El Dret de Propietat (UOC)

El dreI de
propieIaI

Josep Eerrer Riba

F07}03030}02211
© EUOC º P07}03030}02211 El dreL de propieLaL
Índex

1ntroducc¡ó.................................................................................................. S

Ob]ect¡ux....................................................................................................... 7

1. EI dret de grog¡etat: caracter¡xt¡guex ¡ grotecc¡ó
conxt¡tuc¡onaI..................................................................................... º
1.1. La delinició Iecnicojurídica del dreI de propieIaI ....................... º
1.2. El reconeixemenI consIiIucional del dreI de propieIaI ............... 11

2. La ¡ntervenc¡ó gubI¡ca en I'axx¡gnac¡ó ¡ agro¡¡tament deIx
recurxox naturaIx................................................................................ 1S
2.1. El règim jurídic de les aigues ...................................................... 1S
2.2. El règim jurídic de les cosIes ...................................................... 18
2.3. El règim jurídic de les mines i dels hidrocarburs ........................ 21

3. EIx I¡m¡tx de Ia grog¡etat en ¡nterèx gr¡vat: Iex reIac¡onx
de ve¡natge ¡ Iex ¡mm¡xx¡onx........................................................... 2S
3.1. InIroducció: límiIs i limiIacions ................................................. 2S
3.2. Les relacions de conIiguiIaI o veïnaIge ...................................... 2o
3.3. Les immissions ............................................................................ 30

4. L¡m¡tac¡onx voIuntàr¡ex a Ia grog¡etat........................................ 3o

5. La grotecc¡ó deI dret de grog¡etat: acc¡onx de
re¡v¡nd¡cac¡ó ¡ d'excIux¡ó................................................................. 38
S.1. L'acció reivindicaIòria ................................................................. 38
S.2. L'acció negaIòria ......................................................................... 3º
S.3. Accions de IancamenI de linques i de delimiIació i liIació ........ 43

Rexum............................................................................................................ 4o

Act¡v¡tatx...................................................................................................... S1

Exerc¡c¡x d'autoavaIuac¡ó........................................................................ S1

SoIuc¡onar¡.................................................................................................. S2

