John Locke

Apunts de classe - LEmpirisme i John Locke - Histria de la Filosofia
LEMPIRISME I JOHN LOCKE

1.
CARACTERSTIQUES GENERALS DE LEMPIRISME
L'Empirisme s un moviment filosfic que es desenvolupa a la segona meitat del s. XVII i

durant tot el s.XVIII a les Illes Britniques (Anglaterra, Esccia i Irlanda). Formen part
daquest moviment: LOCKE , BERKELEY , HUME.
Per lempirisme, com a moviment filosfic, es fa ress duna llarga tradici britnica. Entre
els seus antecedents podem esmentar el nominalista Guillem dOccam (Medieval:
S.XIV).Tamb recull la teoria de la cincia de Bacon (Renaixement) i la teoria poltica de
Hobbes, autor del llibre "Leviathan o l'Estat pels aspectes tics i poltics.
La paraula Empirisme prov del grec empria o empeireia que significa: "experincia".
Els empiristes diuen que el coneixement racional no depn de la suposada existncia
didees innates, sin que es fonamenta en lexperincia, en el concret, o (en expressi de
Locke) en el comer amb el mn.
La ra humana no s autosuficient sin que depn de la sensibilitat.
Cal anar amb compte amb la simplificaci de lempirisme. Lempirisme NO s una teoria
filosfica segons la qual lexperincia s ms important que la ra. Ms aviat al contrari,
sense ra (capacitat racional) no hi hauria cap tipus de coneixement.
Afirmen que la ra es construeix a partir de lexperincia sensible i que la ra valdr el que
valgui lexperincia sobre la qual es fonamenta.
Defensar la centralitat de la prctica i de lexperincia a lhora de circular per la vida no s
encara ser empirista, sin senzillament ser realista.
Duna manera ms matisada, cal diferenciar lempirisme com a teoria filosfica de
lactitud empirista, molt ms genrica.
- Lactitud empirista s la forma de comprendre el mn que posa la prctica al davant de
tota altra consideraci en el coneixement. Segons lactitud empirista els humans aprenen
de lexperincia que s el criteri bsic des de qual sarticula la vida.
- Com a filosofia estricta, lempirisme s una teoria del coneixement i un intent
dexplicaci de la relaci entre la ment i el mn.
Com a moviment, podem assenyalar quatre grans idees en el conjunt de lempirisme:
1.-La negaci de qualsevol mena didees innates:

No hi ha cap coneixement que pugui ser independent de lexperincia, no hi ha cap
coneixement que pugui ser independent de les dades sensibles.
Els empiristes defensen la teoria de la Tabula Rasa: el llen en blanc. Quan naixem som
com un llen en blanc o com una capsa buida i s la diferent experincia de cadasc que va
pintant el quadre o que va omplint la capsa.
2.-Lestabliment de levidncia sensible com a nic criteri gnoseolgic *de
coneixement] de veritat:
Per als cartesians (racionalistes) una idea era veritat quan la ment la considerava clara i
distinta; en canvi els empiristes afirmaran que lnic criteri que ens permet distingir el
veritable del fals s levidncia de la dada sensible. S que una idea s veritat quan puc dir
de quina impressi prov [principi de la cpia].
3.-Cal rebutjar com a illegtim qualsevol contingut de conscincia que no

tingui un correlat (implicaci) en lexperincia:
Per tant, la Metafsica s un coneixement illegtim: Ex: La idea de "blau" s certa perqu
jo puc assenyalar coses que sn blaves. En canvi, la idea de substncia s falsa perqu no
prov de cap experincia sensible.
4.-Negaci de la possibilitat dun coneixement universal i necessari:

A travs del coneixement sensible noms copsem ssers mutables i canviants i, per tant,
els empiristes afirmen que tot el que ens arriba pels sentits s sempre fluctuant, canviant.
2.
LES DEU TESIS CENTRALS DE LEMPIRISME
Duna manera molt general podem considerar que el moviment empirista clssic, tal com
es desenvolupa a les Illes Britniques als segles XVII i XVIII, sestructura al voltant de deu
grans idees bsiques que apareixen amb ms o menys matisos tant en Locke com en
Berkeley i Hume:
I.
Consideren que lexperincia s, alhora, la font i el lmit del coneixement.
II.
En conseqncia neguen lexistncia de les idees innates. Tots els continguts mentals
sadquireixen.
III.
Es rebutgen les nocions metafsiques de substncia, nima i essncia, (i especficament

tot el que Descartes considerava provat com a idees innates) perqu no estan
2
fonamentades en lexperincia sensible. Per a Locke la substncia existeix per s

indefinible. Hume, en canvi, nega radicalment que pugui existir cap substncia.
IV.
Lnic criteri de veritat s la sensibilitat. Noms el que s concret, mesurable, sensible...

s real. Tot el que s, ho conec en un temps concret i ning no em garanteix que dem no
pugui canviar. Daqu que un empirista sigui quasi inevitablement escptic.
V.
No hi ha cap criteri de veritat que pugui oferir-nos validesa universal. Com que la realitat
s canviant, tamb ho sn les nostres impressions i idees.
VI.
La veritat, doncs, no est establerta duna manera indubtable (excepte en

matemtiques) i daquesta manera sobre la possibilitat de lescepticisme.
VII.
La ment recull i elabora les impressions i sensacions per construir idees. Tot
coneixement s una construcci que fa la ment a partir de les experincies diverses que
ella rep.
VIII.
El coneixement que podem tenir s, doncs, una construcci a partir de lexperincia

sensible. Ning no pot establir com s realment el mn: lnic que sabem s com el
percebem.
El model de cincia ms coherent per a la majoria dels empiristes s linductiu. Tota
cincia comena per analitzar casos i a partir de comprar-los elabora lleis. Noms Hume
discrepa daquesta tesi.
IX.
A partir daquesta epistemologia es defensa una tica emotivista (la moral s basada en
els sentiments) i una poltica liberal (si no hi ha un coneixement universalment cert fora de
les matemtiques, cal deixar una absoluta llibertat de pensament).
X.
3.
ANTECEDENTS DE LEMPIRISME: OCCAM
Guillem dOCCAM (aprox.1298-1349) s el principal teric del nominalisme medieval. Era

francisc i tingu una activitat poltica molt intensa en la lluita amb lemperador com a
adversari del poder temporal dels papes.
Els nominalistes sn un grup de filsofs franciscans que es revelen contra lescolasticisme
tomista i neguen la teoria aristotlica dels universals.
Occam i els nominalistes aporten a lempirisme tres coses:
1.-La crtica dels Universals: Tot coneixement autntic s coneixement particular.
2.-Anticipa la idea de que lexperincia est en la base del coneixement.
3.-s el primer que fa una crtica al Aristotelisme: Nega lexistncia de substncies i a partir
dalg ser possible iniciar la crtica a la Metafsica.
4.
ANTECEDENTS DE LEMPIRISME: BACON
Francis BACON (1561-1626) s un filsof i poltic angls del Renaixement.

Bacon com a poltic va ser un innovador: va afirmar (al seu llibre "New Atlantis") que lnic
augment seris de la qualitat de vida prov de laugment del nivell cultural.
Actualment sel considera un precursor de la teoria econmica dels intangibles, que molt
resumida, es pot formular de la segent manera: No hi ha noms un capital financer i un
capital industrial, sin tamb un capital intangible que sn les idees.
Per tant cal potenciar les universitats, i lensenyament en general.
Al seu llibre El progrs del coneixement fa una afirmaci que ha estat molt comentada:
"Saber s poder". El coneixement ha de tenir un sentit prctic.
Des de Grcia, el saber era quelcom que valia per s mateix, una dimensi de lhome sense
necessitat de cap justificaci pragmtica. El saber passa a ser vist com una eina. Els
empiristes recolliran aquesta tesi i la potenciaran.
Des del punt de vista filosfic, Bacon s sobretot lautor dun llibre de teoria de la cincia:
el Novum Organum [La nova lgica]. Aquest ttol el pren per oposici a lOrganon *Lgica+
dAristtil.
Per Aristtil el coneixement cientfic era deductiu. Bacon en canvi dir que lnic mtode
de la cincia s la inducci. Coneixem no a partir de laplicaci de lleis generals (per
deducci) sin generalitzant coneixements a partir de la comparaci de casos i la repetici
continuada dexperincies (inducci).
Una altra aportaci important que va fer Bacon a la teoria de la cincia s la "Teoria dels
dols". Els dols sn tots els prejudicis que ens impedeixen pensar per nosaltres mateixos i,
en conseqncia, fer cincia.
Bacon considera que hi ha 4 grans dols, fonts del prejudici intellectual:
a.
dols de la tribu: Antropomorfismes. Vol dir acceptar com a veritats les
explicacions que sacosten ms als nostres desigs i passar per alt les explicacions que els
contradiuen.
b.
Els dols de la caverna: Sn els errors que provenen del carcter, de leducaci, del
costum. Bacon diu : " Cadasc de nosaltres porta una caverna dintre seu."
c.
Els dols de la plaa pblica: Sn els errors del llenguatge. El llenguatge s ambigu,
imprecs i sovint condiciona la nostra comprensi de les coses.
d.
Els dols del teatre: Sn Plat i Aristtil. Sn els errors que provenen dacceptar
com a veritables les teories dels antics simplement perqu tenen prestigi, sense analitzarles un mateix. s largument dautoritat.
El moviment empirista recull de Bacon:
4
- La importncia de la prctica: Bacon afirma que la cincia ha de ser til i que la utilitat s
un criteri de veritat.
- La Teoria de la Inducci: La insistncia en qu limportant per a la cincia s el
coneixement concret, lexperincia concreta.
- La crtica dels prejudicis: La teoria dels dols implica que el prejudici impossibilita la
cincia i, per tant, reivindica la llibertat de pensament.
5.
ANTECEDENTS DE LEMPIRISME: HOBBES
HOBBES (s.XVII). Autor del llibre "Leviathan o LEstat". Fou contemporani i amic de
Descartes, tot i que el va sobreviure molts anys.
Va ser potser el primer pensador clarament materialista de la seva poca. La seva aportaci
ms important a lempirisme s als aspectes dtica i Poltica.
Hobbes a "Leviathan o LEstat" apareix com un pensador conservador, partidari de la
Monarquia Absoluta.
Defensa una antropologia pessimista. Lhome hobbesi s intrnsecament dolent, agressiu.
En el Leviathan la idea dhome es resumeix en una frase molt sovint repetida: "Homo
hominis lupus" (Lhome s un llop per lhome). Noms la por pot aconseguir que lhome,
egoista per naturalesa, actu justament i per aix cal que hi hagi un govern fort, autoritari
que obligui els homes a ser justos utilitzant si cal la violncia.
Hobbes distingeix dues poques en l'evoluci de la humanitat:
LEstat de Natura: Hobbes el defineix amb una frase: La guerra de tots contra tots.
El pacte o contracte: s lnic que pot aconseguir la pau i una mica de seguretat per als
ms febles que, altrament, serien abassegats pels ms forts. El monarca absolut est per
sobre de les ideologies i, especficament, concentra en la seva persona el poder religis, el
militar i el poltic. El pacte es fonamenta en una cessi de sobirania. Els particulars no
poden exercir la violncia, en canvi lEstat s.
Els empiristes recullen de Hobbes:
- No estan d'acord amb la seva antropologia pessimista, per creuen que tota filosofia
moral ha de ser realista. Recullen tamb la centralitat dels sentiments a lhora dexplicar
laparici de les nocions tiques.
- Accepten la teoria del pacte o del contracte social. La societat sha de fomentar en un
acord que elimini la violncia.
6.
DESCARTES I LEMPIRISME.
Els empiristes es manifesten habitualment per oposici a Descartes, per la petja

