Pla de Lectura Gener 2014

Institut Barri Bess Pla de limpuls de la lectura curs 2013 -14
El Departament d'Ensenyament participa en el Pla Nacional de Lectura presentat pel Govern de la Generalitat establint
com a objectiu estratgic la millora de l'xit escolar de tot l'alumnat. I ho fa potenciant la lectura sistemtica en totes les
rees i matries del currculum al llarg de tota l'escolaritat bsica per augmentar la competncia comunicativa i lingstica i
el desenvolupament de l'hbit lector dels infants i joves, sense oblidar que la competncia lectora s la base de molts
aprenentatges i un requisit per participar amb xit en bona part dels mbits de la vida adulta.
La lectura a l Institut Barri Bess. Curs 2013-14

L institut Barri Bess, seguint les directrius del Departament dEnsenyament, participa en
el Pla Nacional de l Impuls de la lectura.
OBJECTIU ESTRATGIC DEL PLA: La millora de lxit escolar de tot lalumnat.
La lectura s leina imprescindible per a laprenentatge.
La millora de lxit escolar, dependr de laugment dels hbits lectors dels nostres
alumnes i de la seva capacitat de comprendre textos.
Les actuacions que organitzarem en el centre, es dirigiran a la consecuci dels objectius
segents:
Millorar la capacitat de comprendre textos per augmentar el rendiment acadmic

de tot lalumnat.
Aconseguir que els nostres alumnes assumeixin les seves responsabilitats com a
aprenents autnoms.
Formar bons lectors que gaudeixin i aprenguin llegint.
La competncia lectora s una competncia bsica que inclou destreses molt

complexes, necessries per interactuar en tots els mbits de vida social. Ser lector
competent s molt ms que reconixer paraules i accedir al significat literal dels
enunciat. Implica interactuar amb els textos per elaborar el sentit a partir dels
coneixements propis i dels objectius que ens porten a la lectura, que sn diferents segons
les situacions en qu actuem mitjanant el llenguatge. (Informe PISA)
Ensenyar a llegir s una activitat molt complexa que ha de posar en relaci diferents
operacions, de manera simultnia. Cal que valorem la interrelaci de:
Els processos cognitius.
Els aspectes lingstics.
Els aspectes emocionals.
El desenvolupament evolutiu.
Les teories de laprenentatge.
ENS CALDR TREBALLAR LA LECTURA ESTRATGICAMENT.
Els alumnes aprenen a llegir, aprenent les estratgies que cal aplicar.
Shan de fer explcites a lalumne les estratgies de lectura, per tal que esdevingui
autnom i les pugui aplicar espontniament.
Per aprendre i practicar estratgies de lectura ser necessari efectuar treballs de
lectura compartida, guiada i acompanyada
EL PLA DE LECTURA DE CENTRE

Els tres eixos que articulen el Pla de Lectura sn:
LA COMPETNCIA LECTORA: Saber llegir.
Ensenyarem als alumnes a llegir amb fludesa per comprendre textos de la vida
quotidiana, escolars i dels mitjans de comunicaci en diferents formats i suports.
El concepte de fludesa t a veure amb la velocitat lectora, el ritme, la pronncia,
lentonaci, lexpressivitat i la gesticulaci. Tamb fa referncia a loralitat de la
lectura, a la capacitat dinterpretar un text per comunicar-lo a un auditori.
Suposa tamb que els alumnes adquireixin un conjunt dhabilitats cognitives (
descodificar, coneixement del vocabulari i gramtica, interpretaci destructures
lingstiques i textuals...) i metacognitives (ajustament, control, adequaci del
propsit...)
LA COMPETNCIA INFORMACIONAL: Llegir per aprendre.

Els alumnes han de desenvolupar la seva responsabilitat en laprenentatge, sent
conscients de les estratgies especfiques que fan servir en cada rea del
coneixement. A ms, han de tenir la capacitat dusar la lectura com a eina daccs
a la informaci, la descoberta i lampliaci de coneixements, el tractament de la
informaci i la comunicaci de la informaci.
EL GUST PER LLEGIR: Lhbit lector.
Sadquireix desenvolupant lhbit lector i fomentant la lectura sistemtica en
qualsevol suport, aprenent a reflexionar sobre el que sha llegit, sabent-ho
explicar mitjanant evidncies orals o escrites i sabent-ho compartir amb els
altres.
Qestions que orientaran la nostra planificaci:

Quines sn les qualitats dun alumne per ser un bon lector?
Segons Pisa 2009, un bon lector, s aquell alumne que s capa de

comprendre i emprar els textos escrits, de reflexionar-hi i dimplicar-shi per
assolir els objectius propis, desenvolupar el coneixement i el potencial de
cadasc i participar en la societat.
Un bon lector es caracteritza per quatre qualitats:

s competent: sap extreure informaci dels textos, sap interpretar aquesta informaci i
sap reflexionar sobre el coneixement elaborat i sobre el procs que ha seguit per
entendrels.
s estratgic: sap aplicar la seva habilitat lectora per satisfer necessitats personals i
actuar en la societat.
s autnom: sap qu necessita llegir, on ho pot trobar i de quina manera ho ha de llegir.
Est implicat: ja que est motivat per llegir, llegeix habitualment i li agrada parlar sobre
el que ha llegit.
Cal dissenyar un Pla de Lectura adequat als nostres alumnes, que reculli una proposta
delaboraci i daplicaci, que relacioni les practiques de lectura amb el currculum del
centre, que consideri la funci de la biblioteca escolar i el tractament de les tecnologies
de laprenentatge i el coneixement.
Com han de ser els textos que formaran part del nostre Pla?
Incorporarem en els tallers de lectura:
* Textos de diferent tipologia: narratius, descriptius, instructius, expositius,
argumentatius, ...
Textos en llenges diferents.
Textos en formats diversos: textos continus, discontinus i multimodals.
Textos amb suports diversos: impresos o electrnics.
Hem de considerar totes les possibles situacions comunicatives lletrades, des de les ms
properes a la realitat escolar fins a les ms allunyades, les que aporta la diversitat de
lalumnat del centre i les del seu entorn ms proper.
Cal treballar des de totes les rees lestructura de les tipologies textuals en diversitat de
textos de mitjans diferents, emmarcats en situacions comunicatives reals. Tamb s
important proposar activitats diferents i plantejar-les de manera variada, per tal dactivar
unes habilitats o unes altres, en cada cas.
Quin tipus de lectura hem de posar en acci?
Entenem per tipus de lectura els diferents processos, coneixements, actituds i estratgies
que lalumnat posa en acci per comprendre els textos.
1. Llegir en veu alta (expressivament) o silenciosament.
2. Lectura destudi i lectura ldica.
3. Lectura intensiva o analtica i lectura extensiva
4. Lectura selectiva.
5. Lectura crtica.
Els alumnes han de llegir:
Lectures integrades dins les unitats del llibre de text (lectures que acompanyen el
contingut del llibre de text).
Lectures de ficci (carcter literari: novella, relats, contes, poesia, lbums illustrats,
cmics, teatre...).
Lectures de no ficci (obres de coneixement/divulgaci).
Premsa i revistes.
Materials audiovisuals (imatge fixa i en moviment, udio).
Lectura digital en pantalla (hipertextos: webs, blocs, wikis...).
Lectures interactives en xarxa (xats, frums, serveis de missatgeria, xarxes socials.
TIPOLOGIES TEXTUALS
NARRATIU
EXPOSITIU
DESCRIPTIU
INSTRUCTIU
POTIC
MODELS
Contes
Novelles
Biografia
Reportatge
Notcia
Experincies viscudes
Definici
Tema monogrfic
Article cientfic
Conferncia
Llibre de text
Definici
Descripcions de persones, objectes, espais
Guies turstiques
Endevinalles
Catlegs comercials
Recepta de cuina
Instruccions de:
Jocs
Funcionament daparells
Normes
Plans de treball
Enunciats dactivitats
Prospectes mdics
Poemes
Canons
Dites i refranys
Calligrames
CONVERSACIONAL
ARGUMENTATIU
PREDICTIU
Dilegs, xats
Cartes i postals, e-mails
Cmics
Entrevistes,
Enquestes,
Qestionaris
Debats
Articles dopini
Discursos poltics
Prediccions meteorolgiques
Horscops
Prediccions cientfiques
CAL FER LA SEQENCIACI TIPOLOGIES TEXTUALS EN ELS CURSOS DE LESO

