Estatut Autonomia IB

_________________Estatut dAutonomia de les Illes Balears
ESTATUT DAUTONOMIA
DE LES ILLES BALEARS
Llei Orgnica 2/1983, de 25 de febrer, aprovada per les

Corts Generals i publicada en el Boletn Oficial del
Estado nm. 51, d'1 de mar del 1983.
Modificada per les Lleis Orgniques 9/1994, de 24 de
mar, de reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes
Balears, publicada en el Boletn Oficial del Estado nm.
72, de 25 de mar del 1994, correcci d'errates al
Boletn Oficial del Estado nm. 90, de 15 d'abril del
1994, i 3/1999, de 8 de gener, de reforma de la Llei
Orgnica 2/1983, dEstatut dAutonomia de les Illes
Balears, publicada en el Boletn Oficial del Estado nm.
8, de 9 de gener del 1999.
Llei Orgnica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de
lEstatut dAutonomia de les Illes Balears, publicada en
el Boletn Oficial del Estado nm. 52, d1 de mar del
2007, correcci derrates al Boletn Oficial del Estado
nm. 77, de 30 de mar del 2007.
SUMARI
Exposici de motius
Prembul
Ttol I. Disposicions generals
Ttol II. Dels drets, els deures i les llibertats dels
ciutadans de les Illes Balears
Ttol III. De les competncies de la Comunitat
Autnoma de les Illes Balears
Ttol IV. De les institucions de la Comunitat
Captol I. Del Parlament
Captol II. Del president
Captol III. Del Govern de les Illes Balears
Captol IV. Dels consells insulars
Captol V. Dels municipis i daltres entitats locals
de les Illes Balears
Captol VI. rgans de consulta i assessorament
Captol VII. De lAdministraci pblica de les Illes
Balears
Captol VIII. Del control dels poders de la

Comunitat Autnoma
Captol IX. Del rgim jurdic de la Comunitat
Autnoma
Ttol V. Mitjans de comunicaci social
Ttol VI. El Poder Judicial a les Illes Balears
Ttol VII. Relacions institucionals
Captol I. Lacci exterior
Captol II. Relacions amb la Uni Europea
Captol III. Relacions amb lEstat
Captol IV.
autnomes
Relacions
amb
les
comunitats
Ttol VIII. Finanament i hisenda

Captol I. Principis generals
Captol II. Recursos de la Comunitat Autnoma
Captol III. Pressuposts generals de la Comunitat
Captol IV. Del finanament i les hisendes dels
consells insulars
Ttol IX. De la reforma de l'Estatut

Disposicions addicionals
Disposicions transitries
Disposici final
LLEI ORGNICA 1/2007, de 28 de febrer, de

reforma de lEstatut dAutonomia de les Illes
Balears.
JUAN CARLOS I
Rei dEspanya
A tots els qui vegeu i entengueu aquesta Llei.
Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat la
Llei segent i jo la sancion.
EXPOSICI DE MOTIUS
La Llei orgnica 2/1983, de dia 25 de febrer,
dEstatut dautonomia de les Illes Balears, va suposar
lestabliment
dun
sistema
dautogovern
i
la
consolidaci del principi de cooperaci entre els pobles
que formen la comunitat insular. Aquesta llei, al llarg
de 23 anys, ha sofert dues modificacions que han dotat
la nostra autonomia dun major contingut de
competncies i han acomodat les nostres institucions
dautogovern a la nova realitat espanyola i europea.
La positiva evoluci de lautogovern aix com
laugment de la poblaci i un major aprofundiment en el
reconeixement del fet insular, juntament amb una
tendncia
generalitzada
cap
a
una
major
descentralitzaci de lEstat espanyol, demanen una
adequaci de lEstatut dautonomia de les Illes Balears
per donar una millor resposta a les noves necessitats
dels ciutadans.
Aix mateix, el sentiment i la idiosincrsia illencs

han donat un major protagonisme a cada una de les
illes i dels seus respectius consells insulars alhora que
sapuntava com un desig generalitzat el fet que
Formentera gauds del seu propi consell insular que
gestions, des de la mateixa illa, la seva administraci
insular.
Per tots aquests motius els diputats sotasignats
presenten la segent Proposta de reforma de lEstatut
dautonomia de les Illes Balears:
Article nic
Es modifica lEstatut dautonomia de les Illes
Balears, aprovat mitjanant Llei orgnica 2/1983, de 25
de febrer, i es dna una nova redacci al seu prembul,
a determinats articles, a determinades disposicions
addicionals i transitries, a les denominacions de tots
els seus articles, dalguns dels seus captols i ttols i de
totes les seves disposicions addicionals i transitries; i
sincorporen, aix mateix, determinats articles, captols,
ttols i disposicions addicionals i transitries i es tornen
a enumerar tots els ttols, els captols, els articles i les
disposicions addicionals i transitries, de tal manera
que el text de lEstatut dautonomia de les Illes Balears
esmentat s del tenor segent:
10
PREMBUL
Al llarg de la seva histria, les Illes Balears han
forjat la seva identitat amb les aportacions i energies
de moltes generacions, tradicions i cultures, que han
convergit en aquesta terra dacollida. Aix, les Illes
Balears, per la confluncia duna multiplicitat de pobles
i de civilitzacions, al llarg de la seva histria, shan
conformat en una societat dinmica, amb un patrimoni
cultural i social, tangible i intangible, singular entre
totes les cultures del Mediterrani i del mn;
fonamentat, en la seva ms ntima profunditat, en uns
valors universals incloents i no excloents.
Durant segles, el poble de les Illes ha mantingut
constant aquesta vocaci i, a la darrera etapa del segle
xx, va exercir el seu dret a lautonomia dacord amb la
Constituci espanyola vigent.
Actualment, els pobles de les Illes, hereus dunes
tradicions fonamentades sobre la base dels principis
irrenunciables digualtat, democrcia i convivncia
pacfica i justa, continuen proclamant aquests valors,
com a expressi dels valors superiors de la seva vida
collectiva.
I en aquest sentit, la nacionalitat histrica que
formen les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i
Formentera vol retre homenatge a tots els seus fills
que, al llarg de tots els temps, llunyans i propers, han
treballat per mantenir la identitat del nostre poble, la
qual cosa ens ha perms assolir les fites actuals,
grcies a ells.
11
Ara, al cap duns anys daquesta darrera etapa

autonmica, amb diferents modificacions que han
perms avanar en el nostre autogovern, s hora de fer
una passa ms i definir un nou marc de convivncia
que ens permeti afrontar el nostre futur amb illusi.
Aix, les Illes Balears, mitjanant el seu Estatut,
pretenen continuar en el seu procs collectiu davanar
cap el seu autogovern en el marc de lEstat espanyol i
la Uni Europea, dacord amb el valor suprem: el
sistema democrtic que sinspira en la llibertat, la
justcia, la pau, la igualtat i la defensa dels drets
humans, aix com la solidaritat entre tots els pobles.
Daquesta manera, lEstatut declara que:
- Les Illes Balears sn una comunitat de
persones lliures i per a persones lliures, on cada
persona pot viure i expressar identitats diverses, amb
esperit decidit de cohesi, fonamentat en el respecte a
la dignitat de totes i cadascuna de les persones.
- Laportaci de tots els habitants de les Illes ens
configura com una societat integradora, on lesfor s
un valor, i la capacitat innovadora i emprenedora sha
dimpulsar i ha de continuar formant part del nostre
tarann, de sempre.
- La llengua catalana, prpia de les Illes Balears,
i la nostra cultura i tradicions sn uns elements
identificadors de la nostra societat i, en conseqncia,
sn elements vertebradors de la nostra identitat.
- LEstatut empara la insularitat del territori de la
comunitat autnoma com a fet diferencial i mereixedor
de protecci especial.
12
- Per avanar cap a una societat moderna s

imprescindible aprofundir, i continuar apostant-hi, en
valors
de
cohesi
social,
pau
i
justcia,
desenvolupament sostenible, protecci del territori, i la
igualtat de drets, especialment la igualtat entre homes i
dones.
Per tot aix, el Parlament de les Illes Balears,
recollint el sentiment majoritari de tota la ciutadania, i
en exercici del seu dret per aprofundir en el sistema
autonmic, proposa, i les Corts Generals laproven, el
present text articulat de lEstatut dautonomia de les
Illes Balears.
13
TTOL I
DISPOSICIONS GENERALS
Article 1
Illes Balears
1. La nacionalitat histrica que formen les illes de
Mallorca, de Menorca, dEivissa i de Formentera, com a
expressi de la seva voluntat collectiva i en lexercici
del dret a lautogovern que la Constituci reconeix a les
nacionalitats i les regions, es constitueix en comunitat
autnoma dins el marc de la prpia Constituci i del
present Estatut.
2. La denominaci de la comunitat autnoma s Illes
Balears.
Article 2
El territori
El territori de la comunitat autnoma de les Illes
Balears s el format pel de les illes de Mallorca,
Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera i pel de les
altres illes menors adjacents.
Article 3
Insularitat
1. LEstatut empara la insularitat del territori de la
comunitat autnoma com a fet diferencial i mereixedor
de protecci especial.
14
2. Els poders pblics, de conformitat amb el que

estableix la Constituci, garanteixen la realitzaci
efectiva de totes les mesures necessries per evitar que
del fet diferencial es puguin derivar desequilibris
econmics o de qualsevol altre tipus que vulnerin el
principi de solidaritat entre totes les comunitats
autnomes.
Article 4
La llengua prpia
1. La llengua catalana, prpia de les Illes Balears,
tindr, juntament amb la castellana, el carcter
didioma oficial.
2. Tots tenen el dret de conixer-la i dusar-la, i ning
no podr ser discriminat per causa de lidioma.
3. Les institucions de les Illes Balears garantiran ls
normal i oficial dels dos idiomes, prendran les mesures
necessries per assegurar-ne el coneixement i crearan
les condicions que permetin arribar a la igualtat plena
de les dues llenges quant als drets dels ciutadans de
les Illes Balears.
Article 5
Els territoris amb vincles lingstics i culturals
amb les Illes Balears
El Govern ha de promoure la comunicaci,
lintercanvi cultural i la cooperaci amb les comunitats i
els territoris, pertanyents o no a lEstat espanyol, que
tenen vincles lingstics i culturals amb les Illes Balears.
15
A aquests efectes, el Govern de les Illes Balears i

lEstat,
dacord
amb
les
seves
respectives
competncies, podran subscriure convenis, tractats i
altres instruments de collaboraci.
Article 6
Els smbols de les Illes Balears
1. La bandera de les Illes Balears, integrada per
smbols distintius legitimats histricament, ser
constituda per quatre barres roges horitzontals sobre
fons groc, amb un quarter situat a la part superior
esquerra de fons morat i amb un castell blanc de cinc
torres enmig.
2. Cada illa podr tenir la seva bandera, el seu dia de
celebraci i els seus smbols distintius propis, per acord
del consell insular respectiu.
3. La diada de les Illes Balears s l1 de mar.
Article 7
Capital de les Illes Balears
La capital de les Illes Balears s la ciutat de
Palma, que s la seu permanent del Parlament, de la
Presidncia del Govern i del Govern, sens perjudici que
el Parlament i el Govern es puguin reunir en altres llocs
de les Illes Balears, dacord amb el que estableixen,
respectivament, el Reglament del Parlament i la llei.
16
Article 8
Lorganitzaci territorial
1. La comunitat autnoma articula la seva organitzaci
territorial en illes i en municipis. Les institucions de
govern de les illes sn els consells insulars, i les dels
municipis, els ajuntaments.
2. Aquesta organitzaci ser regulada, en el marc de la
legislaci bsica de lEstat, per llei del Parlament de les
Illes Balears, dacord amb aquest Estatut i amb els
principis
deficcia,
jerarquia,
descentralitzaci,
desconcentraci, delegaci i coordinaci entre els
organismes administratius i dautonomia en els mbits
respectius.
Article 9
La condici poltica dels illencs
1. Als efectes daquest Estatut, tenen la condici
poltica de ciutadans de la comunitat autnoma els
espanyols que, dacord amb les lleis generals de lEstat,
tenguin venatge administratiu a qualsevol dels
municipis de les Illes Balears.
2. Gaudeixen dels drets poltics definits en aquest
Estatut els ciutadans espanyols residents a lestranger
que hagin tingut el darrer venatge administratiu a les
Illes Balears i acreditin aquesta condici en el consolat
dEspanya corresponent. Gaudeixen tamb daquests
drets els seus descendents inscrits com a espanyols, si
ho solliciten, en la forma que determini la llei de
lEstat.
17
3. Els estrangers que, tenint venatge a qualsevol dels