B¡bI¡ogra¡¡a................................................................................................. S3
© EUOC º P07}03030}02211 5 El dreL de propieLaL
1ntroducc¡ó
El dreI de propieIaI consIiIueix l'expressió més plena del poder d'aproliIamenI
exclusiu dels béns pels seus IiIulars que és consubsIancial als sisIemes políIics
liberals i d'economia capiIalisIa. La propieIaI dels béns laculIa el seu IiIular per
a usar-los i exploIar-los, excloenI alIres persones, i per a disposar-ne. ConjugaI
amb la lliberIaI d'empresa i de comerç, el dreI de propieIaI laciliIa que els béns
es puguin assignar a qui més els valora i ÷IracIanI-se de béns producIius÷ a qui
els pugui exploIar de manera més rendible.
Les codilicacions liberals vuiIcenIisIes caracIeriIzen la propieIaI com un dreI
absoluI, que permeI al propieIari ler IoI el que vulgui sense més limiIacions
que les esIablerIes en les lleis. En les socieIaIs conIemporànies, aquesI concep-
Ie decau i és subsIiIuïI per un alIre, en el qual el conIinguI de la propieIaI
privada es Iroba delimiIaI per la seva lunció social. AquesIa lunció legiIima la
inIervenció dels poders publics, no solamenI per lixar límiIs o resIriccions a
les laculIaIs del propieIari, més o menys inIenses segons el Iipus de bé, sinó
Iambé per delimiIar posiIivamenI el conIinguI de la propieIaI d'acord amb les
exigències de l'inIerès general. AquesIa manera d'incidir en el conIinguI de la
propieIaI la que aquesIa deixi de ser un dreI unilorme i dóna pas a la consIi-
Iució d'una gran diversiIaI d'esIaIuIs dominicals.
L'inIervencionisme public es la sobreIoI palès en l'assignació i règim
d'aproliIamenI de recursos naIurals escassos, esIraIègics o que mereixen una
preservació especial, com les aigues, els recursos geològics o els béns de la zo-
na maríIima IerresIre. En dreI espanyol aquesIs béns són qualilicaIs de Jomìnì
puhlìc i queden soImesos a règims d'aproliIamenI reglaI.
A més dels límiIs en inIerès public, la propieIaI privada ÷i, concreIamenI, la
immobiliària÷ Iambé queda subjecIa a límiIs en inIerès privaI, per raó de les
relacions de veïnaIge enIre propieIaris conlronIanIs o radicaIs en una maIei-
xa àrea d'inlluència. AquesIs límiIs alecIen sobreIoI la ubicació d'elemenIs in-
corporaIs o consIruïIs al sòl (pareIs, Ianques, arbres, excavacions, marges, ca-
naliIzacions, linesIres, eIc.), però Iambé la possibiliIaI d'elecIuar immissions
d'elemenIs imponderables (lum, soroll, gasos, vapors, olors, eIc.) que poden
perjudicar els propieIaris de linques veïnes o pròximes.
A banda dels límiIs ordinaris del domini, la imposició legal dels quals no dóna
lloc a cap compensació, el dreI de propieIaI poI quedar subjecIe a limiIacions,
per volunIaI del seu IiIular o imposades amb caràcIer lorçós però amb indem-
niIzació del propieIari. Són limiIacions del domini, en aquesI senIiI, els dreIs
reals limiIaIs i Iambé les prohibicions de disposar, a les quals l'ordenamenI
reconeix una cerIa elicàcia si s'imposen en adquisicions a IíIol lucraIiu.
© EUOC º P07}03030}02211 ó El dreL de propieLaL
El dreI de propieIaI és IuIelaI per miIjà de la garanIia expropiaIòria i, en les
relacions privades, per miIjà de diverses accions, enIre les quals desIaquen la
reivindicaIòria i la negaIòria. La linaliIaI de la primera és obIenir la resIiIució
del bé davanI del posseïdor no propieIari si no Ié dreI a posseir, i la linaliIaI
de la segona, ler cessar perIorbacions il·legíIimes no possessòries i d'aquesIa
manera resIablir la lliberIaI del domini.
Ob]ect¡ux
AquesI mòdul vol donar una visió general de l'evolució i conIinguI acIual del
dreI de propieIaI en el nosIre sisIema jurídic i dels seus miIjans de IuIela. En
parIicular, els objecIius que cal assolir amb l'esIudi del mòdul són els seguenIs:
1. EnIendre el senIiI del reconeixemenI del dreI de propieIaI en una econo-
mia de mercaI i conèixer el model insIiIucional de propieIaI que preval en
els esIaIs socials de dreI.
2. Conèixer les laculIaIs bàsiques inherenIs al dreI de propieIaI.
3. Conèixer, a grans IreIs, el sisIema d'assignació i aproliIamenI dels recursos
naIurals en el nosIre ordenamenI i el sisIema de límiIs a la propieIaI en
inIerès public.
4. Conèixer els límiIs principals de la propieIaI immobiliària per raó de les
relacions de veïnaIge, el concepIe d'ìmmìssìo, i les seves modaliIaIs i Irac-
IamenI jurídic.
5. DisIingir enIre límiIs i limiIacions a la propieIaI i conèixer l'abasI de
l'elicàcia de les prohibicions de disposar imposades com a limiIacions vo-
lunIàries del domini.
ó. Conèixer els IreIs bàsics de les dilerenIs accions de proIecció dominical,
el seu règim de legiIimació acIiva i passiva, els requisiIs d'exercici, els Ier-
minis i els elecIes.
© EUOC º P07}03030}02211 º El dreL de propieLaL
1. EI dret de grog¡etat: caracter¡xt¡guex ¡ grotecc¡ó
conxt¡tuc¡onaI
1.1. La de¡¡n¡c¡ó tecn¡co]ur¡d¡ca deI dret de grog¡etat
a) La vocacIó de plenItud I exclusIvItat del domInI
El dreI de propieIaI és la lorma de poder més compleIa que la llei poI aIribuir a
una persona respecIe a un bé. Amb poques varianIs de redacció enIre ordena-
menIs, les lleis delineixen el domini o dreI de propieIaI com a dreI que aIorga
al seu IiIular Iacultats plenes I exclusIves d'aproIItament d'un bé i la Iacul-
tat de dIsposar-ne. Encara que a vegades la llei exemplilica aquesIes laculIaIs,
esmenIanI-ne expressamenI l'us, el gaudi o la lruïció, el principi subjacenI al
dreI de propieIaI és que el seu IiIular poI ler seves IoIes les uIiliIaIs que pugui
procurar el bé objecIe de domini i, Iambé, cedir-les a Iercers, de manera parcial
(per miIjà de l'aIribució de dreIs personals o reals limiIaIs) o IoIal (per miIjà
de l'alienació del maIeix dreI de propieIaI).
El CC espanyol de 188º la avinenI aquesIa vocacIó de plenItud del dret de
propIetat, dienI que el propieIari Ié el dreI de gaudir i disposar de la cosa "sense
més limiIacions que les esIablerIes en les lleis" (arI. 348). El CCCaI, cenI vinI
anys després, segueix dienI que la propieIaI aIorga el dreI a usar els béns "de
lorma plena", i vincula aquesIa noció de compleIesa a l'apropiació pel IiIular
dominical de IoIes les laculIaIs no cedides a alIres persones, quan diu que els
propieIaris "conserven les laculIaIs residuals que no s'han aIribuïI a Ierceres
persones per llei o per IíIol" (arI. S41-1).
La vocació de pleniIud de la propieIaI no ha de porIar a enIendre, però, que
el dreI de propieIaI Iingui caràcIer absoluI. Avui no és cerI, com havien sos-
IinguI els clàssics, que el propieIari d'un Iros de Ierra Iingui poder per a cons-
Iruir-hi lins al cel i excavar lins al més prolund de la Ierra, és a dir, que el
seu dreI de propieIaI s'esIengui usque aJ coelum et usque aJ ìnjeros. Ja al segle
XIX, l'arIicle 348 CC adverIia que la llei poI establIr lImItacIons al domI-
nI. En l'acIualiIaI, l'arIicle S41-2 CCCaI disposa que les laculIaIs dominicals
s'exerceixen, "d'acord amb la lunció social de la propieIaI, dins dels límiIs i
amb les resIriccions que esIableixen les lleis". Més endavanI analiIzarem com
poI incidir en el conIinguI del dreI de propieIaI la lunció social que ha de
complir aquesI dreI. Abans, però, veurem de més a prop quines són les lacul-
IaIs generals inherenIs al domini.
b) Les Iacultats domInIcals
£ls limlts a la propletat
prlvada...
... varien en funció del mo-
menL hisLòric, la ideologia polí-
Lica dominanL i els diferenLs Li-
pus de bé sobre els quals recau
la propieLaL.
El dreI de propieIaI, en l'arIicle S41-1 CCCaI, es delineix per Ires laculIaIs
bàsiques: les d'usar, gaudir i disposar.
AquesIa conliguració del conIinguI posiIiu del domini, deixanI-ne ara de ban-
da les resIriccions, no és omnicomprensiva. La propieIaI Iambé aIribueix al
IiIular, almenys, les laculIaIs, inherenIs a la seva IuIela jurídica, de reivindicar
el bé i de ler cessar qualsevol acIiviIaI que en perIorbi el gaudi, la de deIermi-
nar i modilicar la desIinació econòmica de la cosa, que poI arribar a la seva
Iranslormació, i la d'adquirir per accessió, d'acord amb la llei, IoI allò que se li
uneixi naIuralmenI o arIilicialmenI. D'alIra banda, la disIinció legal enIre l'us
i el gaudi, com si lossin dues laculIaIs dilerenciables al maIeix nivell, Iambé és
inexacIa. En realiIaI, el gaudi és un concepIe d'abasI més exIens, que Inclou
les Iacultats d'ús I de IruïcIó.
D'aquesIa manera, podem enIendre que són laculIaIs inherenIs al dreI de pro-
pieIaI les seguenIs:
º La Iacultat d'usar. AquesIa laculIaI esIà vinculada al leI de la possessió
i consisIeix en l'aproliIamenI de les uIiliIaIs que se'n deriven, aIesa la na-
Iuralesa del bé i la seva desIinació econòmica (cl. arI. So1-2, en maIèria
d'usdelruiI, i arI. So2-o, en maIèria de dreI d'us). Quan és escaienI d'acord
amb la naIuralesa del bé, l'us inclou el consum.
º La Iacultat de determInar I modIIIcar la destInacIó econòmIca del bé,
incloenI-hi la Iranslormació. Encara que hom pugui enIendre que aquesIes
laculIaIs es Iroben implíciIes en la d'usar el bé, enIesa en senIiI ampli, l'us
no comporIa per se el dreI de decidir la desIinació econòmica del bé (cl. arI.
So1-2.3) i, per això, és prelerible remarcar l'auIonomia d'aquesIa laculIaI.
º La Iacultat de IruIr. En virIuI d'aquesIa laculIaI, el propieIari poI percebre
els lruiIs produïIs pel bé (arI. S41-3.1).
La llei delineix els lruiIs com a producIes o rendimenIs que s'obIenen d'un
bé, d'acord amb la seva desIinació o, en el cas d'un dreI, en virIuI d'una
relació jurídica (arI. S11-3). Els lruiIs perIanyen al propieIari, llevaI que
exisIeixi un dreI que n'aIribueixi la percepció a una alIra persona. Si la
producció dels lruiIs havia esIaI obra d'un Iercer, el percepIor li ha d'abonar
les despeses leIes per obIenir-los (arI. S41-3.2). L'adquisició dels lruiIs es
produeix per la seva separació del bé i, en el cas dels diners, per la seva
meriIació, enIenenI que es perceben dia a dia (arI. S41-4).
º La Iacultat d'adquIrIr per accessIó IoI allò que s'uneix al bé en propieIaI
de manera naIural o arIilicial, paganI, si escau, la indemniIzació que cor-
respongui (arI. S42-1).
º La Iacultat de dIsposar. En senIiI esIricIe, la laculIaI de disposar inclou
la d'alienar i gravar el bé, i Iambé la d'abandonar-lo. En senIiI ampli, es
poI enIendre que la laculIaI de disposar inclou la de realiIzar els acIes
d'adminisIració ordinària i exIraordinària del bé que siguin necessaris per
al seu us o gaudi, encara que no comporIin alienació o gravamen.
1.2. EI recone¡xement conxt¡tuc¡onaI deI dret de grog¡etat
a) Fonaments pol¡tIcs I econòmIcs del dret de propIetat
La possibiliIaI d'accés dels parIiculars a la propieIaI dels béns, en règim de
propieIaI privada, és un IreI consubsIancial als sisIemes políIics de democràcia
liberal i d'economia de mercaI.
La connexIó entre propIetat I llIbertat és, lins a cerI punI, evidenI. No és
imaginable que hom pugui ler elecIiu el lliure desenvolupamenI de la perso-
naliIaI, que és lonamenI del nosIre ordre políIic (arI. 10.1 CE), sense disposar
com a propis de molIs béns bàsics per a la saIislacció de les necessiIaIs perso-
nals o lamiliars i sense poder prendre decisions auIònomes respecIe a la ma-
nera de gaudir-los. La lliberIaI personal s'expressa, en molIs casos, per miIjà
de decisions preses respecIe als béns, que en pressuposen el domini.
El reconeixemenI del dreI de propieIaI ÷i, en parIicular, la seva exIensió als
miIjans de producció÷ Ié Iambé ¡ustIIIcacIons econòmIques que han esIaI
esIudiades pels Ieòrics de l'anàlisi econòmica del dreI, els sociòlegs i els hisIo-
riadors. El reconeixemenI de dreIs de propieIaI genera incenIius per ler pro-
ducIius els béns, aplicanI-hi Ireball i millores Iecnològiques, per preservar-ne
la subsIància sense exhaurir-ne la poIencialiIaI lrucIílera, per millorar els béns
duradors i, en suma, per uIiliIzar els recursos de manera elicienI. També per-
meI, per miIjà de la laculIaI de disposició, que els béns puguin anar a parar a
mans de qui els valora més, sia pel gaudi que procuren a l'adquirenI o perquè
aquesI creu que els poI ler encara més rendibles. La conjunció d'aquesIs in-
cenIius permeI augmenIar el nivell de riquesa del conjunI dels membres de la
socieIaI i poI derivar en l'assolimenI d'un nivell de benesIar social més elevaI
si aquesI augmenI va acompanyaI de mesures que permeIin ler-ne una disIri-
bució socialmenI jusIa.
b) Ll reconeIxement constItucIonal de la propIetat prIvada
La connexió del dreI de propieIaI amb el lliure desenvolupamenI de la perso-
na i amb la lliberIaI d'empresa n'explica el reconeIxement I proteccIó en Ins-
truments InternacIonals I en les constItucIons nacIonals dels països amb
sisIemes políIics i econòmics liberals. A Europa, el dreI de propieIaI és IuIelaI
per l'arIicle 1 del FroIocol numero 1 en el Conveni europeu per a la proIec-
ció dels dreIs humans i de les lliberIaIs lonamenIals (CEDH), i a Espanya, per
l'arIicle 33.1 CE, en virIuI del qual "es reconeix el dreI a la propieIaI privada
i a l'herència".
Art¡cIe 1 deI ProtocoI numero 1 deI CEOH
AquesI arIicle disposa que IoIa persona, lísica o jurídica, Ié dreI al respecIe dels seus béns,
i que ningu no poI ser privaI de la seva propieIaI si no és per causa d'uIiliIaI publica i en
les condicions previsIes per la llei i els principis generals del dreI inIernacional.
L'arIicle 33 CE esIà ubicaI dins de la secció 2a. ("Dels dreIs i deures dels ciu-
Iadans") del capíIol II del IíIol I. D'aquesIa ubicació en resulIa que el dreI de
propieIaI no esIà IuIelaI pel recurs d'empara davanI del Tribunal ConsIiIucio-
nal, però el seu conIinguI només es poI regular per llei que, en IoI cas, n'ha
de respecIar el conIinguI essencial (arI. S3 CE). La propieIaI privada és reco-
neguda en l'arIicle 33 de la CE conjunIamenI amb el dreI a l'herència, i aquesI
reconeixemenI s'acompanya, en l'aparIaI 3, de la garantIa expropIatòrIa, en
virIuI de la qual ningu no poI ser privaI dels seus béns i dreIs si no és per
causa jusIilicada d'uIiliIaI publica o inIerès social, miIjançanI la corresponenI
indemniIzació i de conlormiIaI amb el que disposen les lleis.
El dreI de propieIaI no és un dreI il·limiIaI, com no ho és cap dreI consIiIu-
cional. L'arIicle 128 CE, en maIèria d'economia i hisenda, proclama que IoIa
la riquesa del país esIà subordinada a l'inIerès general. Això alecIa considera-
blemenI l'abasI del dreI de propieIaI privada i el seu conIinguI consIiIucional-
menI proIegiI. Sense sorIir del pla consIiIucional, aquesIa posició subordinada
de la propieIaI privada es manilesIa almenys de Ires maneres:
Carantla exproplatòrla
L'expropiació forçosa es regula
en la Llei de 1ó de desembre
de 1º54, d'expropiació forço-
sa.
º Fer miIjà de llei, és possible reservar al sector públIc recursos essencIals,
especialmenI en cas de monopoli (arI. 128.2 CE). AquesIa previsió permeI
excloure deIerminaIs Iipus de béns del règim de propieIaI privada i aIri-
buir-los la condició de béns de domini public, pel leI de consIiIuir recursos
essencials.
Les algues contlnentals...
... en dreL espanyol, Lenen la
condició de bé de domini pú-
blic.
º La propieIaI privada ha de complir una IuncIó socIal, la qual cosa en deli-
miIa el conIinguI, d'acord amb les lleis (arI. 33.2 CE). El complimenI d'una
lunció social permeI que la llei incideixi posiIivamenI en el conIinguI del
dreI de propieIaI. AquesIa incidència poI adopIar lormes molI dilerenIs
segons el Iipus de bé: la llei poI posar límiIs a les laculIaIs del propieIari,
poI precisar què poI ler i què no poI ler aquesI, poI imposar-li obligacions
o càrregues, poI aIribuir laculIaIs d'inIervenció o conIrol a l'AdminisIració
respecIe a l'exercici de la propieIaI, eIc. La delimiIació del conIinguI del
domini per raó de la seva lunció social no és un acIe expropiaIori ni dóna
dreI a indemniIzació: s'ha d'enIendre, senzillamenI, com un acIe de lixa-
ció del conIinguI normal de la propieIaI, no com una ablació o privació
de les laculIaIs del propieIari.
º Els béns objecIe de propieIaI (incloenI-hi els dreIs dels quals hom sigui
IiIular dominical) poden ser expropIats per causa ¡ustIIIcada d'utIlItat
públIca o Interès socIal, miIjançanI la corresponenI indemniIzació.
L'expropiació la que el dreI de propieIaI sobre un bé es pugui converIir
en el seu equivalenI pecuniari, quan concorren raons d'uIiliIaI publica o
inIerès social que ho jusIiliquen (per exemple, la realiIzació d'una obra
Vegeu també
Sobre la inLerpreLació consLiLu-
cional de l'arLicle 33.2 CE, ve-
geu l'aparLaL 3 d'aquesL mò-
dul.
publica). A dilerència de la delimiIació del domini per raó de la seva lunció
social, la decisió d'expropiar no alecIa IoIs els béns del maIeix Iipus com
a caIegoria, sinó un o més béns concreIs. El caràcIer singular d'aquesI sa-
crilici jusIilica que l'expropiació requereixi el pagamenI d'indemniIzació
per l'AdminisIració expropianI.
c) La IuncIó socIal de la propIetat
El IrànsiI del liberalisme vuiIcenIisIa, sorgiI de la Revolució Erancesa, als sis-
Iemes socioliberals caracIerísIics de les socieIaIs del benesIar, políIicamenI ar-
IiculaIs com a esIaIs socials de dreI (arI. 1 CE), Ié un rellex clar en la manera
de concebre la propieIaI privada.
La ideologia liberal del segle XIX parIeix de la idea que la propieIaI, idealmenI
absoluIa, poI ser limiIada per la llei, però només en supòsiIs excepcionals i
enIenenI la limiIació com una mera resIricció de les laculIaIs del propieIari.
L'eclosió de l'esIaI social canvia aquesI paradigma: en subjecIar la propieIaI al
