EL MITE DEL COMTE ARNAU

El mite del comte Arnau neix a partir de la

can, composta a finals del segle XVI.
Possiblement era una can de dansa.
La can ens explica que el comte Arnau fou
condemnat a voltar eternament amb el seu
cavall de flames per aquestes contrades. La
causa daquesta condemna foren les soldades
mal pagades: el comte no pagava correctament
als seus mossos. La can ens ho recorda:
Per qu sou condemnat ara, comte lArnau?
Per qu sou condemnat ara, valga, Du, val?
Per soldades mal pagades, muller lleial;
per soldades mal pagades, viudeta igual
La llegenda, no obstant, ha anat ms enll que
la can. Aix, la imaginaci popular i literria
ha fet nixer una llegenda que ha estat
enriquida
amb
personatges,
elements
fantstics i fets histrics ms antics; el ms
important s lexpulsi de les abadesses del
monestir de Sant Joan lany 1017 decretada per
la butlla del papa Benet VIII en qu acusa a les
religioses de comportar-se com impies
meretrius de Venus.
Per tant, el motiu del foragitament fou el
suposat comportament disbauxat que tenien
labadessa i les monges. Cal dir que amb
referncia als motius de la dissoluci de la
comunitat dabadesses shan proposat dues
hiptesis, no forosament contradictries:
duna banda, hi ha qui creu que darrera
lexpulsi hi havia intencions poltiques ja que
el comte de Besal Bernat Tallaferro volia
aconseguir les possessions del monestir per
crear el bisbat de Besal; la segona hiptesi
defensa que realment les monges tenien un
comportament disbauxat.
A partir de la segona meitat del segle XIX, els
literats vincularen lexpulsi de les abadesses
del monestir de Sant Joan amb la llegenda del
comte Arnau. Deien que el comte havia estat
condemnat per les seves relacions amb
labadessa. Els fets histrics havien perms que
la llegenda tingus un substrat on arrelar-se.
Aix, sexplica que el comte Arnau visitava
labadessa a travs duna mina subterrnia que
el comunicava fins el forat de Sant Ou, a
Montgrony. O tamb, que ferrava el cavall al
revs per despistar els seus perseguidors.
El nou gir que don la llegenda enfurism
larxiver i mossn Pau Parassols i Pi: per tal de
defensar el bon nom de les monges
santjoanines identific el comte Arnau amb el
personatge histric Arnau de Pallars que visqu
al segle XIV. Daquesta manera podia
demostrar que era impossible qualsevol relaci
entre el comte Arnau i les abadesses. Lluny de
desvirtuar la llegenda, aconsegu lefecte
contrari, i fix el mite. Aix mateix, sembla que
sort de Sant Joan de les Abadesses la invenci

dun convent (inexistent) de Sant Amand, cap a

on es desviarien els mals comentaris que es
deien del monestir santjoan, i que fins i tot
donaren lloc a la can les monges de Sant
Amand.
El mite se centra en dos eixos bsics: en primer
lloc, les causes de la condemna, de carcter
social (soldades malpagades) a la can i
dorigen luxuris (relacions amb labadessa) a
la llegenda. Un segon eix s la mateixa
condemna, que castiga al comte Arnau a a
voltar eternament amb el seu cavall de flames.
Des del redescobriment de la can i de la
llegenda a meitat segle XIX fins als nostres
dies, la presncia del comte Arnau en la
literatura ha estat freqent: Manuel Mil i
Fontanals, Vctor Balaguer, Pau Parassols i Pi,
Jacint Verdaguer, Josep Carner, Joan Maragall,
Josep Maria de Segarra, Ambrosi Carrin, Joan
Brossa
Un dels literats ms importants que ha tractat
el mite s Joan Maragall. Lescriptor va
estiuejar diverses temporades a Sant Joan i fou
aqu on va escriure el poema de La vaca
cega, els Goigs a la Mare de Du de Nria i
va prendre contacte amb la llegenda. Maragall
creia que el Palau de lAbadia era el punt de
trobada de labadessa i el comte Arnau:
I pensar que aquell era el claustre de les
monges que diu que ell anava a veure per una
mina que deu sser per all sota En aquell
temps tot devia ser aix, encofurnat, baix; tot
devien ser amagatalls; em volia afigurar una
daquelles monges de mil anys endarrera (qui
sap com devien anar vestides?) passant amb
naturalitat pel claustre. I amb el comte Arnau,
que gros devia semblar all dins, quan hi
entrava! Com devia sser! (Joan Maragall,
Cercant el comte lArnau, 1898)
Avui dia, el mite del comte Arnau encara s
font dinspiraci i tema central en moltes
produccions artstiques. Aix, en el marc del
Cicle de Representacions del Mite del Comte
Arnau, sn diversos els artistes que han tractat
la figura arnaldana: Tralla, Esbart Dansaire Sant
Mart, Xaloc Msica, Maria del Mar Bonet