municipis de les Illes Balears, adquireixin la nacionalitat
espanyola queden subjectes al dret civil de les Illes
Balears llevat del cas que hi manifestin voluntat en
sentit contrari.
Article 10
Les disposicions dels poders pblics de les Illes
Balears
Les normes, les disposicions i el dret civil de la
comunitat autnoma tenen eficcia territorial, sense
perjudici de les normes per resoldre els conflictes de
lleis i de les excepcions que puguin establir-se en cada
matria.
Article 11
Comunitats illenques fora del territori
1. Les comunitats balears establertes fora del territori
de la comunitat autnoma podran sollicitar com a tals
el reconeixement de la seva personalitat dorigen,
entesa com el dret a collaborar en la vida social i
cultural de les illes i a compartir-la. Una llei del
Parlament de les Illes Balears regular, sense perjudici
de les competncies de lEstat, labast i el contingut del
reconeixement esmentat que en cap cas no comportar
la concessi de drets poltics.
2. La Comunitat Autnoma podr sollicitar a lEstat
espanyol que, per tal de facilitar la disposici anterior,
subscrigui,
quan
aix
pertoqui,
els
tractats
internacionals pertinents.
18
Article 12
Principis rectors de lactivitat pblica
1. La Comunitat Autnoma fonamenta el dret a
lautogovern en els valors del respecte a la dignitat
humana, la llibertat, la igualtat, la justcia, la pau i els
drets humans.
2. Aquest Estatut reafirma, en el marc de les
competncies de la Comunitat Autnoma, els drets
fonamentals que emanen de la Constituci, de la Carta
dels Drets Fonamentals de la Uni Europea, del Conveni
Europeu per a la Protecci dels Drets Humans i de les
Llibertats Fonamentals i dels tractats i els acords sobre
la matria ratificats per lEstat.
3. Les institucions prpies de la comunitat autnoma de
les Illes Balears, per complir les finalitats que els sn
prpies i en el marc de les competncies que els
atribueix aquest Estatut, han de promoure, com a
principis rectors de la poltica econmica i social, el
desenvolupament sostenible encaminat a la plena
ocupaci, la cohesi social i el progrs cientfic i tcnic
de manera que asseguri a tota la ciutadania laccs als
serveis pblics i el dret a la salut, leducaci,
lhabitatge, la protecci social, lesplai i la cultura.
4. Les institucions prpies han dorientar la funci del
poder pblic en el sentit de consolidar i desenvolupar
les caracterstiques de nacionalitat comuna dels pobles
de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, aix com les
peculiaritats de cada illa com a vincle de solidaritat
entre si.
19
TTOL II
DELS DRETS, ELS DEURES I LES LLIBERTATS DELS
CIUTADANS
Article 13
Drets, deures i llibertats reconeguts als ciutadans
1. Els ciutadans de les Illes Balears, com a ciutadans
espanyols i europeus, sn titulars dels drets, deures i
llibertats reconeguts a la Constituci, a lordenament de
la Uni Europea i als instruments internacionals de
protecci dels drets humans, individuals i collectius: en
particular, a la Declaraci de Drets Humans, als pactes
internacionals de drets civils i poltics i de drets
econmics, socials i culturals; a la Convenci Europea
de Drets de lHome i Llibertats Fonamentals i a la Carta
Social Europea.
2. Els poders pblics de la comunitat autnoma de les
Illes Balears estan vinculats per aquests drets i
llibertats i vetllaran per la seva protecci i respecte, aix
com pel compliment dels deures.
3. Els drets i els principis del present ttol no suposaran
una alteraci del rgim de distribuci de competncies,
ni la creaci de ttols competencials nous o la
modificaci dels ja existents. Cap de les disposicions
daquest ttol no pot ser desenvolupada, aplicada o
interpretada de forma que redueixi o limiti els drets
fonamentals reconeguts per la Constituci i pels
tractats i convenis internacionals ratificats per Espanya.
20
Article 14
Drets en
pbliques
relaci
amb
les
administracions
1. Sense perjudici del que disposa la legislaci bsica

de lEstat, una llei del Parlament de les Illes Balears
regular el dret a una bona administraci i a laccs als
arxius i registres administratius de les institucions i
administracions pbliques de les Illes Balears.
2. Tots els ciutadans tenen dret que les administracions
pbliques de les Illes Balears tractin els seus assumptes
de forma objectiva i imparcial i en un termini raonable,
a gaudir de serveis pblics de qualitat, com tamb a
accedir a la funci pblica en condicions digualtat i
segons els principis constitucionals
de mrit i capacitat.
3. Els ciutadans de les Illes Balears tindran dret a
dirigir-se a lAdministraci de la Comunitat Autnoma
en qualsevol de les seves dues llenges oficials i a
rebre resposta en la mateixa llengua utilitzada.
4. En lmbit de les seves competncies, la Comunitat
Autnoma garantir la qualitat dels serveis de
lAdministraci de justcia, latenci a les vctimes i
laccs a la justcia gratuta.
5. Les administracions pbliques de les Illes Balears
garantiran poltiques de protecci i defensa de
consumidors i usuaris i de les associacions daquests,
aix com del seu dret a ser informats i a intervenir,
directament o a travs dels seus representants, davant
les administracions pbliques de les Illes Balears
21
dacord amb la legislaci de lEstat i les lleis del

Parlament.
Article 15
Drets de participaci
1. Tots els ciutadans de les Illes Balears tenen dret a
participar de forma individual o collectiva en la vida
poltica, econmica, cultural i social de la comunitat
autnoma. Els poders pblics promouran la participaci
dels agents econmics i socials del conjunt de la
societat civil en els assumptes pblics.
2. Els ciutadans de les Illes Balears tenen el dret a
participar en condicions digualtat en els assumptes
pblics, directament o per mitj de representants, en
els termes que estableixen la Constituci, aquest
Estatut i les lleis. Aquest dret comprn:
a) El dret a elegir els membres dels rgans
representatius de la comunitat autnoma i a concrrerhi com a candidat.
b) El dret a promoure i presentar iniciatives
legislatives davant el Parlament de les Illes Balears i a
participar en lelaboraci de lleis, directament o
mitjanant entitats associatives, en els termes que
estableixi la llei.
c) El dret a promoure la convocatria de
consultes populars pel Govern de les Illes Balears, els
consells insulars o els ajuntaments en els termes que
estableixin la Constituci espanyola i les lleis.
d) El dret de petici individual i collectiva en els
termes que estableixin les lleis de lEstat.
22
Article 16
Drets socials
1. Els poders pblics de les Illes Balears defensaran i
promouran els drets socials dels ciutadans de les Illes
Balears, que representen un mbit inseparable del
respecte dels valors i drets universals de les persones i
que constitueixen un dels fonaments cvics del progrs
econmic, cultural i tecnolgic de la comunitat
autnoma.
2. Mitjanant una llei del Parlament selaborar la Carta
de Drets Socials de la comunitat autnoma de les Illes
Balears, com a expressi de lespai cvic de convivncia
social dels ciutadans de les Illes Balears, que contindr
el conjunt de principis, drets i directrius que informen
lactuaci pblica de les administracions pbliques de
les Illes Balears en lmbit de la poltica social.
3. En tot cas, lactuaci de les administracions
pbliques de les Illes Balears shaur de centrar
primordialment en els mbits segents: la defensa
integral de la famlia; els drets de les parelles estables;
la protecci especfica i la tutela social del menor; la
no-discriminaci i els drets de les persones dependents
i de les seves famlies a la igualtat doportunitats, la
seva participaci i protecci, a la integraci i a
laccessibilitat universal en qualsevol mbit de la vida
pblica, social, educativa i econmica; la protecci i
latenci integral de les persones majors per a la
promoci de la seva autonomia personal i de
lenvelliment actiu que els permeti una vida digna i
independent i el seu benestar social i individual;
larticulaci de poltiques que garanteixin la participaci
de la joventut en el desenvolupament poltic, social,
23
econmic i cultural; lassistncia social a les persones

que pateixin marginaci o exclusi social; la igualtat de
drets dhomes i dones en tots els mbits, en particular
en matria docupaci i treball; la protecci social
contra la violncia, especialment la violncia de gnere;
els drets i latenci social dels immigrants amb
residncia permanent a la comunitat autnoma de les
Illes Balears.
4. Les administracions pbliques, en el marc de les
seves competncies respectives, promouran les
condicions necessries perqu els drets socials dels
ciutadans de les Illes Balears i dels grups i collectius en
qu sintegren siguin objecte duna aplicaci real i
efectiva.
Article 17
No-discriminaci per ra de sexe
1. Totes les dones i homes tenen el dret al lliure
desenvolupament de la seva personalitat i capacitat
personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia.
2. Les administracions pbliques, segons la Carta de
Drets Socials, vetllaran en tot cas perqu les dones i els
homes puguin participar plenament en la vida laboral,
social, familiar i poltica sense discriminacions de cap
tipus i garantiran que ho facin en igualtat de
condicions. A aquests efectes es garantir la conciliaci
de la vida familiar i laboral.
3. Totes les persones tenen dret a no ser discriminades
per ra de la seva orientaci sexual.
24
Article 18
Drets en lmbit cultural i en relaci amb la
identitat del poble de les Illes Balears i amb la
creativitat
1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions
digualtat ala cultura, a la protecci i la defensa de la
creativitat artstica, cientfica i tcnica, tant individual
com collectiva.
Els poders pblics procuraran la protecci i la
defensa de la creativitat en la forma que determinin les
lleis.
2. Totes les persones tenen dret que els poders pblics
promoguin la seva integraci cultural.
3. Els poders pblics de
protecci i la defensa
interessos del poble de
la diversitat cultural de
patrimoni histric.
les Illes Balears vetllaran per la

de la identitat i els valors i
les Illes Balears i el respecte a
la comunitat autnoma i el seu
Article 19
Drets en relaci amb les persones dependents
1. Les administracions pbliques de les Illes Balears,
segons la Carta de Drets Socials, garantiran en tot cas
a tota persona dependent el dret a les prestacions
pbliques necessries per a assegurar la seva
autonomia
personal,
la
seva
integraci
socioprofessional i la seva participaci en la vida social
de la comunitat.
25

procuraran a les persones dependents la seva
integraci
per
mitj
duna
poltica
digualtat
doportunitats, desenvolupant mesures dacci positiva,
i garantiran laccessibilitat espacial de les installacions,
els edificis i els serveis pblics.
garantiran ls de la llengua de signes prpia de les
persones sordes,
que haur de
ser
objecte
densenyament, protecci i respecte.
Article 20
Catstrofes
Els poders pblics vetllaran pels drets i les
necessitats de les persones que hagin patit danys
causats per catstrofes.
Article 21
Pobresa i inserci social
A fi de combatre la pobresa i facilitar la inserci
social, els poders de les Illes Balears garanteixen el
dret dels ciutadans de les Illes Balears en estat de
necessitat a la solidaritat i a una renda mnima
dinserci en els termes prevists en la llei.
26
Article 22
Dret a laccs a un habitatge digne
Les administracions pbliques de les Illes Balears
garantiran el dret daccs a un habitatge digne dels
ciutadans de les Illes Balears. Per llei es regularan les
ajudes per promoure aquest dret, especialment en
favor dels joves, de les persones sense mitjans, de les
dones maltractades, de les persones dependents i
daquelles altres en el qual cas estiguin justificades les
ajudes.
Article 23
Medi ambient
1. Tota persona t dret a gaudir duna vida i un medi
ambient segur i sa. Les administracions pbliques de
les Illes Balears, en lmbit de les seves competncies,
protegiran el medi ambient i impulsaran un model de
desenvolupament equitatiu, territorialment equilibrat i
sostenible.
2. Els poders pblics de la comunitat autnoma han de
vetllar per la defensa i la protecci de la naturalesa, del
territori, del medi ambient i del paisatge. Han destablir
poltiques de gesti, ordenaci i millora de la seva
qualitat harmonitzant-les amb les transformacions que
es produeixen per levoluci social, econmica i
ambiental. Aix mateix, la Comunitat Autnoma ha de
cooperar amb les instncies nacionals i internacionals
en lavaluaci i en les iniciatives relacionades amb el
medi ambient i el clima.
27

promouran poltiques dequilibri territorial entre les
zones costaneres i les de linterior.
Article 24
Activitat turstica i sector primari
1. Els poders pblics de la comunitat autnoma han de
reconixer lactivitat turstica com a element econmic
estratgic de les Illes Balears. El foment i lordenaci de
lactivitat turstica shan de dur a terme amb lobjectiu
de fer-la compatible amb el respecte al medi ambient,
al patrimoni cultural i al territori, aix com amb limpuls
de poltiques generals i sectorials de foment i ordenaci
econmica que tenguin com a finalitat afavorir el
creixement econmic a mitj i a llarg termini.
2. Des del reconeixement social i cultural del sector
primari de les Illes Balears i de la seva important labor
en lactivitat productiva, en el manteniment del
paisatge, del territori, del medi ambient, de la cultura,
de les tradicions i els costums ms definitoris de la
identitat balear, les administracions pbliques de les
Illes Balears adoptaran les mesures poltiques,
jurdiques i legislatives que garanteixin els drets
daquest sector i dels seus agricultors i ramaders en el
seu desenvolupament i protecci.
28
Article 25
Salut
1. Es garanteix el dret a la prevenci i la protecci de la
salut mitjanant un sistema sanitari pblic de carcter
universal.
2. Totes les persones en relaci amb els serveis
sanitaris tenen dret a ser informades sobre els serveis a
qu poden accedir i els requisits necessaris per a usarlos i sobre els tractaments mdics i els seus riscs,
abans que els siguin aplicats; a donar el consentiment
per a qualsevol intervenci; a accedir a la histria
clnica prpia i a la confidencialitat de les dades
relatives a la salut prpia, en els termes que
estableixen les lleis.
3. Totes les persones en relaci amb els serveis
sanitaris tenen dret al coneixement i a lexigncia de
compliment dun termini mxim perqu els sigui aplicat
un tractament; a ser informades de tots els drets que
les assisteixen i a no patir cap tractament o prctica
degradant.
4. Totes les persones tenen dret a un tractament del
dolor adequat i a cures palliatives, com tamb a
declarar la seva voluntat vital anticipada que shaur de
respectar en els termes que estableixi la llei.
Article 26
Educaci
1. Totes les persones tenen dret a una educaci de
qualitat i a accedir-hi en condicions digualtat.
29
2. Tots tenen dret a accedir en condicions digualtat als

centres educatius sostinguts amb fons pblics.
3. Es garantir la gratutat de lensenyament en els
nivells obligatoris i en els altres nivells que sestableixin
per llei.
4. Totes les persones amb necessitats educatives
especials per raons de malaltia o discapacitat tenen
dret a accedir a una educaci adaptada.
5. Totes les persones tenen dret a accedir a la formaci
professional i a leducaci permanent en els termes que
estableixi la llei.
6. Els membres de la comunitat educativa tenen dret a
participar en els assumptes escolars i universitaris en
els termes establerts per la llei.
Article 27
Drets relatius a locupaci i al treball
1. En lmbit de les seves competncies, les
administracions pbliques de les Illes Balears
impulsaran la formaci permanent, laccs gratut als
serveis pblics docupaci i a locupaci estable i de
qualitat en la qual es garanteixin la seguretat, la
dignitat i la salut en el treball.
2. Es proclama el valor de la concertaci i del dileg
social com a instrument indispensable de cohesi
social, i del paper institucional que en tal resultat tenen
els interlocutors socials ms representatius; per aix es
30
reconeixen als que compleixin les condicions previstes a

