Les altes capacitats:

detecci i actuaci
en lmbit educatiu

Materials per a latenci

a la diversitat

Guia per als equips dassessorament

i orientaci psicopedaggica (EAP)
i els orientadors dels instituts

Les altes capacitats:

detecci i actuaci
en lmbit educatiu

Materials per a latenci a la diversitat

Guia per als equips dassessorament

i orientaci psicopedaggica (EAP)
i els orientadors dels instituts

Agram la collaboraci del Collegi de Pedagogs de Catalunya (COPEC), del Collegi

Oficial de Psiclegs de Catalunya (COPC), de les associacions i fundacions daltes
capacitats de Catalunya que han revisat la Guia i que, amb els seus suggeriments,
han contribut a millorar-la.

URL: www.gencat.cat/ensenyament

Aquest llibre est publicat amb una llicncia Creative Commons Reconeixement-No comercialCompartir igual 3.0 Espanya.
Per veuren una cpia, visiteu:
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/legalcode.ca
Els termes de la llicncia impliquen que aquest material pot ser:
reprodut, distribut i comunicat pblicament sempre que sen reconegui lautoria;
reprodut, distribut i comunicat pblicament sempre que ls no sigui comercial, i
utilitzat per generar una obra derivada sempre que aquesta quedi subjecta a una llicncia idntica
a aquesta.

Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
Elaboraci: Direcci General dEducaci Infantil i Primria

Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat
Edici: Servei de Comunicaci i Publicacions
1a edici: juny de 2013
Disseny de la coberta: Estudi Carme Vives

NDEX
PRESENTACI..............................................................................................................................4
1. DEFINICI DALTES CAPACITATS..........................................................................................5
2. INCIDNCIA DE LES ALTES CAPACITATS EN LA POBLACI ESCOLAR............................8
3.

AVALUACI PSICOPEDAGGICA..........................................................................................9
3.1. Sollicitar lavaluaci psicopedaggica...............................................................................9
3.2. Entrevista inicial...............................................................................................................10
3.3. mbits davaluaci psicopedaggica...............................................................................11
3.4. Proves per a lavaluaci...................................................................................................12
3.5. Interpretaci dels resultats...............................................................................................14

4. PLA INDIVIDUALITZAT (PI)....................................................................................................16

5. ESCOLARITZACI.................................................................................................................17
5.1. Gesti de laula.................................................................................................................17
5.2. Programes que es poden aplicar.....................................................................................18
6. ORIENTACI FAMILIAR I ESCOLAR....................................................................................20
ANNEX 1. MODEL DINFORME PSICOPEDAGGIC................................................................21
ANNEX 2. MODEL DE PLA INDIVIDUALITZAT (PI)....................................................................22
ANNEX 3. REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES DELS TESTS ESMENTATS...........................23
BIBLIOGRAFIA.............................................................................................................................24

LES ALTES CAPACITATS: DETECCI I ACTUACI EN LMBIT EDUCATIU

PRESENTACI
Aquesta Guia per als equips dassessorament i orientaci psicopedaggica (EAP) i els orientadors dels instituts va precedida de la Guia per a mestres i professors, www.xtec.cat/web/
curriculum/diversitat, que cont diferents protocols de detecci per a les famlies i per als professors. Un cop feta la primera detecci pel centre educatiu i la famlia, lEAP podr realitzar la
valoraci psicopedaggica per confirmar la detecci de les altes capacitats, aix com les mesures educatives pertinents: elaboraci del pla individualitzat, on constin les activitats adaptades
i les mesures educatives que, en cada cas i context, es considerin ms eficaces per afavorir
el desenvolupament de les capacitats i de lexcellncia.
Davant la demanda cada cop ms creixent, per part de la comunitat educativa, que satenguin
el millor possible les necessitats educatives de tot lalumnat, i entre aquest, els alumnes amb
altes capacitats, s necessari oferir orientacions i estratgies concretes als mestres i professors
per facilitar-los la seva intervenci educativa amb aquest alumnat. Aquestes necessitats educatives requereixen posar en funcionament mesures de carcter organitzatiu i metodolgic, aix
com altres actuacions encaminades a latenci personalitzada daquests alumnes, les seves
famlies i per al professorat del centre docent on estan escolaritzats.
Hem de treballar per aconseguir que qualsevol alumne tingui a la seva disposici els recursos
que li permetin arribar el ms lluny possible, el ms rpid, de forma mplia i profunda, segons
la seva capacitat i motivaci. Les mesures educatives poden ser variades, des de lelaboraci
del pla individualitzat fins a lacceleraci de curs si es considera oport. La Guia, partint de la
necessitat de facilitar laprenentatge i la participaci dels alumnes amb altes capacitats, ofereix
pautes de detecci i davaluaci per encarar aquestes situacions. Recull tamb pautes dintervenci educativa a laula i al centre i destaca elements que permeten la collaboraci entre
la famlia, lescola i lentorn.
Aquest treball sistemtic datenci a les altes capacitats sha de recollir en el projecte educatiu
del centre (PEC), desprs de revisar les creences i actituds que el centre docent t sobre les
bases del model inclusiu per afavorir els talents i lexcellncia de tot lalumnat: alumnes amb
altes capacitats, amb discapacitats i amb dificultats daprenentatge. Cal, doncs, planificar com
desenvolupar al mxim els talents i lexcellncia per tenir:
- alumnes ms hbils socialment;
- alumnes ms competents personalment;
- alumnes amb ms benestar emocional.
Aquest treball requereix:
- actualitzar la formaci dels mestres i professors davant les altes capacitats, aix com dels equips
dassessorament i orientaci psicopedaggica (EAP) i orientadors;
- incrementar la relaci i la confiana entre els centres i les famlies;
- intensificar els plantejaments organitzatius (grups de treball, gesti de laula, tutories...);
- millorar els plantejaments didctics (models daprenentatge, metodologies, dissenys didctics).
s necessari fer un treball didentificaci de les altes capacitats intellectuals i un bon seguiment per part de lEAP recollint-ne les variables segents:
variables cognitives, daprenentatge i dadquisici del coneixement;
variables socioemocionals;
variables de lentorn.
Alba Espot
Directora general dEducaci Infantil i Primria

LES ALTES CAPACITATS: DETECCI I ACTUACI EN LMBIT EDUCATIU

1. DEFINICI DALTES CAPACITATS

La neurocincia i la psicologia cognitiva ens proporcionen nous coneixements sobre qu significa, per als nens i joves, tenir altes capacitats i aix ens obliga a revisar-ne la definici.
El Departament dEducaci dels EEUU, basant-se en les investigacions desenvolupades en
aquesta rea, en linforme titulat National Excelence: A Case for Developing Americas Talent
(Lexcellncia nacional. Les raons per a desenvolupar el talent dAmrica), lany 1993 va proposar la definici daltes capacitats segent:

Els nens i adolescents amb altes capacitats demostren respostes notablement elevades,
o el potencial necessari per a aconseguir-les, comparats amb altres individus de la mateixa edat, experincia o entorn. Tenen alts nivells de capacitat en les rees cognitives,
creatives i/o artstiques, mostren una capacitat excepcional de lideratge o destaquen en
matries acadmiques especfiques.
Les altes capacitats es poden trobar en nens i adolescents de tots els grups culturals, en
tots els nivells socials i en tots els mbits de lactivitat humana.
Dacord amb aquesta definici en lmbit educatiu sha de desenvolupar un sistema didentificaci dels alumnes amb capacitats superiors que:
1. Sigui variat, ha dincloure tota la gamma de capacitats.
2. Apliqui diversos instruments davaluaci.
3. No tingui influncies culturals, s a dir, que identifiqui igual els alumnes provinents de nivells socials diferents per a un accs igualitari als recursos educatius necessaris.
4. Sigui flexible i adaptable, shan dutilitzar procediments davaluaci que acceptin ritmes diferents i diferents interessos.
5. Identifiqui el potencial dels alumnes, tant les capacitats que no sobserven fcilment com les
que resulten evidents.
6. Avalu la motivaci, la motivaci dels alumnes, que s un factor bsic de lxit escolar.
El grup dalumnes amb altes capacitats no s un grup homogeni, per la qual cosa no poden
definir-se caracterstiques per a tot el grup. s possible, per, diferenciar tipus de combinacions dhabilitats cognitives que permeten agrupar els alumnes amb altes capacitats en perfils
dexcepcionalitat. Lavantatge, malgrat que cada persona s nica, s que els perfils donen una
informaci ms precisa sobre grups dalumnes amb comportaments similars.
Entre els alumnes amb altes capacitats podem distingir duna forma general tres perfils:*
LA SUPERDOTACI es conceptualitza com un perfil, on tots els recursos intellectuals presenten un nivell elevat tant de raonament lgic com de creativitat, una bona gesti de memria i de captaci de la informaci (gesti perceptual). Aquests recursos es manifesten
* Aquestes definicions shan adaptat de les proposades per Castell i Martnez (1999).