cartesiana sobre lEmpirisme fou important, tot i matisada.
Hi ha algunes fites que la filosofia postcartesiana assumeix dun cop i per sempre i sense les
quals no hi ha modernitat filosfica.
- Especialment cal recordar que tota la filosofia postcartesiana (lempirisme, tamb!) s
feta des del subjecte i que no es pregunta: qu conec?, sin: com conec? Aquesta
pregunta val per a tota filosofia posterior sense excepci fins a Kant.
- Els empiristes, evidentment, no accepten lexistncia de les idees innates, per ja sha
deixat de banda la qesti platnica (qu sn les Idees, qu s lsser?) per centrar-nos en
la pregunta pel coneixement.
Trobem dos nivells dinfluncia cartesiana molt important en lEmpirisme.
a.
La regla devidncia: s la regla ms important del mtode. No podem acceptar res
que no se spiga amb evidncia el que s i si alguna cosa pot ser dubtosa ha de ser
considerada falsa. A la pregunta: Com podem conixer alguna cosa evident? els
empiristes contesten que noms s evident all que coneixem a travs de lexperincia
fctica; el que Locke anomena "un cert comer amb les coses".
b.
Els Empiristes accepten un tema cartesi que romandr des daleshores en el
pensament occidental: "Lautntic coneixement noms pot venir del subjecte". Pels
empiristes les experincies del subjecte individual (jo) sn les niques que tenen valor. El
mn, com a tal, noms existeix si alg el coneix. Tanmateix els Empiristes no accepten mai
de Descartes ni les Idees innates ni lafirmaci que el "cogito" sidentifica amb la ra.
Descartes considerava que el pensament i la ra era la mateixa cosa. En canvi els
Empiristes creuen que la ra no s autosuficient per conixer el mn perqu el pensament
necessita lexperincia. Lexperincia s lorigen de la ra.
En conseqncia tots els Empiristes sn Antimentalistes i Antiinatistes:
- Antimentalistes : En el sentit que consideren que el pensament (la ra) selabora a partir
de lexperincia, i creuen que els continguts mentals sn secundaris respecte als continguts
sensibles.
- Antiinnatistes: Neguen les idees Innates. Pels empiristes la ment actua com una "Tabula
Rasa".
Coincidncies:
- El racionalisme i lempirisme sn dues filosofies modernes i, per tant, sn filosofies fetes
des del subjecte: els preocupa el problema epistemolgic: Com coneixem?.
- El racionalisme i lempirisme estan preocupats pel problema del coneixement i el criteri
devidncia. Noms all que s evident s veritat, per no estan dacord en la manera de
valorar lorigen ni les caracterstiques del pensament veritable: els empiristes consideren
que noms s veritat evident la que prov de la sensibilitat o del que Locke anomena: un
cert comer amb les coses, mentre que per a Descartes la veritat ha de ser innata.
Divergncies:
- Cap empirista no accepta lexistncia dIdees innates, per tant el cogito no sidentifica
amb la ra. Per a Descartes pensament i ra sn la mateixa cosa. Per a un cartesi el
pensament cert ha de ser racional. Els empiristes accepten com a criteri la ra, per la
seva ra mai no pot ser autosuficient, sin que depn de lexperincia.
- Per als empiristes el coneixement de la veritat no sidentifica amb les idees clares i
distintes sin amb la capacitat que t la ment delaborar idees a partir de lexperincia
sensible.
- Cap empirista no accepta la immutabilitat del coneixement sensible i per aix mateix la
filosofia empirista tendeix a lescepticisme. Les coses estan sotmeses a canvi i
transformaci, de manera que en definitiva tot coneixement s provisional. En tenim prou
amb qu el coneixement sigui raonable i no podem demanar una certesa absoluta.
CONEIXEMENT
Font:
Producte:
Classes:
Criteri de veritat:
RACIONALISME
Ra.
Idees innates.
Idees clares i distintes.
Claredat i distinci.
Realitat substancial
(nima, cos, Du):
Dualisme
ment/matria.
Es descobreix a travs
de:
Intuci intellectual.
EMPIRISME
Sensibilitat, experincia.
Idees adquirides.
Idees simples i compostes.
Experincia o comer amb
el mn.
Conjunt de percepcions
Principi de la cpia
Hume.
Intuci sensible. Invenci
i/o creena.
1.BIOGRAFIA JOHN LOCKE

John Locke era metge i va viure entre 1632 i 1704, un perode que des del punt de vista
intellectual i poltic s duna gran agitaci a Anglaterra i arreu dEuropa.
Va nixer a Wrington, prop de Bristol, el 29 dagost de 1632.
El seu pare era un advocat que havia lluitat a favor del Parlament contra els reis Estuards.
Va rebre els primers ensenyaments a casa seva fins que, el 1646, ingress a lescola de
Westminster (que va exercir una gran influncia en la vida intellectual del segle XVII), en la
qual hi romandr durant 6 anys.
Finalitzats els seus estudis en aquesta escola, estudi, a partir del 1652, al Christ Church,
aleshores el college ms important de la Universitat dOxford. Leducaci a Oxford estava
dominada per la filosofia escolstica de base aristotlica, la qual cosa no li resultava
atractiu a Locke (i que tamb havia criticat anteriorment el mateix Hobbes).
A ms destudiar filosofia (fonamentalment, Lgica i Metafsica), aprofundir en lestudi de
les llenges clssiques, per tamb sinteressar per la fsica i la qumica (entr en contacte
amb R. Boyle i el seu cercle), aix com per la medicina, en la qual ser iniciat amb T.
Sydenham. Obtindr la titulaci de metge el 1674.
Quan finalitza els seus estudis a Oxford, romandr en aquesta Universitat impartint classes
com a Lector de grec i de retrica fins el 1667, any en qu entrar al servei de Lord Ashley
(futur compte de Shaftesbury), representant del nou partit whig, amb el qual compartir
les vicissituds poltiques que pat durant la monarquia dels Estuard, desenvolupant
diferents crrecs de responsabilitat al seu servei.
Lhivern de 1670-1671 marc un punt dinflexi en la vida i en el pensament de Locke:
arrib a la conclusi segons testimonia, J. Tyrrell, un contemporani seu, que els principis
de la moral i de la religi revelada no podien ser establerts slidament si prviament no
shavia examinat la nostra capacitat de veure quins objectes sn al nostre abast o per
sobre de la nostra comprensi. Intentar explicar com coneixem (val a dir, el problema de
la capacitat humana de coneixement) s una de les preocupacions centrals de lempirisme.
La caiguda poltica de Shaftesbury i, en part, la seva delicada salut, portaren Locke, primer
un altre cop a Oxford, on acab els seus estudis de Medicina i on va obtenir la titulaci i la
llicncia per exercir, i desprs a Frana, on hi va viure de 1675 a 1680, entrant en contacte
amb els cercles filosfics de lpoca (cartesians i llibertins), i rebent, sobretot, la influncia
de la filosofia de Gassendi.
Quan torn a Anglaterra, tornar a entrar al servei del compte de Shaftesbury, per la
definitiva derrota poltica daquest lobligar de nou a abandonar Anglaterra. Es refugi a
Holanda, on romandr de 1683 a 1689. Durant aquests anys finalitzar lAssaig sobre
lenteniment hum, i publicar lEpstola de tolerantia, en llat, alhora que entr en
contacte amb revolucionaris anglesos exiliats a Holanda, en consonncia amb els ideals
poltics plasmats en els seus Tractats sobre el govern civil.
8
Desprs de la revoluci de 1686, que port Guillem dOrange al tron, i un cop consolidada
la seva victria, retornar a Anglaterra per desenvolupar diversos crrecs a Londres, essent
el de major rellevncia el de Comissari de Comer.
El 1691 es retirar a Oates, a Essex, on sintallar a la mansi de sir Francis i Lady Masham
(una de les primeres dones angleses que public obres filosfiques, i que va mantenir
correspondncia filosfica amb Locke i Leibniz, publicant, a ms, la primera biografia de
Locke), a la qual havia conegut de soltera com a Damaris Cudworth el 1682, poc abans del
seu exili, i amb la qual va mantenir una relaci afectiva i intellectual fins a la seva mort, el
28 doctubre de 1704.
1.
LASSAIG SOBRE LENTENIMENT HUM.
2.1.
De qu tracta lAssaig?
Al comenament de lAssaig, a lEpstola al lector, afirma que considerava necessari

