ngels serafins i profetes de Santa Maria dneu

Fitxa tcnica de la pintura mural

Nom:
Absis Santa Maria dneu
Autor:
Cercle del Mestre de Pedret
Dataci:
Finals del segle XI, inicis del segle XII
Classificaci genrica:
Pintura
Material:
Pigments locals a excepci de latzurita segons lactual estat de la qesti- no es troba als
Pirineus.
Tcnica:
buon fresco amb acabats a sec (segons linforme de conservaci del 1994)
Dimensions:
700 x 410 x 201cm. (segons MNAC)
764 x 440 x 217 (segons linforme de conservaci del 1989)
Tema:
Religi
Conjunt / procedncia:
Decoraci de l'absis principal. Procedeix de l'esglsia de Santa Maria d'neu (la Guingueta
d'neu, Pallars Sobir).
Forma dingrs:
Adquisici de la Junta de Museus a la campanya de 1919-1923
Nmero dinventari:
015874-000


Ledifici
Lesglsia, histricament la ms important den les Valls dneu, pertany al Municipi de La
Guingueta dneu, a Escalarre, dins de la Comarca del Pallars Sobir. La seva dataci s del segle
XI, posteriorment modificada al segle XVI, el conjunt pertany al Bisbat dUrgell.
Les qestions que afecten a lestudi de les primeres manifestacions duna pintura darrel
cristiana a Catalunya dissenyen un mapa apassionant per que ens obliga a tenir en compte els
seus molt aspectes dabast desconegut. Les pintures lleidatanes pertanyents als territoris de la
Catalunya Vella no escapen al problema general que planteja aquest enfocament sobre tot all
que, en la realitat, ha desaparegut completament. En aquest sentit, cal remarcar que, abans del
segle XI, s insuficient el que sabem sobre les manifestacions pictriques que, pel fet dassumir i
reflectir algunes de les creences cristianes, classifiquem com una manifestacions dun primer art
cristi.
Lesglsia de Santa Maria dneu no ha estat el temple duna parrquia. No va establir-se
en un poblat ni va generar un nucli urb al seu voltant. Per consegent, no tingu mai exigncies
de pastoral duna feligresia, sin que fou el centre de ladministraci religiosa de la vall dneu.1
En lestat actual de conservaci, lesglsia de Santa Maria dneu s un edifici
profundament transformat, en el qual divergeix substancialment del seu projecte inicial. Avui dia
s una edificaci duna sola nau, capada a llevant per un absis semicircular, molt ms estret que
el cos del temple, precedit dun ample arc triomfal. La nau s dividida en sis trams per cinc grans
arcs diafragmtics de perfil apuntat que sostenen una coberta de fusta a doble vessant. Entre els
espais dels arcs hom ha situat capelles als costats de tramuntana i de migjorn.
Originriament, aquest edifici devia haver estat de planta basilical de tres naus. De
ledificaci primitiva encara sen pot observar el presbiteri central, el qual era acompanyat per
sengles absis al nord i al sud. Daquestes construccions actualment noms en resta el profund
tram presbiteral que obria labsis nord i larrencada exterior del meridional, en qu, fins i tot, es
conserva una lesena.
Hom pensa que part dell permetre actual de lesglsia tamb correspon a lobra original.
Al mur interior septentrional shan conservat quatre pilastres, de les quals sn esglaonades, que
no corresponen amb cap element arquitectnic actual i que, de ben segur, devien suportar la
coberta original del temple. Tamb es conserven restes duna porta paredada al mur meridional,
que degu correspondre a lobra primitiva. Tres finestres de doble esquitxada, integrades en el
parament de lesglsia i conservades respectivament dues al mur nord i laltra al mur sud, reforcen
la idea que el permetre actual de lesglsia s loriginal. Malgrat tot, no es pot concloure, sense
una excavaci arqueolgica, si aquesta intervenci supos una alteraci de la longitud de lesglsia
o, per contra, noms en signific una modificaci.
Aquesta prospecci arqueolgica hauria de permetre poder discernir quina era la
planimetria original de Santa Maria dneu i saber si hi havia edificis adjacents que complissin
alguna funci respecte de lesglsia.
El parament s format per carreuons molt irregulars i cdols, igualats per morter de cal
que intenta donar unitat al conjunt. Les faanes sn nues dornamentaci, a excepci de labsis,
decorat per la tpica successi darquets cecs entre lesenes, amb ritme de dos. Un fragment de
banda llombarda, en els vestigis de labsis sud, permet suposar que els absis laterals tamb tenien
aquest tipus de decoraci.
Actualment la porta sobre al mur de ponent i correspon al perode de modificaci de
lesglsia en poca moderna, tal com tamb ho deuen sser els dos campanarets despadanya
sobreposats que coronen aquesta faana.

1.

M. PAGS i PARETAS. Sobre pintura romnica catalana. 2005, p.41


Per les restes conservades hom pot concloure que Santa Maria dneu fou una
construcci basilical de tres naus erigida al segle XI seguint el corrent artstics llombards i que fou
profusament transformada en el decurs del segle XVI, moment en qu se li don laspecte actual.
Es t noticia que, fins lany 1936, aquesta esglsia conservava una talla romnica de la
Mare de Du, la qual tenia la particularitat de tenir el Nen Jess dempeus sobre el genoll de
Maria. Aquesta pea desaparegu durant la Guerra Civil juntament amb dos retaules gtics. No
fou fins lany 1943 que, per voluntat popular, sen feu una rplica que actualment presideix laltar.
Aix mateix, tamb es conserva, dpoca romnica, una pica beneitera de temtica
cristolgica enriquida amb un repertori zoomrfic.
El Conjunt pictric
Segons Enric Granell i Antoni Ramon, la primera notcia de lexistncia de pintures a
lesglsia prov de les notes de viatge de Llus Domnech i Montaner, del 1904, fins fa poc
indites2. Larquitecte en fa una breu descripci i un esquema, per, a excepci potser del seraf i
de les finestres, no ho devia fer a la vista de les pintures o no hauria coms els errors en qu
incorre, com ara incloure-hi una figura que no ha existit mai. Aix fa que el seu esbs no es pugui
prendre, doncs, com una font fidedigna, com si que ho s, en canvi, la cpia al tremp que pocs
anys desprs, el 1909, per encrrec de la Junta de Museus de Barcelona de lany anterior, fu el
pintor Joan Vallhonrat, i que el 1911, juntament amb lestudi dels frescos publicaria Josep Pijoan
en els famosos fascicles de Les pintures murals catalanes de lInstitut dEstudis Catalans3. Quan les
pintures murals romniques del Pirineu comenaven a desaparixer, les de Santa Maria dneu,
com les altres que aleshores es coneixien i encara no havien estat espoliades, foren adquirides per
la Junta de Museus de Barcelona, en la campanya de salvament de 1919 a 1923 4 . El seu
arrencament del mur el realitz entre mar i abril de 1921 Franco Steffanoni, restaurador de
lescola de Brgam, que abans de la primera guerra mundial havia treballat en arrencament de
frescos al nord dItlia. El 4 de maig, Emili Gandia, conservador del museu, port les pintures
dneu a Barcelona, on Steffanoni proced al seu trasps a llen. Com totes les altres adquirides
en aquesta campanya de salvament, les dneu sexposaren, per primera vegada, al pblic a les
sales del museu a partir de 1924.
El 1999 el Consell Comarcal del Pallars Sobir fu installar in situ una cpia de les
pintures.
De les pintures murals que decoraven lesglsia de Santa Maria dneu originriament,
noms shan conservat aquelles que omplien lespai absidal, les quals, actualment, es troben
ubicades al Museu Nacional dArt de Catalunya, catalogades amb el nmero dinventari 15874.
Respecte a la seva disposici, segons lhistoriador de lart Joan Sureda, en el mn
romnic, el suport tectnic de la pintura mural no sols queda determinat per la seva materialitat,
sin per la valoraci litrgica i simblica de lmbit espacial i, en particular, per la component
hodologica del mateix. La capalera, per tant, s converteix en el nucli dordenaci del programa
iconogrfic, i aquest emplaament presenta escasses possibilitats de variaci.
En ideal que reflecteixi la disposici ms com en les esglsies catalanes, el presbiteri
sestructura segons dues zones: larc triomfal i labsis prpiament. Labsis mostra tres nivells
arquitectnics i decoratius clarament diferenciats: el superior, lintermig i linferior, que es
corresponen, en la seqncia alto romnica, amb la simbologia de lo celestial , de la transici
dall hum o temporal, respectivament.