complimenI d'una lunció social, permeI al legislador, no solamenI resIringir
les laculIaIs dominicals "des de lora", sinó incidir en el nucli del seu conIinguI,
i ler-ho amb decisions posiIives sobre la manera d'exercir el dreI, lins i IoI
imposanI obligacions o càrregues al propieIari.
L'ambiguiIaI concepIual de la "lunció social", però, planIeja dubIes sobre
l'abasI i inIensiIaI dels poders del legislador per a imposar mandaIs d'acIuació
al propieIari o per a laculIar les adminisIracions a inIervenir en la gesIió do-
minical, sobreIoI a l'hora d'adopIar decisions sobre la desIinació econòmica o
la lorma de gaudi dels béns. La ConsIiIució ordena que el legislador, en regular
la propieIaI, haurà de "respecIar-ne el conIinguI essencial" (arI. S3.1 CE). Quin
és aquesI conIinguI essencial i com es conjuga amb la legiIimació dels poders
publics per ler elecIiva la lunció social de la propieIaI7
AquesI dilema lou abordaI, principalmenI, per la STC 37}1º87, de 2o de març,
en la qual s'enjudiciava la consIiIucionaliIaI de la Llei andalusa 8}1º84, de 3
de juliol, de relorma agrària. En aquesIa senIència, el Tribunal ConsIiIucional
subraIlla que la lunció social és un elemenI esIrucIural de la delinició del dreI
de propieIaI, no una mera lonI de limiIacions exIernes. La propieIaI, es diu,
és un leix de laculIaIs individuals sobre les coses, però Iambé, a la vegada, un
conjunI de deures i obligacions esIablerIs en aIenció a valors o inIeressos de la
col·lecIiviIaI. "UIiliIaI individual i lunció social delineixen, per IanI, inescin-
diblemenI, el conIinguI del dreI de propieIaI sobre cada caIegoria o Iipus de
béns" (EJ 2 STC 37}1º87).
Des del punI de visIa dels inIeressos del propieIari, el deure de respecIar el
conIinguI essencial del dreI de propieIaI es Iradueix, per IanI, en el leI que no
es puguI arrIbar a anul·lar la utIlItat IndIvIdual que la propieIaI li propor-
ciona. Així, per exemple, en l'àmbiI de la propieIaI agrària (la maIèria a què es
releria la llei impugnada), la lunció social de la propieIaI permeI resIringir les
laculIaIs de decisió del propieIari pel que la a l'us, la desIinació i l'aproliIamenI
dels predis rusIics, i imposar-li deures d'exploIació i, si escau, de millora, però
sempre que quedi salvaguardada la rendibiliIaI per al propieIari o l'empresa
agrària.
Les exigències que es deriven de la lunció social de la propieIaI no es poden
esIablir amb caràcIer general per a IoIs els Iipus de béns. Cada Iipus de bé pre-
senIa les seves parIiculariIaIs des del punI de visIa d'allò que requereix l'inIerès
general, i això abona una delimiIació especílica del conIinguI de la propieIaI
per caIegories de béns (STC 37}1º87, EJ º). AquesI IracIamenI secIorial deIer-
mina l'exisIència de dilerenIs Iipus de propieIaI, doIaIs d'estatuts ¡ur¡dIcs do-
mInIcals diversos.
2. La ¡ntervenc¡ó gubI¡ca en I'axx¡gnac¡ó ¡
agro¡¡tament deIx recurxox naturaIx
Com hem diI més amunI, l'arIicle 128.2 CE permeI que, per miIjà de llei,
es reservin al secIor public recursos o serveis essencials, especialmenI en cas
de monopoli. AquesIa reserva, conjunIamenI amb la imbricació de la lunció
social en el conIinguI del dreI de propieIaI, plana decisivamenI en el règim
legal d'aIribució i aproliIamenI dels recursos naIurals.
El règim jurídic d'aquesIs recursos no és unilorme. Depèn de les especiliciIaIs
del Iipus de bé, de lacIors hisIòrics i de decisions de políIica econòmica. En el
cas de la propieIaI immobiliària ÷IanI si es IracIa de sòl urbà com rusIic÷ la llei
respecIa el dreI a la propieIaI privada, però soImeI les laculIaIs dominicals en la
propieIaI urbana, agrària i loresIal a graus variables d'inIervenció publica, que
evenIualmenI inclouen la imposició de deures posiIius d'acIuació al propieIari.
RespecIe a alIres béns, com les aigues, la zona maríIima IerresIre o els recursos
minerals, la llei ha opIaI per aIribuir-los el caràcIer de béns de domini public
i soImeIre'n l'aproliIamenI ÷quan hagi de Ienir caràcIer excloenI o una cerIa
rellevància econòmica÷ a règims d'auIoriIzació o concessió.
La singulariIaI en el IracIamenI normaIiu de cerIs recursos naIurals esIà
moIivada per diversos lacIors. En parIicular, la llei Ié en compIe el caràc-
Ier essencial d'alguns d'aquesIs recursos, la seva escasseIaI naIural o el
leI de no ser renovables, caracIerísIiques que accenIuen el risc de de-
predació irreversible. Els incenIius que normalmenI genera la propieIaI
privada per aproliIar elicienImenI els béns no operen adequadamenI
respecIe als béns no renovables o als posseïIs en règim de monopoli si-
Iuacional.
2.1. EI règ¡m ]ur¡d¡c de Iex a¡guex
a) Ll domInI públIc hIdràulIc I el caràcter resIdual de les aIgues prIvades
Els arIicles 407 a 42S del CC espanyol, seguinI la pauIa de la Llei de 13 de juny
de 187º, parIien de l'exisIència de dos Iipus de recursos hidràulics amb el seu
propi règim jurídic: les aigues de domini public i les de domini privaI.
© EUOC º P07}03030}02211 1ó El dreL de propieLaL
L'aprovació de la Llei 2º}1º8S, de 2 d'agosI, d'aigues, va canviar radicalmenI
aquesI planIejamenI i la que IoIes les aigues inIegrades en el cicle hidrològic,
IanI les conIinenIals superlicials com les subIerrànies renovables, passin a in-
Iegrar l'anomenaI domInI públIc hIdràulIc (arI. 1.2). Només en queden lora
les Iolles o bassals siIuaIs en linques de propieIaI privada, sempre que esIiguin
desIinaIs al servei exclusiu de la linca en quesIió (arI. 10). ToIes les acIuacions
sobre el domini public hidràulic se soImeIen a planilicació hidrològica. Una
parI molI imporIanI de la legislació sobre aigues es dedica, jusIamenI, a orga-
niIzar i desplegar aquesIa planilicació. El seu esIudi correspon bàsicamenI al
dreI adminisIraIiu.
D'acord amb l'arIicle 2, consIiIueixen el domInI públIc hIdràulIc de l'Lstat
els elemenIs seguenIs:
º Les aigues conIinenIals, IanI les superlicials com les subIerrànies renova-
bles amb independència del Iemps de renovació.
º Les lleres de correnIs naIurals, conIínues o disconIínues.
º Els lliIs dels llacs i de les llacunes, i els dels embassamenIs superlicials en
lleres publiques.
º Els aquílers subIerranis, als elecIes dels acIes de disposició o d'alecció dels
recursos hidràulics.
º Les aigues procedenIs del dessalaIge de l'aigua del mar una vegada que,
lora de la planIa de producció, s'incorporin a qualsevol dels elemenIs as-
senyalaIs en els aparIaIs anIeriors.
En canvi, són de domInI prIvat les lleres per les quals, ocasionalmenI, corrin
aigues pluvials si unicamenI Iravessen, des del seu origen, linques de domini
parIicular (arI. S), i Iambé, com hem diI abans, les Iolles o bassals siIuaIs en
predis de propieIaI privada, si es desIinen al servei exclusiu de la linca de què
lormen parI (arI. 10).
b) ModalItats d'ús del domInI públIc hIdràulIc
Les aigues del domini public es poden usar en règim d'us comu o d'us privaIiu:
º Ús comú (arI. S0 i S1). L'us comu de les aigues poI Ienir lloc sense auIo-
riIzació o amb subjecció a auIoriIzació adminisIraIiva.
÷ No requereix auIoriIzació l'us de les aigues superlicials que corren per
les seves lleres naIurals amb linaliIaIs domèsIiques (beure, banyar-se,
eIc.) o per a abeurar els ramaIs.
÷ Requereixen auIoriIzació adminisIraIiva alguns usos comuns especi-
als, com la navegació i lloIació, l'esIablimenI de barques de pas i els
5eu normatlva
El LexL vigenL de la Llei
d'aigües és el LexL refós apro-
vaL pel kD-Leg 1}2001, de 20
de juliol, que incorpora diver-
ses modificacions a la llei de
1º85. Els LreLs fonamenLals de
la llei de 1º85, LanmaLeix, per-
sisLeixen. Les ciLacions que fem
en aquesL mòdul a arLicles de
la llei d'aigües es refereixen a
aquesL LexL refós.
seus embarcadors o alIres usos que no excloguin la uIiliIzació del re-
curs per Iercers.
º Ús prIvatIu (arI. S2 i seg.). L'us privaIiu s'adquireix per disposició legal o
per concessió adminisIraIiva, però no per prescripció.
÷ L'us privaIiu per dIsposIcIó legal és el que correspon al propieIari
d'una linca per a aproliIar les aigues pluvials que hi corrin, les aigues
esIancades dins dels seus llindars, i les procedenIs de deus siIuades en
el seu inIerior o d'aigues subIerrànies que no sobrepassin els seI mil
meIres cubics (arI. S4).
÷ L'us privaIiu per concessIó admInIstratIva és el supòsiI més lrequenI,
que comprèn IoIs els casos en què no s'admeI l'us privaIiu per dispo-
sició legal. Les concessions adminisIraIives s'aIorguen segons les pre-
visions dels plans hidrològics, amb caràcIer Iemporal i en lunció de
l'inIerès public (arI. Sº).
Una noveIaI inIroduïda per una relorma de la llei aprovada el 1ººº permeI
que els concessionaris o IiIulars d'algun dreI a l'us privaIiu de les aigues pu-
guin cedIr la totalItat o part dels drets d'ús que els corresponguIn, amb
caràcIer Iemporal, a un alIre concessionari o IiIular de dreI d'igual o major
rang, segons l'ordre de prelerència esIablerI, amb auIoriIzació adminisIraIiva
prèvia (arI. o7). AquesIs conIracIes de cessió s'han de lormaliIzar per escriI i
posar en coneixemenI de l'organisme de conca i les comuniIaIs d'usuaris a les
quals perIanyin el cedenI i el cessionari (arI. o8). El volum anual suscepIible
de cessió no podrà superar, en cap cas, l'uIiliIzaI realmenI pel cedenI (arI. oº).
En exIingir-se els dreIs d'aproliIamenI derivaIs d'una concessió, IoIes les obres
consIruïdes dins del domini public hidràulic per a l'exploIació del recurs hídric
reverIeixen en l'adminisIració compeIenI, graIuïIamenI i lliure de càrregues,
sense perjudici del complimenI de les condicions esIipulades en el documenI
concessional.
El règim de propieIaI i aproliIamenI de les aigues minerals i Iermals
queda lora de la legislació d'aigues (arI. 1.4 LA) i el desenvolupa la Llei
22}1º73, de 21 de juliol, de mines. AquesIes aigues poden ser de propi-
eIaI privada, però el seu aproliIamenI esIà subjecIe a auIoriIzació admi-
nisIraIiva. Té dreI prelerenI al seu aproliIamenI qui en sigui propieIari
en el momenI de la declaració de la seva condició d'aigues minerals, si
no l'exerceix, l'EsIaI el poI concedir a alIres persones (arI. 2S a 27 de la
Llei 22}1º73).
2.2. EI règ¡m ]ur¡d¡c de Iex coxtex
D'acord amb l'arIicle 132.2 CE, són béns de domInI públIc estatal, en IoI cas,
la zona maríIima IerresIre, les plaIges, el mar IerriIorial i els recursos naIurals
de la zona econòmica i la plaIalorma conIinenIal. La imporIància econòmica
d'aquesIs recursos és Ian gran que loren els unics als quals la ConsIiIució va
reservar expressamenI la condició de béns demanials.
La Llei 28}1º88, de 28 de juliol, de cosIes, va desenvolupar aquesI mandaI
consIiIucional. Dels seus precepIes desIaquen els que delineixen quins béns
Ienen la condició de domini public mariIimoIerresIre de l'EsIaI (arI. 3), els que
esIableixen límiIs a la propieIaI sobre els Ierrenys conIigus a la ribera del mar
per raó de proIecció del domini public mariIimoIerresIre (arI. 20 a 30), i els
que esIableixen el règim d'uIiliIzació d'aquesI domini public (arI. 31 i seg.).
a) Ll domInI públIc marItImoterrestre
Els arIicles 3 a S de la Llei 28}1ºº8 delineixen quins béns esIan inIegraIs en el
domInI públIc marItImoterrestre estatal. SisIemàIicamenI, la llei ha disIin-
giI enIre uns béns que "són" d'aquesI domini public (arI. 3), alIres que "hi per-
Ianyen" (arI. 4) i alIres que en poden Ienir "la consideració", llevaI que siguin
de propieIaI privada (arI. S). AquesI esglaonamenI sembla indicar un rang di-
lerenI, però el règim jurídic de IoIs aquesIs béns, com a inIegranIs del domini
public, és el maIeix, amb les parIiculariIaIs que esIableixi la llei en cada cas
concreI.
D'acord amb l'arIicle 3, que concorda amb l'arIicle 132 CE, lormen parI
d'aquesI domini public els elemenIs seguenIs:
º Les rIberes del mar I de les rIes, que inclouen:
÷ La zona maríIima IerresIre, que Iambé s'esIén pels marges dels rius lins
al lloc on es la sensible l'elecIe de les marees. S'hi inclouen igualmenI
els aiguamolls, les albuleres, els marjals i els Ierrenys baixos inundables
pel llux i rellux de les marees, de les ones o de la lilIració d'aigua de
mar.
÷ Les plaIges o zones de dipòsiI de maIerials solIs, Iinguin vegeIació o no,
lormades per l'acció del mar o del venI marí, o alIres causes naIurals
o arIilicials.
º El mar terrItorIal I les aIgues InterIors, amb el seu llIt I subsòl.
º Els recursos naturals de la zona econòmIca I la plataIorma contInental.
D'acord amb els arIicles 4 i S de la maIeixa llei, Iambé perIanyen al domini
public alIres béns, per raó de diverses circumsIàncies que ho jusIiliquen.
Com diu el preàmbul de la llei, el legislador ha volguI, en la mesura del
possible, esIablir mecanismes que alavoreixin la incorporació de Ierrenys
© EUOC º P07}03030}02211 1º El dreL de propieLaL
al domini public, al marge de l'esIricIa lranja cosIera. Els arIicles 4 i S do-
nen compIe d'aquesI designi. Sense ànim d'exhausIiviIaI, cal assenyalar
que Iambé lormen parI del domini public mariIimoIerresIre els grups de
béns seguenIs:
º AccessIons I terrenys guanyats al mar. Les accessions a la ribera del mar
per dipòsiI de maIerials o per reIirada del mar i els Ierrenys guanyaIs al
mar per miIjà d'obres o dessecacions.
º Paratges naturals. Els penya-segaIs sensiblemenI verIicals en conIacIe
amb el mar, els illoIs en aigues inIeriors i mar IerriIorial, les illes Iambé en
mar IerriIorial o en aigues inIeriors o en els rius, lins a on es lacin sensibles
les marees, i llevaI que siguin de propieIaI privada.
º Terrenys delImItats com a domInI públIc marItImoterrestre o adquIrIts
per ser-ho. Els Ierrenys aIermenaIs com a domini public, encara que ha-
guessin perduI les caracIerísIiques naIurals d'origen, els incorporaIs per un
concessionari a una concessió del domini public, si així s'esIableix en l'acIe
de concessió, i els adquiriIs per ser incorporaIs a aquesI domini public.
º Obres I Instal·lacIons. Les obres i insIal·lacions consIruïdes en el domini
public, les d'il·luminació de cosIes i senyaliIzació consIruïdes per l'EsIaI, i
els porIs i insIal·lacions porIuàries de IiIulariIaI esIaIal.
Els béns de domini public mariIimoIerresIre són InalIenables, Impres-
crIptIbles I Inembargables (arI. 7). Només s'admeIen drets d'ús I aproII-
tament adquiriIs d'acord amb la llei, sense que Iinguin valor obsIaIiu les
deIenIacions privades, encara que apareguin emparades per assenIamenIs
regisIrals (arI. 8). Tampoc no hi poden haver Ierrenys de propieIaI dilerenI
de la demanial de l'EsIaI en cap de les perIinences del domini public ma-
riIimoIerresIre (arI. º).
b) L¡mIts a la propIetat sobre els terrenys contIgus a la rIbera del mar per
raó de proteccIó del domInI públIc marItImoterrestre
La llei ha regulaI una sèrie de l¡mIts a la propIetat sobre els Ierrenys conIigus
a la ribera del mar per raons de proIecció del domini public mariIimoIerresIre.
AquesIa proIecció cerca la delensa de la seva inIegriIaI i dels lins d'us general a
què esIà desIinaI. L'experiència demosIra que, sense acIuar en la lranja privada
conlronIanI amb la zona de domini public, no es poI garanIir adequadamenI
la conservació d'aquesI, sobreIoI a causa de la incidència negaIiva de la pressió
consIrucIora.
La llei ha regulaI Ires Iipus de serviIuds legals, de caràcIer imprescripIible:
º La servItud de proteccIó recau sobre una zona de cenI meIres, ampliable,
mesurada Ierra endins des del límiI inIerior de la ribera del mar. En els
Ierrenys compresos en aquesIa zona es poden realiIzar culIius i planIaci-
ons sense necessiIaI d'auIoriIzació. En els primers vinI meIres es poden
diposiIar, IemporalmenI, objecIes o maIerials llançaIs pel mar i realiIzar
operacions de salvamenI maríIim, però no dur a Ierme IancamenIs.
La llei prohibeix la realiIzació de diversos Iipus d'acIiviIaIs en la zona de
serviIud de proIecció (arI. 2S), incloenI-hi les edilicacions desIinades a re-
sidència o habiIació. En aquesIa zona només es permeIen les insIal·lacions
esporIives descoberIes, i les obres, insIal·lacions i acIiviIaIs que, per la seva
naIuralesa, no puguin Ienir una alIra ubicació o presIin serveis necessaris
o convenienIs per a l'us del domini public mariIimoIerresIre. Els usos per-
mesos queden subjecIes a auIoriIzació de l'AdminisIració de l'EsIaI (arI.
2o).
º La servItud de trànsIt recau sobre una lranja de sis meIres, Iambé ampli-
able, mesurada Ierra endins a parIir del límiI exIerior de la ribera del mar.
AquesIa zona s'ha de deixar permanenImenI expediIa per al pas public de
viananIs i per als vehicles de vigilància i salvamenI, llevaI dels espais es-
pecialmenI proIegiIs. ExcepcionalmenI, aquesIa zona poI ser ocupada per
obres a realiIzar en el domini public mariIimoIerresIre o per a l'execució
de passejos maríIims, si bé en el primer cas s'haurà de subsIiIuir per una
alIra zona que compleixi la maIeixa lunció (arI. 27).
º La servItud d'accés públIc I gratuït al mar recaurà sobre els Ierrenys con-
Iigus al domini public mariIimoIerresIre, en la longiIud i amplada que re-
quereixin la naIuralesa i linaliIaI de l'accés, i d'acord amb les previsions
que hauran de ler els plans i normes d'ordenació IerriIorial i urbanísIica
del liIoral (arI. 28).
c) UtIlItzacIó del domInI públIc marItImoterrestre
A grans IreIs, la llei preveu Ires modaliIaIs d'uIiliIzació dels béns que inIegren
el domini public mariIimoIerresIre: la uIiliIzació lliure, amb auIoriIzació ad-
minisIraIiva i amb subjecció a concessió.
º Ús llIure. La uIiliIzació del domini public mariIimoIerresIre i, en IoI cas,
