Els grans mantells de

Paracas

Josep Manrubia i Feito

Universitat a labast
02/04/2014

ELS GRANS MANTELLS DE PARACAS

Per poder parlar sobre els grans mantells de Paracas, cal fer-ho primer sobre l'anomenada
Tradici Cultural de Paracas (s a dir la seva cultura) i la relaci dels seus txtils amb els
seus costums necrolgics.
La prpia etimologia1 de la paraula quecha ens dna una idea del lloc on es desenvolupa i
del tipus de cultura que es pot donar en ell. La paraula para vol dir pluja i acco,
sorra, s a dir, pluja de sorra, equivalent a desert, lloc inhspit. Aquest lloc de clima dur
al que assoten vents importants, que arrosseguen sorra i guano, est situat al sud de la costa
central de Per (i de Lima), en una pennsula.
La cronologia de la seva mostra cultural es pot situar entre ca. 700 a. de C. i el 200 a. de C.2,
alguns autors allarguen el seu final cap al 100 a. de C. i daltres fins i tot al 200 de la nostra
era, encara que es barreji amb daltres cultures. Est encaixada entre les cultures de Chavn,
de la qual hi beu, i de Nasca, amb la qual es fon i a la que transmet herncia. S'emmarca dins
de l'anomenat Perode Formatiu Superior, dins de l'Horitz Primerenc.
El seu descobridor va ser, com no, Julio C. Tello, que acompanyat pel seu deixeble Toribio
Meja Xesspe, all pels anys 20s del passat segle XX, van excavar dos jaciments a prop del
istme que separa la Pennsula de Paracas i el continent. Troben dues necrpolis: la de Cerro
Colorado, que Tello denomina Cavernas a causa de la forma de les sepultures i que data entre
el 700 i el 500 a. de C., i la de Wari Kayan, que nomena com a Necrpolis, pel mateix motiu i
que la data entre el 500 i el 200 a. de C. A aquest jaciment de Wari Kayan actualment se li
atribueix una nova cultura, la de Topar. Menzel, Rowe i Dawson, al 1964, divideixen
aquesta Tradici Cultural de Paracas en 10 etapes, de les quals les 8/9 primeres
correspondrien a Cavernas i les 1/2 ltimes a Necrpolis.
Cavernas, com ja he dit, obeeix a la tipologia dels seus enterraments, que componen un
recinte de pedra circular cavat a la roca tancat per un sostre format per costelles de balena o
pals de huarango i un cuir de llop mar o una esterilla. Des del centre s'accedeix a un pou
vertical d'1,5 metres de dimetre i tres de profunditat. Est revestit en pedra i t osques a les
parets, que a manera d'esglaons permet el descens a la cmera semiesfrica, la caverna
sepulcral, que t uns dos metres d'altura i uns quatre/sis de dimetre (a l'estil d'una ampolla
de coll llarg). Dins d'aquesta cmera es collocaven diversos difunts dins d'una espcie
d'embolcalls, al que se'ls denomina fardos. Aquests enterraments eren comunitaris, per
desconeixem si en ells descansaven solament membres d'una mateixa famlia o estaven oberts
a persones no emparentades.
Les sepultures que Tello va nomenar Necrpolis, estaven formades per recintes emmurallats
subterranis de forma rectangular, enterrats a pocs metres de profunditat. Sovint es van
reutilitzar estructures de l'poca anterior collocant els cadvers entre els murs i recobrint-los
desprs amb sorra i enderrocs. Van descobrir fardells amb aixovars molt rics, on s
perfectament visible l'existncia de classes socials; alguns sn molt complexos, i tenen molts
objectes, mentre que uns altres sols compten amb la mmia.
Aquests fardos sn d'aspecte exterior cnic i contenen al seu interior un difunt, collocat en
posici fetal, o a la gatzoneta, dins d'un cistell de material vegetal trenat (vmets o espart).
1
2

Basat al Vocabulario de Diego Gonzlez Holgun (1608).

Tello estableix aquesta cronologia.