investigar quins sn els objectes a tractar amb els quals est capacitat lenteniment
hum.
Si limitem la nostra atenci al camp que cau dins de labast de lintellecte hum, el nostre
coneixement far progressos i hi haur menys motius per a lescepticisme.
En la seva introducci a lAssaig, Locke declara que es proposa investigar sobre lorigen, la
certesa i labast del coneixement hum, aix com sobre els fonaments i graus de
confiana, lopini i lassentiment.
Daquesta manera, no estableix una distinci clara entre la qesti psicolgica de lorigen
de les nostres idees i altres qestions epistemolgiques tals com la naturalesa del
coneixement cert i el fonament suficient de lopini.
En els llibres I i II socupa de lorigen i naturalesa de les idees. Es tracta duna investigaci
psicolgica. En el Llibre I critica la teoria de les idees innates, mentre que en el Llibre II
exposa les seves teories sobre les idees, el seu origen i la seva naturalesa.
El Llibre III tracta del llenguatge, de les paraules. Aquest tema est relacionat amb el dels
llibre anteriors, perqu les paraules, en la seva significaci primria o immediata no
signifiquen sin les idees en la ment del que les usa. Les idees representen, doncs, coses, i
les paraules signifiquen idees.
Finalment, el Llibre IV socupa dels temes prpiament epistemolgics: el coneixement de
les idees, la seva certesa, evidncia i extensi, i el fonament de la creena o opini.
2.2.
Crtica a la teoria de les idees innates.
Per tal de preparar el terreny a la teoria empirista del coneixement, Locke refuta primer la
teoria de les idees innates.
Concep aquesta teoria com una doctrina que sost que en lenteniment hi ha certs
principis innats; certes nocions primries o carcters com si digussim impresos en la ment
humana, que lnima rep en el primer moment de la seva existncia i que du amb ella quan
arriba al mn (ATENA, 179, 1).
Locke no ens diu quins filsofs critica, encara que menciona explcitament la teoria de Lord
Herbert de Cherbury. Afirma que la teoria que critica s una opini establerta en molts
homes. Per tant, sembla que la seva crtica tamb s de caire general. Incloent-hi tots els
defensors daquesta teoria: Plat, Agust, Anselm, Descartes...).
El principal argument, segons Locke, que se sol fer servir en favor daquesta teoria s
largument del consentiment universal (ATENA, 189, 2).
Contra aquesta tesi:
1r. Locke argumenta, en primer lloc, que si fos veritat que tots els homes estan dacord en
un cert nombre de principis, aix no provaria res, perqu sn possibles altres explicacions a
aquesta acceptaci universal.
Locke, a ms, estava convenut que lorigen de les nostres idees pot explicar-se amb
facilitat sense haver de recrrer a les idees innates. (ATENA, 189, 3)
Per exemple, la idea de Du. Com diu Locke, hi ha pobles en els quals tal idea no existeix, i
en aquells en els que existeix hi ha concepcions totalment diferents. Per tant, la idea de
Du no pot ser innata.
2n. En segon lloc, no existeix en realitat cap acord universal sobre la veracitat de cap
principi. Els nens i els idiotes, un gran nombre de persones sense educaci, indis i altres, no
coneixeran mai principis especulatius, com que res pot ser i alhora no ser.
(ATENA, 182, 5)
Text: ATENA, 182-183
(Llibre I, Captol II: No hi ha principis innats)
(Lectures PAU: Llibre I, Captol II, seccions 1-5)
3r. Els principis morals de justcia i de bona fe contractual semblen ser els ms generalment
estesos. Per s difcil creure que els que infringeixen habitualment aquestes normes les
hagin rebut des del seu naixement com a principis innats.
10
Es pot respondre que aquestes persones assenteixen en les seves ments el que
contradiuen amb els seus actes. Per, diu Locke, jo he pensat sempre que les accions dels
homes sn les millors intrprets del seu pensament.
(Llibre I, Captol III: No hi ha principis prctics innats)
Es podria objectar que els principis poden ser innats no en el sentit que els nens petits els
aprendran conscientment, sin que sn aprehesos en arribar a ls de la ra:
Per, hi ha homes que mai no aprehenen cap tipus de principi abstracte.
Refusa que es puguin anomenar innates les idees que es coneix la seva veracitat quan es
coneix el significat dels seus termes, com les idees matemtiques. Locke no nega que hi
hagi proposicions daquesta mena, per refusa que es puguin anomenar innates.
Per exemple, ning nega que es pugui assentir fermament les proposicions matemtiques.
Per, quin sentit t anomenar-les innates? s un terme sense sentit.
2.3.
Origen i classificaci de les idees.
a.
El principi empirista. Les idees en general.
Rebatuda la teoria de les idees innates, queda explicar com adquireix la ment les seves
idees. Don extreu tots els materials de la ra i el coneixement?
La resposta s clara, de lexperincia. Per Locke, tot el nostre coneixement es basa i deriva,
en darrera instncia, de lexperincia.
Per, qu entn per experincia? La seva teoria s que totes les nostres idees deriven de la
sensaci o de la reflexi; i que aquestes constitueixen lexperincia.
Els nostres sentits, convergint sobre els objectes sensibles, transmeten a la ment diverses
percepcions diferents de les coses, segons els modes en qu tals objectes els afecten...
quan dic que els sentits transmeten a la ment vull dir que transmeten a la ment all dels
objectes externs que produeix tals percepcions.(II, 1, 2) Aix s la sensaci.
Laltra font de les idees est constituda per la percepci de les nostres prpies operacions
mentals tals com percebre, pensar, dubtar, voler i creure. Aquesta font s la reflexi.
La sensaci s la principal font de les idees. Els sentits "transmeten a la ment", diu Locke,
distintes percepcions, segons el mode en qu els objectes els afecten (colors, olors,
moviment, figura, etc.) produint en ella les idees corresponents.
La reflexi, encara que no tan desenvolupada i generalitzada com la sensaci, ens permet
tenir experincia de les nostres activitats mentals (percepci, pensament, memria,
voluntat, etc.), el que dna lloc tamb a la creaci de les idees corresponents.
11
Per, a ms, la combinaci de la sensaci i la reflexi poden donar lloc a la creaci de noves
idees, com les dexistncia, plaer i dolor, per exemple.
Locke fa una utilitzaci una mica ambigua del terme idea. Ho sn:
- Les nostres idees de les qualitats sensibles.
- Tamb, les qualitats sensibles com a idees
- Les idees i conceptes universals.
Es veu clarament que amb idea es refereix a qualsevol contingut de la ment.
Locke est convenut que lexperincia s la font de totes les nostres idees.
- La sensaci s la font principal didees.
- I encara que la reflexi i la introspecci no estiguin tan desenvolupades com la sensaci,
nosaltres no tenim idees dactivitats psquiques tals com pensar o voler excepte per
lexperincia real daquestes activitats.
- Si fem servir paraules quan no hem tingut cap experincia de les activitats corresponents,
no sabrem que signifiquen.
Al principi general de Locke, segons el qual totes les nostres idees es basen en lexperincia
i en depenen, podem referir-nos-hi com el principi empirista.
La ment s como una pgina en blanc (una tabula rasa) sobre la que lexperincia va
enregistrant els seus propis carcters: tots els nostres coneixements procedeixen de
lexperincia o deriven, en darrera instncia, della.
"Suposem, aleshores, que la ment sigui, com es diu, un paper en blanc, net de qualsevol
inscripci, sense cap idea. Com arriba a tenir-les? Don aconsegueix la ment aquest
prodigis cmul, que lactiva i illimitada imaginaci de lhome ha pintat en ella, en una
varietat quasi infinita? Don treu tot aquest material de la ra i el coneixement? A aix
responc amb una sola paraula: de lexperincia; heus aqu el fonament de tot el nostre
coneixement, i daqu s on en darrera instncia deriva. Les observacions que fem sobre els
objectes sensibles externs o sobre les operacions internes de la nostra ment, que
percebem, i sobre les quals reflexionem nosaltres mateixos, s el que proveeix en nostre
enteniment de tots els materials del pensar. Aquestes sn les dues fonts del coneixement
don provenen totes les idees que tenim i que podem naturalment tenir. (II, 1)
(Llibre II, Captol I)
12
b.
Classes didees.
Per Locke, la ment no desenvolupa un paper merament passiu, en el sentit que les idees
sn transmeses a la ment i li sn introdudes, de manera que no juga cap paper actiu en la
seva formaci.
En realitat, distingeix entre idees simples i idees complexes. La ment rep les primeres de
manera passiva, per desenvolupa un paper actiu en la producci de les segones.
Les idees simples poden ser considerades els toms de la percepci, a partir dels quals es
constitueixen tots els altres elements del coneixement.
a)
Les idees simples de sensaci dun sentit. Com a exemple Locke es refereix a la
fredor i la duresa dun tros de gel, lolor i blancor dun lliri, el gust del sucre. Cada una
daquestes idees ens ve donada a travs dun sol sentit. En els exemples anteriors, de la
vista, el tacte, lolfacte o el gust.
b)
Les idees simples de sensaci de ms dun sentit. Aquestes sn la forma, el reps
i el moviment, lespai i lextensi, i originen impressions perceptibles per la vista i el tacte a
la vegada.
c)
Les idees simples de reflexi; per exemple, les de percepci, pensament i
voluntat.
d)
Hi ha altres idees simples que entren en la ment per totes les vies de la sensaci
i la reflexi, per exemple, les de plaer o gaudi i, la seva contrria, la de pena o malestar, les
de fora, existncia, unitat.
Per tant, podem distingir quatre tipus didees simples, que tenen com a caracterstica
comuna la de ser rebudes de forma passiva. A ms, un cop adquirides, no es poden destruir
o modificar a voluntat.
(Llibre II, Captol 2-7)
13
La ment pot forjar idees complexes, servint-se didees simples com a matria primera.
- Aquestes noves idees poden ser considerades un nou ens i rebre un nom. Per exemple, la
idea de bellesa, gratitud, home, exrcit, univers...
- Per molt allunyades que semblin de lexperincia, totes elles en deriven, ja que estan
formades didees simples.
Locke classifica les idees complexes en idees de modes, substncies i relacions.
Es tracta duna classificaci des del punt de vista dels objectes.
c.
Qualitats primries i qualitats secundries.
En el captol titulat "Algunes altres consideracions ms sobre les idees simples", abans de
parlar ms mpliament de les idees complexes, ens proposa la distinci entre les idees i
les qualitats, primer, i posteriorment la distinci entre les qualitats primries i les
secundaries.
"Anomeno idea tot all que la ment percep en si mateixa o tot all que est
immediatament present en lenteniment quan percebem o pensem; i el poder de produir
una determinada idea en la ment lanomeno qualitat de lobjecte on rau aquest poder".
(Assaig, 2, 8, 8)
(ATENA, 186)
En lexemple de la bola de neu, les capacitats de la bola per produir en nosaltres les idees
de blancor, fredor i rodonesa les anomena qualitats, mentre que anomena idees a les
sensacions o percepcions corresponents.
Algunes qualitats sn inseparables dels cossos, siguin quins siguin els canvis que shi
produeixin. Un gra de blat posseeix solidesa, extensi, forma i mobilitat. Si es divideix, cada
part conserva tals qualitats. Es tracta de les qualitats primries i originries dun cos, les
quals produeixen en nosaltres les idees simples de solidesa, extensi, forma, moviment o
reps i nombre.
A banda de les qualitats primries, tamb hi ha les qualitats secundries. Aquestes no es
troben en els objectes, sin que consisteixen en capacitats per produir en nosaltres
distintes sensacions per mitj de les seves qualitats primries. Es tracta dels colors, els
sons, els gustos i les olors.
Locke tamb esmenta qualitats terciries, s a dir, capacitats dels cossos per produir, no
idees en nosaltres, sin canvis de volum, forma, estructura i moviment daltres cossos, de
manera que aquests darrers actun sobre els nostres sentits de manera diferent a com ho
feien anteriorment. Per exemple, el sol t la capacitat de fer la cera tova i el foc de
convertir el plom en un fluid.
14
Text: ATENA, 194, frag. 23

Ens limitarem a les primries i secundries. Locke suposa que, per a la producci
daquestes qualitats, unes partcules insensibles o cossos imperceptibles emanen dels
objectes i actuen sobre els nostres sentits.
Hi ha una gran diferncia entre les nostres idees de les qualitats primries i les secundries.
- Les primeres sn imatges dels cossos i els seus models existeixen realment en els cossos;
les segones no posseeixen cap semblana amb els cossos.
- Aix, la nostra idea de forma, per exemple, imita lobjecte mateix que ens produeix
aquesta idea: lobjecte t en realitat una forma. Per la nostra idea de vermell, per
exemple, no imita la rosa considerada en si mateixa.
- Lnic que podem dir s que la rosa t la capacitat, mitjanant les partcules que desprn,
de produir en nosaltres la idea vermell, per no vol dir que existeixi el vermell en la rosa.
No seria exacte afirmar que les idees de qualitats secundries sn subjectives, perqu es
tracta de determinades capacitats dels objectes per produir en nosaltres idees simples, i
aquestes capacitats es troben, de fet, en els objectes. Sin, no es podrien produir.
Per, les idees de qualitats secundries, a diferncia de les primries, no imiten o copien
els colors o els sons dels objectes mateixos.
(Recorda Plat)
Aquestes consideracions no sn una aportaci original de Locke. Galileu i Descartes ja ho
havien mantingut, i Demcrit, tamb, uns segles abans.
De totes maneres, Locke es posa en un fangar. Si el que coneixem sn idees i prou, com
podem estar segurs que existeixin altres coses diferents de les idees? Per qu, si noms
coneixem idees, no estem en disposici de comparar les idees amb les coses, i constatar si
les primeres sassemblen o no a les segones.
(Text PAU: Llibre II, Captol 8, 1-26)
15
Qualitats primries
Altre nom
Presncia en
els cossos.
d.
Qualitats reals i
originals
Presents en els cossos.
Propietats objectives:
existeixen en els
cossos encara que no
en tinguem percepci.
Valor del
coneixement.
Les podem conixer

tal com sn.
Exemples
La massa, la forma, la
situaci, el moviment
o el reps, el
nombre...
Qualitats
secundries
Qualitats
sensibles
No estan presents
en els cossos. Sn
causades per
propietats
insensibles dels
cossos.
Sn subjectives.
Depenen de les
qualitats
primries.
Idees dels sons,
colors, sabors,
olors, dolor, etc.
Qualitats
terciries
Poders
No estan presents
en els cossos.
Poder de
provocar canvis
en la percepci
dels objectes.
Sn subjectives.
Depenen de les
qualitats
primries.
Idees de canvis en
la massa, textura,
moviment... La
blancor en la cera
provocada per
lescalfor del Sol.
Les idees de modes.
Les idees de modes sn idees complexes que, encara que sn compostes, no contenen en
si la suposici que subsisteixen per si mateixes, sin que sn considerades com a
dependents de o com a afeccions de les substncies.
Existeixen dues classes de modes:
Modes simples
Combinacions diferents de la mateixa
idea simple, sense barrejar-ne cap altra
Ex. La idea simple d1 repetida forma la
idea simple 3
Ex. espai, duraci, nombre, infinitud,
modes de moviment, de so, color,
sabor, olor...
Aix, arrossegar-se, crrer, caure,
passejar, ballar, etc., sn diferents
modificacions del moviment. I blau,
verd, groc, etc., sn diferents
modificacions del color.
Modes compostos (o mixtos)

Combinacions didees simples de
diversos tipus formant una idea
complexa
Ex. La idea de bellesa: est formada per
una composici de forma, color, plaer...
Ex. el deure, lembriaguesa, la
hipocresia, el sacrilegi i lassassinat.
Lassassinat, per exemple, noms
podem dir que existeix en lacte
dassassinar.
La sensaci de la seva existncia prov
del nom.
16
Hi ha tres maneres darribar a tenir idees complexes de modes mixtes.