del mar i de la seva ribera, serà llIure, públIca I gratuïta per als usos co-
muns i conlormes amb la seva naIuralesa, com passejar, esIar, banyar-se,
navegar, embarcar i desembarcar, pescar, recollir planIes i mariscos, i alIres
acIes semblanIs que no requereixin obres o insIal·lacions.
En l'ordenamenI espanyol, les plaIges no poden ser d'us privaI, amb
l'unica excepció de les anomenades reserves Jemanìals, és a dir, dels supò-
siIs en què l'AdminisIració se n'hagi reservaI l'us exclusivamenI per a
lins de la seva compeIència.
º Ús amb autorItzacIó admInIstratIva. EsIan subjecIes a autorItzacIó ad-
mInIstratIva prèvia les acIiviIaIs en les quals concorrin circumsIàncies
especials d'inIensiIaI, perillosiIaI o rendibiliIaI, encara que no necessiIin
obres o insIal·lacions, i Iambé l'ocupació del domini public mariIimoIer-
resIre amb insIal·lacions desmunIables o amb béns mobles (arI. S1). En
parIicular, queden subjecIes a auIoriIzació adminisIraIiva els abocamenIs
de residus líquids en béns del domini public mariIimoIerresIre (arI. S7.1
de la Llei 22}1º88).
º Ús sub¡ecte a concessIó admInIstratIva. Les ocupacions de béns de domi-
ni public mariIimoIerresIre esIaIal amb obres o insIal·lacions no desmun-
Iables queden subjecIes a la concessIó prèvia per parI de l'AdminisIració
de l'EsIaI (arI. o4). AquesIa concessió es realiIzarà sense perjudici de Iercers
ni dels dreIs preexisIenIs. El Iermini de la concessió serà el que deIermini
el IíIol corresponenI que, en cap cas, podrà excedir dels IrenIa anys (arI.
oo). La concessió poI implicar la declaració prèvia d'uIiliIaI publica pel
deparIamenI minisIerial corresponenI, a l'elecIe de l'ocupació Iemporal o
expropiació lorçosa dels béns o dreIs alecIaIs pel seu objecIe.
2.3. EI règ¡m ]ur¡d¡c de Iex m¡nex ¡ deIx h¡drocarburx
Ja des del segle XIX, en el dreI espanyol, els recursos minerals del subsòl sempre
han esIaI béns de domini public. La legislació vigenI, inIegrada per la Llei 22}
1º73, de 21 de juliol, de mines (modilicada per la Llei S4}1º80, de S de novem-
bre, que inIrodueix un IracIamenI especílic dels recursos geològics d'inIerès
energèIic), conIinua aquesI criIeri. El punI de parIida de la legislació de mines
és que tots els ¡acIments d'orIgen natural I la resta de recursos geològIcs
siIuaIs en el IerriIori de l'EsIaI, el mar IerriIorial i la plaIalorma conIinenIal
són béns de domInI públIc. D'aquesIa declaració se n'exclouen les aigues, per
a les quals hom es remeI a la legislació general i especial preexisIenI (arI. 2 de
la Llei 22}1º73).
El maIeix es poI dir dels ¡acIments I emmagatzematges subterranIs
d'hIdrocarburs en el IerriIori espanyol i en el subsòl del mar IerriIorial i dels
lons marins soIa la sobirania espanyola. AquesIs recursos, regulaIs per la Llei
34}1ºº8, de 7 d'ocIubre, del secIor d'hidrocarburs, Iambé Ienen la consideració
de béns del domini public esIaIal (arI. 2 de la Llei 34}1ºº8), i la seva explora-
ció, invesIigació i exploIació queda subjecIa a auIoriIzació, permís o concessió
adminisIraIiva, segons els casos.
1) ClassIIIcacIó dels ¡acIments mInerals I la resta dels recursos geològIcs
Publlcltat reglstral
Les concessions adminisLra-
Lives d'ús del domini públic
són inscripLibles en el Regis-
tre de Ia Propietat. ExLingi-
da la concessió, la inscripció es
cancel·la d'ofici o a peLició de
l'AdminisLració o l'inLeressaL.
AparIanI-se de la llei precedenI de 1º44 ÷que es limiIava a classilicar els recur-
sos miners en roques i minerals÷, l'arIicle 3 de la Llei 22}1º73, amb les modi-
licacions leIes el 1º80, classilica els jacimenIs minerals i d'alIres recursos ge-
ològics en quaIre seccions. AquesIa classilicació Iranscendeix a la regulació del
règim d'aproliIamenI de cada Iipus de recurs:
º La seccIó A inclou les subsIàncies de valor econòmic escàs i de comercia-
liIzació resIringida geogràlicamenI, i les subsIàncies que només serveixen
per a obIenir lragmenIs de mida i lorma apropiaIs per a la uIiliIzació di-
recIa en obres d'inlraesIrucIura, consIrucció i alIres usos que no exigeixin
alIres operacions que les d'arrencada, crebanI i calibraIge.
º La seccIó B inclou les aigues minerals, les Iermals, les esIrucIures subIerrà-
nies i els jacimenIs lormaIs com a consequència d'operacions regulades
per la maIeixa llei.
º La seccIó C comprèn els jacimenIs minerals i recursos geològics no inclo-
sos en les seccions anIeriors i que siguin objecIe d'aproliIamenI d'acord
amb les disposicions de la llei.
º La seccIó D, creada per la Llei S4}1º80, inclou els carbons, els minerals
radioacIius, els recursos geoIèrmics, les roques biIuminoses i qualsevol al-
Ire jacimenI mineral o recurs geològic d'inIerès energèIic.
2) RègIm d'aproIItament dels recursos mInerals I dels hIdrocarburs
a) JacIments mInerals I altres recursos geològIcs
La Llei 22}1º73 deIermina a qui correspon i de quina manera es poI ler elecIiu
l'aproliIamenI dels recursos en lunció de la seva classilicació en seccions (arI.
1o i seg.).
º Si els recursos inIegraIs en la seccIó A es Iroben en Ierrenys de domini
i us public, són d'aproIItament comú, i si es Iroben en Ierrenys de pro-
pieIaI parIicular o de propieIaI paIrimonial de l'AdminisIració, poden ser
aproIItats dIrectament pel propIetarI, que Iambé poI opIar per cedir
l'exploIació a d'alIres persones. ToI i l'aIribució de dreIs d'exploIació al
propieIari, aquesI no és lliure de ler-la com vulgui, sinó que sempre ha de
demanar auIoriIzació adminisIraIiva d'exploIació.
º Fer a l'exploIació dels recursos inclosos en la seccIó B, si són aIgues mIne-
rals o termals, cal una declaració adminisIraIiva prèvia que esIableixi que
les aigues Ienen elecIivamenI el caràcIer de minerals o Iermals (arI. 24 i 30).
La llei concedeix un dreI d'exploIació prelerenI al propieIari de les aigues
en el momenI de declarar-se'n la condició de minerals o Iermals, i si esIan
en Ierrenys de domini public, el concedeix a la persona que en va insIar la
declaració (arI. 2S). Fer a exercir aquesI dreI, però, Iambé cal auIoriIzació
adminisIraIiva: s'haurà de presenIar un projecIe general d'aproliIamenI
que acrediIi que hom esIà en condicions d'exploIar aquesI recurs d'una
manera econòmicamenI viable (arI. 2o). Si el IiIular del dreI d'exploIació
prelerenI el deixa prescriure ÷en els Iermes de l'arIicle 2S.3÷ o se li denega
la sol·liciIud d'aproliIamenI, el dreI passa a la persona que hagués insIaI
la declaració del caràcIer mineral o Iermal de les aigues i, en darrer Ierme,
l'EsIaI poI Ireure el dreI d'aproliIamenI a concurs public (arI. 27).
º RespecIe als recursos inIegraIs en les seccIons C I D, la llei preveu i regula
l'aIorgamenI de permIsos d'exploracIó, permIsos d'InvestIgacIó i con-
cessIons d'explotacIó. En concreI, per a aIorgar permisos d'invesIigació
i concessions d'exploIació, caldrà que els Ierrenys reuneixin dos requisiIs
(arI. 38 i 3º):
÷ Que es IracIi de Ierrenys Irancs, és a dir, que no esIiguin compresos
dins del perímeIre d'una zona de reserva de l'EsIaI, proposada o decla-
rada per a IoIa classe de recursos de la secció C, o dels perímeIres en
què s'hagi sol·liciIaI o aIorgaI ja un permís d'exploració o invesIigació,
o una concessió d'exploIació. AquesI requisiI preIén respecIar un prin-
cipi de prioriIaI en la invesIigació i exploIació dels recursos minerals:
es dóna prelerència a qui s'ha avançaI en el Iemps.
÷ En segon lloc, els Ierrenys han de ser regIstrables, la qual cosa signilica
que han de Ienir l'exIensió mínima exigible.
Les concessIons d'explotacIó Ienen una durada de trenta anys, prorrogables
per Ierminis iguals, lins a un màxim de noranIa anys. AquesIes concessions
conlereixen al seu IiIular el dreI d'aproliIamenI de IoIs els recursos de la secció
C que es Irobin dins el perímeIre lixaI per la maIeixa, llevaI dels que l'EsIaI
s'hagués reservaI prèviamenI (arI. o2). TanmaIeix, aquesIes concessions no im-
pedeixen que la maIeixa superlície es pugui considerar lranca per als recursos
de la secció D (arI. S.2 Llei S4}1º80). TracIanI-se de recursos de la secció D,
sobre una maIeixa superlície es poden ler dilerenIs concessions per exploIar
dilerenIs Iipus de recursos (arI. 7 Llei S4}1º80).
Fer principi, per a aIorgar una concessió d'exploIació minera cal que s'hagi
posaI de manilesI que hi ha un o més recursos suscepIibles d'aproliIamenI ra-
cional: no es poden aIorgar concessions mineres sense Ienir la cerIesa que en
el subsòl hi ha un recurs que val la pena de ser exploIaI. NormalmenI, aquesIa
cerIesa derivarà del resulIaI d'una invesIigació prèvia i, per això, la llei la de-
pendre la sol·lIcItud de les concessIons d'explotacIó del leI que hi hagi un
permís d'invesIigació vigenI (arI. o7). ExcepcionalmenI, però, és possible ler
una sol·liciIud direcIa de la concessió, si el recurs mineral és palès, es considera
prou coneguI i el seu aproliIamenI racional és viable (arI. o3).
b) HIdrocarburs l¡quIds I gasosos
A dilerència d'allò que la la legislació de mines, la legislació d'hidrocarburs
IracIa aquesIs recursos de manera uniIària: IoIs els hidrocarburs, IanI líquids
com gasosos, Ienen el maIeix règim d'exploIació. La llei disIingeix enIre acIi-
viIaIs d'exploració, invesIigació i exploIació, i subjecIa les primeres a auIoriI-
zació, les segones a permís i les Ierceres a concessió (arI. º Llei 34}1ºº8).
Les concessions, en parIicular, conlereixen als seus IiIulars el dreI a exploIar en
exclusiva els jacimenIs d'hidrocarburs en les àrees aIorgades per un període de
IrenIa anys, prorrogable per dos períodes successius de deu anys (arI. 24.1). La
concessió d'exploIació Iambé conlereix als seus IiIulars el dreI a emmagaIze-
mar hidrocarburs en el subsòl de l'àrea aIorgada, per un període que poI anar
de cinquanIa a noranIa-nou anys, segons els casos (arI. 24.3 i 4). L'exIinció
de la concessió deIermina la reversió del recurs naIural i de les insIal·lacions a
l'EsIaI, que en poI exigir el desmanIellamenI al concessionari (arI. 2º.1).
TanI la llei de mines com la d'hidrocarburs regulen els conllicIes derivaIs
de la concurrència de dreIs sobre dilerenIs Iipus de recursos geològics
(arI. 22 Llei 22}1º73 i arI. 23 Llei 34}1ºº8). Si en un maIeix Ierreny es
poden exploIar hidrocarburs i alIres subsIàncies minerals i les respecIi-
ves labors són incompaIibles, com es resol el conllicIe7 Ambdues lleis
uIiliIzen, com a criIeri de prelerència, el de l'exploIació que sigui de més
inIerès, amb abonamenI, al IiIular del dreI en conllicIe, de la indemniI-
zació procedenI pels perjudicis que se li hagin causaI.
Zones de reserva
La legislació d'hidrocarburs su-
primeix les "zones de reserva
a favor de l'EsLaL" que enca-
ra preveu la legislació de mi-
nes (arL. 7 i seg.): la Llei 34}
1ºº8 considera que l'EsLaL ha
de jugar el paper de regulador,
però no d'execuLor d'acLiviLaLs
indusLrials en aquesL secLor de
l'economia.
3. EIx I¡m¡tx de Ia grog¡etat en ¡nterèx gr¡vat: Iex
reIac¡onx de ve¡natge ¡ Iex ¡mm¡xx¡onx
3.1. 1ntroducc¡ó: I¡m¡tx ¡ I¡m¡tac¡onx
Com ja hem diI, IoI i la seva vocació de compleIesa, el dreI de propieIaI no
dóna al seu IiIular laculIaIs omnímodes. La llei en delimiIa el conIinguI amb
més o menys inIensiIaI segons el Iipus de bé a què es relereixi i segons quins
siguin els inIeressos que es poden veure alecIaIs pel seu exercici. AquesI exer-
cici de delimiIació legal del conIinguI del domini es Iradueix en la ImposIcIó
de l¡mIts al maIeix.
Els límiIs legals a la propieIaI poden ser de dos grans Iipus:
º L¡mIts establerts en Interès públIc (arI. S4S-2). AquesIs límiIs, imposaIs
en benelici de IoIa la comuniIaI, maIerialiIzen la lunció social de la propi-
eIaI i són esIablerIs per miIjà de normes secIorials de naIuralesa molI di-
versa. Foden alecIar IanI l'aproliIamenI del bé com la seva disponibiliIaI.
La lorIa incidència d'aquesIs límiIs en els dilerenIs Iipus de béns ha porIaI
a parlar de l'exisIència de diversos esIaIuIs de la propieIaI, en lunció del
seu objecIe (propieIaI urbana, propieIaI rusIica, propieIaI loresIal, propie-
IaI inIel·lecIual, propieIaI del paIrimoni hisIòric, propieIaI indusIrial, eIc.)
º L¡mIts establerts en Interès prIvat (arI. S4S-3). La llei imposa límiIs
d'aquesIa naIuralesa en inIerès dels veïns, per raó de relacions de conIigui-
IaI o de comuniIaI, o en inIerès de persones que es Iroben en esIaI de
necessiIaI o que es poden veure alecIades per les immissions provinenIs
d'una linca. AquesIs límiIs es Iroben regulaIs en el maIeix Codi civil.
Els límiIs ordinaris del dreI de propieIaI poden Ienir una naIuralesa molI
diversa: no solamenI poden consisIir en la imposició de conducIes de
no ler, sinó Iambé en la imposició d'obligacions posiIives de ler, en la
subjecció d'acIiviIaIs a permisos o auIoriIzacions adminisIraIives, en el
deure de suporIar ingerències de Iercers en el bé, en el reconeixemenI de
dreIs d'adquisició prelerenI a lavor de l'AdminisIració, eIc. En la mesura
que es IracIa de resIriccions ordinàries imposades a IoIs els béns d'una
maIeixa caIegoria, com a expressió del conIinguI inIrínsec de la propi-
eIaI, la seva imposició no es considera expropiaIòria i no dóna dreI a
indemniIzació.
Al marge dels límiIs ordinaris en inIerès public o privaI, la propieIaI Iambé poI
esIar subjecIa a lImItacIons. TècnicamenI, la idea de limiIació es predica de les
resIriccions al dreI de propieIaI de naIuralesa exIrínseca, que es poden imposar
evenIualmenI per raons circumsIancials. La subjecció de la propieIaI a limiIa-
cions acosIuma a Ienir caràcter voluntarI i es maIerialiIza ÷usualmenI, però
no sempre÷ per miIjà de la consIiIució de dreIs reals limiIaIs a lavor d'alIres
persones. ExcepcionalmenI, però, la llei Iambé poI imposar limiIacions a la
propieIaI en inIerès de Ierceres persones. Quan passa això, la naIuralesa sin-
gular del sacrilici la que la limiIació doni dreI a rebre una compensació.
3.2. Lex reIac¡onx de cont¡gu¡tat o ve¡natge
Les dues lonIs més imporIanIs de límiIs a la propieIaI en inIerès privaI són la
relació de conIiguiIaI o de veïnaIge enIre linques i les siIuacions de comuni-
IaI. AquesIes darreres s'esIudien en el mòdul 4. A conIinuació ens cenIrarem,
doncs, en l'anàlisi dels límiIs que comporIa la conIiguiIaI o el veïnaIge ÷encara
que no sigui en règim de conIiguiIaI esIricIa÷ enIre propieIaIs immobiliàries.
Les relacions de veïnaIge es Iroben regulades en els arIicles S4o-1 a S4o-14
CCCaI. Enmig, el legislador ha inIercalaI un supòsiI desconeguI en el dreI
caIalà preexisIenI (i Iambé en el dreI espanyol), que és l'estat de necessItat
(arI. S4o-12). La ubicació sisIemàIica d'aquesI supòsiI en relacions veïnals és
opinable, perquè la inIerlerència en la propieIaI privada per raó d'un esIaI de
necessiIaI no requereix necessàriamenI que hi hagi una relació veïnal enIre
el propieIari i la persona que es Iroba en esIaI de necessiIaI, encara que això
pugui Ienir esIadísIicamenI una cerIa lrequència.
La relació de veïnaIge enIre linques imposa límiIs a l'exercici dels respecIius
dreIs de propieIaI, explicables per la inIerlerència recíproca que comporIa la
conIiguiIaI. Els límiIs que esIableix la llei alecIen, sobreIoI, l'exercici de la
laculIaI d'edilicar o d'incorporar alIres elemenIs naIurals o consIrucIius a la
linca que puguin perIorbar l'us de la linca veïna o perjudicar el seu propieIari
d'alguna alIra manera.
El règim de relacions de veïnaIge que esIableix la llei Ié caràcter dIsposItIu.
Els propieIaris veïns poden pacIar un règim de relació dilerenI, menIre respec-
Iin la legaliIaI urbanísIica i la resIa de límiIs de la propieIaI urbana o rusIica
en inIerès public. Si els propieIaris conlronIanIs volen prescindir dels límiIs
legals i regular les seves relacions de manera dilerenI amb caràcIer permanenI,
ho laran normalmenI per miIjà de la constItucIó de servItuds. Les serviIuds,
que s'esIudien en el mòdul o (ap. 4.1), són dreIs que graven parcialmenI una
linca (la linca servenI) en benelici d'una alIra linca veïna (la linca dominanI)
i permeIen a aquesIa gaudir d'alguna uIiliIaI que proporciona la linca servenI,
o impedeixen al propieIari de la linca servenI ler alguna cosa que alIramenI
podria ler.
Llmltacló a la propletat en
lnterès de tercers
L'esLablimenL d'una serviLud
forçosa de pas en inLeres d'una
finca veina que no Lé sorLida
a la via pública és una limiLa-
ció que dóna dreL al propieLari
gravaL a rebre una indemniLza-
ció (arL. 5óó-10).
Caràcter d¡xgox¡t¡u en Iex reIac¡onx de ve¡natge
La llei impedeix planIar arbres a menys de dos meIres de la línia divisòria enIre dues
linques (arI. S4o-S.1), però el propieIari que vulgui planIar un arbre a menys disIància ho
poI pacIar amb el de la linca veïna, per miIjà d'una serviIud. ConsIiIuïda la serviIud, els
IiIulars de la linca veïna ÷IanI el que va consIiIuir la serviIud com els ulIeriors adquirenIs÷
no podran demanar l'arrencamenI de l'arbre.
Els principals límiIs a la propieIaI immobiliària per raó de relacions de con-
IiguiIaI són els seguenIs:
º Tancament de IInques (arI. S4o-1 i S4o-2). En principi, IoI propieIari poI
Iancar la seva linca, a no ser que s'hagi consIiIuïI alguna serviIud a lavor
d'un propieIari veí que li impedeixi ler-ho (arI. S44-8). La lorma de Ianca-
menI de les linques esIà subjecIa a cerIs límiIs:
÷ Si es IracIa de paIis, horIs, jardins o solars, ambdós propieIaris conlron-
IanIs Ienen dreI a consIruir una pareI miIgera, és a dir, a Imposar la sItu-
acIó de mItgerIa al seu ve¡ amb caràcter Iorçós. La miIgeria dóna lloc
a una lorma de comuniIaI especial, que esIà regulada en l'arIicle SSS-8
