Traducci dels textos al Catal

Mujeres Matemticas, sota aquest ttol semmarca lexposici organitzada pel Museo de la
Ciencia y el Agua de Murcia en collaboraci amb un grup de professors de la Comarca del Mar
Menor i la Concejala de Bienestar Social y Promocin de la Igualdad.

Leix central de lexposici s la vida de catorze dones dedicades a les matemtiques; mostrant
les seves aportacions al camp cientfic i posant de manifest les dificultats culturals i socials que
tingueren que afrontar per poder desenvolupar la seva veritable passi.

Dins de lapartat de jocs, la mostra es completa amb dos blocs; Quatre activitats per Quatre
dones; que es planteja al visitant, de manera individual, una srie de jocs creats per les nostres
protagonistes, i Dotze jocs matemtics; una srie de jocs on es busca demostrar les aptituds i
el mestratge dels jugadors a lhora de resoldre diferents jocs de lgica, combinaci i
probabilitat, entre daltres.

Traducci exposici temporal Mujeres matemticas realitzada pel Museo de la Ciencia y el Agua de Murcia

TENAO
Segle VI aC

Tenao va nixer a Crotona, al segle VI aC, filla de Miln, un home ric que apreciava molt el
valor de les cincies i de les arts, mecenes de Pitgores. Volgu que la seva filla sinstrus i
aprengus la cincia matemtica, i va decidir enviar-la com a deixeble de Pitgores.
Tenao es va casar amb ell i va ensenyar com ell a lescola pitagrica. Aquesta comunitat
filosfica va arribar a tenir un gran poder a Crotona, per la poblaci va rebelar-se contra ella.
Pitgores va perdre la vida durant aquesta revolta i Tenao va passar a dirigir lescola a lexili.
Tot i que els seus membres estigueren exiliats i dispersos, va aconseguir, amb lajuda de les
seves dues filles, difondre els coneixements matemtics i filosfics per Grcia i Egipte.

Es conserven fragments de cartes i descrits que proven que Tenao va escriure amb gran
fludesa, i la tradici aix li ho atribueix. Es consideren com a seus diversos tractats de
matemtiques, fsica i medicina. Tamb se li atribueixen alguns tractats sobre poliedres
regulars i sobre la teoria de la proporci. Tenao, com la resta dels pitagrics, pensava que
lunivers estava regit pel nombre, ja que en ell residia lordre essencial. Tot aix, juntament amb
la recerca de la perfecci i de lharmonia en les formes i les proporcions, la va portar a treballar
en el nmero auri.

Context histric

La Grcia clssica destaca pel naixement de la Democrcia a la polis dAtenes liderada per
Pricles. s un moment intens culturalment i polticament parlant, ja que Fdias o Praxitelles
exalaren lescultura; el Partenn, emblema del mn grec, o les lluites contra els perses
(Guerres Mdiques) i entre els grecs defugen aquest perode que esdevingu el bressol de la
cultura occidental.

Traducci exposici temporal Mujeres matemticas realitzada pel Museo de la Ciencia y el Agua de Murcia

HIPATIA
370-415 dC

Hipatia va nixer a Alexandria, lany 370 dC. El seu pare, Ten, matemtic i professor del
Museu, es preocup de dotar-la duna excellent formaci. Vigilar minuciosament leducaci del
cos i la ment de la seva filla, doncs volia que fos un sser hum perfecte. I aix fou, ja que
aconsegu que tan la bellesa com el talent de Hiptia arribaren a ser llegendaris.

Hipatia fou una filsofa, una astrnoma i una matemtica excepcional que fins i tot va superar
el seu pare. Durant vint anys va ensenyar matemtiques, astronomia, lgica, filosofia i
mecnica, rebent el nom de La Filsofa que en grec s sinnim de svia. De totes les parts del
mn arribaven estudiants per aprendre della, i la seva saviesa era reconeguda per tota la gent
de la seva poca. Tenim notcies de moltes de les seves contribucions cientfiques: la invenci
daparells com laermetre que serveix per mesurar lquids; un planisferi, aparell que serveix
per mesurar el nivell de laigua; un altre per destillar aigua, i tamb se li atribueix la construcci
dun astrolabi per localitzar laltura dels astres sobre lhoritz.