lordenament jurdic les facultats i prerrogatives
institucionals que tenen assignades i la seva ineludible
participaci en la vida administrativa pblica, ja que
amb aix contribueixen a la satisfacci dels interessos
generals mitjanant lexercici de la seva funci.
Article 28
Dades personals i fitxers
Totes les persones tenen dret a laccs, la
protecci, la correcci i la cancellaci de les seves
dades personals que figurin als fitxers de titularitat de
les administracions pbliques de la comunitat
autnoma i dels ens o organismes de qualsevol classe,
vinculats o dependents daquestes.
Article 29
Noves tecnologies i societat de la informaci
En lmbit de les seves competncies, els poders
pblics de les Illes Balears impulsaran laccs a les
noves tecnologies, a la plena integraci a la societat de
la informaci i a la incorporaci dels processos
dinnovaci.
31
TTOL III
DE LES COMPETNCIES DE LA COMUNITAT
AUTNOMA
Article 30
Competncies exclusives
La Comunitat Autnoma t la competncia
exclusiva en les matries segents, sens perjudici del
que disposa larticle 149.1 de la Constituci:
1. Organitzaci, rgim i funcionament de les seves
institucions prpies en el marc daquest Estatut.
2. Alteracions dels termes municipals i denominaci
oficial dels municipis i topnims.
3. Ordenaci del territori,
lurbanisme i lhabitatge.
incloent-hi
el
litoral,
4. Obres pbliques dins el territori de la comunitat

autnoma que no siguin dinters general de lEstat.
5. Ferrocarrils, carreteres i camins. El transport fet per
aquests mitjans, per cable i per canonada. Ports,
aeroports i heliports no qualificats dinters general per
lEstat, i ports de refugi, ports, aeroports i heliports
esportius.
6. Transport martim, exclusivament entre ports o
punts de la comunitat autnoma, sense connexi amb
altres ports o punts daltres mbits territorials.
32
7. Centres de contractaci i terminals de crrega en

matria de transports. Delimitaci de les zones de
servei dels ports i aeroports assenyalats a lapartat
5 daquest mateix article.
8. Rgim daiges i aprofitaments hidrulics, canals i
regadius. Aiges minerals i termals. Ordenaci i
concessi de recursos i aprofitaments hidrulics.
Mesures ordinries i extraordinries per garantir el
subministrament. Participaci dels usuaris.
9. Monts, aprofitaments forestals, vies pecuries i
pastures. Tractament especial de les zones de
muntanya.
10. Agricultura i ramaderia. Qualitat, traabilitat i
condicions dels productes agrcoles i ramaders i dels
productes alimentaris que sen deriven. Lexercici
daquestes competncies es far dacord amb
lordenaci general de leconomia.
11. Turisme. Ordenaci i planificaci del sector turstic.
Promoci turstica. Informaci turstica. Oficines de
promoci turstica a lexterior. Regulaci i classificaci
de les empreses i dels establiments turstics. Regulaci
de les lnies pbliques prpies de suport i promoci del
turisme.
12. Esport i lleure. Foment, planificaci i coordinaci de
les activitats esportives i doci. Regulaci i declaraci
dutilitat pblica de les entitats esportives.
13. Joventut. Disseny i aplicaci de poltiques, plans i
programes destinats a la joventut.
33
14. Tercera edat.

15. Acci i benestar social. Desenvolupament
comunitari i integraci. Voluntariat social. Complements
de la seguretat social no contributiva. Poltiques de
protecci i suport a les persones amb discapacitats
fsiques, psquiques i sensorials. Poltiques datenci a
persones dependents. Poltiques datenci a les
persones i als collectius en situaci de pobresa o
necessitat social.
16. Protecci social de la famlia, conciliaci de la vida
familiar i laboral.
17. Poltiques de gnere.
18. Artesania. Foment de la competitivitat, la
capacitaci i el desenvolupament de les empreses
artesanes. Promoci de productes artesans. Creaci de
canals de comercialitzaci.
19. Vigilncia i protecci dels seus edificis i de les seves
installacions. Coordinaci i altres facultats en relaci
amb les policies locals, en els termes que estableixi una
llei orgnica.
20. Fires i mercats no internacionals.
21. Foment del desenvolupament econmic dins el
territori de la comunitat autnoma, dacord amb les
bases i la coordinaci general de lactivitat econmica.
22. Pesca i activitats recreatives en aiges interiors,
cria i recollida de marisc, aqicultura.
34
23. Caa. Regulaci, vigilncia i aprofitament dels

recursos cinegtics.
24. Arxius, biblioteques i museus que no siguin de
titularitat estatal. Conservatoris de msica, serveis de
belles arts, hemeroteques i institucions semblants.
25. Patrimoni monumental, cultural, histric, artstic,
arquitectnic, arqueolgic, cientfic i paisatgstic, sense
perjudici del que disposa larticle 149.1.28a de la
Constituci.
26. Cultura. Activitats artstiques i culturals. Foment i
difusi de la creaci i la producci teatral, musical,
cinematogrfica i audiovisual, literria, de dansa i darts
combinades, aix com la seva difusi nacional i
internacional.
27. Conservaci, modificaci i desenvolupament del
dret civil propi de les Illes Balears, inclosa la
determinaci del seu sistema de fonts, llevat de les
regles relatives a laplicaci i leficcia de les normes
jurdiques, les relacions juridicocivils relatives a les
formes de matrimoni, lordenaci dels registres i dels
instruments pblics, les bases de les obligacions
contractuals, les normes per resoldre els conflictes de
lleis i la determinaci de les fonts del dret de
competncia estatal.
28. Ordenaci de la hisenda de la Comunitat Autnoma,
dacord amb el que estableix aquest Estatut.
29. Casinos, jocs i apostes, amb exclusi de les apostes
mtues esportives benfiques.
35
30. Cooperatives, psits i mutualitats de previsi social

complementries o alternatives sistema de la Seguretat
Social, sense perjudici de la legislaci mercantil.
31. Espectacles i activitats recreatives.
32. Estadstiques dinters per a la comunitat
autnoma. Organitzaci i gesti dun sistema estadstic
propi.
33. Fundacions i associacions que desenvolupin
principalment les seves funcions a les Illes Balears,
respectant la reserva de llei orgnica.
34. Indstria, sense perjudici del que determinin les
normes de lEstat per raons de seguretat, sanitries o
dinters militar i les normes relacionades amb les
indstries subjectes a la legislaci de mines,
hidrocarburs o energia nuclear. Lexercici de la
competncia es far dacord amb les bases i lordenaci
de lactivitat econmica general. Seguretat de les
installacions, dels processos i dels productes
industrials.
35. Installacions de producci, distribuci i transport
denergia, quan el transport no surti de la comunitat i el
seu aprofitament no afecti una altra comunitat
autnoma, respectant el que estableix el nm. 25 de
lapartat 1 de larticle 149 de la Constituci.
36.
Procediment
administratiu
derivat
especialitats de lorganitzaci prpia.
de
les
37. Publicitat, sense perjudici de la legislaci mercantil.
36
38. Servei meteorolgic de la comunitat autnoma.

39. Protecci de menors.
40. Establiments de borses de valors i establiment i
regulaci de centres de contractaci de mercaderies
situats o que operin en el territori de la comunitat
autnoma, de conformitat amb la legislaci mercantil.
41. Caixes destalvi i institucions de crdit cooperatiu
pblic i territorial, respectant el que estableixi lEstat en
exercici de les competncies que li atribueix larticle
149.1.11 i 149.1.13 de la Constituci.
42. Comer interior, sense perjudici del que disposen
els articles 38, 131 i els nmeros 11 i 13 de lapartat 1
de larticle 149 de la Constituci. Ordenaci de
lactivitat comercial. Regulaci dels calendaris i horaris
comercials amb respecte al principi dunitat de mercat.
Modalitats de venda, sense perjudici de la legislaci
mercantil. Defensa de la competncia en lmbit
autonmic, sense perjudici de la legislaci estatal i
europea. Condicions per exercir lactivitat comercial i
lestabliment de les normes de qualitat en matria de
comer. Promoci de la competncia en lmbit
autonmic, sens perjudici de la legislaci estatal i
europea i establiment i regulaci dels rgans de
defensa de la competncia de la Comunitat Autnoma.
43. Denominacions dorigen i altres indicacions de
procedncia relatives als productes de la comunitat
autnoma.
37
44. Recerca, innovaci i desenvolupament cientfic i

tcnic. Establiment de lnies prpies dinvestigaci i
seguiment, control i evoluci dels projectes.
45. Organitzaci local, respectant el que preveuen els
article 140, 141 i 149.1.18a de la Constituci.
46. Protecci del medi ambient, ecologia i espais
naturals protegits, sens perjudici de la legislaci bsica
de lEstat. Normes addicionals de protecci. Espais
naturals protegits. Ecologia.
47. Defensa dels consumidors i dels usuaris, en el marc
de les bases i lordenaci de lactivitat econmica
general i en el marc de les bases i la coordinaci
general de la sanitat, en els termes del que disposen
els articles 38, 131 i els nmeros 11, 13 i 16 de
lapartat 1 de larticle 149 de la Constituci. Regulaci i
foment de les associacions de consumidors i usuaris.
Regulaci dels procediments de mediaci.
48. Organitzaci, funcionament i control dels centres
sanitaris pblics i dels serveis de salut. Planificaci dels
recursos sanitaris. Coordinaci de la sanitat privada
amb el sistema sanitari pblic. Promoci de la salut a
tots els mbits, en el marc de les bases i la coordinaci
general de la sanitat. Ordenaci farmacutica, en el
marc del que disposa el nmero 16, apartat 1, de
larticle 149 de la Constituci.
49. Integraci social i econmica de limmigrant.
50. Pesca martima a les aiges de les Illes Balears.
38
51. Bns de domini pblic i patrimonials de la seva

titularitat.
Article 31
Competncies de desenvolupament legislatiu i
execuci
En el marc de la legislaci bsica de lEstat,
corresponen a la Comunitat Autnoma de les Illes
Balears el desenvolupament legislatiu i lexecuci de les
matries segents:
1. Rgim jurdic i sistema de responsabilitat
lAdministraci de la Comunitat Autnoma.
de
2. Normes processals derivades de les peculiaritats del

dret substantiu de les Illes Balears.
3. Estatut dels funcionaris de lAdministraci de la
Comunitat Autnoma i de lAdministraci local.
4. Salut i sanitat. Formaci sanitria especialitzada.
Sanitat vegetal i animal.
5. Contractes i concessions administratives a lmbit
substantiu de competncies de la Comunitat Autnoma.
6. Ordenaci i planificaci de lactivitat econmica de
les Illes Balears.
7. Mitjans de comunicaci social.
8. Ordenaci del sector pesquer.
39
9. Corporacions de dret pblic,

dinteressos econmics i professionals.
representatives
10. Sistemes de consultes populars a lmbit de les Illes

Balears, de conformitat amb les lleis a qu fan
referncia lapartat 3 de larticle 92 i el nm. 32 de
lapartat 1 de larticle 149 de la Constituci.
11. Protecci civil. Emergncies.
12. Seguretat social, exceptuant
configuren el seu rgim econmic.
les
normes
que
13. Rgim local.

14. La protecci de dades de carcter personal respecte
dels fitxers de titularitat de les administracions
pbliques de la comunitat autnoma i els ens o
organismes de qualsevol classe vinculats o dependents
daquestes.
15. Rgim miner i energtic.
16. Agncies de transports. Lloguer de vehicles.
17. Activitats classificades.
Article 32
Competncies executives
Correspon a la Comunitat Autnoma de les Illes
Balears, en els termes que estableixin les lleis i normes
reglamentries que, en desenvolupament de la seva
40
legislaci, dicti lEstat, la funci executiva en les

matries segents:
1. Expropiaci forosa.
2. Ordenaci del transport de viatgers i mercaderies
que tenguin lorigen i la destinaci dins el territori de la
comunitat autnoma, sense perjudici de lexecuci
directa que sen reservi lAdministraci general de
lEstat.
3. Fires internacionals.
4. Rgim econmic de la Seguretat Social respectant
els principis dunitat economicopatrimonial i seguretat
financera de la Seguretat Social.
5. Gesti de museus, biblioteques i arxius de titularitat
estatal que no es reservi lEstat. Els termes de la gesti
es fixaran mitjanant convenis.
6. Pesos i mesures. Contrast de metalls.
7. Plans establerts per lEstat per a la implantaci o la
reestructuraci de sectors econmics.
8. Productes farmacutics.
9. Propietat industrial.
10. Propietat intellectual.
11. Legislaci laboral. Formaci professional contnua.
12. Salvament martim.
41
13. Crdit, banca i assegurances.