(vegeu el mòdul 4, ap. S).
÷ Si cap dels dos propieIaris no vol imposar a l'alIre la miIgeria, ambdós
poden Iancar la seva linca consIruinI una pareI o aixecanI algun alIre ele-
menI de IancamenI en Ierreny propi. L'arIicle S4o-2 es relereix, en par-
Iicular, al IancamenI per miIjà de rengles d'arbres o arbusIos vius, alIres
espècies vegeIals, canyes, xarxes o Ieles meIàl·liques. La llei permeI uIiliI-
zar aquesIs elemenIs lins a una alçària màxima de dos meIres (o la que
esIableixi la normaIiva urbanísIica) i, IracIanI-se d'arbres o planIacions,
exigeix que es respecIin les disIàncies mínimes esIablerIes per la maIeixa
llei.
º ConstruccIó de parets d'atans o envans pluvIals (arI. S4o-3). La cons-
Irucció d'aquesIes pareIs o envans és un límiI a la propieIaI del veí en la
mesura en què aquesI no en poI impedir l'aixecamenI IoI i la inIerlerèn-
cia que això poI comporIar en l'us de la seva propieIaI. En concreI, la llei
permeI el seguenI:
÷ ConsIruir una pareI de càrrega o de Ianca i pilars o alIres esIrucIures
consIrucIives, acosIanI-les o adossanI-les a la linca o pareI veïna (paret
d'atans). La llei exigeix a qui consIrueix que ho laci sense menyscabar la
pareI veïna i amb la solidesa adequada a la lunció de Ianca o de càrrega
que hagi de complir la pareI aIansada.
÷ ConsIruir, en pareIs exIeriors que conlronIin amb un solar o una edili-
cació més baixa, un envà exIerior d'un gruix màxim de IrenIa cenIímeIres
sobre l'espai veí (envà pluvIal), elemenI que es poI consIruir o insIal·lar
a li de donar esIanquiIaI a l'edilicaI i proIegir-ho de les condicions Ièrmi-
jurlsprudèncla
Els envans pluvials, pel seu
caracLer conLingenL, no
impliquen possessió de la
finca aliena en concepLe
d'amo i no poden ser objecLe
d'usucapió (SA8 12.10.2002,
|Ük 2003\23521).
ques exIeriors. AquesI envà o revesIimenI exIerior ha de ser enderrocaI a
cosIa de qui l'ha leI quan el veí consIrueixi en la seva linca i, conseguenI-
menI, resulIi innecessari.
º DIstàncIes d'arbres, plantacIons o altres elements de construccIó (arI.
S4o-4 a S4o-7). La planIació d'arbres o arbusIos, la consIrucció de piscines
o pous i la realiIzació d'excavacions poden perIorbar el gaudi pacílic de
la linca veïna i causar-li danys si es duen a Ierme molI a prop de la línia
de parIió. La planIació d'arbres massa aproximaIs a la pareI poI laciliIar
l'accés a la linca veïna, o poI provocar la inIroducció de branques o arrels
en el sòl o el vol aliè. Les excavacions, els pous i les piscines poden derivar
en lilIració d'humiIaIs o provocar el risc que es malmeIin els lonamenIs
de la pareI o la casa veïna.
Fer aquesIes raons, la llei ordena que es respecIin unes disIàncies mínimes
enIre aquesIs elemenIs i la línia divisòria amb la linca veïna, i aIorga al
propieIari d'aquesIa linca acció per ler arrencar els arbres o arbusIos, en-
derrocar les consIruccions o paraliIzar les obres que no respecIin les disIàn-
cies legals. AquesIes accions prescriuen al cap de deu anys, llevaI de l'acció
per a demanar l'arrencamenI d'arbres o arbusIos enIre linques desIinades
a planIacions o conreus, que prescriu al cap de Ires anys (arI. S4o-S.2). El
propieIari veí Iambé Ié laculIaI, per ell maIeix, de Iallar les branques o les
arrels dels arbres que s'hagin inIroduïI en la seva linca (arI. S4o-o).
º Marges o parets de sustentacIó entre IInques a cotes dIIerents d'alçada
(arI. S4o-8). Quan enIre dues linques els sòls de les quals són a coIes dile-
renIs hi ha marges o pareIs de susIenIació, la llei esIableix una presumpció
i imposa un límiI a la propieIaI de la linca siIuada a la coIa inlerior:
÷ PresumpcIó de propIetat. La llei presumeix que el marge, la riba o la
pareI de susIenIació és propieIaI del IiIular de la linca superior.
÷ Deure de permetre l'accés. El propieIari del marge o la pareI els ha de
manIenir en bon esIaI per eviIar que el seu eslondramenI malmeIi la lin-
ca inlerior, i el propieIari d'aquesIa ha de permeIre l'accés al primer amb
aquesIa linaliIaI, ja que, normalmenI, les obres de reparació i manIeni-
menI del marge o de la pareI s'hauran de ler des de la linca veïna.
º Pas de l'aIgua (arI. S4o-º). El descens naIural de les aigues pluvials no poI
ser obsIaculiIzaI, ni el curs poI ser alIeraI arIilicialmenI per a ler-lo més
carregós per als propieIaris veïns. De la maIeixa manera, l'aigua procedenI
de sobranIs d'alIres aproliIamenIs, d'excavacions o de les coberIes d'un
edilici no poI Ienir sorIida sobre les linques veïnes. En cas d'incomplimenI
d'aquesIs límiIs, el propieIari perjudicaI Ié acció per a oposar-s'hi i ler que
s'elimini la conducció que li aboca l'aigua, i poI reclamar Iambé indemniI-
zació pels danys i perjudicis solerIs.
L'amo del predl lnferlor...
... no esLa obligaL a paLir els
danys derivaLs del descens de
l'aigua si l'amo del predi supe-
rior va fer alLeracions en la co-
La naLural del Lerreny (S1S|C
27.2.200ó, k| 200ó\5155).
El deure de rebre les aigues per descens naIural no impedeix, per descomp-
IaI, que el propieIari que les rep pugui ler obres de delensa conIra l'aigua, a li
d'eviIar que malmeIin la seva propieIaI. En aquesI cas, la llei imposa al propi-
eIari del predi superior l'obligació de permeIre l'accés a la seva linca al propi-
eIari del predi inlerior per a ler les obres de manIenimenI necessàries.
º Obertura de IInestres, voladIssos o balcons (arI. S4o-10). EnIre linques
edilicades, la llei limiIa la pràcIica d'oberIures (en lorma de linesIra, balcó,
voladís, lluerna, o del Iipus que sigui) en una pareI pròpia que conlronIi
amb la d'un veí sense deIxar en terreny propI una androna ÷una llenca
de Ierreny no edilicaI÷ de l'amplada que lixa la llei (si no hi ha normaIiva
urbanísIica, un meIre com a mínim en angle recIe, compIaI des de la pareI
o des de la línia més sorIinI si hi ha voladís). Si hom vol rebre llum o Ienir
visIes sobre la linca veïna sense haver de respecIar aquesI límiI legal, ho
ha de pacIar amb el veí, cosa que es larà, normalmenI, per miIjà de la
constItucIó d'una servItud de llums o de llums I vIstes.
En cas que, elecIivamenI, s'hagi consIiIuïI la serviIud, serà el propieIari
del predi servenI (la linca gravada amb l'obligació de permeIre que el veí
rebi llums o visIes) qui haurà de deixar davanI de l'oberIura (linesIra, vo-
ladís, lluerna, eIc.) l'androna a què abans ens hem releriI, però podrà obrir
linesIres que rebin llum per aquesIa androna.
Un alIre límiI a la propieIaI immobiliària edilicada és la prohIbIcIó
d'obrIr IInestres en parets contIgues a la d'un ve¡, si no es deixa una
disIància mínima de quaranIa cenIímeIres enIre la linesIra i el límiI de la
linca. Si les pareIs i els balcons lormen un angle aguI, la disIància míni-
ma enIre el balcó i la línia d'unió d'ambdues pareIs ha de ser d'un meIre
(arI. Soo-10.2). Es discuIiI, en la jurisprudència, si els límiIs a la pràcIica
d'oberIures s'apliquen encara que s'hagin uIiliIzaI maIerials Iranslucids,
que deixen passar la llum però no permeIen veure enlora. TanI en el Tri-
bunal Suprem com en els Iribunals caIalans predomina la Iesi lavorable
a enIendre que l'us d'aquesIs nous maIerials no vulnera els límiIs legals
en maIèria de llums i visIes, encara que no es respecIin les disIàncies mí-
nimes.
El Tribunal Suprem, en dreI espanyol, enIén que l'us de maó Iranslucid s'ha de Iolerar si
és sòlid i resisIenI i no laciliIa la visió de lormes níIides (STS 1o.º.1ºº7, RJ 1ºº7(o40o).
En senIiI semblanI, a CaIalunya, SAF Tarragona 1º.3.2002 (JUR 2002(12ºS30). En canvi,
si el maIerial opac empraI és lràgil i no esIà jusIilicaI per l'esIrucIura de l'edilici o per
raons esIèIiques, el veí poI exigir que sigui reIiraI (SAB 21.3.200S, RJC 200S(703).
£ls limlts legals a
l'obertura de flnestres...
... es poden fer complir enca-
ra que la finca veina no esLi-
gui edificada, ja que la llei no
vol que la fuLura edificabiliLaL
quedi condicionada per les
oberLures pracLicades (S1S|C
º.12.2002, k| 2002\22ó4).
Si un dels propieIaris veïns obre una linesIra o consIrueix un balcó o un
voladís a una disIància inlerior a la permesa, o en una pareI en què no
és permès ler-ho, l'alIre propieIari poI exercir l'acció negaIòria a li que
la linesIra sigui Iapiada o l'elemenI consIrucIiu sigui remoguI. L'acció
negaIòria es poI exercir, sense límiIs Iemporals, menIre es manIingui la
perIorbació (arI. S44-7), ja que la serviIud de llums o visIes no es poI
adquirir en cap cas per usucapió (arI. Soo-2.4).
º LdIIIcacIons en mal estat o arbres perIllosos (arI. S4o-11). Quan una
pareI, un elemenI consIrucIiu o un arbre amenacen ruïna, eslondra-
menI o caiguda, i això genera el risc de causar danys a la linca veïna o
als IranseunIs, el propieIari d'aquesIa linca Ié acció per a demanar que
s'adopIin les mesures necessàries perquè cessi la siIuació de perill o perquè
s'enderroqui l'elemenI consIrucIiu o es reIiri l'arbre que el provoca. Aques-
Ia acció es poI exercir, amb caràcIer sumari, en judici verbal (arI. 2S0.1
num. o LEC).
3.3. Lex ¡mm¡xx¡onx
1) Concepte I caracter¡stIques
L'arIicle S4o-13 no delineix pròpiamenI les immissions, però n'exemplilica
els miIjans de producció: "lum, soroll, gasos, vapors, olor, escallor, Iremolor,
ones elecIromagnèIiques i llum i alIres de semblanIs". Com han diI els auIors
i els Iribunals, es IracIa d'IngerèncIes d'elements Imponderables procedenIs
d'una linca que poden Iraslladar-se a les linques veïnes, per miIjans naIurals
o arIilicials, i alecIar-ne el gaudi i causar-hi danys.
Les immissions són perIorbacions mediaIes, que deriven d'una acIiviIaI que
es duu a Ierme en la linca immiIenI però que produeix consequències nocives
en les linques veïnes. En senIiI propi, no són ImmIssIons els actes d'InvasIó
materIal dIrecta del predi veí com, per exemple, el leI d'espolsar-hi les caIiles,
llençar-hi objecIes, vessar-hi aigua o insIal·lar en el seu espai un carIell de
publiciIaI. AquesIa mena d'acIes poden ser Iambé il·líciIs i el propieIari que
en paIeix les consequències poI exercir l'acció negaIòria per ler-los cessar i
demanar indemniIzació pels danys produïIs, però no esIan subjecIes al règim
jurídic de les immissions (arI. S4o-14).
La jurisprudència ha enIès alguna vegada que una lilIració d'aigua és una immissió (SAB
º.10.2000, JUR 2001(22112), però és més correcIe el punI de visIa conIrari, sosIinguI, per
exemple, per la STSJC 17.7.200o (RJ 2007(1oo0): la humiIaI poI ser una immissió i l'aigua
poI ser una via adequada de propagació d'immissions, però les lilIracions ocasionades
pel IrencamenI d'una canonada no ho són, perquè els elecIes es produeixen direcIamenI
en la linca aliena.
Les immissions es caracIeriIzen per les noIes seguenIs:
º MaterIalItat. ToI i derivar de l'emissió d'elemenIs imponderables, les im-
missions han de produir consequències lísicamenI mesurables en la linca
veïna, encara que no hagin de ser necessàriamenI corpòries (poI IracIar-se,
per exemple, de radiacions o d'ones elecIromagnèIiques). El requisiI de la
maIerialiIaI més aviaI preIén deixar lora del concepIe d'immissió i del rè-
gim de l'arIicle S4o-14 les perIorbacions de caràcIer ideal (per exemple, les
derivades de la manera com el veí ha pinIaI la seva pareI, o de la manera
descurada en què conserva la seva linca, o de les coses que hi emmagaIze-
ma, que poden ser desagradables per al propieIari conlronIanI encara que
no comporIin cap perill ni alecIin maIerialmenI de cap manera la propi-
eIaI veïna) i les perIorbacions negaIives (per exemple, les que comporIen
la privació de cerIs avanIaIges als veïns).
º MedIatIvItat. Les immissions es deriven necessàriamenI d'acIiviIaIs que
s'elecIuen en la linca del perIorbador, si bé repercuIeixen en els predis dels
veïns. No s'hi inclouen, com s'ha diI, les conducIes que deIerminen una
invasió direcIa d'un linca conlronIanI: al propieIari invasor li poI convenir
argumenIar que es IracIa d'una immissió, a li de jusIilicar que no produeix
perjudicis subsIancials i que, per això, ha de ser Iolerada (arI. S4o-14.2).
Les invasions direcIes, però, no són immissions ni han de ser Iolerades
mai lora dels casos en què s'ha consIiIuïI una serviIud o en què les normes
sobre relacions de veïnaIge ho permeIen expressamenI.
1nvax¡onx d¡rectex
En el cas resolI per la STSJC 2o.3.1ºº4 (RJ 1ºº4(4Sº1), el Iribunal rebuIja que es pugui
considerar una immissió la consIrucció d'un deparIamenI IancaI per a aïllar un sisIema
de climaIiIzació, si envaeix l'espai aeri aliè.
º ContInuïtat. L'acIiviIaI immiIenI ha de Ienir una cerIa conIinuïIaI en el
Iemps, no són immissions els acIes esporàdics. Si un veí la soroll o emeI
lums en ocasions esporàdiques, no és procedenI exercir conIra ell l'acció
negaIòria, sinó, si escau, l'acció indemniIzaIòria de danys.
2) ModalItats de tutela enIront de les ImmIssIons
La realiIzació d'acIiviIaIs immissives que no hagin de ser suporIades poI ser
combaIuda amb remeis de dreI privaI o de dreI public: hom poI exercir una
acció negaIòria i de danys conIra l'immiIenI, que és un remei juridicoprivaI,
però Iambé poI resulIar elecIiu ÷i més ràpid i econòmic÷ presenIar una denun-
cia a l'auIoriIaI adminisIraIiva compeIenI.
El Codi civil de CaIalunya, com l'anIerior Llei 13}1ºº0, es limiIa als mecanis-
mes de IuIela privada, que Ienen en compIe principalmenI els dos inIeressos
privaIs enlronIaIs: el de l'immiIenI i el de l'immiIiI. Els insIrumenIs de IuIela
publica, en canvi, no s'adrecen a composar els inIeressos privaIs en conllicIe,
valoranI el seu mèriI respecIiu, sinó a proIegir l'inIerès general en l'ordenació
del IerriIori, la delensa del medi ambienI, la salubriIaI i la higiene publica,
el descans nocIurn, eIc. En la mesura que l'inIerès general coincideix amb el
Les pertorbaclons
negatlves,...
... com és el cas de
l'aixecamenL d'una Lanca que
priva la finca veina d'unes vis-
Les esplendides, no són immis-
sions, encara que puguin ser
acLes il·legíLims si no respec-
Len les normes sobre relacions
de veinaLge o les serviLuds le-
galmenL consLiLuides (S1S|C
17.2.2000, k| 2001\81ó0).
del propieIari perjudicaI, aquesI es poI servir del miIjà de IuIela que li sembli
prelerible, o ambdós a la vegada, ja que les seves dilerenIs linaliIaIs els lan
compaIibles.
El propieIari que paIeix sorolls per sobre dels límiIs permesos poI exercir una
acció negaIòria adreçada a la cessació o miIigació del soroll i a la indemniIzació
pels danys paIiIs i, a la vegada, poI denunciar adminisIraIivamenI l'acIiviIaI
producIora del soroll perquè s'incoï un expedienI adminisIraIiu, se n'ordeni la
paraliIzació i s'imposi la sanció perIinenI a l'inlracIor.
Això no vol dir que la legislació civil sobre immissions no laci valoracions de
políIica jurídica sobre l'us de la propieIaI immobiliària. La regulació de les im-
missions en l'arIicle S4o-14 inIenIa aconseguir un equilibri enIre les dilerenIs
acIiviIaIs o usos de les linques, proIeginI-ne allò que anomena "l'us normal"
(arI. S4o-14.2), encara que això impliqui haver de sacrilicar els inIeressos de
Iercers, que evenIualmenI poden ser compensaIs econòmicamenI.
A li d'analiIzar el règim de les immissions, podem disIingir, d'enIrada, enIre
les immissions que han de ser suporIades sense que el propieIari alecIaI pugui
reaccionar-hi, i les immissions que desencadenen algun Iipus de reacció jurí-
dica per a la IuIela de qui les paIeix.
a) ImmIssIons que han de ser suportades
º ImmIssIons Innòcues o productores de per¡udIcIs no substancIals.
D'enIrada, l'arIicle S4o-14.1 reconeix a IoI propieIari que realiIza una ac-
IiviIaI en la seva linca el dreI de generar immissions si són Innòcues o
causen per¡udIcIs no substancIals. AquesIes perIorbacions són legíIimes
i el propieIari veí ha de Iolerar-les sense dreI a indemniIzació, llevaI que li
siguin adreçades per miIjà de conducIe especial (arI. S4o-14.o). En aquesI
darrer cas, no les hauria de Iolerar malgraI la seva innocuïIaI o insubsIan-
cialiIaI.
El concepIe de perjuJìcì suhstancìal Ié un paper crucial en la normaIiva
sobre immissions, ja que deIermina l'exisIència o no de IuIela conIra la
immissió. A li de deIerminar si un perjudici és subsIancial o no, es Ienen
en compIe els valors l¡mIt o IndIcatIus que estableIxen les lleIs o els
reglaments. En general, la superació d'aquesIs valors denoIa la subsIan-
cialiIaI del perjudici (arI. S4o-14.1). El Codi civil la així una crida a la
normaIiva secIorial, legal o reglamenIària, per esbrinar si el perjudici que
produeix una immissió és subsIancial (per exemple, en la legislació de
proIecció de l'ambienI aImoslèric, del medi nocIurn o conIra la conIami-
nació acusIica). Hi poI haver acIiviIaIs, però, en què no hi hagi lixaIs uns
valors límiI o indicaIius: en aquesIs casos, l'auIoriIaI judicial haurà de va-
lorar discrecionalmenI si el perjudici és prou subsIancial per a jusIilicar
l'adopció de mesures.
Immlsslons lnsubstanclals
La SA8 17.7.2002 (|Ük
2003\ó1º5) enLén que una
barbacoa adossada a una pa-
reL miLgera i que disposa de
xemeneia no causa perjudi-
cis subsLancials a la propieLaL
veina, LeninL en compLe Lambé
que l'edificació d'aquesLa no
ulLrapassa l'alçada de la sorLida
de fums.
º ImmIssIons que han de ser suportades en vIrtut de pacte. D'acord amb
l'arIicle S44-S, un propieIari poI haver de suporIar una perIorbació (in-
cloenI en aquesI concepIe les immissions) i quedar privaI de l'exercici de
l'acció negaIòria si així s'hi ha compromès per negoci jurídic. La possibili-
IaI d'immiIir poI quedar subjecIa a negociació enIre IoIes les parIs alecIa-