2.

E. GRANELL, A. RAMON. Llus Domenech i Montaner. Viatges per larquitectura romnica, 2006, p. 159-161
J. PIJOAN, De com es varen descobrir i publicar les pintures murals catalanes a Gaseta de les arts, 1924, p. 56.
4. M. PAGS i PARETAS. La pintura mural romnica de les Valls dneu. 2008, p.50
3.


El nivell superior, el quart desfera en aquest cas, est dedicat a la Maiestas Mariae que en el
tardorromnic substitueix a la representaci de Crist.
A la zona intermitja, que es correspon amb la alineaci amb les finestres, es disposa, quasi
sempre el collegi apostlic, amb la inclusi, aquest no es el cas, de la Verge o dalgun sant patr.
Lltima zona es decora generalment amb representacions ornamentals que imiten motius florals
o animalstics per concloure amb uns cortinatges com a remei compositiu5.
Presideix el lloc dhonor la figura de la Maiestas Mariae, encara que el seu estat de
conservaci sigui tan precari que no permeti fer-ne una observaci acurada. Aquest fet no priva,
emper, dendevinar que la verge Maria i el Nen estan disposats hierticament, en posici frontal,
damunt leix de simetria vertical, a linterior duna mndorla de perfil apuntat ornada amb una
sanefa amb decoraci que imita els treballs de pedreria. La indumentria que resta visible de
Maria permet contemplar que vestia una tnica de color vermells, on uns traos ms gruixuts
simulen els plecs del vestit i donen un major volum a les robes; i un mantell de color blau intens
que li cobreix el cap. Els peus reposen separats i frontalment damunt dun suppedaneum i es
resguarden amb un calat ornat amb pedreria. La figura del Nen ha desaparegut gaireb
completament. No obstant, s visible part de la m dreta de linfant, qui aixeca dos dits en senyal
de benedicci.
Dels trets fisonmics de la figura principal ben poca cosa se nha conservat. Noms es
pot veure una part de laurola circular, la qual passa per damunt de lametlla mstica.
A banda i banda del tema central, collocats verticalment dins lespai compositiu, hi ha
figurats dos arcngels dempeus amb unes frondoses ales obertes dirigides cap a terra. El de
lesquerra, identificat com a sant Miquel, vesteix una tnica talar de color blau fosc i un loros
vermells que suposem creuat sobre el pit i del que noms veiem la seva caiguda sobre el bra de
larcngel. Aquest sost un rotuli on pot llegir-se la inscripci [PE]TICIVS. Aixeca, amb laltra m,
el labarum o estendard imperial de Constant. En oposici hi ha els vestigis del seu homleg sant
Gabriel, daquesta figura noms podem veure la part inferior de la tnica i part del loros, tamb en
vermell.
Completa aquesta escenografia central el tema iconogrfic de lAdoraci dels Reis Mags.
De les tres figures que conformen aquesta unitat iconogrfica noms es conserva de manera
ntegra la del rei Melcior -identificat per la inscripci MELHIOR i situat a lextrem inferior de la
mndorla, a la dreta de la Verge. Melcior -que depassa els lmits de la conca absidal i recolza una
de les seves extremitats sobre la finestra nord del mur presbiteral-, s representat en actitud de
respecte vers la Verge i el Nen, fent una lleugera genuflexi i oferint al nounat un present: un plat
amb monedes dor. Melcior duu un barret troncocnic i vesteix una tnica curta lligada a la
cintura i que deixa al descobert les cames, cobertes per unes calces llargues cenyides fins als peus.
Per sobre, llueix una voluminosa capa lligada sobre lespatlla i decorada a les parts baixes amb
pedreria. De les figures de Gaspar i Baltasar ha desaparegut, en la prctica totalitat, noms resta la
part baixa del cos de les figures que representen Gaspar i Baltasar els quals, en no conservar cap
inscripci, no poden ser diferenciats-, situats al costat oposat a Melcior, a lesquerra de la Verge.
Com ell, el Mag situat ms a lextrem de la volta al costat de larcngel Gabriel- tamb depassa
els lmits del quart desfera i recolza un peu sobre la finestra sud.
La part encara visible daquests personatges permet constatar que han estat representats
amb la mateixa indumentria que Melcior i els suposem, per tant, lluint tamb un barret
troncocnic. Sn visibles tamb les restes del present que ofereix el Mag situat ms a tocar de la
mndorla: un plat amb el que, pel seu color vermells, podria ser mirra. El perfil del rostre,
allargat, s emmarcat pels cabells, la barba i el bigoti blanquins. Lexpressivitat ladquireix amb
uns ulls grans i oberts que dirigeix vers la figura de Maria i el Nen.

