Asociacin Centro Labour, La Casita

C/Miguel de Cervantes n 32
17190 Salt
asolacaseta@gmail.com

ASSOCIACI
CENTRE LABOUR
NA PARA
LOGO ASOCIACIN

INDEX DE CONTINGUTS

1.
2.
3.
4.
5.

6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
17.

PRESENTACI
CONTEXT HISTRIC I SOCIAL
IDENTIFICACI I PROBLEMTICA ACTUAL
JUSTIFICACI I FINALITATS DEL PROJECTE
OBJECTIUS
GENERALS
OBJECTIUS ESPECFICS
METODOLOGA
ETAPES I ACTIVITATS CONTEMPLADES EN EL PROJECTE
HORARI BASE
ETAPES I ACTIVITATS EN EL TEMPS
RESULTATS ESPERATS
BENEFICIARIS
USUARIS I EQUIP EDUCATIU
IMPACTE DEL PROJECTE
TREBALL EN XARXA
RESUM DEL PROJECTE
PRESSUPOST
AVALUACI

1. PRESENTACI

El Centre Labour mes conegut a Salt com LA CASITA, va ser fundat l'any 1985 per Sor Clara
Villoslada Martn.
Preocupada pel collectiu ms vulnerable, la infncia, procedent, la gran majoria, de famlies des
estructurades i amb rendes baixes, inici la seva tasca solidaria al poble de Salt. Amb la collaboraci d'un
grup de joves voluntaris, restaur una casa cedida per un ve de Salt, amb el comproms de vetllar per les
necessitats socials del poble.
Aix doncs, La Casita, obre les seves portes per tal de proporcionar, un espai d' acollida i realitzaci
d'activitats ldiques i formatives.
Es important assenyalar que en aquests 30 anys, la feina realitzada al centre ha estat fonamental per
molts nois i noies del poble. I la tasca de Sor Clara, encoratja dia a dia a les persones que hi collaboren, i
segueixen contribuint amb la seva tasca, malgrat els pocs recursos i les moltes dificultats que han anat
succeint.
Al llarg del temps, passen per les seves mans, ms de un centenar de nens i famlies de salt, incls
algunes generacions dantics usuaris. La Casita, es un projecte molt arrelat a la vida del nostre poble.
Aquesta tasca va portar a Sor Clara a ser premiada per la vila on tant ha treballat. Lany 2004 se li va
concedir el mxim guard de la poblaci: El Premi 3 de Mar, en reconeixement a la seva trajectria
solidria a Salt.
Per tal de garantir la seva continutat, el centre es constitueix com Associaci al desembre de 2006.
Val a dir que la majoria dels membres de la Junta Directiva, han set usuaris, monitors i ara membres de
lAssociaci Centre Labour.

2. CONTEXT HISTRIC I SOCIAL

Durant els anys, la realitat del poble de salt ha anat canviant. Salt, sha anat convertint en un mosaic
on viuen collectius molt diferenciats: duna banda la poblaci autctona i la procedent de les diferents
onades migratries.
Els anys 70, la poblaci de Salt, creix a un ritme vertigins, una allau migratria procedent en major
part del sud dEspanya va fer que el municipi passs, en pocs anys, de 7.000 a 20.000 habitants.

Salt es converteix aix en un municipi receptor de treballadors, per la disponibilitat de terreny

edificable i per ser una de les artries principals daccs a la ciutat de Girona.
La prctica especulativa del sl a Salt i una mala planificaci urbanstic, va suposar la construcci de
vivendes de baixa qualitat. Com a conseqncia el valor dels habitatges, la no rehabilitaci dels immobles i
vivendes condicion un procs de reocupacions per la poblaci amb baix nivell econmic, que trobava
lloguers o vivendes de propietat a preus baixos. Aquest fet facilit larribada de poblaci immigrada
dfrica (lany 84 eren majoritriament homes sols procedents de Gmbia i el Marroc)
A finals de lany 91, la poblaci gambiana inicia els reagrupaments familiars. En aquest col.lectiu el
reagrupament s noms amb la dona, i creix ms rpidament que la marroquina. Aquest fenomen sinverteix,
i la poblaci marroquina, a partir del 98 es duplica i supera la gambiana.
Aquests processos de reagrupament familiar i la compra de vivendes al municipi ens indiquen un
assentament estable.
En lactualitat, la poblaci estrangera a Salt, representa ms dun 30% del padr. Daquesta , els
collectius ms importants sn els procedents de lfrica del Nord, un 50%, que juntament amb els de la
resta dfrica, suposen un 75% del total de la poblaci immigrada.
Les persones arribades dAmrica Llatina, han anat augmentant en els darrers ans fins arribar a
lactual 15%.

