TEMPS DE CRISI. TEMPS DE CANVI.

TEMPS DE FUTUR
UNA REFLEXI SOBRE LESTAT I ELS REPTES DE LA ARQUITECTURA EN ELS
INICIS DEL SEGLE XXI.
Arcadi Pla i Masmiquel, Arquitecte. Agost 2012.

Al llarg de la Histria, la Arquitectura, al comps del progrs, ha

pautat uns punts dinflexi, de canvi, que han servit per analitzar el seu
estat i, a partir de noves idees i reflexions, produir un canvi substancial i
evident en relaci als objectius generals de la disciplina i la aplicaci de
noves maneres dentendre la vida, la professi, i els reptes del moment .
En els darrers, posem-lhi, trenta anys, la Arquitectura ha evolucionat
vers mbits dactivitat dispersos, amb un desenvolupament notori en molts
camps, per abandonant, en moltes ocasions, els camins marcats per la
darrera gran revoluci, propiciada fa un segle, amb la fi dels historicismes i
leclosi del que hom va anomenar moviment modern, en els inicis del
segle XX.
Com sol passar, els processos de canvi en Arquitectura, gaudeixen
dun perode de temps variable declosi, de renovaci, de substituci de
criteris i estratgies projectuals i constructives que, desprs duna reticncia
inicial dels abanderats de les idees establertes, aboquen a una assumpci
general dels nous sistemes i noves actituds, que es generalitzen, que
passen, en definitiva, a ser Standard. Des daquells inicis del segle, sha
produt en diverses ocasions el canvi de criteris i la evoluci continuada del
mn arquitectnic .
Els processos de canvi venen precedits, normalment, dun perode
dispers on la decadncia de la aplicaci de les idees rebudes, el
deteriorament qualitatiu de les mateixes, les deformacions intellectuals de
la moltes vegades exhausta avantguarda, la complaena dels que es troben
cmodament aposentats en el sistema, provoquen un fre momentani,
per inevitablement claudiquen, i aboquen finalment a noves formes de fer.
Sobren a una valoraci diferent de les necessitats a suplir i els objectius; en
definitiva, a una nova manera dentendre la arquitectura i, per tant, dexercir
la professi. Estic convenut de que en aquest moment, ens trobem
precisament aqu, i per aquesta causa, lavantguarda acadmica i
pedaggica ha de fer el pas endavant que faci possible lobertura duna
nova etapa. Tamb ho hem de fer els arquitectes en exercici, sobretot
aquells que inicien la seva trajectria professional. Aquest escrit pretn
fixar, des del meu punt de vista subjectiu, i per tant, subjecte a errors, la
situaci i els camins de canvi adequats.
1

LA PROBLEMTICA DEL MOMENT. LARQUITECTE LIBERAL.

En els darrers anys, la activitat de larquitecte liberal, amb estudi
obert i estable, amb voluntat de controlar el complex i apassionant repte de
projectar i dirigir, sha anat modificant i complicant, fent-se cada dia ms
difcil; per aquestes causes,es requereix ms lluita i treball, ms dillusi i
entusiasme que mai.
La dispersi de les sortides de treball normal o precari- de les
persones titulades i llicenciades en arquitectura, afegides a la problemtica
de la aplicaci de noves formes de formaci acadmica, fa que en aquest
moment, i de manera evident en el futur ms proper, el percentatge
darquitectes dedicats al que, en podrem dir, lexercici clssic de la
professi, podria ser, percentualment, ms reduda. Contra el trasbals que
pugui representar aquesta situaci, jo, en canvi, estic convenut de que
tenim molt de cam de renovaci per recrrer i que els reptes del moment
present, i del moment histric que est vivint la societat en relaci a la
arquitectura, es una nova via plena doportunitats, i que aquest cam lhem
de fer i el podem fer.
Aquest procs lhem de liderar els arquitectes, nics titulats amb
capacitat dintegraci de tots els elements que fan possible la arquitectura.
Evidentment que en aquest moment la feina darquitecte s un treball en
equip, un equip interdisciplinari que s necessari ja des de les realitzacions
de menor dimensi, per en qualsevol cas no sha de perdre la dimensi
unitria de les decisions principals dun projecte, per que sin les
arquitectures perden, al meu entendre, consistncia.
El treball en equip, bviament i amb ms ra s ms lgic i potser
ms necessari encara per als grans projectes, els de major dimensi i
complexitat, i, com a conseqncia, aquest equip s ms difcil de coordinar
i de dirigir. Per, de la mateixa manera, aquesta arquitectura, necessita
tamb unitat en les decisions i una direcci, tant collegiada com es vulgui,
per nica. En definitiva, en qualsevol dels casos i de les infinites situacions
intermdies, el cap creador, si es vol, el autor de la arquitectura, sigui
individualment, sigui en estret treball dequip, ser necessari.
Sembla que avui dia parlar darquitecte liberal s una cosa del
passat, ara difcilment aplicable a un exercici professional normal; per jo
penso que, precisament pel que ha quedat dit, i per totes les
problemtiques que anirem descrivint ms endavant , ara, precisament, cal
ms que mai un arquitecte que sigui capa daglutinar de manera
coordinada els diferents i complexes apartats que requereix la professi en
el moment present.
2

Un arquitecte amb alta formaci podr dirigir un equip on conviuran

especialistes de moltes disciplines; si ho fa en la part creativa on sestableix
la estratgia general de cada projecte, ho far coneixent que darrera
qualsevol forma i ha unes maneres de construir; si est en una activitat
especialitzada concreta, tindr molta ms capacitat per entendre els
condicionants que poden marcar les solucions des del inici; aix en cada
apartat podr aportar aquesta indispensable visi generalista que he
comentat.
En definitiva, en vista de com estan les coses, en aquest moment de
canvi, ser mes necessari que mai, tant en estudis de mida petita i mitjana,
com en equips de gran dimensi. Referent al tema del moment de canvi, jo
crec, com molta altra gent, que de fet el canvi ja est fet i en marxa, i que
estem iniciant una nova i apassionant etapa, per a la que hem destar
preparats.
El gran problema de moltes arquitectures dels darrers temps s
precisament que larquitecte en cap no coordina realment totes les
aportacions dels collaboradors de manera integrada; es dedica a fer
prevaldre la forma o els elements superficials i perifrics (forma, aspecte
visual, faanes, materials, idea,....etc.), sense cap esquema profund de
concepci, comportant que aquestes arquitectures esdevinguin molt menys
conseqents, be per que no serveixen per als objectius de programa, be per
que estan mal construdes i tenen immediates patologies, be per que surten
molt cares de construir, mantenir o controlar, i pateixen una inadaptaci a
les necessitats i usos, que les fan obsoletes ben aviat. A ms, com veurem
mes endavant, les problemtiques del moment present son severes i
requereixen solucions rigoroses en tots els conceptes.
Hi ha una srie de circumstncies que ens ajunten en aquesta
manera de veure la arquitectura, que s que, dintre les aptituds i
oportunitats personals dels encrrecs i els clients de cada , tenim una visi
convenuda i apassionada della i del control de tot el seu procs de
producci: anlisi del lloc, conscincia del mateix i de la seva histria,
contacte amb el client, sigui individual o corresponent a grups socials o
pblics, anlisi del programa de necessitats, idea de projecte, creaci dels
espais, evoluci del mateix, anlisi de les normatives aplicables (i moltes
vegades la seva crtica), confecci i tria de la coordinaci dels especialistes
que collaboren en el desenvolupament del projecte executiu, control dels
productes i materials, dels sistemes i processos constructius i econmics, i,
finalment, la direcci dobra, que permet la comprovaci in situ dels
encerts, errades i mancances del projecte, que es manifesten en lobra
acabada.
3

Convindrem doncs que en aquesta sensibilitat noms hi coincideix el

nostre grup professional, tant heterogeni com es vulgui, per necessari,
que parla amb llenguatges de comprensi i cultura universals. No formen
part daquesta sensibilitat una part dels titulats en arquitectura que, per les
raons que siguin, totes respectables, a partir dun cert moment de la seva
activitat, han de tirar la tovallola de lexigncia i el rigor, i es limiten a
administrar la seva activitat contractualment, abandonant la reflexi
complexa i el control unitari del producte. Poden produir resultats
constructivament correctes i sense patologies, per els hi manca lal
intangible propi de la disciplina, que s la reiterada voluntat de anar
endavant aportant noves idees de progrs. Tamb hem de reconixer que
en aquest moment les sortides professionals shan diversificat de manera
evident, i, deixant de banda la feina dels que treballen per a la
administraci, hi ha en aquest moment i nhi haur ms en el futur- noves
sortides en mbits ben diferents.
Tampoc formen part daquesta sensibilitat la conducta dalgunes
figures meditiques que entenen lArquitectura com un procs dauto
alimentaci del seu egocentrisme, i del control del mercat dels encrrecs de
projectes singulars a escala global; des del inici de la seva activitat, lluiten
pel control del mercat immediat, i van escalant graons (alguns amb gran
mrit i esfor) en la recerca de nous i nous encrrecs amb una voluntat de
creixement continu. En aquesta faceta dexercir la professi no necessiten
participar en tot el procs, delegant-ne la major part executiva, limitant-se a
establir les tendncies i novetats que cada temporada ells creuen que es
portaran o es limiten a reproduir sistemes clonals de les seves troballes.
Aquests, sassemblen ms als creadors de moda i de tendncies.
La absncia de contacte diari i permanent del procs de projecte i direcci
genera edificis devident contundncia formal per que, en la major part de
les ocasions, no transmeten emocions. El meu inters no se centra en
aquesta manera dexercir la professi darquitecte tant lloable com
limitada- sin en lexercici de professionals mes propers, ms del dia al dia,
ms de solucionar problemes a les exigncies de la societat ms
circumdant, ms del control total del procs i del producte, entenent que,
sigui quin sigui el desenvolupament temporal i la superaci de la profunda
crisi que patim, aquesta manera dexercir la activitat t moltes mes
possibilitats, en nombre darquitectes i en beneficis per a tothom, que la
mes glamourosa activitat de les figures meditiques.
Per per mantenir el control del procs, necessitarem mes que mai
una professi amb coneixements que li donin capacitat integradora de tots
els apartats tcnics, normatius, histrics, artstics, culturals, sociolgics,
4

econmics, etc.- que conformen els coneixements de base per exercir la

lloable tasca de fer edificis durables, amb vocaci de permanncia en el
seu estat fsic, histric, i cultural- i que siguin signes positius del temps i la
societat que els ha fet possibles.
Daqu que els esforos que hem fet des de la seva fundaci a la
Escola Tcnica Superior dArquitectura La Salle, de Barcelona, hem tingut
sempre com a horitz final de la formaci de larquitecte/a, una preparaci
global que li permeti comandar, amb coneixement integral de totes les
disciplines que la formen, el procs executiu de convertir una idea
immaterial en una realitzaci concreta i tangible. I aix es percep, o al
menys s all que hem intentat, en totes les assignatures de la carrera i la
manera de ser ensenyades, i especialment aquelles que integren en un sol
gest la globalitat dels coneixements, com son les de Projectes, de les que la
de Taller, que en forma part especialitzada i complementria, en s una part
significativa.
La Arquitectura no s el resultat dun acte de exclusiva recerca de la
bellesa; es, en canvi, una realitat complexa que defineix lambici, les
necessitats i el potencial de la societat que la fa possible. s un fet
intellectual i de servei, amb un resultat fsic construt, de contingut i
importncia utilitria i cultural . Per aquesta ra cal trobar mecanismes de
salvaguarda i difusi que facin possible que la activitat dels arquitectes sigui
valorada en la seva autntica dimensi. Per a mi, la Arquitectura s ha de
ser- un resultat complex duna equaci plena de variables: economia,
sociologia, poltica, construcci, coordinaci i gesti, aplicaci de
normatives, art i forma, confort i tecnologia, medi ambient, energia , i altres
aspectes ms intangibles, lligats a la interpretaci del paisatge, de lentorn i
la Histria.
Per cal ser conscients de que les obres no les fem noms els
arquitectes titulars: les fa, inicialment, el Promotor, els organismes que
nasseguren el finanament, les fa tot lequip coordinat dArquitectura:
Anlisi del lloc i de la Histria, Forma, Ordre i Composici, Construcci,
Estructura, Installacions etc.; i tamb la fan els directors dexecuci
(Aparelladors, A.T., i Arquitectes en la seva major part), els enginyers
dinstallacions, els calculistes destructura, els aparelladors/arquitectes
tcnics/enginyers de la construcci (que segons el meu punt de vista han
de compartir, des del inici de qualsevol projecte, aquestes ambicions), els
constructors destructures, els constructors generalistes, els topgrafs, els
caps dobra, els encarregats, els paletes i manobres, els serrallers i fusters,
els installadors de tecnologies variades (fontaneria, lampisteria, sistemes
energtics, calefacci, ventilaci, aire condicionat, domtica, etc.), els
5

pintors, estucadors, i els especialistes innombrables de cada ram. Sense

una bona direcci i harmonia de tot aquest equip no s possible tenir un
bon resultat. La direcci de lobra, que amb els seus matisos i
particularitats, de la mateixa manera que en els directors de les orquestres
simfniques, o els directors de disseny de les grans corporacions
industrials, queda tamb reflectida en el resultat final de lobra.
En resum, en els darrers anys, trobem indicis de que la activitat
professional de larquitecte est canviant i, malgrat que no totes les noves
disposicions son negatives, si que anem notant que, per una srie de raons,
aquesta activitat va trobant mes dificultats per sobreviure. No s des duna
posici retrgrada o conservadora que detectem aquesta deriva; ben al
contrari, s precisament degut a que pensem que la arquitectura no pot
ms que progressar, que necessitem establir una anlisi de la situaci per
poder treballar en benefici del futur de la activitat. La arquitectura s tan
apassionant i necessria que, per responsabilitat, hem de treballar en
aquest sentit.

