28 LA VANGUARDIA

DIJOUS, 23 OCTUBRE 2014

Tendncies
Els rebutjos domstics

El cistell danar a
comprar, farcit de

ALIMENTS
SOBREENVASATS

PLSTIC

La bossa dun sol s decau, per arriba un

arsenal denvasos superflus contaminants

ANTONIO CERRILLO
Barcelona

a rutinria tasca de
comprar aliments
ha convertit el ciutad en gestor improvisat de residus. La cistella de
la compra somple cada vegada
ms denvasos, moltes vegades
innecessaris; dembolcalls el maneig dels quals transforma la cuina domstica en una planta de
tractament domstica. Els canvis en la distribuci daliments i
les teriques comoditats que ofereix lautoservei al sper es tornen contra del consumidor.
La disminuci del temps que
dediquem a la compra i a la preparaci daliments t la seva cara negativa. Els nous hbits deixen un rastre desmesurat de residus a casa, testimonis muts dels
nostres comportaments ms irreflexius. B, en realitat, el sper
ja pensa per nosaltres.
COMPLICACI

Materials mixtos
converteixen en
titnica la recollida
selectiva en la llar
La bossa dun sol s es bat en
retirada (i t un preu). Per ara
el sper acull un arsenal de nous
embolcalls superflus i recipients
de tot tipus i mida.
Ordenar els aliments desprs
de la compra t perill. El cartr
dels cereals desmorzar s exageradament gran; fruites i verdures
deixen una reguera de petites
bossetes de plstic inaprofitable;
la carn i xarcuteria arriba amb safates de porexpan intils que curullen la galleda descombraries;
la fruita es ven tamb en cistelletes de plstic, amb xarxes i cellofanes que oculten el mal estat del
producte en la part inferior; els
talls de pernil o formatge semboliquen entre infinites capes invisibles que pots ingerir si et descuides. En la mesura que sha ge-

La venda a granel
reneix amb fora
a Barcelona
]La venda de productes

a granel viu moments

desplendor a Grcia o el
Born, a Barcelona. Les
velles botigues de productes a granel, desttica
sbria i tristoia, han donat pas a atractius comeros que mostren els aliments lliures dembolcalls i barreres visuals.
Emboliquem amb bosses de fcula de patata,
blat de moro o paper reciclat, explica Hctor
Montetes, responsable de
la botiga Granel de Grcia (situada al carrer
Puigmart, 11). El comer
serveix llegums, farines,
fruits secs, cereals i espcies. El 70% sn productes de proximitat, destaca el seu responsable.
La botiga de Jaime J.
Renobell (Picasso, 34)
permet comprar llegums,
farines i cereals; per
tamb disposa duna paret sencera de flocs per
esmorzar i fins a 23 tipus
de mongetes. La graneria
Sala (Travessera de
Grcia, 137) disposa de
tota mena de llegums
secs i llavors ecolgiques:
de soja, ssam, quinoa o
amarant.
I Casa Perris (plaa
Comercial, 2, Born) exhibeix llegums recuperats,
fruits secs que ells torren
i farines per a tots els
gustos (per a pa, pasta,
pizza, fer briox...). Afavorir les normatives i les
estratgies de la venda a
granel s donar dret a
qu el comprador pugui
renunciar a emportar-se
tant plstic a casa.