POBLACI ESTRANGERA

15%
30%
SENEGAL
GMBIA

25%

MARROC
20%

AMRICA LLATINA

De tot plegat es desprn que el mosaic social de la poblaci de Salt est conformat per:
Un alt percentatge de rendes econmiques baixes.
Nivells de formaci baixos
Diversitat social i cultural.

3. IDENTIFICACI I PROBLEMTICA ACTUAL

Durant els anys, la realitat del poble de salt ha anat canviant. La onada migratria d'aquests ltims
anys agreuja la situaci de nens i famlies que pateixen situacions educatives de marginaci, risc social i
econmic.
Segons dades de lIDESCAT11, un 19,6% del total de la poblaci de Salt es troba entre 0 i 17 anys i
quasi un 50% daquesta franja dedat s dorigen estranger i sincrementa al 2012.

TOTAL POBLACI DE SALT 2012 EDATS

COMPRESES ENTRE 5 I 9 ANYS
ESTRANGERS
DONES (1145)

ESTRANGERS
HOMES (1406)

AUTCTONS
HOMES (1367)

AUTCTONS
DONES (1258)

Aix, doncs podem dir que el creixement de la poblaci en edat escolar, i de la poblaci amb
necessitats especials, ha condut a una saturaci dels recursos educatius entre altres. L'excessiva
concentraci de alumnes amb necessitats educatives especials en una mateixa escola,la manca de cohesi
social i la fractura social que suposa tenir una escola tan segregada ha afectat a la comunitat educativa de
Salt.

El lleure t una importncia cabdal en leducaci dels menors i per tant, quan un nen o nena, no poden
gaudir daquests espais, es troben en una situaci de clara desavantatge social. En aquest sentit, a Salt, hem
detectat importants dficits que si ms no, contribueixen a incrementar el risc social.
Pel que fa lexistncia de recursos i ofertes, sassenyala que a Salt, no hi ha prou recursos de lleure i la
poca oferta que nhi ha s molt cara i absolutament insuficient.
Com a la resta dmbits, es requereix de la collaboraci i la implicaci de tots els actius de la nostra
societat. Per potser, a causa del carcter estratgic de leducaci, aquest s un mbit que sha de prioritzar,
doncs les inversions que fem avui seran decisives en la riquesa futura de la nostra ciutat.
Una de les problemtiques actuals, que pren especial rellevncia en el nostre municipi, s laugment
de la pobresa infantil.

MAPA DE LES VULNERABILITATS SOCIALS DE LA INFNCIA

FACTORS ASSOCIATS A LMBIT RELACIONAL
Negligncia Parental
Manca dhabilitats parentals
La desestructuraci familiar
Pautes culturals diferents en leducaci dels fills
Manca de collaboraci i dimplicaci parental
FACTORS ASSOCIATS A LENSENYAMENT
Creixement imprevist de la poblaci
Polaritzaci escola pblica/escola concertada
Saturaci dels recursos i equipaments educatius
Manca de places a lescola bressol
Elevat fracs escolar
Dificultat en la relaci escola, famlia i comunitat
Alt absentisme escolar
Manca doferta de formaci professional
Manca de participaci dels nouvinguts en activitats de lleure
FACTORS ASSOCIATS A LMBIT ECONMIC
Increment de la pobresa a Salt
Dependncia dels subsidis pblics
Dificultats familiars per a la subsistncia
Excessiu endeutament familiar i les dificultats financeres
Dificultats familiars per a la subsistncia
Origen: Benestar Social