ALGUNES REFLEXIONS SOBRE LES DIFICULTATS ACTUALS

A tall de enumeraci, em disposo a relatar algunes de les dificultats
amb les que hem de comptar i per les que hem destar preparats per
afrontar:
La dispersi de normatives, moltes vegades equivocades o
contradictries, que converteix la activitat professional en una suma de
disposicions i controls sectorials desconnectats entre si, fan molt ms difcil
la centralitzaci de la activitat arquitectnica en un resultat unitari i coherent.
Per dir-ho duna altre manera patim les pressions perifriques al fet
projectual que despisten reiteradament els objectius de base de cada
projecte; en aquest procs, hom es pot trobar enredat en una tela daranya
que va limitant els moviments, en una carrera dobstacles perifrics a les
intencions de projecte que s exagerada, moltes vegades intil, i
malauradament dissuasria en molts casos.
Lexcs i, moltes vegades, la ridiculesa de moltes normatives, es
recolza en una activitat inusual dels controls i la proliferaci de informes
tcnics, didonetat, de acompliment, dinterpretaci contradictria duna
norma amb una altre, dintervenci exagerada per organismes de tot ordre,
que faciliten linforme intern subjectiu des de la visi parcial i
individualitzada del tcnic responsable,...en fi, un estat de coses que va
radicalment en contra de la creativitat i la experimentaci, en contra del que
6

ha estat sempre el progrs arquitectnic al llarg de la histria, i que a ms,

desincentiven de la lluita continuada i illusionada que necessita tota obra.
Per lluitar contra aix, anant ms enll del que va escriure
J.A.Coderch (...no son genis el que necessitem ara...) cal reafirmar que ara
no ens conv, en absolut, continuar basant la arquitectura en un fet
estrictament formal i esteticista, i que a partir dara no es podr basar la
creaci exclusivament en aspectes visuals sin que, mes que mai, caldr
una arquitectura sense excessos, de control tecnolgic global, de
moderaci econmica, de rigor constructiu, de baix consum energtic.... ,
en definitiva, haur de ser una feina de genis cientfics i organitzatius,...i si
al final de tot,... de ser racional, econmic, til, energticament sostenible,
durable, etc....ben construt,....fa goig de veure i viure-hi, s til, emociona
en els seus espais i racons, es fidel a la histria del lloc...etc. etc., tindr
molt de mrit.....!. Aquest s lobjectiu de la arquitectura que crec que cal fer
ara i, per tant, la finalitat de la educaci de qualsevol titulat en Arquitectura, i
en la formaci permanent de cada arquitecte.
La comentada dispersi de normatives ha anat fent aparixer,
tamb, la pressi daltres professionals que volen, de manera interessada i
des de visions tancades en si mateixes, tenir la possibilitat dactuar de
manera especialitzada, puntual i desconnectada del fet arquitectnic en
alguns apartats del procs (en alguns casos en tot el procs !).
Aquesta pressi la trobem en la llicenciatura de geografia o
sociologia en relaci amb l urbanisme, la dels paisatgistes no arquitectes,
la de certa arqueologia en relaci a lanlisi histrica i la restauraci
monumental, la de historia del lart en la rehabilitaci; tamb les diverses
enginyeries, en la aplicaci de les tecnologies, normalment integrades als
edificis de manera deslligada de lesperit originari de la soluci
arquitectnica unitria (aquesta circumstncia, afecta de manera evident i
negativa en el resultat formal dels volums, en molts casos). En un altre
ordre de coses, el caprici dels poltics i promotors, la pressi social, certes
demaggies... visions sectorials que no integren tota la complexitat de la
arquitectura. No oblidem tampoc la abstracci terica prpia del camp
acadmic, que, moltes vegades cerca solucions deslligades dels processos
constructius; tamb ho trobem en les formes de certs falsos ecologismes
que cerquen, en la seva demaggia, oferir solucions poc contrastades,
moltes vegades sense analitzar els criteris de la localitzaci de proximitat o
a les costums dels llocs, i que, en la recerca de la puresa tecnolgica,
obliden els criteris en relaci a la composici estricta.

La major part daquestes disciplines son necessries, per cal que

estiguin integrades en el eix central que configura qualsevol decisi que
tingui com a objectiu unitari la arquitectura. En certa manera, aquesta
circumstncia es detecta en la globalitzaci, que pretn, al meu entendre
sense ra, que es pot construir a tot el mon amb els mateixos criteris
formals i constructius, i la seva derivada, la deslocalitzaci de les
sensibilitats prpies del lloc, entenent que aquestes empetiteixen la ambici
que cal tenir, problemtica aquesta que afecta especialment els territoris de
sensibilitat prpia amb dificultats de ser expressada, com s el cas de
Catalunya.
Aquesta problemtica es fa ben evident en moltes de les obres de
les dites figures meditiques, que reparteixen el seu repertori formal
desprovet democions amb total displicncia. Jo, com Joan Mir, penso que
all que s mes universal comena en la intimitat mes propera. En un mon
globalitzat crec que hem darribar a la universalitat precisament a partir de
les sensibilitats ms locals i immediates.
Un altre tema contra el que cal lluitar s la dramtica i progressiva
complexitat de qualsevol procs administratiu i burocrtic. Se suma al tema
de les normatives i les seves inspeccions. Sembla que, com a reflex de
lempobriment global de lmbit poltic i social, shagi produt, com a
conseqncia irreparable, la contnua, implacable, reiterada proclamaci de
noves Lleis, Decrets, Normatives, Controls i Inspeccions, Expedients
complementaris (medi ambient, activitats, planejaments derivats, convenis
etc.) que, en general, son processos que neixen duna voluntat de control
que no fan altre cosa que produir alentiment, i que ens demanen un esfor
addicional que costa molta feina dassumir (sobretot per mantenir lesmentat
control de les intencions de projecte); aquestes dificultats faciliten la
rendici de moltes idees inicials empreses amb la major fora, intenci,
illusi i honestedat. Cal doncs ms illusi i treball que mai per mantenir les
conviccions en el seu lloc i acabar imposant all en que hom creu. Per la
illusi sense coneixements s feina dillusos, i nosaltres no ho volem ser.
Caldria treballar tamb en els apartats de les normatives
urbanstiques (cal que siguin ms clares i menys interpretables pels
responsables poltics, tcnics, i legals), en les tramitacions administratives i
jurdiques (que fan perdre hores i hores de negociaci en temes superficials
i irrellevants), en les ordenances en general (com s possible que no shagi
elaborat un diccionari de termes interpretatius?, i com s possible que no
shagi fet cap esfor per unificar els criteris ordenancistes a tots els
municipis?). Aix doncs, en general, caldria que sestabls un consens obert
i transparent, una voluntat generosa, que facilits la obtenci de resultats
8

sense necessitat denrocar-se en foteses perifriques de gran mediocritat.

Aix s el que shauria daconseguir: desterrar la mediocritat, exercida per
mediocres, manada per mediocres, beneda per mediocres,... s utpic,
per cal treballar-hi. Caldr doncs aprofitar el moment de crisi i decadncia
per assentar les bases de les noves i necessries maneres de fer.
De manera perifrica, i com a smptoma daquestes problemtiques,
veiem tamb que la tasca dels Collegis Professionals, entitats pensades
per a la defensa dels professionals, est cada cop ms limitada, no
solament per les dificultats financeres, conseqncia de la crisi econmica,
sin tamb per les noves disposicions legals i parlamentries, que,
incomprensibles, limiten la seva presncia social en detriment dels seus
actius com a entitat dalta presncia en la societat civil. Probablement, ha
patit tamb la ja comentada dispersi de lactivitat professional dels
arquitectes i els criteris democrtics de la instituci que obliguen a treballar
per la majoria de collegiats que, malgrat que ens pesi, tenen criteris que
poden no ser compartides amb les inquietuds dels que es dediquen
estrictament a projectar i construir, i ms en un moment com lactual, on la
pressi de la major crisi econmica i dencrrecs de la nostra existncia
com a collectiu, obliga a prioritzar els suports vitals mnims. Precisament,
tamb per aquestes raons de pes i dramtiques, estem obligats a repensar
moltes coses per no perdre, tamb la nostra capacitat de lideratge social i el
manteniment del rigor histric de larquitectura.
Finalment, i encara que ens agafi en aquestes reflexions de manera
perifrica, el tema dels Concursos. Alg simagina un collectiu mes
penalitzat per aquesta xacra?. Concursos en els que a cada nova
oportunitat lArquitecte ha de demostrar reiteradament que existeix i que es
capa de tot, que t recursos econmics per resistir la pressi de
lencrrec, que te estudi obert, amb personal qualificat i en regla, concursos
en els que preval la baixa econmica, concursos amb jurats inconsistents,
concursos fets a mida del guanyador escollit prviament i amanyats de
qualsevol manera, concursos fets per a professionals de concursos,
concursos que exigeixen un esfor complementari de cada estudi en el
temps i en la despesa econmica- , concursos que sacrifiquen centenars
dhores i esforos per produir onades de decepci i enfonsament a milers
darquitectes. Els concursos naveguen en la part ms superficial i etria de
la nostra activitat, propicien la valoraci de lefecte visual, exclusivament
formal i epidrmic de la arquitectura, sense poder considerar altra cosa que
la forma. Exactament loposat del que necessitem i que proposo en
aquestes consideracions

Una ancdota que ho resumeix tot, per veure la perversitat del

sistema : en una de les darreres convocatries de concurs per a un edifici
de serveis mitj, un edifici, el cost pressupostat del qual era de 800.000.
Obert. Shi van presentat uns 150 estudis, cada un dells amb la seva
proposta, el seu treball, les seves illusions.... Si contem un promig de
despesa relativament baix, en hores i en despeses generals, duns 2.000 ,
resulta que el nostre collectiu, el nostre Pas, va fer una despesa dentrada,
sense haver fet encara res, de 300.000!!!. Oid!, si que som mesells i
necis !. Aix no pot continuar aix.
Cal estudiar doncs una normativa que defineixi la categoria dels
concursos, per complexitat, per comproms cultural, per dimensi del
problema, per volum econmic etc., que garanteixi que el conjunt del
collectiu disposa dels concursos com una manera equitativa de tenir feina
per tamb una manera de crixer professionalment, amb oportunitats pels
que comencen, amb temps necessari i remuneraci adequada...Les nostres
administracions son tant cegues que no entenen que un bon projecte els-hi
raporta ms solidesa, desviacions de pressupost menors, i que, per tant,
una inversi raonada contribueix a la millora del nivell constructiu dels
edificis en general, de la seva Arquitectura i en conseqncia de la imatge
del Pas- i sobretot, finalment, per una ra de pura tica, al possibilitar la
feina sense explotaci de la classe arquitectnica.
Podem mirar com ho fan altres pasos i obrir campanyes de
sensibilitzaci adequades. No mimagino concursos per encarregar a la
baixa econmica- les operacions dapendicitis o les de cor obert a la classe
mdica. Be, ara amb la crisi, s una mica absurd parlar dun sistema
daccs al treball tant escs, per de cara al futur ho haurem de tenir en
compte. Sabem que en aquest moment hi ha una ponncia dintre la
associaci de AxA (www.arqxarq.es) que est estudiant a fons la revisi
daquest estat de coses. Estic segur que faran bona feina.
Acaba aqu aquest detall de problemtiques referides a la activitat
lliberal de larquitecte, ara en profund procs devoluci. Mes enll
daquestes consideracions i han altres reflexions que passar a detallar a
partir daquest moment per tal de que conscienciem quina hauria de ser,
des del meu punt de vista, la garantia de futur per tal de intervenir en el
procs arquitectnic de manera renovada i amb la major preparaci
possible. Aquesta preparaci comena, est clar en la formaci acadmica i
en la necessari reciclatge continu per estar adaptats al progrs tecnolgic
perpetu.