5 J. SUREDA. La pintura romnica a Catalunya, 1981, p. 41-42.


En el registre dessota la conca absidal hom pot contemplar entre les obertures de les
finestres, profusament decorades amb un element vegetal, un serafins es tracta de dues figures
angliques amb cap antropomorf, nimbades i amb sis ales: quatre de color verd i blanc, cobertes
amb uns ulls heterotpics que sn presents tamb als palmells de les mans; i dues obertes i amb
el plomatge vermell i blanc. Sn representats frontalment i hiertica, i tots dos apropen unes
tenalles amb brases ardents als llavis de dos profetes situats als extrems, segons lepisodi bblic de
la vocaci dIsaes (Is 6, 1-7). La inscripci que els acompanya, el triple sanctus (SCS SCS SCS), sha
relacionat tradicionalment amb el cant trisagi -aix s, lhimne en qu es repeteix tres vegades la
paraula sant- cosa que, juntament amb lallusi a lepisodi de la purificaci dels llavis, ha fet que
majoritriament sels identifiqui com a serafins, si b altres autors han considerat que, per la seva
morfologia, som davant duna sntesi de dues tipologies angliques: querubins i serafins
(DURLIAT 1973, p. 8; ANGHEBEN 2008, p. 59-60).
Del seraf (amb Elies): la inscripci es conserva totalment, per ha perdut part de les ales
laterals i la zona dels peus. Del seraf (amb Isaes): la inscripci es conserva parcialment el sanctus
central sha esborrat gaireb per complet- i ha perdut part de les ales laterals i la zona dels peus.
Daquestes figuracions angliques cal destacar-ne les aureoles circulars que donen marc a
un rostre de perfil allargat i a uns cabells pentinats amb clenxa al mig i recollits darrere el coll.
Ambds ngels presenten, de manera estereotipada, els trets fisonmics. Entre les ales hi veiem
una part del bra, amb les mans obertes i dirigides cap avall.
Sota daquestes figuracions i disposats simtricament hi ha els dos personatges, Elies i
Isaes, el primer identificat per la inscripci que lacompanya ELIA-, el profeta s representat com
un home dedat avanada, nimbat, amb cabells blancs recollits amb una trena darrera del clatell i
barba tamb blanca. Vesteix una tnica vermella i un mantell blau, i s representat en actitud de
reverncia respecte lngel. En el cas dIsaes, noms es conserva la primera lletra de la inscripci
que identifica aquest personatge, si b per lescena en qu apareix lepisodi bblic de la
purificaci dels llavis- ha estat identificat com el profeta. s representat com un home madur,
nimbat, amb els cabells recollits amb una trena darrera del clatell i barbat. Com Elies, vesteix una
tnica vermella i un mantell blau, i s representat en actitud de reverncia respecte lngel.
Situades sobre leix de simetria vertical, shan representat quatre rodes giravoltants i
ardents, que poden alludir a diversos episodis bblics, dentre els quals la historiografia ha
destacat la visi dEzequiel o el carro de foc dElies.
Tanquen la composici en els extrems tres figures dretes. Desquerra a dreta, pot
observar-se, a nivell de la finestra del nord, la figura dun sacerdot, un home jove, tonsurat i
imberbe. Vesteix una tnica blanca i ocre coberta per una casulla blava que lidentifica com a
sacerdot o prevere. Amb la m esquerra, velada, ofereix un llibre tancat, mentre que mostra la
m dreta aixecada a lalada del pit i amb el palmell obert en fora. Avui la inscripci que
acompanyava aquesta figura i que permetria la seva identificaci sha perdut totalment. No
obstant, les fotografies ms antigues permeten intuir la presncia de quatre lletres (A?AS) que
formarien part duna inscripci situada sobre la m esquerra de la figura i que no sha pogut
desxifrar.
Tamb es pot apreciar la figura dun home madur, tonsurat i amb barba. Vesteix una
dalmtica en color blanc que lidentifica com a diaca. Amb la m esquerra ofereix un llibre tancat
mentre que mostra la m dreta aixecada a lalada del pit i amb el palmell obert en fora.
Lacompanya la inscripci ACV D NADV disposada en dues lnies i que, fins al moment, no ha
pogut ser desxifrada. Per finalitzar amb els personatges que hi apareixen, sha identificat, grcies a
la inscripci [S]ANCTVS [RAF]AEL avui molt malmesa- larcngel s. Rafel vesteix tnica vermella i
mantell groc. Mostra la m dret aixecada a lalada del pit i amb el palmell obert en fora, mentre
que amb la m esquerra sost una vara, potser lespasa del missatger de Du (ADELL, DOMNEC
1993, p. 246).


Angels serfins i els profetes a Santa Maria dneu
La representaci absidal de la Catalunya nord i dels Pirineus com a herncia del mn
rom, recorria a la teofania amb la presncia de la Maiestas Domini i altres elements de lApocalipsi
com a tema recorrent. La visi de la fi dels temps es contraposava a una visi del Parads
associant-se a altres temes. En aquestes ocasions aquestes teofanies que es generaven, eren sovint
anomenades sinttiques, aplegaven elements de lAntic i del Nou Testament. Aquesta
associaci i en aquesta regi va ser freqent la incorporaci dngels i querubins juntament amb
els arcngels Miquel i Gabriel, intermediaris entre Du i els homes. Es tracta duna iconografia
entesa per lhistoriador Joan Sureda com una materialitzaci de la presncia de Du i dels ngels a
les esglsies, especialment durant lEucaristia. Una percepci que justificaria el refor de lefecte
escnic propi de lacte litrgic i nenfortiria la seva incidncia en la quotidianitat6.
Per aix sorprn trobar elements i intencions semblants en indrets propers a neu com
demostren les pintures de Baiasca, Sant Climent de Tall, Esterri de Card o Sant Toms de
Fluvi. La majoria sn pintures de finals del segle XI i principis del XII a partir de les quals
sestableix una evoluci des de Sant Sern de Baiasca i Santa Maria dneu fins a Santa Maria de
Vals, Sant Climent i Santa Maria de Tall (d aproximadament el 1123, any de la consagraci de
les dues esglsies). Com apunta Sureda, trobem altres exemples ms tardans a Santa Eullia
dEstaon, Sant Pau dEsterri de Cards, Sant Toms de Fluvi i Santa Vilanova de la Muga a
Girona7.
Santa Maria d'neu s un dels conjunts ms representatius no tan sols del cercle de
Pedret, sin de la pintura mural catalana d'poca romnica. La qualitat artstica del seu artfex,
tant del punt de vista tcnic - en el domini del color, el dibuix i la veladura- com de la concepci
formal i iconogrfica, ho demostra. Pel que fa a la composici, per exemple, l'autor recorre sovint
a la asimetria, o representa figures que ultrapassen el seu marc espacial, les mides de les esglsies
que les sustenten fa que les figures siguin ms monumentals. Es poden datar, amb ms o menys
certesa, a partir del 1085, moment de construcci de lesglsia, fins a, molt probablement, els
primers anys del segle XII.
Cal fixar-se per que el que s'hi representa el tema de l'anunci del naixement, amb la
presncia dels profetes, que representen el missatge de la bona nova anunciada per Isaes: "Per
aix, el Senyor mateix us donar un senyal: Quan la jove que est embarassada tindr un fill, li
posar Emmanuel" (Is 7,14), es a dir, de Crist.
A la conca absidal del conjunt, es representa la figura frontal de la Verge en Majestat que
simposa com una atractiva versi de la theotokos, una figura inmensa que plana sobre el presbiteri
i encongeix els tres petits reis que porten presents a lInfant que sost sobre la falda. Als costats
de la Verge hi ha representada l'Adoraci dels Reis Mags amb Melcior a la dreta de la Verge i
Gaspar i Baltasar a l'extrem de la volta, al costat de l'arcngel Gabriel. Als extrems de la conca
apareixen l'arcngel Miquel, a la dreta de la Verge i, a l'esquerra, l'arcngel Gabriel. A l'hemicicle
absidal, a la part inferior de l'eix central hi ha situades les rodes de foc i ambds costats els ngels
serafins, cadascun amb un dels profetes, Isaes i Elies. Als extrems del tambor apareixen, per una
banda, un sacerdot i un diaca (no identificats) i, per l'altre l'arcngel Rafael. Cal remarcar que la
franja que separa els dos registres narratius s molt tnue, i s composta per una franja de petites
ondulacions amb elements flordelisats. Altres elements vegetals decoren l'intrads de les finestres,
amb formes helicodals a les laterals i de filigrana d'inspiraci clssica a la central.
La frmula utilitzada a Santa Maria dneu, representa un trencament total amb
lesquema iconogrfic habitual: una representaci dels profetes sha traslladat aqu al segon
registre de labsis i, en conseqncia, apareixen fora de lentorn immediat de la teofania. Aquesta