LES ALTES CAPACITATS: DETECCI I ACTUACI EN LMBIT EDUCATIU

en el raonament verbal, en el raonament matemtic i en laptitud espacial. Duna banda, la

configuraci intellectual del superdotat possibilita una producci efica en qualsevol mbit o
tasca; i, daltra banda, implica una diferncia qualitativa molt important, disposar de recursos
mltiples que permeten una acci combinada daquests, s a dir, estratgies complexes per
a solucionar problemes complexos, impossibles de solucionar amb un nic recurs.
EL TALENT respon en certa mesura al concepte oposat: especificitat i diferncies quantitatives. Aix, qualificarem de persona amb talent, la que mostra una elevada aptitud en un mbit
o tipus dinformaci (per exemple, talent verbal, o matemtic) o en un tipus de processament
(talent lgic o creatiu). En la resta dmbits o de formes de processament poden presentar
nivells discrets, fins i tot deficitaris. Les diferncies quantitatives solen concretar-se, dins de
lmbit de talent en la velocitat dexecuci i lautomatitzaci de processos.
Quan el talents noms destaca en un rea concreta, mentre que en la resta presenta valors normals i, en alguns casos, deficitaris, parlem dun talent simple. En les rees prpies
del seu talent, el talents es mostrar amb freqncia, molt ms efectiu que el superdotat.
Poden assenyalar-se altres talents simples com el social, el musical o el motriu. Aquests
mbits shan davaluar amb proves especfiques per a aquestes rees de talent, i sovint el
seu potencial es descobreix per les seves aficions o activitats.
Sovint, per, ens trobem amb formes de talent on es combinen diferents aptituds especfiques, els anomenem talents complexos quan aquesta combinaci de recursos dna lloc
a una conducta o talent que podem identificar. Per exemple, el talent artstic figuratiu que
presentaria una combinaci de gesti perceptual + aptitud espacial + creativitat + un nivell
adequat de raonament lgic.
Un cas de talent complex al qual volem fer especial atenci s el del talent acadmic. Aquest
s una forma de talent complex en el qual es combinen, com a mnim, recursos elevats de
tipus verbal, lgic i de gesti de la memria. El perfil intellectual del talent acadmic el capacita amb una gran eficcia per als aprenentatges estructurats o formals, obtenen informaci
de qualsevol font estructurada i presenten un bagatge de coneixements i vocabulari ms
extens que els seus companys dedat. Cal aclarir que les formes tradicionals de mesura de
les capacitats intellectuals (QI superior a 120/130) no podien diferenciar entre el talent acadmic i la superdotaci, ja que un talents acadmic t prous recursos com per treure un
bon resultat en una prova dintelligncia convencional.
LA PRECOCITAT no s un fenomen intellectual, prpiament dit, sin evolutiu i, per
tant, implica un ritme de desenvolupament ms rpid, per no pas lassoliment de nivells de desenvolupament superiors. Els alumnes amb precocitat solen manifestar un
major nombre de recursos intellectuals que els seus companys i companyes, mentre els
recursos intellectuals bsics estan madurant. Una vegada acabada la maduraci, la seva
capacitat intellectual pot ser completament normal. La precocitat ser tant ms manifesta com ms joves siguin els infants. A efectes de comportament i daprenentatge, les
persones amb precocitat solen mostrar les mateixes condicions que infants de major edat.
Igualment, poden mostrar perfils propis del talent acadmic o de talents especfics.
La precocitat sha de distingir dels dos conceptes descrits anteriorment, ats que s un fenomen fonamentalment evolutiu, mentre que la superdotaci i el talent sn fenmens cognoscitius estables.
Al llarg de letapa de desenvolupament i activaci dels recursos intellectuals bsics (entre 0 i
14 anys) les diferncies de configuraci poden respondre, com a mnim, a dues causes: diferncies en el ritme de desenvolupament, i en aquest cas parlarem de precocitat si lactivaci
dels recursos intellectuals es du a terme en un espai de temps ms breu que el ritme mitj
(considerat normal), i, diferncies de sostre, si, un cop finalitzat el desenvolupament cognoscitiu bsic, lalumne presenta ms i millors aptituds que la mitjana, com s el cas de la superdotaci i el talent.

LES ALTES CAPACITATS: DETECCI I ACTUACI EN LMBIT EDUCATIU

Superdotaci

Lgic

Creatiu

Talents
simples

ALTES
CAPACITATS

Matemtic

Verbal
Talent
Social

Esportiu

Talents
complexos

Acadmic

Artstic figuratiu

Precocitat

LES ALTES CAPACITATS: DETECCI I ACTUACI EN LMBIT EDUCATIU

2. INCIDNCIA DE LES ALTES CAPACITATS EN LA POBLACI ESCOLAR

El nombre i el percentatge dalumnes identificats com a superdotats o talentosos varia en funci
de les prctiques i els instruments emprats. No obstant aix, hi ha fora consens que representen entre el 4 % i el 6 % de la poblaci escolar.
Utilitzar solament com a eina didentificaci mesures basades en la puntuaci del QI per identificar les altes capacitats deixa en desavantatge els alumnes de les famlies ms desfavorides econmicament i els alumnes amb talents poc ortodoxos, que no sn identificats en les
proporcions equitatives.

2.1. Models interpretatius de la superdotaci

Existeixen diferents models interpretatius: clssic, basat en rendiments, cognitiu i sociocultural,
en funci dels autors ms significatius.
MODELS
Clssic

Rendiments

CRITERIS

COMPONENTS

AUTORS

Psicomtric. Tests

QI de 140 o ms

Cattell (mesura diferencial)

Preocupaci cientfica

Factorial

Galton (psicologia diferencial)

Intelligncies mltiples

Binet (escala mtrica)

Creativitat, nivell
intellectual, motivaci i
persistncia en la feina

Renzulli

Capacitats generals,
creativitat i motivaci

Talents

Gagn
Felhusen

Predisposicions: alta
capacitat, autoconcepte,
motivaci, talents
Cognitiu

Processos cognitius
Potencialitats enfront
de limitacions

Elaboraci i gesti de la
informaci
Processos especfics

Procs enfront de producte

Llenguatge

Metacognici
i metamemria

Aprenentatge
Control memria diferencial

Bruner, Miller i Pribarm

Lria, Chomsky
Leontiev, Vigostky
Jackson, Butterfield
Bovkowski, Peck
Sternberg

Teoria trirquica
Sociocultural

Context
Interaccions
subjecte-entorn

Soluci de problemes i
situacions en el context

Tannenbaum
Tourn

Resum dels principals models interpretatius de la superdotaci, segons Mnks (Arocas et al., 2002).