10

LA NOVA SITUACI, QUE PROPICIA EL CANVI I LA RENOVACI.

Com estava embastat al inici daquest escrit, la situaci de la
Arquitectura en els darrers anys, accentuada per la major crisi econmica i
de valors socials dels darrers temps, ens est portant a un nou escenari.
Estem comenant, com deia , una nova etapa.
La Arquitectura es va posar especialment de moda; cada alcalde,
regidor, president, director general, poltic, o directiu de gran empresa,
generalment, gent que no administrava recursos propis, volia tenir la obra
dun gran arquitecte, conegut i mundialment fams, per fer-shi una foto al
costat i inaugurar el que havia de ser la posada de llarg del pas, la
empresa, la ciutat o el poble, all que feria possible donar-se a conixer i
que emplenaria el lloc de visitants vids darquitectura. La dria es va
transmetre rpidament tamb a la societat civil, i els privats van tamb
comenar a tenir ganes de firma arquitectnica. Amb aix, sha de
reconixer, el nivell de la arquitectura i dinteriorisme va pujar molt
notablement. s la part positiva del procs.
Aquest mercat, tant positiu pels arquitectes que criem en la feina
ben feta, va aportar una derivada negativa en la que, parallelament a
levoluci social, la pressi dels mitjans, lestat en general del mon de lart,
cada cop mes superficials, va obrir pas a una nova manera dentendre
larquitectura on els estirabots i els excessos, les estructures
inversemblants, innecessries i costosssimes,etc.; en definitiva, la recerca
una mica escandalosa del impacte visual, lespectacle en certa manera,( el
ms important s que sen parli...) es va fer cada cop ms evident en
moltes realitzacions innecessries, sense gaire s, carssimes de construir
i, sobretot, de mantenir en el futur. Icones formalment potents per buides
de contingut.
Fora dalgun exemple en que aix va ser possible i que va aportar
atractiu turstic (sempre especialitzat), en general, aquesta eufria ha portat
a una suma de excessos i errors que, en moltes ocasions, han fet ms mal
que be. El mon de la superficialitat, que ha envat bona part de les activitats
socials i poltiques, recolzada per la enorme capacitat meditica daquest
mn, ha entrat a formar part de nosaltres mateixos.
La invasi ha estat ja venia de lluny- no noms en la arquitectura, la
trobem tamb en lmbit de la moda, de la publicitat, de les campanyes
poltiques, del mn del consum, en el de la restauraci i la gastronomia, el
mn de lespectacle i lesport, en el de la msica etc., i ha derivat a una
espiral de mediocritat que ha estat venuda com una necessitat social de
11

canvi permanent, en fi, una trastocada fugida endavant. Hem fet moltes
obres deslligades de la seva necessitat i s.
Les publicacions especialitzades generalistes, malgrat que han ofert
un bon ventall dexemples remarcables i una presentaci editorial
magnifica, moltes vegades han remarcat aquelles arquitectures ms
espectaculars i de les figures amb ms nom (merescut o no); en fi, aquelles
imatges que tenen fotos impactants i que, desafortunadament basen mes
els continguts en la forma i la pura epidermis que no en la essncia fonda
de lespai ni en els aspectes que fan els ambients i la seva atmosfera mes
confortables; ja no parlem dels temes tecnolgics dels que prcticament no
sen fa cap esment. Cal remarcar, per el paper de les publicacions que fan
referncia a la construcci com Tectnica, Detail, AMC,..etc., molt ms tils
i positives.
Aquesta visi immediata i estrictament visual ens ha perjudicat a
tots, i molt especialment als que estem en perode de formaci. Jo sempre
he preferit aquelles publicacions que dediquen cada nmero a un tema o
arquitecte concret, amb detalls de les raons que han fet possible la seva
obra, en les que sexplica la manera com han estat construdes;o si de cas,
directament, els llibres. Darrerament s molt interessant, encara que molt
incomplert, navegar per les planes de la xarxa Internet.
Si, va arribar un moment en que els arquitectes necessitaven
assessors dimatge que els-hi obrissin les portes del triomf en forma de
notorietat meditica, a la recerca de ledifici singular i fama. Vana pretensi
que ha provocat, com dic, un allau de buidor ben evident en moltes
realitzacions, que ha situat la arquitectura en una situaci crtica,
accentuada en aquest moment, com he repetit, amb la major crisi de feina
de la professi que shagi patit mai. Tothom parla desttica i creativitat
sense conixer la fondria, la importncia social, i la complexitat del nostre
ofici.
Aquestes desviacions ja demanden una reflexi collectiva sobre el
paper de la arquitectura i els arquitectes en relaci a la societat que ens
continua necessitant. En el moment actual , desafortunadament, a aquesta
revisi shi suma la greu crisi econmica amb especial incidncia en la
construcci, motivada pels excessos en la dimensi edificada excessiva i en
els deliris financers, que han gaireb paralitzat la activitat constructiva en
general. Per hi ha futur; el que passa s que a aquest futur incert shi
sobreposa la necessria adequaci a la problemtica energtica global que
s la que ens ha de fer canviar radicalment i obrir un nou cicle. Hem de
canviar de cap a peus en la nostra manera de construir, de projectar.
12

En els darrers temps sha comenat a reflexionar en profunditat

sobre els temes energtics i tinc la impressi que els arquitectes no ens hi
hem posat encara a fons, navegant en la ja comentada demaggia (afegir el
nom de sostenible a qualsevol cosa), o be reiterant solucions formals tant
boniques com insostenibles. No, ara estem davant de reptes que poden
significar, en el nostre cas, una nova ocasi de liderar el progrs del canvi
ms important que es produeix des de, probablement, leclosi del
moviment modern. s un canvi radical al qual hem de fer front de manera
seriosa i decidida. No s una expectativa de futur, sin una necessitat
obligada que ens ha de fer canviar absolutament el plantejament i la
estratgia de projecte de dalt a baix. Hem de retrobar la experimentaci
constructiva, el detall en la execuci, les noves maneres de edificar, la
experimentaci contrastada per la prctica, en definitiva el rigor, com a
energia de treball per els objectius finals de la forma, a partir, precisament
de la problemtica energtica..

LA NECESSITAT DE AFRONTAR ELS PROBLEMES ENERGTICS

DES DE LA ARQUITECTURA.
Lluny de la demaggia sobre sostenibilitat ecolgica i el conseqent
aprofitament comercial dels termes sostenible, ecolgic, mediambiental,
verd etc. etc. que ha proposat centenars de edificis falsos sobre el tema
(fets, moltes vegades, per figures meditiques consolidades i/o emergents),
caldr una revisi global de tot el que envolta aix. Per que el problema no
s estrictament que els combustibles fssils sacabin o que la contaminaci
atmosfrica pot acabar deteriorant greument els delicats equilibris del
planeta (que son problemes reals i extremadament seriosos) sin que,
ineluctablement, si seguim aix, o controlem el nivell de consum energtic o
no podrem fer front (econmicament) als consums habituals; entrarem en la
gran crisi del futur ben aviat per que no estar preparats per assumir les
despeses i els excessos energtics. Per assegurar la qualitat de vida de les
generacions futures, el control de la despesa excessiva de tot ordre s
indispensable. Comenant pel cost de construcci, especialment en els
edificis de firma i ms singulars ja esmentats.
Cal associar a la economia de construcci el baix o nul- consum
energtic, la utilitzaci de materials sans i renovables, la economia de la
proximitat, aquest concepte que caldr aplicar tamb al mn de la
distribuci i el transport, al consum de productes alimentaris de cada rea,
sense transports llunyans, laprofitament de deixalles i el reciclatge total. s
un mn nou, s un nou i apassionant repte.
13

Per als arquitectes el tema s crtic: si no ens posem al dia en

aquest aspecte, perdrem la capacitat dacci i comandament de que encara
disposem i, sobretot, la capacitat de coordinar des de la cincia i la
tecnologia la nova arquitectura. Per aix hem de treballar molt a fons i
treurens lestigma de creadors de formes per recuperar el de tcnics en el
difcil i apassionant equilibri de la arquitectura.
De tota manera, vull remarcar que la meva convicci s que la forma
s indissociable de la arquitectura, i la recerca de la bellesa dels edificis i
dels espais interiors que els conformen s lobjectiu final; per,
inevitablement, tots els dems aspectes que he comentat que hi han de ser,
tamb hi han de ser. No farem res si continuem fent bellssims cossos
fotografiables i publicables per en els que no shi pot viure o tenen
deficincies constructives de nou en nou i defectes en la concepci dels
seus sistemes tecnolgics, o en els costos del seu manteniment. ( a banda
de que en moltes ocasions, els costos de construcci i les desviacions de
pressupost fan vergonya).
Safegeix a aquesta reflexi que, en contra de la recerca esteticista
exclusiva de les formes, la recerca de la qualitat i el confort en relaci a
lentorn, es una actitud ancestral que te com a objectiu lequilibri harmonis
de les persones amb la natura que lenvolta. Aquesta actitud ha estat
practicada per necessitat durant segles a la arquitectura vernacla i
domstica per la velocitat de progrs a partir de la revoluci industrial, en
un perode on la societat ha cregut en la omnipotncia del creixement infinit,
est a punt desgotar els recursos naturals i, probablement haurem de
revisar molts apartats, tamb des de la construcci.
Aquesta presa de conscincia s absolutament necessria i, com a
conseqncia hem de canviar absolutament els sistemes i les maneres de
projectar. Gran i meravells repte: ho tenim gaireb tot per fer !. A ms, la
arquitectura s ara un treball dequip interdisciplinari i, per tant, laplicaci
de les tecnologies mes avanades requereix arquitectes amb la mes alta
formaci per dirigir la nova arquitectura des del coneixement i la autoritat
cientfica. Caldr doncs trobar un nou equilibri entre el que s tcnicament
possible i el que s collectivament justificable, entre estructures i
installacions racionals estudiades juntament amb la forma dels edificis i el
que s formalment acceptable, entre les necessitats energtiques i el cost
del seu manteniment.
Per tant, potser no hem de calcular el detall de la part ms
tecnolgica per hem de dominar les tecnologies per aconseguir que el
resultat arquitectnic sigui unitriament coherent i no una suma
despecialitats exercides sectorialment per experts en cada matria. Sha
14

acabat all de dir : no, lestructura no la tinc decidida per que encara no he
anat a veure al calculista, o...all de que... les installacions ja les anir a
consultar per veure com ho haig de fer. NO,NO, i NO: les decisions
tecnolgiques han de ser de larquitecte, per que si no, aquest perd
lautoritat sobre el conjunt. A ms, ara mes que mai els sistemes
estructurals, constructius i dinstallacions, estan mes lligats que mai al
concepte de la arquitectura que es vol fer. La pauta general lhem de
plantejar nosaltres amb coneixement cientfic profund per tal de coordinar
de manera directiva els especialistes de cada branca que cal integrar a
lequip de projecte. Coordinar un sistema global, no una suma de solucions
deslligades del criteri plantejat des de la arquitectura. Coordinar des del
coneixement de les solucions que els especialistes han de desenvolupar.
Hi ha un concepte que va parallel al tema energtic i que s de la
nostra exclusiva responsabilitat: es tracta del confort i el benestar que hem
de proporcionar a la gent amb la nostra arquitectura. Els temes energtics
ens han de fer revisar de cap a peus aquesta qesti. Pensem massa en la
foto i no sabem donar solucions per viure i treballar de la manera mes
adequada. No podem continuar fent edificis amb la mateixa soluci
constructiva i formal per a les quatre faanes o orientacions; no podem
oferir faanes sense control de la radiaci solar (ms, encara en el nostre
clima, que necessitem la mxima obertura al sud al hivern, i la mxima
protecci solar a lestiu); en el mateix sentit no podem oferir sistemes de
tancament que no assegurin una estanquitat ptima.
Hem tamb, deliminar tots els ponts trmics pel terreny, per les
faanes i per la coberta, a ms daugmentar molt significativament els
allaments de les edificacions. En general, hem de projectar i fer edificis que
sigui fcils de mantenir, no noms en el costos energtics del que
consumeixen, sin que tinguin una neteja fcil, que disposin dun registre
dinstallacions que faciliti les reposicions i reparacions, una bona
accessibilitat a tots els punts de manteniment, en fi, tot all que marca la
racionalitat i la lgica.
El confort est, tamb, relacionat amb la ventilaci i netedat de laire
interior; malgrat que en el nostre clima la tendncia a obrir finestres s
atvica, haurem de fer esforos per que en les puntes energtiques del
hivern i lestiu, puguem renovar amb recuperaci energtica laire interior.
Finalment, i s obvi, un cop dissenyada aquesta nova manera de construir
la arquitectura podrem utilitzar energies alternatives i renovables (en aquest
sentit s escandals ls demaggic que es fa moltes vegades de les
energies alternatives sense aplicar-les en edificis construts de manera
adequada.
15