Va treballar tamb sobre el Comentari a lAritmtica de Diofanto, en tretze llibres, i sobre la

Geometria de les crniques dApolloni, en vuit volums. El primer escrit tractava sobre les
equacions que sanomenaran ms endavant diofntiques, amb solucions enteres i el segon,
recull el coneixement que sobre les cniques sha tingut fins al segle XVII. Aquestes tornaran a
ser estudiades per Kepler que les va aplicar al moviment dels planetes. Hipatia, igual que els
seus avantpassats grecs, sent una gran atracci per les seccions cniques, figures
geomtriques que es formen quan un pla passa per un con. Hipatia fou un smbol de lideal
grec, ja que reunia saviesa, bellesa, ra i pensament filosfic, per a ms era una dona, una
dono cientfica i amb un paper poltic important.
Tot aix unit a la seva negativa per convertir-se al cristianisme va culminar amb el seu brutal
assassinat a mans dun grup dexaltats.

Fou una persona que divid a la societat en dues parts: aquells que la consideraven com un
oracle de llum, i aquells que la veien com un emissari de les tenebres.
Elbert Hubbard

Context histric

s una etapa de crisi general de lImperi Rom. Lany 395, Teodosi el divideix en una meitat
oriental i una altre occidental, acabant definitivament amb la unitat imperial. s el moment de la
consolidaci cultural del Cristianisme, que mantindr lluites enceses contra els corrents
pagans.

Traducci exposici temporal Mujeres matemticas realitzada pel Museo de la Ciencia y el Agua de Murcia

MILE DE CHTELET

Gabrielle mile de Breteuil, fou marquesa de Chtelet. Nascuda a Saint-Jeanen-Gve, a

Frana, lany 1706, en una famlia illustre. El seu pare era un home ric i poders que es va
preocupar que mile rebs una excellent educaci. Aviat va demostrar posseir una gran
capacitat intellectual inusual, doncs als deu anys ja havia llegit Cicern i estudiava
matemtiques i metafsica; als dotze anys parlava angls, itali, espanyol i alemany i tradua
textos del llat i el grec com els dAristtil o Virgili. Tot i la seva facilitat pels idiomes, la seva
veritable passi foren les matemtiques.

Quan tenia vint-i-set anys conegu a Voltaire, un dels pensadors ms grans del segle XVIII. La
relaci que al principi fou amistosa, grcies a la seva passi per les cincies, canvi el 1733
degut als problemes de Voltaire amb la justcia que van fer que aquest es refugis amb mile al
castell de Cirey, creant entre ells dos una uni sentimental. Formaren una parella indissoluble,
unida per sentiments i interessos comuns, que els feu estar junts la resta de la seva vida.

A mile li fou prohibida lentrada, tan sols per ser dona, al Caf Gradot de Pars, on es reunien
matemtics i cientfics. La marquesa va manar confeccionar unes robes dhome i, vestida
dhome, torn a presentar-se al Caf, on finalment fou admesa essent aplaudida pels seus
collegues.
Va estudiar Leibniz i Newton, tradu al francs els Principia Matemtica de Newton, i contribu
a divulgar els conceptes del clcul diferencial i integral.
El setembre de 1749, mile va morir de febre puerperal vuit dies desprs de donar a llum la
seva ltima filla, tenia quaranta tres anys.

Confessar que s tirnica. Per enamorar-la s necessari parlar-li de metafsica, quan en

comptes daix, un voldria parlar-li damor.
Voltaire.

Context Histric

El segle de les llums, laix anomenat segle XVIII, s el perode de laven de la cultura, de la
cincia i de les idees. Els illustrats francesos marcaren el cam de la independncia dels EUA
el 1776 i el de la Revoluci Francesa el 1789. Els progressos en cincia donaren lloc a la
Revoluci Industrial, aplicant els diversos enginys de filat de cot, el teixit per antonomsia
daquesta etapa.

Traducci exposici temporal Mujeres matemticas realitzada pel Museo de la Ciencia y el Agua de Murcia

MARIA GAETANA AGNESI

1718-1799

Nascuda a Mil el 16 de maig del 1718, va crixer en un ambient acomodat i culte. Fou una
nena preco i molt intelligent. Als cinc anys, parlava francs, i als nou, coneixia, set llenges;
itali, llat, francs, grec, hebreu, alemany i espanyol, mrits que li van fer rebre lapellatiu
dOracles dels set idiomes. La mort de la seva mare, quan ella tenia vint-i-un anys, va canviar
radicalment la seva vida.

