INTRODUCCI A LES ROQUES I MINERALS INDUSTRIALS

A LES TERRES DE LEBRE

Alvaro Arasa Tuliesa

aarasa@colgeocat.org
Tortosa

Departament dEducaci. Generalitat de Catalunya.

Llicncia retribuda-2004-2005

INTRODUCCIO
Les roques i minerals no tan sols serveixen per fer-ne col.leccions, interpretar el seu origen, els
milions danys que fa que shan format. Tamb les utilitzem de manera continuada i sense
parar per a satisfer a les persones, a la societat i als sectors productius que la conformen, de
les necessitats energtiques i com a productes bsics per a fabricar-ne daltres com poden ser
unes ulleres, un rellotge, una paret de casa, un llum, una bombeta de llum, un tren, i tantes i
tantes altres coses que no acabarem mai de fer-ne una relaci.
La indstria de roques i minerals no deixa de crixer al Mn i a les Terres de lEbre. A Espanya,
suposa uns 600 Mt/any de facturaci. El consum s molt gran, tot destacant, en tones, els rids
i pedra natural sobre altres recursos. Noms en valor de producci els recursos energtics
superen als rids.
En lactualitat les explotacions subterrnies sn poques al conjunt de les Terres de lEbre,
noms algunes canteres a Ulldecona. La resta dexplotacions mineres, com les de plom de
Bellmunt de Ciurana, han estat abandonades i transformades en reclam turstic. Fotografia:
mines de Bellmunt de Ciurana.

Fotografia: Aspecte general duna explotaci drids. Roquetes

LES ROQUES I MINERALS

Els recursos minerals, en sentit ampli, acostumen a dividir-se en recursos energtics, menes
metl.liques, roques i minerals no metl.lics i aiges. La diferncia entre aiges i la resta s
evident. Tamb ho s entre recursos energtics i la resta dels recursos, tot i que alguns
minerals radioactius poden ser considerats metal.lics o energtics.
A tall dexemple, la dolomia i magnesita, que contenen Ca i Mg sutilitzen per les seues
propietats tant en cru com calcinades. Noms una part molt petita es dedica a obtenir Mg
metall. La cromita sutilitzava al segle pasta com additiu en refractaris; la demanda en acers
inoxidables al crom ha modificat el seu us i es considera actualment la mena de Cr, tot i que
continua utilitzan-se per a refractaris i a la indstria qumica. La sal com s tamb una mena
del Na, la barita del Ba, la Celestita de Sr, el quar de la silice metall etc. La torba sutilitza per
a finalitat agrcoles a Espanya, tot i que el 15% de la producci mundial sutilitza com a
combustible.

Departament dEducaci. Generalitat de Catalunya.

Llicncia retribuda-2004-2005

La histria geologica de les Terres de lEbre condiciona lexistncia de roques i minerals que
resten associats als espais geomorfolgics coneguts com:
-

la Depressi de lEbre, amb importants acumulacions de materials detrtics

conglomertics en la franja de contacte amb les serres del Port, Cavalls i Pndols i del
Tormo. Mes cap a linterior abunden les formacions argiloses i luttiques que les trobem
des dArnes fins a Villalba dels Arcs. A la zona de La Fatarella hi trobem abundants
formacions de carbonats, mentre que alaltra part de riu, Vinebre i La Palma dEbre hi
abunden les gresos i conglomerats.
Les serres del Port, Cavalls i Pndols, Tormo, Llaveria, La Batalla, Card i Montsi,
constitueixen les formacions majoritriament carbonatades del Mesozoic i que
histricament han estat i sn la font de recursos naturals en referncia a les roques
calcries, dolomies, argiles refractries i guixos.
Les planes de Mora i del Baix Ebre i Montsi sn la font principal dextraccions drids
de graves i arenes.
La vall del riu Ebre i el delta: Est format per fangs que eventualment han estat
explotats per fer-ne totxanes o teules per a la construcci. Actualment a tota la lnia de
costa del Delta de lEbre, sest produint un canvi important geomorfolgic que intenta
en el millor dels casos fer arranjaments per atenuar els processos derosi deltaica.
Tamb saporten terres de les planes per atenuar ms aquests processos. Sestan
remoldejant les dunes litorals i sacumulen en altres zones formant dunes artificials

Font: Touris et al, 1986

Departament dEducaci. Generalitat de Catalunya.

Llicncia retribuda-2004-2005

A continuaci es presenta de manera snttica una relaci de minerals i roques ms rellevants

a les Terres de lEbre
Alabastre: guix microcristal.l. No sn importants els recurs tot i es ve explotant per a la
indstria daglomerants. Els afloraments ms caracterstics es troben a Pals, tot i que es
poden observar explotacions abandonades a la zona dAlfara i Benifallet. Fotografia:
afloraments de guix alabastr de Pals.