- Primer, per lexperincia i observaci de les coses mateixes. Daquesta manera, veient dos
homes que lluiten obtenim la idea de lluita o desgrima.
- En segon lloc, per lagrupaci a voluntat de varies idees simples de classes diferents: aix,
linvent de la impremta o el gravat.
- Finalment, mitjanant la forma ms corrent que es la de lexplicaci dels noms daccions
que mai hem vist o de nocions que no es poden veure. Un nen no ha vist mai un sacrilegi o
assassinat, per en t la idea.
(Llibre II, Captols 12 a 22)
e.
Les idees de substncia.
Hi ha agrupacions o feixos de qualitats o didees, i en no poder imaginar de quina manera

aquestes idees simples poden subsistir per si mateixes, ens acostumem a suposar
lexistncia dalgun substrat en el qual subsisteixen i del qual resulten; al qual, per tant,
anomenem substncia. (II, 23, 1)
Es tracta de la idea de substncia en general, s a dir, una suposici que no es coneix, que
serveix de suport a tals qualitats que sn capaces de produir idees en nosaltres, qualitats
que comunament anomenem accidents. (II, 23, 1)
La ment proporciona la idea de substncia que seria el suport en el qual hi ha les qualitats
primries i que t la capacitat de produir en nosaltres, per mitj de les qualitats primries,
idees simples de qualitats secundries. Aquest suport, per ens s desconegut, per que
sense ell les qualitats no tindrien sentit.
Substncia, en el sentit planer, significa all que est a sota o sostenint.
Per Locke, no podem afirmar que la idea de substncia sigui producte de la fantasia. La
idea de substncia s producte duna inferncia, perqu no percebem substncies.
Cal distingir:
- les idees de substncies particulars (rosa, sol, gos): sn combinacions didees simples que
formen les idees complexes de rosa, sol, gos...
- la idea general de substncia (ms abstracta): es refereix al substrat al qual pertanyen les
qualitats dun provenen aquestes idees simples, encara que del qual no en tinguem una
idea clara.
Les idees simples que unim per formar una idea complexa duna substncia particular
sobtenen a travs de la sensaci i la reflexi.
Aix, per exemple:
- La nostra idea de la substncia espiritual de lnima sobt combinant les idees simples de
pensament, dubte, record..., que sobtenen de la reflexi, amb la noci vaga i obscura dun
substrat en el qual radiquin aquestes operacions psquiques.
17
- La idea de Du lhem obtingut de la mateixa manera combinant idees simples que hem
obtingut per reflexi. Per formar-la prolonguem fins a linfinit aquelles qualitats que s
millor posseir que no posseir i les combinem.
- Les nostres idees de substncies corpries es composen didees de qualitats primries, de
qualitats secundries (capacitats de les coses per a produir diferents idees simples en
nosaltres a travs dels sentits) i de capacitats de les coses per causar en altres objectes o
rebre en ells mateixos alteracions de les qualitats primries que produeixin en nosaltres
idees diferents de les originalment es van produir.
(Llibre II, 23-24)
f.Les idees de relacions. La causalitat.
Locke afirma que les idees de relacions sorgeixen de la comparaci dun objecte amb un
altre. Per exemple, quan dic que la Maria s la meva parella, o que la meva camisa s ms
blanca, estic relacionant diversos objectes.
Termes tals com marit, pare, fill, etc., sn clarament termes relatius.
Hi ha altres termes que semblen absoluts, per que amaguen una relaci. Per exemple, el
terme imperfecte.
Totes les idees de relacions poden reduir-se a idees simples obtingudes per la sensaci o la
reflexi.
La causalitat s una idees de relaci.
Segons Locke, causa s el que produeix un efecte, i efecte s all produt. Rebem, per tant,
les nostres idees de causa i efecte observant que s ssers, substncies o qualitats
individuals comencen a existir.
Per exemple, en observar que la fusta una idea complexa- es redueix a cendra una altra
idea complexa- aplicant-li foc, anomenem foc , respecte de la cendra, causa, i a la cendra,
efecte.
Es poden parlar de diferents tipus de producci dalguna cosa:
- quan una cosa es produeix a partir de materials preexistents parlem de generaci;
- quan una nova idea simple es produeix a partir de quelcom preexistent, parlem
dalteraci;
- quan alguna cosa comena a existir sense que a fora hi hagi cap material que el
constitueixi, parlem de creaci.
Com que la causalitat s una relaci entre idees, s una construcci mental.
18
Per, per Locke, t un fonament real, que s la capacitat que tenen les substncies
dafectar altres substncies i de produir idees en nosaltres. La idea de capacitat inclou en si
mateixa algun grau de relaci, una relaci amb lacci i el canvi. I les capacitats es
divideixen com sha vist- en actives (la voluntat) i passives (una bola que transfereix el seu
moviment a una altra).
(Llibre II, 25-26)

g. Les idees de relacions. La identitat.
Si observem un cos A existint en un instant T en el lloc X, i observem el cos B existint en
linstant T i en el lloc Y, parlem dells com de dos cossos diferents. Per, si A i B existeixen
ambds en linstant T en el lloc X, seria impossible distingir-los, i parlarem dun sol cos i
no de dos.
La identitat de cada cosa estar determinada per les seves relacions amb el temps i
lespai en els quals comena a existir.
Per tant, el que fa que un sser sigui un individu diferent dun altre (principi dindividuaci)
s lexistncia mateixa, que determina un sser duna certa manera en un temps i en un
espai determinats. En el cas dels cossos orgnics, la persistncia unida de les parts
constitutives.
En el cas dels humans, considera que podem parlar del mateix home qual hi ha
continutat corporal. Tenim daquesta manera un criteri empric didentitat.
Siguin quins siguin els canvis psicolgics que es produeixin, considerem que s el mateix
home si la seva existncia corporal continua.
En canvi, si prenem com a nic criteri que lnima sigui la mateixa, sen segueixen
conseqncies poc lgiques.
Per exemple, en la creena en la reencarnaci, X que va viure a Grcia i Y que va viure a
lpoca medieval, es poden considerar els mateixos? Resultaria una mica estrany.
Tamb ens podrem preguntar en qu consisteix la identitat personal quan hi ha

continutat corporal. Qu vol dir persona?
Per Locke, el que constitueix la identitat personal s la conscincia, que s inseparable del
pensament. La identitat duna persona abraa tot el que la conscincia pot estendre
retrospectivament cap a accions i pensaments. (II, 27, 11)
Per aix, si en dos moments distints tingussim dues conscincies distintes entre s,
haurem de parlar de dues identitats.
19
(Llibre II, 27)

El Cas Tirrell: Un assassinat i un problema filosfic.
En la tradici que prov dAristtil el jo s substancial i Descartes lidentifica amb jo
penso, amb la conscincia. Locke, per, es fa una pregunta complicada: Qu passaria si
no hi ha conscincia o si la idea de conscincia no fos clara i distinta?
Si mhe quedat sense memria, llavors no puc saber que el jo de fa deu anys i el jo dara
mateix sn el mateix. Si pateixo somnambulisme el meu jo nocturn no s el meu jo dirn.
Simplement no hi ha substncia.
La identitat personal no s una substncia i no pertany ni a lnima ni al cos, sin a la
CONSCINCIA.
La conscincia s evident per si mateixa (s impossible que alg percebidiu Locke
sense que percebi que percep) per alhora depn de lexperincia (memria). No puc
accedir al jo sense accedir a les meves experincies per aix mateix sempre s un afer
privat: cadasc t la seva prpia consciencia en tant que cadasc t les seves prpies
experincies (records).
Per a Locke sn clares dues coses:
1.- La conscincia s un producte de lexperincia.
2.- La conscincia fa al subjecte.
La persona s un si mateix (self) que resta ella mateixa (same) malgrat els diversos canvis
en particular espacio-temporals que puguin afectar-lo.
Per aquesta continutat que caracteritza la persona depn de la percepci que en t el
subjecte. Segons Locke la identitat posseeix la seva base en la memria.
En el cas d Albert Tirrell no hi havia memria (els somnmbuls no recorden el que han fet)
i, per tant, no sel podia condemnar en justcia.
Alguns conceptes:
IDEES: Sn el contingut de lenteniment hum. Tot el que s objecte de lenteniment
hum quan pensem sn idees (per tant, una imatge, una percepci, una
representaci tamb sn idees). En sntesi, les idees tenen un contingut intencional.
Locke fa un s molt ampli del mot idea; el que li interessa bsicament s explicar
com arriben les idees a la ment i com la ment les elabora.
IDEES SIMPLES: Les que la ment no pot descompondre en altres ms senzilles, les
dades primries de la nostra experincia.
20
IDEES SIMPLES DE SENSACI: Les que provenen dels sentits externs, sense barreja.
IDEES SIMPLES DE REFLEXI: Les que t la ment quan s conscient de si mateixa,
dels seus propis procediments.
IDEES COMPLEXES: Lactivitat de la ment consisteix en el procs de transformaci de
les idees simples en idees complexes. Sn producte dels processos dabstracci i de
combinaci que realitza la ment quan opera sobre idees simples. En Locke el
coneixement implica relacions i les relacions sn obra de la ment que les construeix
a partir didees simples.
MODES: Idees complexes que es refereixen a coses que no subsisteixen en eles
mateixes sin en altres (triangle, gratitud).
SUBSTNCIES: Idees complexes que es prenen per representar coses particulars que
subsisteixen en si mateixes (taula, prssec). Malgrat que a la ment li costa imaginar
lexistncia didees sense un substrat que les faci subsistir com a tals, la substncia
com a tal s desconeguda per la ment.
RELACIONS: Idees complexes que neixen de comparar una idea amb una altra
(anterioritat, posterioritat, causalitat...).
2.4
El llenguatge.
Abans docupar-se del coneixement al Llibre IV, decideix ocupar-se del llenguatge perqu
les idees i els mots estan ntimament relacionats, i el nostre coneixement sintegra amb
proposicions.
Locke comena el Llibre III que Du va fer lsser hum un sser sociable per naturalesa.
En aquest context, el llenguatge est destinat a ser el gran instrument i el vincle com de
la societat.
El llenguatge es composa de paraules, i les paraules sn signes de les idees.
Hi ha diferncia entre les idees, que sn signes de coses, i les paraules.
Les idees que representen coses sn signes naturals.
En canvi, les paraules sn signes convencionals.
Aix, mentre que la idea home s la mateixa per a un angls o un francs, el signe varia
(man o homme).
Per tant, el pensament s diferent de ls de paraules i que la possibilitat dexpressar un
mateix pensament amb diferents llenges ns una prova.
21
Locke reconeix que per tal que les paraules fossin tils per a la comunicaci, caldria que qui
escolta tingus la mateixa idea que el que parla quan senten les paraules. I aix no succeeix
sempre.
Per exemple, no s clar qu significa per tothom el mot assass.
Aquesta imperfecci del llenguatge s difcil devitar.
Els termes de carcter general sn necessaris, perqu un llenguatge format noms per
noms propis no podria ser recordat i no serviria per a la comunicaci.
Per, la qesti s com arribem a posseir-los, ja que totes les coses que existeixen sn
particulars (nominalisme).
Locke afirma que les paraules adquireixen carcter universal fent-se signes didees
universals, i es formen per abstracci.
Daqu es dedueix que la universalitat i la generalitat no sn atributs de les coses, les quals
sn totes particulars i individuals, sin de les idees i les paraules.
Aix, doncs, la pretensi de la metafsica tradicional que les idees universals o abstractes
ens oferien el coneixement de "lessncia" de les coses, queda totalment desautoritzada.
Coneixem exclusivament "lessncia nominal", ja que "el nostre intent de distingir les
substancies en espcies por mitj de noms no es funda de cap manera sobre les seves
essncies reals" (III, 6).
(Llibre III)
2.4.
El Coneixement.
a.
Lanlisi del coneixement.
El Llibre IV de lAssaig comena amb una afirmaci clarament representacionista: Si

considerem que la ment en tots els seus pensaments i raonaments no t altre objecte
immediat que les seves prpies idees, el que nicament contempla o pot contemplar, s
evident que el nostre coneixement est dirigit nicament a les mateixes idees. (IV, 1, 1)
I a continuaci afirma que el coneixement consisteix exclusivament en la percepci de la
connexi i acord o descord de les nostres idees.
Per exemple, quan comproven que la suma dels angles dun triangle equival a dos angles
rectes, percebem una connexi necessria entre idees, i per tant podem dir que sabem que
la suma dels angles dun triangle equivalen a dos angles rectes.
22
Qu vol dir acord o desacord didees?