14. Sector pblic estatal en lmbit territorial de la
comunitat autnoma, la qual participar en les
activitats que corresponguin.
15. Ports i aeroports amb qualificaci dinters general,
quan lEstat no sen reservi la gesti. La Comunitat
Autnoma pot participar en la gesti daquests ports i
aeroports de conformitat amb el que preveuen les lleis
de lEstat.
16. Abocaments industrials i contaminats a les aiges
territorials de lEstat corresponents al litoral de les Illes
Balears.
17. La gesti del domini pblic maritimoterrestre,
respectant el rgim general del domini pblic,
especialment
en
all
relatiu
a
la
concessi
dautoritzacions; lexecuci dobres i actuacions al litoral
que no siguin dinters general; la policia administrativa
a la zona de domini pblic maritimoterrestre i les
concessions i els ancoratges. A aquests efectes, sentn
per domini pblic maritimoterrestre el comprs tant per
lmbit terrestre com per les aiges interiors i la mar
territorial.
18. La immigraci en els termes
Constituci i en la legislaci de lEstat.
prevists
la
19. Seguretat privada, quan aix ho estableixi la

legislaci de lEstat.
42
20. Defensa de la competncia en lmbit autonmic,

en els termes establerts en la legislaci estatal i
europea.
Article 33
Policia de les Illes Balears
1. s competncia de les Illes Balears la creaci i
lorganitzaci dun cos de policia propi en el marc de la
legislaci estatal.
En els mateixos termes, correspon a la
Comunitat Autnoma el comandament de la policia de
les Illes Balears que dur a terme les seves funcions
sota la dependncia directa de les institucions de les
Illes Balears.
2. Les funcions de la policia de les Illes Balears es fixen
a la seva llei de creaci dacord amb la legislaci
estatal.
Article 34
Protecci i foment de la cultura
1. La Comunitat Autnoma t competncia exclusiva
respecte de la protecci i el foment de la cultura
autctona i del llegat histric de les Illes Balears.
2. En el desenvolupament daquesta competncia,
podr crear els organismes adequats.
43
Article 35
Ensenyament de la llengua prpia
La
Comunitat
Autnoma
t
competncia
exclusiva per a lensenyament de la llengua catalana,
prpia de les Illes Balears, dacord amb la tradici
literria autctona. Normalitzar-la ser un objectiu dels
poders pblics de la comunitat autnoma. Les
modalitats insulars del catal, de Mallorca, Menorca,
Eivissa i Formentera, seran objecte destudi i protecci,
sense perjudici de la unitat de la llengua.
La instituci oficial consultiva per a tot el que es
refereix a la llengua catalana ser la Universitat de les
Illes Balears. La Comunitat Autnoma de les Illes
Balears podr participar a una instituci adreada a
salvaguardar la unitat lingstica, formada per totes les
comunitats que reconeguin la cooficialitat de la llengua
catalana.
Article 36
Ensenyament
Dacord amb el que disposa larticle 27 i el nm.
30 de lapartat 1 de larticle 149 de la Constituci en
matria densenyament, correspon a la Comunitat
Autnoma de les Illes Balears:
1. En matria densenyament no universitari, la
competncia exclusiva en la creaci, lorganitzaci i el
rgim dels centres pblics; rgim de beques i ajudes
amb fons propis, la formaci i el perfeccionament del
personal docent; serveis educatius i activitats
44
extraescolars complementries amb relaci als centres

pblics i privats sostinguts amb fons pblics, en
collaboraci amb els rgans de participaci dels pares i
les mares dels alumnes daquests.
2. Correspon a la Comunitat Autnoma de les Illes
Balears la competncia de desenvolupament legislatiu i
dexecuci de lensenyament en tota la seva extensi,
nivells i graus, modalitats i especialitats.
3. En matria densenyament no universitari, la
competncia executiva sobre lexpedici i lhomologaci
dels ttols acadmics i professionals estatals.
4. En matria densenyament universitari, la Comunitat
Autnoma de les Illes Balears t competncia exclusiva,
sens perjudici de lautonomia universitria, en la
programaci i la coordinaci del sistema universitari, en
el finanament propi de les universitats i en la regulaci
i la gesti del sistema propi de beques i ajudes.
Article 37
Exercici de les competncies de la Comunitat
Autnoma
Lexercici de totes les competncies de la
Comunitat Autnoma es realitzar dacord amb els
termes que es disposen a la Constituci.
45
Article 38
Competncies inherents al ple exercici
En lmbit de les competncies que al present
Estatut se li atribueixen, corresponen a les Illes
Balears, a ms de les facultats expressament previstes,
totes aquelles que resultin inherents al seu ple exercici.
46
TTOL IV
DE LES INSTITUCIONS DE LA COMUNITAT
AUTNOMA
Article 39
Les institucions
El sistema institucional autonmic est integrat
pel Parlament, el Govern, el president de la comunitat
autnoma i els consells insulars de Mallorca, Menorca,
Eivissa i Formentera sens perjudici de la seva
autonomia constitucionalment garantida.
Captol I
Del Parlament
Article 40
Funcions i seu del Parlament
1. El Parlament representa el poble de les Illes Balears,
exerceix la potestat legislativa, aprova els pressuposts
de la Comunitat Autnoma, controla lacci de govern i
exerceix totes les competncies que li atribueixen
aquest Estatut, les lleis de lEstat i les del Parlament
mateix.
2. El Parlament s inviolable i noms podr ser dissolt
en els supsits prevists en aquest Estatut.
3. La seu del Parlament de les Illes Balears radica a la
ciutat de Palma.
47
Article 41
Composici i rgim electoral
1. El Parlament ser format pels diputats del territori
autnom, elegits per sufragi universal, igual, lliure,
directe i secret, mitjanant un sistema de representaci
proporcional
que
assegurar
una
adequada
representaci de totes les zones del territori.
2. La durada del mandat dels diputats ser de quatre
anys.
3. Les circumscripcions electorals sn les de Mallorca,
Menorca, Eivissa i Formentera.
4. Una Llei del Parlament, aprovada per majoria
qualificada de dos teros, regular el total de diputats
que lhan dintegrar, el nombre de diputats que ha de
correspondre elegir a cada una de les circumscripcions
electorals i les causes dinelegibilitat i dincompatibilitat
que els afectin.
5. El Parlament es constituir dins el termini mxim de
trenta dies desprs de la celebraci de les eleccions.
Article 42
Elegibles
Podran ser elegits diputats del Parlament els
ciutadans espanyols residents a les Illes Balears i
inscrits al cens electoral daquestes, sempre que siguin
majors dedat i es trobin en exercici ple dels seus drets
civils i poltics.
48
Article 43
Electors
Seran electors tots els ciutadans espanyols
majors dedat que figurin al cens electoral de les Illes
Balears.
Article 44
Estatut dels diputats
1. Els diputats del Parlament de les Illes Balears no
seran vinculats per cap mandat imperatiu i gaudiran,
encara que sigui desprs dhaver-ne cessat el mandat,
dinviolabilitat per les opinions manifestades i pels vots
emesos en lexercici del seu crrec. Durant el seu
mandat no podran ser detinguts ni retinguts, llevat del
cas de delicte flagrant; en tot cas, pertocar de decidirne la inculpaci, lempresonament, el processament i el
judici al Tribunal Superior de Justcia de les Illes
Balears. Fora de lmbit territorial de la comunitat
autnoma, la responsabilitat penal els ser exigible en
els mateixos termes davant la Sala Penal del Tribunal
Suprem.
2. El vot dels diputats s personal i indelegable.
Article 45
Organitzaci i funcionament
1. El Parlament tindr un president, una mesa i una
diputaci permanent. El Reglament en regular la
composici i les regles delecci.
49
2. El Parlament funcionar en ple i en comissions. Les

comissions permanents podran elaborar i aprovar lleis
per expressa delegaci del Ple, sense perjudici de la
facultat daquest per reclamar-ne el debat i laprovaci
en qualsevol moment del procs legislatiu. Queden
exceptuades daquesta delegaci les lleis de bases i els
pressuposts de la Comunitat Autnoma.
3. El Parlament podr crear comissions especials
dinvestigaci.
4. El Parlament es reunir durant vuit mesos a lany en
dos perodes de sessions compresos entre setembre i
desembre, el primer, i entre febrer i juny, el segon.
El Parlament es reunir en sessi extraordinria,
a petici del Govern o per acord de la Diputaci
Permanent o del Ple, a proposta duna cinquena part
dels diputats. La sessi extraordinria es clausurar
quan sesgoti lordre del dia determinat per al qual
shavia convocat.
5. Els acords, tant al Ple, com a les comissions, perqu
siguin vlids, hauran de ser adoptats en sessions
convocades reglamentriament, amb lassistncia de la
majoria dels components i per aprovaci de la majoria
dels presents, excepte en aquells casos en qu la llei o
el reglament nexigeixin un qurum ms elevat.
6. El Parlament ha destablir el reglament propi que
regular els perodes de sessions, el rgim i el lloc de
les sessions, la formaci de grups parlamentaris i la
intervenci daquests en el procs legislatiu, les
funcions de la Junta de Portaveus i altres qestions
50
necessries o pertinents per al bon funcionament del

Parlament.
Laprovaci i la reforma del Reglament requeriran
la majoria absoluta dels components del Parlament.
Article 46
Diputaci Permanent
1. El Parlament elegir una Diputaci Permanent, a la
qual seran representats tots els grups parlamentaris,
en proporci a la importncia numrica respectiva. En
ser el president aquell qui ho sigui del Parlament.
2. La Diputaci Permanent tindr per funci vetllar pel
poder del Parlament quan aquest no estigui reunit, hagi
estat dissolt o nhagi expirat el mandat. En aquests dos
casos darrers, continuar exercint les seves funcions
fins que no es constituir el nou Parlament, al qual
retr comptes de la gesti realitzada.
Article 47
Iniciativa de la potestat legislativa
1. La iniciativa per a lexercici de la potestat legislativa
pertoca als diputats i al Govern de les Illes.
2. Els consells insulars podran sollicitar del Govern
ladopci dun projecte de llei o remetre a la Mesa del
Parlament una proposici de llei i delegar davant
aquesta cambra un mxim de tres membres
encarregats de defensar-la.
51
3. La iniciativa popular sexercir en la forma i en les

condicions que la llei establir.
Article 48
Potestat legislativa
1. El Parlament, mitjanant lelaboraci de lleis,
exerceix la potestat legislativa. El Parlament podr
delegar en el Govern de la comunitat autnoma la
potestat de dictar normes amb rang de llei, en els
mateixos termes i supsits de delegaci prevists a la
Constituci. No podran ser objecte de delegaci
laprovaci de les lleis que necessiten, per ser
aprovades, una majoria especial.
2. Les lleis del Parlament seran promulgades en nom
del rei pel president de la comunitat autnoma, el qual
nordenar la publicaci al Butllet Oficial de les Illes
Balears, en el termini dels quinze dies segents a
laprovaci daquestes, aix com tamb al Butllet Oficial
de lEstat. A lefecte de la seva entrada en vigor, regir
la data de publicaci al Butllet Oficial de les Illes
Balears. La versi oficial castellana ser la que la
Presidncia de la comunitat autnoma trametr.
Article 49
Decrets llei
1. En cas dextraordinria i urgent necessitat, el Consell
de
Govern
podr
dictar
mesures
legislatives
provisionals en forma de decrets llei, que no podran
afectar els drets establerts en aquest Estatut, les
matries objecte de lleis de desenvolupament bsic de
52
lEstatut dautonomia, els pressuposts generals de la

Comunitat Autnoma, la reforma de lEstatut, el rgim
electoral ni lordenament de les institucions bsiques de
la comunitat autnoma de les Illes Balears.
2. Els decrets llei quedaran derogats si en el termini
improrrogable de trenta dies subsegents a la seva
promulgaci no sn convalidats expressament pel
Parlament desprs dun debat i duna votaci de
totalitat.
Durant el termini establert en el pargraf
anterior, el Parlament podr acordar la tramitaci dels
decrets llei com a projectes de llei pel procediment
durgncia.
Article 50
Funcions
Correspon tamb al Parlament:
1. Designar, en aplicaci del criteri de representaci
proporcional, el senador o els senadors que han de
representar la comunitat autnoma de les Illes Balears
en el Senat, dacord amb el que estableix larticle 69.5
de la Constituci. Els designats cessaran en el crrec en
els casos prevists a lordenament jurdic i, en tot cas,
en acabar la legislatura del Parlament de les Illes
Balears en la qual foren designats, una vegada que
prenguin possessi els nous senadors. En el supsit de
dissoluci del Senat, el Parlament de les Illes Balears
lliurar les credencials de la designaci dels mateixos
senadors, que continuaran el seu mandat fins que acabi
la legislatura del Parlament i siguin designats els nous
53
senadors. El senador o senadors designats pel

Parlament de les Illes Balears compareixeran davant la
comissi parlamentria pertinent a iniciativa prpia o a
requeriment dun grup parlamentari o duna cinquena
part dels diputats per informar de la seva activitat el
Senat en els termes que estableixi el Reglament del
Parlament de les Illes Balears.
2. Remetre proposicions de llei a la Mesa del Congrs
dels Diputats i nomenar un mxim de tres diputats
encarregats de defensar-les, dacord amb el que
permet larticle 87.2 de la Constituci.
3. Sollicitar al Govern ladopci dun projecte de llei.
4. Interposar el recurs dinconstitucionalitat davant el
Tribunal Constitucional en els casos prevists a la
legislaci vigent.
5. Fixar les previsions dordre poltic, social i econmic
que, dacord amb el que disposa lapartat 2 de larticle
131 de la Constituci, shagin dadoptar per a
lelaboraci de projectes de planificaci.
6. Aprovar i decidir transferncies o delegacions de
competncies a favor dels consells insulars i daltres
ens locals de la comunitat autnoma.
7. Examinar i aprovar els comptes de la Comunitat
Autnoma, sense perjudici del control que pugui
correspondre a daltres organismes de lEstat o de la
comunitat autnoma.
54
8. Exercir qualssevol altres competncies que li

atribueixin aquest Estatut, les lleis de lEstat i les del
mateix Parlament.
Article 51
Sindicatura de Greuges
El Parlament, mitjanant llei, crear la instituci
de la Sindicatura de Greuges per a la defensa de les
llibertats i dels drets fonamentals dels ciutadans, aix
com per supervisar i investigar les activitats de
lAdministraci de la Comunitat Autnoma de les Illes
Balears. El sndic ser elegit pel Parlament, per la
majoria favorable de les tres cinquenes parts dels
diputats de la Cambra. El sndic actuar com a alt
comissionat del Parlament i li retr comptes de la seva
activitat. El sndic coordinar la seva actuaci amb el
defensor del poble.
Article 52
Causes dacabament de la legislatura
La legislatura finalitza per expiraci del mandat
en complir-se quatre anys de la data de les eleccions.
Pot finalitzar tamb, anticipadament, si no t lloc la
investidura del president o de la presidenta de les Illes
Balears. Finalitzar de manera anticipada per dissoluci
acordada pel president o la presidenta del Govern de
les Illes Balears.
55
Article 53
Comissi General de Consells Insulars
Es crea en el si del Parlament la Comissi
General de Consells Insulars, de composici paritria
Parlament-consells insulars. Dita comissi elaborar el
seu propi reglament que ha de ser aprovat per les dues
terceres parts dels seus membres, i que en regular la
composici, lorganitzaci i les funcions.
Captol II
Del president
Article 54
Elecci del president de les Illes Balears
1. El president de les Illes Balears ser elegit pel
Parlament dentre els seus membres, i el rei el
nomenar.
2. El candidat proposat presentar al Parlament el
programa poltic del Govern que pretengui formar i,
amb debat previ, en sollicitar la confiana.
3. Si el Parlament, pel vot de la majoria absoluta dels
seus membres, atorga la confiana al candidat, ser
nomenat president, dacord amb el que es preveu a
lapartat 1 daquest mateix article.
Si no saconsegueix aquesta majoria, la mateixa
proposta se sotmetr a nova votaci quaranta-vuit
hores desprs de lanterior i la confiana ser atorgada
per majoria simple.
56
4. Si en aquestes votacions no satorga la confiana del

