Professional Documents
Culture Documents
Revista "Lo Crit". Nº01
Revista "Lo Crit". Nº01
A T E N E U P E N S A M E N T C R T I C
L'Ateneu Pensament Crtic (APC)
s una associaci oberta a tota persona que
vulgui formar part d'un projecte collectiu
que pretn establir vincles entre els
ciutadans i els pobles de les nostres
comarques. L'APC neix amb l'esperit de
defensar i reivindicar les institucions i
entitats pbliques que ofereixen serveis a la
ciutadania. Tamb volem fomentar la visi
crtica de l'actualitat, tant a nivell de
proximitat com ms general, per tal d'oferir
un anlisi cientfic i vera que no sempre
coincideix amb el discurs predomintant dels
mitjans de comunicaci i lders d'opini. La
revista que teniu a les mans s un canal que
nosaltres oferim a la societat per expressarse. D'aquesta manera, la majoria dels
articles sn escrits per collaboradors que
tenen un coneixement directe de les
problemtiques a tractar: representants de
moviments socials, professors d'universitat,
escriptors...
Per tal d'aconseguir els objectius
abans citats l'APC dur a terme diferents
activitats que desenvoluparem cada mes.
Un cop cada dos mesos publicarem aquesta
revista, " Lo Crit", que alternarem amb la
publicaci del nostre monogrfic " La llaga.
Nosaltres hi posem el dit". A la revista
trobareu articles sobre temtiques diverses:
sanitat, ensenyament, histria, medi
ateneupensamentcritic@gmail.com
ASSEMBLEA DE L'APC
IT
LO CR
PR X IME S AC TI VI TATS
A C T I VI T AT S D E L ' A T E N E U
P EN SAM EN T C RTI C
CINEFRUM:
31 de Desembre. 18:00 h.
Bar "La Pedra" (Pg. Compositor Beethoven, 3)
Mollerussa
A L T R E S AC T I VI T AT S
PUB ANTARES
CERVESES EL MATOLL
VISITA GRATUTA
ATENEU DE TRREGA
BAR LA PEDRA
S LVIA
MR FREAK SKA
6 de Desembre. 23:30.
A CONTRABLUES
13 de Desembre. 23:30.
TOTI SOLER
20 de Desembre. 23:30.
26 de Desembre. 23:30.
Montaditos a 50 centims
Pots conixer-nos, trobar informaci sobre activitats, enviar-nos suggeriments i fins i tot
fer-te membre de l'APC mitjanant el nostre correu, el frum o les xarxes socials.
LO CR
IT
ateneupensamentcritic@gmail.com
http://apcritic.foroactivo.com/
www.facebook.com/APCritic
@APCritic
SANI TAT
R AD I O G R AF I AN T E L C AN VI
D E M O D E L S AN I T AR I A
P O N EN T I P I R I N EU S
S AN I T AT 1 0 0 % P B L I C A?
Una i altra vegada ens repeteixen
que aquest nou consorci ser 100 % pblic,
ja que les quatre entitats que el formen ho
sn. Aleshores, per qu hem de tenir por
duna privatitzaci imminent? Per
respondre a aquesta pregunta noms cal
anar als estatuts:
Article 1
Denominaci i integrants
1.1 Amb la denominaci de Sistema Integral
de Salut Lleida (SIS Lleida) es constitueix un
consorci en el qual participen els ens
segents: Servei Catal de la Salut
(CatSalut), Institut Catal de la Salut (ICS),
Institut de Recerca Biomdica de Lleida i
Universitat de Lleida (UdL).
1.2 El nombre de membres del Consorci
podr sser ampliat amb ladmissi dentitats
pbliques o privades sense nim de lucre
que puguin collaborar en els objectius del
Consorci, aix com efectuar les aportacions
SANI TAT
E L N E G O C I D E L A S AN I T AT
Us heu preguntat alguna vegada
per qu existeixen les mtues privades? La
resposta s ben senzilla: el negoci de la
sanitat s rendible. Una diferncia entre les
empreses privades i les pbliques que
juguen dins del mn sanitari s ls del
benefici que sen treu: mentre que els
beneficis que es puguin obtenir dins dun
marc 100 % pblic reverteixen en el propi
sistema (i, doncs, en tots nosaltres), els que
sobtenen en una empresa privada sacaben
repartint entre els alts crrecs. Aquesta s
una de les raons per les quals se senten veus
que demanen no traspassar lactivitat
sanitria pblica a la privada ats que
aquesta en treu un benefici que no reverteix
en el sistema, sin que engreixa les
butxaques dels accionistes.