- La forma bsica dacord o desacord s el que Locke anomena identitat o diversitat. La
ment, per exemple, coneix de manera immediata i infallible que les idees de blanc i rod
(desprs de rebre-les de lexperincia sensible) sn les que sn i no les altres idees que
anomenem vermell i quadrat.
- La segona forma s la que Locke anomena relativa o relacional. Pensa en la percepci de
relacions entre idees, que poden ser relacions dacord o desacord. Les proposicions
matemtiques proporcionen lexemple principal.
- En tercer lloc hi ha lacord o desacord de coexistncia. Fa referncia a una substncia
particular de la qual podem dir que s irrompible. Aquestes dues idees coexisteixen com
una idea complexa.
- Finalment hi ha un acord o desacord dexistncia real. Per exemple, Du existeix. Quan
diem aix, diu, sabem que la idea de Du est dacord o correspon a un ser realment
existent.
En general, doncs, per Locke conixer consisteix a percebre lacord o el desacord entre
idees o de les idees amb les coses.
(Llibre IV, 1)
b.
Els graus del coneixement.
En aquest punt es mostra racionalista, destacant la intuci i la demostraci, que

caracteritzen el coneixement matemtic, encara que no es donin noms en ell, a banda del
coneixement que anomena coneixement sensorial. Igual que Descartes, pren com a
model del coneixement les matemtiques.
El primer grau de coneixement s el coneixement intutiu.
Si reflexionem sobre els nostres modes de pensar, veurem que algunes vegades la ment
percep lacord o el desacord de dues idees immediatament a partir de les mateixes, sense
intervenci de cap altra; a aix, penso que ho podem anomenar coneixement intutiu.
Aix, la ment percep per intuci que blanc no s negre i que tres sn ms que dos. Aquest
gnere de coneixement s el ms clar i segur de la ment humana. No planteja dubtes i,
daquesta intuci en depn tota la certesa i evidncia del nostre coneixement. (IV, 2, 1)
El segon grau de coneixement s el coneixement demostratiu, en el qual la ment no
percep de manera immediata lacord o el desacord didees, sin que necessita de la
intervenci daltres idees per poder-ho fer. Locke es refereix sobretot al raonament
matemtic.
No tenim, afirma, cap coneixement intutiu immediat que els tres angles dun triangle sn
iguals a dos rectes; necessitem la intervenci didees amb les quals lacord queda
demostrat.
23
Aquest tipus de coneixement no t la claredat i la facilitat de la intuci. Per desprs de

cada pas demostratiu es dna la certesa intutiva.
Per Locke, qualsevol altra cosa diferent del coneixement intutiu o demostratiu no s
coneixement, sin fe o opini, almenys pel que fa a les veritats generals.
Tanmateix, existeix un coneixement sensible de lexistncia individual.
Es poden expressar dubtes sobre si existeixen ssers que es corresponguin a les nostres
idees, per amb tot, en aquest terreny penso que comptem amb una evidncia que ens
colloca ms enll del dubte.
Quan un home veu el sol durant en dia la seva percepci s diferent de la que t en pensar
en el sol de nit, i hi ha una diferncia inequvoca entre olorar el perfum duna rosa i
recordar-lo. Encara que es digui que tot pot ser un somni, sha dadmetre que hi ha una
gran diferncia somiar que et cremes i cremar-te realment.
Text: ATENA, 198-199
(Llibre IV, 2)
(Textos PAU: Llibre IV, 2, 14 Sobre el coneixement sensible)
c.
Labast i la realitat del coneixement hum.
Hi ha, doncs, tres graus de coneixement. Per, quin s el seu abast?

Examina les diferents formes de coneixement:
El primer lloc, el nostre coneixement didentitat i diversitat sestn tan lluny com les
nostres idees; no podem tenir una idea sense percebre de manera intutiva que s ella
mateixa i que s diferent de qualsevol altra,
Per, aquest no s el cas del nostre coneixement de coexistncia, en el qual el seu abast s
molt limitat, encara que la major part del coneixement de substncies sigui daquest tipus.
La nostra idea dun tipus particular de substncies no s ms que una collecci didees
simples que coexisteixen juntes. Per exemple, la nostra idea dor s la dun cos dun cert
pes, groc, malleable, etc. Per, el que percebem s una coexistncia o conjunci fctica
didees simples; no percebem cap connexi necessria entre elles.
Per tant, com que el coneixement de coexistncia est basat noms en lexperincia i s
un coneixement de fet, no podem demostrar proposicions de la cincia natural. No
podem assolir veritats generals sobre els cossos.
24
Pel que fa al tercer tipus de coneixement, el coneixement relacional, s difcil determinar

fins a on pot estendres.
Locke pensa, sobretot, en les matemtiques. Per, tamb en ltica que tamb es podria
convertir en una cincia demostrativa.
Finalment, hi ha el coneixement de lexistncia real de les coses. La seva posici s la
segent:
Tenim un coneixement intutiu de la nostra prpia existncia, i un coneixement
demostratiu que existeix Du; de lexistncia de les altres coses noms en tenim un
coneixement sensible, que no va ms enll dels objectes que estan presents en els nostres
sentits
(Llibre IV, 3)
Locke examina com s possible que afirmem que podem conixer que les coses existeixen,
si lobjecte immediat del coneixement s una idea? Com pot la ment, si no percep altres
coses que les idees, saber que hi ha conformitat amb les coses?
- Les matemtiques pures constitueixen un saber formal: formulen proposicions sobre les
propietats de les idees. I sn veritat encara que no hi hagi cap objecte real que shi
correspongui. Que els angles dun triangle sumen dos rectes s veritat encara que no
existeixi cap triangle.
- Igual que les matemtiques, la veritat i certesa dels arguments morals no depenen de les
vides dels homes i de lexistncia en el mn de les virtuts de les quals socupen. Encara
que ning compleixi les virtuts aix no les fa menys vertaderes.
- La situaci canvia quan ens referim a les idees simples, ja que aquestes no sn
elaborades per la ment, sin que shi imposen. Daqu que han de ser fruit de coses que
operen sobre la ment, i han de posseir conformitat amb les coses.
Per, com sabem que hi ha aquesta conformitat? Locke no ho explica. Es limita a afirmar
que hi ha aquesta conformitat de les idees simples amb les coses reals.
- I les idees complexes? Aquesta pregunta afecta les nostres idees de substncies. Pel que
fa a les altres idees complexes, com que les elabora la ment, no es proposen ser cpia de
res, el problema de si es corresponen a alguna cosa no existeix. Ens poden proporcionar un
coneixement real, com el de les matemtiques, encara que no hi hagi res que shi
correspongui.
- Per, les idees de substncies es refereixen a arquetips externs a nosaltres; s a dir, sn
pensades com si corresponguessin a alguna realitat externa. Com ho podem saber? La
resposta de Locke s que les nostres idees complexes de substncies es composen didees
simples que hem trobat coexistint en una substncia i formar daquesta manera idees
25
abstractes de substncies. Per qu el que ha estat unit una vegada en la naturalesa pot ser
unit una altra vegada. (ATENA, 207-208)
Evidentment, si les qualitats sn simples idees i si noms coneixem de forma immediata
idees, no podem mai comparar les colleccions de qualitats que hi ha a la nostra ment amb
els feixos de qualitats de fora de la mateixa. Locke no sap resoldre aquesta dificultat.
Locke admet que no podem percebre connexions necessries entre aquestes qualitats.
Daqu que el nostre coneixement, encara que real, no sestengui ms enll de lexperincia
real que hgim tingut, i que si expressem aquest coneixement en forma de proposicions
generals o universals, no podem pretendre daquestes alguna cosa ms que una veritat
simplement probable.
(Llibre IV, 4)
(Textos PAU: Llibre IV, 4, 1-12)
d.
El coneixement de lexistncia de Du.
Per Locke, podem tenir un coneixement demostratiu de lexistncia de Du. Amb aix vol
dir que podem deduir la seva existncia dalguna part del nostre coneixement intutiu.
- La veritat intutiva que pren com a punt de partida s el coneixement que tenim de la
nostra prpia existncia. Per el coneixement de la prpia existncia individual no prova
per si mateix lexistncia de Du; necessitem altres veritats tamb conegudes per la
intuci.
- La primera s la proposici segons la qual del no-res no en pot sorgir res real. Jo s que
no existeixo des de leternitat, sin que he tingut un principi. I el que t un principi no pot
haver estat produt per si mateix. Hi ha dhaver, doncs, alguna cosa que ha dexistir des de
leternitat, un sser que existeix des de sempre i que mha produt a mi.
Apareix el problema sobre quina s la naturalesa daquest sser? Com que lhome s
causat per aquest sser, ha dhaver pres les seves qualitats. Per aix es pot dir que, a banda
de ser etern, s poders, intelligent i dotat de coneixement. I a aquest sser lanomenem
Du.
(Llibre IV, 10)
e.
El coneixement daltres coses.
Coneixem la prpia existncia intutivament i lexistncia de Du demostrativament.

Noms podem tenir coneixement de lexistncia de qualsevol altra cosa per mitj de la
sensaci.
Noms conec del mn exterior all del qual en tinc sensaci aqu i ara.
26
(Llibre IV, 11)

A banda de lacord que proporciona la sensaci, la ment t el que Locke anomena una altra
facultat: el judici, que consisteix en unir o separar les idees una de laltra en la ment quan
no es percep el seu acord o desacord duna manera certa, sin que solament se suposa....
Aix, doncs, el judici tracta sobre la probabilitat i produeix lopini.
Hi ha dos tipus de fonts de probabilitat:
1) quan alguna cosa s conforme a la prpia experincia;
2) quan una proposici es basa en testimonis dignes de confiana.
Locke divideix en dues classes les proposicions que acceptem induts per la probabilitat:
1) Les proposicions que es refereixen a qestions de fet que estan subjectes a lobservaci
i poden ser objecte de testimoni hum (per exemple, al Pirineu va gelar aquest darrer
hivern);
2) les proposicions relatives de temes que no poden ser objecte de testimoni hum perqu
no sn aptes per ser sotmeses a investigaci emprica (per exemple, lexistncia dngels o
que lescalfor sigui una violenta agitaci de partcules imperceptibles de la matria que
sencn).
En ambds casos obtenim el fonament de la probabilitat per analogia (comparaci entre
cossos o efectes dels cossos).
Per tant, les proposicions de les cincies naturals poden ser ms o menys probables.
Aquesta idea est relacionada amb la convicci que coneixem noms essncies nominals
de les coses i no les seves essncies reals.
(Llibre IV, 14-16
27
Resum de la Teoria del coneixement de Locke:

Noci de
coneixement
Classes o
graus de
coneixement
El coneixement consisteix exclusivament en la percepci de la

connexi i acord o descord de les nostres idees.
Coneixement Intutiu: grau de

certesa ms gran. Cincia
estricta.
Coneixement demostratiu:
grau de certesa no tan gran
com lanterior. Certesa.
Coneixement sensitiu: una
mica ms que probabilitats. No
coneixem la naturalesa de les
coses fsiques, la seva essncia
real, amb totes les seves
connexions.
Classes dacord o connexi:

De la Identitat o diversitat: blanc s blanc i no
s vermell. s impossible que una mateixa
cosa sigui i no sigui alhora.
Segons la relaci entre idees. mbits de les
matemtiques i de la moral.
De la coexistncia o connexi necessria de
les idees en un mateix subjecte: les
substncies, colleccions didees simples.
De lexistncia real: el coneixement intutiu de
la prpia existncia; coneixement demostratiu
de lexistncia de Du; coneixement sensitiu
de les coses corpries.
Acord percebut immediatament

com a evident. Com lexistncia
del propi jo
Acord percebut a travs dun
raonament, com lexistncia de
Du o els raonaments matemtics
i morals
Acord percebut sobre lexistncia
de coses finites, mentre en tenim
percepci. Permet distingir somni
de realitat.
Abast:
Certesa intutiva: veritat.
Certesa demostrativa
Coneixement de qestions de fet,
de les substncies: impossibilitat
de veritats generals.
Certesa del Jo i de Du. De les
coses corpries, noms certesa
del que percebem: certesa de les
idees simples; de les idees
complexes, noms probabilitat.
28
LA TEORIA TICA DE LOCKE