Ja s que alg em dir que les propostes detallades de manera

abreviada corresponen als criteris emprats en els pasos que ens van
endavant en aquests temes i que corresponen als estndards alemanys del
passive house, o als francesos de OZE, (objectif zero energie) i tants
daltres que han anat sorgint aqu i all; les normatives de lestat espanyol
tenen tamb tendncia a valorar aquests temes per ho han fet amb un
reguitzell de normatives ( moltes delles tant obligatries i contradictries
com difcils de complir) a aplicar de manera sectorial, restant capacitat
creativa per el projectista. Es que o ens posem a liderar aix o, repeteixo,
perdrem el tren de la histria.
A mi hem sembla que hi ha dhaver una certa flexibilitat en la
aplicaci daquests criteris; amb el combat entre el low tech, s a dir, fer
edificis a la antiga, amb recursos constructius pobres i poc sofisticats,
sempre amb material del mateix lloc de construcci,gruixos importants, etc.,
i els de high tech, s a dir aquells que solucionen la problemtica amb una
construcci i tecnologia avanades amb controls informtics i domtics
sofisticats, hi ha dhaver un punt mig (virtus in medio) que, segons el grau i
necessitats del programa a desenvolupar, es decanti cap un o altre sistema:
Com sempre els sistemes hbrids solen donar millors solucions, pels
matisos que els diferents climes i tradicions constructives necessitin, de la
mateixa manera que els sistemes emprats, per exemple, en els pasos
nrdics, o en el desert, no poden ser aplicats en el mediterrani.
Cal dir que no son, moltes vegades, les normatives obligatries les
que fan evolucionar la virtut constructiva; sense anar ms lluny, la
qualificaci homologada de les edificacions fetes a Alemanya i als altres
pasos on shan comenat a aplicar els criteris del passive house, no sn
obligatries, sin que expressen una manera exemplar de demostrar que
construir amb baix consum energtic s possible; aquestes construccions
tenen un plus de qualitat, una empremta, que els-hi dna un atractiu
comercial a partir del segell dhomologaci atorgat pel Institut corresponent.
Els barris antics, especialment els grans conjunts dhabitatge
construts al llarg dels segle XX i que sadapten a les noves determinacions
energtiques a travs de la rehabilitaci, tenen immediatament millor sortida
en el mercat, tan de compra com de lloguer, atesos els avantatges de cost
de manteniment immediats que proposen. Tothom, a tot el mn avanat, a
comenat a aplicar aquets criteris per construir les noves edificacions i per
anar utilitzant a les rehabilitacions dedificis, al menys aquells que no tinguin
una qualificaci de monument ( el que, en la Llei Catalana del Patrimoni
de 1993 sen denomina Bens Culturals dInters NacionalBCIN), que
tenen, per se necessitat i obligaci de protegir les solucions del passat,
16

fetes amb context constructius, artstics i normatius diferents. En aquest

aspecte, els experts han redactat un document molt interessant sobre la
aplicaci del Codi Tcnic als edificis catalogats, que pot assentar les bases
daplicaci de tal problemtica.

EL PERQU DE FER LES COSES DE LA ARQUITECTURA

DAQUESTA MANERA.
El que s simple, no s sempre el millor, per all que s millor,
sempre s simple. Heinrich Tessenow, Arquitecte.
Aquesta passi per la Arquitectura real, aquesta voluntat de fer-la
possible, sha de fer arribar a la Escola dArquitectura; s necessari que
lensenyament de la Arquitectura cerqui aquests mateixos objectius. Cal
obrir un procs dacci, com he estat comentant repetidament fins ara, que
faci entendre a tothom que la Arquitectura s una disciplina integradora
didees, coneixements, i tecnologies i que larquitecte s lnic que pot fer
aix i que aquesta s la ra substancial de la professi en lideari i en
lexecuci, en el seguiment total de lobra fins a lobjectiu final, que no es
altre que el de veure la realitat construda en forma dinstrument til, que
aporta la bellesa del temps en que ha estat concebuda i realitzada, en
benefici de la societat. En fi, com ha estat des de sempre, una Art til.
Bona part de la avantguarda arquitectnica projectada en els medis
de comunicaci s una imatge i una expressi que no correspon al que
realment s larquitecte, o el que, jo almenys, voldria que aix fos. Malgrat
totes les dificultats i reptes del moment present, ens agradaria contribuir a
trobar camins de redreament i progrs per facilitar un futur estable i
equilibrat que permeti als que aix ho vulguin, exercir la professi de la
manera ms digna i adequada, projectada vers la societat i amb capacitat
de marcar amb dignitat lpoca que ens toca defensar.
La arquitectura shaur de recolzar doncs en construir ptimament i
de manera racional. La construcci no haur de ser un afegit final a les
idees exposades en un projecte tancat inicial, sin que anir estretament
vinculada a aquella idea inicial del projecte; de fet, deixant de banda la part
formal dels estils i sistemes compositius des del mn clssic fins als nostres
dies, sempre la construcci ha anat lligada a la constituci profunda dels
grans edificis de la histria, ho era en lorigen del temple clssic grec, en la
construcci de les pirmides, ho ha estat en les maneres i sistemes de
construir tota la construcci vernacla, ho va ser en el pas del Romnic al
Gtic amb la recerca de la lleugeresa i la mxima obertura a lexterior, en el
17

Renaixement amb el desenvolupament de sistemes de posada en obra de

noves maneres de alleugerir i adaptar la tensi de treball dels materials de
manera ms aprofitable ( recordem el repte de Brunelleschi per fer possible
construir la cpula de Santa Maria dei Fiori a Florncia); passat el perode
historicista del segle dinou, on, malgrat tot, la aportaci de la revoluci
industrial amb la utilitzaci del ferro com a material importantssim en la
constituci de lespai ( recordem Violet le Duc, Berlage, Eiffel,....)i que
marca un canvi substancial en les grans llums i en moltes altres aplicacions,
el moviment modern dels inicis del segle XX, ja plantej que la tecnologia
s bsica per a la arquitectura i que les formes han de ser el resultat de la
aplicaci dels sistemes constructius que el progrs industrial anir aportant
als constructors. En certa manera, els historicistes i els modernistes del
segle XIX, van crear una separaci entre arquitectura i tecnologia, si es vol
entre arquitectura i enginyeria, que, des del meu punt de vista ha sigut
bastant negatiu pel desenvolupament ordinari que havia de centralitzar el
moviment modern, al menys fins a all que sen va dir el estil
internacional.
La evoluci de la arquitectura des daquell moment sha basat en
bona part en la recerca de nous sistemes constructius, materials i maneres
de construir i de posar en obra; a aquesta tasca hi ha contribut molt la
indstria per no oblidem el paper capdavanter i pioner de molts arquitectes
i enginyers (recordem, entre centenars daltres: Prouv, Mies van der Rohe,
Bunshaft, Otto, Gullichsen, Candilis, A.i P.Smithson, Piano, Foster, Tange,
Albini, Koenig, Fargas, Eames,...)
El desvariejament i els excessos comentats dels darrers anys ens
han apartat, al menys des del punt de vista dels mitjans de comunicaci,
altra vegada, dall que tenem com a objectiu i ofici (s una meva opini
personal, per sort compartida amb molta altra gent). La avantguarda ha
estat poblada de molts personatges de abarrocada sofisticaci amb una
crrega degolatria evident, distanciats de la realitat. La forma i lxit ens ha
envat.
Aquesta realitat ha calat fondament en la percepci externa de la
nostra activitat, noms cal fixar-se com la dita arquitectura comercial,
aquella feta pels promotors, al menys fins a la crisi que ho ha aturat tot, que
respon sempre a lobjectiu exclusiu dobtenir resultats formals per fer veure
que ledifici ha estat concebut com una obra bellament creada per fer
maco, de disseny, en diuen. Els que em coneixen ja saben que a mi no
magraden gens les coses pensades exclusivament per fer maco ni
aquelles que noms fan maco. Normalment, de manera prou
generalitzada i evident, aix es constata dia a dia, tant en la arquitectura
18

com en el disseny (de mobles, dautombils, dobjectes de la llar, de jardins,

de botigues i supermercats, de bars i restaurants, etc.). Hi ha molta cosa
pensada per impactar, per fer maco, formes sense contingut, sense futur.
Es doncs per totes aquestes raons que convindr estar preparats per
retornar el procs de projectar i construir de manera ms adequada,
incorporant els aspectes de tecnologia racionalment aplicada al sentit
profund de la nostra professi. S, en soc perfectament conscient, que
aquesta asseveraci ens fa ms difcil el nostre procs de projectar, per que
ens obliga a retrobar els camins perduts, on totes les parts i basaments
terics i abstractes que fan possible un edifici sharmonitzen de manera
integrada, conceptual i mgica en la obtenci despais plens de emoci i
bellesa. Aquest ha de ser el nostre objectiu en el present i en el futur,
subratllat a ms per les circumstncies del present moment, tant per les
qestions energtiques com, en el mateix sentit, per la causa de la fonda,
fondssima crisi de la qual costar molt esfor sortir-ne.
ELS NOUS REPTES ENERGTICS. MANUAL DINSTRUCCIONS.
Haig de reconixer que, malgrat la urgncia de tot el que porto
exposat, no he pogut, des de la meva activitat professional, encara, afrontar
aquest tema amb la intensitat i fondria que requereix. Els frens i els
impediments de tot ordre, la inrcia de continuar fent all que tenim
comprovat, la por de cometre errors, fan difcil la aplicaci de tal evoluci.
Jo porto ja ms duna dcada estudiant, participant en debats i congressos,
i mica en mica assumint el que el present text proposa, i que s no noms
una necessitat sin una obligaci i, anant ms enll, s una gran oportunitat
per recrear i reinventar la nostra feina amb uns resultats diferents i
progressistes. No s una expectativa de futur, sin una necessitat obligada
que ens ha de fer canviar absolutament el plantejament i la estratgia de
projecte de dalt a baix. Lluny de la comentada demaggia sobre
sostenibilitat ecolgica i laprofitament comercial dels termes sostenible,
ecolgic, mediambiental etc. etc. que ha proposat centenars de edificis
falsos sobre el tema, caldr una revisi global de tot el que envolta aix.
Per que el problema no s estrictament, tal com he dit, que els
combustibles fssils sacabin o que la contaminaci atmosfrica pot
deteriorar greument els delicats equilibris del planeta, sin que, repeteixo,
ineluctablement, si seguim aix, entrarem en una gran crisi de futur ben
aviat per que no estar preparats amb els nostres productes per assumir la
crisi energtica. s el tema cabdal del nostre immediat futur i el de les
futures generacions.

