Caracterstiques principals de la filosofia de

Xenfanes
Xenfanes va ser un poeta i cantor considerat tamb un dels filsofs i
tolegs presocrtics. Est datat entre el 570 a. C. i el 475 a. C perqu
les seves citacions no permeten situar-lo amb ms precisi o brevetat.
Va nixer a Colof, sia menor, on va ser criat fins la joventut,
moment en el que es va veure obligat a emigrar, possiblement a
Siclia, segons Digenes Laerci,1 o potser a Elea, per justificar la
relaci amb Parmnides i la fundaci de lescola eletica. Cap detall
de la seva vida es pot concretar amb seguretat: no podem demostrar
que Parmnides fos deixeble de Xenfanes tot i veure-hi una
semblana en les seves filosofies respecte lunitat i lsser; no
obstant, Plat i Aristtil van compartir la idea que aquest presocrtic
va ser un dels fundadors de lescola eletica.
La seva filosofia no destaca per seguir el pensament de Pitgores i
tampoc es pot dir que simpatitzs mai amb la poesia homrica.
Xenfanes es va interessar per la teologia i va tractar alguns temes
fsics en relaci amb ella. No obstant, sel coneix bsicament per
atacar el politesme grec del moment amb humor i ironies, i per ser,
segurament, un dels precursos del monotesme grec.
Els dus dHomer i Hesode, els mateixos dus de la comunitat grega,
tenen trets tpics dhumans. Los mortales se imaginan que los dioses
han nacido y que tienen vestidos, voz y figura humana como ellos,
diu Xenfanes.2 Per el poeta crtic es va adonar que cada grup
dhumans atribueix les seves caracterstiques particulars als seus
dus, s a dir, les afirmacions tenen un carcter subjectiu que les fa
invlides. Xenfanes diu, per acabar de ridiculitzar la situaci, que els
animals, si poguessin dibuixar, dibuixarien els seus dus amb fsics
similars al seus.3
A partir daquesta crtica del politesme antropomrfic i la seva
negaci, el filsof proposa una concepci monotesta amb els
segents atributs: inmovilitat, omnipotncia, 4 unitat, esperitualitat i
eternitat. Segons Aristtil, Xenfanes no va aclarir mai com era la
naturalesa daquest Du. Era inmaterial com lU de Parmnides?,

1
2
3
4

Digenes Laerci, IX 18 (DK 21 a1)

Fr. 14, Clemente, Strom. V 109, 2
Fr. 15, Clemente, Strom. V 109, 3
Todo l ve, todo l piensa y todo l oye, Fr. 24, Sexto, adv. Math. IX 14.

material com lU de Meliso?5 Aix es devia per ls que feia el

presocrtic dexpressions corpries i no corpries per definir Du,
com per exemple el terme cos o ls de la ment per fer-ho tot.
Respecte les seves idees fsiques, cal destacar una de les seves
teories que segurament van fer que no sel pogus qualificar
nicament de teleg. Aquesta diu que alguns cossos celestes sn
nvols en ignici i que el sol s un cos de foc molt ms brillant, que
sentn com una concentraci daquests cossos celestes.6 Xenfanes
tamb creia en la pluralitat de sols i llunes, 7 cosa que fa pensar que
va tenir relaci amb Herclit i el va influenciar, ja que aquest ho creia
tamb. No obstant, aquesta pluralitat pot esdevenir de la senzilla
creena que el sol es renovava cada dia i apareixia com si fos nou.
Xenfanes va qestionar que les arrels de la Terra estiguessin sobre el
Trtar (concepte de la mitologia grega que equival a un abisme ms
profund que lHades). Aquesta concepci era narrada en poesies
homriques i hesidiques i segurament el poeta crtic, ms que tenir
una intenci de corregir, va voler crear una discrdia. La seva
resposta davant la qesti va ser la segent: El lmite superior de la
tierra es el que vemos ante nuestros pies, en contacto con el aire;
pero su parte inferior se prolonga indefinidamente. 8 Xenfanes
compartir la idea popular que totes les coses, incls els homes,
estan fets de terra i aigua,9 i desenvolupar una teoria fsica basada
en el gran ocano es el generador de las nubes, de los vientos y de
los ros.10 La seva conclusi ser un moviment cclic, una espcie
detern retorn de laigua: dir que la Terra, tal i com la coneixem, va
tenir els seus principis en el mar. Aix ho justificar grcies als fssils
i altre tipus dinformaci de base cientfica, a dia davui comprobable i
vlida. Molts dels estudiadors opinen que Xenfanes va ser,
segurament, el primer en adonar-se de la importncia cientfica dels
fssils.
Lescepticisme de Xenfanes es presenta fora radical en aquest
fragment: Ningn hombre conoci ni conocer nunca la verdad sobre
los dioses y sobre cuantas cosas digo; pues, aun cuando por azar
resultara que dice la verdad completa, sin embargo, no lo sabe. Sobre
todas las cosas no hay ms que opinin."11 No obstant aquest
escepticisme, el filsof creu que alguns privilegiats poden estar en
5

Aristtil, Met. A 5, 986 b21

Aeci, II 20, 3
7
Aeci, II 24, 9
8
Fr. 28, Aquiles, Isag. 4, p. 34, 11 Maass
9
Fr. 33, Sexto, adv. math. X 34
10
Fr. 30 Genav., in Iliadem: XXI, 196
11
Fr. 34, Sexto, adv. math. VII 49
6

contacte amb un estat especial de coneixement, molt semblant a

lenteniment privilegiat del logos dHerclit, amb la diferncia que
aquest ltim s creu en la possibilitat daccedir-hi plenament.

Informaci extreta de:

- G.S. Kirk i J.E. Raven, Los filsofos presocrticos, Gredos.
- FiloXarxa. Diccionari enciclopdic de filosofia. [en lnea] Disponible a:
<<http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/index.htm>>