des: els veïns perjudicaIs per la immissió poden decidir Iolerar-la i renun-
ciar a exercir una acció de cessació d'aquesIa a canvi d'una conIrapresIació.
AquesI pacIe poI conligurar-se com a objecIe d'una serviIud, ser inscriI en
el RegisIre de la FropieIaI, i Iranscendir d'aquesIa manera respecIe a Iercers
adquirenIs.
La validesa del pacIe de Iolerar una immissió esIà subjecIa, naIuralmenI,
a l'observança de les lleis i els reglamenIs: A poI pacIar amb B que Iolerarà
la conIaminació aImoslèrica i acusIica que produeix la indusIria d'aquesI
darrer, però si l'emissió de lums i sorolls produïda per aquesIa indusIria
supera els límiIs legalmenI permesos, qualsevol inIeressaI podrà insIar da-
vanI l'AdminisIració la clausura de l'acIiviIaI.
b) ImmIssIons que produeIxen per¡udIcIs substancIals
Si els per¡udIcIs produïts per la ImmIssIó són substancIals, la llei aIribueix
als propieIaris perjudicaIs miIjans de reacció conIra aquesIa, però la naIura-
lesa del remei varia segons els casos. En principi, la immissió producIora de
perjudicis subsIancials s'ha de considerar il·legíIima, i el propieIari o propieIa-
ris perjudicaIs l'han de poder ler cessar, a més de reclamar indemniIzació pels
danys paIiIs.
Com veurem a conIinuació, a vegades, però, la llei subsIiIueix aquesIa modali-
IaI de IuIela ÷la IuIela inhibiIòria, que es la elecIiva per miIjà d'accions de ces-
sació de l'acIiviIaI immiIenI o d'eliminació de les consequències danyoses÷ per
una modaliIaI de IuIela més leble. TeninI en compIe raons econòmiques o es-
IricIamenI jurídiques, la llei poI opIar per sacrilicar l'inIerès del propieIari per-
judicaI i aIribuir-li només un miIjà de IuIela compensaIòria o indemniIzaIòria
(per miIjà d'accions d'indemniIzació o de miIigació dels danys). En aquesIs
casos, el propieIari alecIaI haurà de Iolerar la conIinuïIaI de la immissió.
Els supòsiIs en què la llei subsIiIueix l'acció de cessació per una acció compen-
saIòria o indemniIzaIòria són els seguenIs:
º ImmIssIons que produeIxen per¡udIcIs substancIals que són con-
sequèncIa de l'ús normal de la IInca, segons la normatIva aplIcable
(arI. S4o-14, ap. 2 a 4).
Quan una immissió produeix perjudicis subsIancials, en principi el propi-
eIari alecIaI en poI demanar la cessació. La llei, però, la una excepció en
cas que la immissió sigui consequència de l'us normal de la linca, aquesI
us sigui conlorme a la normaIiva que regula la realiIzació de l'acIiviIaI en
quesIió, i la cessació de la immissió comporIi una despesa econòmicamenI
desproporcionada. Si es donen aquesIs requisiIs, el propieIari alecIaI l'ha
de Iolerar, però, d'acord amb els aparIaIs 3 i 4 del maIeix arIicle, Ié dreI a:
÷ Rebre una indemniIzació pels danys produïIs en el passaI.
÷ Rebre una compensació econòmica pels danys que es puguin produir
en el luIur, si la immissió alecIa exageradamenI el producIe de la linca
o el seu us normal, segons el cosIum local.
÷ Si escau a la naIuralesa de la immissió, exigir a l'immiIenI que la im-
missió Iingui lloc en el dia i el momenI menys perjudicial.
÷ També si escau a la naIuralesa de la immissió, adopIar les mesures pro-
cedenIs per aIenuar els danys a càrrec de l'immiIenI.
En el supòsiI regulaI pels aparIaIs 2 a 4 de l'arIicle S4o-14, l'obligació
d'indemniIzar no es lonamenIa en la idea de culpa civil ÷la llei no
Ié en compIe l'exisIència de culpa o negligència÷ o en un alIre IíIol
d'impuIació de responsabiliIaI exIraconIracIual. La indemniIzació per
danys paIiIs i la compensació per danys luIurs ordenada a lavor del pro-
pieIari immiIiI respon més aviaI a la lògica de la garanIia expropiaIò-
ria: en el conllicIe d'inIeressos enIre propieIaris veïns, la llei decideix
donar prevalença a l'acIiviIaI d'un dels dos, però obliga a compensar
l'immiIenI pel sacrilici singular imposaI al veí en el conIinguI del seu
dreI de propieIaI, ja que se'n redueix el gaudi i el valor de mercaI.
º ImmIssIons que provenen d'Instal·lacIons autorItzades admInIstratI-
vament (arI. S4o-14.S).
En les immissions provinenIs d'insIal·lacions auIoriIzades adminisIraIiva-
menI, la preIensió de cessamenI queda exclosa per disposició de l'aparIaI
S de l'arIicle S4o-14.S. L'auIoriIzació adminisIraIiva exclou la il·legiIimiIaI
de la immissió, pressuposanI, naIuralmenI, que aquesIa es manIingui dins
dels límiIs de l'auIoriIzació.
A les immissions produïdes per insIal·lacions subjecIes a auIoriIzació ad-
minisIraIiva se'ls aplica la Llei 3}1ºº8, de 27 de lebrer, sobre inIerven-
ció inIegral de l'adminisIració ambienIal (desenvolupada pel DecreI 13o}
1ººº, de 18 de maig), que ha deixaI sense aplicació a CaIalunya el DecreI
2414}1ºo1, de 30 de novembre, sobre el ReglamenI d'acIiviIaIs molesIes,
insalubres, nocives i perilloses. La Llei 3}1ºº8, sobre inIervenció inIegral
de l'adminisIració ambienIal, dilerencia les acIiviIaIs d'incidència ambi-
enIal elevada, moderada o baixa, IoI esIablinI un sisIema d'auIoriIzació
de l'AdminisIració de la GeneraliIaI per a les primeres, de llicència dels
ajunIamenIs per a les moderades, i de simple comunicació per a les que
Ienen incidència ambienIal baixa. ToI i que, liIeralmenI, l'arIicle S4o-14.S
parla d'insIal·lacions "auIoriIzades adminisIraIivamenI", cal enIendre que
la norma Iambé ha de ser aplicable a les immissions derivades d'acIiviIaIs
soImeses al règim de llicència i de comunicació, ja que, lins i IoI en aquesI
darrer supòsiI, les insIal·lacions han de complir requisiIs reglamenIaris
(arI. 4S de la Llei 3}1ºº8).
Quan una immissió procedeix d'una insIal·lació auIoriIzada, el propieIari
alecIaI no queda compleIamenI inerme. D'acord amb l'arIicle S4o-14.S,
esIà laculIaI per a sol·liciIar l'adopcIó de les mesures tècnIcament possI-
bles I econòmIcament raonables per eviIar les consequències danyoses,
i Iambé per a demanar indemniIzació pels danys que l'immiIenI li hagi
produïI. Si les consequències danyoses no es poden eviIar, Iambé poI de-
manar una compensacIó pels danys i perjudicis que es puguin produir en
el luIur.
ExemgIe
El leI que una acIiviIaI ÷per exemple, un gimnàs÷ disposi d'auIoriIzació adminisIraIiva,
no dóna una paIenI de cors per a produir immissions sobre les linques veïnes: els seus
propieIaris (que paIeixen soroll de megalonia, cops de porIa, olor a clor, eIc.) poden
demanar l'adopció de mesures Iècniques i raonables econòmicamenI per a ler cessar o
reduir les perIorbacions, i Iambé una indemniIzació pels danys solerIs (STSJC 3.10.2002,
RJ 2003(oS0).
4. L¡m¡tac¡onx voIuntàr¡ex a Ia grog¡etat
a) Ll concepte de
L'àmbiI més imporIanI de les limiIacions volunIàries a la propieIaI és, òbvia-
menI, el dels dreIs reals limiIaIs. AquesIs dreIs, que s'esIudien en els mòduls o
a 8, poden ser consIiIuïIs pel propieIari d'un bé (o el IiIular d'un dreI real) com
a limiIació del conIinguI del domini o la IiIulariIaI del dreI del consIiIuenI. La
llei palesa aquesIa connexió enIre les limiIacions volunIàries del domini i els
dreIs reals limiIaIs en l'arIicle S4S-4.2, que diu que "les limiIacions volunIà-
ries consIiIueixen els dreIs reals limiIaIs i es regeixen per l'auIonomia de la
volunIaI en els Iermes i amb els elecIes que esIableix aquesI codi". TanmaIeix,
aquesIa lórmula no és saIislacIòria i mereix dues objeccions:
º No sempre els dreIs reals limiIaIs es consIiIueixen com a limiIacions vo-
lunIàries: com veurem més endavanI, en els mòduls o i 8, hi ha drets reals
lImItats Iorçosos (les serviIuds lorçoses, les hipoIeques legals), que no es
consIiIueixen sempre volunIàriamenI, sinó per imperaIiu legal. Si el pro-
pieIari no accedeix a la seva consIiIució, la persona en benelici de la qual
s'esIableix la serviIud o la hipoIeca poI lorçar que el dreI sigui consIiIuïI
per resolució judicial.
º No IoIes les limiIacions volunIàries al domini prenen la lorma de dreIs
reals limiIaIs: Iambé ho són, parIicularmenI, les prohIbIcIons de dIsposar
que es poden esIipular elicaçmenI per miIjà de deIerminaIs acIes o negocis.
b) Les prohIbIcIons de dIsposar
Fer miIjà d'un acIe o negoci jurídic hom poI imposar al IiIular d'un bé o
dreI l'exclusIó de la seva Iacultat dIsposItIva. En senIiI ampli, dins del con-
cepIe de prohìhìcìo Je Jìsposar podem encabir qualsevol mena de resIricció a
l'esmenIada laculIaI, IanI si en resulIa la prohibició de disposar per qualse-
vol IíIol, com la seva resIricció a només cerIs acIes (per exemple, acIes a IíIol
onerós) o la seva subjecció al complimenI de cerIes condicions.
Les prohibicions de disposar són visIes amb malliança per l'ordenamenI, per-
què resIringeixen la lliure circulació dels béns, que és un principi d'ordre pu-
blic econòmic. El Codi civil de CaIalunya, seguinI la Iònica del Codi espa-
nyol, només les admeI expressamenI quan han esIaI imposades en acIes a IíIol
graIuïI o aIorgaIs per causa de morI, consideranI-les un supòsiI de dIsposIcIó
modal:
º En les donacIons, es poden imposar prohibicions o limiIacions de disposar
com a càrrega, gravamen o mode, i se'ls aplica, per remissió expressa, allò
que preveu l'arIicle 1oo CS, al qual ens relerim després (arI. S31-18.2). El
CC no esmenIa pròpiamenI les prohibicions de disposar en les donacions,
però s'han d'enIendre admissibles a l'empara de la norma que regula la
donació amb clàusula de reversió (arI. o41 CC).
º En els actes successorIs, les prohibicions o limiIacions de disposar només
són elicaces si són Iemporals, i no poden excedir els límiIs esIablerIs
per a les subsIiIucions lideïcomissàries (arI. 1oo CS). La subsIiIució
lideïcomissària és una disposició successòria en virIuI de la qual el causanI
poI disposar que els seus béns es conservin i siguin successivamenI Irans-
mesos a diverses persones, amb els límiIs que lixa l'arIicle 204 CS. El Codi
civil espanyol, en l'arIicle 78S, numero 2, segueix el maIeix criIeri.
En els acIes o negocis a IíIol onerós, la imposició de prohibicions de dis-
posar no passa de ser una obligació personal imposada a una de les parIs,
que poI deIerminar ìnter partes la incursió en incomplimenI conIracIual
si no es respecIa, però que no Iranscendeix a Ierceres persones. Així, per
exemple, els crediIors del propieIari que s'ha obligaI a no vendre un bé el
poden embargar desconeixenI l'obligació.
La legislació hipoIecària conlirma la idea que les prohibicions de dispo-
sar només tenen eIIcàcIa real quan s'Imposen en actes a t¡tol lucratIu.
L'arIicle 2o LH permeI inscriure les prohibicions imposades pel IesIador o
donanI, sempre que la llei en reconegui la validesa. Si s'han imposaI en
acIes a IíIol onerós, no Ienen accés al RegisIre, sens perjudici que es pugui
assegurar la responsabiliIaI pel seu incomplimenI per miIjà d'hipoIeca o
alIres garanIies reals (per exemple, una condició resoluIòria expressa).
La remlssló a l'artlcle T66
C5...
... implica que les prohibicions
de disposar en les donacions
han de ser Lemporals i no po-
den excedir de deLerminaLs lí-
miLs Lemporals fixaLs en la le-
gislació successòria.
5. La grotecc¡ó deI dret de grog¡etat: acc¡onx de
re¡v¡nd¡cac¡ó ¡ d'excIux¡ó
A banda de la garanIia expropiaIòria (arI. 33.3 CE), que s'esIudia en el dreI
adminisIraIiu, i de la seva proIecció penal, per miIjà de la regulació dels delic-
Ies conIra el paIrimoni, la propieIaI és IuIelada civilmenI per miIjà d'accions
adreçades a la seva reivindicació o a l'exclusió dels Iercers que, d'alguna ma-
nera, en perIorben l'exercici. El capíIol IV del IíIol IV del llibre V del Codi civil
de CaIalunya regula les accions de proIecció del dreI de propieIaI en dos grans
grups que donen compIe d'aquesIa doble linaliIaI de les accions dominicals: la
reivindicació i l'exclusió. Dins del capíIol de les accions adreçades a l'exclusió,
la llei regula l'acció negaIòria (arI. S44-4 a S44-7), la de IancamenI de linques
(arI. S44-8) i les de delimiIació i liIació (arI. S44-º a S44-12).
5.1. L'acc¡ó re¡v¡nd¡catòr¡a
D'acord amb l'arIicle S44-1, l'acció reivindicaIòria permeI al propieIari no
posseïdor obIenir la resIiIució del bé enlronI del posseïdor no propieIari.
D'aquesIa manera, l'acció reivindicaIòria es conligura com una acció de con-
demna, adreçada no solamenI a l'alirmació de la propieIaI del demandanI,
sinó a la condemna del posseïdor demandaI a resIiIuir el bé objecIe de l'acció.
El Codi no precisa els requisiIs perquè prosperi l'acció. D'acord amb una juris-
prudència molI consolidada, s'han de complir Ires requisiIs:
º Prova de la propIetat de la part agent. En aplicació dels principis gene-
rals sobre càrrega de la prova (arI. 217.2 LEC), correspon al demandanI
provar, per qualsevol miIjà admès en dreI, el seu IíIol de propieIaI. En cas
que l'adquisició del domini s'hagués leI per conIracIe, caldrà provar que
hi va haver Iradició del bé, ja que es IracIa d'un requisiI necessari per a
l'adquisició del domini (arI. S31-1).
Si el demandanI no poI acrediIar degudamenI la seva propieIaI, cal Ienir
en compIe la possibiliIaI d'exercir l'acció publiciana, lonamenIada en el
millor dreI a posseir (arI. S22-7.2).
En cas que el bé reivindicaI esIigui inscriI en el RegisIre de la propieIaI a
lavor del demandanI, aquesI en Ié prou amb la legiIimació que li dóna
la inscripció per a procedir conIra el demandaI, ja que la llei presumeix
que el IiIular inscriI com a propieIari ho és elecIivamenI (arI. 38 LH).
Serà el demandaI el que Iindrà la càrrega de demosIrar que posseeix la
linca en virIuI d'un IíIol que el legiIima per ler-ho. En aquesIs casos,
el demandanI poI exercir la seva acció real en un procedimenI verbal
sumari (arI. 41 LH) (vegeu el mòdul º, ap. o.1.c).
º PossessIó del demandat. AIesa la linaliIaI resIiIuIòria de l'acció, el deman-
danI ha de provar que el demandaI és posseïdor i que aquesIa possessió és
indeguda. Si el posseïdor al·lega ser propieIari de la cosa, perquè prosperi
l'acció reivindicaIòria Iambé caldrà insIar la declaració de nul·liIaI del seu
IíIol, amb inIervenció en el procés dels qui van ser parI en la seva creació.
Si el demandaI posseeix un IíIol inscriI en el RegisIre de la propieIaI que
hagi de quedar conIradiI en virIuI de l'acció reivindicaIòria, Iambé cal de-
manar que es declari la nul·liIaI o cancel·lació de la inscripció (arI. 38 II
LH). La jurisprudència, però, ha llexibiliIzaI aquesI requisiI i acosIuma a
enIendre que el leI de demandar el IiIular regisIral ja implica la preIensió
de declaració de nul·liIaI o de cancel·lació de l'assenIamenI, que es podrà
ler elecIiva en execució de senIència (vegeu mòdul º, ap. o.1.b).
º IdentIIIcacIó en la Iorma deguda del bé reIvIndIcat. El bé que és objecIe
de reivindicació ha de quedar perlecIamenI deliniI en la demanda, amb
indicació de la seva ubicació i llindes, de manera que la descripció coinci-
deixi amb allò que resulIa del IíIol de l'agenI i amb la cosa posseïda pel
demandaI.
L'acció reivindicaIòria, en dreI caIalà, és ImprescrIptIble. El propieIari
només queda impediI per a reivindicar quan ha perduI la propieIaI per
usucapió d'un Iercer (arI. S44-3).
Si l'acció prospera, el demandaI ha de resIiIuir el bé. També caldrà liquidar
la relació possessòria, d'acord amb el que esIableix la llei (arI. S22-2 a S22-S
o bé, en cas d'accessió, arI. S42-3 a S42-1º). Si el demandaI havia esIaI
posseïdor de bona le i havia leI despeses necessàries de conservació o gesIió
del bé o despeses uIils, podrà ler valer el seu dreI de reIenció de la cosa,
lins que les despeses no li siguin abonades (arI. Soº-3).
5.2. L'acc¡ó negatòr¡a
a) Concepte I contIngut de la tutela
L'acció negaIòria és una acció de proIecció de la propieIaI immobiliària adreça-
da a garanIir-ne la lliberIaI. L'acció negaIòria complemenIa la IuIela dispen-
sada per l'acció reivindicaIòria: menIre aquesIa s'adreça a obIenir la resIiIució
d'un bé del qual el reivindicanI no Ié la possessió, l'acció negaIòria s'exerceix
enlronI de perIorbacions o immissions il·legíIimes de Ierceres persones "que
no consisIeixin en la privació o el reIenimenI indeguIs de la possessió" (arI.
S44-4).
En concreI, l'acció negaIòria es poI adreçar a obIenir Ires Iipus de pronuncia-
menI jurisdiccional:
º El cessament d'una pertorbacIó o ImmIssIó. Si prospera l'acció negaIòria,
el demandaI és condemnaI a cessar en la seva acIiviIaI, lenI o deixanI de
ler IoI allò que sigui necessari (IuIela inhibiIòria).
º Un mandat d'abstencIó Iutura. El demandanI Iambé poI exigir que no es
repeIeixin perIorbacions previsibles del maIeix gènere que les produïdes.
º La IndemnItzacIó de danys I per¡udIcIs. AquesI és un conIinguI addici-
onal o complemenIari de l'acció negaIòria. Si la perIorbació o la immissió
il·legíIimes han produïI danys, el demandanI poI reclamar la indemniIza-
ció corresponenI per miIjà de la maIeixa acció (arI. S44-o).
b) PressupòsIts de l'accIó
Els pressupòsiIs de l'acció negaIòria són els seguenIs:
º Prova del dret de la part agent. Com la reivindicaIòria, l'acció negaIòria
és una acció proIecIora del domini i, per IanI, la parI agenI ha de provar,
per qualsevol miIjà admès en dreI, que en Ié el IíIol de propieIaI. Tanma-
Ieix, cal Ienir en compIe que l'arIicle S44-4.2 ha esIès la legiIimació acIiva
per a exercir l'acció negaIòria als IiIulars de dreIs reals limiIaIs possessoris.
En aquesI cas, caldrà acrediIar la IiIulariIaI del dreI corresponenI.
º ExisIència d'una pertorbacIó possessòrIa. Fer a parlar de la perIorbació en
el senIiI de l'arIicle S44-4, cal que concorrin els requisiIs seguenIs:
÷ Que la perIorbació no consIsteIxI en una prIvacIó o retenIment de la