Les nostres idees morals es deriven de lexperincia, en el sentit que hem dacabar en
idees simples, el que vol dir que, en darrer terme, els elements dels quals estan
composades han de derivar-se de la sensaci o de la reflexi.
Locke no pensava que el seu punt de vista empirista no s un obstacle per al
reconeixement dels principis morals que coneixem amb certesa, ja que un cop obtingudes
les nostres idees podem examinar-les i comparar-les i descobrir entre elles relacions
dacord i desacord.
Si se sost que dir la veritat s moralment bo, les idees de dir la veritat i de la bondat moral
shan de poder derivar, en darrer terme, de lexperincia; per la relaci afirmada entre
aquestes idees segueix essent la mateixa encara que moltes persones diguin mentides.
Podem afirmar que Locke proposa un ideal tic racionalista, perqu afirma que la
moralitat s tan susceptible de demostraci com les matemtiques.
La nostra idea de justcia es deriva en darrer terme de lexperincia, en el sentit que els
elements dels quals est composada depenen daquesta darrera; per no hi ha cap entitat
que es pugui anomenar justcia. Per aix la veritat de les seves idees es pot establir igual
que les matemtiques.
Locke diu que les idees morals sn arquetips. Amb aix vol dir que, per exemple, la idea
de justcia s ella mateixa un patr per mitj del qual distingim entre accions justes o
injustes.
Proposa Locke una visi relativista, de manera que les regles morals varien duna societat a
una altra?
Proposa una visi escptica, en el sentit que no estem obligats a seguir cap regla si no
volem?
Res ms lluny de la realitat.
Locke definia el b i el mal per referncia, respectivament, al plaer i al dolor. s bo el que
augmenta el plaer en la ment o en el cos, i dolent el que causa, incrementa o disminueix el
plaer.
Tanmateix, el b moral s la conformitat de les nostres accions voluntries amb una
determinada llei, per la qual el b (s a dir, el plaer) augmenta per a nosaltres, dacord
amb la voluntat del legislador; i el mal moral consisteix en el desacord de les nostres
accions voluntries amb una determinada llei, pel qual el mal (el dolor) cau sobre nosaltres.
Aix, doncs, el b i el mal morals no sn el plaer i el dolor, sin la conformitat de les nostres
accions voluntries amb la llei recolzada en sancions. s a dir, la conformitat i el premi no
sn el mateix.
29
Locke distingeix tres tipus de lleis:

- La llei divina: les accions poden ser dacatament o de transgressi. s el criteri darrer per
establir si les accions voluntries sn morals o no ho sn. Aquesta es pot conixer tant per
revelaci com a travs de la ra.
- La llei civil: les accions poden ser innocents o criminals.
- La llei de lopini o reputaci: les accions poden ser virtuoses o de vici.
(Assaig, II i IV, 20, 28)

LA TEORIA POLTICA DE LOCKE
En el prefaci dels Tractats sobre el govern civil, Locke expressa lesperana que el que ha
escrit sigui suficient per a assentar fermament el tron del nostre gran restaurador, el
nostre actual rei Guillem i legitimar el seu ttol amb el consentiment del poble.
Alhora, el seu pensament s lexpressi sistematitzada del pensament liberal de lpoca, i
no un simple pamflet whig.
En el primer Tractat i en el captol I del Segon Tractat, Locke rebat la teoria del dret div
dels reis exposada per Sir Robert Filmer.
- Considera que no hi ha cap evidncia que Adam posses una autoritat real recolzada per
Du.
- I si lhagus tingut no hi hauria cap evidncia que els seus hereus la tinguessin.
- Si lhaguessin tingut, el dret de successi a la mateixa no estaria determinat.
- I fins i tot, si hi hagus un ordre de successi recolzat en la voluntat de Du, qualsevol
coneixement daquest ordre de successi hauria mort fa molt de temps.
- Per tant, s impossible que els governants actuals treguin profit o obtinguin la menor
ombra dautoritat dall que alguns consideren la font de tot poder: el domini privat i la
jurisdicci paterna dAdam. (T, 1, 1)
Per Locke, la posici principal de Filmer s que els homes no sn lliures per naturalesa,
per la qual cosa es justifica una monarquia absoluta.
Per, no poden buscar la justificaci dAdam, per tal devitar la justificaci basada en la
llei del ms fort. Locke rebutja aquesta tesi defensant, en el Segon tractat, que les homes
sn lliures i iguals en lestat de naturalesa.
Per tant, Locke es proposa exposar un altre origen del govern alternatiu al de Hobbes, que
es basava en la guerra de tots contra tots en estat de naturalesa i en la llei del ms fort.
(ATENA, 209-210)
30
2.5.
El poder poltic.
Per a aquest propsit comena exposant qu entn per poder poltic:

Entenc, doncs, per poder poltic, el dret de dictar lleis, incloent-hi la pena de mort i,
consegentment, totes les penes inferiors, per a la regulaci i salvaguarda de la propietat, i
a emprar la fora de la comunitat en lexecuci de tals lleis i en la defensa de lEstat contra
agressions forasteres, i tot aix nicament en pro del b pblic. (T, 1, 3)
(ATENA, 210)
I aquest poder sha de distingir del que t un pare sobre un fill, del de lamo sobre el criat,
del marit sobre la muller.
(Text PAU: Tractat, cap. 1)
2.6.
Lestat de naturalesa.
Locke, per poder entendre correctament el poder poltic i saber-ne el seu origen,
considera, seguint la teoria de Hobbes, lestat de naturalesa; s a dir, lestat en qu es
troben els homes naturalment.
En estat de naturalesa els homes sn lliures de fer el que vulguin i de disposar de les seves
propietats i de les persones que creguin convenient, dins dels lmits de la llei natural.
Alhora, es tracta dun estat digualtat, on ning t ms poder que els altres, ja que tots els
homes han nascut igual, amb els mateixos avantatges naturals i amb ls de les mateixes
facultats.
Text: ATENA, 211, 4
Locke aclareix que, encara que lestat de naturalesa sigui un estat de llibertat, no significa
que cada home tingui el dret de fer el que vulgui (no s un estat de llicncia). Lestat de
naturalesa t una llei natural que el governa i obliga tothom.
Aquesta llei natural es pot descobrir a travs de la ra, la qual ensenya que, essent tots
iguals i independents, ning no ha datemptar contra la vida, la salut, la llibertat ni les
possessions dun altre (T, 2, 6). I aix perqu hem estat creats per un nic Du creador,
som els seus servents; per aix, ning no es pot atribuir el dret de considerar un altres el
seu subordinat.
Per aix, cadasc t dret a defensar-se i, tamb a protegir la resta de la humanitat, i, si no
s per fer justcia a un malfactor, no podr arrabassar ni danyar la vida ni res dall que
tendeix a la protecci de la vida, la llibertat, la salut, els membres o els bns dun altre. (T,
2, 6)
31
s a dir, tothom t dret a castigar els transgressors de la llei natural, perqu en estat de
naturalesa regeix la igualtat i tothom ha de tenir dret a fer el que calgui en pro del
compliment daquesta llei.
Text: ATENA, 212, 6
Daquesta manera , en lestat de natura, uns homes poden adquirir poder sobre uns altres,
per mai un poder absolut o arbitrari sobre un criminal, sin per infringir-li un cstig
proporcional a la seva infracci, s dir, en la mesura necessria per a la reparaci (T, 2, 8)
Aix, el cstig noms es justifica per la reparaci o repressi duna malifeta, ja que
linfractor en transgredir la llei natural actua contra la ra i la igualtat, i esdev perills per
a la humanitat.
Infringir la llei natural s una agressi contra la pau i la seguretat.
I el cstig pot anar des de la mort de lhomicida un assassinat s com haver declarat la
guerra a tot el gnere hum- fins al poder de castigar les infraccions ms petites de la llei
natural.
Alhora, aquesta llei ha de servir com a criteri de justcia per a les lleis positives de cada
Estat, ja que es basa en la ra i s intelligible per qualsevol hum.
(T, 2, 10-12)
Objeccions:
a)
Contra la idea que tothom t poder executiu en lestat de natura: no s raonable
que cadasc sigui jutge de la seva prpia causa, ja que els far parcials envers els familiars i
amics, i massa durs degut al seu afany de venjana.
Aquesta objecci tamb val per un monarca absolut.
Text: ATENA, 216-217, 13
Soluci: instaurar un govern civil.
(T, 2, 13)
b)
Lestat de natura no ha existit mai: Locke respon que existeix a tot arreu fins i tot
on governen reis i prnceps independents, perqu noms es pot posar fi a lestat de natura
si el pacte s nicament el mutu i com assentiment dentrar en una comunitat i de
formar un sol cos poltic. (T, 2, 14)
Text: ATENA, 217-218, 15
(Text PAU: T, Cap. 2 De lestat de natura)
32
2.7.
De lestat de guerra.
Locke defineix aquest estat de guerra com un estat denemistat i de destrucci;

consegentment, qui declari, de paraula o dobra, qualsevol intenci (...) contra la vida
dun altre home, es posar en estat de guerra amb aquell contra el qual hagi declarat tal
intenci. (T, 3, 16)
Aquell que pretengui sotmetre alg al seu poder absolut sense el seu consentiment entra
en estat de guerra, i aquest alg t dret a defensar-se. Perqu va en contra del dret de
llibertat que tot home t, ja que el convertiria en esclau, cosa que aniria contra la seva
seguretat.
Text: ATENA, 220, 18
En el cas dun lladre, Locke defensa el dret a matar-lo en el moment que es produeix
lagressi, ja que aquest no dna temps de recrrer a un jutge. s com si ens trobssim en
un estat de natura.
Lobjectiu final s protegir i indemnitzar linnocent amb una aplicaci imparcial de la llei
damunt de tots aquells que hi estan subjectes.
Daquest objectiu en sorgeix la ra principal per a laparici de la societat i els homes
abandonin lestat de natura. En aquesta societat, hi hauria un poder i autoritat terrenals
que resoldria les reclamacions i eviti la continuaci de lestat de guerra.
(Text PAU: Tractat, 3, 16-21)
Locke, al creure en una llei moral natural que obliga en conscincia independentment de
lEstat i de la seva legislaci, creia tamb en lexistncia de drets naturals i deures:
- dret (i deure) a la prpia conservaci i a defensar la seva vida.
- dret a la llibertat. Hi ha tamb, per suposat, deures que sn correlatius.
- no t dret a sucidar-se ni a sotmetres a lesclavitud en el sentit ms ampli de donar a un
altre el poder de disposar dell com vulgui.
(T, captol 4)
33
2.8.
El dret de la propietat privada.
El dret natural al qual Locke dedica ms atenci s al dret de propietat.

Com que lhome, des del seu naixement, t dret a la seva conservaci, t dret a les coses
que li sn necessries per a aquest fi. Du don als homes la terra i tot el que hi ha en ella
per a la seva supervivncia i benestar.
Per, Du no ha dividit en parts aquesta terra i les coses que hi ha en ella. Aleshores, com
es pot justificar la propietat privada?
Du ha donat als homes la ra per fer s de la terra de la manera ms convenient per a la
vida. Per aix hi ha dhaver algun mitj dapropiaci per fer-ne s de la manera ms til i
beneficiosa.
Mentre que la terra i els animals i plantes sn comunes a tots els homes, cada home s
propietari de la seva persona, i ning fora dell no hi tindr cap dret. El treball sobre el seu
cos i les seves mans sn propietat seva; aleshores, el resultat daquest treball sobre la terra
passa a ser propietat seva. I aix exclou els altres homes del dret a posseir-la. (T, 5, 27)
Ara b, aquesta apropiaci t uns lmits. Noms es pot apropiar el que es fruit del seu
treball i en gaudeix. La resta queda fora daquest dret natural.
s com si digus que noms tenem dret a apropiar-nos del que necessitvem.
La Terra sadquireix de la mateixa manera: s de qui la llaura, sembra, cultiva, i de la qual
nutilitza el producte. En treballar-la, la separa de la propietat comunal.
(T, 5, 32-34)
Posa com a exemple les terres dAmrica abans de la colonitzaci.
Locke descriu el procs que va portar a la situaci actual pel que fa a la propietat:
- al comenament els homes sacontentaren amb all que la natura els oferia
espontniament (eren caadors i recollectors) i a tenir petites propietats;
- seguidament, on la terra escassej, diferents comunitats establiren lmits dels seus
territoris i regularen la propietat dels individus; a travs de pactes sestabliren les fronteres
dels Estats. I encara quedaven terres comunals.
(T, 5, 45)
- ls del diner permet mantenir i engrandir les propietats dels homes. I el valor que t
prov nicament del consentiment o acord que estableixen els homes entre si. I aquest
acord legitim el dret dels homes a posseir ms del que necessitaven, sense perjudicar
ning.
(T, 5, 46-50)
34
2.9.
El poder paternal. Sobre la igualtat i la llibertat.
Locke recorda al comenament del captol VI que ha defensat que tots els homes sn
iguals i lliures per natura.
Ara b, tamb aclareix que no es refereix a qualsevol mena digualtat ni llibertat. s a dir,
ledat, el mrit, els talents, produeixen desigualtat; tamb els deures per naixement o
determinats acords o aliances poden produir desigualtat.
(T, 6, 54)
Els infants no posseeixen aquesta igualtat i llibertat dentrada, encara que hi sn
predisposats. I els pares tenen lobligaci de procurar-los-hi protecci, alimentaci i
educaci. Aix ho estableix la llei de la ra.
Per aix, conclou que la finalitat de la llei no s la dabolir ni restringir la llibertat, sin de
preservar-la i eixamplar-la.
(T, 6, 57)
Locke defensa que el poder sobre els fills no pot ser mai absolut ni arbitrari, i que el tenen
tant el pare com la mare. A ms, si algun dels progenitors desatn el seu deure de protegir
i educar els seus fills, perd el poder que t sobre ells.
A ms, el poder paternal i el poder poltic estan separats, i descansen sobre uns fonaments
diferents i van dirigits a uns fins tamb distints.
Locke creu que existeix el dret natural dheretar la propietat.
- Per una banda, un home t el poder de cedir els seus bns a qui li plagui.
- Per laltra, cal que les propietats dun pare les heretin els fills en determinades
proporcions, segons la llei i el costum de cada pas. (T, 6, 72-73)
2.10.
Sobre la societat civil o poltica.
Segons Locke, Du cre lhome de manera que es va veure emps a viure en societat: li
imposa obligacions, necessitats i convenincies prou fortes per a inclinar-lo a viure en
societat, i a la vegada el dot denteniment i de llengua per a gaudir-ne i perpetuar-la.
(Recorda Aristtil)
La primera societat fou el matrimoni i la famlia.
La famlia es constitueix per mitj dun pacte voluntari entre un home i una dona; i
consisteix en una comuni i uns de drets recprocs encaminats al seu fi principal: la
procreaci i la continuaci de lespcie. (T, 7, 78-81)
La famlia i la societat civil sn diferents:
35
o
La famlia, com a forma primria de societat, s natural en lsser hum; la societat
civil ho s en el sentit que satisf necessitats humanes que en estat de naturalesa no es
podrien satisfer.
o
La famlia existeix tamb en estat de naturalesa juntament amb els seus fins: la
procreaci i perpetuaci de lespcie. La societat civil tindr com a finalitat protegir els
drets dels homes.
Desprs la comunitat damos i servents.