Parlament, sen tramitaran propostes successives en la
forma prevista als apartats anteriors.
5. En el cas que hagin transcorregut seixanta dies a
partir de la primera votaci per a la investidura i cap
candidat no hagi obtingut la confiana del Parlament,
aquest quedar dissolt i es convocaran noves eleccions.
Article 55
Dissoluci del Parlament
1. El president del Govern, amb deliberaci prvia del
Consell de Govern de les Illes Balears i sota la seva
exclusiva responsabilitat, podr acordar la dissoluci
del Parlament de les Illes Balears amb anticipaci al
termini natural de la legislatura.
2. La dissoluci sacordar per decret, en el qual es
convocaran al seu torn eleccions, indicant-ne els
requisits exigits a la legislaci electoral aplicable.
3. El Parlament de les Illes Balears no es podr
dissoldre quan estigui en trmit una moci de censura.
4. No procedir cap nova dissoluci abans que hagi
transcorregut un any des de lanterior, excepte en el
que es disposa a larticle 54.5 daquest Estatut.
57
Article 56
Funcions del president o de la presidenta
1. El president de les Illes Balears nomena i separa els
membres que han de formar el Govern, en dirigeix i
coordina lacci i exerceix la ms alta representaci de
la comunitat autnoma, aix com lordinria de lEstat a
les Illes Balears.
2. El president podr delegar temporalment funcions
executives i de coordinaci en algun dels membres del
Govern.
3. El president, amb deliberaci prvia del Consell de
Govern, podr plantejar davant el Parlament la qesti
de confiana sobre el seu programa o sobre una
declaraci de poltica general. La confiana es
considerar atorgada quan hi voti a favor la majoria
simple.
Si el Parlament li nega la confiana, el president
presentar la seva dimissi davant el Parlament, el
president del qual convocar, en el termini mxim de
quinze dies, la sessi plenria per a lelecci dun nou
president de la comunitat autnoma, dacord amb el
procediment que es preveu a larticle 54 daquest
Estatut.
4. El president ser polticament responsable davant el
Parlament, el qual podr exigir la responsabilitat del
Govern de les Illes Balears mitjanant ladopci, per
majoria absoluta, de la moci de censura. Aquesta
haur de ser proposada, com a mnim, per un quinze
per cent dels diputats i haur dincloure un candidat a
la Presidncia.
58
5. Si la moci de censura no saprova, els que lhagin

firmada no en podran presentar daltra durant el mateix
perode de sessions. Si saprova, el president i el seu
govern cessaran en les seves funcions, i el candidat que
shi haur incls ser nomenat president pel rei.
6. El president del Govern, havent-ho considerat el
Consell de Govern i sota la seva responsabilitat
exclusiva, podr dissoldre anticipadament el Parlament.
El decret de dissoluci fixar la data de les eleccions.
7. La responsabilitat penal del president ser exigible
en els mateixos termes que sassenyalen per als
diputats del Parlament de les Illes Balears.
8. Una llei del Parlament, aprovada per majoria
absoluta, determinar la forma delecci del president,
el seu estatut personal i les altres atribucions que li sn
prpies.
9. En cas dabsncia o malaltia del president, exercir
la representaci de les Illes Balears el president del
Parlament, sense perjudici que interinament presideixi
el Govern un dels seus membres designat pel
president.
10. El president no podr exercir cap altre crrec pblic
dins lmbit de les Illes Balears.
59
Captol III
Del Govern de les Illes Balears
Article 57
El Govern i la seva seu
1. El Govern de les Illes Balears s lrgan collegiat
que exerceix funcions executives i administratives i
dirigeix la poltica general.
2. El Govern s format pel president, els vicepresidents,
si ns el cas, i els consellers.
3. Una llei del Parlament, aprovada per majoria
absoluta, establir lorganitzaci del Govern, les
atribucions i lestatut personal de cada un dels seus
components.
4. El Govern respon polticament de manera solidria
davant
el
Parlament,
sense
perjudici
de
la
responsabilitat directa de cadascun dels seus membres
per la seva gesti.
5. La responsabilitat penal dels membres del Govern
ser exigible en els mateixos termes que sestableixin
per als diputats del Parlament.
6. La seu del Govern ser la ciutat de Palma, per, amb
convocatria prvia, podr reunir-se en qualsevol altre
lloc del territori de la comunitat autnoma.
7. Noms en lexercici de les seves competncies, el
Govern
podr
establir
organismes,
serveis
i
dependncies a qualsevol de les Illes, dacord amb el
que estableix aquest Estatut.
60
8. El Govern cessa:
a) Desprs de la celebraci deleccions al
Parlament.
b) Per dimissi, incapacitat o defunci del seu
president.
c) Per prdua de la confiana del Parlament o per
ladopci duna moci de censura.
El Govern cessant continuar en funcions fins a la
presa de possessi del nou Govern.
Article 58
Competncies del Govern
1. Correspon al Govern de les Illes Balears lexercici de
les competncies de la Comunitat Autnoma a qu es
refereix el ttol III del present Estatut, exceptuant les
que sn prpies dels consells insulars o els hagin estat
transferides, sense perjudici de les competncies
legislatives que corresponen al Parlament de les Illes
Balears.
2. El Govern t la potestat reglamentria en les seves
competncies i elabora els pressuposts de la Comunitat
Autnoma, sens perjudici de lexamen, esmena i
aprovaci daquests pel Parlament. Se li podran atribuir
daltres facultats dacord amb la llei.
3. En les competncies que, dacord amb aquest
Estatut, els consells insulars hagin assumit com a
prpies, el Govern de les Illes Balears podr establir els
principis generals sobre la matria, garantint lexercici
61
de la potestat reglamentria per part dels consells

insulars.
Article 59
Presentaci de recursos
El
Govern
podr
interposar
recurs
dinconstitucionalitat, suscitar conflictes de competncia
i personar-se davant el Tribunal Constitucional en els
supsits i els termes prevists a la Constituci i a la Llei
orgnica del Tribunal Constitucional.
Article 60
Publicaci dels actes del Govern
Totes les normes, les disposicions i els actes
emanats del Govern i de lAdministraci de la
Comunitat Autnoma que ho requereixin shan de
publicar al Butllet Oficial de les Illes Balears.
Captol IV
Dels consells insulars
Article 61
Els consells insulars
1. Els consells insulars sn les institucions de govern de
cada una de les illes i exerceixen el govern,
ladministraci i la representaci de les illes de Mallorca,
Menorca, Eivissa, Formentera, aix com de les illes que
hi sn adjacents.
62
2. Els consells insulars gaudiran dautonomia en la

gesti dels seus interessos dacord amb la Constituci,
aquest Estatut i el que estableixen les lleis del
Parlament.
3. Els consells insulars tamb sn institucions de la
comunitat autnoma de les Illes Balears.
Article 62
Organitzaci
Els
consells
insulars
establiran
la
seva
organitzaci dacord amb la Constituci i amb aquest
Estatut.
Una
llei
del
Parlament
en
regular
lorganitzaci.
Article 63
rgans
1. Els rgans necessaris dels consells insulars de
Mallorca, Menorca i Eivissa sn: el Ple, el president i el
Consell Executiu. En els termes fixats per la Llei de
consells insulars, cada consell insular podr crear
rgans complementaris dels anteriors.
2. En el cas del Consell Insular de Formentera, que ser
integrat pels regidors de lAjuntament de Formentera,
no ser preceptiva lexistncia de consell executiu. La
Llei de consells insulars o una llei especfica podr
establir, si ns el cas, singularitats de rgim jurdic i
dorganitzaci prpies per al Consell Insular de
Formentera.
63
Article 64
Composici i rgim electoral
1. Cada un dels consells insulars de Mallorca, Menorca i
Eivissa ser integrat pels consellers elegits a les
respectives circumscripcions, per sufragi universal,
igual, lliure, directe i secret mitjanant un sistema de
representaci proporcional respectant el rgim electoral
general.
2. La durada del mandat dels consellers ser de quatre
anys.
3. El crrec de membre del consell insular s
incompatible amb els crrecs de president de les Illes
Balears, de president del Parlament, de membre del
Govern i de senador de la comunitat autnoma.
La incompatibilitat subsistir en el cas de
cessament, per qualsevol causa, en lexercici dels
crrecs incompatibles.
Al consell insular que els correspongui, els
membres incompatibles seran substituts per aquells
candidats que ocupin el lloc segent al del darrer elegit
a les llistes electorals corresponents.
4. Una llei del Parlament regular el nombre de
membres que han dintegrar cada consell insular, aix
com les causes dinelegibilitat i dincompatibilitat que
els afectin.
5. Cadascun dels consells insulars sha de constituir en
el termini mxim de 45 dies des que shagin celebrat
les eleccions.
64
Article 65
El ple
1. El ple del consell insular exerceix la iniciativa
legislativa davant el Parlament de les Illes Balears, la
funci normativa, aprova els pressuposts del consell
insular, controla lacci de govern del consell executiu,
elegeix el president i en disposa el cessament i exerceix
totes les funcions que li atorguen aquest Estatut, les
lleis del Parlament de les Illes Balears i les prpies
normes aprovades pel consell insular.
2. El Ple del consell insular es regir pel Reglament
orgnic de funcionament que nassegurar la
periodicitat, el carcter pblic de les seves sessions i la
transparncia dels seus acords.
3. El Reglament orgnic del consell insular establir la
formaci de grups poltics, la participaci daquests en
el procs delaboraci de normativa, la funci de la
Junta de Portaveus i daltres qestions necessries per
al bon funcionament de la instituci.
4. Els consellers del consell insular tindran accs a tota
la informaci generada per la instituci i gaudiran de
les prerrogatives que el Reglament orgnic del consell
insular estableixi.
5. El ple exercir el control i la fiscalitzaci de lacci del
president i del consell executiu, mitjanant la moci de
censura al president, la votaci sobre la qesti de
confiana que aquest plantegi i els debats, les
preguntes, les interpellacions i les mocions sobre la
seva actuaci i altres que sestableixin.
65
Article 66
El president
1. El president del consell insular s elegit pel ple entre
els seus membres. El candidat proposat presentar al
ple el seu programa de govern i en demanar la
confiana, latorgament de la qual requereix majoria
absoluta en primera votaci i majoria simple en segona.
El mateix qurum es requerir en les successives
propostes de president que es puguin presentar.
2. El president del consell insular dirigeix el govern i
ladministraci insulars, i designa i separa lliurement la
resta dels membres del consell executiu, en coordina
lacci i s polticament responsable davant el ple.
3. Laprovaci duna moci de censura al president del
consell insular o la denegaci duna qesti de
confiana que aquest plantegi es regiran pel que
disposa la legislaci electoral general, amb la
particularitat que el president pot plantejar la qesti
de confiana sobre el seu programa en conjunt, sobre
una declaraci de poltica general o sobre laprovaci de
qualsevol assumpte o actuaci de rellevncia poltica.
Article 67
El consell executiu
1. El consell executiu ser integrat pel president del
consell insular, els vicepresidents, si ns el cas, i els
consellers executius.
66
2. Els consellers executius dirigeixen, sota la superior

direcci del president del consell insular, els sectors
dactivitat administrativa corresponents al departament
que encapalen. La Llei de consells insulars i el
reglament orgnic determinaran lestructura interna
bsica dels departaments i les atribucions dels seus
rgans.
3. Sens perjudici de les atribucions conferides a altres
rgans de govern, correspon al consell executiu
lexercici de la funci executiva en relaci amb les
competncies del consell insular.
4. La Llei de consells insulars establir lestatut
personal i les incompatibilitats dels membres del consell
executiu.
Article 68
Funcionament i rgim jurdic
La Llei de consells insulars, aprovada amb el vot
favorable de dos teros dels diputats del Parlament de
les Illes Balears, i per al Consell Insular de Formentera
una llei especfica si ns el cas, determinaran les regles
de funcionament i el rgim jurdic de lactuaci dels
consells insulars i dels seus rgans, aix com el rgim
de les seves funcions i competncies respectant la
legislaci bsica de lEstat.
67
Article 69
Clusula de tancament
Les competncies no atribudes expressament
com a prpies als consells insulars en el present Estatut
dautonomia corresponen al Govern de les Illes Balears,
sense que en cap cas no siguin susceptibles de
transferncia aquelles que per la seva prpia naturalesa
tenguin un carcter suprainsular, que incideixin sobre
lordenaci i la planificaci de lactivitat econmica
general a lmbit autonmic o aquelles competncies
lexercici de les quals exigeixi lobligaci de vetllar per
lequilibri o la cohesi territorial entre les diferents illes.
Article 70
Competncies prpies
Sn competncies prpies dels consells insulars,
a ms de les que els siguin atribudes per la legislaci
estatal, les matries segents:
1. Urbanisme i habitabilitat.
2. Rgim local.
3. Informaci turstica. Ordenaci i promoci turstica.
4. Serveis socials i assistncia social. Desenvolupament
comunitari i integraci. Poltica de protecci i atenci a
persones dependents. Complements de la Seguretat
Social no contributiva. Voluntariat social. Poltiques
datenci a les persones i als collectius en situaci de
pobresa o necessitat social.
68
5. Inspecci tcnica de vehicles.