6.
7.

SUREDA, J., op. cit., p. 70.

SUREDA, J., op. cit., p. 315-317.


distncia fsica entre la divinitat situada a la conca i els profetes situats al mur presbiteral,
suggereix que existeix, tamb, una distncia jerrquica que no pot ser explicada si no s a partir de
la identificaci del tema concret que es vol representar. En lescena, resolta mitjanant una
estricta simetria compositiva, conflueixen diversos elements propis de la iconografia proftica des
de la seva creaci, per que han estat disposats aqu com un tot que reclama una lectura conjunta.
Aquesta particular disposici, que no troba parallel en la resta dobres coetnies conservades a
lEuropa Occidental, atorga a labsis de Santa Maria dneu un valor dunicum que no permet
discussi.
El terme profeta designa aquell que parla en lloc dun altre i en la bblia en hebreu es
correspon normalment amb la paraula nab, que vol dir cridat o convocat. Aix, en lmbit
estrictament religis, el mot designa aquell home que, a instncies de Du, parla en nom i per
inspiraci divina i nanuncia la seva voluntat mitjanant lemissi duna profecia. La profecia
bblica no pot entendres com el resultat duna consulta feta a la divinitat sin que es tracta dun
missatge pronunciat voluntriament per ella en el que es revela a lelegit el futur o se li encomana
una missi. Reconeguts com a autntics inspirats, els profetes solen rebre el missatge de Du
mitjanant una de les dues formes principals de la revelaci divina: la paraula o la visi.
Segons lhistoriador de lart Andr Grabar, van ser les minucioses descripcions bbliques
daquestes visions dels profetes veterotestamentaris les que van permetre la introducci de la
teofania aix s, la manifestaci sensible de la divinitat- en el repertori iconogrfic paleocristi,
propiciant les primeres representacions entorn lany 4008. Amb loposici davant la possibilitat de
representar pictricament la divinitat manifestada per la Bblia i per la seva exegesi com a
rerefons, la visi de Du es va definir com una vivncia excepcional i, aix entesa, la seva
expressi artstica va haver de fer palesa la forta distncia conceptual i fsica- existent entre all
sobrenatural i all hum.
Levoluci daquesta iconografia suposar que la figuraci del profeta representi un lloc
com en la pintura altmedieval tant a Orient com a Occident, on hi ha apareix en diferents
contextos iconogrfics. Tamb en la pintura mural romnica catalana s important la presncia
del profeta, qui sol ser representat segons una imatge estandarditzada: un home dedat avanada,
amb els cabells llargs i amb barba, representat frontalment i hiertica. s aix com el trobem, per
exemple, als intradossos dels arcs que separen la nau central de la lateral sud de Santa Maria de
Taull o a la paret de larc triomfal de Sant Pere del Burgal.
Un cas diferent en la figuraci del profeta el constitueixen aquelles obres en les que sel
representa immers en la seva visi, s a dir, en aquella vivncia nica que suposa el contacte
directe amb la divinitat. Es tracta dimatges en les que es vol mostrar lexcepcionalitat de
lexperincia visionria, expressada pictricament mitjanant una certa actitud dels profetes i/o
dels altres elements figuratius que lacompanyen. A Catalunya sen conserven dos exemples prou
significatius procedents de les esglsies de Sant Pere del Burgal i Santa Maria dneu.
Les pintures dneu, que es troben fora malmeses, mostren dos nivells de composici
amb sengles narracions. Com ja assenyal Durliat, si b s com iniciar la descripci de l'absis per
les imatges representades a la seva conca, aqu cal fer-ho per la part inferior del tambor. En
aquest punt, i sota la finestra axial de les tres que s'obren a l'hemicicle, hi ha les quatre rodes de
foc del carro de Jahv descrites per Ezequiel (1, 13-21, i 10, 6 i 9). Al seu costat s'erigeixen els
ngels que exerceixen el paper d'anunciadors o missatgers, les seves aparicions sempre estan
lligades a l'anunci d'alguna bona nova9.
El fet que no existeixi una correspondncia total entre el text i la imatge no s, en absolut,

8.
9.

A. GRABAR, Las vas de la creacin en la iconografa cristiana, 2008, p. 110

DURLIAT, M. 1973. Le dcor absidial de Santa Maria dneu, Traza y Baza, 3, p. 7-16.