4. JUSTIFICACI I FINALITAT DEL PROJECTE

El nostre objectiu principal s' adrea a combatre directament els factors de risc en lmbit de leducaci i
el lleure.
Davant lactual problemtica que presenta el nostre municipi, referent al ndex de vulnerabilitat i
pobresa infantil i preocupats, per l'alt nivell de fracs escolar i la falta de recursos per palliar les necessitats
educatives dels infants de Salt, la Casita com intermediari directe, treballa per cubrir aquest buit generat per
l'aument de poblaci en situaci de risc.
La nostra finalitat es la de proporcionar un espai dacollida, atenci i orientaci, en la realitzaci de
deures. Proporcionar tcniques destudi i refor escolar. Generar hbits destudi i treballar per laugment de la
motivaci davant les tasques acadmiques.
Per tal de cobrir les necessitats educatives i socials dels infants de Salt, lequip educatiu de la Casita, es
coordina amb els tutors dels diferents centres. Es pauten lnees de treball individualitzat per tal de combatre el
fracs i l'absentisme escolar i millorar a la vegada, la convivncia i la cohesi social.
La nostra tasca sadrea a, acompanyar als nostres infants i joves en la construcci de la seva identitat i
personalitat, mitjanant leducaci en valors. Valors, tan importants com el respecte, la tolerncia, la
collaboraci i la participaci ciutadana, la solidaritat, la responsabilitat..
Potenciem la conscincia i participaci ciutadana, per afavorir la diversitat i la inclusi social.
Mitjanant el joc i les diverses activitats de lleure,que acompanyen als nostres infants i joves en el
procs de construcci de la seva identitat i personalitat, treballem en ladquisici de normes de conducta,
valors, actituds, hbits, etc.., sempre des de la motivaci i el refor positiu.

5. OBJECTIUS GENERALS
Proporcionar igualtat d'oportunitats. Oferint un espai de formaci, orientaci i dintegraci accecible
per a tots, especialment per aquells que pateixen una situaci de risc social i econmic.
Treballar i reforar entorn a cada activitat, valors que contribueixen en el desenvolupament integral
dels infants.
Garantir l'xit escolar per tal d erradicar l'absentisme escolar i combatre la pobresa infantil.

5.1 . OBJECTIUS ESPECFICS

Referent a les activitats de suport i refor escolar;
Millorar la motivaci i el rendiment acadmic, mitjanant activitats de refor.
Potenciar ls de la agenda escolar, per tal dimplicar a les famlies i tutors en la tasca educativa.
Donar suport en la realitzaci de deures escolars, per tal de garantir un grau de comprensi ptim per
la seva realitzaci.
Proporcionar orientaci i tcniques destudi per potenciar lautonomia i generar hbits destudi.
Animaci a la lectura. Refor de lectura i comprensi individual.

Mitjanant el Treball per Racons; Rac del Conte, Rac artstic i Rac del Joc

Incidir en

el desenvolupament scioafectiu dels nens/es. Potenciar l'autoestima, la comunicaci

verbal i no verbal.
Millorar la capacitat datenci i expressi oral. Adquirir hbits d'autonoma.
Potenciar la imaginaci i les habilitats artstiques.
Adquirir hbits d autonomia.
Interioritzar l' importncia de seguir unes normes tan de conducte, davant el joc i en la societat.
Millora de la interrelaci entre els nostres usuaris.

6. METODOLOGA
Per treballar les activitats que fan referncia al suport educatiu escolar i Refor:
Treballem mitjanant fitxes i quaderns de diferents matries.
Es prioritza la realitzaci de deures i un cop els han acabat, passen a fer les activitats de refor.
Els mes petits tenen 10 minuts de lectura individualitzada i sels hi fa un seguiment de nivell acord
amb els llibres de lescola
Treball per Racons:
Cada quinze dies treballem un rac; organitzem activitats que els ajudin a potenciar la motivaci en
vers a la lectura, escenificaci i expressi corporal i jocs.
Aquesta metodologia, el treball per racons,

pretn

contribuir de manera favorable, amb el

desenvolupament scioafectiu dels nens/es, mitjanant, la comunicaci verbal i no verbal , la convivncia i

participaci juntament amb la integraci personal, de valors a la seva vida quotidiana.