Aquell mateix any va voler entrar en un convent, per davant

loposici rotunda del seu pare, no ho va fer. Per repudiant tota vida pblica va decidir dedicarse a cuidar la seva famlia i a lestudi de les matemtiques. Segons ella llgebra i la geometria,
eren les niques parts del pensament on regnava la pau.
Amb trenta anys va publicar Instituzioni Analitiche que fou la seva principal obra. Era la
recopilaci sistemtica, en dos volums. El primer tractava del coneixement contemporani en
lgebra i geometria i el segon volum tractava els nous coneixements en clcul diferencial i
integral, inventat feia poc per Leibniz i Newton. La seva obra va ser traduda a diversos
idiomes, i sutilitz com a manual a les universitats de diferents pasos.

Mor el 9 de gener de 1799, als 81 anys.

Traducci exposici temporal Mujeres matemticas realitzada pel Museo de la Ciencia y el Agua de Murcia

Caroline Herschel
1750-1818

Nascuda el 16 de mar de 1750 a Hannover, en una famlia nombrosa de msics. Tot i aix, no
va rebre una educaci formal, ja que la seva mare pensava que tan sols havia de rebre la
formaci suficient per ser una bona mestressa de casa i per cuidar els seus germans. Anys
ms tard, els seus germans, William i Alexander, ambds msics, se lemportaren a Anglaterra
a estudiar cant quan tenia vint-i-dos anys. Tal fou la dependncia del seu germ William, que
quan aquest deixar de cantar per estudiar astronomia, ella, tot i ser una excellent soprano, ho
deix i comenar a treballar com la seva ajudant.

Caroline aprengu cincia i matemtiques sola. Portava una vida esgotadora; per la nit
observava amb els binocles i de dia feia clculs matemtics i escrivia els resultats. Els Herschel
fundaren lastronomia sideral - lestudi de les estrelles -.
Descobriren 2500 nebuloses i grups destrelles amb el seu telescopi de 20 peus, ms tard en
construren un de 40 peus que fou mencionat com una de les meravelles del mn, per va
causar decepci des del punt de vista cientfic. A part daix tamb va collaborar amb el seu
germ en el descobriment destrelles dobles, observacions de planetes i altres fenmens.
Quan mor el seu germ William, va tornar a Hannover on completar el seu treball sobre les
posicions dunes 2500 nebuloses, treball per el qual va rebre la Medalla dOr de la Reial
Societat dAstronomia i la nombraren membre honorari de la Societat, junt a Mary Sommerville,
essent les primeres dones en rebre aquest honor. Tamb la nombraren membre de la Reial
Acadmia Irlandesa i el rei de Prssia li va concedir la Medalla dOr de les Cincies.
L1 dAgost de 1786 Caroline va descobrir el seu primer cometa, tema que seguiria sent el seu
camp despecialitzaci fins que va morir, el 9 de gener de 1848, quan tenia 97 anys.

Tan sols vaig fer per el meu germ el que hagus fet un cadell ben ensenyat: s a dir,
vaig fer el que em manava. Jo era un simple instrument que ell es va encarregar dafinar
Caroline Herschel.

Traducci exposici temporal Mujeres matemticas realitzada pel Museo de la Ciencia y el Agua de Murcia

SOPHIE GERMAIN
1776-1831

Va nixer l'1 d'abril de 1776 a Pars, al si d'una famlia burgesa. Convenuda que la seva
famlia noms pensava en els diners i la poltica, es va refugiar en la lectura comenant amb
les obres de la biblioteca del seu pare. El seu inters per les Matemtiques va sorgir als 13
anys, desprs de llegir la histria de les matemtiques escrita per Montucla, en particular la va
impressionar la llegenda de la mort d'Arqumedes, pels soldats romans, mentre estava absort
en un problema de geometria.