19

Deixant de banda la crisi econmica, la crisi europeista del moment

present, la crisi de valors, el deteriorament poltic i social,etc.... el problema
energtic segueix aqu, sigui el que sigui el que ens depari lincert
esdevenidor. Les normatives europees han marcat una data molt propera
(2018-2020) per exigir als governs que apliquin els sistemes de control
energtic en tots els camps: transports, consum de vehicles terrestres,
aeris i navals, indstria i habitatge, comer, agricultura etc.
El nostre mbit s especficament significatiu doncs no oblidem que
la part de les emissions de CO2 de la construcci s el 17,5% del total i, pel
que fa a lemissi de lefecte hivernacle ,s del 26,5%; son valors prou
importants per posar-se a treballar ja. Desprs de la conferncia de Rio de
Janeiro, la Comunitat Europea va comenar a preparar programes
experimentals que han anat servint per desenvolupar els criteris que
shauran daplicar, i que han anat obrint el debat sobre els temes de
sostenibilitat i energia. Tamb han facilitat les experincies variades i
interessants que shan anat executant ,com ara els barris Rieselfeld i
Vauban a Fribourg, la WeiseStad a Frankfurt, el barri Viikki a Helsinki, les
experincies Suisses, Austraques (Voralberg), el projecte de Sud-Sutton a
Londres (BedZED), etc. Els exemples creixen de manera exponencial.
UNA NOVA MANERA DE PROJECTAR
Sense necessitat de fer edificis absolutament passius, que al meu
entendre s el desidertum mxim al que algun dia haurem darribar, amb
las matisacions que calgui per adaptar-se a cada context geogrfic i
histric, cal comenar a pensar, des del inici, els projectes darquitectura
duna altra manera. Haurem de fer doncs, els edificis, i en conseqncia,
els projectes escolars, amb les segents directives:
- Haurem de projectar els edificis amb un gran nivell dallament
(sempre que sigui possible embolcallat per lexterior), amb la eliminaci total
dels ponts trmics i la reducci total de les prdues destanquetat; hem de
tenir cura de enfrontar a cada orientaci la soluci de faana ms adequada
i adaptable a les estacions del any, amb regulaci de lasolellament i major
protecci de les cares mes fredes; haurem dinstallar mecanismes de
recuperaci i renovaci de laire dalta eficincia, controlar la construcci de
les obertures i les juntes de les mateixes amb els murs, dissenyar sistemes
de cobertes dalt rendiment mediambiental (les cobertes vegetals, a ms
dajudar a lalt allament, contribueixen a la humidificaci de lambient urb i
la millora atmosfrica, i a laprofitament de les aiges pluvials i grises).
Parallelament a aix els materials a emprar shan de escollir de manera
que redueixin al mnim els costos de transport, i sempre que sigui possible,
produts en els entorns propers a la construcci.
20

A efectes de la millor construcci, el somni dels terics del moviment

modern sha de fer possible: utilitzar al mxim la prefabricaci, especialment
la lleugera. La prefabricaci permet treballar en tallers amb unes condicions
ptimes per als que hi treballen i per a la circulaci i transport de materials i
la optimitzaci del seu reciclatge; la possibilitat de trobar solucions testades
i contrastades s un afegit de qualitat propi dels productes que es fan en
gran srie (autombil, electrodomstics, mobles, etc. Finalment, la
estandarditzaci facilita ( i obliga) a solucions simples i contrastades sense
possibilitat de cometre errors dexcs formal que tant deplorem.
-Caldr aplicar sistemes integrats i conjunts de sistemes de captaci
denergies alternatives: geotrmia, elica, solar trmica, solar fotovoltaica,
biomassa, cogeneraci, micro-cogeneraci, hidrulica, etc. etc. Laplicaci
haur de ser sempre a escala mitja i alta.. Per aix caldr, al menys al
nostre Pas, moltes ms ajudes de les que disposem. Cal tenir en compte
que, una casa amb les millors condicions expressades en els sistemes
descrits, necessita molt poca energia, per que el secret s crear edificis que
tinguin una estabilitat trmica mxima a base dels allaments i els sistemes
de recuperaci dalta eficincia.
- En els casos dedificis de dimensi o dhabitatge collectiu, shan
eliminar les produccions trmiques individualitzades, a ms dels temes de
construcci descrits; seran doncs, sistemes centrals amb incorporaci
tamb denergies renovables, amb lobjectiu final de les ciutats de
incorporar la energia com un servei urb ms (aigua, electricitat, desaiges
grisos i negres, calor, fred, telecomunicacions etc.). En els centres de
producci energtica centralitzada shi ha de situar sistemes de recuperaci
i de regeneraci . A Barcelona aquest sistema saplica ja al sector del 22@.
No cal dir que a Frana, Alemanya, ustria, Sucia, Dinamarca, Finlndia,
Itlia etc., en general els pasos occidentals, ens porten molta avanada.
-Convindr matisar la utilitzaci massiva de laire condicionat, amb
sistemes mixtes que proposin solucions hbrides. s convenient per tant,
que els edificis disposin de la possibilitat de tenir ventilacions creuades que,
en moltes poques de lany poden ser una alternativa als sistemes de
recuperaci forada. En qualsevol cas, els sistemes entlpics (recuperadors
de doble flux) son tamb molt tils per mantenir la temperatura rebaixada a
linterior i facilitar el refredament nocturn, estalviant aix sistemes de
climatitzaci convencionals. Jo crec que hem danar a la eliminaci, per
qestions de cost energtic i per confort respiratori, de laire condicionat tal
com el coneixem ara. En temps de molta calor, les edificacions fetes
daquesta manera (alt allament i estanquitat ) conserven la virtut de
mantenir la temperatura interna. Aix no s un invent dara, els edificis
21

antics, masies, esglsies, etc. disposen de murs de gran gruix que

mantenen tamb la temperatura, per be que la seva enorme dimensi i
inrcia trmica fa que en els perodes dintercanvi estacional el confort no
sigui el mes adequat.
-Haurem de projectar de una nova manera el planejament urbanstic
per facilitar la integraci energtica esmentada. Per exemple, la mida dels
edificis (alada, fondria edificable, etc.), la seva orientaci, han destar
lligats a la seva arquitectura. Cal doncs donar ms llibertat als projectes,
amb normatives flexibles i alliberadores i poc (o gens) ordenancistes.
Haurem danar eliminant les edificacions que ofereixen molta superfcie
dintercanvi trmic; tamb caldr reduir les plantes complexes i anant a
volums ms discrets i rectangulars en la baixa densitat i trobar el millor
equilibri en els edificis de massa en la recerca de les densitats mes
adequades buscant una bona proporci entre la superfcie de lenvolvent i el
volum escalfat (o refrigerat) dels edificis.
-Tamb caldr establir sistemes de millorar de la mobilitat urbana, el
control definitiu del cicle de laigua, tant pel que fa a laprofitament de laigua
de pluja com a la regeneraci continuada de les aiges contaminades ( en
aquest tema, ho hem de reconixer, el nostre pas ha fet passos
substancials per no, encara, suficients).
-Caldr canviar radicalment els criteris daplicaci de les mesures
sobre ledificabilitat, fixant els Standard sobre la superfcie til, s a dir,
sobre lrea ds especfic de les persones, eliminant els murs i els
allaments, aix com descomptant els patis de ventilaci al 100%, i afavorir
les superfcies dacumulaci trmica amb ndex de reducci superior al
80%. (de fet a Frana, els allaments trmics exteriors ja no compten a
efectes dedificabilitat, des del novembre del 2009).
-Caldr tamb flexibilitzar la aplicaci de noves tipologies
dagrupaci i destructura organitzativa de les agrupacions habitables,
permetent la investigaci als arquitectes per oferir productes experimentals
avanats i atrevits. Tamb incorporar a les ciutats els grans espais verds,
que aporten la seva funci reguladora, tant de la atmosfera i la seva
estabilitat trmica com en la humidificaci dels ambients secs de les nostres
ciutats.
-I necessitarem la mirada generosa dels organismes de gesti ( que
en molts casos ja es produeix). s a dir, caldria modificar la manera com
sexerceix el poder tamb en aquest mbit, moltes vegades amb
imposicions i obligacions absurdes, responsables administratius amb poca
22

preparaci, tcnics tancats en la seva disciplina estricta i amb poca visi

global de les coses.
-Caldr sensibilitzar ms la societat i els seus responsables per que
tot aix, que s tant difcil com necessari, sigui possible. Sempre comento
amb gent jove que el tema s tant urgent que encara ser una qesti a
abordar per als de la meva generaci, que haur de ser la impulsora
daquesta sensibilitat per a les noves generacions darquitectes i que aquest
ser el repte bsic de la seva vida professional. Per sort, encara que no ho
sembli, el nostre pas t encara gent entusiasta i preparada ,en la
arquitectura, en els promotors ( encara en queda algun), en els executors
de les obres, en la indstria, per pensar que el sector Immobiliari, que s
ms seris del que hom creu, ho faci possible. s doncs, de la major
importncia sensibilitzar-nos daquesta problemtica i posar-nos mans a la
obra per, com he dit repetidament, projectar duna altra manera.
-Com diuen els entesos, els recursos del nostre planeta son limitats,
i ja fa temps que estem vivint per sobre les nostres possibilitats; en aquest
context, la responsabilitat est repartida en tots els seus habitants, per, en
el nostre cas, la nostra activitat afecta seriosament a la sostenibilitat futura;
per tant, no noms de manera individual, sin ms especialment des de la
nostra activitat de cada dia com a collectiu estem obligats a donar
respostes serioses i desprovedes de superficialitat. Daltre manera, les
generacions futures tindran raons molt serioses per abominar de la nostra
insensata actitud.

SEGONA PART: MANUAL DACTUACI.

QUE S UN PROJECTE ARQUITECTNIC ?
s molt simple: un document on hi figuren les descripcions fsiques,
dimensionals i tecnolgiques duna construcci, amb detall de la seva
execuci, del control de qualitat dels materials i acabats, els preus i la
quantitat dobra que sha dexecutar, en definitiva, la descripci detallada
dun complex procs on hi participen persones, empreses i tecnologies. El
resultat final s un edifici que ha de complir els requeriments demandats, de
normativa, s, i expectatives de manteniment i durada futures. Notem aqu
que aquest document no te uns afegits que fan evident i lgic que ledifici
resultant sigui un objecte de extrema bellesa i gaudi de la collectivitat o
dels usuaris. Si be en els plnols de detall i aquells dibuixos que mostren el
resultat final construt podem deduir la seva perfecci i els seus atractius, el
23

document en s, per la majoria dels que el manegen, explica noms el

procs de transformar els plnols i dibuixos en una realitat construda.
Qu fa que un projecte tingui aquest necessari afegit de la grcia,
excellncia i atractiu que el fan especial i singular?. Qu fa que una
construcci esdevingui Arquitectura?. La resposta a aquesta pregunta neix
de la rabiosa voluntat dels humans per crear Art. Aix no sensenya, per la
vida est farcida de mecanismes mentals que de manera individual i
collectiva, activen lenergia que, amb aplicaci i rigor de manera
continuada sobre un problema o una necessitat, es transforma en bellesa.
Per suposat que lobjectiu dels arquitectes ha estat, s i ha de continuar
essent aquest. La obtenci daquests resultats immillorables necessita per
dun procs mental que incorpora, en el cas de la arquitectura, una suma de
coneixements que cada cop ha de ser ms ample i extensa. No vull dir que
no sigui possible, per des del meu punt vista, la aplicaci daquests
coneixements s condici sine qua non per assolir els millors resultats.
Evidentment, hi hauran molts arquitectes amb una capacitat i una
sensibilitat especial que els permetr encertar en les decisions sense,
aparentment, harmonitzar les decisions de conjunt amb tots els inputs
tecnolgics i normatius que es requereixen, i que arribaran a la proposta,
aparentment, de manera intutiva. En hi ha, i jo els admiro. Per el que s
normal s que lassoliment de la excellncia sigui la conseqncia de un
procs de treball llarg i complicat on shi van contrastant les decisions;
atesa la realitat de que moltes daquestes decisions o obligacions poden ser
contradictries entre s, la dificultat del desenvolupament de qualsevol
projecte est en mantenir i controlar les idees i principis que han estat
definits en el seu origen.
El control daquest procs s difcil i requereix un nivell de
concentraci mxim i de capacitat resolutria evident; sempre solo dir que
cal tenir tensi obsessiva per tirar endavant els projectes; la tensi
obsessiva s conseqncia de moltes hores de treball i concentraci
mental. En la pressi i voluntat de trobar les millors solucions a cada
projecte, arriba un moment en que no podem deslligar els problemes que
anem trobant en el dia a dia del projecte, de la vida en s mateixa; qualsevol
activitat perifrica, les referncies als problemes no resolts apareixen
constantment;qualsevol que sigui la activitat que fem.... no ens podem
treure de sobre la tensi esmentada, els per qu ? encara no hem trobat
el toc adequat, all tant desitjat.
s en aquest estat en que el projecte camina, i en el que podem
trobar les solucions per aconseguir els nostres objectius, per que trobem
24

una energia addicional, una voluntat ms forta que mai per assolir el
resultat que ambicionem.
La conseqncia de tot aix s que cal ser treballadors de fons:
dedicar-hi moltes hores; difcilment obtindrem resultats sense un treball
continuat. Res surt a la primera. Si, ja s que hi ha gent que t aquest
privilegi, per nosaltres, els normals, noms podem aspirar a millorar la
nostra fludesa mental i clarividncia amb la reiterada contrastaci dels
encerts i els errors, enfortint all que sen diu experincia, la qual cosa no
s tampoc una cosa dedat, per que hi ha molts creadors que tenen la sort
dadquirir les habilitats molt rpidament i disposen de fondes experincies
amb recorreguts temporals molt curts.
Les assignatures de Projectes i Taller, aix com els Workshop se
centren moltes vegades en trobar abans de res, la idea, largument que
haur de fer entenedor i atractiu el conjunt, cerquen la obtenci de la
genialitat, sense per aprofundir en el continuat contrast del procs.
Daquesta manera, moltes arquitectures queden com objectes hologrfics,
per ser vistos i admirats, una mica de miram i no em toquis per que no
faciliten el dest final de tota obra, que no s altre que el de fer ms
agradable, en tots els sentits, lestada i el treball als seus usuaris. En contra
daquest sistema, que busca de manera immediata limpossible quadratura
final ptima, jo proposo el treball continuat i enriquidor, el treball danar
polint, punt per punt, tots els requeriments de lobjectiu final. En aquest
procs, sha de saber transformar les dificultats en palanques de millora del
projecte; gaireb asseguraria que sense aquestes dificultats que ens
enfronten cada dia amb el projecte i amb les nostres limitacions, al final, no
hi ha un bon resultat.
No cal dir que per vncer aquestes dificultats cal un esperit fort i
lluitador, una capacitat infinita i abnegada de sacrifici i dedicaci, una
irrefrenable voluntat de vncer. s una feina de lluitadors optimistes i
apassionats, de irreductibles enamorats de lofici. Aix si que saprn; la
continuada lluita ens va reforant intellectual i interiorment i ens prepara
per imaginar ms i ms solucions a les dificultats, amb les que els resultats
van trobant nous escenaris de complexitat i perfecci, amb els que podem
arribar a la maduresa. Aquest recorregut intellectual s, bviament, com
tot en la vida, prou llarg, per anar escalant terrasses de perfecci des de les
que poder imaginar nous reptes.
Aquest procs de perfecci ens va decantant els mbits en els que
ens anem sentint ms cmodes, slids i adaptats i, inevitablement ens
obren la pauta dall que sen pot dir estil propi, all que fa que la nostra
obra tingui un mbit de reconeixement particular i intransferible. Per incls
25