7. ETAPES I ACTIVITATS CONTEMPLADES EN EL PROJECTE

Les activitats estan pensades un cop shan detectat les necessitats individuals i grupals dels nens.
Partim de l informaci recollida per part dels seus educadors i tutors, i de lanlisi que lequip
educatiu fa, segons les FITXES DACOLLIDA, que els nens han de fer, el primer dia i on es recull, el nivell
actual del nen i on es detecten les carncies educatives segons competncies i rees de refor.
Es prioritza la realitzaci de deures. Revisant lagenda escolar amb el nen/a per tal de garantir, una
bona organitzaci, planificaci i realitzaci de tasques. Tamb, com a eina de comunicaci i coordinaci
amb els seus tutors del centre.
Les matries de refor, estan pensades de manera que resultin atractives i millorin la motivaci per la
tasca educativa.
Combinem les activitats formatives amb activitats ldiques per tal de garantir el grau de motivaci,
dimplicaci i participaci en la seva realitzaci.

ACTIVITATS CURS 2013

4.1.- INICI DE CURS

4.1 ACOLLIDA

4.2

LA TARDOR

4.2.- PRIMER TRIMESTRE

4.3.- SEGON TRIMESTRE

4.3 LHIVERN

AVALUACI DE LES
NECESSITATS EDUCATIVES
Identificar la tardor com
una de les estacions de lany.
conixer
els
fruits
i
discriminar colors, propis de
lpoca.
Utilitzar els elements de
lentorn per la realitzaci de
manualitats i tallers.
Fomentar lanimaci a la
lectura amb contes, refranys i
canons prpies de lpoca i
festivitats.
Identificar lhivern com una
de les estacions de lany.
conixer
els
fruits
i
discriminar colors, propis de
lpoca.
Utilitzar els elements de
lentorn per la realitzaci de
manualitats i tallers.
Fomentar lanimaci a la
lectura amb contes, refranys i
canons prpies de lpoca i les
seves festivitats.

OCTUBRE

OCTUBRE
NOVEMBRE
DESEMBRE

GENER
FEBRER
MAR

4.4.- TERCER TRIMESTRE

4.4 PRIMAVERA

ACTIVITATS DESTIU
4.5.- CASAL I COLNIES DESTIU

FI DE CURS
4.5 ESTIU

Identificar la primavera
com una de les estacions de
lany.
conixer
els
fruits
i
discriminar colors, propis de
lpoca.
Utilitzar els elements de
lentorn per la realitzaci de
manualitats i tallers.
Fomentar lanimaci a la
lectura amb contes, refranys i
canons prpies de lpoca i les
seves festivitats.

ABRIL
MAIG
JUNY

AVALUACI
Concretem una temtica
com a centre dinters i es
programen les activitats i jocs
aplicant una metodologia clara i
senzilla per treballar els nostres
objectius

JULIOL

8. HORARI DATENCI ALS USUARIS I ACTIVITATS

USUARIS
DILLUNS

DIMARTS

DIMECRES

DIJOUS

P5
1er / 2on / 3er

4art/5 /6
1er i 2on de la ESO

P5
1er / 2on / 3er

4art/5 /6
1er i 2on de la ESO

8.1.- HORARI DE LES ACTIVITATS

HORARI BASE
DILLUNS

DIMARTS

DIMECRES

DIJOUS

17:30 18:30

DEURES

DEURES

DEURES

DEURES

18:30 19:30

REFOR DE
LLENGUA

REFOR DE
LLENGUA

REFOR DE
CLCUL

REFOR DE
CLCUL

*Els divendres, aprofitem per fer activitats grupals, conjuntes i de participaci ciutadana.
9. ETAPES I ACTIVITATS EN EL TEMPS

Descripci de les etapes que contempla lexecuci del nostre projecte i activitats que es realitzen per
aconseguir els objectius pautats. ( hi ha etapes que estan en marxa des de linci de curs.)
Cada etapa finalitza, un cop sha dut a terme lobjectiu o meta parcial pautat per lequip educatiu. Aix
ens permet avanar una etapa ms i anar avanant sense perdre de vista el resultat de les avaluacions per
etapes i en vers els nostres objectius especfics.