quelcom inslit en lart romnic, si b les dificultats de comprensi que aix genera es poden
veure accentuades en el cas duna imatge fortament codificada com ho s lescena dels profetes
dneu. Aqu Elies i Isaes han estat representats de manera idntica pel que fa a la postura, el
gest i lactitud, cosa que suggereix la voluntat dexpressar una mateixa idea mitjanant
lequiparaci formal dels personatges. La presncia de les inscripcions que els identifica i
individualitza, no permet acceptar lexplicaci tradicional segons la qual el profeta Elies ha estat
representat aqu per una mera qesti dequilibri compositiu, de manera que la seva presncia no
aporta cap significaci afegida a la temtica que es representa amb Isaes fcilment
recognoscible- i, per extensi, al conjunt de lobra. Contrriament a aquesta idea, cal entendre que
per tal que lequiparaci primer formal i desprs semntica sigui possible, cal la tria prvia dun
episodi concret del relat bblic de cada profeta que, per la coincidncia en el sentit del seu
missatge, permeti una representaci anloga dels seus protagonistes.
Aix entesa, la lectura de lobra pot iniciar-se amb lexamen daquella unitat iconogrfica
que, individualitzada, presenta dentrada menys problemes didentificaci, per correspondres en
gran mesura amb la descripci que aporten les fonts textuals: la figuraci del profeta Isaes. Tal i
com ha reconegut la historiografia des dels seus inicis, la manera en qu es presenta aqu el
profeta remet a lepisodi de la purificaci dels llavis descrita en els versicles 6, 1-7 del seu llibre,
segons la qual el profeta vei:
(...) el Senyor assegut en un tron elevat i excels, amb el rssec del seu mantell que
omplia el santuari. 2-Uns serafins que estaven davant dell tenien cadascun sis
ales;
dues per a cobrir-se la cara, dues per a cobrir-se els peus i dues per a volar. 3I es
cridaven lun a laltre aquestes paraules:
Sant, sant, sant s Jahv-Sabaot, s la seva glria que
omple tota la terra.
4-Aleshores els muntants de les llindes oscillaren per la veu del qui cridava, i el
temple sompl de fum. 5-I vaig dir:
Ai de mi, perqu haig de callar, perqu sc un home de
llavis impurs i visc enmig dun poble de llavis impurs;
perqu els meus ulls han vist el Rei, Jahv-Sabaot!
6-Aleshores vol cap a mi un dels serafins, tenint a la m una brasa que havia pres
amb uns molls de sobre laltar. 7-Em toc la boca i digu:
Quan aix toca els teus llavis, la teva culpa s esborrada
i el teu pecat queda expiat.
A neu, lepisodi ha estat pintat amb la suficient fidelitat com perqu puguin ser recognoscibles
aquells elements fonamentals del relat: en primer lloc, un ngel amb sis ales que, representat a la
vora de laltar, sost amb la m unes pinces que acosta al llavis del profeta; en segon lloc, Isaes
ajagut davant dell, qui accepta aquella acci amb humilitat; i, per ltim, la inscripci
S[AN]C[TV]S, S[AN]C[TV]S, S[AN]C[TV]S que envolta lngel i que esdev una clara allusi
cultual que, com es veur, tindr una forta repercussi en la interpretaci de lobra en clau


litrgica.
Aquest episodi marca linici, en el llibre dIsaes, del que hom anomena relat de la
vocaci del profeta. En lmbit del profetisme bblic, sentn per vocaci el moment en qu el
futur profeta es cridat per Du per tal de transmetre-li la seva missi o funci, de la qual esdev
un pas previ. La narraci daquesta crida que com sha vist justifica letimologia mateixa del
terme profeta-, esdev un aval de lacci proftica en tant que posa de manifest que lactivitat
daquests homes no s altra cosa que lacompliment dun imperatiu div i que, com a tal, ha de ser
acceptat i respectat. Es tracta, en definitiva, de la legitimaci del profeta per difondre la paraula de
Du.
En aquest cas, el serafins mostren tres parells d'ales que illustren la visi d'Isaes: "L'any
que mor el rei Ozies, vaig veure el Senyor assegut en un tron elevat i excels, amb el rssec del
seu mantell que omplia el santuari. Uns serafins que estaven davant d'ell tenien cadascun sis ales;
dues per cobrir-se la cara, dues per cobrir-se els peus i dues per a volar. I es cridaven l'un a l'altre
aquestes paraules. "Sant, sant, sant s Jahv Sabaot (...)" (Is 6, 1-3). Aquestes exclamacions
S[AN]C[TU]S, S[AN]C[TU]S, S[AN]C[TU]S, que apareixen sobre la darrera de les tres franges de
color que divideixen el tambor. Aquesta crida anomenada tamb trisagion, que envolten als ngels,
i que esdevenen una clara allusi cultural amb una forta repercussi en la interpretaci de l'obra
en clau litrgica amb l'equiparaci entre els serafins i el sacerdot en tant que intermediaris entre el
profeta o el fidel respectivament i Du.
Es tracta dun himne anglic que t lorigen en les paraules que Isaes va sentir cantar als
serafins en els instants previs a la seva purificaci: Sant, sant, sant s Jahv-Sabaot, o el que s el
mateix, sant s el Du dels exrcits celestials. s amb aquestes paraules que es convida als fidels a
cantar i a invocar la presncia de Du, que haur de materialitzar-se en les espcies consagrades.
No sn noms els serafins els que invoquen la divinitat en els instants previs a la comuni, sin
que hi participen daquest cant tots els ngels que conformen lexrcit celestial. Sn mencionades
diferents categories angliques (arcngels, virtuts, querubins...) que, de manera conjunta i amb els
fidels cal recordar la importncia de la comunitat en leucaristia- canten a Du per tal que es faci
present, de manera efectiva, en els elements que hauran de convertir-se mitjanant el ritual en el
seu cos i sang.
Seguint la tipologia habitual d'aquests personatges, les ales i les mans dels serafins
presenten ulls, tal i com ho esmenta Ezequiel (10, 12), aquests sn ulls que els permeten mirar
encara que tinguin cobert el rostre, a l'igual que lanyell de Deu, provet de set ulls segons la
descripci clssica de l'apocalipsi.
Un dels serafins, representat a la vora de l'altar, amb gest ritual sost amb la m unes
pinces amb unes brases ardents que, a continuaci, acosta als llavis del profeta Isaes, representat
per un home madur, nimbat, amb els cabells recollits amb una trena darrera del clatell i barbat.
Com a la representaci d'Elies, vesteix una tnica vermella i un mantell blau, tots dos profetes,
agenollats, sn representats amb les mans juntes, el posat ser i la mirada i l'actitud de reverncia
respecte als ngels. El foc pren aqu un doble valor simblic: el de la presncia divina i el de la
seva fora purificadora i de remissi dels pecats.
La insistncia en el foc com a presncia divina i com a agent purificador ho explica el text
d'Isaes: "Aleshores va volar cap a mi un dels serafins, tenint la m una brasa que havia pres amb
uns molls de sobre l'altar. Em toca la boca i digu: "Quan aix toca els teus llavis, la teva culpa s
esborrada i el teu pecat queda expiat" (IS, 6, 6-7). El personatge d'Isaes s'identifica per una
inscripci de la qual noms s'ha conservat la inicial, mentre que l'altre personatge s ms
problemtic. Excepcionalment es tracta d'Elies (Elia), que segons els textos de l'Antic Testament
no vei l'Etern fi a l'hora de pujar al cel, hauria estat ms lgic que el personatge fos Jeremies o
Ezequiel. La presncia d'Elies, segons Durliat, dna una significaci suplementaria de les rodes de
foc i les acosta a aquelles que portaren al cel l'Home de Du: "Mentre ells anaven caminant i