LES ALTES CAPACITATS: DETECCI I ACTUACI EN LMBIT EDUCATIU

3. AVALUACI PSICOPEDAGGICA
Sentn lavaluaci psicopedaggica com un procs mitjanant el qual sidentifiquen les capacitats i competncies, i els aspectes socioemocionals daquests alumnes, per orientar, en
conseqncia, el tipus de resposta educativa ms adequada i els recursos que puguin necessitar.
Els professionals dels equips dassessorament i orientaci psicopedaggica (EAP) o els orientadors, segons correspongui, han de realitzar lavaluaci de lalumne, prvia conformitat dels
pares o tutors legals. Lequip docent, coordinat pel tutor/a, ha daportar als professionals dels
EAP o a lorientador o orientadora la informaci escolar rellevant de lalumne. Per als alumnes
que ja tenen una valoraci psicopedaggica dalgun centre de diagnstic, no s necessari que
lEAP realitzi una nova valoraci sin que cal que collabori en lelaboraci del PI i les mesures
educatives que en cada cas i context es considerin ms eficaces per afavorir el desenvolupament de les capacitats de lalumne.
El resultat de lavaluaci psicopedaggica i les orientacions que sen desprenguin es recolliran
en un linforme de valoraci psicopedaggica, que pot seguir el model de lannex 1.
En cas de confirmar-se que lalumne presenta altes capacitats intellectuals o precocitat intellectual, linforme haur dactualitzar-se quan hagin transcorregut dos cursos escolars des de
la data demissi o de lltima actualitzaci, tant a letapa de leducaci primria com a letapa
de leducaci secundria obligatria, i sempre en el canvi dalguna de les etapes dels ensenyaments bsics. Aix mateix i en el cas de la precocitat intellectual, tamb sha de dur a
terme quan es produeixi una modificaci substancial en qualsevol de les circumstncies que
van donar lloc a la seva presncia.
Cal fer servir una combinaci de proves per conixer de forma integral el perfil de lalumne, els
seus punts forts i febles (capacitats + personalitat + valoracions + necessitats, etc.).

3.1. Sollicitar lavaluaci psicopedaggica

Procediment a seguir
1. La famlia o els professors detecten caracterstiques que poden indicar altes capacitats dun
alumne.
2. Arran daquest fet, el director/a del centre docent, a proposta de la CAD, sollicita a lequip
orientaci i assessorament psicopedgogic (EAP) en el cas de les escoles i a lEAP o al
departament dorientaci per als instituts que inici el procs davaluaci psicopedaggica
de lalumne.
3. El professional de lEAP o lorientador/a analitza la informaci aportada per la famlia i els
mestres i, si considera que s necessari, inicia el procs davaluaci psicopedaggica.
4. El professional de lEAP o lorientador/a elabora un informe amb el resultat de les valoracions i propostes que escaiguin.
5. La famlia i lequip docent sn informats del resultat de lavaluaci de les mesures educatives programades i sels lliura linforme.
6. Lequip docent planifica i porta a terme la resposta educativa requerida per lalumne.

LES ALTES CAPACITATS: DETECCI I ACTUACI EN LMBIT EDUCATIU

7. Es realitza un seguiment de les mesures adoptades per, si escau, valorar-ne la continutat

i/o modificaci.
8. A leducaci primria, si lavaluaci psicopedaggica sha fet durant els primers cursos, caldr fer una nova avaluaci quan lalumne cursi 6 de primria.

3.2. Entrevista inicial

Lentrevista amb la famlia, el mateix alumne i el seu tutor/a a linici de lavaluaci psicopedaggica pot aportar molta informaci sobre els punts forts i febles de lalumne.
A continuaci es recull una bateria de possibles preguntes per a aquesta entrevista.
Qualitats intellectuals i creatives

No

No

T una comprensi rpida.

T un inters ampli i s capa de parlar de molts temes.
No li agraden els treballs rutinaris.
s curis/osa, pregunta molt i insisteix a preguntar.
Descobreix relacions entre dades que altres nens no veuen.
Parla amb frases ben formulades i fa s dun vocabulari ampli.
Fa comentaris o preguntes que altres nens no entenen.
Aporta solucions originals i poc habituals.
T un sentit de lhumor molt desenvolupat.
Li agrada treballar sol/a.
s ingenis/osa
Presenta un alt nivell de fantasia.
Actituds de treball i desenvolupament socioemocional
s capa de treballar independentment.
Es concentra b.
Est motivat per la feina de laula.
Est integrat en el grup de companys.
Ajuda els altres companys.
Reclama latenci del mestre/a.
Es troba a gust a lescola.
Demostra confiana en si mateix/a.
Sexigeix a si mateix/a aconseguir fites realistes.
s perseverant.
s un dels millors alumnes.
Destaca en una rea determinada.

10

LES ALTES CAPACITATS: DETECCI I ACTUACI EN LMBIT EDUCATIU

Segons el Dr. Esteban Snchez Manzano, autor daquest qestionari, com ms elevat s el
nombre de respostes s a la part de les qualitats intellectuals i creatives, ms gran s la possibilitat que lalumne presenti altes capacitats.
Si hi ha una majoria de respostes no a la part de qualitats intellectuals i creatives, i hi ha una
majoria de s a la part dactitud de treball i desenvolupament socioemocional s probable que
sigui un alumne treballador que no presenti altes capacitats.
En relaci amb la famlia cal tenir present totes les variables que ajudin a comprendre la realitat de lalumne, aquells aspectes que cal reforar i aquells altres que poden limitar-ne la intervenci i que caldr anar analitzant conjuntament amb els diferents agents (famlia, escola i
alumne/a) per establir all que s possible fer en un futur immediat i all que caldr anar treballant. Cal valorar les possibilitats que la famlia t per ajudar el seu fill o filla; s important per
a lorientaci i intervenci posteriors.

3.3. mbits davaluaci psicopedaggica

Els mbits davaluaci psicopedaggica sn els segents.
Aprenentatges i rendiment acadmic
Cal examinar quina ha estat la trajectria escolar de lalumne, tant respecte al seu rendiment acadmic com als seus aprenentatges (com aprn, qu li interessa, quins hbits destudi ha adquirit, etc.).
A travs de:
- Qestionaris per als mestres i als pares.
- Tests de rendiment escolar i de capacitats per poder valorar si existeix discrepncia entre
el seu rendiment i les seves capacitats.
- Informes escolars sobre lalumne.
Els alumnes amb altes capacitats poden destacar per damunt dels que no ho sn per la seva
habilitat avanada per aprendre com fer les coses, per planificar qu fer i com fer-ho i per
realitzar-ho. Per tant, un dels criteris per identificar-los ha de ser recollir i analitzar mostres
dels seus treballs histries, dibuixos, plnols, etc. Aquestes mostres sn imprescindibles
per apreciar loriginalitat, la creativitat i el grau dimplicaci en la tasca de lalumne.
El llenguatge
- Amplitud del vocabulari, precisi de les paraules, complexitat de lestructura de les frases,
etc.
- La qualitat de les preguntes, que sn inusuals, originals, complicades, plenes de maduresa,
intencionades, etc.
- La forma de comunicar i transmetre idees prpies (contingut, vocabulari semntic, forma i
s del llenguatge).
Estratgies
- Lhabilitat per dissenyar estratgies (sistemtiques i mltiples) per resoldre problemes.
- La utilitzaci innovadora de materials comuns, s a dir, si adapta i/o combina materials per
executar funcions diferents a les de la seva aplicaci original.
- Lamplitud i laprofundiment dels seus coneixements en una rea o assignatura especfica.
- La persistncia i constncia per acabar els seus treballs, especialment els que ha triat per
si mateix o sn afins als seus interessos.
- La preferncia per cercar activitats molt complicades, noves o poc corrents.

