Una introducció a la

macroeconomia
Judith Panadés Martí
(UAB)
1. VARIABLES MACROECONÒMIQUES
1.1. L’índex de preus al consum i la inflació.
1.2. La mesura de la renda d’un país: PIB real, PIB nominal i creixement
econòmic.
1.3. L’atur: anàlisi i medició.

2. POLÍTIQUES ECONÒMIQUES: LA POLÍTICA FISCAL I LA

POLÍTICA MONETÀRIA
2.1 Objectiu de les polítiques econòmiques
2.2 Las variables fiscals.
2.3 Anàlisi dels efectes de la política fiscal sobre el creixement
econòmic i sobre el dèficit públic.
2.4 El mercat de diner i el tipus d’interès
2.5 Anàlisi dels efectes de la política monetària sobre el creixement
econòmic.
1. VARIABLES MACROECONÒMIQUES

1.1. L’índex de preus al consum i la inflació

Índex de Preus al Consum (IPC) és una mitjana ponderada dels preus de diferents
grups de articles.

El IPC representa el preu mitjà d’ una cistella de béns i serveis (s’inclouen al voltant de
200 béns i serveis). Per realitzar aquests càlculs cal decidir quins seran els béns i serveis
que formaran part de l’IPC i quines seran les seves ponderacions. Aquestes decisions es
prenen en base a la informació que subministra l’enquesta de pressupostos familiars que
estudia la conducta de la despesa de més de 20.000 famílies (INE).

Definició: La INFLACIÓ és la taxa percentual d’ increment del nivell de preus durant

un període de temps determinat.
Suposem que desitgem mesurar la inflació durant el període t. En aquest cas ens cal tenir els
valors de l’IPC en t-1 i de l’IPC en t. Per calcular l’increment en % de l’IPC simplement
efectuarem la següent operació:

IPCt − IPCt −1
inflaciót = × 100
IPCt −1

Inflació anual: mesura el creixement dels preus durant un any (3,2%, IPC= 111,7 any base
2001)
Inflació interanual: mesura el creixement dels preus durant 12 mesos. (gener 05: 3,1%;
febrer 05: 3,3%, abril 05: 3,5%)
Inflació mensual: mesura el creixement dels preus durant un mes (abril 05: 1,4%)
Inflació Subjacent: mesura el creixement dels preus durant sense incloure els productes
energètics i no manufacturats (la interanual al mes d’abril és del 2,8%)
Inflació harmonitzada: mesura el creixement dels preus durant un any unificant els criteris
de la zona euro. (3,3%, IPC=126,2 any base 1996)
 13 de mayo de 2005

Índices de precios de consumo. Base 2001

Abril 2005
1. Índices nacionales: general y de grupos
Grupo Índice % Variación Repercusión
Sobre mes En lo que En un año Sobre mes En lo que
anterior va de año anterior va de año
1. Alimentos y bebidas no alcohólicas 116,5 0,7 1,6 3,5 0,148 0,355
2. Bebidas alcohólicas y tabaco 120,0 3,2 3,5 8,6 0,100 0,110
3. Vestido y calzado 117,6 9,3 -1,0 1,6 0,817 -0,097
4. Vivienda 114,0 1,4 3,1 5,4 0,150 0,333
5. Menaje 107,6 0,6 0,6 2,0 0,041 0,041
6. Medicina 105,8 0,5 0,1 0,9 0,013 0,003
7. Transporte 114,0 1,2 3,8 6,3 0,170 0,540
8. Comunicaciones 92,2 -0,1 -0,9 -2,1 -0,004 -0,027
9. Ocio y cultura 102,3 -0,9 -1,0 -1,3 -0,062 -0,067
10. Enseñanza 117,0 0,0 0,5 4,2 0,000 0,008
11. Hoteles, cafes y restaurantes 118,5 0,4 2,2 4,0 0,044 0,243
12. Otros bienes y servicios 114,2 0,3 2,6 3,1 0,022 0,201
ÍNDICE GENERAL 113,5 1,4 1,6 3,5