Arena i Grava: abundant a la zona del Baix Ebre i Montsi. Sexploten finques doliveres i
garrofers que posteriorment es reconverteixen en abocadors incontrolats o camps de ctrics
regats amb aiges de pou. La gran permeabilitat daquestes zones els posa al capdavant de les
zones de mxima capacitat contaminadora de les aiges subterrnies. Fotografia: extraccions a
la terrassa de Vinebre; recuperaci duna zona dextracci amb plantacions doliveres en alguns
casos i de ctrics en altres (La Galera).

Departament dEducaci. Generalitat de Catalunya.

Llicncia retribuda-2004-2005

Arena silcica: es troba associada a les terrasses antigues del riu Ebre. Sutilitza per a rids.
Fotografia: extraccions darids silcics a Barrugat-Bitem-Tortosa.

Argila com: se sol confondre amb material fi com els llims, per que el percentatge dargila s
baix. Les margues corresponen a argiles amb un elevat contingut de carbonats i acostumen a
presentar-se amb intercalacions de calcries. Fotografia: afloraments de Tivenys

Departament dEducaci. Generalitat de Catalunya.

Llicncia retribuda-2004-2005

Argila refractria:abundant a molts lloc i explotada a la zona de Pinell de Brai. Tamb sutilitza
per a la fabricaci de ciment. Fotografia: explotaci dargiles refractries a Pinell de Brai (1990).

Bauxita-Laterita: contenen una gran quantitat dalumini i ferro. Varen ser explotades a la zona
de Fuentespalda. En lactualitat hi ha bons afloraments i recursos naturals a la zona de Fredes.

Departament dEducaci. Generalitat de Catalunya.

Llicncia retribuda-2004-2005

Calcria: s molt abundant i sexplota tant per a rids de matxaqueix com roca ornamental. Les
grans explotacions es troben a Ulldecona, des de fa molts anys. La seua qualitat i presencia ha
fet que pugue ser anomenada genricament com a pedra dUlldecona. Histricament tamb
sha utilitzat molt per a la fabricaci de cal, fet que queda molt patent en observar arreu la gran
quantitat de forns de cal existents. El concepte marbre que sacostuma a utilitzar per a
nomenar la pedra dUlldecona shauria de reservar exclusivament per aquells carbonats o
pedres calcries que han sofert metamorfisme, fet que no correspon al rocam dUlldecona.
Algunes de les explotacions que shan fet a les Terres de lEbre estan sent recuperades o
reutilitzades com abocadors, controlats o no. Fotografia: Clot de la Ferrereta, Amposta, estadis
previs (1991 i 2001) a ser un abocador controlat.

Departament dEducaci. Generalitat de Catalunya.

Llicncia retribuda-2004-2005

Dolomia: ls majoritari que sen fa de les explotacions existents, localitzades a lrea de La

Carroba, al Montsi, sn per a rids i pedra ornamental matxacada. Possiblement tamb una
part s utilitzada per a la indstria ganadera i qumica

Halita: producci de sal a les salines de la Trinitat del Delta de lEbre

Salines al delta de lEbre. Font: FAURA i SANS, M., 1.923

Departament dEducaci. Generalitat de Catalunya.

Llicncia retribuda-2004-2005

Hematites: mineral de ferro. Hi ha moltes explotacions abandonades arreu de les Terres de

lEbre. Varen ser explotades durant la primera meitat del s. XX. La poca continutat dels
afloraments no va permetre una explotaci important i prcticament no hi ha cultura minera
associada a la seua explotaci. Hi ha mines a: Bitem (Tortosa), El Perell, Serra de Cavalls i
Pndols.

Lignits: s un carb pobre en calories i ric en sofres. Es va explota preferentment fins a la

primera meitat del s. XX. Hi ha mineria associada a Godall i Beseit. Fotografia: acumulaci de
runes de la mineria de lignits a Godall.

Departament dEducaci. Generalitat de Catalunya.

Llicncia retribuda-2004-2005

Petroli: les reserves de petroli ms importants dEspanya es troben enfront de les costes del
Delta de lEbre. Des de que a principis dels setanta es va comenar a explotar el jaciment
dAmposta Marino, fins al nostres dies, laportaci del 0,5 ktep del cru que es consumeix prov
daquests jaciments.
Per entendre com s un jaciment de petroli dels que sexploten davant les costes de les Terres
de lEbre, hem de pensar en que entre 2000 i 4000 m de profunditat es troben paleorelleus
soterrats de roques mesozoiques soterrades per centenars de metres de sediments terciaris.
Els sediments terciaris han estat la roca mare del petroli per lacumulaci de microorganismes
animals al fons del mar on es varen dipositar. Posteriorment, degut a canvis diagentics aquest
petroli va migrar fins que es va anar acumulant a les escletxes del paleorelleu de roques
secundries. All les tres fases que acompanyen al petroli,: aigua salada, petroli i gas,
sorganitzen per densitats. Com el sediments terciaris actuen com a impermeables el petroli no
pot marxar i es diu que hi ha una bossa o jaciment de petroli.
A tall dexemple hem transformat el relleu de la Serra del Montsi en un jaciment de petroli en
simular que ha quedat soterrada pelr les diferents formacions de sediments terciaris que es
troben a la plataforma del delta de lEbre.
Llegenda: Paleorelleu (Montsi); Margues de Castell (lila); Gresos de Castell (carbassa);
Grup de lEbre (groc)