Tipologies Textuals
Text narratiu
Text expositiu
Text descriptiu
Text instructiu
Text potic
Text conversacional
Text argumentatiu
Text predictiu
1r dESO
X
X
X
X
2n dESO
X
X
X
X
X
X
X
3r dESO 4t dESO
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
Es poden ensenyar i aprendre les estratgies de lectura?
Saprn a llegir aprenent les estratgies que cal aplicar.
Cal que lalumne sigui partcip del procs.
Shan de fer explcites a lalumne les estratgies

de lectura, per tal que esdevingui autnom i les
pugui aplicar espontniament.
Llegir b, suposa un dileg entre un lector i un text regulat per un propsit.
Per aprendre i practicar estratgies de lectura

ser necessari efectuar treballs de lectura
compartida, guiada i acompanyada.
Un lector o lectora competent selecciona aquelles estratgies que li resulten necessries

per satisfer el seu propsit lector i tamb les tria en funci de la complexitat del text.
Que els alumnes coneguin estratgies de lectura i puguin arribar a emprar-les, dependr
en bona part de situacions de treball collectiu de llengua oral en les quals el docent
expliciti aquestes estratgies i ajudi lalumne, que ha de ser capa de saber-les explicar, a
formular-se preguntes del tipus:
Les que permeten descodificar amb fludesa:
Reconec la majoria de paraules a primera vista?
Descodifico noms les paraules que desconec?
La meva lectura s prou fluida i no representa cap entrebanc per accedir a la
comprensi del text?
Les que permeten identificar, crear, compartir o precisar objectius concrets de lectura:
Per qu he de llegir?
Qu vull aconseguir llegint aquest text?
Mantinc durant la lectura lobjectiu inicial?
Aquest text s el ms adequat per aconseguir el que necessito? Com ho s?
Les que permeten activar i aportar coneixements previs rellevants, de naturalesa
diversa (temtics, culturals, ideolgics, lingstics i textuals), per a lobjectiu o els
objectius proposats:
Qu s daquest text (tema)?
Qu en s, de lautor? Nhe llegit alguna cosa? Em va agradar? Hi vaig estar dacord?
Qu s del context? Don prov aquest text? Qu en s, daquesta font? (p. ex.: qu
en s, del Diari Ara o de Vilaweb?)
Qu em recorda aquest tipus de llibre o de text?
Per qu serveixen aquesta mena de textos?
Quines coses conec daquesta mena de textos?
Les que permeten planificar i revisar la manera com saborda la lectura dun text:
Com llegir aquest text? Qu em ser ms til fer abans de llegir?
Quin tipus de lectura manir ms b per a la tasca que he de fer?
Llegeixo de la manera ms adequada per comprendre el text: massa rpid, necessito
subratllar les idees ms importants? Maniria b fer un esquema, fer anotacions al
marge dels punts interessants...?
Les que permeten establir inferncies, anticipacions, prediccions, hiptesis:
He reconegut alguna paraula destacada?

Qu li pot passar al protagonista?
Qu podem explicar daquest tema veient aquests subttols o aquestes illustracions o
fotografies?
Com em sembla que continuar?
Com em sembla que sacabar? (en el cas duna narraci).
Crec que maportar coses que no sabia relacionades amb...?
Les que permeten comprovar la prpia comprensi:
Qu he ents fins aqu?
Quin tema tracta aquest pargraf, quines coses es diuen?
Aquest fragment, com es relaciona amb lanterior?
I amb el subttol del pargraf segent?
Puc recordar el fil de la narraci?
Seria capa dexplicar, per damunt, el que llegit fins ara?
He trobat la resposta a algun dels interrogants que mhe plantejat inicialment?
Com ho far per solucionar els diversos mots o frases que no entenc?
Les que permeten avaluar i integrar la nova informaci i remodelar, si cal, les idees
inicials:
El que llegeixo est dacord amb el que jo sabia daquest tema?
He hagut de canviar alguna idea de les que jo tenia a partir del que he llegit?
Estic dacord amb el que llegeixo?
Les que van dirigides a construir el significat global del text a partir de les idees
principals, resumint i reorganitzant la informaci:
Quina s, o quines sn, les informacions essencials del que he llegit?
Puc organitzar visualment la informaci duna manera que em faciliti la comprensi?
Puc establir relacions entre les idees principals del text i expressar-ho amb les meves
paraules?
Les que permeten fer una lectura crtica del text (explorar el mn de lautor, el gnere
discursiu i les interpretacions:
Qu es proposa lautor? On se situa el text? A qui sadrea? Qu s de lautor? Com
sel valora a la seva comunitat? Quina posici adopta lautor respecte al tema?
Qui cita lautor? Com ho fa? Hi ha paraules que adquireixen un significat diferent de
lhabitual? A quines informacions dna rellevncia?
- Qu busques en el text? Qu pressuposa lautor que sap el lector? En quins punts estic
dacord i en quins en desacord? Com interpretaran aquest text altres persones que
conec?
Per tant, les estratgies de comprensi han de facilitar, gradualment, que siguin els
mateixos alumnes els protagonistes en la construcci del significat del text.
La lectura en pantalla
Un lector competent ha de dominar el que sanomenen competncies en informaci: a
ms de comprendre i saber utilitzar la informaci per a la seva vida, avui el lector ha de
buscar-la, trobar-la i valorar-la de manera autnoma i dinmica
Els textos digitals es caracteritzen per:
* Sn textos dinmics amb lmits difusos.
* Requereixen una lectura no seqencial.
* Cada lector es construeix un text a mida a partir de la informaci que es troba en els
enllaos que segueix
Algunes de les estratgies especfiques per a la lectura digital sn:

1.Traar un pla de cerca
1.a.Qu cerco?
1.b.Com ho cerco?
1.c.Revisar lestratgia de cerca
1.d.Redefinir les cerques
2.Utilitzar les paraules clau escaients
2.a.Procediment per fer una llista
2.b.Paraules truncades
2.c.Utilitzar paraules clau i no paraules buides
3.Estratgies per navegar
3.a.Algunes estratgies per no perdre el rumb
4.Avaluar la credibilitat de la informaci trobada
4.a.Preguntes per valorar la credibilitat dun web
4.b.Qui ns lautor?
4.c.Com puc saber on sc?
4.d.Anlisi de la pgina inicial
4.e.Endavant i enrere
4.f.Com valoro lobjectivitat?
4.g.Analitzar laudincia, el propsit i la cobertura
4.h.Valorar lautenticitat
4.i.Valorar lactualitzaci
4. j. Reconixer la rellevncia i leficcia
4. k. Reconixer la visi del mn

4. l. Diferenciaci dels recursos
(lectura en digital. Collecci TAC-5)
Llegim diferent, en funci del propsit ?

Les situacions reals tamb ens proporcionen llegir amb objectius diferents. Cada objectiu
de lectura marca una manera dencarar la lectura. Per desenvolupar la competncia
lectora dels nostres alumnes, els hem densenyar diverses maneres de llegir (lectura
extensiva, lectura intensiva...) en funci del propsit.
1. Llegir per obtenir una informaci precisa.
2. Llegir per seguir unes instruccions.
3. Llegir per obtenir una informaci de caire general.
4. Llegir per aprendre.
5. Llegir per revisar un escrit propi.
6. Llegir per plaer.
7. Llegir per comunicar un text a un auditori.
8. Llegir per practicar la lectura en veu alta.
9. Llegir per informar el que sha comprs.
Ensenyar a comprendre els textos? Quin ha de ser el paper del docent?

Un bon model dinstrucci per ensenyar les estratgies de comprensi s la que es basa en
les fases segents: modelatge, prctica guiada i prctica independent.
ELS TALLERS DE LECTURA

- Ensenyar a comprendre- Ensenyament explcit de les estratgies de lectura-
EXEMPLE DUNA SESSI DE TALLER DE LECTURA:

PREPARACI PRVIA:
1. Seleccionar un text.
2. Seleccionar una estratgia de comprensi lectora.
FASE DE LA MINILLI:
1. Connexi (lligam amb lalumnat)
2. Modelatge (el docent s lexpert i modela lestratgia)
3. Participaci Activa (els alumnes practiquen lestratgia)
4. Enlla (reflexi final i encrrec per a la lectura independent)
Mini-lli o mini-unitat (10 o 15)

Connexi
Lensenyant introdueix
el tema amb un
exemple (activar
coneixements previs,
crear expectatvies,
predisposar)
Modelatge
El docent presenta el
procediment que se
seguir.
Presenta lestratgia a
treballar vinculant-la
amb una situacin
compartida.
Llegeix un fragment i
aplica lestratgia,
mostrant com
aconseguir lobjectiu.
Pensa en veu alta tot
especificant el procs
que segueix.
Concreta els objectius

especificant qu
saprendr.
Ara us mostrar els

passos que jo
segueixo
Participaci activa
Els alumnes
sexpliquen lobjectiu i
lestratgia els uns als
altres.
Enlla
El mestre refora el
que han de fer, i els
anima que ho
practiquin durant la
lectura individual.
(Girat i parla)
Ara feu-ho sols
Avui aprendrem
Lectura per part de lalumne

25 a 30
Els alumnes passen a la lectura individual tenint present de practicar lestratgia que sels ha
introdut durant la mini-lli.
Parlem del text (compartir i reflexionar) 5

Posada en com per:
Comprovar la comprensi del text.
Recollir levidncia del que han aprs els alumnes.
Recollir all que caldr reforar.
La intervenci docent s necessria perqu els alumnes aprenguin les habilitats

implicades en el procs lector i les spiguen utilitzar de forma estratgica. El docent actua
com a gestor de lactivitat: planteja la tasca, tutoritza el treball, actua com a lector o
escriptor expert, dna ajudes o comparteix eines de lectura
Modelatge: pensar en veu alta. El docent llegeix a laula i per a laula. El docent quan
llegeix ofereix models experts de comprensi, s a dir, mostra els camins per als quals
arriba a la interpretaci.
La lectura compartida o guiada, lavaluaci collectiva: els aprenents participen de
lactivitat tot fent preguntes, demanant aclariments o fent aportacions prpies. El mestre
i lalumne comparteixen lactivitat. Pot ser lexpert qui inici lactivitat i assumeixi els
aspectes ms difcils mentre lalumne sencarrega de les tasques ms fcils. A mesura que
lalumne adquireix competncia, lexpert li transferir ms responsabilitat. Pot ser
lalumne qui emprn lactivitat, per sota la mirada i lajut del mestre que estar a punt
per intervenir.
La prctica independent
En aquesta fase els alumnes apliquen el que han aprs. Tenen acumulat tot el bagatge de
les mltiples lectures que han compartit amb el docent i amb els companys, i han d
haver-se apropiat del control de la seva comprensi. Ja no necessiten tant les ajudes
externes, per han dhaver desenvolupat ajudes internes. Han de saber quines habilitats
els costa ms i han de tenir desenvolupades estratgies per compensar-les. Malgrat que
la fase es digui independent, s convenient que els alumnes facin activitats en parella o
en petit grup per contrastar com resolen les dificultats duna tasca.
EINES O INSTRUMENTS
Guies de lectura
Constitueixen escrits breus que serveixen de bastida i orienten la lectura dun text
determinat. Ofereixen una srie dinstruccions que proporcionen als alumnes ajudes per
reflexionar sobre el procs, sobre aspectes textuals, sobre aspectes lingstics.
Programa El Gust per la Lectura
En aquesta secci es troben, agrupats per cursos, els dossiers didctics i les conferncies
del seminari El Gust per la Lectura, basats en la lectura i treball de les obres, i tractats en
el seminari de formaci que ha seguit el professorat des del curs 1997-1998.
Tamb hi ha l'enlla a les activitats relacionades amb les obres que treballa l'alumnat,
principalment a les propostes de lectura de l'edu365 i a fulls de quaderns virtuals. Podeu
sollicitar el solucionari dels dossiers indicats amb (*) a: sial@xtec.cat
Bases dorientaci
s un instrument que resumeix de manera grfica i ordenada lacci a realitzar. La seva
finalitat s promoure que els estudiants anticipin i planifiquin les operacions que han de
dur a terme per resoldre amb xit diferents tipus de tasques escolars.
Portafolis de lectura o dossier daprenentatge
s una eina daprenentatge i dautoavaluaci que ens permet reflexionar sobre com
aprenem,com ens agrada aprendre, quines dificultats tenim, com podem avanar...
Tamb ens permet documentar tot el procs.
Diaris personals de lectura
Llegint amb els peus a terra