10


parlant, un carro de foc amb cavalls de foc els va separar l'un de l'altre, i Elies se'n puj al cel en la
trobonada" (2R 2, 11-13) i "Llavors s'al el profeta Elies com un foc, i la seva paraula cremava
com una torxa" (Ecli 48, 1-2).
s en aquest darrer sentit, que pot afirmar-se que la conseqncia ltima de lepisodi de la
purificaci dels llavis no s noms la de la possibilitat datendre i acomplir la seva funci
divulgadora de la paraula de Du, sin el perd previ dels seus pecats. La puresa s, en tots els
casos, una condici necessria per tal que el profeta pugui exercir la seva missi.
En aquests textos, es recorda aqu a letimologia mateixa del terme seraf, que vol dir
aquell que crema, en allusi a la seva funci de consumir tot all que impedeix la voluntat de
Du. El Pseudo-Dions Areopagita destaca la seva potncia purificadora lluminosa i
illuminadora i la seva capacitat per eliminar tot el que produeix fosques tenebres (De caelesti
hierarchia, 7).
Analitzant cadascuna de les representacions dels ngels, hi trobem que el 014-I2a1: seraf
(amb Elies): la inscripci es conserva totalment, per ha perdut part de les ales laterals i la zona
dels peus. Daltra banda, el 014-I2a2: seraf (amb Isaes): la inscripci es conserva parcialment el
sanctus central sha esborrat gaireb per complet- i ha perdut part de les ales laterals i la zona dels
peus. En conjunt sn pintures dominades pel dibuix i la lnia, uns colors poc intensos i amb uns
rostres ovals molt ben perfilats, fcilment identificables i de mirada hiertica.
Aquesta particularitat compositiva i estilstica sha atribut al Mestre de Pedret, originari
de la regi de Berga, si b no s una teoria acceptada unnimement. El mestre de Pedret va ser
lautor de les pintures murals executades a linterior de lesglsia de Sant Quirze Pedret, avui
conservades als museus de Solsona i de Barcelona. Entre les argumentacions a favor daquesta
autoria en destaca la recurrncia decorativa en zones absidals dngels per part de l anomenat
cercle de Pedret. Aquesta proposta va ser feta lany 1941 per Ch. R. Post, i ha estat represa per
W. Cook, J. Gudiol i J. Ainaud, entre daltres. Segons la seva teoria exposada, alguns artistes
estrangers, probablement procedents de la Llombardia o zones properes a Mil, devien haver
influt en els artistes autctons. Aquest fet que explicaria latribuci dun bon nombre de conjunts
de lanomenat Mestre de Pedret o -ms ben dit- a un cercle estilstic, com les pintures de Sant
Pere del Burgal, Santa Maria dEsterri dneu, Sant Pere dger (collegiata dun castell
construda al final del segle XI), Sant Vicen de Cardona, Orcau i potser les de Sant Serni de
Baiasca. Tamb satribueix al mateix grup Sant Joan de Treds -al Museu dels Claustres de Nova
York- i labsis principal de Saint-Lizier a Arige. Aquesta teoria justificaria la correlaci de totes
les esglsies de la zona i del perode citades anteriorment.
En conclusi, les diferents hiptesis al voltant de les representacions mostrades a la
pintura romnica catalana, mostren les lectures que Angheben va realitzar en relaci respecte a la
iconografia dels serafins i dels querubins. Lautor es pregunta sobre la particular morfologia duns
ssers que no responen de manera fidel a all descrit a la Bblia: els primers sn descrits, segons
lepisodi de la vocaci dIsaes com uns ngels amb sis ales; mentre que els querubins es
defineixen com a ssers tetramorfs i de quatre ales, segons el llibre des dEzequiel10.
Segons la jerarquia del Pseudo-Dions Areopagita uns i altres sn, juntament amb els
trons, els ms prxims a la divinitat, estan establerts al voltant de Du i tocant immediatament a
Du, caracterstica que permet la seva representaci en lentorn immediat de la teofania: s aix
com els trobem, a tall dexemple, a labsis de Sant Climent de Tall, a Santa Eullia dEstaon, etc.
A Catalunya, querubins i serafins sn representats de forma exacta, obviant les particularitats que
els llibres proftics els atribueixen, i noms poden ser identificats mitjanant les inscripcions que,
en alguns casos, els acompanyen.

10.

A. ANGHEBEN. Thophanies absidales et liturgie eucharistique. Lexemple des peintures romanes de

Catalogne et du nord des Pyrnes comportant un sraphin et un chrubin, Les fonts de la pintura romnica, 2008, p.
57-95

11


Seguint la lnia marcada per Durliat, qui va definir labsis dneu com una sntesi
delements sorgits de diversos llibres proftics, lautor citat ha vist en el ngels dneu la
confluncia de les caracterstiques del serafins i querubins formant un nic sser amb cap
antropomorf i sis ales, quatre de les quals es mostren plenes dulls11. La naturalesa mixta daquests
ngels t com a conseqncia immediata la presncia a lescena de la vocaci dels profetes de
querubins i serafins, fet que suggereix que, com ja van proposar Pijoan i Bousquets, les rodes
representades entre els dos ngels sn la representaci icnica del trons. Es completaria,
daquesta manera, la trada de la primera categoria anglica definida pel Pseudo-Dions. La seva
definici a la Jerarquia com a portadors de Du, justificaria que les rodes estiguin flamejant, en
allusi a la identificaci del foc amb la divinitat explicada ms amunt.

11. A. ANGHEBEN, op. cit. Pag.60

12


Vida del conjunt
a) Descobriment, arrencament i trasllat al Museu dArt de Catalunya
- 1904: Les primeres notcies que ens arriben dels murals de Santa Maria dneu proven de les
notes que Llus Domnech i Montaner va prendre el 1904 en el marc duna expedici cientfica
als Pirineus. El dietari pot consultar-se avui a larxiu del Collegi dArquitectes de Catalunya
(COAC). (Vid. 014-I-D-DOMNECH I MONTANER-01).
- 1909: El pintor Joan Vallhonrat fa una reproducci per encrrec de la Junta de Museus de
Barcelona.
- Mar 1920: Adquisici de la Junta de Museus mitjanant un conveni entre la Junta i el Sr. Ignasi
Pollak. L1 de mar s la data en que se sign el contracte de venda, arrencament i trasllat a
Barcelona de les pintures de Santa Maria dneu, juntament amb altres conjunts.
- 03-04/1921: Les pintures sn arrencades per Franco Steffanoni.
- 04/05/1921: Emili Gandia, conservador del MAC, porta lobra al museu. Steffanoni procedeix
al trasps a tela.
- 06/1924: La presentaci de les sales amb aquestes i altres pintures murals va ser inaugurada al
juny de lany 1924. El 30 dabril del 1926 la Junta va publicar el Catlogo de la seccin de arte
romnico, redactat per Joaquim Folch i Torres, i que cont una referncia a les pintures murals
adquirides en el primer perode.
1931-1933: Trasllat al Palau Nacional de Montjuc, nova seu del Museu dArt de Catalunya.
b) Trasllats durant la Guerra Civil (1936-1939)
El trasllat va requerir que la pintura fos tallada en seccions per tal de facilitar el seu transport.
Segons un informe del 1989 sobre lestat de conservaci dels murals (arxiu MNAC) es van
realitzar diversos talls: un de transversal situat a sota de les finestres i dos ms en la part inferior
de la base; dos talls longitudinals que van de la part inferior de les finestres fins a la base i tres
talls ms que van de la part inferior de les finestres fins al tall que separa la volta absidal.
El trasllat a Olot es duria a terme en les segents etapes:
20/11/1936: Trasllat a Olot de 6 fragments.
23/11/1936: Trasllat a Olot de 3 fragments.
25/11/1936: Trasllat a Olot d1 fragment.
30/11/1936: Trasllat a Olot de 3 fragments.