possessIó. Si el propieIari ha esIaI privaI de la possessió, haurà d'exercir
una acció reivindicaIòria, una acció publiciana o bé una acció sumària de
IuIela possessòria (l'anomenaI ìnterJìcte Je recohrar).
÷ Que la perIorbació sIguI atrIbuïble a una conducta humana (com ho
demosIren expressions com "ler cessar"). No escau l'acció negaIòria si la
perIorbació deriva de l'esIaI naIural de les coses. Ha de ser causada per
un comporIamenI humà. Això es desprèn de l'exigència del requisiI de la
Il·legItImItat de la pertorbacIó, que només es poI predicar de les conduc-
Ies humanes o de les omissions impuIables a una persona.
El concepIe de pertorhacìo no s'ha de limiIar a les ingerències en la
inIegriIaI jurídica de la propieIaI (perIorbacions jurídiques), sinó que
Iambé comprèn les perIorbacions d'índole maIerial (arI. S44-o.1). Hom
poI qualilicar de pertorhacìons juríJìques els acIes de disposició de dreIs
sobre la linca realiIzaIs per una persona no legiIimada (per exemple,
l'aIribució d'un dreI de serviIud inexisIenI). En el concepIe de pertorha-
cìo materìal s'enIenen incloses les ingerències imponderables (gasos, va-
pors, lums, suIge, eIc.), és a dir, les immissions (arI. S4o-13), i Iambé les
ingerències de peIiIs cossos, de caràcIer sòlid o líquid, que peneIren en
la linca veïna, sense que es Irobin en suspensió en l'aire.
÷ Que la perIorbació sigui persIstent. Si la perIorbació s'origina en un leI
punIual, s'ha d'acudir a l'acció de responsabiliIaI per a la indemniIzació
pels danys i perjudicis. Si es IracIa de perIorbacions luIures i previsibles,
és necessària la persisIència del perill per a poder demanar al demandaI
que s'absIingui de dur a Ierme l'acIiviIaI perIorbadora.
º Il·legItImItat de la pertorbacIó. El demandanI ha de provar que la per-
Iorbació és impuIable al demandaI i que és il·legíIima. Ferquè la perIor-
bació es pugui qualilicar d'ìl·leçítìma, cal que el propieIari veí no Iingui
l'obligació de suporIar-la, però no cal que concorri dol o culpa. En parIicu-
lar, d'acord amb l'arIicle S44-S, l'acció negaIòria no es poI exerciIar en dos
supòsiIs:
5ón pertorbaclons
materlals...
... que poden donar lloc a
l'exercici d'una acció negaLò-
ria les resLes de pedres que
salLen a causa de les explosi-
ons d'una pedrera o la inunda-
ció produida pel LrencamenL
d'una canonada.
÷ Si la perIorbació o immissió que es preIén ler cessar no perjudica cap
inIerès legíIim del propieIari en la seva propieIaI. AquesIa lórmula dóna
coberIura legal a l'anomenaI Jret J'us ìnnocu dels béns de propieIaI aliena,
que el IiIular d'aquesIs ha de suporIar.
÷ Si la perIorbació ha de ser suportada en vIrtut de negocI ¡ur¡dIc. La
perIorbació no és il·legíIima si el propieIari que la paIeix ha renunciaI per
miIjà de conIracIe l'exercici de l'acció negaIòria, per exemple, assuminI
l'obligació de suporIar-la a canvi d'una compensació econòmica. Si hom
preIén que la ingerència d'un Iercer en la propieIaI aliena Iingui una cer-
Ia permanència, aquesI acord poI consisIir en la consIiIució d'un dreI de
serviIud a lavor del Iercer. En aquesI cas, pressuposada la inscripció de la
serviIud en el RegisIre de la FropieIaI, el dreI podrà Ienir elicàcia enlronI
de qui en cada momenI sigui IiIular de la linca perjudicada. Si, en canvi, el
pacIe s'ha leI només ìnter partes, com a relació obligacional, només alec-
Iarà la persona que en aquell momenI Iingui el dreI i, excepcionalmenI,
els seus successors (arI. 12S7 CC).
Un cas de perIorbació suporIada en virIuI de negoci jurídic és la STSJC º.o.200S, JUR
200S(18oºSS: no es poI preIendre que un propieIari Ianqui linesIres, enderroqui vola-
dissos o elimini canonades de venIilació si la possibiliIaI de consIruir-los esIava previsIa
en el conIracIe en virIuI del qual va adquirir la linca, sempre que el propieIari veí que
exerceix l'acció negaIòria en los el IransmeIenI o causahavenI.
Ús lnnocu
El propieLari d'un bosc ha de
Lolerar que els excursionisLes
passegin pels seus camins i cu-
llin flors i herbes no proLegi-
des especialmenL, sempre que
ho facin de manera no abusiva
i sense malmeLre la inLegriLaL
del paraLge.
A parIir del principi que la propieIaI es presumeix lliure, correspon al de-
mandat provar que la seva actuacIó era leg¡tIma i, conseguenImenI, que
l'acIor Ié l'obligació de suporIar-la. L'arIicle S44-o.2, en el segon incís, conlir-
ma que, provada la perIorbació, correspon al demandaI acrediIar-ne la legiIi-
miIaI. AquesI reparIimenI de la càrrega de la prova no s'aplica només al cas
en què l'acIor demana indemniIzació per danys i perjudicis, com resulIa de
la ubicació sisIemàIica de la regla i de l'expressió en aquest cas, sinó que s'ha
d'enIendre aplicable a IoIs els casos en què hom exerceix una acció negaIòria.
º ProduccIó d'un per¡udIcI. Un alIre requisiI de l'acció negaIòria és
l'exisIència de perjudici. Fer això, no és escaienI l'exercici de l'acció "si les
perIorbacions o les immissions que es preIenen ler cessar o les luIures que
es preIenen eviIar no perjudiquen cap inIerès legíIim dels propieIaris en la
seva propieIaI" (arI. S44-S). L'us innocu no és il·legíIim ni, per delinició,
perjudicial.
La idea de perjuJìcì no s'ha de circumscriure esIricIamenI a la disminució
de valor paIrimonial de la linca, ja que l'inIerès del propieIari que ha so-
lerI la ingerència es poI veure alecIaI de manera dilerenI a la meramenI
paIrimonial. Les ingerències no auIoriIzades d'un Iercer en un bé aliè, lle-
vaI que siguin d'us innocu, es poden considerar perjudicials per al propi-
eIari, encara que no comporIin un menyscabamenI paIrimonial a la seva
propieIaI. Fer IanI, seria possible inIerposar l'acció negaIòria en aquells
supòsiIs en els quals la perIorbació resulIa en un avanIaIge paIrimonial
per al propieIari, sempre que s'hagi visI alecIada la lliberIaI de decisió del
propieIari sobre la desIinació i el gaudi de la linca.
c) LegItImacIó
º LegItImacIó actIva. La legiIimació acIiva, en l'acció negaIòria, correspon
al propieIari de la linca que paIeix la perIorbació, independenImenI que
Iingui la possessió de la linca o no. Com hem diI més amunI, el Codi esIén
la legiIimació als IiIulars de dreIs reals limiIaIs que comporIen possessió
per a ler cessar les perIorbacions que els alecIin (arI. S44-2), com ara, per
exemple, un usulrucIuari o un superliciari. La jurisprudència anIerior a
l'enIrada en vigor del Codi havia reconeguI la legiIimació dels arrendaIaris
per a exercir l'acció per ler cessar les immissions il·legíIimes. El Codi no
esmenIa aquesIa possibiliIaI.
La SAFB 31.12.1ºº7 (AC 1ºº7(2S18), conlirmada per recurs de cassació resolI per STS
24.12.2003 (RJ 2004(140), legiIima un arrendaIari perjudicaI pels sorolls i les vibracions
que causava un ascensor de l'edilici veí per a demanar l'adopció de les mesures Iècnica-
menI possibles i econòmicamenI raonables per a eviIar les consequències danyoses.
º LegItImacIó passIva. L'acció negaIòria s'ha d'adreçar conIra la persona a
la qual es pugui aIribuir el perjudici, és a dir, el perIorbador. Es considera
perIorbadora la persona que perjudica la propieIaI o, més exacIamenI, la
que és responsable del perjudici perquè li és aIribuïble, sia per ser el pro-
pieIari del bé des del momenI en què es produeix la perIorbació perIorba-
Actes per[udlclals
Es poL inLerposar una acció ne-
gaLòria conLra el veí que re-
pinLa la pareL del seu veí sense
permís, encara que d'això en
resulLi un benefici econòmic,
ja que l'acLe consLiLueix una in-
gerencia en la lliberLaL de deci-
sió del propieLari.
dora, per ser l'auIor maIerial de l'acIiviIaI, o per no haver impediI la con-
ducIa aliena.
d) PrescrIpcIó
Abans de l'enIrada en vigor del Codi, l'arIicle 2.S de la Llei 13}1ºº0 esIablia un
Iermini de prescripció de cinc anys per a l'acció negaIòria, a compIar des que el
propieIari Iingués coneixemenI de la perIorbació il·legíIima. El Iermini de cinc
anys era dilícil de compaginar amb l'arIicle 11 de la maIeixa llei, que requeria
el Iranscurs de IrenIa anys per a arribar a adquirir una serviIud per usucapió. El
Iermini de cinc anys semblava pensaI per a les immissions i, en parIicular, per
als perjudicis que aquesIes poguessin causar. D'acord amb el Ienor liIeral del
precepIe, passaIs cinc anys ÷i, per IanI, prescriIa l'acció negaIòria÷, el propieIari
havia de delensar per ell maIeix i a cosIa seva, quan los possible, l'exercici del
seu dreI de propieIaI (SAF Lleida S.S.1ºº8, AC 1ºº8(108º).
Les diliculIaIs d'harmoniIzar el Iermini de l'acció negaIòria amb el Iermini
legal per a usucapir van augmenIar encara més a parIir de l'aprovació de la
Llei 22}2001, que va inIroduir la prohibició d'usucapir les serviIuds. En aquesI
conIexI, les STSJC 1o.º.2002 (RJ 2002(ºS41) i 14.10.2002 (RJ 2003(oS1) van
considerar que l'acció negaIòria de serviIuds esIava subjecIa a un Iermini de
prescripció de IrenIa anys, menIre que el de cinc anys esIablerI per aquesI
precepIe seria aplicable a l'acció negaIòria d'immissions.
L'arIicle S44-7 del Codi soluciona aquesIes diliculIaIs inIerpreIaIives i disposa,
amb bon criIeri, que "l'acció negaIòria es poI exercir menIre es manIingui la
perIorbació, llevaI que, IracIanI-se d'un dreI usucapible, s'hagi consumaI la
usucapió". D'aquesIa manera, respecte de les ImmIssIons I de les servItuds,
l'accIó esdevé ImprescrIptIble, perquè aquesIes no es poden usucapir mai.
D'alIra banda, però, la preIensió indemniIzaIòria prescriu al cap de Ires anys,
a compIar des que els propieIaris coneixen la perIorbació (arI. S44-7.2).
AquesIa disIinció enIre la preIensió de cessació (que és el conIinguI essenci-
al de l'acció negaIòria) i la de rescabalamenI que l'acompanya és raonable. Si
la base de l'acció negaIòria és l'exisIència d'una perIorbació, i una de les ca-
racIerísIiques d'aquesIa és la seva persisIència, en qualsevol momenI, menIre
persisIeixi, podrà demanar-se'n la cessació.
5.3. Acc¡onx de tancament de ¡¡nguex ¡ de deI¡m¡tac¡ó ¡ ¡¡tac¡ó
Dins de les accions dominicals adreçades a laciliIar l'exclusió de Iercers, el Codi
civil de CaIalunya ha recolliI les de IancamenI de linques i de delimiIació i
liIació.
a) Tancament de IInques
D'acord amb l'arIicle S44-8, el propieIari poI Iancar la seva linca, salvanI les
serviIuds que hi esIiguin consIiIuïdes. NaIuralmenI, haurà de respecIar Iambé
els límiIs legals al domini de cerIs béns, en virIuI dels quals s'hagi de laciliIar
el pas de Ierceres persones per la propieIaI aliena.
El dreI a Iancar les linques, reconeguI Iambé en l'arIicle 388 del CC espanyol,
es remunIa hisIòricamenI, a Espanya, al DecreI de les CorIs de Cadis de 8 de
juny de 1813, i consIiIueix una de les primeres normes que anuncien el IrànsiI
al concepIe individualisIa de la propieIaI, que inclou la noIa d'exclusiviIaI,
enlronI dels privilegis vinculaIs a la ramaderia que exigien el manIenimenI
de les linques oberIes.
La laculIaI de IancamenI es poI ler elecIiva per miIjà de la consIrucció d'una
Ianca o un alIre elemenI que impedeixi o diliculIi l'accés, o simplemenI miI-
jançanI algun signe que denoIi la volunIaI de prohibir-lo.
b) DelImItacIó I IItacIó de IInques
El propieIari poI Iambé delimiIar i posar liIes o Iermes a la seva linca, de
manera IoIal o parcial (arI. S44-º). Les preIensions que resulIen de l'exercici
d'aquesIa acció són dues, que es poden exercir, si escau, auIònomamenI:
º DelImItacIó: consisIeix en deIerminar les llindes o línies de parIió de la
linca de l'agenI respecIe de les linques veïnes.
º FItacIó: consisIeix a assenyalar, per miIjà de liIes o Iermes, les llindes ja
deIerminades.
TanI la delimiIació com la liIació poden ser IoIals o parcials, segons si han de
pracIicar-se en IoI el perímeIre de la linca o només en la parI que conlronIa
amb un veí deIerminaI.
La legItImacIó actIva per a exercir aquesIes preIensions correspon a IoI pro-
pieIari d'una linca, però Iambé ÷com l'acció negaIòria÷ als alIres IiIulars de
dreIs reals possessoris (arI. S44-º.2).
La pràcIica de la delimiIació o liIació de la linca poI Ienir lloc per miIjà d'un
procedimenI de jurisdicció volunIària, al qual hauran de ser ciIaIs els propie-
Iaris de les linques conlronIanIs. La parI que demana la delimiIació o liIació
ha de provar el seu dreI de propieIaI i la superlície de la linca (arI. S44-10.b),
i els veïns compareixenIs podran aporIar Iambé els IíIols de les seves linques.
En cas d'oposició del propieIari d'alguna linca conlronIanI a la pràcIica de la
delimiIació o liIació, o de desacord amb les condicions en què preIén elecIu-
ar-les el propieIari inIeressaI, l'operació s'haurà de suspendre amb reserva a les
parIs del seu dreI per a què puguin exerciIar-lo en un judici declaraIiu.
A manca d'alIres elemenIs probaIoris que permeIin delimiIar amb exacIiIud les
propieIaIs conlronIanIs, l'arIicle S44-11 CCCaI, seguinI els arIicles 38o i 387
CC, esIableix dos criIeris subsidiaris, un en cas que els IíIols aporIaIs indiquin
les respecIives superlícies de les linques i l'alIre en cas que no ho indiquin:
º Si les superlícies que deriven dels IíIols de propieIaI comprenen un espai
superior o inlerior al de la IoIaliIaI del Ierreny perIanyenI als dos propie-
Iaris, la dIIerèncIa es dIstrIbueIx proporcIonalment (IanI si és en més
com en menys).
º Si no hi ha IíIols que serveixin de prova de les respecIives superlícies, la
delimiIació s'ha de ler d'acord amb les possessIons respecIives i, en darrer
lloc, disIribuinI la superlície discuIida o dubIosa a parts Iguals.
Rexum
El dreI de propieIaI és un dreI que poIencialmenI aIorga al seu IiIular laculIaIs
plenes i exclusives d'aproliIamenI d'un bé, així com la laculIaI de disposar-ne.
El propieIari Ié la laculIaI d'usar el bé sobre el qual osIenIa la propieIaI, de de-
Ierminar el seu desIí econòmic i Iranslormar-lo, d'exploIar-lo, apropianI-se'n
els lruiIs, de ler seu per accessió IoI allò que se li incorpori, d'acord amb la llei,
i d'exercir accions de reivindicació i exclusió de Ierceres persones que s'oposin
al seu dreI o en perIorbin l'exercici.
El dreI de propieIaI es Iroba reconeguI a l'arIicle 33.1 CE. ToI i la seva vocació
de pleniIud, no és un dreI absoluI i il·limiIaI, la llei el subordina a l'inIerès ge-
neral. AquesIa subordinació es manilesIa, en primer lloc, en la possibiliIaI de
reservar al secIor public, per miIjà de llei, recursos essencials, en segon lloc, en
la necessiIaI que la propieIaI privada compleixi una lunció social, linalmenI,
en la possibiliIaI d'expropiar els béns per causa jusIilicada d'uIiliIaI publica o
inIerès social, miIjançanI la corresponenI indemniIzació. El complimenI de
la lunció social jusIilica la delimiIació legal del conIinguI dels dilerenIs Iipus
de propieIaIs, que poI arribar a ser molI inIensa, incloenI la imposició al pro-
pieIari de resIriccions al seu exercici, càrregues o obligacions posiIives de ler,
i conIrols adminisIraIius o alIres ingerències de Iercers. AquesIa delimiIació
legal del nucli del dreI de propieIaI no poI, però, arribar a anul·lar la uIiliIaI
individual del propieIari, que és parI del conIinguI essencial del dreI de pro-
pieIaI que la llei ha de respecIar.
D'acord amb l'arIicle 128.2 CE, es poden reservar al secIor public, miIjançanI
llei, recursos o serveis essencials per a la comuniIaI. AquesIa declaració dóna
suporI consIiIucional a la decisió del legislador de qualilicar com a béns de-
manials cerIs recursos naIurals, com les aigues, la zona mariIimoIerresIre i els
recursos minerals i geològics.
L'aIgua és essencialmenI un bé public, que inIegra l'anomenaI domini public
hidràulic de l'EsIaI, a excepció de les Iolles o bassals que esIiguin en linques
privades i es Irobin desIinades al servei exclusiu de la linca, i de les aigues mi-
nerals o Iermals, que Ienen el seu propi règim jurídic. Les aigues de domini
public es poden uIiliIzar en règim d'us comu, sense auIoriIzació o amb sub-
jecció a auIoriIzació adminisIraIiva segons els casos, o en règim d'us privaIiu,
que es poI adquirir per disposició legal o per concessió adminisIraIiva, però
mai per prescripció.
Fel que la a les costes, implemenIanI el mandaI de l'arIicle 132.2 CE, la llei de
cosIes delineix els béns que inIegren el domini public mariIimoIerresIre esIaIal
i regula una sèrie de límiIs a la propieIaI sobre els Ierrenys conIigus a la ribera
del mar, a li de proIegir adequadamenI l'esmenIaI domini. En concreI, hi ha
Ires Iipus de serviIuds legals, de caràcIer imprescripIible: la serviIud de proIec-
ció, la de IrànsiI i la d'accés public i graIuïI al mar. Fel que la a la uIiliIzació del
domini public mariIimoIerresIre, la llei en preveu Ires modaliIaIs: l'us lliure,
l'us amb auIoriIzació adminisIraIiva i l'us subjecIe a concessió adminisIraIiva.
La legislació de mInes I d'hIdrocarburs Iambé parIeix del principi que IoIs
els jacimenIs d'origen naIural i la resIa de recursos geològics exisIenIs en el
IerriIori de l'EsIaI, el mar IerriIorial i la plaIalorma conIinenIal són béns de
domini public. Els jacimenIs minerals i la resIa de recursos geològics es classi-
liquen en quaIre seccions i, en lunció d'aquesIes, la llei deIermina a qui cor-
respon i de quina manera es poI ler elecIiu el seu aproliIamenI. RespecIe dels
hidrocarburs, la Llei 34}1ºº8, de 7 d'ocIubre, esIableix un maIeix règim per
als hidrocarburs líquids i gasosos, i dilerencia enIre les acIiviIaIs d'exploració,
que queden subjecIes a auIoriIzació, les d'invesIigació, subjecIes a permís, i les
d'exploIació, subjecIes a concessió.
Com s'ha diI, el dreI de propieIaI es Iroba subjecIe a una sèrie de l¡mIts legals,