6. Patrimoni monumental, cultural, histric, artstic,
arquitectnic, arqueolgic i paisatgstic en el seu mbit
territorial, i dipsit legal de llibres.
7. Activitats classificades. Parcs aqutics. Infraccions i
sancions.
8. Tutela, acolliment i adopci de menors.
9. Esport i lleure. Foment i promoci de les activitats
esportives i doci.
10. Transports terrestres.
11. Espectacles pblics i activitats recreatives.
12. Agricultura, ramaderia i pesca. Qualitat, traabilitat
i condicions dels productes agrcoles i ramaders i dels
productes alimentaris que sen deriven.
13. Ordenaci del territori, incloent-hi el litoral.
14. Artesania. Foment de la competitivitat, la
capacitaci i el desenvolupament de les empreses
artesanes. Promoci de productes artesans. Creaci de
canals de comercialitzaci.
15. Carreteres i camins.
16. Joventut. Disseny i aplicaci de poltiques, plans i
programes destinats a la joventut.
69
17. Caa. Regulaci, vigilncia i aprofitament dels

recursos cinegtics.
18. Cultura. Activitats artstiques i culturals. Foment i
difusi de la creaci i producci teatral, musical,
cinematogrfica i audiovisual, literria, de dansa i darts
combinades. Promoci i animaci sociocultural.
19. Museus i arxius i biblioteques de titularitat
autonmica, en el seu mbit territorial. Conservatoris
de msica, serveis de belles arts, hemeroteques i
institucions similars, dmbit insular.
20. Poltiques de gnere. Conciliaci de la vida familiar i
laboral. Dona.
A lentrada en vigor del present Estatut
dAutonomia es transferiran les competncies atribudes
com a prpies als consells insulars, mitjanant decret
de trasps acordat en comissi mixta de transferncies.
Article 71
Funci executiva de competncies
Els consells insulars, a ms de les competncies
que els sn prpies, podran assumir dins el seu mbit
territorial la funci executiva i la gesti en les matries
segents:
1. Monts i aprofitaments forestals, vies pecuries i
pastures.
70
2. Recursos i aprofitaments hidrulics, canals i

regadius, rgim general daiges. Aiges minerals,
termals i subterrnies.
3. Obres pbliques.
4. Estadstiques dinters insular.
5. Vigilncia i protecci dels seus edificis i installacions.
6. Fires insulars.
7. Sanitat.
8. Ensenyament
.
9. Cooperatives i cambres.
10. Planificaci i desenvolupament econmics dins el
territori de cadascuna de les illes, dacord amb les
bases i amb lordenaci general de leconomia de lEstat
i de la Comunitat Autnoma.
11. Contractes i concessions administratives respecte
de les matries la gesti de les quals els correspongui
dins el seu territori.
I, en general, qualssevol altres que, dins lmbit
territorial
propi,
corresponguin
als
interessos
respectius,
dacord
amb
les
transferncies
o
delegacions que a tal fi sestableixin.
Una llei del Parlament establir el procediment de
transferncia o delegaci de competncies als consells
insulars.
71
Article 72
Potestat reglamentria
1. En les competncies que sn atribudes com a
prpies als consells insulars, aquests exerceixen la
potestat reglamentria.
2. La coordinaci de lactivitat dels consells insulars en
tot all que pugui afectar els interessos de la comunitat
autnoma correspondr al Govern.
3. No obstant lestablert al pargraf anterior, quan es
tracta de la coordinaci de lactivitat que exerceixen els
consells insulars en les competncies que tenen
atribudes com a prpies, haur de comptar amb la
necessria participaci daquests.
Article 73
Activitat de foment i fixaci de poltiques prpies
dels consells insulars
Correspon als consells insulars, en les matries
que aquest Estatut els atribueix competncia prpia,
lexercici de lactivitat de foment, sens perjudici de
lactivitat que correspongui a la Comunitat Autnoma, i
la fixaci de poltiques prpies o, quan aix ho
decideixin, la fixaci de poltiques comunes amb altres
consells insulars i amb altres illes, comunitats o amb
lEstat dacord amb el Govern de les Illes Balears.
72
Article 74
Conferncia de Presidents
1. La Conferncia de Presidents, integrada pel president
de les Illes Balears i pels presidents dels consells
insulars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera,
queda constituda, dacord amb els principis de
cooperaci, collaboraci i lleialtat institucional, com a
marc general i permanent de relaci, deliberaci,
participaci, formulaci de propostes, presa dacords i
intercanvi dinformaci entre el Govern de les Illes
Balears i els consells insulars de cadascuna de les illes
en les matries dinters com.
2. La mateixa Conferncia de Presidents adoptar el
seu reglament intern i de funcionament.
Captol V
Dels municipis i daltres entitats locals de les Illes
Balears
Article 75
Els municipis
1. El municipi s lentitat local bsica de lorganitzaci
territorial de les Illes Balears i linstrument fonamental
per a la participaci de la comunitat local en els afers
pblics.
2. El Govern i ladministraci municipal corresponen a
lajuntament format per lalcalde o lalcaldessa, els
regidors i els altres membres que, si ns el cas,
estableixin les lleis.
73
3. Els regidors sn elegits pels vens del municipi

mitjanant el sufragi universal, igual, lliure, directe i
secret.
4. Aquest Estatut garanteix als municipis lautonomia
per a lexercici de les seves competncies prpies, sota
la seva responsabilitat i en defensa dels interessos de la
collectivitat que representa.
En lexercici de les competncies prpies, els
municipis
seran
subjectes
al
control
de
constitucionalitat i legalitat.
Els municipis tenen a lmbit daquest Estatut i
de les lleis llibertat plena per a lexercici de la seva
iniciativa en qualsevol matria que no estigui exclosa
de la seva competncia o atribuda en exclusiva a altra
administraci o autoritat.
5. A ms de les competncies derivades de la legislaci
bsica de lEstat i de la legislaci sectorial, correspon
als municipis lexercici de les que puguin ser delegades
per lEstat, per la Comunitat Autnoma, pels consells
insulars i per altres administracions. La delegaci de
competncies als municipis ha danar acompanyada
dels mitjans econmics, personals i materials adequats
i suficients.
6. Aix mateix, els ajuntaments de les Illes Balears, en
la seva qualitat dinstitucions de govern dels municipis
illencs, podran assumir dins el seu mbit territorial la
funci executiva i la gesti de les competncies prpies
dels consells insulars o daquelles que els hagin estat
prviament transferides. Per fer efectiva aquesta
transferncia, que haur de venir acompanyada dels
74
mitjans econmics, personals i materials adequats i

suficients, es requerir lacord del ple de lajuntament
sollicitant i del ple del consell insular respectiu. Una
vegada acordada la transferncia pel consell insular,
que contindr el detall dels mitjans econmics,
personals i materials que corresponguin, es comunicar
lacord plenari a lajuntament sollicitant que,
mitjanant acord plenari, lacceptar o la rebutjar.
7. Els municipis tenen dret a associar-se amb altres i a
cooperar entre ells i amb altres ens pblics per exercir
les seves competncies i per complir tasques
dinters com. A aquests efectes tenen capacitat per
constituir mancomunitats, consorcis i associacions.
8. El Parlament de les Illes Balears, en el marc de la
legislaci bsica de lEstat, aprovar una llei de rgim
local per a les Illes Balears que tindr en compte
necessriament
les
diferents
caracterstiques
demogrfiques,
geogrfiques,
organitzatives,
de
dimensi i capacitat de gesti que tenen els municipis,
aix com les competncies de cooperaci local
assumides pels consells insulars.
9. Els municipis de les Illes Balears han de disposar de
recursos suficients per a exercir les funcions que els
atribueix la legislaci; aquests han de ser garantits per
lAdministraci de lEstat, lautonmica i la insular. En
aquest sentit, els municipis tenen capacitat de regular
les finances prpies en el marc de la llei i gaudeixen
dautonomia pressupostria. Per vetllar per lequilibri
territorial es crear un fons de cooperaci local, els
criteris
de
distribuci
del
qual
atindran
les
caracterstiques socioeconmiques i territorials dels
municipis. Per garantir la seva suficincia financera,
75
aquest fons ser de carcter incondicionat, sense

perjudici dels convenis de collaboraci que, amb
carcter voluntari, es poden fer amb crrec a aquest.
10. El municipi de Palma disposar duna llei de
capitalitat especial establerta pel Parlament de les Illes
Balears. LAjuntament de Palma t iniciativa per
proposar la modificaci daquest rgim especial i,
dacord amb les lleis i el Reglament del Parlament, ha
de participar en lelaboraci dels projectes de llei que
incideixen en aquest rgim especial i ha de ser
consultat en la tramitaci parlamentria daltres
iniciatives legislatives sobre el seu rgim especial.
Captol VI
rgans de consulta i assessorament
Article 76
El Consell Consultiu de les Illes Balears
1. El Consell Consultiu de les Illes Balears s el superior
rgan de consulta de la Comunitat Autnoma de les
Illes Balears.
2. El Consell Consultiu estar integrat com a mxim per
deu juristes de prestigi reconegut, dues cinquenes parts
dels quals han de ser elegits pel Parlament mitjanant
el vot favorable de les tres cinquenes parts dels
diputats, i les altres tres cinquenes parts dels membres
han de ser elegits pel Govern.
3. Una llei del Parlament nha de regular el nombre,
lorganitzaci i el funcionament.
76
Article 77
Consell Audiovisual de les Illes Balears
El Consell Audiovisual de les Illes Balears es
configura com a una entitat pblica independent, la
missi de la qual s vetllar en els mitjans de
comunicaci social de titularitat pblica pel compliment
dels
principis
rectors
del
model
audiovisual,
concretament: promoure les condicions per garantir la
informaci vera, objectiva i neutral, i promoure la
societat de la informaci; garantir laccs dels grups
poltics i socials representatius als mitjans de
comunicaci social; fomentar el pluralisme lingstic en
els mitjans de comunicaci; que es compleixin els
principis que inspiren el model lingstic de lEstatut
dautonomia de les Illes Balears; garantir i afavorir
laccs de les persones amb discapacitat auditiva o
visual als mitjans de comunicaci social i a les noves
tecnologies.
Els membres del Consell Audiovisual sn
nomenats pel Parlament de les Illes Balears mitjanant
el vot favorable de les tres cinquenes parts dels seus
membres. La composici i les funcions concretes han de
ser desenvolupades per una llei del Parlament.
Article 78
Consell Econmic i Social
1. El Consell Econmic i Social de les Illes Balears s
lrgan collegiat de participaci, estudi, deliberaci,
assessorament i proposta en matria econmica i
social.
77
2. Una llei del Parlament en regular la composici, la

designaci dels seus membres, lorganitzaci i les
funcions.
Captol VII
De lAdministraci pblica de la comunitat
autnoma de les Illes Balears
Article 79
Ladministraci prpia
Corresponen a la comunitat autnoma de les Illes
Balears la creaci i lorganitzaci duna administraci
prpia, dins el marc dels principis generals i de les
normes bsiques de la legislaci de lEstat i daquest
Estatut.
Article 80
Execuci de les funcions administratives
1. LAdministraci de la Comunitat Autnoma de les
Illes Balears exercir les seves funcions mitjanant els
ens i els organismes que depenen del Govern de les
Illes Balears i dels consells insulars i a travs dels
municipis.
2. El Govern de les Illes Balears podr exercir la gesti
ordinria de les seves competncies a travs dels
consells insulars i dels ajuntaments.
78
Captol VIII
Del control dels poders de la comunitat autnoma
Article 81
Control jurisdiccional
1. Les lleis del Parlament de la comunitat autnoma
estaran
nicament
subjectes
al
control
de
constitucionalitat exercit pel Tribunal Constitucional.
2. Contra els actes, els acords i les normes
reglamentries emanades dels rgans executius i
administratius de la Comunitat Autnoma de les Illes
Balears, es podr interposar recurs davant la jurisdicci
contenciosa administrativa.
Article 82
Sindicatura de Comptes
1. Sense perjudici de les competncies que
corresponguin al Tribunal de Comptes, la Sindicatura de
Comptes s lrgan al qual correspon la fiscalitzaci
externa de lactivitat econmica, financera i comptable
del sector pblic de les Illes Balears.
2. La Sindicatura de Comptes ser formada per tres
sndics, elegits pel Parlament per majoria de tres
cinquenes parts dels diputats.
3. Una llei del Parlament en regular el funcionament i
lorganitzaci.
79
Captol IX
Del rgim jurdic de la comunitat autnoma
Article 83
mbit territorial
Les competncies establertes en aquest Estatut
es consideren referides a lmbit territorial de la
Article 84
Potestat legislativa i funci executiva de les
competncies exclusives
1. Sobre les matries que siguin de la seva
competncia exclusiva, correspon al Parlament de les
Illes Balears la potestat legislativa, segons els termes
prevists en aquest Estatut, sense perjudici de les
competncies atribudes a lEstat en la Constituci.
2. En correspon al Govern de la comunitat autnoma i
als consells insulars la funci executiva, incloses la
potestat reglamentria i la inspecci, i lactuaci de
foment de les competncies que els sn prpies.
Article 85
Desenvolupament legislatiu i funci executiva
1. Pel que fa a les competncies previstes a larticle 31,
en correspondran a la Comunitat Autnoma el
desenvolupament legislatiu i lexecuci de la legislaci
bsica de lEstat.
80
2. Quant a les competncies relacionades a larticle 32,

la potestat executiva de la Comunitat Autnoma podr
dur annexa la potestat reglamentria quan sigui
necessria per a lexecuci de la normativa de lEstat.
3. Els consells insulars, a ms de les competncies que
els corresponen dacord amb el que es preveu en
aquest Estatut, tindran les facultats de gesti i execuci
dins el propi territori de les decisions del Govern de les
Illes Balears quan pertoqui.
Article 86
Activitat de foment
Correspon al Govern de les Illes Balears, en les
matries de la seva competncia, lexercici de lactivitat
de foment, sens perjudici de lactivitat que correspongui
a lEstat.
Article 87
Dret propi
1. En matries de competncia exclusiva de la
Comunitat Autnoma, el dret propi de les Illes Balears
s aplicable al seu territori preferentment a qualsevol
altre, segons els termes prevists en aquest Estatut.
2. En la determinaci de les fonts del dret civil de les
Illes Balears es respectaran les normes que shi
estableixin.
81
3. En tot all que no sigui regulat pel dret propi de les