13


25/05/1938: 5 expedici a Darnius.
25/05/1938: 6 expedici a Darnius (3 fragments).
26/05/1938: 7 expedici a Darnius.
26/05/1938: 8 expedici a Darnius (3 fragments).
27/05/1938: 10 expedici a Darnius.
1939: Retorn a Barcelona. (Nova installaci de les pintures, tornades a muntar entre el 1940 i el
1943).
c) Final de la guerra - actualitat
24/07/1961 10/10/1961: Exposici El arte romnico, organitzada pel Govern espanyol sota els
auspicis del Consell dEuropa, i que t lloc simultniament al llavors Museu dArt de Catalunya i
al Palacio de Gelmrez (Santiago de Compostella).
1962: Declarada monument historicoartstic pel Decret 615/1962 de 15 de mar (BOE
30/03/1962)
1973: Remodelaci de les sales del MNAC.
1994: Intervenci de restauraci (vid. Intervencions i restauracions).
1995: Intervenci de restauraci (vid. Intervencions i restauracions).

Intervencions i restauracions

03-05/1921: arrencament i trasps a tela.

1940: es refora el suport a la zona de la volta absidal amb tires de ferro de 5 cm

cargolades directament sobre lestructura de fusta. (Segons informe del 1989).

1980: massillat i farciment de les esquerdes produdes a causa dun desnivellament del
terreny on es trobava lobra i que va provocar la separaci de labsis de la paret al llarg de
tot el perfil frontal.

1989: inspecci. Linforme detalla lestat de conservaci tant del suport com de la capa
pictrica. Alerta de diversos problemes entre els que destaca la mala adhesi de la pintura
i la tela de trasps a lestructura de fusta que fa de suport i del consegent despreniment
de pintura, lexistncia de taques de pintura a la zona inferior del mig cilindre de labsis, la

14


gran acumulaci de pols en tota la superfcie pictrica i la presncia de xilfags.

1994: inspecci: No hi ha gaires canvis respecte a linforme anterior. Es detecten, no

obstant, moviments a tota lestructura que provoquen noves esquerdes, nous problemes
de prdua dadherncia de les teles de trasps a lestructura del suport, nous
despreniments puntuals de pellcula pictrica, una taca dhumitat en zona neutra amb la
consegent prdua dadherncia al suport i petites taques de pintura localitzada per tota la
superfcie, a ms de pols, brutcia acumulada i presncia de xilfags.

Octubre de 1995: restauraci.

-

Restauren: Nria Pedragosa i Anna Carreras

Diagnstic (a ms del que es diu als informes del 1989 i 1994): principalment
brutcia, pols generalitzada i presncia de xilfags al suport; descohesions i
concrecions a mode desquitxades a la capa pictrica.

Intervenci: Localitzaci, separaci i posterior tractament de la junta de la

semicpula i el semicilindre; adhesions de les teles de trasps que han perdut la
cohesi amb el suport, neteja i consolidaci.

15


Imatges:

Pintures conservades al MNAC

Planimetria Santa Maria dneu

Pintures de labsis de Santa Maria Dneu,

MNAC (MNC Museu Nacional dArt de

Roda de foc i seraf que purifica els llavis del

profeta de Santa Maria dneu, MNAC

Catalunya. Barcelona, 2007.

Fotgrafs: Calveras/Mrida/Sagrist)

(MNC Museu Nacional dArt de Catalunya.

Barcelona, 2007.
Fotgrafs: Calveras/Mrida/Sagrist)

16

Un dels serafins de Santa Maria Dneu,

MNAC (MNC Museu Nacional dArt de

Detall de la purificaci dels llavis del profeta de

Santa Maria dneu, MNAC (MNC Museu

Catalunya. Barcelona, 2007.

Fotgrafs: Calveras/Mrida/Sagrist)

Nacional dArt de Catalunya. Barcelona, 2007.

Fotgrafs: Calveras/Mrida/Sagrist)

17


Bibliografia
Nota: La citaci bibliogrfica sha fet segons el model del document Cites, referncies.... No
obstant, per les cites de llibres que no inclouen cap referncia a la paginaci- sha afegit el
nmero de les pgines concretes on es parla de Santa Maria dneu.
ADELL, J.-A., DOMNEC, I. 1993. Santa Maria dneu, El Pallars, Barcelona:
romnica, XV), Enciclopdia Catalana, p. 241-247.