Va quedar tan commoguda pel fort efecte de la Matemtica, capa de fer oblidar la guerra, que
va decidir dedicar-se al seu estudi. A partir d'aquest fet inici la seva formaci autodidacta.
Comptava 16 anys d'edat quan s'obre l'Escola Politcnica de Pars, per com que no admetien
les dones, aconsegueix els apunts d'Anlisi de Lagrange i presenta un treball sobre la teoria de
Lagrange amb el pseudnim d'Antoine-Auguste Le Blanc.
Lagrange, impactat per la qualitat daquest treball, va voler conixer el seu autor, restant
impressionat en veure que era una dona i li va predir un gran xit com a analista.
Va treballar en teoria dels nombres investigant sobre la Conjectura de Fermat. Grcies als
conceptes desenvolupats per Sophie Germain establint les bases de la Teoria de l'Elasticitat
s'han pogut realitzar construccions com la Torre Eiffel. Per malgrat la seva contribuci a
l'estudi de l'elasticitat dels materials, Sophie no figura entre els 72 cientfics francesos els noms
dels quals es van inscriure a l'emblemtica torre. Un oblit ms de la histria de la cincia en
relaci amb els seus membres no barons.
Quan mor el 27 de juny de 1831 a Pars, als 55 anys, vctima d'un cncer de mama, al seu
certificat

de

defunci

consta

com

rentire-annuitante

(dona

sense

ofici).

El gust per les cincies abstractes en general i, sobretot, pels misteris dels nombres, s molt
rar; aix no s sorprenent, ja que els encants d'aquesta sublim cincia en tota la seva bellesa
noms es revelen a aquells que tenen el valor d'aprofundir-hi. Per quan una dona, a causa del
seu sexe i dels nostres costums i prejudicis troba obstacles infinitament ms grans que els
homes per familiaritzar-se amb aquests complexos problemes, i tanmateix supera aquestes
traves i penetra en el que est ms ocult, indubtablement t el valor ms noble, un talent
extraordinari, i un geni superior.
Gauss

Traducci exposici temporal Mujeres matemticas realitzada pel Museo de la Ciencia y el Agua de Murcia

MARY SOMMERVILLE
1780 1872

Va nixer a Esccia el 1780. Filla d'un vicealmirall de l'armada anglesa, va passar la seva
infantesa al camp, en contacte amb la naturalesa, la qual cosa va estimular el seu carcter
observador, per sense una formaci bsica sistematitzada, als deu anys amb prou feines
sabia llegir. Els seus pares no la deixaven estudiar perqu opinaven que era nociu per a les
nenes que podien quedar estrils. El seu pare deia: un d'aquests dies veurem Mary amb
camisa de fora.
Mary Somerville va ser una de les dones del seu temps que es va dedicar a l'estudi de les
matemtiques amb ms passi i al coneixement dels avenos cientfics. Ser dona li va suposar
una dificultat amb qu va conviure, esquivant obstacles amb la pacincia i la convicci de qui
creu en el seu treball. Per ni l'accs a la Universitat ni la participaci en associacions
cientfiques li eren permesos.
Va traduir la Mecnica Celeste de Laplace. A continuaci, va publicar La connexi entre les
cincies fsiques, on posa mfasi en la interdependncia creixent entre les diferents branques
de la cincia, suggerint la possibilitat que existeixi un altre planeta ms allunyat que Ur poc
abans que es descobrs Nept. El 1848 Mary Sommerville va publicar el seu llibre ms clebre
Physical Geography. Va morir a Itlia el 1872, a l'edat de 92 anys, quan encara seguia
estudiant matemtiques.

..Si la nostra amiga la senyora Sommerville s'hagus casat amb Laplace, o amb un
matemtic, mai no haurem sentit parlar del seu treball. L'hauria fos amb el del seu marit,
presentant-lo com si fos dell
Charles Lyell

Context histric
Els canvis ideolgics i econmics del segle XVIII es plasmaran en intensos canvis poltics,
econmics i socials en el segle XIX, iniciats per les guerres napoleniques i seguits de les
onades revolucionries burgeses, per passar a l'apogeu dels nacionalismes (Alemanya i Itlia) i
als moviments socials marxistes i anarquistes. El Colonialisme, liderat per Anglaterra i Frana,
donar com a resultat el repartiment del continent Afric entre aquestes potncies.