INICI DE CURS
Activitat N1 ( Acollida )

1.Sem 2.Sem 3.Sem 4a.Sem

x

Activitat N2 (Detectar necessitats educatives)

Avaluaci i Planificaci 1er Trimestre

Reuni de Pares

PRIMER TRIMESTRE
Activitat N1 ( la Tardor)

OCTUBRE
x

OCTUBRE

OCTUBRE
OCTUBRE

1.Sem 2.Sem 3.Sem 4a.Sem

x

Activitat N ( Festivitat de Sant Narcs i Castanyada)

OCTUBRE
x

Activitat N3 (Festivitat de Tots Sants /Halloween)

Activitat N4 (Conte de Nadal)

Avaluaci * (Diria i setmanal )

Planificaci 2n trimestre
Reuni de Pares

OCTUBRE
NOVEMBRE
DECEMBRE

SEGON TRIMESTRE

1.Sem 2.Sem 3.Sem 4a.Sem

Activitat N1 ( Rac del Conte)

GENER

FEBRER

Activitat N2 (Rac Artstic)

Activitat N 3 (Rac del Joc)

Avaluaci* (Diria i setmanal)

MAR
x

Planificaci 2n trimestre
Reuni de Pares
(La programaci a partir del tercer trimestre, est pendent de concretar, tot i que estan planificades seguint
levoluci dels objectius i les lnees de treball pautades.)
TERCER TRIMESTRE

1.Sem 2.Sem 3.Sem 4a.Sem

Activitat N1
Activitat N2
Avaluaci*

CASAL DESTIU

1.Sem 2.Sem 3.Sem 4a.Sem

Activitat N1
Activitat N2
Avaluaci*
COLONIES DESTIU

1.Sem 2.Sem 3.Sem 4a.Sem

Activitat N1
Activitat N2
Avaluaci*

10. RESULTATS ESPERATS DEL PROJECTE

La millora del rendiment escolar
Erradicar de l'absentisme escolar dels joves i nens
Integrar hbits d'estudi i una correcta utilitzaci de l'agenda escolar
L interioritzaci dels objectius generals i especfics
Tot plegat combinat el refor escolar amb activitats ldico-educatives.

11. BENEFICIARIS DEL PROJECTE

Els principals beneficiaris son: Joves i nens, amb necessitats especfiques educatives, procedents de
families desestructurades, amb rendes baixes i nouvinguts.
A. Beneficiaris directes: 50 persones
B. Beneficiaris indirectes: 200 persones
12. USUARIS I EQUIP EDUCATIU

45%
40%

PARTICIPANTES CURSO ESCOLAR

35%
30%

AUTCTOMO

25%

SENEGALESES
GAMBIA

20%

MARROQUIES

15%

HONDUREOS

10%
5%
0%

Evidentment des de linici del centre la tipologia i nombre de nens i nenes ha anat variant. Per la
necessitat doferir un servei de qualitat que afavors una atenci correcte ens va obligar a limitar les places i
desdoblar el grup de infant per edats.
12.1 EQUIP EDUCATIU
RESPONSABL
E
DEL CENTRO

DIRECTOR
TITULADO

VOLUNTARIO

VOLUNTARIO

MONITOR
SUBVENCIONA
DO

MONITOR EN
PRACTICAS

13. IMPACTE DEL PROJECTE

Des dels seus orgens, es t molt present la problemtica familiar i social dels joves i nens del poble
de Salt.
Sense perdre de vista el punt de inicial partida, durant la seva trajectria al llarg dels temps, la
CASITA, ha garantit i garanteix un espai d'acollida, inclusi, formaci i valors, on es treballa, per sol ventar
situacions de risc i exclusi, ineractuant amb altres agens implicats del municipi.
Els nostres objectius generals, estan pensats per abordar:
L inclusi i la cohesi social
Incidir directament en les necessitats del nostre entorn.
Impactar de manera directa en els infants del poble de Salt i en les seves famlies implicades en el
procs de desenvolupament personal i educatiu.
Proporcionar activitats de lleure educatiu accessibles a tothom.
El projecte, incideix de manera positiva en els seus beneficiaris, formant part de les seves vides, fet
que es constata, degut a que alguns dels actuals usuaris son fills de mares o pares que en algun moment de
les seves vides, han estat vinculades amb la Casita.
El nostre projecte cobreix un buit o una mancana duna forta problemtica/necessitat descrita en la
diagnosi de ciutat.

