Marc Sala Padulls

1r Grau en Biotecnologia
Arenaviridae
s una famlia de virus dARN monocatenari (-) que infecta al ordre Rodentia, que actuen com
a vector, i ocasionalment humans. La famlia inclou vint-i-dos membre reconeguts, i almenys
vuit dells poden produeix malalties en els ssers humans. La transmissi dels virus sol donarse per inhalaci o contacte amb material contaminat amb excrements de rosegadors infectats.
-Estructura:
El seu viri s pleomrfic, cosa que li permet alterar la seva forma i mida com a resposta a les
condicions ambientals. El seu dimetre sol oscillar entre els 60 i 300 nm. s esfric i posseeix
una cpsida amb simetria helicodal, i inclou un nombre variable de ribosomes en el seu
interior procedents de les cllules hostes, donant-li un aspecte rugs en la microscpia
electrnica. Per aquest motiu van adquirir el nom de Arena, que s sorra en llat.

El seu genoma est constitut per dos molcules dARN monocatenario; L i S, amb 7.2 kb i 3.5
kb, respectivament). Cadascuna de les dues molcules posseeix dos marcs de lectura oberts,
no sobreposats i de polaritat oposada, que varen donar origen a la denominaci ambisense per
poder-se distingir dels altres genomes dARN de cadena simple. LARN L cont la informaci
per la protena matriu (Z) i un ARN polimerasa dependent dARN, L. LARN S codifica el
precursor de les glicoprotenes. LARN S codifica la protena majoritria de la nucleocpsida
(N).

Marc Sala Padulls

1r Grau en Biotecnologia

-Cicle de replicaci:
El cicle de replicaci comena amb el contacte de la protena G1 del viri, que permet el
reconeixement del receptor cellular. La interacci virus-receptor provoca la corba de la
membrana cellular per dur a terme el procs dendocitosi. Seguidament es produeix la fusi
entre les membranes del virus i del fagosoma. A continuaci, les nucleocpsides (ARN +
protenes) que actuen com a motlles per la transcripci i replicaci del virus en el citosol.

Noms les molcules subgenmiques funcionen com ARN missatgers, i sn abordades per la
maquinria de traducci necessria per la sntesi de protenes L, N, Z i Glicoprotenes. Passa al
reticle endoplasmtic i aparell de Golgi per produir els components que acabaran formant les
espcules amb les protenes que facilitaran la detecci dels receptors de membrana. s la
protena Z la que contribueix a la regulaci de la transcripci i s la protena de la matriu que
contribueix a la morfognesi de les partcules vriques.
Per resumir:
El genoma dels virus dARN monocatenari ha de ser copiat per un ARN polimerasa dependent
per formar un ARN monocatenari (+). Aix significa que el virus ha de portar juntament amb ell
lenzim ARN replicasa. A llavors, la molcula dARN monocatenari (+) actua com ARN missatger
vric, que ser tradut a protenes grcies als ribosomes de les cllules hostes. La protena
resultant acaba sintetitzant nous virions i tamb protenes de la cpsida i ARN replicasa que
sutilitza per poder produir les molcules dARN monocatenari (-).

Marc Sala Padulls

1r Grau en Biotecnologia
-Malalties associades:
Una malaltia associada al arenavirus s la corimeningitis limfoctica (LCM) produda pel virus de
la corimeningitis limfoctica que s transmesa per la espcie Mus musculus, que actua de
vector sense presentar smptomes en el vector. El virus es transmet a lsser hum per la
ingesti de les defecacions de Mus musculus. O altres traces del animal, com orina o saliva.
La malaltia pot produir una meningitis asptica (inflamaci de les membranes que envolten el
cervell i la medulla espinal) o encefalitis. A ms a ms, una infecci durant lembars, pot
afectar al fetus i produir malformacions, hidroceflia congnita, corioretinitis i retrs mental.

Bibliografia:
http://centrodeartigos.com/articulos-de-todos-los-temas/article_30577.html
http://viralzone.expasy.org/all_by_species/83.html
http://www.viprbrc.org/brc/home.spg?decorator=arena
http://www.cdc.gov/ncidod/dvrd/spb/mnpages/dispages/Fact_Sheets/Lymphocytic_Choriom
eningitis_Fact_Sheet.pdf
http://www.cdc.gov/ncidod/dvrd/spb/mnpages/dispages/Fact_Sheets/lcmv-qa-es.pdf
http://www.cdc.gov/vhf/virus-families/arenaviridae.html