(Catalunya

AINAUD DE LASARTE, J. 1957. Espaa: pinturas romnicas, New York: (Unesco de arte mundial, 7),
New York Graphic Society, p. 18.
AINAUD DE LASARTE, J. 1962. Pintura romnica catalana, Barcelona: Vergara, p. 26.
AINAUD DE LASARTE, J. 1973. Art romnic. Guia, Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Museu
dArt de Catalunya, p. 83-86.
AINAUD DE LASARTE, J. 1980. Museo de Arte de Catalua: arte romnico, Madrid, Mxico, Buenos
Aires, Caracas: (Grandes pinacotecas. Museos de Espaa, 2), Orgaz, p. 22-23.
AINAUD DE LASARTE, J. 1989. La pintura catalana. La fascinaci del romnic, Genve, Barcelona:
Skira, Carroggio, p. 71-72.
AINAUD DE LASARTE, J. 1993. Les colleccions de pintura romnica del Museu Nacional dArt
de Catalunya, Butllet del Museu Nacional dArt de Catalunya, I, 1, p. 57-70 (en esp. p. 61)
ALCOLEA, S. 1997. Maestro di Pedret, Enciclopedia dellarte medievale, Roma: Instituto della
enciclopedia italiana, p. 106-108.
ALCOLEA, S., SUREDA, J. 1975. El romnic catal. Pintura, Barcelona: Juventud, p. X.
ALCOY, R. 2008. Les primeres expressions pictriques en clau cristiana, estil i discurs, Temps de
forja. Els inicis i lalta edat mitjana. Segles V-XII, Lleida: (Arrels cristianes, vol. I) Pags, Bisbat de
Lleida, p. 379-402.
ANGHEBEN, M. 2008. Thophanies absidales et liturgie eucharistique. Lexemple des peintures
romanes de Catalogne et du nord des Pyrnes comportant un sraphin et un chrubin, Les fonts
de la pintura romnica, Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, p. 57-95.
BARRAL, X. 1979. Liconographie de caractre synthtique et monumental inspir de
lApocalypse dans lart medieval dOccident (Ix-XIII sicles), LApocalypse de Jean: traditions
exgtiques et iconographiques III-XIII sicles, Genve: Droz, p.187-207.
BARRAL, X. 1992. Lexposici de Prefiguraci del MNAC, Prefiguraci del Museu Nacional dArt de
Catalunya, Barcelona: Museu Nacional dArt de Catalunya, Lunwerg, p. 13-117 (en esp. p. 51).
BARRAL, X. 1998. Pintura preromnica i romnica, Pintura antiga i medieval, Barcelona: (Ars
Cataloniae, 8), LIsard, p. 84-135 (en esp. p. 109-110).
CABESTANY, J.-F et al. 2005. Santa Maria dneu, El romnic de la Vall dneu, Barcelona:
Institut dEstudis Catalans, p. 192-204.
CAMPS, J., PAGS, M. 2002. Guia visual art romnic, Barcelona: Museu Nacional dArt de Catalunya,
p. 38-40.
CARBONELL, E. 1974. Lart romnic a Catalunya. Segle XII. De Sant Pere de Roda a Roda dIsvena,
Barcelona: Edicions 62, p.29, 67.

18


CARBONELL, E. 1997. Les arts del romnic, Tresors medievals del Museu Nacional dArt de
Catalunya, Barcelona: Lunwerg, p. 13-367 (en esp. p. 20-23).
CASTIEIRAS, M. 2008. La pintura mural, El romnic a les colleccions del MNAC, Barcelona:
Museu Nacional dArt de Catalunya, p. 21-87 (en esp. p. 66-68).
CASTIEIRAS, M., YLLA-CATAL, G. 2006. Domnech i Montaner i la descoberta del romnic:
idea duna exposici, Llus Domnech i Montaner. Viatges per larquitectura romnica, Barcelona:
COAC, p. 287-303. (en esp. p. 297-298 i 300-301)
DALMASES, N., JOS PITARCH, A. 1986. Els inicis i lart romnic. Segles IX-XII, Barcelona: (Histria
de lart catal, I), Edicions 62, p. 179-180.
DEMUS, O. 1970. La peinture murale romane, Paris: Flammarion, p. 151.
DOMNEC, I. 1994. Santa Maria dneu, Introducci a lestudi de lart romnic catal, Barcelona:
(Catalunya romnica, I), Enciclopdia Catalana, p. 363-364.
DURLIAT, M. 1973. Le dcor absidial de Santa Maria dneu, Traza y Baza, 3, p. 7-16.
DURLIAT, M. 1974a. Liconographie dabside en Catalogne, Les cahiers de Saint Michel de Cuxa, 5,
p. 99-116.
DURLIAT, M. 1974b. Thophanies-visions avec participation de prophtes dans la peinture
romane catalane et toulousaine, Comptes rendus de lAcadmie des Inscriptions & Belles-letres, 4, p. 536464.
FARR, M. C. 1983. El Museu dArt de Catalunya, Barcelona: Edicions 62, p. 30-31.
FOLCH I TORRES, J. 1924. Dades relatives a les esglsies del Pireneu don han sigut arrencades
les pintures murals romniques, Gaseta de les arts, 10, p. 2-3.
FOLCH I TORRES, J. 1926. Museo de la Ciudadela. Catlogo de la seccin de arte romnico, Barcelona:
Thomas, p. 106-109.
FONT, M., MORER, A. 2003. Investigaci de les pintures murals romniques a Catalunya, Llum i
color, Barcelona: Universitat catalana destiu, Institut dEstudis Catalans, p. 113-128.
GUARDIA, M., CAMPS, J., LORS, I. 1993. La descoberta de la pintura romnica: la collecci de
reproduccions del MNAC, Barcelona: Electa, Museu Nacional dArt de Catalunya, p. 60-62.
GUDIOL I CUNILL, J. 1927. La pintura mig-eval catalana. Els primitius. Els pintors: la pintura mural,
Barcelona: S. Barba, p. 371-376.
GUDIOL I RICART, J. 1965. Arte romnico cataln: pinturas murales, Barcelona: Gili, p. 7.
MUOZ MILAN, Margarida. Les pintures murals romniques de labsis de Santa Maria dneu: debats
entorn duna imatge singular. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament dHistria de lArt.
2012.
PAGS, M. 1994. Liconographie de Marie dans la peinture romane catalane, Les cahiers de SaintMichel de Cuxa, 25, 73-78.
PAGS, M. 1999. Lesglsia de Santa Maria dneu i les seves pintures, Lambard. Estudis dart
medieval, XI, p. 65-77.
PAGS, M. 2005. Absis de Santa Maria dneu, Els grans museus de Catalunya, Barcelona:
(Histria de lart catal, X), Edicions 62, p. 20.
PAGS, M. 2008. Les pintures de Santa Maria dneu, La pintura mural romnica de les Valls

19


dneu, Barcelona, Lleida: Publicacions de lAbadia de Montserrat, Consell Cultural de les Valls
dneu, p. 35-61.
PAGS, M. 2010. La representaci dels profetes en la pintura romnica catalana, Miscellnia
litrgica catalana, XVIII, p. 39-69.
PIJOAN, J. 1911. Les pintures murals catalanes. S. Climent de Tahull, Sta. Maria de Tahull, Sta. Maria de
Bohi, Sta. Maria dAneu, S. Pere del Burgal, Barcelona: Institut dEstudis Catalans, p. 37-43.
PIJOAN, J. 1924. De com es varen descobrir i publicar les pintures murals catalanes, Gaseta de les
arts, 11, p. 6.
PIJOAN, J., GUDIOL I RICART, J. 1948. Les pintures murals romniques de Catalunya, Barcelona:
(Monumenta cataloniae, IV), Alpha, p. 144-145.
PLADEVALL, A. 1984. neu, Gran geografia comarcal de Catalunya, Barcelona: Enciclopedia
Catalana, p. 114-116.
SUREDA, J. 1981. La pintura romnica a Catalunya, Madrid: Alianza, p. 281-282.
SUREDA, J. 1985. La Edad Media: romnico, gtico. Barcelona: (Historia Universal del Arte, 4),
Planeta, p. 156-158, 176.

20