El cos est nu i lligat, per mantenir-ho vertical, per enjoiat i envoltat del seu aixovar funerari:
tocats, armes, menjar, atuells, etc. Tot aix est embolicat, una vegada i una altra, en mantells
de diversa qualitat. Els ms propers al cos, a cada capa, sn els ms elaborats, brodats i fins,
amb teles de gran qualitat, als quals es superposen daltres mantells de teles planes i ms
bastes de cot, i tornar a comenar amb una altra capa. Es superposen diverses capes, en
alguns casos deu o ms.
Aquests mantells de gran qualitat i decoraci exquisita sn el motiu d'aquest estudi.
Els tipus de teixit
Els podem definir com a gases, teixits de xarxa, teles planes i teles dobles, tapissos i brocats, a
lpoca de Cavernas, i brodats de gran colorit i qualitat, a la de Necrpolis.
Els materials que s'empren a la seva confecci tamb tenen la seva diferenciaci segons
l'poca, aix a Cavernas s'utilitza el cot, una mica de pl de camlid, a algun cas espordic
cabell hum i fibres vegetals de maguey (cabuia), mentre que a Necrpolis, s'empra gaireb
exclusivament el pl de camlid, ja que el cot estava menys valorat i utilitzat.
Tcniques de decoraci
A Cavernas utilitzen tcniques de teler, seguint les pautes que els marquen les trames i els
ordits. Tenen un s limitat del color, gaireb sempre bcrom i amb estil geomtric.
La decoraci est ordenada mitjanant franges o cintes d'un ample idntic. Existeix una gran
influncia de Chavn.
A Necrpolis es generalitza l'aplicaci del brodat, els colors sn gaireb illimitats i es t
llibertat per el tractament dels motius, es pot dir que arriba un estil gaireb naturalista, encara
que es tracta de models religiosos o mgics ja establerts a poques anteriors. Alguns dels
smbols heretats de Chavn es substitueixen: Desapareixen les representacions del musell i els
ullals i apareixen les imatges mitificades d'animals locals, com la guineu, el falc i l'orca.
Iconografia i simbolisme
Hem de dir que aquest tema s un problema encara no resolt i no est exempt de polmica
entre els autors.
Consideracions generals:
Per influncia de Chavn, hi ha poc inters pel volum de les figures. Domina el
disseny lineal per sobre del tridimensional.
Hi ha una forta relaci entre Paracas, Topar (Necrpolis) i el Nasca Primerenc, que
a vegades fa difcil separar la seva identificaci.
Els txtils de Necrpolis sn superiors als de Cavernas, tant en tecnologia, com en
representacions i color, per iconogrficament sn similars.
s molt difcil, a vegades, distingir les composicions de persones reals disfressades,
de les figures mitolgiques i mgiques.
Els animals no sn solament les niques referncies que poden combinar-se o
metamorfosiar-se, formant conceptes o figures ambigus.
Cavernas emfatitza serps interconnectades, o bicfales, i figures amb caps triangulars
i cossos de lnies en serra, tant per humans com per felins.
2

 A Necrpolis se li poden distingir 3 estils d'imatges brodades:

Lnies.
Ocucaje.
Franges.
Blocs de Color. Es considera que formaven part d'un sistema de signes i codis,
de referncies mtiques o rituals, d'estatus socials i de poder personal. Anne
Paul va descobrir unes pautes de repetici entre els diferents colors d'aquests
mantells i les va codificar.

Elements ornamentals que es repeteixen sovint en els mantells:

Criatures marines.
Peixos / Orques i taurons.
Mamfers marins. Foques i lleons marins.
Aus aqutiques i marines.
Aus.
El cndor.
Progenitors de la mitologia peruana. Hi ha diverses llegendes
El falc.
sobre elles. P.e. la pastoreta i el cndor.
L'oreneta.
Mamfers.
La guineu. Tant a la costa com a la sierra, hi havia uns funcionaris que
portaven pells d'aquest animal al seu cap i exercien de guardians de les
chacras (granges o masos).
El mico. Possiblement era considerat el du-home de la selva.
Els felins. Com sempre el jaguar i el puma en primer lloc, molt elaborats, amb
les potes simtriques bilateralment i urpes davant i darrere. De vegades, se'ls
pot distingir, l'u de l'altre, per les taques que es representen al seu llom.
Cap de fel. No s un motiu que s'acostumi utilitzar allat, sin que
embolica daltres figures o forma part d'elles.
El Jaguar. De gran acceptaci a Cavernas. s el rei de la selva,
dominador i exemple de virilitat i fora. Es refereixen a ell
constantment.
Rptils.
Les serps. s el sser ms representat a Paracas. Formen part, del disseny dels
cabells, les mscares, les vestimentes, els paisatges i els fons de les teles.
El caiman. T una certa equivalncia amb el du dels bculs, per felinizat.
Apareix gaireb sempre en parelles (divinitat femenina del cel i masculina
aqutica).
Les serps amb cap de fel. Encara que gaireb no son representades a Chavn,
s ho fan a Paracas. Sn elements que moltes vegades finalitzen cues, llenges,
cinturons, etc.
Du dels bculs.
Apareix allat (no est combinat amb altres ssers, solament en sries d'ell mateix,
com vam poder comprovar, entre daltres llocs, al mur de Sechn Bajo.
Caracterstiques:
Tors vist de manera frontal.
Braos sostenint objectes, normalment una espcie de bastons. Alguns
autors creuen que sn rajos.
Boca amb ullals, acabada amb cantonades de tres puntes i els ulls
ombrejats.
Orelleres de cercles dobles o d'un sol amb una arracada.
3