Traducci exposici temporal Mujeres matemticas realitzada pel Museo de la Ciencia y el Agua de Murcia

ADA BYRON LOVELACE

1815 1851

Va nixer a Londres, el 10 de desembre de 1815, essent filla de lillustre poeta angls Lord
Byron.
La seva vida estigu marcada per dos factors essencials: la personalitat estricta de la seva
mare i lambient culte i refinat del que form part.
Als 19 anys es cas amb el vuit Lord King i primer comte de Lovelace, qui admir sempre
lintellecte de la seva esposa, per va deixar que la tutela materna continus la seva
dominaci.
Per tal que Ada pogus disposar de llibres i de treballs cientfics, el seu marit es va fer escollir
membre de la Royal Society, la biblioteca de la qual no permetia laccs a les dones.
Lady Ada Byron, comtessa de Lovelace, va ser la primera programadora i pionera de la
computaci. Va realitzar el primer programa, va descriure la que llavors sanomen Mquina
Analtica de Charles Babbage i va intuir que els desenvolupaments i operacions de la
Matemtica son susceptibles de ser executats per mquines.
A la dcada dels anys 80, el Departament de Defensa dels Estats Units dAmrica va
desenvolupar un llenguatge de programaci en honor a la comtessa que anomen ADA.
Al nostre pas, la Organitzaci Espanyola per a la Coeducaci Matemtica ha adoptat el seu
nom, OECOM Ada Byron, amb la mateixa finalitat: reconixer, en lera ciberntica, el paper
pioner duna dona en aquest camp, tan lligat a las matemtiques..
En els ltims temps de la vida dAda es van succeir les crisis nervioses, els deutes i els
escndols. Mor als 36 anys, vctima dun cncer.

Hi ha hagut moltes causes que han contribut a produir els trastorns passats; i en el futur les
evitar. Un ingredient (per noms un entre molts) ha estat un excs de matemtiques.

Ada Lovelace

Traducci exposici temporal Mujeres matemticas realitzada pel Museo de la Ciencia y el Agua de Murcia

FLORENCE NIGHTINGALE
1820-1910

Va nixer a Florncia, el 12 de maig de 1820, en el si duna famlia benestant. El seu pare era
partidari que les seves filles rebessin una bona educaci, motiu pel qual Florence i la seva
germana van aprendre llat, grec, histria i matemtiques. Tanmateix a la seva mare, a qui,
dacord amb els costums de la poca, li preocupava trobar un bon marit per a les seves filles,
menyspreant els coneixements adquirits per Florence, comentava: Quina utilitat tindran las
matemtiques per a una dona casada!.
Als 23 anys comunica als seus pares el seu desig de ser infermera, els quals shi van oposar, ja
que la infermeria sassociava amb dones de la classe treballadora. Malgrat aix, inicia la seva
formaci dinfermera a Alemanya.
Ella va ser una innovadora en el recull, tabulaci, interpretaci i presentaci grfica de les
estadstiques descriptives; va mostrar cm lestadstica proporciona un marc dorganitzaci per
a controlar i aprendre, i pot aportar millores a las prctiques jurdiques i mdiques.
Tamb va desenvolupar una Frmula Model dEstadstica Hospitalria per tal que els hospitals
recollissin i generessin dades i estadstiques consistents.
s amb el sobrenom de La dama amb la llntia, fent referncia als seus passeigs continus
entre els ferits de la guerra de Crimea. Florence Nightingale, va morir el 13 dagost de 1910 a
ledat de 90 anys, completament invlida.

He de dir a totes les dames joves que sn cridades a aquesta vocaci, que cal que es
qualifiquin per a aix, tal com ho fa un home per al seu treball. Que no creguin que ho podran
fer daltra manera.
Florence Nightingale

Traducci exposici temporal Mujeres matemticas realitzada pel Museo de la Ciencia y el Agua de Murcia

SOFIA KOVALEVSKAYA
1850-1891

Va nixer el 15 de gener de 1850 a Moscou, al si d'una famlia aristocrtica. Malgrat la repressi que va
viure durant la seva infantesa i adolescncia, va assolir un nivell intellectual impressionant. El naixement
de Sofia va ser una decepci per al seu pare que desitjava tenir un bar, i la seva educaci va estar a les
mans de diverses institutrius molt severes amb ella. Adorava la poesia, per tenia completament prohibit
no solament llegir, sin tamb escriure versos. L'inters de Sofia (coneguda generalment com Snia) per
les matemtiques va comenar d'una forma curiosa: estudiant les conferncies litografiades
d'Ostrogradski sobre clcul diferencial i clcul integral que van ser utilitzades per empaperar la paret de
lhabitaci dels nens a causa de l'escassedat de paper pintat.

