Professional Documents
Culture Documents
DESLLIGAR-SE
La psicoterapeuta novaiorquesa Zelda Schemaille creu que sovint
confonem deslligar-se amb desconnectar-se. Salvador Cards
resumeix aquesta diferncia: ... quan estem emocionalment lligats vivim amb la creena que la nostra felicitats depn de lobjecte al qual estem enganxats (...) A causa de la dependncia a
aquest alg, als diners, les propietats o les ideologies, quedem
atrapats en un estat dobsessi i patiment que oculta el jo veritable i tota la seva fora. s per aix que la psicoterapeuta adverteix que el gran desafiament de tot procs de separaci s que es
faci amb estimaci i amb el cor obert. Mantenir-se atrapat en la
dependncia cap a laltre o cap a lobjecte exterior produeix
amargor i ressentiment i perpetua el patiment. Desfer-se daquesta dependncia amb estimaci i sense desconnectar-se permet
recuperar la pau interior. Zelda Schemaille acaba la seva reflexi
amb una citaci de Buda: Deslligat amb amor, per resta connectat a tu mateix, als altres, al mn.
Deslligats, per connectats La Vanguardia 1 doctubre de
2014Cards aplica aquesta diferncia entre deslligar-se i desconnectarse a la relaci entre Catalunya i Espanya, i opina que Catalunya
ha de deslligar-se sense desconnectar-se. A mi minteressa tamb
el procs de deslligament interior respecte de persones, ideologies
o objectes que ens atrapen, ens obsessionen i ens fan patir. Schemaille diu que tot procs de deslligament sha de fer amb
amor, amb estimaci, amb el cor obert, i que la qualitat
daquest procs constitueix un gran desafiament. Crec que
aquest desafiament topa amb dos grans paranys: a) la substituci
dun lligam per un altre; i b) el deslligament amb desconnexi.
a) Quants cops ens desfem duna obsessi/addicci tot adquirint
-ne una altra? Deixem de fumar engreixant-nos perqu ens obsedim amb el menjar; deixem dodiar el nostre jefe perqu canalitzem aquest odi en els nostres subordinats, o en la primera persona que passa en sortir del despatx del jefe.
b) I quants cops ens deslliguem duna persona tot intentant desconnectar-nos de tots els records i les vivncies comunes, que
contenien quelcom a conservar. Penso en els adolescents que
maten el pare sense reconixer el seu amor. O en els amants
ferits, que es poden consolar amb un vers de J.M Serrat on es
resumeix un procs reeixit:
Saps? Avui els teus records no em fan cap nosa.
En la tradici cristiana, Du s font de llibertat interior davant
de qualsevol realitat que ens atrapa i ens subjuga. I s tamb font
de reconciliaci amb les persones de qui volem deslligar-nos o
de qui som deslligats sense voler-ho. Concretament, a lpoca de
Jess, els lligams destructius es formulaven en termes de malaltia
i possessi diablica. Per aix Jess predicava que Du no vol
lligams que subjuguen, expulsava dimonis i guaria tota malaltia
(Mc 1, 21-39). Quins aspectes destructius descobreixo en les
meves relacions? Com puc treballar-los de manera que no
N. 1957
ESDEVENIMENTS PARROQUIALS
CRITAS PARROQUIAL
H
O
R
A
R
I
S
08788- Barcelona
Is 40,1-5.9-11
2Pe 3,8-14
Mc 1,1-8
la Bona Notcia de Jess, el Messies, Fill de Du. Aquest s linici solemne i jois de levangeli de Marc. Per, a continuaci, de manera
abrupta i sense cap advertiment, comena a parlar de la urgent conversi
que necessita viure tot el poble per acollir el seu Messies i Senyor.
Al desert apareix un profeta diferent. Ve a preparar el cam del Senyor.
Aquest s el seu gran servei a Jess. La seva crida no sadrea noms a la
conscincia individual de cadasc. El que busca Joan va ms enll de la conversi moral de cada persona. Es tracta de preparar el cam del Senyor,
un cam concret i ben definit, el cam que seguir Jess defraudant les expectatives convencionals de molts.
La reacci del poble s commovedora. Segons levangelista, deixen Judea i
Jerusalem i marxen al desert per escoltar la veu que els crida. El desert els
recorda la seva antiga fidelitat a Du, el
seu amic i aliat, per, sobretot, s el millor lloc per escoltar la crida a la conversi.
All el poble pren conscincia de la situaci en qu viuen; experimenten la necessitat de canviar; reconeixen els seus
pecats sense posar-se les culpes els
uns als altres; senten necessitat de salvaci. Segons Marc, confessaven els
seus pecats i Joan els batejava.
La conversi que necessita la nostra
manera de viure el cristianisme no es
pot improvisar. Requereix un temps llarg de recolliment i treball interior. Passaran anys fins que fem ms veritat en lEsglsia i reconeguem la conversi
que necessitem per acollir ms fidelment Jesucrist en el centre del nostre
cristianisme.
Aquesta pot ser avui la nostra temptaci. No anar al desert. Eludir la necessitat de conversi. No escoltar cap veu que ens convidi a canviar. Distreurens amb qualsevol cosa, per oblidar les nostres pors i dissimular la nostra
falta de coratge per acollir la veritat de Jesucrist.
La imatge del poble jueu confessant els seus pecats s admirable. No necessitem els cristians davui fer un examen de conscincia collectiu, a tots
els nivells, per a reconixer els nostres errors i pecats? Sense aquest reconeixement, s possible preparar el cam del Senyor?