Font INE
Desembre 2004 (Dades provisionals)
Base 1996. (Font INE)
Índex de preus dels països de la UE. (Harmonitzat)

PC variació anual IPC en %

Alemanya 111,9 2,2
Àustria 113,7 2,5
Bèlgica 115,2 1,9
Espanya 126,2 3,3
Finlàndia 113,8 0,1
França 114,1 2,2
Grècia 135,5 3,1
Holanda 121,9 1,2
Irlanda
Itàlia 121,2 2,4
Luxemburg 120,3 3,5
Portugal 126,6 2,6

U.M 116,9 2,4

Desembre 2004 (Dades provisionals)
Base 1996. (Font INE)
Índex de preus dels països de la UE. (Harmonitzat)

IPC variació anual IPC en %

Chipre 127,7 3,9
República Txeca 136,5 2,5
Dinamarca 116,8 1
República Eslovaca 181,4 5,8
Eslovènia 174 3,3
Estònia 148,2 4,8
Hongria 211,6 5,5
Letònia 138,2 7,4
Lituània 119,5 2,8
Malta 123,9 1,9
Polònia 172,5 4,4
(1) La dada de la Unió
Regne Unit 112,5 1,6 Europea es calcula a partir
de maig incloent-hi els 25
Suècia 113,7 0,9 països que formen part de
la Unió Monetària des de
UNIÓN EUROPEA (1) * 116,5 2,2 maig del 2004.
1.2. La mesura de la renda d’ un país: PIB real, PIB nominal i
creixement econòmic.

Definició: El PIB (producte interior brut) és el valor de tots els béns i serveis finals
produïts a una economia en un període de temps donat.
El PIB és la mesura bàsica de l’activitat econòmica d’un país

El PIB nominal mesura el valor de la producció utilitzant els preus vigents del
període en el que es calcula, mentre que en el PIB Real mesura la producció
obtinguda en qualsevol període utilitzant els preus d’un any base.
El creixement de l’economia no és més que la variació percentual del PIB real.

Existeix una altra magnitud per mesurar la quantitat de béns i serveis que s’han
produït en una economia durant un determinat període de temps: el Producte
Nacional Brut (PNB).
PIB mesura la producció realitzada pels factors de producció
residents en el país, independentment de qui sigui el seu propietari

PNB mesura la producció realitzada pels factors de producció de

propietat nacional

(*) Dada: creixement PIB real 2004 España 2.7%

1.3. L’atur: anàlisi i mesura

ATUR: és la proporció de la població activa que està desocupada.

La població activa és el nombre de persones que estan treballant o buscant feina

ATUR ENREGISTRAT: el nombre de persones sense feina és subministrat per les

oficines d’ocupació públiques (INEM).

ATUR ESTIMAT: el nombre de persones sense feina és subministrat per l’Enquesta

de la Població Activa (EPA).

Dades reals: 1 trimestre any 2004 11,4%

2 trimestre any 2004 10,9%
4 trimestre any 2004 10,38%
1 trimestre any 2005 10,20%
.

Font: ICAE
2. POLÍTIQUES ECONÒMIQUES: LA POLÍTICA FISCAL
I LA POLÍTICA MONETÀRIA

2.1 Objectiu de les polítiques econòmiques

L’objectiu de les polítiques econòmiques és reconduir a l’economia quan

aquesta s’ha desviat dels objectius marcats pel govern i per les autoritats
monetàries.

OBJECTIUS A NIVELL ECONÒMIC:

1. Inflació: l’objectiu és mantenir una inflació baixa

2. Creixement Econòmic: l’objectiu és fer créixer a l’economia
3. Atur: l’objectiu és aconseguir disminuir l’atur

PROBLEMA: és difícil assolir els tres objectius a la vegada.

Existeixen dos tipus de política econòmica:

(a) POLITÍCA FISCAL

Els instruments de política fiscal son: impostos, transferències i despesa
pública.

(b) POLITÍCA MONETÀRIA: l’instrument de la política monetària és el

tipus d’interès.
2.2 Les variables fiscals.

A nivell teòric considerarem 3 variables fiscals:

Despeses de l’Estat (G): és la demanda de béns i serveis que genera l’ Estat

(carreteres, hospitals, ………….)