11

LES ALTES CAPACITATS: DETECCI I ACTUACI EN LMBIT EDUCATIU

Personalitat, motivaci i autoconcepte

Cal explorar aquestes rees quan hi ha sospites que el rendiment de lalumne est alterat per motius emocionals. Cal valorar si les causes duna manca de motivaci o una caiguda de lautoconcepte sn internes o sn propiciades pel medi ja sigui escolar o familiar.
Sn nombrosos els qestionaris i tests de personalitat i autoconcepte elaborats des de diferents perspectives teriques; el professional pot triar els que conegui millor i li siguin de ms
utilitat.
Sociabilitat i habilitats comunicatives
Una bateria de socialitzaci que pot ser til s el BASC, que mesura aspectes positius: lideratge, jovialitat, sensibilitat social, respecte-autocontrol; i aspectes pertorbadors: agressivitat-tossuderia, apatia-retrament i ansietat-timidesa. Respecte de les habilitats comunicatives cal valorar que per comunicar eficament cal tenir una bona capacitat de role-taking
(posar-se en el lloc de laltre) i ser flexible (adaptar-se a linterlocutor), ms que posseir un bon
control de les habilitats lingstiques.
Entorn familiar i escolar
Lentrevista amb la famlia i el coneixement del funcionament del centre escolar s una bona
via de recollida dinformaci.
El qestionari de Moss* sobre climes socials permet avaluar com actua lalumne amb la
famlia o a lescola, i tamb les motivacions principals de la famlia (s una famlia orientada
a laconseguir, afectuosa, etc.).

3.4. Proves per a lavaluaci

La determinaci del QI no suposa una mesura estable al llarg del cicle evolutiu del nen. s a dir,
s ms inestable a mesura que redum ledat del nen avaluat. Aix el valor del QI dun nen de
4 anys pot sofrir un marge de variaci significatiu com a conseqncia del mateix procs maduratiu del nen. Per contra, a partir de ladolescncia els valors presenten major estabilitat. En
general podem afirmar que fins als 12 o 13 anys hem de ser prudents en la identificaci daltes
capacitats i sha de parlar de precocitat.
Hem de saber diferenciar el superdotat dels nens denominats amb maduraci preco. Aquests
nens aconsegueixen certes fites evolutives abans dhora, per desprs segueixen un curs normal; el nen amb talent aconsegueix destacar en un determinat aspecte cognitiu, en una rea
de coneixement especfica, per no ho fa en daltres; el nen brillant es caracteritza per una
bona intelligncia i un bon rendiment acadmic, per no presenta altres peculiaritats com perfeccionisme, avorriment, curiositat extrema, capacitat de raonament, etc.
Dins de les altes capacitats hi ha reflectida tota la diversitat del que som les persones: personalitat, salut fsica i mental, tipus dhabilitats, entorn, etc. Per tant, cal tenir una mirada holstica de lalumne.
Per verificar el QI, es poden utilitzar les proves segents:
K-ABC

Bateria davaluaci de Kaufman per a nens (de 2,5 a 12,5 anys)

WPPSI-III

Escala dintelligncia per a preescolar i primria (de 2,5 a 7,5 anys)

WISC-IV

Escala dintelligncia de Wechsler per a nens (de 6 a 17 anys)

* R.H. Moss, B.S. Moss, E.J. Tricwell, Escalas de Clima Social, Madrid, TEA Ediciones, SA, 1984.

12

LES ALTES CAPACITATS: DETECCI I ACTUACI EN LMBIT EDUCATIU

Proves complementries per avaluar les diferents capacitats, estils cognitius, potencial daprenentatge o conducta sn:
DAT-5

Test daptituds diferencials. Analitza 7 aptituds bsiques: raonament verbal; raonament

numric; raonament abstracte; aptitud espacial; comprensi mecnica; atenci i dots
perceptius i ortografia.

EFAI

Prova collectiva per a lavaluaci factorial de les aptituds intellectuals. Aplicable

a partir dels 8 anys.

BAS-II

Prova individual. Avalua en profunditat la capacitat intellectual i les habilitats

importants implicades en laprenentatge. Aplicable de 2 a 17 anys.

EPA-2

Per a lavaluaci del potencial daprenentatge. A partir de 5 anys i aplicable

collectivament en petits grups.

BASC

Prova per a lavaluaci en nens i adolescents dels aspectes adaptatius i inadaptatius

de la seva conducta. Segons ledat cont diferents models (autoinforme, format per
a pares i per a mestres). Ens proporciona un perfil amb el qual podem detectar la
presncia de factors emocionals (retrament, somatitzacions, etc.) i de conducta
(habilitats socials, agressivitat, atenci, etc.).

En aquest quadre es recorden les variables cognitives i es recomanen algunes proves per
avaluar-les:
Variable

Alternatives

Raonament lgic
(raonament deductiu,
inductiu i quantitatiu).
Pensament convergent

Opci 1: BADyG Bateria daptituds diferencials i generals (Yuste,1992).

Subtests: matrius lgiques (Re), relacions analgiques (Rv) i problemes
numericoverbals (Rn).
Altres:
WISC IV (Wechsler, 2005) Subtests: semblances, comprensi, endevinalles
i matrius.
WISC-R (Wechsler, 1993) Subtests: semblances, historietes
i trencaclosques.
IGF Intelligncia general factorial (Yuste, 1991), a partir de 7 anys.
Raonament abstracte.

Creativitat.
Pensament divergent

Opci 1: Torrance (Torrance Test of Creative Thinking, 1976) mesura tres

aspectes: fludesa didees, flexibilitat i originalitat.
Altres:
CREA Intelligncia creativa (Corbalan et al., 2002).
PIC (Artola et al., 2004) mesura creativitat grfica i narrativa.

Gesti perceptiva

Opci 1: BADyG (Yuste, 1992). Subtests: discriminaci de diferncies x2,

figures girades. Comprovar SV (imput lingstic).
Altres:
WISC IV (Wechsler, 2005). ndex de raonament perceptiu. Comprovar
SV (imput lingstic).
WISC-R (Wechsler, 1993) Subtests: claus, cubs, figures, trencaclosques.
Imput lingstic: comprensi.

Gesti de memria

Opci 1: BADyG (Yuste,1992). Subtests: memria immediata; memria

de relats.
Altres:
WISC IV (Wechsler, 2005). ndex de memria de treball.
WISC-R (Wechsler, 1993). Subtests: MCP (visual): figures incompletes,
claus; MLT: informaci, aritmtica i vocabulari.
TOMAL Test de memria i aprenentatge (Reynolds i Bigler, 2001).

13

LES ALTES CAPACITATS: DETECCI I ACTUACI EN LMBIT EDUCATIU

Variable

Alternatives

Raonament verbal.
Habilitats lingstiques

Opci 1: BADyG (Yuste,1992). Subtests: problemes numericoverbals

(Rn), ordres verbals complexes (Sn), relacions analgiques.
Altres:
WISC IV (Wechsler, 2005). ndex de comprensi verbal.
WISC-R (Wechsler, 1993) Subtests: comprensi, semblances,
informaci i vocabulari.
IGF Intelligncia general factorial (Yuste, 1991), a partir de 7 anys.
Raonament verbal.

Raonament matemtic.
Habilitats matemtiques

Opci 1: BADyG (Yuste,1992). Subtests: problemes numericoverbals,

clcul numric.
Altres:
WISC IV (Wechsler, 2005). Aritmtica, dgits.
WISC-R (Wechsler, 1993). Subtests: aritmtica, dgits, claus.
IGF Intelligncia general factorial (Yuste, 1991), a partir de 7 anys. Aptitud
numrica.

Aptitud espacial.
Habilitats figuratives

Opci 1: BADyG (Yuste,1992). Subtests: Figures girades, discriminaci

de diferncies.
Altres:
WISC IV (Wechsler, 2005). ndex de raonament perceptiu.
WISC-R (Wechsler, 1993) Subtests: figures incompletes, histries, cubs,
trencaclosques.
IGF Intelligncia general factorial (Yuste, 1991), a partir de 7 anys. Aptitud
espacial.

Motivaci

Instrument recomanat: Adaptaci del qestionari de motivaci dArocas

et al. (2002) que mesura les fites o propsits respecte de laprenentatge
(motivaci intrnseca o extrnseca), atribuci dxits i fracassos,
perseverana. Lha domplir lalumne i el professor/a tutor. Est
traduda al catal.

Autoconcepte

Instrument recomanat: Escala dautoconcepte de Piers Harris, adaptada

per Arocas et al. (2002). Valora lautoconcepte en les rees segents:
conductual, intellectual, aspecte fsic, social i lautoestima o grau de
satisfacci general. Est traduda al catal.