Pel que fa a la societat amo-servent, aquesta tamb prov dun contracte que t una
durada limitada. Locke, per, accepta lesclavitud daquells homes que han perdut la seva
llibertat desprs duna guerra justa.
(T, 7, 85)
Locke considera que lnica societat justificable s aquella que els homes renuncien
lliurement al poder natural de defensar la propietat privada i de castigar els delictes, i el
deixen en mans de la comunitat en tots els casos que li permetin de cercar protecci en la
llei establerta.
LEstat, doncs, adquireix el poder destablir els tipus de cstigs que corresponen als
diferents delictes (s a dir, el poder de dictar lleis) i el de castigar (el poder de la guerra i la
pau). I aquest s lorigen del poder legislatiu i executiu de la societat civil.
(T, 7, 88)
Segons Locke, el fi principal que mou els homes a unir-se en comunitats econmiques i a
sotmetres a un govern s la conservaci de la seva propietat individual, entesa aquesta
en un sentit ampli: la seva vida, llibertat i patrimoni.
2.11.
Sobre linici de les societats poltiques.
Locke comena el captol VIII del Segon Tractat afirmant que els homes sn lliures i iguals
per naturalesa, i que noms pot ser privat daquesta condici si es desprn de la seva
llibertat voluntriament (pacte).
Desprs daquest acord, les persones que lhan acceptat passen tot seguit a constituir
un sol cos poltic, on la majoria s qui t dret dactuar i de decidir damunt la resta. (T, 8,
95)
I aix perqu la comunitat ha de poder actuar com un sol cos i que tothom es regeixi
segons les mateixes lleis positives.
Per tant, el pacte que funda la societat civil es basa en una renncia a la prpia llibertat i
al comproms de sotmetres a la voluntat de la majoria.
36
(Tractat, 8, 95-99)
Locke, un cop ha establert les condicions del pacte social, examina dues objeccions a
aquesta teoria:
a)
La primera objectaria a aquesta teoria del pacte social no es correspon a cap
exemple histric en qu els homes independents hagin constitut el govern daquesta
manera.
Locke respon:
- Dels homes que vivien en estat de natura no nhi ha dades, igual que de moltes altres
coses.
- A ms, rares vegades un poble desenvolupa una tradici i lescriu abans de la seva
constituci.
- Posa els exemples de la constituci de Mil o Vencia, i de les tribus indgenes dAmrica,
entre daltres.
Text: ATENA, 234-235, 112

(Tractat, 8, 100-112)
b)
La segona objecci es fa contra el principi de les societats poltiques i diu que, com
que tots els homes han nascut sota una mena o altra de govern, s impossible que ning
pugui ser mai lliure i unir-se amb altres per formar un nou govern de forma legtima. La
dificultat prov del mateix fet que un pare no pot obligar el seu fill a haver dacceptar, per
exemple, el que ell disposa en herncia.
- Per, a la histria hi ha alguns exemples que diversos homes fundaren altres comunitats,
que sanaren multiplicant mentre hi havia espai suficient, fins que les ms fortes engoliren
les ms petites i febles. Tot aix va en contra de la idea de la sobirania paternal.
- A ms, noms hi hauria hagut una monarquia universal si els homes no haguessin tingut
la llibertat de separar-se de la seva famlia i del seu govern.
- A ms, un fill s lliure de decidir a quin govern se sotmetr quan sigui major dedat, ja que
el naixement no lobliga. Ara b, si vol conservar les propietats que el seu pare li deixa en
herncia, shaur de sotmetre al govern de la societat on es troben les propietats.
Per resoldre aquesta objecci, Locke recorre a la distinci entre consentiment explcit i
consentiment tcit.
- El primer es dna quan el consentiment s directe.
- El segon, en canvi, s dna quan un home hereta una determinada propietat dacord amb
les lleis dun Estat, i gaudeix dels privilegis de ciutad, ha de suposar-se que dna el seu
consentiment tcit al fet de ser membre daquesta societat; seria una contradicci
pretendre ser ciutad i alhora defensar que hom es troba en estat de naturalesa.
37
En altres paraules, quan un home es beneficia dels drets i privilegis de ciutad, ha de

suposar-se que ha acceptat voluntriament, encara que sigui de forma tcita, els deures
dun ciutad del seu Estat. I aix no li impedeix marxar del seu Estat renunciant als seus
drets de ciutad daquells Estat.
Text: ATENA, 239-240, 120
(T, 8, 113-122)
(Text PAU: Segon Tractat, captol VIII)
2.12.
Sobre la finalitat de la societat civil i el govern.
En el captol IX Locke es pregunta pels objectius del pacte: Per qu els homes renuncien a la
seva llibertat i se sotmeten a un altre poder?
Per aix, la finalitat principal dunir-se formant comunitats i assignant-se a un govern, s la
custdia de les seves propietats.
En lestat de natura, aquesta protecci es fa difcil:
- Hi manca una llei establerta per com acord que serveixi de patr per determinar all que
s bo i el que s dolent, i que serveixi per resoldre conflictes.
- Hi manca un jutge imparcial i reconegut.
- Hi manca un poder per recolzar la sentncia del jutge i per executar-la degudament.
Per tant, degut a la situaci precria de lestat de natura, lhome sencamina rpidament a
la societat, renuncia a part de la seva llibertat, a aquella que fa referncia al seu poder
legislatiu i al poder executiu.
- El poder legislatiu es refereix al poder de fer el que cregui convenient per a protegir-se i
protegir els altres, dins dels lmits de la llei natural.
- El poder executiu fa referncia al poder de castigar els crims comesos contra la llei
natural.
Ara b, la cessi del poder legislatiu a la societat no pot ser completa, sin que sha de
limitar al que sigui necessari pel al b com.
(T, 9)
2.13.
Les formes de govern.
Locke distingeix les segents formes de govern:
38
- La democrcia perfecta: La majoria exerceix el poder de promulgar lleis i dexecutar-les a