Per a ms informaci sobre el mite del Comte

Arnau podeu adrear-vos al Centre de
Documentaci del Mite del Comte Arnau, que
cont material escrit i udiovisual relacionat
amb el mite arnaldi.
Centre de Documentaci del Mite del
Comte Arnau
Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses
Plaa Major, 3

17860 Sant Joan de les Abadesses

Tel. 972 720 100 (ext. 113)
A/e: arxiu@santjoandelesabadesses.com

La can del comte Arnau

(versi que Manuel Mil i Fontanals public en el Romancerillo cataln)

Tota sola feu la vetlla, muller lleial?

Tota sola feu la vetlla, viudeta igual?
No la faig jo tota sola, comte l'Arnau;
no la faig jo tota sola, valga'm Du, val!
Qui teniu per companyia, muller lleial?
Qui teniu per companyia, viudeta igual?
Du i la Verge Maria, comte l'Arnau;
Du i la Verge Maria, valga'm Du, val!
A on ne teniu les filles, muller lleial?
A on ne teniu les filles, viudeta igual?
A la cambra sn que broden, comte l'Arnau;
a la cambra sn que broden, seda i estam.
Me les deixareu veure, muller lleial?
Me les deixareu veure, viudeta igual?
Massa les espantareu, comte l'Arnau;
massa les espantareu, valga'm Du, val!
A on teniu les criades, muller lleial?
A on teniu les criades, viudeta igual?
A la cuina sn que renten, comte l'Arnau;
a la cuina sn que renten, valga'm Du, val!
A on ne teniu els mossos, muller lleial?
A on ne teniu els mossos, viudeta igual?
En el llit sn que reposen, comte l'Arnau;
en el llit sn que reposen, valga'm Du, val!
Pagueu-los b la soldada, muller lleial;
pagueu-los b la soldada, viudeta igual.
Tan prest com l'hauran guanyada, comte l'Arnau;
tan prest com l'hauran guanyada, valga'm Du, val!
Per on heu entrat vs ara, comte l'Arnau?
Per on heu entrat vs ara, valga'm Du, val?
Per la finestra enreixada, muller lleial;
per la finestra enreixada, viudeta igual.
Ai que me l'haureu cremada, comte l'Arnau!
Ai que me l'haureu cremada, valga'm Du, val!
Solament no l'he tocada, muller lleial;
solament no l'he tocada, viudeta igual.
Qu s el que us ix per la boca, comte l'Arnau?
Qu s el que us ix per la boca, valga'm Du, val?
Males paraules que he dites, muller lleial;
males paraules que he dites, viudeta igual.

Qu s aix que us ix pels ulls, comte l'Arnau?

Qu s aix que us ix pels ulls, valga'm Du, val?
Males mirades que he dades, muller lleial;
males mirades que he dades, viudeta igual.
I qu us ix per les orelles, comte l'Arnau?
I qu us ix per les orelles, valga'm Du, val?
Sn flames de foc que em cremen, muller lleial;
sn flames de foc que em cremen, viudeta igual.
Qu s el que us surt per les mans, comte l'Arnau?
Qu s el que us surt per les mans, valga'm Du, val?
Les coses mal manejades, muller lleial;
les coses mal manejades, viudeta igual.
Qu s aix que us surt pels peus, comte l'Arnau?
Qu s aix que us surt pels peus, valga'm Du, val?
Els mals passos que donava, muller lleial;
els mals passos que donava, viudeta igual.
Qu s aix que hi ha a l'entrada, comte l'Arnau?
Qu s aix que hi ha a l'entrada, valga'm Du, val?
s el cavall que m'espera, muller lleial;
s el cavall que m'espera, viudeta igual.
Baixeu-li grana i civada, comte l'Arnau;
baixeu-li grana i civada, valga'm Du, val!
No menja gra ni civada, muller lleial,
sin nimes damnades, viudeta igual.
Quina hora s que el gall ja canta, muller lleial?
Quina hora s que el gall ja canta, viudeta igual?
Les dotze hores sn tocades, comte l'Arnau;
les dotze hores sn tocades, valga'm Du, val!
Vos dic que no em feu l'oferta, muller lleial,
que com ms em feu l'oferta ms pena em dau.
Per qu sou condemnant ara, comte l'Arnau?
Per qu sou condemnat ara, valga'm Du, val?
Per soldades mal pagades, muller lleial;
per soldades mal pagades, viudeta igual.
Ara per la despedida, muller lleial;
ara per la despedida, dem-nos les mans.
Massa me les cremareu, comte l'Arnau;
massa me les cremareu, valga'm Du, val!