Illes Balears ser daplicaci supletria el dret de
lEstat.
82
TTOL V
MITJANS DE COMUNICACI SOCIAL
Article 88
Dret a la informaci
1. Els poders pblics de les Illes Balears vetllaran,
mitjanant el que disposa el present ttol, pel respecte
a les llibertats i als drets reconeguts a larticle 20 de la
Constituci, especialment els referits a la llibertat
dexpressi i al dret a una informaci independent,
vera i plural.
2. Tots els mitjans de comunicaci balears, pblics i
privats, sn subjectes als valors constitucionals i
estatutaris.
Article 89
Publicitat institucional
Una llei del Parlament de les Illes Balears
regular la publicitat institucional en les seves diverses
formes.
Article 90
Dels mitjans pblics de comunicaci
1. Les institucions de les Illes Balears garantiran la
imparcialitat, la pluralitat i la veracitat informativa dels
mitjans pblics de comunicaci.
83
2. Els mitjans pblics de comunicaci vetllaran pel

compliment del model lingstic previst a lEstatut
dautonomia.
3. Els mitjans pblics de comunicaci orientaran la seva
activitat a la promoci de la cultura de Mallorca,
Menorca, Eivissa i Formentera.
4. Es garanteix el dret daccs als mitjans pblics de
comunicaci de les associacions, organitzacions i
institucions representatives de la diversitat poltica,
social i cultural de les Illes Balears, tot respectant el
pluralisme de la societat.
Article 91
Del control parlamentari
1. Una llei del Parlament regular lEns Pblic de
Radiotelevisi de les Illes Balears.
2. Correspon al Parlament de les Illes Balears el control
de la radiotelevisi pblica de les Illes Balears
mitjanant una comissi parlamentria.
3. El director general o el mxim rgan de direcci,
responsable de la gesti dels mitjans de comunicaci
audiovisual de titularitat pblica a les Illes Balears, ser
elegit pels membres electes de les institucions
representatives corresponents al seu mbit territorial.
84
Article 92
Protecci dels drets als mitjans audiovisuals
Correspon al Consell Audiovisual de les Illes
Balears vetllar pel respecte dels drets, les llibertats i els
valors constitucionals i estatutaris dels mitjans de
comunicaci audiovisual, en els termes establerts a
larticle 77.
85
TTOL VI
EL PODER JUDICIAL A LES ILLES BALEARS
Article 93
El Tribunal Superior de Justcia de les Illes
Balears
El Tribunal Superior de Justcia de les Illes
Balears s lrgan jurisdiccional en el qual culmina
lorganitzaci judicial de les Illes Balears dins el seu
mbit territorial corresponent i davant el qual
sexhauriran les instncies processals successives, en
els termes i en les condicions que resultin de la Llei
orgnica del poder judicial i daltres disposicions
complementries, sense perjudici de les competncies
del Tribunal Suprem.
Article 94
Competncies
1. La competncia dels rgans jurisdiccionals de les
Illes sestn, en qualsevol cas:
a) En lordre civil, a totes les instncies i a tots
els graus, els recursos de cassaci i revisi inclosos, en
matria de dret civil de les Illes Balears.
b) En lordre contencis administratiu, als
recursos que sinterposin contra els actes i les
disposicions de les administracions pbliques, en els
termes que estableixi la Llei orgnica del poder judicial.
c) En els ordres penal i social, a totes les
instncies i a tots els graus, a excepci dels recursos de
cassaci i revisi.
86
d) A les qestions de competncia entre rgans

jurisdiccionals a les Illes Balears.
e) Als recursos sobre qualificaci de documents
que hagin de tenir accs als registres de la propietat,
mercantil o de bns mobles de les Illes Balears, sempre
que aquests recursos es fonamentin en una infracci de
les normes emanades dels rgans de la Comunitat
Autnoma de les Illes Balears.
2. En les matries restants sha destar al que disposi la
Llei orgnica del poder judicial.
Article 95
El president o la presidenta del Tribunal Superior
de Justcia de les Illes Balears
1. El president del Tribunal Superior de Justcia de les
Illes Balears ser nomenat pel rei a proposta del
Consell General del Poder Judicial. El president de la
comunitat autnoma ordenar la publicaci daquest
nomenament en el Butllet Oficial de les Illes Balears.
2. El nomenament de magistrats, jutges, fiscals i
secretaris que hagin de prestar serveis a les Illes
Balears sefectuar en la forma prevista a la Llei
orgnica del poder judicial a qu fa referncia larticle
122 de la Constituci.
3. La memria anual del Tribunal Superior de Justcia
ser presentada, pel seu president o presidenta, davant
el Parlament de les Illes Balears.
87
Article 96
El Consell de Justcia de les Illes Balears
Es crea el Consell de Justcia de les Illes Balears.
Una llei del Parlament de les Illes Balears en
determinar
lestructura,
la
composici,
els
nomenaments i les funcions dins lmbit de les
competncies de les Illes Balears en matria
dadministraci de justcia en els termes que estableix
aquest Estatut i dacord amb el que disposa la Llei
orgnica del poder judicial. Els membres del Consell de
Justcia de les Illes Balears que siguin elegits pel
Parlament de les Illes Balears ho seran per una majoria
de dos teros dels seus membres.
Article 97
Llocs vacants i resoluci de concursos i oposicions
1. A instncia de la Comunitat Autnoma de les Illes
Balears, lrgan competent convocar concursos i
daltres proves de selecci per cobrir els llocs
vacants a les Illes Balears de magistrats, jutges,
secretaris judicials i daltre personal al servei de
lAdministraci de justcia.
2. En la resoluci dels concursos i de les oposicions per
proveir els llocs de magistrats i jutges ser mrit
preferent lespecialitzaci en el dret civil de les Illes
Balears i el coneixement de catal.
3. Lorganitzaci i el funcionament del Ministeri Fiscal
corresponen ntegrament a lEstat, dacord amb les lleis
generals.
88
Article 98
Administraci de justcia
Pel que fa a lAdministraci de justcia, a excepci
de la militar, correspon a la Comunitat Autnoma de les
Illes Balears:
1. Exercir totes les facultats que la Llei orgnica del
poder judicial reconegui o atribueixi al Govern de
lEstat.
2. Participar en la fixaci de les demarcacions
territorials dels rgans jurisdiccionals a les Illes Balears
i en la localitzaci de la seva capitalitat. La Comunitat
Autnoma participar tamb, dacord amb la Llei
orgnica del poder judicial, en la creaci o la
transformaci del nombre de seccions o jutjats a
lmbit del seu territori.
3. Proveir de mitjans personals, materials i econmics
lAdministraci de justcia.
4. Ordenar els serveis de justcia gratuta, que es poden
prestar directament o en collaboraci amb els collegis
dadvocats i amb els de procuradors.
Article 99
Notaries i registres
1. La Comunitat Autnoma participar en la fixaci de
les demarcacions corresponents a les notaries i als
registres de la propietat, mercantils i de bns mobles
radicats en el seu territori.
89
2. Els notaris, els registradors de la propietat,

mercantils i de bns mobles seran nomenats per la
Comunitat Autnoma de conformitat amb les lleis de
lEstat. Per a la provisi daquestes places seran mrits
preferents lespecialitzaci en dret civil de les Illes
Balears i el coneixement de la llengua catalana. En cap
cas no es podr establir lexcepci de naturalesa i
venatge.
Article 100
Nomenament de magistrats del Tribunal Superior
de Justcia de les Illes Balears
Les ternes que el Parlament ha de presentar al
Consell General del Poder Judicial per al nomenament
dels magistrats del Tribunal Superior de Justcia de les
Illes Balears requeriran una majoria favorable de les
tres cinquenes parts dels diputats.
90
TTOL VII
RELACIONS INSTITUCIONALS
Captol I
Lacci exterior
Article 101
Projecci a lexterior
1. La Comunitat Autnoma, sense perjudici de les
competncies de lEstat sobre relacions internacionals,
impulsa la projecci de les Illes Balears a lexterior i
promou els seus interessos en aquest mbit.
2. La Comunitat Autnoma t capacitat per dur a terme
accions de projecci exterior que es derivin directament
de les seves competncies, ja sigui de forma directa o a
travs dels rgans de lAdministraci general de lEstat.
3. La Comunitat Autnoma pot subscriure acords de
collaboraci per a la promoci dels seus interessos en
el marc de les competncies que t atribudes.
Article 102
Convenis internacionals i participaci
1. El Govern de lEstat ha dinformar la Comunitat
Autnoma
sobre
els
tractats
i
els
convenis
internacionals que pretengui negociar i subscriure quan
aquests afectin directament i singularment les seves
competncies. El Govern de les Illes Balears i el
Parlament de les Illes Balears poden adrear al Govern
de lEstat i a les Corts Generals les observacions que
considerin oportunes.
91
2. La Comunitat Autnoma podr participar a les

delegacions espanyoles en aquells casos en qu es
negocien
tractats
que
afectin
directament
i
singularment la Comunitat, en la forma que determini
la legislaci de lEstat.
3. La Comunitat Autnoma pot sollicitar que lEstat
subscrigui tractats i convenis internacionals en les
matries que lafectin.
4. La Comunitat Autnoma ha dadoptar les mesures
necessries per executar les obligacions derivades dels
tractats i dels convenis internacionals ratificats per
Espanya o que vinculin lEstat, en lmbit de les seves
competncies.
Article 103
Cooperaci amb regions daltres estats
La Comunitat Autnoma pot promoure la
cooperaci amb regions daltres estats amb els quals
comparteixi interessos econmics, socials o culturals.
Article 104
Participaci en organitzacions internacionals
La Comunitat Autnoma podr participar en les
representacions de lEstat davant organitzacions
internacionals en aquells casos en qu lactivitat
daquestes incideixi en el seu mbit competencial i
afecti matries del seu especfic inters en la forma que
determini la legislaci de lEstat.
92
Article 105
Poblacions
pades
estructuralment
menys
desenvolu-
Els poders pblics de les Illes Balears han de

vetllar per fomentar la pau, la solidaritat, la tolerncia,
el respecte dels drets humans i la cooperaci per al
desenvolupament amb els pasos i les poblacions
estructuralment menys desenvolupats, amb la finalitat
ltima deradicar la pobresa. Per aconseguir aquest
objectiu han destablir programes i acords amb els
agents socials de la cooperaci i amb les institucions
pbliques i privades que siguin necessaris per garantir
lefectivitat i leficcia daquestes poltiques a les Illes
Balears i a lexterior.
Captol II
Relacions amb la Uni Europea
Article 106
Uni Europea
La Comunitat Autnoma participar en els
assumptes relacionats amb la Uni Europea que afectin
les competncies i els interessos de les Illes Balears, en
els termes establerts en aquest Estatut dAutonomia,
en la Constituci i en la legislaci de lEstat.
93
Article 107
Delegacions o oficines davant la Uni Europea
La Comunitat Autnoma pot establir delegacions
o oficines de representaci davant la Uni Europea per
millorar lexercici de les seves competncies i promoure
adequadament els seus interessos.
Article 108
Informaci i participaci en tractats
La Comunitat Autnoma ha de ser informada
sobre les negociacions relatives als tractats originaris i
fundacionals, les seves revisions i modificacions, aix
com participar-hi, si sescau, formant part de la
delegaci espanyola, dacord amb els mecanismes
multilaterals interns que sestableixin amb aquest
efecte entre lEstat i les comunitats autnomes.
Article 109
Dret comunitari
s competncia de la Comunitat Autnoma el
desenvolupament i lexecuci del dret comunitari
dacord amb les seves competncies. En el cas que
sigui ineludible realitzar la transposici del dret europeu
en les matries de la seva competncia exclusiva per
normes estatals, pel fet de tenir la norma europea un
abast superior al de la comunitat autnoma, aquesta
ser consultada amb carcter previ dacord amb els
mecanismes interns de coordinaci prevists a una llei
estatal.
94
Article 110
Participaci, negociaci amb la Uni Europea
1. Es reconeix el dret de participaci de la Comunitat
Autnoma en la formaci de la posici negociadora de
lEstat davant la Uni Europea. Aquesta participaci ha
de ser de manera autnoma i especfica si lassumpte
afecta exclusivament la comunitat autnoma de les
Illes Balears. Si afecta competncies exclusives del
conjunt de les comunitats autnomes, la participaci
sha defectuar en el marc dels procediments
multilaterals i de cooperaci interna establerts per la
llei estatal reguladora daquesta matria.
2. La posici sha de tenir especialment en compte per
a la formaci de la voluntat de lEstat. En qualsevol cas,
el Govern ha dinformar la Comunitat Autnoma sobre
la marxa de les negociacions, qualsevol que sigui la
configuraci de la matria competencial subjacent,
exclusiva o concurrent.
Article 111
Participaci a la delegaci espanyola de la Uni
Europea
La Comunitat Autnoma participar a la
delegaci espanyola en el Consell de Ministres de la
Uni Europea, en els grups de treball daquest en els
termes establerts en el sistema general de la
participaci autonmica. Aquesta participaci es pot
acordar de manera directa amb els rgans competents
de lAdministraci general de lEstat en el cas que es
95
vegin afectades especificitats prpies de la Comunitat

