AMOR PROHIBIT

Laura era una noia de disset anys, amb moltes illusions al cap. Tenia el mn al seu
abast. Tot va canviar d'un dia per l'altre, va conixer un noi que era ms gran que ella, es
van enamorar com ning ho havia fet mai. Al cap d'una setmana van comenar la relaci,
tot era meravells. Ja portaven dos mesos junts i es va comenar a complicar la cosa, ning
no acceptava aquella relaci. Per aquella relaci la portaven d'amagat pels pares de la Laura.
Es va acabar quan els seus pares es van adonar del que passava, li deien que no era ms que
el caprici d'una adolescent, no veien b la relaci d'una menor d'edat amb el noi de vint-i-un
anys, deien que no era possible. Van obligar la Laura a deixar aquella relaci. La Laura va
dir que aix seria per els va enganyar, va dir que ara eren sols amics, ni li passava pel cap
deixar-ho, que era molt fort el que sentia. Van viure una relaci meravellosa, tants moments
junts. Ell va ser l'nic que va ajudar la Laura amb el "divorci" i amb el que ella tenia.
Els van separar, per amb la distncia que hi havia s'estimaven igual que el primer
dia, es trucaven cada dia, es veien cada mes. Per ara ella trobava a faltar tots els moments
amb ell, cada dia se li passava pel cap quan el noi l'anava a buscar cada dia a l'insti, desprs
s'estava amb ell fins tard. Cada nit, quan se n'anava a dormir, se li venien al cap molts
records, sentia la seva presncia, la seua olor, els seus petons i trobava a faltar estar en els
seus braos.
Quan es veien eren els ms felios, es besaven com mai, havien fet molts plans junts,
volien fer saber la seva relaci a tothom.
El noi avui feia vint-i-dos anys per va ser un mal dia, va tindre un accident greu
anant a treballar.
La millor amiga de la Laura li va dir que hi havia hagut un accdident per estava
segura que no li havia passat res a aquell noi.
A la Laura hi havia alguna cosa que li deia que s que havia passat res. Ella estava
tranquilla a casa fins que va sonar el telfon, li van donar la notcia que el seu nuvi havia
mort en aquell accident. Ella es creia que era una broma per no ho era, li van enviar la foto
del seu nuvi mort, es va quedar blanca.
Li va costar assimilar-ho, no s'ho podia creure, tenia vint-i-dos anys acabats de fer.
Ella perdia un amic, la seva parella era la seva vida. Era el pilar que li feia continuar cada
dia. Ara ella, desprs de tot, no tenia ganes de viure, sense ell res no tenia sentit.
Ara no tenia forces per continuar, ja que ara ning l'ajudaria a continuar perqu era
l'nic que li donava forces. Ara li tocava a Laura anar a casa del seu nuvi a buscar les seues
coses i no es va veure amb forces d'entrar a aquella casa. El primer que voria seria el sof on
tantes vesprades havien passat junts. I entrar en aquella habitaci on va deixar tants plors i
records. En aquell moment li agradaria tornar a escoltar les seues bromes, els seus cabreigs,
per se'n penedia de moltes coses, ja era massa tard. Ara una part de la Laura ja no hi era
amb ella, ara es sentia sola, no li veia sentit a seguir. Per va prometre a la famlia d'ell que
continuaria lluitant.
La noia, en aixecar-se, ha sentit com si alg l'abracs, sentia la seua olor, la seua olor.
El veia all amb ella, com si tot haguera estat un somni. Li hauria agradat que fos un malson. Per all on estiga que descanse en pau, ja que ha deixat un gran buit entre nosaltres,
que all on estiga sempre estar al nostre cor i al pensament de tots.
Poden passar anys que la Laura el seguir estimant com el primer moment, ja que
s'ha perdut una persona admirable.
Ja que espero que, all on estigues, te'n recordes de nosaltres, ja que nosaltres et recordarem sempre.A vegades amb un sol gest es pot significar molt i ell ho va demostrar. Espero
que all on estigues em guies per anar per un bon cam.