En aquesta poca estava prohibit per a les dones assistir a la Universitat, el que va generar que moltes
aristcrates russes decidissin estudiar a l'estranger, per una dona soltera no podia aconseguir passaport
sense perms dels seus pares, motiu pel qual van sorgir els matrimonis de convenincia per viatjar a
universitats estrangeres i aix ho va fer Sofia, qui va contreure matrimoni amb Vladimir Kovalevsky i va
marxar a Heidelberg per prosseguir els seus estudis de matemtiques, on va aconseguir que l'admetessin
com a oient a la Universitat.

Les investigacions matemtiques de Sofia Kovaleskaya se centren en l'Anlisi Matemtica. La seva

especialitzaci va ser la teoria de funcions abelianes. El seu treball sobre els anells de Saturn representa
una aportaci a la matemtica aplicada. El seu major xit matemtic va ser la investigaci sobre la rotaci
d'un slid al voltant d'un punt fix, pel qual va obtenir el Premi Bordin de lAcadmia Francesa de les
Cincies.
Van ser anys fructfers tamb per a la seva obra literria, va escriure diverses novelles: Records de la
infantesa, Una nihilista, Vaevictis...
Va ser la primera dona al mn que es va doctorar en Matemtiques i que va obtenir, el 1885, una ctedra
de mecnica a la Universitat d'Estocolm.

Sofia Kovalevskaya fou la dona que indirectament va impedir lexistncia dun quart premi Nobel de
Cincies; el de matemtiques. Poc desprs de la seva arribada a Sucia, va tenir una intensa relaci amb
Alfred Nobel, a qui va abandonar a causa del professor Magnus Gustav Mittag-Leffler, aleshores deg de
la Facultat de Matemtiques dEstocolm. Alfred Nobel no va oblidar aquesta mala passada: quan ms
endavant va redactar el seu testament, es va informar minuciosament pels seus consellers de si MittagLeffler seria un candidat potencial al trofeu. Com que la resposta fou afirmativa, Nobel va renunciar a
lestabliment dun premi en Matemtiques i aix ha continuat fins als nostres dies.

Va morir el 10 de febrer de 1891 a Estocolm, a ledat de 41 anys.

Una dona professora de matemtiques s un fenomen pernicis i desagradable; es podria dir que una
monstruositat i la seva invitaci a un pas on hi ha tants matemtics del sexe mascul, els coneixements
dels quals sn molt superiors als della, noms es pot explicar per la gentilesa dels suecs envers el sexe
femen
August Strindberg, dramaturg suec.

Traducci exposici temporal Mujeres matemticas realitzada pel Museo de la Ciencia y el Agua de Murcia

GRACE CHISHOLM
1868-1944

Va nixer a Anglaterra, el 15 de mar de 1868, la seva famlia gaudia d'una privilegiada

situaci i una excellent educaci. Fins als deu anys, va estudiar, a casa seva, msica i clcul
mental, desprs va continuar la seva formaci amb una institutriu, fins que als 17 anys va
aprovar els exmens de Cambridge. Si hagus estat un bar, a l'any segent hauria comenat
els seus estudis universitaris, per, en ser dona, aquesta possibilitat ni tan sols no va ser
considerada.
Als 21 anys, desprs de no poder iniciar Medicina, per la negaci de la seva mare, va
comenar a estudiar matemtiques a la Universitat de Cambridge. Per a poder doctorar-se va
marxar a Gotinga ,Alemanya. Podem considerar Grace com la primera dona que va
aconseguir doctorar-se d'una forma "normal". Va escriure

Primer llibre de Geometria en

collaboraci amb el seu marit William Henry Young, en el qual opinava sobre l'inters que
tenia ensenyar geometria utilitzant els cossos geomtrics en dimensi tres, en lloc de
comenar aprenent en els nivells inferiors a travs de la geometria plana perqu
en cert sentit la geometria plana s ms abstracta que la tridimensional
ja que la geometria tridimensional en sser ms propera a l'experincia, esdev molt ms
natural.
Malgrat les seves obligacions de ser mare d'una famlia nombrosa, va tenir sis fills, Grace va
ser capa d'escriure excellents treballs i ms de dos-cents articles que va publicar al costat
del seu esps i que sempre van portar l'autoria dell. Grace va morir, el 29 de Mar de 1944,
als 76 anys.