Transferències (TR): són els pagaments que l’Estat realitza a les economies
domèstiques, sense que existeixi la provisió corresponent de béns i serveis por
part del receptor (beques, pensions, subsidis d’atur………….)

Impostos (T): son els pagaments que realitzen les economies domèstiques (i
empreses) l’Estat (IRPF, taxes, impostos sobre el patrimoni, ……….)
Supòsits:

1. El valor de la despesa pública G, el fixa el govern (variable exògena)

2. El valor de les transferències TR, també està fixat a priori pel govern

3. Els ingressos del govern via els impostos dependran del valor de la renda
generada en el país (variable endògena: el seu valor depèn d’altra variable).

Impostos T = tY

Nota: t és el tipus impositiu mitjà de la economia, 0 < t < 1

DEFINICIÓ:

El dèficit públic del govern és igual a les seves despeses menys els seus ingressos:

DP = G + TR –T
EVOLUCIÓ DEL DÉFICIT PÚBLIC I DEL DEUTE PÚBLIC A
ESPANYA

2001 2002 2003 2004 2005 (*)

Dèficit (% PIB) 0.4 0.0 -0.3 -0.1 0.2
Deute (% PIB) 57.5 54.6 50.8 49.8 48.0

(*) previsió

Font: Servei d’estudis del BBVA

2.3 Anàlisi dels efectes de la política fiscal sobre el creixement
econòmic i sobre el dèficit públic

Política Fiscal: entendrem per política fiscal totes aquelles decisions del govern
que afecten a les variables macroeconòmiques: despesa pública (G), impostos
(T) i transferències (TR).

Política d’ Expansió: aquelles decisions, por part del govern sobre les variables
que controla, que van dirigides a augmentar el PIB real.

Política Restrictiva: decisions del govern sobre les variables de control, dirigides a
provocar una disminució del creixement del PIB real.
Efectes d’ un augment de G sobre la producció d’ equilibri:
RESULTAT 1 :

Un increment de la despesa pública G augmenta directament la demanda agregada

planejada en la mateixa quantia i addicionalment genera un procés multiplicador a
través del consum privat pel que la producció de la economia augmenta més que
l’incremento inicial de G.

Intuïció:

despesa pública Demanda PIB Efecte Directe

agregada

més rendes

Consum renda disponible Efecte Indirecte

Efectes d’ un augment de G sobre el dèficit públic:
RESULTAT 2 :

Un increment de la despesa pública G augmenta el dèficit públic, perquè

l’increment de G supera a l’increment de la recaptació generat por un augment de la
renda.

Intuïció:

despesa pública DP

Efecte Directe: si gastem més, el dèficit públic augmenta

despesa pública PIB impostos DP

Efecte Indirecte: si es recapta més, el dèficit públic disminueix

2.4 El mercat de diner i el tipus de interès

Definició: El Tipus d’ Interès (TDI) és el pagament expressat en punts percentuals

anuals realitzat por un prestatari a un prestador a canvi de l’ús de la quantitat de
diner prestada.

Definició: El cost d’oportunitat del diner és la quantitat d’ interessos als que es

renuncia per tenir diner (efectiu) en lloc de bons (títols).

Definició de Diner:

M1 = Efectiu en mans del públic + Dipòsits a la vista.

Els depòsits a la vista són aquells que tenen liquidesa immediata. Una característica
general és que la M1 és acceptada com a mitjà de pagament, tot i que cada país
matisa aquestes definicions.
POLÍTICA MONETÀRIA: entendrem com a mesures de política
monetària qualsevol modificació que el banc central faci del tipus
d’interès al que presta diner als bancs comercials. Aquest serà el
tipus d’interès de referència.

Resultat: un augment/disminució del tipus d’interès provoca una

disminució/augment dels saldos de diner de la economia.

A més a més suposarem que la inversió privada de les

empreses depèn negativament del tipus d’interès.
2.5 Anàlisis dels efectes de la política monetària sobre el creixement
econòmic

RESULTAT: una disminució del tipus d’interès de l’economia té com

a conseqüència un augment del PIB.