L'impuls de la lectura
Mentre llegim sovint sentim la necessitat d'apuntar una frase del text que ens ha cridat
l'atenci, una idea que ens ha suggerit, un dubte... El bloc del club s un quadern de notes
de lectura personal per:
Recollir les idees, sentiments, frases i tot all que volem recordar de les lectures
que realitzem.
Afavorir la lectura reflexionada i facilitar l'elaboraci d'opinions, per un mateix o
per expressar als clubs de lectura.
Recordar el nostre itinerari lector personal: quins llibres hem llegit, quan, qu
varem opinar, etc.
La diversitat en les activitats de lectura?

Lectura autnoma silenciosa.
Lectura en veu alta del docent.
Lectura en veu alta dalumnes.
Lectures compartides (en parelles).
Tallers de lectura (ensenyament explcit de les estratgies de lectura).
Aprenentatge entre iguals (modelatges de lectura fluida).
Parlar dels textos: debats, recomanacions, presentacions, clubs de lectura, visites....
Presentaci del docent com a lector.
Filmografia literria.
Xerrades, jornades, itineraris, conferncies, exposicions, visites dautors...
Proves escrites a partir de les lectures per garantir la comprovaci de la lectura del text.
Altres.
Situacions daprenentatge?
Exploraci dalgun aspecte de lentorn a partir duna qesti rellevant, mitjanant el
treball cooperatiu.
Realitzaci dun treball dinvestigaci a partir duna qesti rellevant, mitjanant el
treball cooperatiu i ls de les TIC.
Elaboraci dun estudi de cas sobre elements caracterstics de lentorn, per mitj del
treball cooperatiu i utilitzant diferents fonts dinformaci (documents, informacions
orals, mitjans de comunicaci, Internet).
Recerca dinformaci sobre com sha resolt un problema bsic de la vida quotidiana al
llarg del temps a partir dun treball comparatiu i ds de les TIC.
Realitzaci dun treball dinvestigaci a partir del plantejament de qestions i
problemes rellevants de lentorn, mitjanant el treball cooperatiu i a partir de
lexperimentaci i ls de diferents fonts dinformaci. Argumentaci oral i escrita de les

propostes de soluci.
Interpretaci de la realitat a travs dels mitjans de comunicaci i anlisi crtica de la
influncia de la publicitat sobre els hbits de consum.
Utilitzaci dels mitjans de comunicaci i dInternet per obtenir informaci sobre
qestions relacionades amb lart i els contextos de producci i exposici artstica.
Inters i recerca dinformaci (individual i collectiva) sobre compositors, intrprets,
festivals de msica i manifestacions musicals en general, i la dansa.
El treball de sntesi (de 1r a 3r curs) que integra continguts relacionats amb les
deferents matries del curs.
Els projectes de recerca relacionats a les diferents rees curriculars, com per exemple:
Realitzaci dun projecte sobre ls ms sostenible dalguns materials a partir de
collaborar en grup en la cerca dinformaci i en la presa de decisions.
Plantejar preguntes investigables i dissenyar petites investigacions per donar-hi
resposta.
El projectes transversals que es desenvolupin en el centre com ara: setmana cultural,
jornades solidries, tallers interdisciplinaris
El Projecte de recerca de 4t dESO, que es por fer en una hora setmanal al llarg de tot el
curs, en dues hores en un quadrimestre o en tres hores en un trimestre. Tamb es pot
concentrar en sis dies (35 hores).
El Treball de recerca de batxillerat.
El gust per llegir

La Lectura Autnoma
El temps de lectura personal creat a l institut, donar loportunitat de llegir a tots els
alumnes. Sabem que la lectura autnoma, extensiva, silenciosa, de gratificaci immediata
i delecci lliure, es fa imprescindible per al desenvolupament de les competncies
lectores. Tots els estudis assenyalen que els lectors que ms practiquen la lectura
silenciosa i independent sn els que obtenen els resultats ms alts en comprensi lectora.
Aprendre a triar
Hem de donar eines als alumnes per orientar-se en la selecci de textos. Cal que els
ajudem a aprendre a reconixer i utilitzar la informaci dels elements metaliteraris dels
llibres (portades, contraportades, colleccions, etc.), els tipus de recomanacions que
permeten orientar lelecci (com els webs i blocs dautors, editorials, colleccions o
institucions que nofereixen) o lordenaci habitual dels llibres i revistes a les llibreries i
biblioteques.
Elaboraci de bibliografies aconsellables . Blocs de lectura

s necessari orientar els lectors cap a lectures de qualitat a partir dels gustos personals
que van construint. Per aix cal posar al seu abast, i a labast dels pares i tutors,
bibliografies seleccionades de llibres i altres lectures de qualitat contrastada. Aquestes
han destar formades per ttols de fcil accs, ja sigui perqu sn presents a la
biblioteca del centre, com perqu ho sn a la biblioteca pblica o a la llibreria ms
prxima.
La lectura compartida
Compartir la lectura significa establir un trnsit des de la recepci individual fins a la
recepci en linterior duna comunitat cultural que la interpreta i valora. En el cas de la
literatura, a ms, permet experimentar-ne la dimensi socialitzadora, sentir-se part duna
comunitat de lectors amb referents i complicitats mtues. Compartir les obres amb els
altres s important perqu fa possible beneficiar-se de la competncia de tots per
construir el sentit i obtenir el plaer dentendre millor els llibres.
Activitats:
Narraci i lectura de textos per part del professorat.
Lectures en veu alta i dramatitzaci de textos per part de lalumnat.
La discussi compartida del sentit dun text.
Clubs de lectura.
Blocs de lectura.
Apadrinament lector.
La lectura al voltant de les rees curriculars.
Cal ensenyar a estudiar. Som-hi
La lectura extensa de textos literaris i informatius a travs de mltiples activitats. que en
permetin lassociaci amb tots els aprenentatges curriculars.
La lectura guiada
Projectes i exposicions temporals del centre.
Llibres de lectures per rees.
Lectures en llenges diferents.
Programaci vertical de lectures diverses
Estructura organitzativa de linstitut.