Traducci exposici temporal Mujeres matemticas realitzada pel Museo de la Ciencia y el Agua de Murcia

EMMY NOETHER
1882-1935
Va nixer a Alemanya, filla de pares jueus. El seu pare, Max Noether, matemtic, catedrtic a la
Universitat d'Erlangen, li va transmetre la seva passi per les matemtiques. Malgrat tot, no es va
deslliurar d'una educaci tradicionalment femenina i convencional (tocar el piano, ballar, saber portar una
casa...).
Va estudiar francs i angls, per quan ja havia superat els exmens que li permetien
ensenyar idiomes va decidir continuar estudiant i dedicar-se a les matemtiques, enfrontant-se als
prejudicis de l'poca que s'oposaven a que una dona es dediqus a una activitat cientfica. Se li va
concedir un perms especial per assistir a classe a la Universitat d'Erlangen, per no tenia dret a
examinar-se. Emmy va ser l'nica alumna entre 984 estudiants. Desprs va canviar la poltica
universitria i se li va permetre continuar els seus estudis de manera normal. Als 25 anys va obtenir el
doctorat, treballant posteriorment a l'Institut Matemtic d'Erlangen ajudant el seu pare, sense percebre
salari,nicament amb la satisfacci dinvestigar.
De 1922 a 1933 va ensenyar a la Universitat de Gotinga, sense poder obtenir-hi un lloc, ja que el seu
accs estava vedat a les dones (el seu company Hilbert va intentar corregir aquesta injustcia per no va
poder superar l'oposici d'altres membres de la facultat. Anunciaven els cursos sota el nom d'Hilbert
encara que fos ella la que els impartia). Aqu va desenvolupar un intens i creatiu treball cientfic: va
enunciar un teorema essencial en la teoria de la relativitat general i en l'estudi de partcules elementals;
es va convertir en una gran especialista en la teoria dels invariants i va contribuir notablement a que el
mtode axiomtic fos un potent instrument en la investigaci matemtica.
El 1933 junt amb altres professors jueus, va emigrar als Estats Units. All va treballar com a professora
en una escola universitria femenina a Pennsilvani. Encara que va estar menys de dos anys en aquest
pas, el seu treball i la seva qualitat com a matemtica li van fer guanyar una posici de gran respecte
entre companys i alumnes.
Emmy

Noether

mor

el

14

d'abril

de

1935,

com

conseqncia

d'una

intervenci

quirrgica. Tenia 53 anys i estava en l'apogeu de la seva fora creadora.

Segons el judici dels ms eminents matemtics en vida, Emmy Noether era la ms
important intelligncia matemtica creativa que ha nascut des que va comenar l'educaci superior de
les dones...
Prof. Albert Einstein, The New York Times (5 de maig de 1935).
Context histric.
Hereu

del

tecnolgic

segle
de

la

XIX,

el

XX

Humanitat

ha
i

passat

dels

la

Histria

enfrontaments

ms

com

l'poca

sagnants

del

mai

gran

aven

coneguts,

la

I Guerra Mundial, i tamb la II, que posaven fi a les tensions de la centria anterior.
s el segle dels Totalitarismes (Nazisme i Feixisme), aix com de l'oposici de dues teories socials de
gran arrelament: Comunisme i Capitalisme.

Traducci exposici temporal Mujeres matemticas realitzada pel Museo de la Ciencia y el Agua de Murcia

GRACE MURRAY HOPPER

1906-1992

Va estudiar Matemtiques i Fsica a Vassar College i es va doctorar en Matemtiques a Yale.