en aquests assoliments, no hem doblidar mai la necessitat dexaminar el

nostre treball amb sentit crtic i saber sempre que noms des de la humilitat
autntica podrem ser ms nosaltres mateixos. El perill de legocentrisme i
de lensuperbiment, conseqncia dels xits, merescuts o no, moltes
vegades pot anar en contra del nostre creixement intellectual, per que si no
ho controlem, ens envileix i ens fa menys autntics. Compte amb aquesta
xacra, que en el mn contemporani es detecta tant sovint.
El nostre objectiu s el de donar servei, en all que s tangible i el
que s intangible, per que donar a la societat el que la nostra responsabilitat
professional ens facilita, s un privilegi absolut. Fer felios als dems ens
far felios a nosaltres mateixos, en el convenciment de que la feina ben
feta ens dna el privilegi de la contribuci a lenriquiment cultural de la
societat i al seu progrs . Aquest s el nostre repte: no basar la nostra feina
en lxit sin en el deure complet i moltes vegades, aparentment, amb poc
reconeixement i impersonal. Els edificis estan be per que el que els ha fet
s fams?,...o, estan b per que els seus usuaris en gaudeixen i els fan
seus ?. Sempre agraeixo, ara des del punt de vista personal, els comentaris
referits a les condicions de vida del lloc que he projectat que no pas aquells
que fan referncia a la bellesa o limpacta visual que tenen, que, per altre
banda, son caracterstiques que fan molta via de passar de moda. La
arquitectura que hem de fer s aquella que s capa de mantenir els seus
valors, sense passar de moda. Gran i difcil repte.
EL MTODE, EL PROCS DE PROJECTE. CONSTRUIR
Desprs daquest llarg escrit de situaci, quin seria el mtode, el
procs, per elaborar un projecte darquitectura ?. El primer punt, indestriable
de la nostra activitat, s pensar que all que comencem al fer la primera
reflexi i la primera ratlla t un objectiu final, que no s altre que construir.
Construir vol dir fer visible una realitat fsica, que no ser interpretada per
consideracions teriques, metafsiques o potiques. Ho dic per que els
arquitectes, moltes vegades, ms de les que serien desitjables, ens posem
a elaborar textos literaris que volen justificar les nostres decisions. Si des
del inici, com dic, pensssim en construir, potser no tindrem temps per
elaborar tanta teoria abstracta i, de ben segur, en sortiria beneficiat el
resultat final.
s lgic i evident que qualsevol arquitectura, qualsevol espai
exterior, plaa, carrer, jard,... que nosaltres imaginem, ha de tenir un
argument, una ra de ser, una estratgia dintervenci, un objectiu; dacord,
aix ho hem de tenir, per no ens pensem que una arquitectura amb llibre
dinstruccions estar millor que aquella que estigui determinada en la
precisi dels petits detalls de construcci i els materials emprats, i el resultat
26

de la atmosfera que haurem donat a cada espai; la arquitectura s Art i,

com a tal, impressiona per coses i aspectes intangibles o irrellevants, per
coses que moltes vegades no sabem definir o interpretar, s com la bellesa
de les persones i les coses, no sabem per qu per hi ha coses que ens
interessen per com son o com estan fetes, ms enll de la primera
impressi visual. s la llum, la proporci, el so que proclama lespai,
lharmonia de materials i detalls, la clara organitzaci de les plantes,la
relaci amb el paisatge, els detalls de construcci.....en fi, tot all que es fa
mes entenedor i agradable i que, a ms, ens emplena lesperit ?.
Per tant, primera premissa: CONSTRUIR. Si volem construir
qualsevol cosa hem de partir dall que ens veiem en cor de controlar. No
podem construir coses que no sabem com es construeixen; si, ja s que
aquesta asseveraci es tant evident com innecessria per s que cal
parlar-ne per que moltes vegades la ignorncia ens fa fer el ridcul. I en
arquitectura es pot fer de tot, per mai, mai, podem fer el ridcul. El ridcul
es la avantsala de la vulgaritat.
bviament no saber construir una cosa no vol dir que no es pugui
portar a terme; si volem proposar coses que encara no sabem fer ens toca
fer un treball profund destudi dels sistemes que ho faran possible, dels
processos de clcul, dels costos de posada en obra,... a ms de analitzar
en profunditat exemples que hagin estat fets amb solucions similars; hem
de sortir a treballar com experts, al menys terics, dall que volem fer;
lanlisi de qualsevol soluci o tecnologia ens ha dobrir tamb un
pensament propi dall que volem fer, es a dir, si volem fer invents no ho
podem fer des del desconeixement o la incapacitat, necessitem illustrarnos i investigar, la qual cosa, en estudiar a fons el tema, potser ens fera
proposar alternatives que, des del punt de vista intellectual son
positivssimes.
Com que la arquitectura s una feina de contrastaci, de reiterar
solucions en la recerca de la perfecci buscada, qualsevol treball serveix
per enriquir el nostre fons de coneixement i, encara que finalment no fem
servir tal o qual soluci en la que estem treballant, esteu segurs que un altre
dia, en un altre projecte, amb objectius i problemes diferents, aquell estudi
es podr fer servir per tirar endavant altres problemtiques; la formaci dun
arquitecte s permanent i, com en tantes altres coses de la vida, tot
saprofita; evidentment saprofiten els encerts per no hem de desdenyar la
alta contribuci dels nostres errors o els estudis fallits en la nostra formaci
positiva.
Ja he comentat que lofici darquitecte requereix ser un corredor
intellectual de fons. I que projectar consisteix en establir una contrastaci
27

continuada de solucions i, a partir daquestes reiterades comprovacions,

anar trobant els camins que pugin adir-se amb mes encert amb els
objectius i les expectatives plantejades en els processos inicials, amb
aquelles intencions inicials que un vol assolir. Un projecte no neix duna
inspiraci celestial; hi pot influir, per ordinriament, quan posem en solfa
aquella melodia que hem inventat, sempre hi ha alguna cosa que
desafina,... i que requereix noves indagacions i comprovacions. Projectar s
feina de tossuts infatigables, de valents que volen trobar en la foscor la llum
del creixement, persones obstinades i resistents que son capaos de
deixar-ho tot per assolir el seu objectiu. Necessitem aplicar doncs el treball
del que neix de la incansable recerca de crear, de construir espai.
INTEGRAR SOLUCIONS
Aquesta asseveraci ha estat reiterada en moltes ocasions en
aquest escrit per, al parlar del procs, haig de persistir. Un projecte no es
pot fer per fragments analitzats de manera inconnexa: ara comeno per la
imatge que he vist a tal revista i que magrada,...ara comeno pel
material,...ara minspiro en una forma geomtrica de tal artista,...ara hi
aplico la instantnia duna foto dun teixit oriental que he vist en una
exposici,.. ara faig una interpretaci daquella planta de barres que tant
em va impressionar,...vaig anar al lloc, i en reconixer quins eren els
objectes i formes existents, ja vaig tenir la idea per comenar,.... res, tot
plegat pura especulaci visual i falsament potica, retrica superficial.
Moltes figures ens han acostumat molt malament a aquest tipus
despeculaci, intentant fer-ens-he creure que el projecte neix duna foto o
duna aquarella que vaig pintar aquell dia que em sentia inspirat (tres
taques sobre un paper, normalment fetes quan ledifici ja esta acabat ), un
gargot sobre un paper blanc, o un descobriment, una sorpresa... (recordeu
la hilarant escena dels Simpsons on apareix un mini-gehry desesperat
per que no troba lidea duna obra i, enutjat, rebot a terra el paper rebregat
sobre el que es veu incapa de dibuixar cap idea, i, al caure a terra, li queda
una forma que sassembla sospitosament a Bilbao i, sorprs, afirma: soc
un geni. Genial.
No us cregueu que la arquitectura neix noms dun gest o duna
imatge. No s veritat. Hi poden haver referncies, gustos, preferncies,
aspiracions, admiracions per una obra, ...tot el que vulgueu, per, per sort,
fer arquitectura s ms complex per que es necessita integrar coses
aparentment inconnexes. s una integraci de moltes variables, no s una
cincia exacta; per aix un mateix projecte genera una soluci
individualitzada diferent per a cada projectista; hi poden haver famlies,
tendncies, per sempre hi ha matisos que recalquen la diferncia ; s
28

difcil, per per aix, s, altre vegada, apassionant. La arquitectura neix

dunes intencions en relaci a un programa, un s, un lloc, un clima, un
entorn o un paisatge, unes normatives, una voluntat o necessitat social, la
recerca dun bell espai, etc. Necessita la barreja de tots els ingredients de
manera integrada per que cada una de les reflexions, tcniques, visuals o
organitzatives, interfereixi i modifiqui les altres; un projecte no ser un
projecte si no sha fet daquesta manera, potser ser una imatge, o una
organitzaci en planta, per no ser arquitectura. En comparaci amb el
mn de la cuina, podrem considerar que projectar s fer una recepta on
tots els ingredients estan cuinats a la mateixa olla, no consisteix en ajuntar
diversos aliments cuinats cada un a la seva manera o en cru en un recipient
unitari
Comencem pel principi : Qu vull fer ?, qu vull aconseguir?. s bo
redactar un comproms dobjectius personals a partir del qual, amb les
modificacions que calgui, anar cercant les solucions que el projecte
necessita. En aquests objectius s bo decidir, encara que sigui de manera
provisional, la estratgia general del projecte: com analitzo la topografia i la
orientaci, les vistes, si en hi ha ( des del meu edifici i com ser vist el meu
edifici), lentorn, quina seria la tipologia constructiva mes adequada, el tipus
destructura en relaci al terreny sobre el que sassenta, quins serien els
sistemes energtics ms adequats per assegurar el confort,.... en definitiva,
imaginar un esquema dinici que ens permeti recrrer el procs de projecte
de manera continuada. Alg es creu que un escriptor, un pintor, un msic
sasseuen davant dun full (o una pantalla amb un teclat) en blanc i fan de
seguit el seu objectiu?. No. Abans de res cal ficar-se les intencions i els
esquemes de base al cap, fer-se un concepte de tesi (argument de suport,
personatges, lloc a dibuixar, pintar o captar-ne la llum, objectius, colors,
melodia, nota musical de base, etc,...). Lesquema inicial, es va modificant
en la reflexi continuada (en la tensi obsessiva), per que el contrast
reiterat en el nostre cas, en forma de dibuixos, maquetes, sistemes
dagrupaci, organigrames etc.- va decantant criteris i un es va sentint ms
cmode amb tal o qual soluci.
Qu vol dir aix?: que les coses no surten a la primera. Moltes
vegades hem quedo parat que hi ha gent que ve a corregir i manifesta
indiferent que noms ha fet les plantes per que no ha tingut temps de fer
seccions i que els alats ja els far quan pensi en com a de ser ledifici
visualment ( per que faci maco!!). No; els arquitectes/as normals, que som
la gran immensa majoria, hem de fer reiterades vegades,com he dit, dibuix
de les solucions , maqueta de les mateixes, croquis i perspectives, i un cop
fet aquest treball de manera interactiva i continuada, sanir decantant una
soluci (de planta, despai, de material, dorganitzaci, etc.) que ser el que
29