L A S A N I T A T G R A T U T A
Aquesta s una afirmaci tan certa
com falsa: la sanitat pblica es finana amb
els impostos de tots els ciutadans, cosa que
garanteix una assistncia universal (per a
tothom) sense cap tipus de discriminaci,
LO CR
IT
L A C AR T E R A B S I C A D E S E R VE I S
S AN I T AR I S
D E S D E L G O VE R N
El conseller va comenar a la seva
conselleria culpant la ciutadania per abusar
dels recursos sanitaris. Les dades no
ratifiquen aquesta lectura interessada i
hipcrita del conseller Boi Ruiz, que vol fer
responsabilitzar els usuaris de la falta de
SANI TAT
El Govern de la Generalitat, en
primer lloc, cal dir que recolza la reforma
laboral del PP, el seu mirall poltic a lEstat
espanyol, i dna poder a les mtues per al
control de les ITS dels treballadors, cosa
que abarateix els acomiadaments i permet
els ERO extintius a lAdministraci pblica.
Aix, es comenaria a deixar els serveis
pblics sense el personal necessari per
cobrir els serveis... En segon lloc, es deixa
sense recursos, materials i humans
(retallades pressupostries continuades), a
la sanitat pblica per justificar el trasps de
serveis cap a les empreses privades. El
concepte de concert (sanitat concertada) a
Catalunya s una enganyifa per justificar
lespoli dall pblic en favor de lavarcia
dels caps del sector privat. En tercer lloc, es
recorre a la figura del consorci, una de les
ms opaques perqu si de deb es vol
transparncia cal un organisme pblic, sota
control democrtic i institucional. Els
consorcis tenen menys control fiscal
institucional i amb una trista tradici a
Catalunya de mala gesti i de corrupci
(Innova, Blanes, TMB...). Per acabar,
promou ls de tota lestructura del sistema
pblic de salut per a lactivitat privada, s
a dir, si tens diners i pots pagar, et faran les
millors proves, amb els millors recursos, i
se saltaran les llistes despera (aix ja
C O N C LU S I
Per a la Marea Blanca tot aix
forma part dun full de ruta molt clar del
Govern de CiU que, amb el suport de PP i
Ciutadans, la complicitat dERC i la inacci
de PSC _exceptuant-ne ngel Ros, que hi
est totalment dacord_, provoca que un
dels pilars de la societat del benestar com s
una sanitat pblica (que tenia aspectes a
millorar, s cert), de qualitat i universal
acabi en la sanitat per a pobres i la sanitat
per a rics (concertada i amb beneficis
privats). I que quedi clar: el consorci NO
millorar la qualitat assistencial dels
pacients perqu s una eina ideolgica per
avanar cap a la privatitzaci de la sanitat.
Les reformes es podrien fer perfectament
en el marc de la sanitat pblica, per no
volen perqu privatitzen per enriquir-se.
IT
LO C R
EN SENYA MEN T
L E S C O L A N O S U N A E M P R E S A.
C R N I C A D U N S AQ U E I G
I M P ER C EP TI B LE.
LO CR
IT
EN SENYA MEN T
CGT ENSENYAMENT
IT
LO CR
TREBAL L
P R E S T AC I D AT U R
Aquesta prestaci s gestionada i
abonada pel SEPE (Servicio Pblico de
Empleo Estatal), Organisme Autnom
dependent del Ministerio de Empleo y
Seguridad Social, una vegada el treballador
perd involuntriament el seu treball. Es
necessita un mnim de 360 dies treballats i
la base reguladora es calcula sobre les
cotitzacions dels ltims 6 mesos.
Limport a percebre s:
_El 70% de la base reguladora durant els
primers 6 mesos.
_I el 50% des del mes 7 fins a la fi de la
prestaci.
BENEFICIARIS DE LA PRESTACI
_ Treballadors que hagin cotitzat al rgim
de la Seguritat Social.
_ Treballadors del rgim especial agrari.
_ Lliberats de pres.
_ Emigrants retornats.
LO CR
IT
TREBAL L
DOCUMENTACI
_ DNI o NIE (en cas destrangers).
_ Llibre de famlia o equivalent (en cas de
tenir crregues familiars).
_ Certificat dempresa (en cas que aquesta
no la remeti, via on-line al SEPE).
_ Qualsevol altra documentaci que es
consideri necessria per al reconeixement
de la prestaci.
EXTINCI
_ Esgotament de la prestaci.
_ Mort del beneficiari.
_ Edat de jubilaci.
_ Passar a ser pensionista per invalidesa
(total, absoluta o gran invalidesa). Aqu pot
optar per la prestaci que li s ms
favorable.
_ Renncia voluntria al dret.
_ Extinci per reincidncia en falta lleu o
greu o per infracci molt greu.
DRET DOPCI
Es dna quan, una vegada acabat
el nou treball, aquest ha durat un any o ms.