neralitzat la compra daliments

al supermercat, els nous comeros han donat tot el protagonisme a lautoservei, per facilitar la
compra. Per la factura s cara.
Hem omplert la cuina descombraries plstiques sense adonar-nos-en. I en poc temps. Primer, va anar desapareixent la
venda a granel i vam deixar de
buscar el producte concret al comer (unes llenties o uns cigrons de tal o tal lloc), mentre
que la gran distribuci ha reforat les marques, per a les quals
lenvs s el seu suport aliat. I en
lpoca ms recent, lafany per
afavorir la rapidesa i la comoditat en la compra provoca la desaparici del xarcuter o el carnisser que venia el producte fresc al
taulell.
El resultat: una proliferaci
denvasos per embolicar, conservar, o per protegir el menjar precuinat o a punt de ser consumit
a linstant. Per tot aix complica la recollida selectiva a casa
fins a lmits insospitats. Nhi ha
molts, dexemples. Fins i tot el
pa senvolta en un envs de paper i plstic.
Molts ciutadans prefereixen
dedicar el temps al lleure, i no a
comprar, seleccionar b o cuinar
els aliments. Abans es planificava ms la compra; ara no tant,
diu Vctor Mitjans, director destudis de la Fundaci per a la Prevenci de Residus. s freqent
que qui treballa i acaba lhorari
laboral a mitja tarda o a la nit resolgui la rutina de compra entrant al comer o al sper que li
va de passada cap a casa per proveir-se de limprescindible.
Els supermercats compleixen
el seu paper. Faciliten la compra
cmoda i la selecci immediata
del producte (eviten fer cua davant el dependent per exemple...). Lenvs permet comprar
temps i comoditat. I els aliments
cuinats envasats tamb supleixen les mancances o el desconeixement dels que no saben cuinar. Per el resultat s que omplim la casa de residus, assegura Mitjans.

CROQUETES

Croquetes fetes
com a casa
embolicades en
envs de plstic.
En canvi, a la
dreta, observem
les croquetes
comprades en
una botiga en
envs a granel

CARN

Aqu es presenta
en una safata
de poliestir
expandit (no
reaprofitable),
mentre que a la
dreta sha posat
directament a la
carmanyola per
evitar envasos

La invasi dels envasos sha

vist afavorida a ms per la intromissi dembolcalls superflus,
ideats sobretot perqu el producte guanyi presncia, volum o visibilitat encara que de vegades
de forma aparatosa.
G UA NYAR PR ES NCI A

En envasar es guanya
temps i comoditat,
per la casa
somple de rebutjos
UN A TEND NCI A NEC ES S R I A

Els fabricants afirmen

que els ltims
anys han redut el
pes dels recipients
Tot aix, per, delecta els responsables de mrqueting, que
han trobat en els envasos generosos un suport per a la publicitat.
No noms sn exagerats els
envasos de cereals per a lesmor-

DETERGENT

Aqu est en un
envs de cartr
sobredimensionat en comparaci amb el
contingut del
interior. A la
dreta, el detergent comprat a
granel

CEREALS

Habitualment,
es venen dins de
bosses de plstic
i capsa de cartr
sobredimensionada, per
en alguns comeros es poden
comprar a
granel

FORMATGE
I PERNIL

Cada dia s
ms normal
comprar-los
en talls i envasats en safata
de plstic; per
es poden comprar a pes al
xarcuter

zar, pensats perqu la marca sigui ms visible i per trobar-la al

sper com ms aviat millor.
Hi ha casos en qu lembolcall
s una molstia afegida per al client perqu sha dissenyat per formar lots, a fi dincrementar les
vendes. Aix, tenim conserves en
llauna envoltades en cartr; dentfrics en envs de plstic que al
seu torn tamb est recobert de
cartr, o iogurts agrupats que,
una vegada a la nevera, lomplen
descombraries de paper.
La conseqncia s que aix es
restringeix la possibilitat de comprar productes individualitzats.
Els envasos es dissenyen com un
element per comprar ms del
compte. s una cursa irracional,
perqu el preu s que compres
en excs i els productes caduquen, diu Vctor Mitjans.
Hi ha tal proliferaci, que la
meitat del volum del contenidor
groc (envasos lleugers) locupen
els envasos de begudes, ja siguin
daigua, cervesa, sucs, refrescos,
llet o altres, a causa que el consum daquest segment s el que
ms augmenta, segons un estudi

D A D E S I XI F R E S

LA VANGUARDIA 29

T E N D N C I E S

DIJOUS, 23 OCTUBRE 2014

Consum

60%

Cada catal consumeix

de mitjana 703 quilos
de menjar i beguda per
persona i any

Un estudi del 2011 va

demostrar que la compra
als mercats municipals
de Molins de Rei (Baix

Llobregat) redua un 60%

la generaci de residus
denvasos respecte a una
compra habitual

Un 84%

Pes

Alimentaci i drogueria
representen ms del
84% dels productes
envasats

Lenvs del iogurt lquid en pot

de 100 ml pesava 6,9 grams
lany 2000, per ara pesa
5,18 grams (un 25% menys)