es proposi per ser examinada i criticada ( en el bon sentit de la paraula), per

que en arquitectura la crtica s la gimnstica intellectual de base per
trobar les solucions mes adequades.
Ja no parlem com quan en fase delaboraci del projecte executiu,
sobreposem a cada soluci ( ep!, en planta, secci, alat, en espai i
volum...) cada soluci tecnolgica diferenciada, cosa que s necessari
aprendre a incorporar a la reflexi ben aviat, encara que nomes sigui per
provar qu passa.
LA FORMACI CULTURAL i LA DOCUMENTACI
Els msics, incls aquells intrprets ms genials i valorats, estudien
cada dia, estudien all que assagen pel proper concert, per estudien
tamb altres msiques, estudien (ara ms que mai, amb el mitjans
audiovisuals tant perfectes que tenim ) com han fet aquesta feina altres
intrprets, intenten trobar la manera prpia danalitzar el tempo, la vibraci
de cada nota, all que saben fer de manera diferent,...per, finalment donar
la seva interpretaci sobre el tema; igual podrem dir dun escriptor, ja
comentat al parlar de la estratgia inicial duna obra. Quina sol ser la
segona activitat ms important per un escriptor? : llegir; si, llegir tones de
llibres, actuals i del passat, per aprendre a valorar figures i llenguatges amb
els que shi sentin cmodes o que admirin; el mateix podrem dir dun
esportista, dun economista, dun cantant, dun pintor o escultor, de molts
empresaris,...etc. de totes aquelles activitats en les que la creaci sigui
bsica. Qu fan doncs tota aquesta gent amb aquestes activitats que en
podrem dir de formaci o estudi, en definitiva de formaci continuada ?,
fan: gimnstica. Gimnstica diria per fer se mes forts intellectualment dia
a dia.
El mateix hem de fer els arquitectes. El nostre ofici necessita un
estudi i reciclatge permanent. La curiositat ens mou per que volem saber
com estan construdes les coses, quins materials i tecnologies fan falta per
obtenir aquelles formes i resultats. La curiositat i la gimnstica necessria
ens obliga a estar al dia del mon de la arquitectura i la cultura, fins i tot i
afegiria la sociologia i, en general, el mon de les idees (en el que shi poden
incloure la filosofia, les noves tendncies tecnolgiques i cientfiques, les
noves xarxes socials i de comunicaci, la opini pblica i poltica, els
articles de premsa, etc). Necessitem conixer la societat, ara tant complexa,
en la que vivim; per poder-li donar el millor servei.
Per, independentment daquest temes genrics que ens porten a la
necessitat de ser persones cultes, hi ha el nostre mbit particular, el nostre
mn, que no s altre que la arquitectura; arquitectura entesa com un tema
30

genric, vull dir que, a ms de saber que est passant en aquest moment al
mn, i en el nostre entorn ms immediat, hem de conixer, i conixer be,
les arquitectures de tots els temps, els perqu de les civilitzacions i de les
seves construccions corresponents; aix vol dir que cal ser extremadament
curis amb tot el que hi fa referncia. Recordem els quaderns de viatge de
Le Corbusier o de Louis Kahn que ens inciten a viatjar sempre amb un llapis
i una llibreta. Molts arquitectes aprenen molt dibuixant all que veuen.
Ens hem de convertir doncs en amants entusiastes de la
arquitectura, per que,essent, com ha estat dit repetidament en aquestes
consideracions, una especialitat complexa, tot el que ens pot aportar el
coneixement i admiraci de lespai arquitectnic podr ser la base de
reflexi prpia. Necessitem un fons dens i culte. Cal doncs llegir molt sobre
art i arquitectura, veure i analitzar publicacions que ens interessin, llegir
llibres, assistir a conferncies i sessions crtiques etc. en fi, formar-nos cada
dia amb la finalitat de tenir criteri i, sobretot capacitat crtica per saber per
que ens agraden o no ens agraden tals o quals arquitectures.
La capacitat crtica s fonamental per que ha de comenar per la
nostra prpia obra per saber, sobretot, all que no ens motiva i qu cal
rectificar per fer evolucionar el projecte que estem fent. Un apunt afegit (per
no espantar-nos massa), cal tenir compte, tamb, amb els excessos, tot
sha de pair poc a poc, s una feina de fons, de temps, que ens va formant
a cadasc amb aquell mn proper que ens s mes important, amb els
autors que ens emplenen ms, amb tot all que anem veien en els
viatges,...poc a poc, cercant el nostre mn propi. Finalment, compte tamb
en mirar noms poca cosa ( hi ha snobs que proclamen, falsament al meu
entendre, que ells no miren res per que el seu poder creatiu no necessita
influncies). Formar-se s, en certa manera, la prctica diria de la nostra
gimnstica intellectual.
El coneixement progressiu de la disciplina s necessari, per que en
arquitectura el que no sha de fer mai, ja ha estat dit, s el ridcul, i creieume que si no anem en compte, s fcil fer-lo. Hi ha arquitectes que fan
propostes convenuts de que han fet un gran invent, o que aporten novetats
genunes , sense conixer que ja hi havia hagut propostes variades en el
passat sobre el mateix tema; compte doncs amb les innovacions i
descobriments. De tota manera, ens pot passar a tots, limportant s
reconixer-ho; recordo que en una gran experincia que vaig tenir
destudiant, vam tenir el goig de rebre les explicacions de larquitecte basc,
fincat a Madrid, Javier Senz de Oiza, sobre la obra que estava construint,
les anomenades Torres Blancas; i explicant la recerca de la evoluci de
les plantes comentava que, desprs de dibuixar innombrables solucions, va
31

anar arribant a la que, per ell, era definitiva, i de cop, amb espant, va
descobrir que, de fet, la soluci ja la havia emprat Frank Lloyd Wright al seu
conegut edifici de la Torre Price ,a Bartlesville, Oklahoma (1956) ; si li ha
passat en ell, li pot passar a qualsevol!!. Ho va acceptar i ho va construir
aix, i en va fer una gran obra.
Be, estem en lapartat de la documentaci, com ho hem de fer? : De
entrada ens hem de documentar a fons del tema sobre el qual hem de fer el
projecte, ho hem de fer en publicacions i llibres especialitzats per,
sobretot, sobretot, sobretot,... visitant edificis amb programes similars; cal
llegir i examinar plnols prenent notes de suggerncies i de detalls de
planta i/o constructius, analitzant les dimensions de cada cosa, anotant
aquells edificis que ens semblem ms brillants i atractius, formant-nos en
aquella especificitat.
Hem quedo parat, moltes vegades, al preguntar quins edificis thas
mirat?,...o quants edificis daquest tipus has anat a veure ?,... i la resposta
s....cap!. s, per a mi, inconcebible. O sigui que, si no ho heu fet, cal voltar
una mica per els llocs ms prxims i valorar els edificis del tipus adequat
per les seves caracterstiques, cal entrar a les biblioteques darquitectura i
veure molt del que sha fet, i analitzar com shan enfrontat al tema els
arquitectes que us interessen, en definitiva, no entrar a fer res des de zero.
No sha de mirar mai una sola cosa, per que ens converteix en insolvents.
En lapartat de documentaci cal afegir-hi lanlisi a fons del
programa, les condicions del lloc, el clima ( assolellament, vents dominants,
nivells dhumitat, etc.), les tipologies mes emprades per a cada programa i
quina s la tradici del lloc, els recursos i materials locals, lentorn
paisatgstic i construt ( s molt diferent actuar en una ciutat sense masses
referncies singulars o a la vora de espais o edificis que mereixen una
actuaci acordada, integrada, i sensible amb lentorn).

EL PROJECTE
Ja hem comentat en ocasions repetides la necessitat del contrast
continuat i intensiu per fer evolucionar qualsevol projecte, i que aquest sha
de fer caminar de manera integrada, amb la inclusi de tots els inputs que
configuren les solucions i com, en examinar separadament cada una
delles, ens obren la necessitat de ajustar de manera interactiva, de manera
que cada canvi sectorial ens obliga a replantejar, poc o molt, els apartats
que la decisi de canvi afecta.
32

Aquest intercanvi continuat s el que va configurant les decisions

evolucionades de projecte; en aquest intercanvi s normal veure com,
moltes vegades, les modificacions utilitries o tecnolgiques ens fan millorar
aspectes de composici plstica (vull dir, esttica) amb les que no
comptvem i viceversa; dic aix per que sovint pensem que totes les
decisions de projecte de lmbit constructiu, tectnic o tecnolgic ( ja no
diem normatiu), van en contra de la nostra capacitat de projectar edificis
bellament concebuts; res mes lluny de la realitat, un cop anem adquirint la
capacitat de projectar de manera integrada i amb el cap fred (deixant les
emocions pels grans moments) anirem comprovant com el projecte es
converteix en una interessantssima aventura plena de moments
apassionants; al costat, est clar, daltres durs i difcils, per que les coses
no ens he surten com voldrem ni a la primera. Que hi voleu fer, no en
sabrem mai prou!. La adquisici daquest capteniment es va notant dia a
dia. Est clar, si estem treballant, perqu si estem aturats massa sovint, i no
dediquem tot lesfor i temps al treball, la veritat s que no aconseguirem
mai projectar de manera cientfica.
Hi ha vegades que, sense voler, gaireb de manera casual, trobem
solucions que ens aclareixen molts temes irresolts; si, en arquitectura
tamb hi ha una factor datzar i de fortuna que sagraeix molt (ens ha
dagafar treballant per !). El treball continuat, no noms de dibuix dun
projecte, sin de reflexi continuada atenent a tantes tasques de formaci
com han estat comentades, s la nostra energia intellectual bsica. Ho s
tamb el contrast i la discussi amb els amics/gues i companys/nyes, i ho
son les reflexions que es poden fer en les hores de crtica a classe; escoltar
s molt important; encara que no parlin del teu projecte; en aquest sentit, jo
sempre recomano als alumnes dels darrers cursos i als arquitectes en
general, la assistncia a conferncies i tribunals (per exemple els de PFC)
per anar sen adonant de com cal raonar els arguments dun projecte,
comenant per un mateix ( del tema de la necessria exposici adequada
en parlarem en el proper captol).
En aquest entrar i sortir del projecte, aportant noves i continuades
postures i matisos, s, realment, el que fa que un projecte camini. Sempre
actuant globalment i en tots els apartats, per si deixem aquell o aquells que
ens fa ms mandra o per que no en sabem tant com daltres, acabarem en
un moment en que aquelles dilacions ens passaran factura, havent
dintroduir canvis en un moment on el projecte els acceptar amb moltes
ms dificultats. Lexercici continuat de lesfor ens facilitar, amb el temps,
una capacitat afegida per interactuar de manera ms immediata.

33

En qualsevol cas, en aquest moment, potser seria bo recordar els

consells inicials de que conv fer all que ens veiem en cor de dominar, no
posar-nos-en aventures que sabem o notem dentrada que tindrem
dificultats, per que no sabrem controlar el que volem fer,...i ens
estavellarem. De tota manera, en positiu, conv temptejar en cada cas els
nostres lmits, no fos que, com deia aquell, la prudncia ens faci
tradors(amb nosaltres mateixos); en cada cas, per projectar, cal anar, com
dic jo, a la vora del precipici, per que, moltes vegades, el terror intern que
genera la visi dall que no sabem encara dominar, ens pot fer avanar
ms, sempre per mirant de no relliscar i caure avall!!.
Saber-se acostar al lmit dall que ens veiem en cor de fer s una
gimnstica intellectual sanssima. El que no hem de fer mai es recular;
aquesta s una feina de atrevits i valents; ser aix s necessari per
projectar; potser la nostra formaci ens valdria per innombrables sortides
professionals, per per projectar calen unes condicions adequades que, a
vegades, per la manera de ser o per les qualitats que es poden tenir en
molts camps que tenim de manera gentica o rebuda, poden no servir-nos
per aix. No passa res, no hi ha res pitjor a la vida que haver de fer all pel
qual no estem preparats, que ens condemna a una tensi interna insana
continuada.
En tot cas, hem de lluitar per trobar un mbit en el que ens podem
sentir cmodes. La dramtica situaci de la nostra professi en aquests
temps no ajuda a trobar espais de confort de vida, per, al menys, ens hem
de preparar per si fos cas que, poc a poc, les coses es normalitzessin.
Caldr temps, per encara que sigui un consol intil, digueu-me en quin
mbit professional les coses estan estabilitzades. En qualsevol cas, la
formaci continuada, que ha estat sempre necessria, ara, probablement
ho s mes que mai.
Alguns consells finals afegits: s molt important no fer nosa, saber
se situar de manera harmnica en el lloc sense prepotncia, de manera
discreta; compte amb els excessos de suprbia, cinisme o egoisme; el
individualisme i la visi altiva s perillosa; en la nostra professi, per mes
singular que sigui el que estem fent no hem doblidar mai la humilitat,
podem ser singulars i fer coses impactants, per els excessos no son
gaireb mai la soluci. Cridar mes no ens dna ms ra per convncer ; cal
convncer, no imposar-se. Molts dels projectes dels darrers temps que han
estat comentats crticament en aquest escrit, han pecat precisament
daquets defectes, o sigui, que, en general, la discreci s una gran qualitat
que cal anar cultivant.