travs de funcionaris nomenats per ella mateixa.
- L oligarquia: El poder de legislar recau en una minoria selecta.
- La monarquia: El poder de legislar recau en un sol home.
Aquestes formes de govern es poden combinar i formar-ne daltres. Per, la forma de
govern depn don es trobi el poder legislatiu, que s el poder suprem.
No sha de confondre forma de govern i Estat. Aquest darrer es refereix a la comunitat
independent que t un govern.
(T, captol X)
2.14.
Els poders de lEstat.
Lobjectiu de seguretat i pau en la societat saconsegueix amb les lleis. I la primera llei
positiva fonamental s la que estableix el poder legislatiu.
s el poder suprem de lEstat. Per t uns lmits.
- No s un poder ni absolut ni arbitrari.
- Est limitat per la mesura del b pblic de la societat.
- La seva finalitat no s altra que la protecci; per aix no t cap dret a destruir, esclavitzar
o empobrir, deliberadament, els seus sbdits.
- Ha de legislar lleis justes i fixes, i aplicar-les imparcialment.
- No pot prendre a ning cap part de la seva propietat sense el seu consentiment. Aix no
vol dir que els ciutadans no hagin de contribuir amb impostos al manteniment de lEstat.
- El poder legislatiu no pot transferir la facultat de promulgar lleis a ning altre, perqu es
tracta dun poder delegat del poble.
- El poder legislatiu no ha de ser, necessriament, permanent. Noms cal que existeixi
mentre tingui tasques a fer.
(T, captol XI)
El poder executiu s el govern que s qui sencarrega de lexecuci de les lleis, les quals
necessiten una observana perptua. Aquest poder exerceix a linterior de la societat. Per
aix, el poder legislatiu i lexecutiu sn dos poders separats.
Un tercer tipus de poder s el poder federatiu que socupa de la seguretat i dels interessos
de la societat a lexterior. El poder executiu i federatiu difcilment es poden posar en mans
separades.
(T, captol XII)
Pel que fa a la subordinaci dels poders, Locke defensa que el poder suprem el det la
comunitat, sempre i quan shagi constitut alguna forma de govern. Per aix, el poder
suprem s el legislatiu. I els altres poders en deriven.
39
Locke destacava que era ms desitjable que els poders estiguessin separats. Per exemple,
no desitjava de cap manera que les persones de legislaven les lleis tamb les executessin,
perqu podrien eximir-se elles mateixes del seu compliment, o adaptar les lleis als seus
interessos particulars.
(T, captol XIII, XIV)
Al captol XVIII es refereix a la tirania com lexercici del poder al marge de qualsevol dret,
cosa que ning no pot fer lcitament. (T, 18, 199) I aix, perqu no exerceix el poder pel b
com, sin pel seu propi inters particular. Per aix, quan el poder lexerceix un tir s
legtima la resistncia.
(T, captols XV, XVI, XVIII)
2.15.
Sobre la dissoluci del govern.
En el captol XIX del Segon Tractat reflexiona sobre quan es pot dissoldre un govern. Abans,
per, distingeix entre la dissoluci de la societat i la dissoluci del govern.
Un govern es pot dissoldre sense que es dissolgui la societat; en canvi, quan es dissol una
societat, es dissol el govern.
La manera habitual de dissoldre una societat s per una invasi i conquesta de lEstat per
part duna fora estrangera. En aquesta situaci, cadasc retorna a lestat de naturalesa.
(T, 19, 211)
Els governs tamb poden ser dissolts des de dins en els segents casos:
- Per una modificaci del poder legislatiu. Si legisla alg no autoritzat es trenca el pacte
social i en fa un mal s; aleshores, el poble no estar obligat a obeir-lo.
Per exemple:
a.
Monarquia hereditria: una sola persona posseeix el poder executiu i pot dissoldre
el legislatiu.
b.
Una assemblea constituda per la noblesa hereditria.
c.
Una assemblea de representants elegits pel poble pro tempore (per un temps).
- En fa mal s del poder quan el monarca imposa la seva voluntat de forma arbitrria; quan
el monarca impedeix al legislatiu reunir-se o dactuar lliurement dacord amb la seva
finalitat; quan el poder arbitrari del monarca modifica els electors o els procediments
delecci sense el consentiment i contra els interessos del poble; quan es lliura el poble a
mans dun poder estranger.
40
- Una altra manera de dissoldre un govern s quan aquell qui t el poder executiu suprem
negligeix i abandona la seva funci fins al punt que no s possible de seguir executant les
lleis ja existents.
- Un altra manera de dissoldre el govern es dna quan el legislatiu o el monarca actuen
contrriament a la tasca que els ha estat confiada: quan intenten envair les propietats dels
sbdits, de manera que esdevinguin amos o puguin disposar arbitrriament de les vides, les
llibertats o les fortunes de la poblaci. Quan aix succeeix es posen en estat de guerra
amb el poble, i aquest, a partir daleshores, resta eximit de tota obedincia i pot acollir-se
al refugi com de Du ha ofert a tots els homes contra la fora i la violncia. (T, 19, 222)
(T, 19, 212-222)
Contra lobjecci que el poble s ignorant i que no est mai content, i que, per tant, aquest
no pot ser el fonament del govern, perqu implicaria haver de nomenar un nou poder
legislatiu cada vegada que es consideri perjudicat per lexistent, Locke respon que s tot el
contrari. El poble no abandona antics costums tan fcilment com alg tendeix a suggerir.
(T, 19, 223)
Una altra objecci afirma que, amb aquesta hiptesi, Locke sembra els ferments de la
rebelli freqent. Respon el segent:
- No pas ms que qualsevol altra hiptesi. Sigui quina sigui la justificaci del govern, quan
el poble cau en desgrcia i es troba exposat als excessos dun poder arbitrari, aquest es
rebellar.
- Aquestes revolucions no es produeixen arran del menor senyal de desgovern en els afers
pblics.
- Aquesta doctrina dun poder en mans del poble per a recuperar la seguretat s la millor
defensa contra la rebelli i el mitj ms efica per evitar-la.
(T, 19, 226)
Per Locke, els que sn prpiament rebels sn els governants quan es converteixen en tirans
i actuen de manera contrria als interessos del poble.
(T, 19, 224-229)
Al final del llibre Locke respon una altra pregunta que possiblement se li faria: Qui haur
de jutjar si el monarca o el poder legislatiu actuen contrriament a llur comesa? La seva
resposta s: el jutge ser el poble. Ja que s qui lha elegit.
(T, 19, 240-243)
(Text PAU: Segon Tractat, captol XIX, 211-229)
41
3.
LOCKE CONTRA HOBBES
HOBBES
Conservadorisme
Lobjectiu de lEstat s la seguretat,
perqu lhome s un llop per lhome.
Contractualisme.
Amb el pacte que dna origen a
lEstat, lhome renuncia a la seva
llibertat. Absolutisme poltic
Pessimisme poltic
Lorigen del pacte: la por i la
seguretat.
Necessitat dun prncep amb poder
absolut que faci por.
Societat justa: si dna seguretat,
contra la possibilitat de la guerra de
tots contra tots. Sacrifica la llibertat.
El sbdit ha de seu lleial i obedient. El
poble no t dret a la revoluci.
Absolutisme poltic. El monarca no
comparteix el poder amb ning. Ho
controla tot: religi, exrcit, etc.
LEstat est per sobre de la llei.
Manca de tolerncia: lEstat estableix
les bases de la religi.
LOCKE
Liberalisme
Lobjectiu de lEstat s la protecci de la
llibertat i propietats dels individus (drets
naturals).
Contractualisme.
Amb el pacte que dna origen a lEstat,
lhome no renuncia a la seva llibertat.
Liberalisme poltic.
Optimisme constitucionalista
Origen del pacte: la necessitat de protegir
la propietat privada i el progrs com.
Creu en el poder de la llei ms que en la
fora.
Societat justa: si garanteix i protegeix la
llibertat, la igualtat i la propietat dels
ciutadans (drets naturals). Promou el
progrs.
El poble conserva el dret a rebellar-se.
Divisi de poders: legislatiu, executiu i
federatiu. El poder suprem el det el
legislatiu, poder delegat del poble.
La llei est per sobre de lEstat.
Tolerncia religiosa. Llibertat de
conscincia.
42
Estat de naturalesa
Thomas HOBBES
Els humans sn iguals en
facultats mentals i
corporals.
Cada hum busca la seva
prpia conservaci,
donant lloc a la
competncia i a la
desconfiana.
Abans de la fundaci de
lEstat, impera la llei
natural del ms fort. No es
reconeix ni es respecta cap
dret, perqu tots es
consideren amb dret a tot.
s una situaci de caos
total, de guerra de tots
contra tots, on no hi ha
normes morals.
No es pot jutjar lestat de
naturalesa i la conducta
humana ni com a bona ni
com a dolenta.
La seguretat de lindividu
depn de la fora i lingeni.
Homo homini lupus
John LOCKE
Fins i tot abans dhaverhi Estat, els ssers
humans tenen, de
manera natural, drets:
dret a la vida, a la
llibertat, a la propietat...
Tanmateix, no hi ha
mecanismes per a fer
que es respectin ni per
sancionar els qui els
violen.
En estat de naturalesa
els humans sn lliures i
iguals.
No s un estat de guerra
de tots contra tots,
perqu hi ha una llei
moral que el regula, que
bsicament estableix el
respecte als drets
naturals.
La propietat privada s
un dret natural i el seu
fonament s el treball.
Jean-J. ROUSSEAU
Abans de la
constituci de lEstat,
els ssers humans sn
lliures, iguals i bons.
Sn les societats les
que els corrompen.
Tanmateix, en lEstat
de naturalesa
existeixen dificultats
per a satisfer totes les
necessitats.
La propietat privada
representa la
decadncia de lsser
hum.
43
Lsser hum: lleis naturals
Est dotat de passions que

linclinen tant a la guerra
com a la pau, i de ra.
Afirma lexistncia de lleis
naturals, que produeixen
passions cap a la pau:
a) La busca de la pau
mentre es pugui obtenir.
b) La capacitat de
renunciar als propis drets.
c) El compliment dels
pactes.
La ra estableix que s
ms til obeir-les. Per en
lestat de naturalesa no es
fa
La propietat privada s
un dret natural i el seu
fonament s el treball.
Tamb el dret a la
prpia conservaci, a la
llibertat individual, a la
igualtat
Lsser hum
experimenta tres
sentiments:
a) llibertat: en la
natura no hi ha altres
lmits que els que ell
mateix simposa.
b) Pietat natural:
lhome s un sser
sensible i solidari.
c) Perfeccionament
: la supervivncia el fa
millorar
contnuament.
Problema: com fer
compatibles la
llibertat natural i el
progrs social que
prov daquesta
constant millora.
44
Per garantir aquest

respecte, els individus
cedeixen els seus drets a
un grup de persones (els
governants). Tanmateix,
aquesta cessi s
provisional, ja que pot
ser revocada si els
governants no els
respecten.
La limitaci de la
llibertat noms es pot
basar en el
consentiment.
Per facilitar la
satisfacci de les
necessitats, els
individus sassocien
posant la seva
voluntat al servei de la
voluntat general.
Pel pacte, lhome
accedeix a la llibertat
civil i esdev ciutad.
Estat autoritari.
El poder del sobir s
inalienable: un cop
constitut no es pot
canviar.
El sobir concentra tot el
poder.
El sobir no pot ser
castigat pels seus sbdits.
Democrcia
representativa.
La relaci entre
governants i sbdits s
en forma de mandat:
encrrec duna tasca.
Divisi de poders.
Democrcia directa.
Resultat
Pacte Social
Per garantir un cert ordre i

estabilitat, els individus
cedeixen de manera
incondicional i irrevocable
tots els seus drets a una
sola persona: el sobir.
Dues causes:
a)
Causes remotes:
inseguretat i que la ra
comprn lexistncia de les
lleis naturals.
b)
Causes prximes: el
contracte. Cal un poder
fort i coercitiu que
possibiliti el compliment
de les lleis naturals.
El pacte genera la societat
civil i lEstat. Cada individu
cedeix part de la seva
llibertat i els seus drets a
un sobir.
El contracte s noms
entre els sbdits, i no
entre els sbdits i el
sobir.
Voluntat General
a) Emana de tots
els ciutadans; procs
de lacord unnime en
les regles de joc
democrtiques.
b) Cada ciutad, en
votar, no pensa
noms en el seu
inters particular, sin
en linters general.
45

John Locke

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

John Locke

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Apunts de classe - LEmpirisme i John Locke - Histria de la Filosofia

LEMPIRISME I JOHN LOCKE

CARACTERSTIQUES GENERALS DE LEMPIRISME

L'Empirisme s un moviment filosfic que es desenvolupa a la segona meitat del s. XVII i

Apunts de classe - LEmpirisme i John Locke - Histria de la Filosofia

1.-La negaci de qualsevol mena didees innates:

3.-Cal rebutjar com a illegtim qualsevol contingut de conscincia que no

4.-Negaci de la possibilitat dun coneixement universal i necessari:

LES DEU TESIS CENTRALS DE LEMPIRISME

Consideren que lexperincia s, alhora, la font i el lmit del coneixement.

Es rebutgen les nocions metafsiques de substncia, nima i essncia, (i especficament

Apunts de classe - LEmpirisme i John Locke - Histria de la Filosofia

fonamentades en lexperincia sensible. Per a Locke la substncia existeix per s

Lnic criteri de veritat s la sensibilitat. Noms el que s concret, mesurable, sensible...

La veritat, doncs, no est establerta duna manera indubtable (excepte en

El coneixement que podem tenir s, doncs, una construcci a partir de lexperincia

ANTECEDENTS DE LEMPIRISME: OCCAM

Guillem dOCCAM (aprox.1298-1349) s el principal teric del nominalisme medieval. Era

Apunts de classe - LEmpirisme i John Locke - Histria de la Filosofia

ANTECEDENTS DE LEMPIRISME: BACON

Francis BACON (1561-1626) s un filsof i poltic angls del Renaixement.

Apunts de classe - LEmpirisme i John Locke - Histria de la Filosofia

ANTECEDENTS DE LEMPIRISME: HOBBES

Apunts de classe - LEmpirisme i John Locke - Histria de la Filosofia

Els empiristes es manifesten habitualment per oposici a Descartes, per la petja

Apunts de classe - LEmpirisme i John Locke - Histria de la Filosofia

Apunts de classe - LEmpirisme i John Locke - Histria de la Filosofia

1.BIOGRAFIA JOHN LOCKE

Apunts de classe - LEmpirisme i John Locke - Histria de la Filosofia

LASSAIG SOBRE LENTENIMENT HUM.

Al comenament de lAssaig, a lEpstola al lector, afirma que considerava necessari

Apunts de classe - LEmpirisme i John Locke - Histria de la Filosofia

Crtica a la teoria de les idees innates.

Apunts de classe - LEmpirisme i John Locke - Histria de la Filosofia

Origen i classificaci de les idees.

El principi empirista. Les idees en general.

Apunts de classe - LEmpirisme i John Locke - Histria de la Filosofia

Apunts de classe - LEmpirisme i John Locke - Histria de la Filosofia

Apunts de classe - LEmpirisme i John Locke - Histria de la Filosofia

Qualitats primries i qualitats secundries.

Apunts de classe - LEmpirisme i John Locke - Histria de la Filosofia

Text: ATENA, 194, frag. 23

(Text PAU: Llibre II, Captol 8, 1-26)

Apunts de classe - LEmpirisme i John Locke - Histria de la Filosofia

Les podem conixer

Les idees de modes.

Modes compostos (o mixtos)

Apunts de classe - LEmpirisme i John Locke - Histria de la Filosofia

Hi ha tres maneres darribar a tenir idees complexes de modes mixtes.

Les idees de substncia.

Hi ha agrupacions o feixos de qualitats o didees, i en no poder imaginar de quina manera

Apunts de classe - LEmpirisme i John Locke - Histria de la Filosofia

Apunts de classe - LEmpirisme i John Locke - Histria de la Filosofia

(Llibre II, 25-26)

Tamb ens podrem preguntar en qu consisteix la identitat personal quan hi ha

Apunts de classe - LEmpirisme i John Locke - Histria de la Filosofia

(Llibre II, 27)

Apunts de classe - LEmpirisme i John Locke - Histria de la Filosofia

Apunts de classe - LEmpirisme i John Locke - Histria de la Filosofia

Lanlisi del coneixement.

El Llibre IV de lAssaig comena amb una afirmaci clarament representacionista: Si

Apunts de classe - LEmpirisme i John Locke - Histria de la Filosofia

Qu vol dir acord o desacord didees?