Habilitats socials

Instrument recomanat: BAS - Batera de Socializacin 3 de Silva i Martorell (1989) per a lavaluaci de la socialitzaci. Permet la valoraci de quatre aspectes facilitadors (lideratge, jovialitat, sensibilitat social i respecte
als altres o autocontrol) i tres escales daspectes pertorbadors
(agressivitat-tossuderia, apatia-retrament, ansietat-timidesa).

Quadre elaborat per Merc Martnez.

Les referncies a aquestes proves consten a lannex 3.

3.5. Interpretaci dels resultats

Per a la interpretaci dels resultats de lavaluaci psicopedaggica shan de considerar les
puntuacions obtingudes en laplicaci dinstruments formals i els resultats de les avaluacions
informals perqu sn les informacions addicionals que poden facilitar la confirmaci o el rebuig
dels diagnstics dubtosos.

14

LES ALTES CAPACITATS: DETECCI I ACTUACI EN LMBIT EDUCATIU

Els resultats obtinguts amb els diferents instruments aplicats determinen el perfil dels alumnes
amb altes capacitats intellectuals dacord amb les puntuacions segents (Castell i Martnez,
1999; Martnez i Guirado, 2010).
Superdotat. Puntuacions per sobre del percentil 75 en raonament lgic, gesti perceptual, gesti de memria, raonament verbal, raonament matemtic, aptitud espacial i creativitat.
Talent acadmic. Puntuacions per sobre del percentil 80 en raonament lgic, gesti de memria i raonament verbal. Alternativament aquest tipus dalumnat pot identificar-se amb una puntuaci QI de 130, per amb puntuacions normals o baixes en creativitat.
Talents complexos. Puntuacions per sobre del percentil 80 en almenys dues de les aptituds
segents: raonament lgic, gesti perceptual, gesti de memria, raonament verbal, raonament
matemtic, aptitud espacial o creativitat.
Talents simples. Puntuacions per sobre del percentil 95 en una de les escales segents: raonament lgic, raonament verbal, raonament matemtic o creativitat.
Talent social. La identificaci pot realitzar-se a partir de lavaluaci de les habilitats socials i personals.
Altres talents especfics, com el musical o lesportiu, solen identificar-se per la manifestaci
destacada duna habilitat provada en un dels dominis esmentats.
Els resultats de lavaluaci psicopedaggica shan de recollir en un informe. Aquest informe ha
de tenir els apartats segents:
Informe davaluaci psicopedaggica
1. Dades de lalumne.
2. Competncia cognitiva.
3. Altres dades dinters.
4. Conclusions a partir de les dades de qu es disposen.
5. Orientacions, estratgies i propostes de treball per als professors i les famlies.
6. Proposta de data de nova avaluaci psicopedaggica, si escau.
7. Aquest informe va signat pel professional de lEAP o lorientador.
A lannex 1 hi ha un model daquest document per recollir la informaci anterior.

15

LES ALTES CAPACITATS: DETECCI I ACTUACI EN LMBIT EDUCATIU

4. PLA INDIVIDUALITZAT (PI)

El pla individualitzat (PI) s el conjunt de suports i adaptacions que un determinat alumne pot
necessitar en els diferents moments i contextos escolars i tamb s el document escrit on
consten aquestes decisions.
El responsable del pla individualitzat s el tutor amb la collaboraci de lequip de mestres o
de professors de lEAP, lorientador i altres professionals que participen en latenci educativa
de lalumne. Cal comptar amb la collaboraci dels pares, mares o representants legals de
lalumne i, amb lalumne mateix, si ledat i circumstncies personals ho aconsellen, escoltantlo en el procs de la presa de decisions. El tutor ha de ser la persona responsable de la coordinaci dels diferents professionals que hi intervinguin, de fer-ne el seguiment i ha dactuar com
a principal interlocutor amb la famlia.
El pla ha de ser aprovat pel director del centre educatiu.
Tal com estableixen lOrdre EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procs davaluaci en leducaci primria i lOrdre EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents
i requisits formals del procs davaluaci a leducaci secundria obligatria, dels cursos en
qu lalumne segueixi un pla individualitzat, cal deixar-ne constncia a lexpedient acadmic de
lalumne.
El PI sha delaborar en un termini mxim de 2 mesos, sha de revisar cada final de curs a fi
dajustar-lo a levoluci de lalumne, i fer-ne un seguiment trimestral.
A lannex 2 hi ha un model de PI.
A la pgina web www.xtec.cat/web/curriculum/diversitat trobareu informaci i models de PI,
aix com material complementari.

16

LES ALTES CAPACITATS: DETECCI I ACTUACI EN LMBIT EDUCATIU

5. ESCOLARITZACI
Ats que lescolaritzaci de lalumnat amb altes capacitats es fa en centres ordinaris, cal planificar i aplicar les mesures educatives necessries per respondre a les seves necessitats. A
ms s possible flexibilitzar la durada de les etapes del sistema educatiu amb independncia
de ledat de lalumne, tal com estableix la normativa vigent.

5.1. Gesti de laula

Les necessitats educatives que pot presentar lalumnat daltes capacitats no sn homognies,
sin particulars de cada alumne concret, condicionades per circumstncies molt diverses en
relaci amb les capacitats personals que posseeix, el moment evolutiu en qu es troba, lambient en el qual es desenvolupa, etc. Tot i aix algunes de les necessitats educatives ms comunes daquests alumnes sn:
un entorn que estimuli les seves potencialitats;
autonomia, independncia i autocontrol;
sentiments de pertanyena al grup de companys;
acceptaci i confiana per part de les persones que lenvolten;
un ensenyament adaptat a les seves necessitats i ritme personal daprenentatge;
una oferta curricular flexible que li permeti aprofundir en els continguts;
laccs a recursos educatius addicionals que complementin loferta educativa ordinria;
la flexibilitzaci de lensenyament en aspectes com horaris, activitats, recursos, materials o
agrupaments;
la planificaci i avaluaci del seu procs daprenentatge;
lacceleraci de curs.
La intervenci educativa amb lalumnat daltes capacitats no es realitza al marge de la resta
desdeveniments de lescola.
Primer de tot, ser necessari reflexionar sobre les diferents estratgies metodolgiques i organitzatives que faciliten latenci a laula ordinria.
Els criteris dintervenci es basaran en la flexibilitat i la personalitzaci del treball dins de laula
(recursos TIC, en lnia, virtuals, etc.).

17

LES ALTES CAPACITATS: DETECCI I ACTUACI EN LMBIT EDUCATIU

5.2. Programes que es poden aplicar

La flexibilitat en la intervenci i personalitzaci s la base de tots aquests programes.
Ampliacions curriculars

Consisteixen a afegir continguts aI currculum ordinari i ampliar

lestructura de temes i continguts amb ms informaci. Per
exemple, si sest treballant els tipus de volcans, una bona
ampliaci pot consistir a cercar quins volcans hi ha en els diversos
continents, classificar-los segons els tipus, i situar-los en un mapa
del mn. Amb aquesta tasca, lalumne amplia lobjectiu central
tipus de volcans amb exemples i informaci geogrfica, alhora
que, secundriament, assenta les bases per a una ulterior elaboraci
del tema, s a dir, no sha apartat del contingut fonamental, per ha
satisfet el seu ritme daprenentatge. Aquesta lnia resulta ptima per
a talents acadmics i casos de precocitat. Igualment, si lampliaci
se centra en una sola matria o rea, s perfectament adient per als
talents especfics.

Entrenament metacognitiu

Aquest recurs sempra per aprendre a gestionar els propis recursos

cognitius i conductuals. En aquest sentit, tamb s ds genric,
i s especialment apropiat per als casos en qu es disposa de bons
recursos. Daltra banda, acostuma a tenr efectes positius no noms
en laprofitament daptituds, sin tamb en lequilibrament: evitar que
noms es facin servir els punts forts del perfil cognitiu.
A diferncia de lenriquiment curricular, aqu sintrodueixen continguts
extracurriculars, cosa que pot dificultar lorganitzaci. Per aquesta
ra, aquest tipus dacci se sol realitzar fora de lhorari acadmic.
Pel que fa a la seva utilitat, els talents simples sn els subjectes que
ms beneficis nobtenen, especialment pels efectes equilibradors
abans esmentats, mentre que talents acadmics i superdotats solen
desenvolupar recursos metacognitius de manera autnoma.