que es poden classilicar en dos grans grups: els límiIs en inIerès public o en
benelici de la comuniIaI, que Iradueixen el mandaI de complimenI d'una lun-
ció social per la propieIaI i esIan esIablerIs en normes secIorials, i els límiIs en
inIerès privaI, que es Iroben regulaIs en la legislació civil general. AquesIs ul-
Iims es poden esIablir en inIerès dels veïns, per raó de relacions de conIiguiIaI,
en inIerès de persones que es Iroben en esIaI de necessiIaI, o en les relacions
de comuniIaI. A més, exisIeixen lImItacIons, que normalmenI Ienen caràcIer
volunIari i es maIerialiIzen amb la consIiIució de dreIs reals limiIaIs a lavor
d'alIres persones o en la imposició de prohibicions de disposar. ToI i que nor-
malmenI les limiIacions són volunIàries, per excepció poden venir imposades
per la llei (per exemple, les serviIuds lorçoses) i, en aquesI cas, donen dreI a
compensació.
Una lonI imporIanI de límiIs a la propieIaI en inIerès privaI Ié el seu origen
en les relacIons de contIguItat o de veïnatge entre IInques. El Codi civil
de CaIalunya ha regulaI les relacions de veïnaIge amb un conjunI de normes
de caràcIer disposiIiu que alecIen, sobreIoI, l'exercici de la laculIaI d'edilicar
o d'incorporar alIres elemenIs naIurals o consIrucIius a la linca que puguin
perIorbar l'us de la linca veïna o perjudicar el seu propieIari d'alguna alIra
manera. Els principals límiIs a la propieIaI immobiliària per raó de relacions
de conIiguiIaI esIan relacionaIs amb el IancamenI de linques, la consIrucció
de pareIs d'aIans o envans pluvials, les disIàncies d'arbres, planIacions o alIres
elemenIs de consIrucció, els marges o pareIs de susIenIació enIre linques a
coIes dilerenIs d'alçada, el pas de l'aigua, l'oberIura de linesIres, i l'exisIència
d'edilicacions o arbres en mal esIaI o que poden provocar una siIuació de perill.
Les ImmIssIons són ingerències produïdes per la inIroducció de maIèries im-
ponderables que, procedenIs de la linca causanI del perjudici, són conduïdes
a la linca veïna per miIjans naIurals o per inIervenció expressa de la volunIaI
humana, ocasionanI danys a la maIeixa linca o a les persones que hi habiIen.
Les immissions són acIes maIerials, perquè produeixen consequències lísica-
menI mesurables sobre la linca veïna, Ienen caràcIer mediaI, perquè l'acIiviIaI
que les produeix es desenvolupa en la pròpia linca encara que repercuIeixi
perjudicialmenI en el veí, i han de Ienir Iambé conIinuïIaI, sense que valguin
els acIes meramenI esporàdics (que poden donar lloc, si escau, a responsabi-
liIaI civil). La llei dilerencia enIre les immissions innòcues o que causen per-
judicis no subsIancials, que són considerades legíIimes i el propieIari veí ha
de Iolerar sense dreI a indemniIzació, i les immissions que causen perjudicis
subsIancials. El propieIari perjudicaI per aquesIes darreres Ié diversos miIjans
de IuIela, que varien segons les circumsIàncies. Encara que, en principi, la llei
dóna prelerència a la IuIela inhibiIòria, represenIada per l'acció de cessació, hi
ha supòsiIs en què aquesIa modaliIaI de IuIela cedeix enlronI de la IuIela com-
pensaIòria o indemniIzaIòria. Això passa quan les immissions són consequèn-
cia de l'us normal de la linca veïna i és irraonablemenI cosIós ler-les cessar, i
Iambé quan provenen d'insIal·lacions auIoriIzades adminisIraIivamenI.
EnIre les limiIacions volunIàries a la propieIaI, hi ha les anomenades pro-
hIbIcIons de dIsposar. TanI les prohibicions com les resIriccions parcials a
l'exercici de la laculIaI de disposició són visIes amb recel, per l'obsIaculiIzació
que suposen a la lliure circulació dels béns. TanI el dreI caIalà com l'espanyol
només els donen plena elicàcia real si s'imposen en acIes a IíIol lucraIiu i se
subjecIen a cerIs límiIs Iemporals. En cas d'esIipular una prohibició o limiIació
de disposar en un acIe onerós, el pacIe poI Ienir elicàcia personal enIre els que
l'hagin convinguI, però no es podrà inscriure en el RegisIre de la FropieIaI ni
produir elecIes erça omnes.
Fer ulIim, cal conèixer els dilerenIs mIt¡ans de tutela del dret de propIetat.
A banda de la garanIia expropiaIòria recollida en l'arIicle 33.3 CE, i la possible
proIecció penal, la propieIaI poI ser IuIelada civilmenI miIjançanI les accions
reivindicaIòria, negaIòria, de IancamenI de linques, i de delimiIació i liIació.
L'acció reivindicaIòria permeI al propieIari no posseïdor obIenir la resIiIució
del bé enlronI del posseïdor no propieIari. Fer a això, cal provar que la pro-
pieIaI correspon al demandanI, que el demandaI és posseïdor, que aquesIa
possessió és indeguda i, linalmenI, cal idenIilicar, de manera sulicienI, el bé
reivindicaI. L'acció reivindicaIòria és imprescripIible, sens perjudici de la usu-
capió que evenIualmenI hagi guanyaI el demandaI.
L'acció negaIòria s'exerceix enlronI de perIorbacions o immissions il·legíIimes
de Ierceres persones que no consisIeixin en la privació o reIenimenI inde-
guIs de la possessió. MiIjançanI aquesIa acció es poden obIenir Ires Iipus
de pronunciamenIs: el cessamenI d'una perIorbació o immissió, un mandaI
d'absIenció luIura, i la indemniIzació dels danys i perjudicis causaIs. Fer a què
pugui prosperar, el demandanI ha de provar el dreI de propieIaI del deman-
danI, la perIorbació (però no la seva il·legiIimiIaI) i la producció d'un perjudi-
ci. EsIan legiIimaIs per a inIerposar l'acció no només el propieIari de la linca
alecIada, sinó Iambé els IiIulars de dreIs reals limiIaIs. L'acció negaIòria es poI
exercir menIre es manIingui la perIorbació, llevaI que, IracIanI-se d'un dreI
usucapible, se n'hagi consumaI la usucapió.
Fer ulIim, la llei regula les accions de IancamenI de linques i de delimiIació i
liIació. La primera laculIa el propieIari a Iancar la seva linca, salvanI les servi-
Iuds que hi esIiguin consIiIuïdes i els límiIs legals al domini. La segona laculIa
el propieIari a delimiIar i posar liIes o Iermes a la seva linca, de manera IoIal
o parcial. AquesIa acció poI ser exercida pel propieIari o pels IiIulars de dreIs
reals possessoris, i la seva pràcIica Ié lloc per miIjà d'un procedimenI de juris-
dicció volunIària o, en cas d'oposició d'algun propieIari de linca conlronIanI
o manca d'acord sobre les condicions en què es vol elecIuar, per miIjà d'un
judici declaraIiu.
Act¡v¡tatx
1. El Tribunal Europeu de DreIs Humans ha enIès que deIerminades immissions cauen de ple
en el nucli de la inIimiIaI lamiliar i de la proIecció al domicili i a la vida personal i lamiliar (arI.
8 CEDH). AnaliIzeu com incideix aquesIa docIrina en el règim civil de les immissions, lleginI
les STEDH º.12.1ºº4 (TEDH 1ºº4(3) i 1o.11.2004 (TEDH 2004(o8). També podeu consulIar
l'arIicle de J. Egea Eernández (2001), "Relevancia consIiIucional de las inmisiones por ruido
ambienIal procedenIe de una zona de ocio nocIurno. Recepción de la jurisprudencia del
Tribunal Europeo de Derechos Humanos. ComenIario a la STC 11º}2001, de 24 de mayo",
Revìsta Je Oerecho lrìvaJo y Constìtucìon, num. 1S, pàg. oº-10o.
2. La Llei de cosIes de 1º88 dóna complimenI al mandaI consIiIucional que declara de do-
mini public la zona mariIimoIerresIre (arI. 132.2 CE). Abans de l'enIrada en vigor de la CE
s'admeIia l'exisIència d'enclavamenIs privaIs en aquesIa zona. L'ap. 1 de la DT 1a. de la Llei
de cosIes IracIa d'aquesIs espais emparaIs per declaracions judicials de propieIaI privada i
disposa que els seus IiIulars passin a ser IiIulars d'un dreI d'ocupació i aproliIamenI del do-
mini public mariIimoIerresIre, havenI de sol·liciIar a aquesI elecIe una concessió que durarà
IrenIa anys, prorrogables per IrenIa anys més, sense obligació d'abonar cànon.
Es conlorme a la garanIia expropiaIòria (arI. 33 CE) aquesIa disposició7 Llegiu el lonamenI
jurídic 8è de la STC 14º}1ºº1, de 4 de juliol. Sobre la problemàIica planIejada pels encla-
vamenIs de domini privaI en la zona maríIima IerresIre, són Iambé inIeressanIs les STS
22.3.2002 (RJ 2002(2283) i STS 7.S.2002 (RJ 2002(4044), aquesIa darrera comenIada per J.
M. López Eernández (2003), CuaJernos Cívìtas Je jurìspruJencìa Cìvìl, num. o1, pàg. 37-S1.
3. En un solar desIinaI a aparcamenI perIanyenI a diversos copropieIaris com a zona comuna,
alguns dels coIiIulars van insIal·lar Ianques, cables i pivoIs apropianI-se en exclusiva del
Ierreny i impedinI el pas a la resIa.
Quines accions corresponen als copropieIaris alecIaIs per aquesIs acIes7 Foden exercir l'acció
de proIecció sumària de la possessió7 Es procedenI l'acció reivindicaIòria7 O l'acció negaIòria7
Fer miIjà de quins procedimenIs han d'exercir-se aquesIes accions7 Llegiu la STSJC 30.3.200o
(RJ 200o(301S) i, en parIicular, els seus lonamenIs de dreI 7 a º.
Exerc¡c¡x d'autoavaIuac¡ó
1. Digueu si són límiIs o limiIacions del domini: a) la serviIud d'accés public i graIuïI al mar
que la llei imposa als Ierrenys conIigus a la plaIja (arI. 28 de la Llei 22}1º88), b) el dreI de
reIracIe legal a lavor dels propieIaris conlronIanIs (arI. So8-1o CCCaI), c) una prohibició de
disposar imposada pel donanI al donaIari.
2. Quins remeis civils Ié el propieIari d'una linca veïna a un gimnàs, si en aquesI local es
posa periòdicamenI musica a un volum superior al permès per les ordenances municipals7 I
si en el gimnàs lan soroll IoI el dia, però a un volum no superior al legalmenI permès, poI
ler alguna cosa el propieIari veí7
3. Es poI usucapir el dreI a consIruir una piscina a menys de o0 cm de la pareI del veí7
4. Quin Iermini Ié el propieIari que ha paIiI danys a causa de les immissions de lum de la
linca veïna per a reclamar-ne la indemniIzació7
5. FoI un arrendaIari exercir l'acció negaIòria per demanar que un veí cessi de ler sorolls, si
aquesIs superen el volum adminisIraIivamenI permès7
ó. Assenyaleu en quins supòsiIs poden ser les aigues un bé de propieIaI privada.
7. Si el propieIari del pis superior Ié una luiIa punIual d'aigua i això causa humiIaIs les pareIs
del pis inlerior, poI l'amo d'aquesI exercir l'acció negaIòria7
8. FoI exercir-se l'acció reivindicaIòria conIra un arrendaIari que ha deixaI de pagar el lloguer7
SoIuc¡onar¡
Exerc¡c¡x d'autoavaIuac¡ó
1. TanI la serviIud d'accés public i graIuïI al mar com el reIracIe legal de conlronIanIs són
límiIs legals del domini. La prohibició de disposar imposada pel donanI al donaIari és una
limiIació volunIària a la propieIaI.
2. Si el IiIular del gimnàs posa periòdicamenI musica a un volum superior al legalmenI o
reglamenIàriamenI permès, els veïns alecIaIs poden demandar-lo per a què redueixi el soroll
al límiI permès o, si això los impossible, per a què cessi en l'acIiviIaI, amb indemniIzació
pels danys paIiIs en qualsevol cas.
A banda d'això, encara que es redueixi el soroll a aquesI límiI, poden Iambé demanar que
s'adopIin les mesures IècnicamenI possibles i econòmicamenI raonables per a eviIar IoIes les
consequències danyoses i, si això no los possible, poden demanar una compensació econò-
mica pels danys que es puguin produir en el luIur (arI. S4o-14 CCCaI). AquesIa segona solu-
ció és Iambé la procedenI si en el gimnàs lan soroll IoI el dia, encara que sigui a un volum
legalmenI auIoriIzaI, sempre que es provi que el perjudici per als veïns és subsIancial.
3. L'acció per a enderrocar la consIrucció d'una piscina o paraliIzar les obres per a la seva
consIrucció, si l'obra no respecIa les disIàncies legals, Ié un Iermini de prescripció de 10 anys
(arI. S4o-S.2 CCCaI). ToI i això, com veurem més endavanI en el mòdul o, no sembla adequaI
dir que el IiIular de la piscina ha adquiriI per usucapió el dreI a manIenir la piscina a menor
disIància de la legalmenI permesa, perquè les serviIuds no es poden usucapir en cap cas (arI.
Soo-2.4).
4. L'acció per a reclamar la indemniIzació de danys prescriu al cap de Ires anys, a compIar
des que el propieIari que ha paIiI el dany en Ié coneixemenI (arI. S44-7.2 CCCaI).
5. Si bé la jurisprudència anIerior a l'enIrada en vigor del Codi civil de CaIalunya reconeixia
legiIimació per a exercir l'acció negaIòria als arrendaIaris, el Codi no ho conIempla expressa-
menI (arI. S44-4). En principi, per IanI, l'arrendaIari només poI, en via civil, adreçar-se conIra
l'arrendador per a què li garanIeixi el gaudi pacílic ÷i per IanI, sense paIir sorolls excessius÷
del bé arrendaI (arI. 1SS4 num. 3 CC). També poI, però, insIar la inIervenció de l'auIoriIaI
adminisIraIiva per a què laci complir la normaIiva sobre sorolls.
ó. Només poden ser de propieIaI privada les Iolles o bassals siIuaIs en predis que Iambé siguin
de propieIaI privada, si es desIinen al servei exclusiu de la linca de què lormen parI (arI. 10
del IexI relós de la Llei d'aigues). Ho poden ser Iambé les aigues minerals o Iermals, d'acord
amb la seva legislació especílica, però el seu aproliIamenI esIà subjecIe sempre a auIoriIzació
o concessió adminisIraIiva (arI. 24 a 30 de la Llei de mines).
7. No, perquè no és una perIorbació persisIenI, sinó que s'origina en un leI punIual, raó per
la qual només es poI exercir l'acció de responsabiliIaI per a la indemniIzació dels danys i
perjudicis.
8. No, menIre el conIracIe d'arrendamenI esIigui en vigor, encara que l'arrendaIari hagi deixaI
de complir les seves obligacions. Si el propieIari resol el conIracIe d'arrendamenI d'acord amb
al llei, poI recuperar la linca per miIjà de l'acció reivindicaIòria, encara que li serà més senzill
exercir una acció de desnonamenI.
B¡bI¡ogra¡¡a
B¡bI¡ogra¡¡a bàx¡ca
Llegiu els capíIols dedicaIs al dreI de propieIaI i als seus límiIs en algun dels manuaIx de
dreIs reals ciIaIs com a bibliogralia general d'aquesIa assignaIura.
B¡bI¡ogra¡¡a comgIementàr¡a
a} Oret exgan¶oI
Barnéx, j. (1ººo). lropìeJaJ, expropìacìon y responsahìlìJaJ. la çarantía ìnJemnìzatorìa en el
Jerecho europeo y comparaJo (Unìon Luropea, Convenìo Luropeo Je Oerechos Humanos, Lspaña,
Alemanìa, lrancìa, ltalìa). Madrid: Tecnos.
CoI¡na Garea, R. (1ºº7). la juncìon socìal Je la propìeJaJ prìvaJa en la Constìtucìon española
Je 1º7S. Barcelona: José María Bosch.
O¡az Br¡to, F. j. (1ººº). Ll límìte Je tolerancìa en las ìnmìsìones y relacìones Je vecìnJaJ. Elcano:
Aranzadi.
O¡az Romero, M. deI R. (2003). la proteccìon juríJìco cìvìl Je la propìeJaJ jrente a las ìnmì-
sìones (especìal rejerencìa a la accìon neçatorìa) (1a. ed.). Madrid: CiviIas.
Egea Fernández, j. (1ºº4) Accìon neçatorìa, ìnmìsìones y Jejensa Je la propìeJaJ. Madrid:
Marcial Fons.
Egea Fernández, j. (2001). "Relevancia consIiIucional de las inmisiones por ruido ambi-
enIal procedenIe de una zona de ocio nocIurno. Recepción de la jurisprudencia del Tribunal
Europeo de Derechos Humanos (ComenIario a la STC 11º}2001, de 24 de mayo)". Revìsta Je
Oerecho lrìvaJo y Constìtucìon (num. 1S).
Emb¡d 1ru]o, A. (dir.) (2000). la rejorma Je la ley Je açuas (ley 4ó/1ººº, Je 1J Je Jìcìemhre).
Madrid: CiviIas.
EvangeI¡o LIorca, R. (2000). la accìon neçatorìa Je ìnmìsìones en el amhìto Je las relacìones
Je vecìnJaJ. Granada: Comares.
GonzáIez SaI¡nax, j. (2000). Reçìmen juríJìco actual Je la propìeJaJ en las costas. Madrid:
CiviIas.
GonzáIez-¥arax 1bánez, S. (coord.) (2007). Nuevo Jerecho Je açuas. Cizur Menor } Navarra:
Thomson CiviIas.
Mart¡n-Retort¡IIo, S. (1ºº7). Oerecho Je açuas (1a. ed.). Madrid: CiviIas.
Montéx Penadéx, ¥. L. (1º80). la propìeJaJ prìvaJa en el sìstema Jel Jerecho cìvìl contempora-
neo. un estuJìo evolutìvo JesJe el CoJìço Cìvìl hasta la Constìtucìon Je 1º7S (1a. ed.). Madrid:
CiviIas.
Navarro Mend¡zábaI, 1. A. (1ºº7). las ìnmìsìones y molestìas meJìoamhìentales, tutela pre-
ventìva cìvìl. Madrid: Universidad FonIilicia de Comillas.
PabIo Contrerax, P. de (1ºº2). lrescrìpcìon Je la accìon reìvìnJìcatorìa. Madrid: Tecnos, cop.
Pérez Pérez, E. (2004). la propìeJaJ ìnmohìlìarìa, sus jormas y su ìnscrìpcìon reçìstral. lropìeJaJ
açrarìa, jorestal, Je las açuas, Je las mìnas, urhanístìca, horìzontal y Je los complejos (2a. ed.).
Barcelona: Bosch.
Rodr¡guez Lógez, P. (2001). Comentarìos a la ley Je costas. Joctrìna y jurìspruJencìa. Madrid:
Dijusa.
¥aIguexta Fernández, Mª R.(1ºº3). Accìon reìvìnJìcatorìa, tìtularìJaJ Jomìnìcal y prueha
(estuJìo jurìspruJencìal). València: TiranI lo Blanch.
b} Oret cataIà
Amat LIar¡, E. (2002). "La proIecció dels parIiculars lronI les immissions a l'ordenamenI
caIalà". RjC (vol. 101, num. 2, pàg. S41-So0).
Brancóx Nunez, E. (2000). "Immissions, serviIuds i relacions de veïnaIge". Ll jutur Jel Oret
latrìmonìal Je Catalunya. MaIerials de les Desenes Jornades de DreI CaIalà a Tossa (pàg. 323-
34S). Area de DreI Civil. UniversiIaI de Girona. València: TiranI lo Blanc.
Egea Fernández, j. (2000). "Deu anys de vigència de la regulació civil de les immissions. A
propòsiI de la STSJC de 17.2.22000 sobre ingerències negaIives". la lleì Je Catalunya (num.
323).
Egea Fernández, j. (2001). "Immissions: balanç de l'aplicació judicial de la Llei 13}1ºº0,
de º de juliol i proposIes de relorma legislaIiva". la Notarìa (num. 11-12}2001, pàg. 123-13o).
Egea Fernández, j. (2004). "La prescripción de la acción negaIoria". A: J. M. González
Forras, E. F. Méndez González (coords.). lìhro Homenaje al lrojesor Manuel AlhalaJejo (Iom I).
Murcia: Colegio de RegisIradores de la Fropiedad y MercanIiles de Espana (pàg. 1431-14S0).
Vegeu Iambé lnOret J/200J (pàg. 1-1o) (www.indreI.com).

El Dret de Propietat (UOC)

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

El Dret de Propietat (UOC)

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

El dreI de

You might also like