Taperot: es tracta duna roca carbonatada que sha format per lacumulaci de carbonat clcic
durant els processos edfics dun sl. Constitueix, en realitat una crosta carbonatada que s el
resultat de diferents processo edfics sobre els que hi domina el de rebuig de les plantes, a
travs de les arrels, dels carbonats en excs que hi ha en el medi. Aquestes crostes
carbonatades shan anat extraent del sl, al llarg del temps pel pags, i han estat utilitzades
majoritriament per a la construcci de marges en pedra seca i tamb per a la construcci de
cases juntament amb un aglomerant tipus cal i arena. Amb aquesta tcnica es varen construir
majoritriament totes les cases del municipis situats a les planes del Baix Ebre i Montsi.
Fotografia: taperots de Xerta.

Departament dEducaci. Generalitat de Catalunya.

Llicncia retribuda-2004-2005

Els usos de les roques i minerals sn molt amplis i estan en constant evoluci degut a noves
aplicacions que es van trobant a partir de les aplicacions i descobertes tecnolgiques.
USOS DE LES ROQUES I MINERALS
Abrasius

Tractament de metall i construcci

Detergents, sabons i dentrfics
Polit de roques ornamentals

Agricultura

Tractament de sls

Usos artstics i artesans

Materials per a artistes

Joieria

Materials per a la construcci

rids (naturals i matxaqueix

Ciments i subproductes
Guix i similars
Materials allants
Cal i subproductes
Terres
Roques ornamentals

Indstria cermica

Cermiques
Porcellana per a usos elctrics I sanitaris
Rajoles diverses
Gresos
Refractaris

Indstria qumica

Adhesius
Massilles
Productes qumics
Pintures, barnissos.
Cosmtics
Detergents, sabons....
Fertilitzants
Retardants
Materials incombustibles
Lubricants
Usos farmacutics i mdics
Pigments minerals
Insecticides i pesticides
Plstics
Papers
Gomes
Absorbents

Electricitat, electrnica i ptica

Components elctrics i electrnics

Components ptics, diferents del vidre

Tractament daiges i usos

ambientals

Tractaments daiges residuals

Tractaments de gasos
Tractaments de lixiviats de residus
Tractaments daiges potables

Indstria alimentria

Additius per a lalimentaci animal

Additius alimentaris I elaboraci daliments
Filtrat i clarificaci

Departament dEducaci. Generalitat de Catalunya.

Llicncia retribuda-2004-2005

Vidre

Esmalts i vidriats
Fibra de vidre
Vidre pla
Vidres especials

Industria del metall

Arenas de moldeis
Fundici, refinament I manufacturaci
Tractament de menes
Electrodes per a soldadura
Fils metal.lics

Indstria del gas i del petroli

Fangs de perforaci
Refinat

Altres usos

Medis filtrants
Productes de fricci
Fibres minerals
Llapis
Control del gel i la neu

BIBLIOGRAFA
Arasa Tuliesa, A (1991) Les Cincies Naturals en el context comarcal. El Montsi. Seminari de
Cincies Naturals, ICE-UPB. Amposta.
Arasa Tuliesa, A. (2001) Estudi geolgic i hidrogeolgic de lentorn del Clot de la Ferrereta.
Amposta. G.R. Const. Barcelona. (indit)
FAURA i SANS, M. (1.923): Servei del mapa geolgic de Catalunya. Full n 43, Les goles de
l'Ebre. Junta de Cincies Naturals de Barcelona
Harben, P.W. "The Industrial Minerals Handybook". Industrial Minerals Information Ltd. Metal
Bulletin PLC. London. 1995.
Instituto Tecnolgico Geominero de Espaa. " Panorama Minero 1996-97".
Martnez, M. "Anlisis del sector de la Piedra Natural en Espaa 1999". Roc Maquina 60. Abril
2000. Pp 136-137.
Regueiro, M; Lombardero, M. "Innovaciones y avances en el sector de las rocas y minerales
industriales". Colegio Oficial de Gelogos. 1997.
Touris, R. Et al. (1986) Recursos hdricssubterranis de la vessant catalana de lEbre. Dep.
Politica Territorial. Generalitat de Catalunya.

Departament dEducaci. Generalitat de Catalunya.

Llicncia retribuda-2004-2005