Intuïció:

Tipus d’interès Inversió privada demanda PIB

agregada

Consum de béns durables demanda agregada PIB

Problema: polítiques monetàries expansives poden potenciar la inflació.

RESERVA FEDERAL
d’EE.UU.
President: Alan Greespan
“La economía crece a un ritmo
sostenido (3,8%) y el empleo
sigue mejorando. Pero el precio
del petróleo y los costes de
producción también suben
(0,4%).(….)
La previsión, a partir de todo
esto, es que los tipos sigan
subiendo hasta tocar el 3,75% en
junio. Pero el temor a un repunte
de la inflación está ahí, como
señala la FED. (…)
El incremento de la
productividad (3,5% de media en
los últimos 5 años) y de la
competitividad ha impedido hasta
ahora que las empresas
repercutan el aumento de los
costes de producción en el precio
final de los artículos.”
BANC CENTRAL EUROPEU
Membres del Comitè Executiu 2004
• Fila posterior (d’esquerra a dreta): José Manuel González-Páramo, Tommaso Padoa-
Schioppa, Otmar Issing.
Fila posterior (d’esquerra a dreta): Gertrude Tumpel-Gugerell, Jean-Claude Trichet
(president), Lucas D. Papademos (vicepresident).
21/03/2005 “LA VANGUARDIA”

La UE cierra un acuerdo para la reforma del pacto de

estabilidad
Berlín consigue que la reunificación se compute al juzgar su déficit
Los Veinticinco alcanzaron anoche un acuerdo para la reforma del pacto de estabilidad, que a
partir de ahora será más fácil de cumplir. Berlín logró que el coste de la reunificación del país
le sea tenido en cuenta a la hora de calcular su déficit.

Los titulares de Economía no tardaron en quedar de acuerdo en algunos puntos básicos de la

última y muy generosa propuesta de la presidencia luxemburguesa. Entre estos puntos
destacan el mantenimiento del límite del 3% del PIB para el déficit y del 60% para la deuda;
la necesidad de aprovechar las épocas boyantes para reducir los déficits; la extensión, de dos
a cuatro años, de los plazos máximos en que un país con déficit excesivo debe resituarlo por
debajo del 3%; la redefinición del atenuante de "regresión económica" que puede frenar un
expediente de déficit, que ya no tendrá que implicar un retroceso en el crecimiento de al
menos el 2% del PIB sino sólo una "tasa negativa o una pérdida acumulada de producción"
en periodos de estancamiento; y la toma en consideración, al valorar el cumplimiento del
"objetivo a medio plazo" de déficit cero, de la deuda y el potencial de crecimiento de cada
uno de los países miembros.
22/03/2005 “LA VANGUARDIA”
EVOLUCIÓN DE LA ECONOMÍA EUROPEA

El BCE, "seriamente preocupado" con la reforma del pacto

de estabilidad
La Comisión Europea saluda la revisión porque es buena para el euro

El relajamiento de las normas fiscales del euro, adoptado el domingo por los ministros de
Finanzas de los 25, fue ayer juzgado con severidad. El BCE, "seriamente preocupado", podría
verse obligado contrarrestar los efectos de estos cambios con un aumento de los tipos, opción
que, de momento, no parece contemplar.

En un comunicado, el instituto emisor arremetió contra la revisión del pacto de estabilidad y advirtió de que
un menor control del déficit puede socavar la confianza en la eurozona. Para el BCE, el saneamiento de las
finanzas públicas y la estabilidad de precios "son fundamentales para el éxito" de la eurozona y para su
crecimiento.
A las quejas del banco central se sumó también el Bundesbank, institución que lamentó el "decisivo
debilitamiento" del pacto y que advirtió de que la disciplina fiscal es necesaria para mantener bajos los tipos
de interés de la moneda única.
El BCE "mantiene su firme compromiso de cumplir el mandato de mantener la estabilidad de precios", se
lee en el comunicado. ¿Significa esto que ahora los tipos de interés del euro, desde hace veinte meses en su
mínimo histórico del 2%, aumentarán?