Organitzarem el centre de manera que la comprensi prengui el suficient protagonisme i
arribi a totes les rees del currculum. Per aconseguir-ho, cal crear un Pla d Impuls de la
lectura, consensuat pel claustre i els equips docents per a qu tothom treballi la
comprensi lectora a laula, planificant de manera conjunta el desenvolupament de les
estratgies per a la consecuci dels objectius a assolir.
Cal incloure les activitats del Pla ILEC en el Pla Anual del Centre.
La intervenci de lequip directiu ha de servir per impulsar el Pla.
ACORDS DE CENTRE
Distribuci horria: 50 dins de lhorari dels alumnes
Una franja fixa. (9:40 a10:30 del mat)
Responsables: El grup Impulsor
Els departaments
Lequip docent
Seleccions de Materials: Tallers de lectura:
Textos de diferent tipologia.
Textos en llenges diferents.
Textos en formats diversos.
Textos amb suports diversos.
Llibres de text.
Lectura digital.
Lectures de ficci.
Lectures de no ficci.
Premsa i revistes.
Tipus dActivitats: Temps de lectura:
Lectura expressiva del professor/a o dels alumnes.
Lectura autnoma i individual.
Temps per parlar de la lectura: recomanacions, presentacions,...
Tallers de lectura.
El portafolis de lectura
Seguiment i avaluaci: Diagnosi.
Activitats de Lectura.
Avaluaci del Portafolis .
Activitas avaluatives
Responsables del Pla de lImpuls de la Lectura.
PRESENTACI DEL GRUP IMPULSOR
Coordinadora LIC
Coordinadora Pedaggica
Cap Departament de Llengua Catalana
Cap de Departament de Llengua Castellana
1 Membre del Departament de Llenges Estrangeres
Cap de Departament de Cincies Naturals
ACTUACIONS DEL GRUP IMPULSOR

Concretar objectius i calendari daccions.
Dinamitzar actuacions .
Fer diagnosi del centre.
Compartir prctiques de lectura.
Traspassar reflexions i recursos a lequip docent.
Elaborar exercicis de lectura.
Planificar latenci a la diversitat en els tallers de lectura.
Avaluar els tallers de lectura.
Avaluar el Pla i les actuacions del curs.
Altres...
Coordinaci de lEquip Impulsor
Reuni Setmanal del Grup Impulsor
Responsables de les sessions de lectura a les classe.
Professors i professores referents de la lectura, a cada grup classe.
Coordinaci de lEquip Docent
Reunions dequips docents.

Claustre de professors.
Els tallers de lectura planificats per a cada curs, amb el modelatge dels professors i
professores, tindran com a punt de partida la presentaci del propsit de la lectura,
proporcionaran estratgies de millora en el tractament de la informaci, facilitaran la

reflexi sobre el que es llegeix i afavoriran situacions per compartir les lectures amb els
altres.
El desplegament del Pla de lectura, no ser igual per a cada grup classe. Tamb, el Pla
datenci a la diversitat del centre, definir objectius, estratgies i activitats
diferenciades. Per aix, s essencial lacompanyament del grup classe.
Havent 5 sessions setmanals, la proposta ms oportuna s dassociar un o dos referents
de lectura per a cada grup, sent menys important lacompliment de la proposta de un o
dos referents, com ms grau dautonomia tinguin els alumnes. Un dels professors/es
referents del grup, impulsarem que sigui el tutor/a del grup.
Tipus d activitats
El desplegament del Pla ha danar dirigit a formar bons lectors des de 1r dESO fins al 2n
de batxillerat, nois i noies que gaudeixin i aprenguin llegint. Al llarg del temps,
fomentarem lautonomia dels alumnes.
Les sessions de lectura no han suposar, 50 minuts de lectura en silenci. Els alumnes han
de poder llegir all que volen, per hem de ser capaos de motivar-los, cap a una selecci
de textos determinada, textos que els poden aportar coneixement i gaudi.
A les sessions setmanals de lectura, hem de compaginar sessions de lectura autnoma i
tallers de lectura amb exercicis de lectura dirigida i/o compartida per a la prctica
destratgies lectores.
La lectura de la premsa escrita
T
em
Cada setmana arriben a l institut exemplars que sens faciliten gratutament amb els
quals podem fer una sessi de lectura a totes les classes.
HORARI SETMANAL DE LES SESSIONS DE LECTURA

8,00-8,50
8,50-9,40
9,40-10,30
10,3011,00
11,0011,50
11,5012,40
21,4012,50
12,5013,40
13,4014,40
Dilluns
Classe
Classe
LECT
Dimarts
Classe
Classe
LECT
Dimecres
Classe
Classe
LECT
Dijous
Classe
Classe
LECT
Divendres
Classe
Classe
LECT
Esbarjo
Esbarjo
Esbarjo
Esbarjo
Esbarjo
Classe
Classe
Classe
Classe
Classe
Classe
Classe
Classe
Classe
Classe
Esbarjo
Esbarjo
Esbarjo
Esbarjo
Esbarjo
Classe
Classe
Classe
Classe
Classe
Classe
Classe
Classe
Classe
Classe
Al batxillerat, les sessions de lectura sn molt menys dirigides, assegurant propostes de

lectura des de les diferents matries .
PROPOSTA DISTRIBUCI HORRIA AL BATXILLERAT
Sha dorganitzar un calendari de propostes per trimestre i curs .