Enriquiment aleatori

s una forma dabordar lenriquiment que consisteix a planificar una

srie de temes i activitats que incloguin continguts del currculum
i daltres externs, per vinculables. Lalumne, seguint les prpies
motivacions, tria els que li sn ms grats i els treballa de manera
parallela a a les classes normals.
La forma en qu sn treballats la defineix tamb el mateix alumne,
realitzant un projecte previ de la tasca a dur a terme, el qual ser
supervisat pel professor/a o orientador.
En aquestes condicions, lajustament a les prpies caracterstiques
es concreta de manera espontnia i lacci docent se centra a
facilitar vies dinformaci, suggeriments, etc. Es tracta dun recurs
flexible i aprofitable per tots els alumnes excepcionals que, per
aquesta flexibilitat, minimitza els costos de planificaci i de treball
previ sobre els continguts. Si lalumne no simplica veritablement en
el desenvolupament del projecte, pot conduir cap a un aprofitament
baix, ra per la qual la supervisi ha de ser ms contnua.

18

LES ALTES CAPACITATS: DETECCI I ACTUACI EN LMBIT EDUCATIU

Acceleraci de curs

Agrupament

Segons Borland (1989), Lacceleraci s un dels fenmens ms

curiosos en el camp de leducaci. No puc pensar en cap altre en
el qual hi hagi un abisme tan gran entre el que la investigaci ha
demostrat i el que la majoria dels docents creuen. La investigaci
en acceleraci s tan uniformement positiva, els beneficis duna
acceleraci apropiada sn tan inequvocs, que s difcil entendre
com shi pot oposar un docent.
Lacceleraci consisteix en la reducci de la durada dalgun dels
cicles de leducaci infantil i primria i en lavanament de curs a
leducaci secundria. Aquesta estratgia soluciona els problemes
davorriment i motivaci. Pot servir tamb per millorar les relacions
amb els companys, ja que sn ms madurs i es troben ms b
amb companys ms grans, per caldr vetllar tamb per satisfer
el desenvolupament socioemocional.
Sol ser una mesura adequada per a alumnes amb alt ritme
daprenentatge (talent acadmic, precocitat).
Es fonamenta en el fet dajuntar alumnes de caracterstiques
o interessos semblants per treballar un determinat projecte, o una
determinada matria, per fer un treball de grup, etc. Per un alumne
individual pot ser passar a fer una matria en un curs superior.
Acostuma a ser molt efica a lhora de millorar la motivaci
i el rendiment.
Segons la manera en qu es concreti aquesta mesura t avantatges
i inconvenients que shan de valorar abans dimplementar-la.
Si es tracta dun agrupament a temps total pot resultar segregadora,
en la mesura que els alumnes se socialitzen segons regles,
nivells de comunicaci i dinteracci restringits. En canvi, si es
tracta dagrupaments parcials (una part del temps, alguna matria,
activitats extraescolars, etc.), els beneficis queden ms repartits.
Els agrupaments flexibles o fora de lhorari lectiu, aprofitant,
per exemple, lespai del suport escolar personalitzat, poden ser,
en aquest sentit, una bona alternativa.

Extret dAlumnat excepcionalment dotat intellectualment, dA. Castell i M. Martnez, Generalitat de Catalunya, 1999.

19

LES ALTES CAPACITATS: DETECCI I ACTUACI EN LMBIT EDUCATIU

6. ORIENTACI FAMILIAR I ESCOLAR

La intervenci ha de tenir en compte necessriament els dos contextos en qu linfant es desenvolupa intellectualment i emocionalment: la famlia i lescola. Lexcepcionalitat, com qualsevol altre fet diferencial, incideix en les dinmiques que linfant estableix tant amb els seus
pares i germans com amb els docents i els seus iguals. Obviar, en el procs diagnstic i en
lorientaci, els possibles conflictes que poden produir-se en la interacci nen-adult, pot fer
menys efectiva tota la intervenci que hem planificat.
Podem plantejar-nos diferents qestions prvies abans de donar una orientaci a la famlia
dun alumne excepcionalment dotat cap a un tipus dintervenci especfica.
Entre les qestions ms importants, cal destacar:
a) Quina informaci t o requereix la famlia sobre les caracterstiques i les alternatives dintervenci cap al superdotat i talents, en general, i sobre les capacitats i necessitats del seu
fill, en concret?
b) Quina dinmica familiar detectem respecte a lassignaci de rols, el model dautoritat, la
transmissi dhbits, les normes i els coneixements, la motivaci familiar, etc.?
c) Les caracterstiques de la famlia respecte del grup social al qual pertanyen: classe social,
nivell cultural, etc.
d) Com afecta en la dinmica familiar la identificaci dun dels seus fills com a superdotat o
talents.
e) Quin s el procs a travs del qual la famlia arriba a lEAP (lescola, directament, consulta
prvia o diagnstic previ de sobredotaci, etc.)?
f) Quin tipus dintervenci pot plantejar-se la famlia en funci dels seus recursos?
Probablement, la major part de famlies que no t una problemtica especfica en relaci amb
les altes capacitats dels seus fills mai no arriba a un centre de diagnstic, segons les revisions sobre els estudis de famlies de superdotats (Hackney, 1981; Keirouz, 1990; Martnez i
Castiglione, 1996).
s molt important lorientaci i lacompanyament a la famlia:
Importncia del seguiment.
Importncia de les entrevistes.

20

LES ALTES CAPACITATS: DETECCI I ACTUACI EN LMBIT EDUCATIU

ANNEX 1
Model dinforme psicopedaggic
1. Dades de lalumne/a
Cognoms
Nom

Data de naixement

Adrea

Telfon

Poblaci

Codi postal

Centre educatiu
Etapa

Cicle/curs

Elaborat per lEAP

Data

2. Motiu de la demanda
(Qui fa la demanda i qu lorigina.)

3. mbits davaluaci
(Recolliu els mbits avaluats i els resultats.)

4. Orientacions

5. Seguiment
Data de la segona avaluaci psicopedaggica:
Observacions:
Data de la tercera avaluaci:
Observacions:
Data de la ............avaluaci:
Observacions:

Signatura del professional/s de lEAP

Vist-i-plau del director/a de lEAP

Data:

Data:

21

LES ALTES CAPACITATS: DETECCI I ACTUACI EN LMBIT EDUCATIU

ANNEX 2
Model de pla individualitzat (PI)
Logotip del centre
Alumne/a
Data de naixement
Adrea

Telfon

Etapa

Curs

Any acadmic

Tutor/a

Professionals implicats

Centre educatiu

Localitat

Adrea

Telfon

1. Justificaci
(Breu descripci dels motius pels quals es realitza el PI)

2. Durada prevista del pla individualitzat

Vigncia

Curs...............................

Curs...............................

Curs...............................

Data dinici
Previsi de seguiment (trimestral, cada final de curs, etc.)