La reutilitzaci de les ampolles en

lhostaleria ha baixat un 30% en sis anys

Nostlgia
de la Xibeca

COMPRA A GRANEL O
ENVS REUTILITZABLE

A. CERRILLO Barcelona

PEDRO MADUEO

LLAUNES
DE TONYINA

Aquest s un
paquet de tres
llaunes petites
amb embolcall
superflu de
cartr. Lltim
embolcall s
perfectament
evitable

OUS

Una mostra
dous en ouera
tradicional, i a
lesquerra ous
en ouera en un
envs de plstic
i cartr i, a ms,
amb retractilat;
ple dembolcalls.
doncs

AIGUA

Aigua de laixeta
i aigua en envs
de plstic PET
sn les dues
opcions que t
el consumidor
per triar la que
sajusti ms b
als seus criteris i
gustos

de la Fundaci per a la Prevenci de Residus.

De fet, la meitat dels envasos
domstics corresponen als envasos de begudes. Durant els anys
vuitanta i noranta del segle passat es va produir un augment del
consum de begudes en parallel
a la desaparici de lenvs retornable i la irrupci de la llauna.
Antonio Barrn, portaveu
dEcoembes (el sistema que finana la recollida denvasos per
al seu reciclatge), afirma en canvi que, en general, les empreses
tendeixen a reduir el pes de lenvs que posen al mercat, ja que
aix els permet reduir costes.
Aquesta tendncia s clara
als sectors dalimentaci i drogueria, que representen ms del
84% dels productes envasats,
agrega Barrn. Lampolla daigua envasada pesava 21,8 grams
lany 2000, mentre que lany
2013 va reduir el seu pes un 17%.
De la mateixa manera, la llauna
dalumini de begudes refrescants de 0,33 litres, que pesava
15,8 grams lany 2000, nha retallat el pes un 36%, diu. Ecoem-

CERVESA

Cerveses en
envasos reutilitzables que shan
comprat en un
celler del barri,
i, a lesquerra,
cervesa en
llauna, agrupada i amb anella
de plstic

FRUITA I
VERDURA

Fruita i verdura
comprada a
granel i, a lesquerra, fruita i
verdura envasada en safates i
bosses de plstic, opci en
auge

bes considera que tamb cal destacar les mesures decodisseny

que fan servir alguns envasos de
begudes, que han comenat a utilitzar plstic reciclat o dorigen
vegetal.
Altres experts proposen un
gran pacte entre les empreses envasadores, administracions y en-

PA

Pa i la seva
bossa de tela
reutilitzable. En
canvi, a lesquerra apareix en
una bossa mixta
de paper i plstic, un model
que sestn de
forma imparable

A COMPRAR

Bossa reutilitzable de tela i, a

lesquerra,
bosses de plstic
dun sol s, la
proliferaci de
les quals ha
rems grcies a
la campanyes de
conscienciaci

titats cviques per reduir embolcalls innecessaris i frenar aquesta estratgia dexhibir el producte alimentari com a pa. Una estratgia en la qual tots perden:
energia, recursos i materials.c
CONSULTEU INFORMACI AMPLIADA
AL NOSTRE CANAL NATURAL
www.lavanguardia.com/natural