Desprs de dedicar-se a la docncia durant deu anys, el 1943, va passar a formar part de la
marina nord-americana, durant la Segona Guerra Mundial. Els primers ordinadors a gran
escala van ser dissenyats per l'armada americana. Els seus collegues se sorprenien de la seva
eficcia com a matemtica i com a informtica, i ella es sentia molt cmoda com a
programadora, fins al punt de dir:

Puc construir un ordinador que faci qualsevol cosa que jo sigui capa de definir completament.

Un dels primers ordinadors amb qu va treballar va ser el Mark I, el primer a gran escala
mundial. El terme bug (bestiola en angls) s'utilitza actualment per referir-se a errors en els
programes informtics. Va ser Grace Murray Hopper la que ho va fer popular desprs de trobar
una arna, allotjada en els circuits del Mark I, produint un mal funcionament de la mquina, aix
va ser el 1945. A finals dels 50, va idear un compilador capa de permetre la comunicaci
utilitzant frases en angls, en lloc d'haver d'usar instruccions en codi mquina. Aquest fet va
conduir a la creaci del llenguatge de programaci COBOL que avui encara es continua
utilitzant com a llenguatge de gesti. Durant els seus gaireb cinquanta anys de treball a
l'exrcit, va ser admirada i va rebre molts honors pels seus serveis i el seva feina com a
informtica. Es va retirar als setanta-cinc anys, com a la persona de major edat entre els oficials
i l'nica dona que havia rebut mencions d'honor. Entre d'altres, va rebre el premi Home de l'Any
en les Cincies de Cmputs per part de la Data Processing Management Association; va ser la
primera dona nomenada Distinguished fellow of the British Computer Society i l'nica dona
almirall de la marina dels Estats Units fins a lactualitat.
Va escriure nombrosos articles, i destaquen pel seu gran inters els que tracten sobre la
velocitat de les computadores per transmetre dades.

Ha passat a la histria per ser una innovadora programadora durant les primeres generacions
d'ordinadors. A ms, va ser de les primeres persones en buscar utilitats civils a la informtica.
Va morir el 1992, als 86 anys.

Traducci exposici temporal Mujeres matemticas realitzada pel Museo de la Ciencia y el Agua de Murcia

EMMA CASTELNUOVO
1913

Va nixer a Roma el 1913, filla d'un gran gemetra itali, Guido Castelnuovo. Va estudiar
matemtiques a la Universitat de Roma La Sapienza.
Va obtenir una plaa de professora de secundria el 1938, de la qual va ser desposseda uns
dies ms tard en aplicaci de les lleis racials de Mussolini.
Durant la guerra i l'ocupaci nazi d'Itlia va impartir classes clandestines de matemtiques de
casa a casa, per a refugiats i perseguits. El 1944, en finalitzar la guerra,va ser rehabilitada i va
comenar a treballar a l'Institut Tasso de Roma, en el que va romandre fins a la seva jubilaci
el 1979.
Des de 1946 escriu nombrosos articles i llibres sobre El Mtode Intutiu per ensenyar
Geometria en el Primer Cicle de Secundria; amb els que sorprn per les seves idees i
mtodes nous en aquesta poca:

(...) el curs de geometria intutiva ha de suscitar, a travs de l'observaci de milers de fets,

l'inters de l'alumne per les propietats fonamentals de les figures geomtriques i el gust per la
investigaci. Aquest gust neix fent participar l'alumne en el treball creat (...)

s molt destacable que Emma Castelnuovo, per decisi prpia, ha ensenyat sempre en
lEscola Secundria de primer cicle, per a alumnes entre 11 i 14 anys. I en l'ltima reforma de la
Secundria Italiana, el 1979, Emma t una gran influncia. Aquesta reforma va ser precedida
d'un moviment de renovaci en l'educaci matemtica, promogut per diverses iniciatives
personals i organismes oficials. Un exemple d'aquesta renovaci s la collecci de didctica de
les matemtiques dirigida per Emma Castelnuovo.
Actualment la seva influncia continua vigent a travs de molts dels seus deixebles que
s'ocupen de la formaci metodolgica i posta al dia dels professors al Laboratori Didctic de
lInstitut Matemtic de Roma.

Traducci exposici temporal Mujeres matemticas realitzada pel Museo de la Ciencia y el Agua de Murcia