3. Proposta de treball i horari en qu es realitzar (lectiu o postlectiu)

Programa/adaptaci/activitats que es realitzaran
Dia
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Dissabte
Diumenge

Horari

Matria

Activitats
Descripci sinttica

Signatura tutor/a

4. Reunions de seguiment
Data

Resum reuni

22

Signatura pares

LES ALTES CAPACITATS: DETECCI I ACTUACI EN LMBIT EDUCATIU

ANNEX 3
Referncies bibliogrfiques dels tests esmentats
Arocas, E.; Martnez, P.; Martnez, M.D.; Regadera, A. Orientaciones para la evaluacin psicopedaggica del alumnado con Altas Capacidades. Valencia: Generalitat Valenciana. Consejera
de Cultura y Educacin, 2002.
Artiles, C.; Jimnez, J.E. Identificacin e intervencin educativa y familiar con el alumnado de
altas capacidades intelectuales. Volum 2: Procedimientos e instrumentos de deteccin del alumnado con altas capacidades intelectuales en el mbito familiar. Las Palmas de Gran Canaria:
ULPGC, 2005.
Garca, F.G.; Musitu, G. Autoconcepto Forma-5 (AF.5). Madrid: TEA Ediciones, 1998.
Jimnez, J.; Artiles, C.; Rodrguez, C; Garca, E. Adaptacin y baremacin del test de pensamiento creativo de Torrance: expresin figurada. Educacin primaria y secundaria. Canarias:
Gobierno de Canarias. Consejera de Educacin, Cultura y Deportes, 2007.
Kaufman, A.; Kaufman, N. K-ABC: Batera de evaluacin de Kaufman para nios. Madrid: TEA,
1997.
Reynolds, C.R.; Bigler, E.D. TOMAL: Test de memoria y aprendizaje. Madrid: TEA, 2001.
Silva, F.; Martorell, M.C. BAS-1,2: Batera de Socializacin. Madrid: TEA, 1989.
Wechsler, D. WISC-IV: Escala de inteligencia de Wechsler para nios - IV. Madrid: TEA, 2005.
Wechsler, D. WISC-R: Escala de inteligencia de Wechsler para nios revisada. Madrid: TEA,
1993.
Yuste, C. BADyG (A,B,C,E): Manual tcnico. Madrid: CEPE, DL, 1988.
Yuste, C. BADyG-M: Manual tcnico. Madrid: CEPE, DL, 1992.
Yuste, C. BADyG-S: Manual tcnico. Madrid: CEPE, DL, 2004.
Yuste, C. IGF: Inteligencia general factorial: Manual (niveles B, E, M y S). Madrid: TEA, 1991.

23

LES ALTES CAPACITATS: DETECCI I ACTUACI EN LMBIT EDUCATIU

BIBLIOGRAFIA
Alonso, J. A.; Renzulli, J. S.; Benito, Y. Manual Internacional de Superdotados. Madrid: EOS,
2003.
Alonso, J. A. Adaptacin escolar y social del superdotado de 6 a 16 aos (Tesis doctoral). Salamanca: Universidad de Salamanca, 1995.
lvarez, B. Alumnos de altas capacidades. Identificacin e intervencin educativa. Madrid: Bruo, 2000.
Arroyo, S.; Martorell, M.; Tarrag, S. La realidad de una diferencia: Los superdotados. Barcelona: Ed. Terapias verdes, 2006.
Berch, J. La superdotaci infantil: del mito a la realidad. 3a ed. Barcelona: ISEP editorial. 1999.
Carreras, L.; Castiglione, F.; Valera, M. Altas capacidades intelectuales: la asignatura pendiente.
Barcelona: Horsori, 2012.
Gmez Masdevall, M. T.; Mir, V. Altas capacidades en nios y nias. Deteccin, identificacin e
integracin en la escuela y en la familia. Madrid: Ed. Narcea, 2011
Guirado, A.; Balagu, P.; Vela, Rosa M. [i altres]. Inclusi educativa i altes capacitats intellectuals.
Barcelona: Generalitat de Catalunya: Departament dEnsenyament, 2010.
Guirado, A.; Serrat, A. La superdotaci als centres dEducaci Infantil i Primria dels Serveis
Territorials dEducaci de Girona: creences dels professionals de leducaci, mestres i equips
dassessorament i orientaci psicopedaggica (EAP), sobre la detecci daquests alumnes i les
mesures dintervenci educativa. Barcelona, 2008.
Hume, M. Los alumnos intelectualmente bien dotados. Barcelona: Edeb, 2000.
Jimnez, C. Diagnstico y educacin de los ms capaces. Madrid: UNED, 2000.
Martnez, M.; Castell, A. Los perfiles de la excepcionalidad intelectual. A: Castaeda, S. (ed.).
Psicologa Educativa: Teora en la prctica. Mxico: El Manual Moderno, 2003.
Martnez, M.; Guirado, A. Alumnado con altas capacidades. Barcelona: Gra, 2010. (Escuela
Inclusiva: alumnos distintos pero no diferentes; 2).

Martnez, M.; Guirado, A. Altas capacidades intelectuales. Barcelona: Gra, 2012. (Crtica y Fundamentos, 36).
Martnez, M.; Rehbein, I. Educando la excepcionalidad en el aula. A: Castaeda, S. (ed.). Psicologa Educativa: Teora en la prctica. Mxico: El Manual Moderno, 2003.
Moss, R. H.; Moss, B. S.; Tricwell, E. J. Escalas de Clima Social. Madrid: TEA, 1984.
Prieto, M. D.; Castejn, J. L. Los superdotados: esos alumnos excepcionales. Mlaga: Ediciones
Aljibe, 2000.

24

LES ALTES CAPACITATS: DETECCI I ACTUACI EN LMBIT EDUCATIU

Rayo, J. Quines y cmo son los superdotados. Implicaciones familiares y escolares. Madrid:
EOS, 2001.
Regadera, A.; Snchez, C. Identificacin y tratamiento de los alumnos con altas capacidades.
Adaptaciones curriculares: Primaria y E.S.O. Valencia: Brief Ediciones, 2002.

Publicacions i webs de les comunitats autnomes

Andalusia
Calero, M. D.; Garca, M. B.; Gmez, M. T. El alumnado con sobredotacin intelectual. Conceptualizacin, evaluacin y respuesta educativa. Sevilla: Junta de Andaluca: Consejera de Educacin, 2007. Tamb disponible en lnia a: <http://www.juntadeandalucia.es/educacion/portal/
com/bin/Contenidos/PSE/orientacionyatenciondiversidad/orientacion/elalumnadoconsobredotacionintelectual/1181901879305_libro_el_alumnado_con_sobredotacion.pdf> [Consulta: 12 de
juny de 2013]
Junta de Andaluca. [en lnia] <www.juntadeandalucia.es/educacion/portal/com/bin/contenidos/
PSE/orientacionyatenciondiversidad> (Web educatiu dAndalusia). [Consulta: 12 de juny de
2013]
Illes Balears
Asociacin Balear de Superdotados y Altas Capacidades (ABSAC). [en lnia] <www.absacbaleares.
com> Web educatiu de les Illes Balears datenci educativa als alumnes amb altes capacitats.
[Consulta: 12 de juny de 2013]
Catalunya
Castell, A.; Martnez, M. Alumnat excepcionalment dotat intellectualment. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1999.
Les altes capacitats: detecci i actuaci en lmbit educatiu. Guia per a mestres i professors.
Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2013. Tamb disponible en lnia a: <http://www.xtec.cat/
web/curriculum/diversitat> [Consulta: 12 de juny de 2013]
http://www.xtec.cat/web/innovacio/cesire
Canries
Artiles, C.; Alvarez, J.; Jimnez, J. E. Orientaciones para conocer y atender al alumnado con altas
capacidades. Gua para las familias. Tenerife: Consejera de Educacin, Cultura y Deportes del
Gobierno de Canarias, Direccin General de Ordenacin e Innovacin Educativa, 2002.
Artiles, C.; Alvarez J.; Jimnez, J. E. Programa para la atencin educativa al alumnado con altas
capacidades de Canarias. Gnesis y desarrollo en el primer ao. Tenerife: Gobierno de Canarias,
Consejera de Educacin, Cultura y Deportes, Direccin General de Ordenacin e Innovacin
Educativa, 2003.