SEQENCIACI DE LES TIPOLOGIES TEXTUALS EN ELS CURSOS DE
LESO PER TRIMESTRES
1r. ESO
1r. Trimestre
Text narratiu
(rondalles,
contes, mites)
2n. ESO
Text narratiu
(reportatges,
contes,
novelles,
notcies)
Text expositiu
(definicions,
llibres de text)
2n. Trimestre Text descriptiu

(persones,
objectes,
endevinalles).
Text potic
(poemes,
canons)
3r. ESO
Text narratiu
(reportatge, notcia,
novella)
Text expositiu
(monografia, llibres de
text, articles cientfics)
Text
Text descriptiu
(guies turstiques,
descriptiu
(espais, revistes catlegs comercials)
de viatges)
Text
instructiu
(receptes de
Text instructiu
(enunciats dactivitats,
normes, plans de
treball, instruccions
dactivitats).
4t. ESO
Text narratiu
(biografia, novella)
Text expositiu
(monografia, llibres de
text, articles cientfics)
Text descriptiu
(descripcions literries)
Text instructiu
(enunciats dactivitats,
plans de treball,
prospectes mdics).
Text potic (poemes,
cuina,
instruccions de
jocs, enunciats
dactivitats)
3r. Trimestre
Text
conversacional
(dilegs, xats,
mails)
Cmics
Text potic
(poemes,
canons, dites i
refranys)
Text
conversacional
(cartes, postals)
Text
argumentatiu
(Debats)
Text potic (poemes,

canons, calligrames)
canons, calligrames)
Text conversacional
(enquestes,
qestionaris,entrevistes)
Text conversacional
(enquestes,
qestionaris,entrevistes)
Text argumentatiu
(Debats, articles
dopini, discursos
poltics, cartes al
director.)
Text argumentatiu
(Debats, discursos
poltics.)
Text predicitiu
(prediccions
meteorolgiques,
horscops)
Text predicitiu
(prediccions
cientfiques.)
Guia per a la presentaci duna prctica de lectura

Presentaci de lactivitat
Matria
Propsit de la lectura
Materials daula
Estratgia treballada
Activitats prvies
Lectura
Activitats de cerca dinformaci
Activitats de tractament de la informaci
Activitats de reflexi
La implicaci i la participaci del claustre s lestratgia principal.
Els departaments hauran de planificar 1 prctica de lectura, trimestralment, per a la seva
avaluaci.
Diagnsi del centre.

La farem cada curs a partir de:
Els resultats de les proves de lavaluaci de lEducaci Primria.
Lavaluaci diagnstica a 3r dESO (mes doctubre). Avaluaci Interna
Lavaluaci Educaci Secundria Obligatria a 4t dESO (mes de febrer) Avaluaci Externa.
ANNEX 1: Presentaci Diagnsi curs 2012-13

Activitats de motivaci i sensibilitzaci dels alumnes
Qestionaris de lectura:
Prctica reflexiva fent explcit a lalumnat el seu procs de millora respecte de la lectura.
Elaboraci dun Portafolis de lectura
APRENDRAN A REFLEXIONAR SOBRE:

Quines estratgies segueixen quan llegeixen i quines poden seguir.
Com els agrada llegir
Quines estratgies poden fer per llegir millor amb veu alta.
Quins llibres prefereixen
Com poden compartir les seves lectures
QU FAIG, COM HO FAIG?

Tenir evidncies de la seva millora
! DECIDEIXO QUE VULL MILLORAR!

REVISO COM HA ANAT
GUARDO EVIDNCIES DELS PROGRESOS
Parts del Portafolis de Lectura:

El portafolis i jo.
Activitats de sensibilitzaci.
EL PLAER DE LA LECTURA
Presentaci dels objectius del Pla de Lectura.

Comproms en relaci a la lectura.
El Plaer de la Lectura Curs 2013 14

LLegir s la clau de lxit!
La lectura s un MN!
LLegir s VIURE!
LLegir em fa una persona millor!
La lectura s un cam dinfinites

possibilitats!
La lectura s una conversaci amb els

homes ms il.lustres dels segles passats.
La lectura ens explica don venim, qui

som, cap on anem!
Llegir s multiplicar i enriquir la vida

interior !
LLegir omple i afegeix valor a la meva

vida!
LLegir ens fa ms RICS, ms

LLIURES, ms CULTES, ms
DESVETLLATS, ms FELIOS!
VOLS SER UN BON LECTOR?

Nhi ha prou en saber llegir molt rpid?
Nhi ha prou de llegir molts llibres?
Cal llegir llibres que no hem escollit nosaltres?
Cal que tots plegats reflexionem!
Gaudiu daquest vdeo!
http://blocs.xtec.cat/bibliotecaverntallat/2011/02/24/vols-ser-un-bon-lector/
Tu, qu en penses?
Apa! pensa-hi una mica i escriu un comentari amb la teva opini o experincia.
http://quaderndecarme.blogspot.com.es/2007/11/qu-ha-de-tindre-un-bon-lector.html
The Fantastic Flying Books of Mr Morris Lessmore

Dna molt joc per interpretar la importncia de la lectura, l'amor pels llibres, la relaci escriptorobra-lector, i el que aporta la lectura a la vida de les persones.
https://www.youtube.com/watch?v=VljJIQuPDSE
La lectura en veu alta.

Activitats a classe per millorar lexpressi.
http://www.certamendelecturaenveualta.cat/htm/lectura.htm
Els alumnes reflexionen sobre com llegeixen en veu alta, com es preparen la lectura i quin s el seu
estat emocional i com se senten quan llegeixen
Qu s fer amb la lectura.

Presentaci destratgies aplicades abans de llegir, durant la lectura i desprs de llegir
ANNEX 2 Graella Estratgies lectores.
Els llibres i jo
Diaris personals de lectura.
Registre de lectures.
El blog de Lectura de linstitut
http://plalecturaiesbb.blogspot.com.es/
Els altres, els llibres i jo

Aportacions que ens fan els companys amb la seva lectura.
Qestionaris diversos Portafolis
Qu s fer amb la informaci

Activitats relacionades amb la competncia lectora: Saber llegir
Activitats per a la millora de laprenentatge inicial de la lectura: Activitats Aula dAcollida.
Pla datenci a la Diversitat
Llegir per aprendre
Activitats relacionades amb la competncia informacional: Llegir per aprendre

Relaci de les estratgies de comprensi lectora amb organitzadors grfics de la
informaci:
Idea principal.
Resum
Parlar de fets i detalls

Mapa resum 6W
Mapa conceptual
Mapa darbre
Mapa circular
Mapa bombolla
Entendre una seqncia. Lordre en qu passen les coses.
Mapa seqncia
Causa i efecte.
Mapa causa-efecte
Comparar i contrastar informacions.
Mapa comparar-contrastar
Fer prediccions.
Fer llistes possibles prediccions
Trobar el significat de les paraules dins dun context.
Mapa vocabulari
Extreure conclusions i fer inferncies.
Distingir entre un fet i una opini.
Identificar el propsit de lautor.
Interpretar llenguatge figuratiu.
Distingir entre fets reals i fets imaginaris.
ANNEX 3 : MAPES
Activitats relacionades amb el gust per llegir:
AVALUACI DEL PLA DE LECTURA