a reutilitzaci denvasos (retornables) es resisteix a desaparixer,

per est ferida de
mort. No obstant aix, els experts creuen que aquesta frmula podria resoldre la proliferaci denvasos (el 50% daquests
residus correspon a envasos de
begudes); per aquesta opci
est molt restringida i ha quedat circumscrita a Espanya a
lhostaleria (hotels, restaurants
i cafeteries). s el seu ltim reducte. En canvi, a Alemanya,
gaudeix de bona salut, i els envasos de vidre o plstic es poden
omplir.
La reutilitzaci denvasos de
begudes ha desaparegut en ls
domstic, i molts en tenen
nostlgia. Lltim envs retornable va ser el de la popular Xibeca, que va deixar de circular fa
deu anys. Les grans distribudores veien la devoluci de lenvs
com un destorb (per cara).
A ms, la reutilitzaci en el
sector de lhostaleria sest desplomant. Ha baixat un 30% en
els ltims sis anys, segons Jos
Manuel Fernndez Echevarra,
director general de la Federaci
Espanyola dEmpreses de Distribuci, un sector que sencarrega de transportar begudes i
aliments. El descens es deu a la
penetraci de les llaunes, cada
vegada ms visibles en bars i restaurants. Encara aix, es reutilitzen 2,2 milions dampolles de
begudes cada dia (el 18% a Catalunya) en la restauraci (cervesa, refrescos i aigua).
I com augmentar la reutilitzaci? Fernndez Echevarra demana que sintrodueixi el sistema de dipsit, devoluci i retorn de lenvs al comer, com
han fet Alemanya i ms de 40

pasos i regions del mn. La flota dels camions daquesta Federaci podria aprofitar els viatges de tornada per recollir els
residus denvasos, diu. Amb el
sistema de dipsit, lenvs t valor; per aix es torna i es recupera. Ning no el tira, afegeix Fernndez. Es podrien aprofitar 20
milions dampolles cada dia al
sector domstic i la restauraci.
s una pena que no es faci.
Un estudi sobre els contenidors grisos (de rebuig) a 24 municipis va concloure que el 77%
dels residus introduts eren
envasos (plstic, metalls, cartr...), que no havien estat dipo-

Cada dia es
podrien aprofitar
20 milions de cascos
ds domstic
i de restauraci
sitats convenientment al seu
contenidor (el groc), diu Vctor
Mitjans.
Aix significa que tres de cada quatre vegades que lajuntament buida el contenidor gris
recull en realitat envasos, amb
la qual cosa assumeix un cost
que no li correspon (el cost extra de la recollida dels envasos
digl groc lhan de pagar els envasadors i no lajuntament). El
fracs de lactual sistema fa que
la recollida denvasos costi als
ajuntaments catalans 295 milions deuros (comptant plstics, vidre, caixes...), mentre
que els envasadors noms paguen 85 milions (punt verd). La
resta la paguen els ciutadans
amb els seus impostos, diu Mitjans alludint a lestudi de la seva fundaci.c

La interminable llista dels deures pendents

ANLISI
Cristina Jolonch
Tornen els nens de lescola
amb la lli del reciclatge apresa. Arriben disposats a reprendre els seus pares si els han
embolicat lentrep amb paper
dalumini, si han deixat laixeta rajant massa temps o si han
oblidat abocar loli sobrant de
fregir les croquetes al recipient que ells mateixos van dei-

xar al marbre de la cuina i que

han de lliurar a classe quan
estigui ple. Quanta culpabilitat
i quants deures per fer. Quantes coses que sabem per oblidem amb massa freqncia:
estaria b comprar millor i
amb ms calma, anar ms sovint al mercat o a la botiga
que ens agrada en comptes
dacabar agafar qualsevol cosa
al vol just abans que tanquin
el supermercat ms prxim;
estaria b comprar el que fa
falta i no omplir la nevera de

productes que sabem que acabaran pansits i aniran a parar

al cubell de les escombraries
sense haver arribat mai al plat;
estaria b passar una estoneta
ms a la cuina i no sortir del
conflicte obrint un sobre o
una llauna. Que ens esforcssim a triar ingredients de temporada i de proximitat; que
ens fixssim menys en el continent i ms en el contingut;
que deixssim de menjar pels
ulls i prengussim el temps
que calgui per llegir amb cal-

ma aquestes etiquetes en lletra

microscpica no s cada vegada ms petita, s la seva vista
cansada o exhausta. Perqu,
com gaireb sempre, s en
aquesta lletra minscula, dissimulada en un rac dun embolcall excessiu, on sol amagar-se la trampa; on ens diu o
ens hauria de dir tota la veritat sobre ingredients i additius. Quantes coses oblidades
que, pobres nens, hauran
daprendre per refrescar-nos
la memria.