25

LES ALTES CAPACITATS: DETECCI I ACTUACI EN LMBIT EDUCATIU

Castella i Lle
Cao, M.; Elices, J. A.; Palazuelo, M. M. Alumnos Superdotados. Un enfoque educativo. Valladolid: Junta Castilla-Len, 2003.
Cao, M.; Elices, J. A.; Palazuelo, M. M. Necesidades educativas del alumno superdotado: Identificacin y evaluacin. Valladolid: Junta Castilla-Len, 2004.
Comunitat de Madrid
Perez, L.; Domnguez, P.; Daz, O. El desarrollo de los ms capaces: gua para educadores. Madrid: MEC, 1998.
Perez, L.; Domnguez, P. Superdotacin y adolescencia. Caractersticas y necesidades en la Comunidad de Madrid. Madrid: Comunidad de Madrid, Consejera de Educacin, 2000
Lopez, B. [et al.]. Alumnos precoces, superdotados y de altas capacidades. Madrid: MEC, 2000.
Reyzbal, M. Respuestas educativas al alumnado con sobredotacin intelectual. Gua para elaborar el documento individual de adaptaciones curriculares de ampliacin o enriquecimiento.
Madrid: Comunidad de Madrid, Consejera de Educacin, 2002.
Snchez Manzano, E. Identificacin de nios superdotados en la Comunidad de Madrid. Madrid:
Ministerio de Educacin y Cultura: Consejera de Educacin y Cultura de la Comunidad de Madrid: Fundacin Rich: Fundacin CEIM, 1999.
Navarra
Abaurrea, V.; Garca, J. M. Alumnado con Sobredotacin Intelectual-Altas Capacidades. Pamplona: Gobierno de Navarra, 1997. (Orientaciones para la Respuesta Educativa).
Martnez , I.; Ollo, C. El proceso evaluador de las necesidades educativas del alumnado con
altas capacidades intelectuales. Pamplona: Gobierno de Navarra: Departamento de Educacin:
Centro de Recursos de Educacin Especial de Navarra (CREENA), 2009.
Comunitat Valenciana
Arocas, E. [et al.]. Orientaciones para la evaluacin psicopedaggica del alumnado con altas
capacidades. Valencia: Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura i Educaci, 2002.
Arocas, E.; Martinez, P.; Samper, I. La respuesta educativa a los alumnos superdotados y/o con
talentos especficos. Valencia: MEC: Generalitat Valenciana, 1994.

Altres publicacions
Acereda, A.; Sastre, S. La superdotacin. Madrid: Sntesis, 1998.
Acereda, A.; Sastre, S. El conocimiento de la superdotacin en el mbito educativo formal. Santiago: Gersam, 1998.

26

LES ALTES CAPACITATS: DETECCI I ACTUACI EN LMBIT EDUCATIU

Acereda, A. Nios superdotados. Madrid: Pirmide, 2000.

Benito, Y. (coord.) Problemtica del nio superdotado. Salamanca: Amaru, 1990.
Berch, J. Gua (de supervivencia) para padres de nios superdotados. Barcelona: Editorial Credeyta, 2001
Ellis, J.; Willinsky, J. Nias, mujeres y superdotacin. Madrid: Narcea, 1999.
Feenstra, C. El nio superdotado. Cmo reconocer y educar al nio con altas capacidades. Barcelona. Medici, 2004
Freeman, J. Cmo educar al nio inteligente. Barcelona: Mdici, 2003.
Gmez, J. L. Mi hijo es sobredotado. Y, ahora qu? Madrid: EOS, 2000.
Izquierdo, A. El nio superdotado: concepto, diagnstico y educacin. A: Gonzlez, E. (coord.).
Necesidades educativas especficas. Intervencin psicoeducativa. Madrid: Editorial CCS, 2003.
Jimnez, C. La atencin a la diversidad a examen: la educacin de los ms capaces en el sistema
escolar. Madrid, 2002. (Tendencias pedaggicas, 18).
Marc, J. L. Los nios precoces. Madrid: Narcea, 2004.
Padrn, I. Las necesidades educativas especiales de todos los superdotados. Madrid: Personal,
2002.
Peralta, F.; Repraz, C. Las nominaciones de los profesores en un proceso de identificacin de
alumnos de alta capacidad intelectual. (Comunicacin presentada al IX Congrs Nacional de
Models dInvestigaci Educativa). Mlaga: 1999.
Prez, L. Bajo rendimiento acadmico y desintegracin escolar en alumnos de altas capacidades. Faisca, Revista de Altas Capacidades, 1994.
Prez, L.; Domnguez, P. Escala para la evaluacin de la aceleracin. Madrid: ICCE, 2001.
Regadera, A.; Snchez, C. Identificacin y tratamiento de los alumnos con altas capacidades.
Adaptaciones curriculares: Primaria y E.S.O. Valencia: Brief Ediciones, 2002.
Snchez, E. (dir.). Alumnos Superdotados: Experiencias educativas en Espaa. Madrid: Universidad Complutense, 2000.

Materials especfics
Programes de desenvolupament cognitiu
Artiles C. (dir. i coord.). Programa de enriquecimiento extracurricular. Santa Cruz de Tenerife:
Gobierno de Canarias: Consejera de Educacin, Cultura y Deportes, 2005.
Activitats per estimular el pensament divergent en els alumnes deducaci primria (PREPEDI)
de Canries.

27

LES ALTES CAPACITATS: DETECCI I ACTUACI EN LMBIT EDUCATIU

Regadera, A.; Sanchez, J. L. Cuadernos de entrenamiento cognitivo-creativo. Valencia: Brief,

2004.
Sn quaderns per a alumnat de primria i de secundria obligatria que proposen problemes i
situacions que han de resoldre utilitzant les seves habilitats intellectuals. Els factors que tenen
en compte sn: raonament lgic, raonament verbal, raonament matemtic, memria, atenci i
percepci, creativitat, habilitats socials.
Viuelas, M. I.; Hernandez, M. A; Rodriguez, J.; Mega, M. (supervisor). Proyecto de inteligencia
Harvard (segundo y tercer ciclos, 8 a 12 aos). Madrid: CEPE, 1999.
s una adaptaci del projecte dintelligncia Harvard, dissenyat per alumnat de secundria obligatria per a lalumnat de 8 a 12 anys. Pretn ajudar els alumnes a raonar, resoldre problemes,
dominar el llenguatge i prendre decisions tot sent creatius.
Programes de desenvolupament personal i social
Cobo, M. Emocinate. Programa de desarrollo infantil en competencias emocionales. Madrid:
ICEE. (2006)
s un programa de desenvolupament de les competncies emocionals, amb un text per als
alumnes i una guia per al mestre, per a cada cicle de leducaci primria. s una proposta
daprenentatge experimental, basat en situacions amb les quals els alumnes poden identificar-se
i, a partir de les seves experincies, reflexionar, discutir i exposar.
GROP. Educacin emocional. Programa para la educacin primaria (6-12 anys). Barcelona:
CISSPRAXIS, 2003.
Presenta un material organitzat en cinc blocs: conscincia emocional, regulaci democions, autoestima, habilitats socioemocionals i habilitats de vida. Per a cada cicle de leducaci primria
proposa cinc activitats a cada bloc.
Trianes, M. V. Educacin y competencia social. Un programa en el aula. Archidona: Aljibe, 1996.
s un programa per treballar les habilitats socioafectives de lalumne, des de la prespectiva
individual i de grup. Sestructura en tres mduls: millorar el clima de classe, resoldre conflictes
amb els altres sense barallar-nos i aprendre a ajudar i cooperar. Serveix a nens des de segon
de primria fins a primer de secundria incls.

Activitats a laula
Gmez Masdevall, M. T. Estratgies dintervenci amb alumnat de necessitats educatives especials per altes capacitats, dins lescola inclusiva, treball elaborat en el marc de la llicncia
destudis retribuda concedida pel Departament dEnsenyament el curs 2008-09.
El captol IV (pg. 97-168) proposa gran quantitat destratgies organitzatives i didctiques per
fer a laula, a primria i a secundria, amb models dactivitats i avaluaci.

Associacions i fundacions
Associaci Promotora dAjuda a Nens i Joves amb Altes Capacitats (FANJAC)
www.fanjac.org

28

LES ALTES CAPACITATS: DETECCI I ACTUACI EN LMBIT EDUCATIU

Associaci de Famlies dInfants Superdotats (AFINS)

www.afins.org
Confederacin Espaola de Altas Capacidades Intelectuales (CONFINES)
www.confines.es
Fundaci Javier Berch
www.fundacionjberche.org

29