de
treball a la realitat educativa a la que va dirigida, haurem
davaluar aspectes com: (a) Coneixement inicial dels
alumnes. Destreses, dificultats, coneixements, actituds.
(b) Grau dadequaci del disseny als alumnes a qui va
dirigit: objectius, continguts, metodologia, organitzaci,
activitats, sistemes davaluaci. (c) Grau dassoliment
dels objectius previstos: desenvolupament de destreses,
construcci de coneixements, actituds. (d) Grau de
millora de les relacions amb els altres, amb lentorn.

http://www.xtec.es/~emirabet/

http://www.xtec.es/~emirabet/

BIBLIOGRAFIA.
ROS, M. y otros (1998): El juego y los alumnos con
discapacidad. Ed. Paidotribo. Barcelona