ELS CONNECTORS TEXTUALS

Els connectors i/o marcadors textuals

manifesten una relaci semntica distribuble
en quatre significats generals: addici,
disjunci, contrast i conseqncia.
1. Additius: indiquen, diversament, suma
dinformaci en el discurs.
Addici i ampliaci: i, a ms, en efecte,
efectivament, certament, per descomptat,
tamb...
Continutat: i, tot seguit, pel que fa a , a
continuaci, desprs, a ms, doncs b,
aix, llavors/ aleshores, un altre punt...
Distribuci: duna banda/dun costat, de
laltra, dentrada, dandtuvi, en primer lloc,
en segon lloc, en darrer terme, per fi, per
acabar, finalment, en definitiva, al seu
torn, tornant al tema...
Digressi o canvi de tema- : per cert,
a propsit, ara que en parlem...
Especificaci: en concret, especialment,
en
especial,
en
particular,
especficament, fet i fet, de fet...

 Generalitzaci: en general, generalment,

en termes generals
Intensificaci: i encara ms, ms
encara, a ms, cal no oblidar que,
incident en, conv destacar...
2. Disjuntius: indiquen una alternativa (total o
parcial) entre dos conceptes o dues
formulacions diferents dun concepte.
Reformulaci: s a dir, o siga, aix s,
en altres paraules, dit duna altra
manera/forma, per ser ms precs, vull
dir, vaja, millor dit, ms ben dit, encara
millor, si voleu/ si preferiu...
Exemplificaci: per exemple, posem per
cas, com ara, a tall de cloenda, a tall
dexemple, aix...
Resum: en resum, en sntesi, en suma,
en poques paraules, globalment, comptat
i debatut, ras i curt, total...

3. Contrastius: indiquen algun tipus de

contrarietat (una relaci de s/no) entre els
elements que uneixen.
Opositius: per, en canvi, ara b,
tanmateix, aix s, altrament, si no, en
cas contrari...
Consessius: no obstant (aix), (amb) tot
i aix, malgrat tot/que, aix i tot, de tota
manera/d totes maneres, en tot cas, en
qualsevol cas, siga com siga, per, al
capdavall, comptat i debatut, total, encara
que, per b que, tot i que, amb tot i que...
Restrictius: si ms no, almenys, ms
aviat.
Refutatius: per contra, ans al contrari,
ben al contrari, a pesar de, en canvi, ara
b, nogensmenys, ben lluny de,
contrriament a ...
Contrapositius: en realitat, ben mirat, de
fet, naturalment, s clar, per descomptat,
fet i fet, si b es mira...

4. Consecutius: indiquen que la informaci

segent es presenta com a efecte de
lanterior.
Conseqncia:
en(
com
a)
conseqncia, (aix/i) doncs, per tant,
aix, per consegent, consegentment,
per aix, a conseqncia de, en
conseqncia, cosa que, de manera que,
aix s que...
Conclusi: en definitiva, en fi, al
capdavall, al cap i a la fi, total, tot plegat,
concloent, en conclusi...

CONNECTORS ORACIONS SUBORDINADES

ADVERBIALS

Les proposicions subordinades adverbials,

quant a la forma, van introdudes per un
connector subordinant adverbial (on, com,
quan, quant...). En loraci composta fan la
funci de complement circumstancial del
verb principal com faria un sintagma adverbial,
preposicional o nominal en una de simple- i
tenen una significaci equivalen a un adverbi:
Dem dinarem on vam sopar ahir = Dem
dinarem en aquell restaurant.
Les subordinades adverbials, segons la
circumstncia que expressen, poden ser:
1. De lloc. Indiquen on sesdev lacci i
estan introdudes pel pronom adverbial on,
a vegades precedit de preposici (a, de,
per, fins, cap...), o per adverbis (ac, all,
arreu...)
2. De temps. Diuen quan t lloc lacci i van
precedides per un adverbi de temps (quan,
mentre, abans, desprs, sempre...) o duna

conjunci (fins que, des que...) Tamb es

poden formar amb infinitius, gerundis o
participis: En acabar la reuni, soparem.
Tornant cap a casa es va trobar una
cartera. Visitat el museu, es dirigiren cap a
la catedral.
3. De manera. Indiquen com passen els fets i
van introdudes per com, com si, tal com,
segons...
Proposicions
lgica.

subordinades

dimplicaci

Es diferencien de les adverbials perqu no

poden commutar-se per un adverbi ni fan la
funci de CC, sin que afecten el significat de
tota la proposici principal. Poden ser:
1. Causals: aporten la ra de lefecte que
indica la principal. Connectors: perqu, ja
que, com que, car...
2. Consecutives: diuen lefecte derivat de la
principal. Connectors: doncs, per tant, de
manera que, tant que...
3. Finals: expressen lobjectiu de la principal.
Connectors: perqu, a fi que, per, per tal
de, per tal que...

4. Condicionals: indiquen una condici

necessria perqu es faa lacci de la
principal. Connectors: si, sempre que, en
cas que, mentre...
5. Concessives: posen una objecci al
significat de la principal, que no s, sempre,
un obstacle perqu es faa. Connectors:
encara que, malgrat que, tot i que, per b
que...
6. Comparatives: indiquen quantitat
relaci amb la principal. Poden indicar:
Superioritat: ms que
Inferioritat: menys que
Igualtat: tan... com

en