Cintur i/o diadema amb serrells.

Les urpes li sn habituals, encara que sovint t dits humans.
Daltres vegades, porta una espcie de tub o rotllo als talons, encara
que disposi tamb d'urpes.
Apareix fent una filera d'altres com ell.
Guardians alats o ngels.
Sn figures d'aspecte hum, encara que a vegades porten mscares i tenen aspecte de
felins o amb becs d'au. El seu aspecte, amb els cabells surant al vent, donen sensaci
de volar. Tenen gran colorit. Solen portar una espcie de ceptres cerimonials en
ambdues mans, un de bacular i l'altre en forma fus (un ganivet o una destral?).
El Ser oculado.
Apareix molt sovint. Te uns ulls desorbitats, boca felina i el cos ple de smbols, que a
vegades reviuen i adopten formes independents. Es representa amb el cos sencer o sols
el cap.
Figures antropomorfes i personatges de difcil catalogaci.
Molt nombrosos i permeten interpretacions molt variades i agossarades com a
guerrers, xamans, sacerdots i divinitats diverses.
Plantes i vegetals.
Encara que es representen alguna vegada, tenen poca importncia en el context
iconogrfic de Paracas.
Motius geomtrics.
La majoria dels casos, sont representats amb forma de damero (tauler d'escacs).

Conclusions
No s probable que aquesta zona geogrfica permets la vida sedentria d'una poblaci
nombrosa. A un territori tan rid com aquest no es podria conrear el cot per filar i teixir, ni
obtenir el sosteniment per a les persones i els animals.
La Pennsula de Paracas es creu va ser un lloc de pelegrinatge per rendir culte als morts i,
possiblement, tamb als dus.
Per aix, no podem parlar de Cultura de Paracas, sin de Tradici Cultural de Paracas, que
es fon per devant i per darrera de la cronologia amb les cultures de Chavn i de Nasca.
Els dissenys, tant dels teixits com de la cermica, semblen expressar ms un clar motiu
religis quun testimoni de la seva poca. L'artista dissenya ssers mitolgics i mgics, per
mai el mn on viu (no es veuen reflectides ni escenes mundanes ni personatges de la vida
quotidiana).
Semblar ser, que la Tradici Cultural de Paracas desapareix degut a un canvi de pensament
envers les creences, que porta a la desaparici del culte i de tot all que s conseqncia dell:
enterraments rituals a aquest lloc, txtils funeraris i llocs sagrats de culte.

Bibliografa
DESROSIERS, S. (2008), Les textiles de Paracas-Necrpolis: techniques et dcors,
Exposicin Paracas, trsors indits du Perou ancien, Muse du Quai Branly, Paris,
p. 52-57.
DESROSIERS, S. (2008), Catleg, Exposicin Paracas, trsors indits du Perou ancien,
Muse du Quai Branly, Paris, p. 65-206.
SOLANILLA, V. (2002): Paul, A. Las mltiples capas de un tejido Paracas-Necrpolis,
Actas II Jornadas internacionales sobre textiles precolombinos, p. 177-189.
VERDE, A. i daltres (2009), Textiles Paracas del Antiguo Per: Mantos para la eternidad,
Exposicin Museo Amrica, Madrid, p. 11-162.