Els sofistes I Scrates

Definici etimolgica: SOPHISTES= intel.lectual, professor,

professional del saber.
Causes del sorgiment de la sofstica:

Causa filosfica: la varietat i diferncia entre s dels distints sistemes

presocrtics duu a un clima descepticisme i de relativisme.
Causa social: la instauraci de la democrcia fa que sigui decisiu el saber
parlar en pblic per poder accedir al poder. Shan de tenir tamb
coneixements de la justcia, les lleis, lEstat, etc. Els sofistes ensenyaren
aquestes matries.

ELS SOFISTES
Sn els primers en cobrar per ensenyar. Professors
itinerants.
Canvi dobjecte destudi: la societat enlloc de la
naturalesa.
Canvi de mtode: la discussi o el dileg.
Canvi de finalitat: els presocrtics volien establir la
veritat objectiva, vlida universalment. Els sofistes tenien
un fi prctic que era ensenyar lart de viure i de
governar.
Ensenyaven: gramtica, interpretaci dels poetes,
filosofia dels mites i de la religi, i sobretot retrica.
Contraposici llei-nomos / natura-physis. Les lleis de la
natura no es poden canviar, en canvi les lleis humanes
s.

RELATIVISME I ESCEPTICISME
PROTGORES (481-401):
L'home s la mesura de totes
les coses, de les que sn en
quant sn, i de les que no sn, en
quant no sn
GRGIES (483-375): Res no
existeix. Si exists alguna cosa,
no podria ser coneguda, i si
pogus ser coneguda, no podria
ser explicada als altres

SCRATES (470-399)
Biografia, context histric. Scrates va nixer i morir a
Atenes. La seva mare era comare, ofici que Scrates diu
seguir amb un altre sentit. No cobrava per ensenyar. Va ser
denunciat per introduir dus nous i corrompre la joventut
durant la democrcia atenenca. Va ser condemnat a mort i va
beure la cicuta a la pres. (Llegir fragment del Fed de Plat)
Atac als sofistes i al seu relativisme. Per Scrates s que
existeix alguna cosa que s vertadera independentment del
lloc on es digui, aix seran els universals.
Mtode socrtic:
ironia (preguntar per descobrir lignorncia)
maiutica (preguntar per descobrir la veritat en si mateix).

Els universals: intent de definir objectivament els conceptes

morals: justcia, pietat, temprana, amistat, virtut, etc.
Intellectualisme moral: saber i virtut coincideixen.

La mort de Scrates per

Jacques Louis David

La mort de Scrates per

Charles-Alphonse Dufresnoy

Lectura de les darreres pgines

del Fed de Plat

www.xtec.cat/~mcodina3/Filosofia2/Fedo.pd
f
Font: Manel Codina,
http://www.xtec.es/~mcodina3/Filosofia2/fil
osofia2.htm