Caldr fer, proves de lectura avaluables, per fer conscients els alumnes de la seva millora.
Cada departament, al llarg de cada trimestre hauria davaluar un exercici de comprensi
lectora.
Els nivells que un/a alumne/a ha dassolir a leducaci secundria:
Competncies i nivells de gradaci en relaci a la comprensi lectora
Relacions entre competncies i dimensions
INFORMACI A LES FAMLIES

Institut Barri Bess- Pla de lImpuls de la Lectura- curs 2013-14
L institut Barri Bess, seguint les directrius del Departament dEnsenyament, participa en
el Pla Nacional de l Impuls de la lectura.
OBJECTIU ESTRATGIC DEL PLA: La millora de lxit escolar de tot lalumnat.
El rendiment escolar millorar amb lhbit lector. La lectura estimula el creixement
intellectual, la creativitat i la imaginaci dels nois i noies; tamb motiva laprenentatge
perqu els alumnes que llegeixen es concentren ms, tenen ms capacitat de retenir,
memoritzar, comprendre i assimilar nous conceptes.
(El mtode definitiu per tenir fills lectors. Lecxit)
Els nostres alumnes obtindran uns ms bons resultats acadmics si:
Milloren la seva comprensi lectora.
Desenvolupen competncies lectores.
Aprenen i practiquen estratgies de lectura.
Gaudeixen amb la lectura.
PLA DE LECTURA DE CENTRE
Distribuci horria:
Sessions de 50 minuts diaris de lectura.
Cada dia de 9:40 a 10:30.
Materials per a les sessions de lectura:
Lectures dels llibres de text .
Lectures de ficci: novelles, relats, contes, poesia, lbums illustrats, cmics,
teatre...
Lectures de no ficci: obres de coneixement/divulgaci.
Premsa i revistes.
Lectura digital en pantalla: webs, blocs, wikis...
Qualsevol altre material que pugui ser dutilitat.
Tipus dactivitats:
Lectura en veu alta.
Lectura dirigida: Tallers de lectura.
Lectura autnoma i individual.
Temps per parlar de les lectures: debats, presentacions, recomanacions...
Altres activitats
Els Tallers de lectura es plantegen des de totes les matries del currculum:
Sn les prctiques guiades:
El professorat presenta una lectura i unes estratgies a treballar.
El professorat mostra uns procediments.
Lalumnat comparteix la prctica de les estratgies.
Lalumnat fa lectura individual.
Professor/a i alumnes comproven la comprensi del text .
Es recullen evidncies del que ha aprs lalumnat.
COM PODEU AJUDAR ELS VOSTRES FILLS A TROBAR-LI EL GUST, A LA

LECTURA?
Intenteu que us vegin llegir a casa. Vosaltres en sou el millor exemple.
Practiqueu la lectura amb ells de cinc a deu minuts cada dia.
Tingueu llibres a casa del seu inters.
Condicioneu un lloc o ambient agradable per llegir.
Ajudeu-los a planificar un temps per a la lectura.
Ensenyeu-los altres formats, com per exemple, els llibres digitals....
Interesseu-vos per les seves lectures de classe i, si podeu, llegiu-les conjuntament.
Feu activitats al voltant dels llibres com dibuixar, anar a la biblioteca, al teatre o al
cinema.
Regaleu-los llibres pels aniversaris i celebracions tenint en compte els seus interessos.
Una bona guia de consulta per ajudar-nos en aquesta tasca la teniu en aquest link:
http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/553.pdf
RECURSOS DE COMPRENSI LECTORA
GLOPS:
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/comprensio/
LLEGIM, ESCRIVIM, COMPRENEM:

http://llegimcomprenem.blogspot.com.es/p/comprendre.html
LLEGIR I DESCOBRIR: http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/index.htm
RECURSOS DIDCTICS DE COMPRENSI LECTORA:
http://www.xtec.cat/ies-sabadell/recursos/DO/ComprensioLectora.htm
COMPRENSI LECTORA EN LLENGUA CATALANA:
http://clic.xtec.cat/qv_biblio/act.jsp?activity_id=20
LECTURA EFICA:
https://sites.google.com/site/clectoraileficac/lectura-eficac
LA LECTURA : FONT DE PLAER I CONEIXEMENT
http://www.xtec.cat/sgfp/crp/recursos/banc/lectura/lectura.htm#
MODELS DE PREGUNTES DE COMPRENSI LECTORA:
http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Consell%20superior%20d%27avalua/Pdf%20i
%20altres/prova%20avaluacio%20primaria/comprensio%20lectora.pdf
COMPRENSI LECTORA DE PROBLEMES MATEMTICS:
http://arceproyectoplc.blogspot.com.es/2013/03/comprensio-lectora-de-problemas_20.html
MINILLIONS DE LECTURA:
http://lecturaiaprenentatge.blogspot.com.es/p/estrategies.html
LECTURES SEGURES:
http://blocs.xtec.cat/lecturessegures/
PROPOSTES DE LECTURA:
http://www.xtec.cat/~msolduga/menu/finestra/catala.htm
EL MN DELS LLIBRES:
http://www.callusdigital.org/lacenet/monllibres/index.php
LIMPULS DE LA LECTURA
http://impulslectura.blogspot.com.es/search/label/estrat%C3%A8gies
Sn algunes de les adreces que es poden trobar en relaci a la comprensi lectora.
Institut Barri Bess
VALORACIDE L ESTAT DEL PLA DE LA LECTURA

Mes de novembre. Qestionari passat a tots els grups classe.
GRUP CLASSE:
ACTIVITATS DE LECTURA:
LECTURA LLIURE:
Nmero de sessions per setmana:
Puntualitat en iniciar la lectura:
Accs a la biblioteca daula:
Registre de lectura:
Motivaci dels alumnes:
LECTURA DIRIGIDA:
Nmero de sessions per setmana:
Puntualitat en iniciar les activitats:
Accs als materials:
Motivaci del alumnes:
APORTACIONS FETES AL PLA DE LECTURA:
VALORACIDE L ESTAT DEL PLA DE LA LECTURA

Mes de maig. Qestionari passat a tots els grups classe.
VALORACI GLOBAL DEL PLA DE LECTURA:
ASPECTES FORMALS:
Temps de les sessions de lectura: 50 minuts diaris
Idonetat de lhorari.
Repercussi del canvi dhorari en les diferents matries
Espais de lectura: la classe, la biblioteca...
Accs als materials . La biblioteca daula.
Valoracions dels referents de lectura: tutor/a i altre professor/a.
Repartiment i equilibri de les sessions de lectura per matries, cursos i
professorat.
Atenci als alumnes. Desdoblaments de grups.
DESENVOLUPAMENT DEL PLA:

Consecuci dels objectius:
Han millorat els nostres alumnes lhbit lector. Registre de lectures.
Hem llegit textos de tipologia diversa.
Hem llegit textos programats des de les diferents matries.
Hem dissenyat activitats amb propsits de lectura diversos.
Hem aportat als alumnes models per a la millora dels nivells competencials.
Hem fet s a les sessions de lectura dels recursos digitals.
Els alumnes shan implicat en el Pla de lectura. Motivaci.
Els alumnes han pogut/volgut compartir les seves experincies de lectura.
Ha generat la lectura dirigida processos de reflexi personal.
Hem fomentat la lectura crtica amb estratgies diverses.
Hem sistematitzat el recurs ds de la premsa escrita o digital.
Hem percebut millores en la comprensi lectora dels alumnes a les diferents

matries.
DESENVOPULAMENT DEL PLA:

Ha generat el Pla de lectura activitats curriculars diverses.
Ha impulsat el Pla de lectura el treball collectiu entre els alumnes
CONCLUSIONS:
En general, puntua de 0 a 10 la valoraci que en fas dels 50 minuts de lectura
diria que has fet aquest curs.
Quines recomanacions faries respecte del Pla de lectura? Qu canviaries?
Qu mantindries? Fes algunes propostes.
Pla de
lectura
BB
VALORACI DEL PLA DE LECTURA, ENQUESTA ALUMNAT

1. Penses que el fet de dedicar-li tant temps a la lectura ha millorat el teu rendiment
acadmic?
2. Quants llibres has llegit aquest curs?

3. Quants articles has llegit aquest curs?
4. Creus que aquest estiu llegirs ms, encara que no tho demanin?
5. Has recomanat alguna lectura a algun company?
Tha fet cas?
6. Than recomanat alguna lectura?
Qui?
7. Fas servir la biblioteca de linstitut?
Ms que el curs passat?
8. Fas servir la biblioteca del barri?
Ms que el curs passat?
9. Tagrada fer activitats de les lectures?

tagrada ms
Li has fet cas?
Li ha agradat?
Tha agradat?
Quin tipus dactivitats de les que has fet
10. Quin tipus de lectura guiada prefereixes?

concretes?
Lectures de premsa?
Lectures
guiades
matries
11. Et sembla b llegir 50 minuts diaris?

12. Preferiries que les sessions de lectura fossin noms de 30 minuts?
13. Testimes ms la lectura guiada o la lectura lliure?
14. A casa, llegeixes ms que abans diniciar el Pla?
15. A casa, de llibres, en parleu? Ms que abans de comenar el Pla de lectura?
16. En general, puntua de 0 a 10 la valoraci que en fas dels 50 minuts de lectura diria que
has fet aquest curs.
17. Quines recomanacions faries respecte del Pla de lectura? Qu canviaries? Qu
mantindries? Fes algunes propostes.

Pla de Lectura Gener 2014

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Pla de Lectura Gener 2014

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Institut Barri Bess Pla de limpuls de la lectura curs 2013 -14

La lectura a l Institut Barri Bess. Curs 2013-14

Millorar la capacitat de comprendre textos per augmentar el rendiment acadmic

La competncia lectora s una competncia bsica que inclou destreses molt

Institut Barri Bess Pla de limpuls de la lectura curs 2013 -14

EL PLA DE LECTURA DE CENTRE

Institut Barri Bess Pla de limpuls de la lectura curs 2013 -14

LA COMPETNCIA INFORMACIONAL: Llegir per aprendre.

Qestions que orientaran la nostra planificaci:

Segons Pisa 2009, un bon lector, s aquell alumne que s capa de

Institut Barri Bess Pla de limpuls de la lectura curs 2013 -14

Un bon lector es caracteritza per quatre qualitats:

Institut Barri Bess Pla de limpuls de la lectura curs 2013 -14

Institut Barri Bess Pla de limpuls de la lectura curs 2013 -14

CAL FER LA SEQENCIACI TIPOLOGIES TEXTUALS EN ELS CURSOS DE LESO

Es poden ensenyar i aprendre les estratgies de lectura?

Saprn a llegir aprenent les estratgies que cal aplicar.

Cal que lalumne sigui partcip del procs.

Shan de fer explcites a lalumne les estratgies

Llegir b, suposa un dileg entre un lector i un text regulat per un propsit.

Institut Barri Bess Pla de limpuls de la lectura curs 2013 -14

Per aprendre i practicar estratgies de lectura

Un lector o lectora competent selecciona aquelles estratgies que li resulten necessries

Institut Barri Bess Pla de limpuls de la lectura curs 2013 -14

He reconegut alguna paraula destacada?

Institut Barri Bess Pla de limpuls de la lectura curs 2013 -14

Algunes de les estratgies especfiques per a la lectura digital sn:

Institut Barri Bess Pla de limpuls de la lectura curs 2013 -14

4. k. Reconixer la visi del mn

Llegim diferent, en funci del propsit ?

Ensenyar a comprendre els textos? Quin ha de ser el paper del docent?

ELS TALLERS DE LECTURA

EXEMPLE DUNA SESSI DE TALLER DE LECTURA:

Institut Barri Bess Pla de limpuls de la lectura curs 2013 -14

Mini-lli o mini-unitat (10 o 15)

Concreta els objectius

Ara us mostrar els

Lectura per part de lalumne

Parlem del text (compartir i reflexionar) 5

Comprovar la comprensi del text.

Recollir levidncia del que han aprs els alumnes.

Recollir all que caldr reforar.

La intervenci docent s necessria perqu els alumnes aprenguin les habilitats

Institut Barri Bess Pla de limpuls de la lectura curs 2013 -14

Programa El Gust per la Lectura

Institut Barri Bess Pla de limpuls de la lectura curs 2013 -14

Diaris personals de lectura

Llegint amb els peus a terra

Institut Barri Bess Pla de limpuls de la lectura curs 2013 -14

La diversitat en les activitats de lectura?

Institut Barri Bess Pla de limpuls de la lectura curs 2013 -14

lexperimentaci i ls de diferents fonts dinformaci. Argumentaci oral i escrita de les

El gust per llegir

Institut Barri Bess Pla de limpuls de la lectura curs 2013 -14

Elaboraci de bibliografies aconsellables . Blocs de lectura

Institut Barri Bess Pla de limpuls de la lectura curs 2013 -14

Estructura organitzativa de linstitut.

Institut Barri Bess Pla de limpuls de la lectura curs 2013 -14

ACTUACIONS DEL GRUP IMPULSOR

Coordinaci de lEquip Impulsor

Reuni Setmanal del Grup Impulsor

Responsables de les sessions de lectura a les classe.

Professors i professores referents de la lectura, a cada grup classe.

Coordinaci de lEquip Docent