Llavors, el treballador ha doptar entre el
nou atur generat o reanudar la prestaci
anterior.
OBLIGACIONS DELS TREBALLADORS
_ Proporcionar tota la documentaci
requerida per al reconeixement de la seva
prestaci i comunicar qualsevol canvi de
domicili, a efectes de notificacions.
_ Sollicitar al baixa de la prestaci en les
situacions de suspensi.
_ Inscriures com a demandant d'ocupaci.
_ Comparixer a requeriment de lEntitat
Gestora.
_ Comunicar qualsevol situaci
d'incapacitat temporal o maternitat.
_ Acceptar la colocaci ofertada pel SEPE
o oficina de treball.
_ Reintegrar
les
prestaciones
indegudament percebudes.
HABI TAT GE
Q U E S L A P AH
LO CR
IT
10
L A P A H AL P L A D ' U R G E L L
La PAH t una seu al Pla d'Urgell,
concretament a Mollerussa, al carrer Joan
Burniol n 8 (Davant l'antic Mercat
Central), on es reuneixen tot els dilluns de
19:30 a 21:30 per donar suport i soluci per
a totes les persones que estiguin passant per
una dificultat per poder pagar la seva
hipoteca i per tant t risc de perdre el seu
habitatge.
Q U AN AN AR A L A P A H
s important dir que quan s'ha
d'acudir a la recerca d'assessorament per la
PAH s quan es comena a tenir problemes
HABI TAT GE
R UBN SEUMA
IT
LO C R
11
ME DI A MBI EN T
E S T I M AT S R E I S M AG S :
VU L L U N C AD E L L
12
ME DI A MBI EN T
IT
LO C R
13
B E N E T A L AM O N I A L AM O N
14
15
UN X IC D ' HIST RI A
E L N AI XE M E N T D E L A N AC I . . . .
E S P AN YO L A
16
UN X IC D ' HIST RI A
espanyol.
17
L ' AN LISI
" L A M AL E D I C C I D E M AL I N C H E
E N S VI S I T A E L 9 N "
GABINO PALOMARES
18
DE L ' AP C
L ' AN LISI
DE L ' AP C
IT
LO CR
19
20
"Pobreza y hambre en Espaa", Premi World Press Photo 2011, Samuel Aranda (New York Times)
VO L S U N G O S ? AD O P T A!
IT
LO CR
21
CU L T U RA
E S P AI C U L T U R AL D E L S
C AN AL S D U R G E L L .
1 1 AN YS I N T E R P R E T AN T E L
TER R I TO R I .
22
CU L T U RA
.
D IRECTORA ECCU
IT
LO CR
23
L O RE S S C IU TA D
C O M F U N C I O N A AQ U E S T A
S EC C I ?
C AR R E R AL S G E R M AN S B AD I A
He demanat ms de quatre cops
un carrer dedicat als germans Badia d'Estat
Catal al municipi de Torregrossa, que els
va veure nixer, sense obtenir-ne cap
resposta. Els germans Josep i Miquel Badia
Capell, foren uns lluitadors que defensaren
en tot moment la democrcia, la legalitat
republicana i la llibertat de Catalunya i
foren assassinats per quatre pistolers de la
F.A.I. el 28 d'abril de 1936. El seu
enterrament fou un acte multitudinari. Dels
periodistes que denunciaren la trama del
doble assassinat, un fou el director del
setmanari humorstic "El be negre", en
Josep Maria Planes i Mart, que fou
assassinat per aquest motiu el 24 d'agost del
mateix any per un escamot de la F.A.I.
LO CR
IT
24
P E R L A R E P AR T I C I D E L T R E B AL L
Si la constituci espanyola
garanteix el dret a un treball digne per a tots
els ciutadans, l'atur hauria d'estar prohibit.
La feina s'hauria de repartir entre tota la
poblaci activa en igualtat de condicions i,
per tant, s'hauria de reduir l'horari laboral
per a que pugui treballar tothom.
L A C R I M I N AL I T Z AC I D E L A
P O B R ES S A
EL SEVILL DE BARBENS
L O RE S S C IU TA D
S I T U AC I D E L S I N T E R I N S A
L ' E D U C AC I P B L I C A
I NTER
DE VILANOVA DE B ELLPUIG
L A G L O B AL I T Z AC I
N E O E S C L AVI S T A
25
A QUE STA
REVISTA
HA E STAT PO S SI BLE
GR C I E S A :
LO CR
IT
26
A QUE STA
REVISTA
HA E STAT PO S SI BLE
GR C I E S A :
IT
LO C R
27
A QUE STA
REVISTA
HA E STAT PO S SI BLE
GR C I E S A :
LO CR
IT
28