34

Hi ha arquitectes que ofuscats per la seva grandesa creuen que la

seva obra s intocable, que est pel damunt de tot el que els envolta, que
no cal afegir-hi ni treure-hi res; a mi em sembla que aquesta actitud el que
amaga es una manca de confiana en un mateix, De la Sota deia: la
arquitectura, si s bona, ho aguanta tot.
Finalment, un apunt sobre els temes de patrimoni arquitectnic i
monumental, que, donada la seva dificultat dintervenci, no se per que,
per no sen parla gaire; i en aquets moments s un tema fonamental per
que caldr intervenir molt en la rehabilitaci del nostre patrimoni construt,
que, per cert, a Catalunya, a Europa en general, s molt i molt important.
No s per quines raons, per el tema de patrimoni ha estat vist i analitzat
amb una certa cautela pels defensors de la modernitat i tamb en lmbit
acadmic; es vist i valorat moltes vegades com una activitat per a
professionals antiquats; des del meu punt de vista, crec que s una de les
labors ms excelses i difcils del nostre ofici. El trencament provocat per la
eclosi de les avantguardes del segle XX, provoc que la intervenci sobre
el patrimoni fos vista com una ideologia dels historicismes passats i, per
tant, com una activitat anacrnica i obsoleta, i aix, de fet, s completament
erroni,...matreviria dir mes : s molt mes difcil de fer una obra consistent i
potser per aix hi tenim ms prevenci.
La veritat s que intervenir sobre el patrimoni obliga a un treball
afegit destudi i anlisi, tant delicat com feixuc; si fins ara parlvem de la
dificultat de projectar de manera integrada, s fcil dadonar-se que si a
aquesta integraci hi afegim el necessari estudi de sistemes de projecte,
sensibilitats, maneres de construir i tecnologies del passat,convindrem que
el tema requereix molt ms treball,estudi i prudncia. I a ms obliga a
treballar amb bona harmonia amb especialistes de tota mena, afegits als
habituals, en benefici del millor resultat possible.
La excessiva especialitzaci, s el meu punt de vista, no s massa
recomanable; precisament lesperit de tot aquest escrit dintencions neix
daquesta voluntat integradora global, que fuig de focalitzar excessivament
un tema nic i especfic sobre una obra darquitectura per que el resultat en
pateix i, sobretot el fa molt mes superficial; renego doncs dels edificis
exclusivament formalistes, com ho faig tamb dels especialitzats amb
llibre dinstruccions (molts falsos ecologistes), de la mateixa manera que ho
faig dels que centren la seva proposta en una tecnologia exclusiva (i
excloent), i per tant, ho faig tamb, en conseqncia, daquelles obres fetes
des del punt de vista del restauro prstino que cerquen construir
exactament com en el passat, cosa, que, al meu entendre s impossible per
que els materials, les tecnologies, la m dobra, i sobretot el context histric
35

i sociolgic, son dun altre temps; he comentat moltes vegades que

intervenir sobre el passat obliga a un complet i complex procs de
reeducaci del llenguatge, de les idees preconcebudes, de les formes i les
tecnologies, en definitiva, una aproximaci histrica del moment i de la
societat que va fer possible la construcci sobre la que hem dintervenir. Per
actuar sobre el patrimoni necessitem ms treball, estudi, i, sobretot,
humilitat, ms que mai, una gran humilitat i respecte.
Malgrat aix,al menys en el meu cas, la extraordinria saviesa que
requereix intervenir sobre el context del passat, ha donat peu a obres
mestres de la arquitectura moderna. Comenant per Violet le Duc, passant
per les obres modernistes (que moltes vegades requerien la integraci de
part dobres antigues), fins arribar als mestres moderns del tema com
poden ser els Scarpa, Schattner, Zumpthor, Asplund, Carrillo de Graa,Soto
de Moura, etc.
LESTUDI ECONMIC I LA DIRECCI DOBRA
Aquest s un tema que, curiosament, i al meu entendre molt
equivocadament, els arquitectes, especialment aquells ms visualitzats o
meditics, mai en parlen, o en parlen poc. Potser al llarg del segle XX, per
la ra que la avantguarda arquitectnica es va recolzar en les obres ms
emblemtiques dorigen, i que havien de representar la renovaci
econmica i social, molt especialment desprs de la segona guerra
mundial, el tema resultava marginal, atesa la necessitat de recolzar la
modernitat amb obres que expressessin aquella renovaci.
Per al meu entendre, si un arquitecte, amb el seu equip de
aparelladors i arquitectes tcnics, no interv en el reconeixement i lestudi
del cost dall que est projectant, abandona una part singularment
important daquella necessria integraci de la que portem estona parlant
i, en conseqncia, no exerceix la feina de la manera adequada; per
projectar s absolutament necessari saber el cost dall que estem
dibuixant; si no s aix, estem abocats a cometre errors de manera
sistemtica per que un bon detall constructiu mal estudiat econmicament
aboca indefectiblement a un detall mal executat i amb problemes dordre
tcnic i econmic.
La relaci entre all que dibuixem i el seu cost ha destar controlada
des del projecte; si no s aix, s prcticament impossible fer-ho a lobra
daquella manera ideada, ..a menys que no hgim dintroduir un sobre cost
significatiu, la qual cosa, ja diem al principi, no s el que sens demana, i
ara amb la crisi econmica, encara menys. El rigor en el control econmic
s ara ms necessari que mai i un indici de la bona salut professional dun
36

equip darquitectura; per tant, desconfiem de les obres amb desviacions de

preu massa evidents; estan, segur, malament, no son obres importants, son
obres en les que s innegable una mala gesti de programa, de projecte, de
relaci amb el promotor i el constructor, en definitiva , queden fora del mbit
professional desitjable.
Queda una derivada a questes reflexions econmiques que s la de
la necessitat de saber gestionar les relacions entre les persones totes elles
importants i lloables- que intervenen en la arquitectura. No podem exercir la
professi des de una actitud arrogant i altiva; menysprear de manera
eglatra als que necessitem per aconseguir els nostres objectius, s una
manera que demostra ms les nostres mancances i defectes que no pas els
nostres mrits i qualitats. Cal saber -i molt- les raons dels nostres i tot all
que el projecte requereix; no es pot fer darquitecte sense embrutar-se els
colzes fsics i intellectuals, cal ser una persona que spiga escoltar i
convncer als dems. I aix sallarga a tot el procs de lobra, saber tractar
als constructors i treballadors de tot ordre que fan possible que els nostres
dibuixos esdevinguin arquitectura s fonamental Cal saber escoltar i saber
convncer a tothom de que all que hem previst s el que cal fer, com
tamb ser receptius als suggeriments que poden arribar de tots costats.
LA MANERA DE EXPLICAR I DIRIGIR UN PROJECTE
Comentat ja a la part final del darrer captol, crec interessant
acabar aquest llarg recorregut sobre lexercici professional parlant de la
necessitat de saber explicar i presentar un projecte i, a ms, la
necessitat de fer servir la pedagogia de projecte de manera continuada
per raonar reiteradament per que fem i decidim les coses que volem
construir .
A la escola, s usual i freqent sentir els comentaris dalumnes
afirmant la seva incapacitat per explicar be all que estan fent. Tema
important i difcil. En principi, quan hem parlat de la manera de projectar
ho hem fet tamb parlant de la necessitat de la implicaci intellectual
total amb all que volem fer, de viure amb passi i entusiasme el
procs; crec recordar tamb que deia que s una feina de lluitadors
optimistes i apassionats, de irreductibles enamorats de lofici.
Vol dir que en projectar ens hem dapassionar i encapritxar-nos
en all que estem fent, que hem de sentir gran entusiasme per all que
estem creant; ja he comentat, que sovint, i s el ms normal, passem
de lentusiasme a la desmoralitzaci, per, poc a poc anem trobant
aquells espais ntims de proximitat amb all que s nostre i que ha sortit
37

de la nostre reflexi i treball, en definitiva, ho estimem, inclosos els seus

defectes.
Si aquesta s la actitud, s mes fcil de explicar i de explicar
amb entusiasme all que estem fent o que hem fet; ja s que moltes
vegades s un entusiasme una mica ills per lencaterinament i
seducci que adquireixen les coses que ens costen esfor, i per aix
tenim tanta por de que ens ho critiquin; per, no quedem que s una
feina de optimistes i irreductibles enamorats de lofici?, doncs per que
ens han dafectar les crtiques; si sens fa una crtica i no tenim
arguments per defensar-la s que el projecte no est del tot be; si la
crtica est ben feta, en la seva reflexi i assumpci trobarem les
palanques de millora, i quan aix estigui fet amb el patiment i lesfor
que calgui- estareu encara ms illusionadament motivats pel resultat;
com hem comentat abans, hem de aprendre a transformar les dificultats
en ocasions de millora i ho hem daprendre a fer amb el cap fred i una
voluntat irrenunciable de vncer.
De parlar en pblic i de defensar les nostres idees, sen aprn.
Per cal sortir de les condicions establertes, que no son altres que de
que noms parlarem be i amb entusiasme dall en el que creiem; si hi
creiem, ens ser mes fcil obviar lentorn en el qual ens toca parlar,
sigui en correcci privada o pblica; cal lluitar contra la timidesa falsa
que en el fons amaga inseguretat. El treball intens ens donar la
fortalesa moral per explicar be les raons dall en el que creguem. El
que s absolutament desviat i altament no recomanable s que es faci
la explicaci amb la lectura literal dun text o que es necessiti un llistat
de temes per no perdre el fil; ja no parlem daquells casos en que es
denota immediatament que el discurs ha estat memoritzat fil per randa.
En ambds casos aquestes prctiques son absolutament
desaconsellables.
Ja he suggerit que s interessant assistir a conferncies i
sessions crtiques (PFC i altres,) i he comentat que s molt important;
heu de saber que hi ha grans conferenciants que van comenar les
seves exposicions pbliques amb severes dificultats per parlar de
manera adequada, per que, amb el temps, van anar trobant les formes
i els secrets personals per deslliurar-se dels aturadors i brides que,
inicialment, els entrebancaven. Hi ha mltiples ancdotes sobre com
vncer aquesta por que no sabem don surt, que potser caldr parlar-ne
en profunditat ms endavant.

38

La conclusi daquest comentari inicial s que la manera de

explicar un projecte s un tant per cent molt important de la qualitat del
mateix; en els tribunals de PFC he valorat sempre molt especialment la
manera de explicar els projectes, prioritzant en major quantia
lentusiasme de la explicaci que el projecte en s, per que significa que
el desenvolupament del mateix ha estat treballat amb passi, que no
pas aquells que aparentment sn ms brillants ( ms a la moda?), per
que son explicats sense convicci. La diferncia rau en el convenciment
dall que sha fet, i, en bona mesura, el grau de comproms i treball que
te cada projecte. Laprenentatge de la millor tcnica per exposar les
idees sobre un projecte darquitectura saconsegueix fent lesfor de
voler superar el repte en el dia a dia, incloses les correccions
individualitzades. Per tant penseu que s, tamb, amb esfor que tots
els objectius son possibles.
FINAL
Les idees transcrites en aquest escrit de manera directa,
corresponen a idees personals que feia temps que em rondaven pel cap
i a escrits sectorials plantejats per a algunes conferncies i articles. Hi
pensava cada vegada que, en fer lanlisi dun projecte, arribava a la
conclusi que amb una reflexi severa del que calia fer i, sobretot,
adequant el treball als objectius de cada exposici, es podia treure molt
mes profit de cada sessi crtica. La desviaci dobjectius en moltes
arquitectures davui dia neixen de la manca de pensament orientat que
necessita la nostra disciplina; s producte tamb, del mn davui dia, on
la immediatesa de resultats ens obliga retallar la part ms deliberativa i
inicial de qualsevol problema.
Hem daprendre doncs a mesurar el temps de pensament
adequat que necessita qualsevol problema per petit que sigui, per
concentrar millor la intensitat de les decisions amb voluntat de que
siguin prou estructurades. Cal pensar i repensar cada problema, cada
repte de projecte, amb lajut de les nostres eines, sempre amb lobjectiu
de assolir fites consistents i permanents que facin possible el
creixement acumulat de la nostra experincia. El temps de reflexi s la
energia positiva que necessitem per ser nosaltres mateixos, no falses
cpies de realitats intellectuals no contrastades i que, moltes vegades,
passen de moda de manera tant dramticament com intil. Per ser tils
hem de ser altament consistents en tota la integraci del que s la
Arquitectura.
Agost de 2012
39