14. TREBALL EN XARXA

Tot i que el treball en xarxa no est implantat ni estructurat, l'equip educatiu:

Es coordina amb els tutors escolars dels nostres usuaris per establir objectius de treball, en vers al
refor escolar.
Hi ha una derivaci recproca amb Serveis Socials.

15. BREU RESUM DEL PROJECTE

El nostre projecte esta enfocat a :

a) Palliar la pobresa infantil i lexclusi social al nostre municipi de Salt.
b) Erradicar labsentisme escolar i donar opcions de lleure infantil amb activitats inclusives i de
participaci ciutadana.
c) Beneficiar a uns 40 infants i joves del poble de Salt.
d) La Casita, el nostre centre, proporciona un espai dacollida i realitzaci dactivitats socialitzadores.
e) Amb la collaboraci de lAjuntament de Salt, altres agents del poble implicats, la participaci
ciutadana i altres entitats collaboradores, comptem amb els recursos necessaris per dur a terme el
nostre projecte.

16. PRESSUPOST DEL PROJECTE

La gesti econmica del centre es realitza a partir de les subvencions de la Fundaci Mare de Deu del
Mont i donatius de particulars.
Per dura a terme aquest projecte haurem de comptar amb:
Recursos humans:
8 profesionals del sector per tal de garantir la atenci adecuada i el desenvolupament correcte del
projecte.
Ms recolzament per part de les Administracions pbliques en quant a serveis i treball en xarxa.
Formaci continuada i de reciclatge (tot i que ja sest treballant en un pla de formaci concret)
Infraestructura i materials:
Material escolar i dactivitats.
Acondicionament dels diferents espais.
Adaptaci de lavabos i entrades per persones amb discapacitat

DESPESSES
DESPESSA CORRENT (AIGUA)

200

ASSEGURANA ANUAL

150

MANTENIMENT ( PRESSUPOST 2013)

RRHH (CONTRACCTACI DIRECTOR DE CENTRE)

2000
26.000

MATERIAL ESCOLAR (PRESSUPOST 2013)

1800

ACTIVITATS DESTIU

2000

TRANSPORT

1500

COLONIES ESTIU

1800

TOTAL

35450

INGRESSOS I COL.LABORACIONS
FINANAMENT PROPI (SALDO ACTUAL 2013)

2500

AJUNTAMENT DE SALT (MONITOR ANUAL I SORTIDES)

9000

DONATIUS PARTICULARS

1500

SUBVENCIO MARE DE DEU DEL MONT

1274

TOTAL

14274

17. AVALUACI

Lavaluaci com en qualsevol projecte que vulgui ser realista i efica, sha destructurar en tres
etapes diferents:
Avaluaci Inicial
Avaluaci intermitja
Avaluaci final
Lavaluaci inicial ja la tenim feta perque es considera que lanlisi de realitat del poble ns la base.
I ens marca el punt on ens trobem i cap on cal anar.
Lavaluaci intermitja es far en els mesos destiu. Aquesta valoraci ens ha de donar informaci al
voltant de la resposta que dna el servei i de ladequaci daquest. Tot amb lafany de poder fer els canvis
o les reorientacions necessries per tal doferir un servei ms efica. Es tindran en copte els suggeriments i
les idees que els usuaris i agents ens puguin anar donant.
I al final de curs es realitzar lavaluaci final on utilitzarem indicadors quantitatius (nombre de nens
i nombre dactivitats entre daltres)
Els agents que formaran part de lavaluaci son la Directora, els monitors, els voluntaris, els usuaris
de servei i els familiars. Aix pretenem aconseguir uns resultats adequats a la realitat i que ens permetin
reorientar si cal el projecte.