Autnoma de les Illes Balears.
Article 112
Control del principi de subsidiarietat
El Parlament de les Illes Balears pot ser consultat
per les Corts Generals en el marc del procs de control
del principi de subsidiarietat establert en el dret
comunitari.
Article 113
Tribunal de Justcia de la Uni Europea
1. La Comunitat Autnoma interv en els processos
davant el Tribunal de Justcia de la Uni Europea en els
termes establerts per la legislaci de lEstat. Hi tindr
accs, si ns el cas, si aix ho estableix la legislaci
comunitria.
2. En el marc de la legislaci vigent en la matria, la
Comunitat Autnoma podr, en defensa dels seus
interessos, instar lEstat i les institucions legitimades a
linici daccions davant el Tribunal de Justcia de la Uni
Europea.
96
Captol III
Relacions amb lEstat
Article 114
Relacions amb lEstat i amb altres comunitats
autnomes
Com a garant de lequilibri interinsular el Govern
de les Illes Balears es reserva les relacions amb lEstat i
amb les altres comunitats autnomes, quan aquestes
es refereixin a competncies autonmiques en relaci a
les
quals
shagin
de
desenvolupar
actuacions
considerades dinters general.
Article 115
Gesti de fons europeus
Correspon a la Comunitat Autnoma la gesti
dels fons procedents de la Uni Europea i, en general,
dels que es canalitzin a travs de programes europeus,
excepte
aquells
les
competncies
dels
quals
corresponguin a lEstat.
Article 116
Principis de les relacions Comunitat Autnoma de
les Illes Balears i Estat
En el marc dels principis constitucionals les
relacions de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears
amb lEstat es fonamenten en els principis de
collaboraci,
cooperaci,
solidaritat
i
lleialtat
institucional.
97
Article 117
Instrument de collaboraci i de relaci amb
lEstat
Per als assumptes dinters especfic de la
Comunitat Autnoma de les Illes Balears, sestabliran
els corresponents instruments de collaboraci i de
relaci amb lEstat.
Els rgans de collaboraci es crearan dacord
amb els principis establerts a larticle anterior, que
constitueix el marc general i permanent de relaci entre
els governs de les Illes Balears i de lEstat als efectes
segents:
a) Cooperaci, collaboraci, coordinaci i
informaci en lexercici mutu de les competncies
prpies que puguin afectar ambds.
b) Lestabliment de mecanismes dinformaci i
collaboraci sobre les respectives poltiques pbliques i
els assumptes dinters com.
c) Limpuls de leficcia, el seguiment i la
resoluci de conflictes en totes les qestions dinters
com.
En els assumptes dinters general la Comunitat
Autnoma de les Illes Balears participar a travs dels
procediments o els rgans multilaterals que es
constitueixin.
98
Captol IV
Relacions amb les comunitats autnomes
Article 118
Convenis amb altres comunitats autnomes
1. En matria de prestaci i gesti de serveis propis de
la Comunitat Autnoma, aquesta pot subscriure
convenis amb altres comunitats autnomes. Aquests
acords es comunicaran a les Corts Generals i entraran
en vigor als seixanta dies de la comunicaci, llevat del
cas que les Corts General, dins el termini esmentat,
estimin que es tracta dun acord de cooperaci, segons
el que disposa lapartat 2 de larticle 145 de la
Constituci.
2. La Comunitat Autnoma, amb lautoritzaci prvia de
les Corts Generals, podr tamb establir acords de
cooperaci amb altres comunitats autnomes.
Article 119
Protocols de carcter cultural
La Comunitat Autnoma de les Illes Balears
podr subscriure protocols per a la celebraci dactes
de carcter cultural a altres comunitats autnomes,
especialment amb les que es comparteixen la mateixa
llengua i cultura.
99
TTOL VIII
FINANAMENT I HISENDA
Captol I
Principis generals
Article 120
Principis
1. Les relacions dordre tributari i financer entre lEstat i
la Comunitat Autnoma de les Illes Balears es regulen
per la Constituci, el present Estatut i la Llei orgnica
prevista a lapartat 3 de larticle 157 de la Constituci.
2. El finanament de la Comunitat Autnoma de les
Illes Balears es fonamenta en els principis segents:
a) Autonomia financera.
b) Lleialtat institucional.
c) Solidaritat, equitat i suficincia financera,
atenent el reconeixement especfic del fet diferencial de
la insularitat, per tal de garantir lequilibri territorial, i
de la poblaci real efectiva, determinada dacord amb la
normativa estatal, aix com levoluci daquesta.
d) Responsabilitat fiscal.
e) Coordinaci i transparncia en les relacions
fiscals i financeres entre les administracions pbliques.
f) Garantia de finanament dels serveis
educatius, sanitaris i socials en els termes prevists a
larticle 123.2 daquest Estatut.
g) Prudncia financera i austeritat.
3. La Comunitat Autnoma de les Illes Balears gaudeix
del mateix tractament fiscal que la legislaci estableixi
per a lEstat.
100
Article 121
Autonomia i suficincia
1. La Comunitat Autnoma de les Illes Balears ha de
disposar dunes finances autnomes i dels recursos
suficients per atendre de forma estable i permanent el
desenvolupament
i
lexecuci
de
les
seves
competncies, per afrontar ladequat exercici del seu
autogovern.
2. La Comunitat Autnoma de les Illes Balears t la
capacitat per determinar el volum i la composici dels
seus ingressos en lmbit de les seves competncies
financeres, aix com per fixar lafectaci dels seus
recursos a les finalitats de despesa que decideixi
lliurement.
3. La Comunitat Autnoma de les Illes Balears disposa
de plena autonomia de despesa per poder aplicar
lliurement els seus recursos a les finalitats que, dacord
amb les directrius poltiques i socials, determinin les
seves institucions dautogovern.
Article 122
Lleialtat institucional i modificaci del sistema
tributari espanyol
1. Dacord amb el principi de lleialtat institucional, es
valorar limpacte financer, positiu o negatiu, que les
disposicions generals aprovades per lEstat tenguin
sobre les Illes Balears o les aprovades per les Illes
Balears tenguin sobre lEstat, en un perode de temps
determinat, en forma duna variaci de les necessitats
101
de despesa o de capacitat fiscal, amb la finalitat

destablir els mecanismes dajustament necessaris.
2. En el cas de reforma o modificaci del sistema
tributari espanyol que impliqui una supressi de tributs
o una variaci dels ingressos de les Illes Balears, que
depenen dels tributs estatals, la Comunitat Autnoma
de les Illes Balears t dret que lEstat adopti les
mesures de compensaci oportunes perqu aquesta no
vegi redudes ni minvades les possibilitats de
desenvolupament de les seves competncies ni del seu
creixement futur.
3. Ambdues administracions es facilitaran mtuament
laccs a la informaci estadstica i de gesti, necessria
per al millor exercici de les respectives competncies,
en un marc de cooperaci i transparncia.
Article 123
Solidaritat i suficincia financera
1. El sistema dingressos de la Comunitat Autnoma de
les Illes Balears garantir, en els termes prevists a la
llei orgnica que preveu larticle 157.3 de la
Constituci, els recursos financers que, atenent les
necessitats de despesa de les Illes Balears i la seva
capacitat fiscal, assegurin el finanament suficient per a
lexercici de les competncies prpies en la prestaci
del conjunt dels serveis pblics assumits, sense
perjudici de respectar la realitzaci efectiva del principi
de solidaritat en tot el territori nacional en els termes
de larticle 138 de la Constituci.
102
2. Els recursos financers de qu disposi la Comunitat

Autnoma de les Illes Balears podran ajustar-se perqu
el sistema estatal de finanament disposi de recursos
suficients per garantir lanivellaci i la solidaritat amb
les altres comunitats autnomes, amb la finalitat que
els serveis deducaci, sanitat i altres serveis socials
essencials de lEstat del benestar prestats pels diferents
governs autonmics puguin assolir nivells similars en el
conjunt de lEstat, sempre que duguin a terme un
esfor fiscal tamb similar. En la mateixa forma i si s
procedent, la Comunitat Autnoma de les Illes Balears
rebr recursos dels mecanismes danivellaci i
solidaritat. Aquests nivells els fixar lEstat.
3. En lexercici de les seves competncies financeres, el
Govern de les Illes Balears vetllar per lequilibri
territorial a les Illes Balears i per la realitzaci interna
del principi de solidaritat.
Article 124
Responsabilitat fiscal
1. La Comunitat Autnoma de les Illes Balears exercir
les competncies que resulten de lestablert en aquest
Estatut dacord amb els principis de generalitat,
justcia, igualtat, equitat, progressivitat i capacitat
econmica, en els termes que determina la Constituci i
la llei orgnica prevista a larticle 157.3 de la
Constituci.
2. A lmbit financer, la Comunitat Autnoma de les
Illes Balears actua dacord amb els principis deficcia i
eficincia i promou la cohesi i el benestar social, el
progrs econmic i la sostenibilitat mediambiental.
103
Article 125
Comissi Mixta dEconomia i Hisenda
1. La Comissi Mixta dEconomia i Hisenda entre lEstat
i la Comunitat Autnoma de les Illes Balears s lrgan
bilateral de relaci entre ambdues administracions en
matries fiscals i financeres.
2. La Comissi s integrada per un nombre igual de
representants de lEstat i de la Comunitat Autnoma de
les Illes Balears. La presidncia daquesta comissi
mixta sexercir de forma rotatria entre les dues parts
en torns dun any.
3. Correspon a la Comissi adoptar el seu reglament
intern i de funcionament per acord entre les dues
delegacions en el qual es regular, en tot cas, la forma
en qu es realitzaran les convocatries i la periodicitat
daquestes, que ser com a mnim anual.
Article 126
Funcions de la Comissi Mixta
1. La Comissi Mixta dEconomia i Hisenda exerceix les
seves funcions sense perjudici dels acords subscrits pel
Govern de les Illes Balears en aquesta matria amb
institucions i organismes de carcter multilateral.
2. Corresponen a la Comissi Mixta dEconomia i
Hisenda les funcions segents:
les
a) Estudiar, revisar i dur a terme el seguiment de

inversions que lEstat realitzi a la comunitat
104
autnoma de les Illes Balears dacord amb el que

estableix la disposici transitria novena.
b) En cas duna alteraci de les variables
bsiques utilitzades per a la determinaci dels recursos
proporcionats pel sistema de finanament, la Comissi
Mixta dEconomia i Hisenda es reunir per conixer els
seus efectes sobre el finanament, i elevar propostes si
ns el cas.
c) Conixer de limpacte econmic financer que
es derivi del principi de lleialtat institucional recollit en
larticle 122.
d) Conixer de limpacte econmic que, dacord
amb la Llei orgnica prevista a lapartat tercer de
larticle 157 de la Constituci espanyola, es derivi de
larticulaci del fet insular a qu es refereix larticle
120.2.c daquest Estatut.
e) Conixer de la poblaci real efectiva, a qu es
refereix larticle 120.2.c daquest Estatut i, si ns el
cas, avaluar els factors dajustament.
f) Conixer els recursos que corresponguin a la
comunitat autnoma de les Illes Balears per la seva
participaci al Fons de Compensaci Interterritorial i a
altres fons, dacord amb larticle 128.f daquest Estatut.
g) Negociar el percentatge de participaci de les
Illes Balears en la distribuci regional dels fons
estructurals europeus, aix com de lassignaci daltres
recursos de la poltica regional europea a la comunitat
autnoma de les Illes Balears.
h) Acordar labast i les condicions de la gesti, la
recaptaci, la liquidaci i la inspecci dels tributs que
corresponguin a lAgncia Tributria de les Illes Balears,
en els termes establerts per la llei orgnica prevista a
larticle 157.3 de la Constituci.
i) Establir els mecanismes de collaboraci entre
lAdministraci tributria de la comunitat autnoma de
105
les Illes Balears i lAdministraci tributria de lEstat, a

qu es refereix larticle 133 daquest Estatut, aix com
els criteris de coordinaci i dharmonitzaci fiscal
dacord amb les caracterstiques o la naturalesa dels
tributs cedits.
j) Establir els mecanismes de collaboraci entre
la Comunitat Autnoma de les Illes Balears i
lAdministraci de lEstat que siguin necessaris per a
ladequat exercici de les funcions de revisi en via
economicoadministrativa a qu es refereix larticle 134
daquest Estatut.
k) Fer el seguiment de laplicaci de la llei que
regula el rgim especial balear, amb facultats de
coordinaci sobre les comissions corresponents.
3. La Comissi Mixta dEconomia i Hisenda coneixer
els estudis i les anlisis dels recursos financers que,
atenent les necessitats de despesa real de les Illes
Balears, elabori el Govern de les Illes Balears. Aix
mateix, li correspondr, de conformitat amb el que
estableix la llei orgnica prevista a larticle 157.3 de la
Constituci:
a) Aplicar els mecanismes dactualitzaci del
sistema de finanament.
b) Acordar labast i les condicions de la cessi de
tributs de titularitat estatal i, especialment, els
percentatges de participaci en el rendiment dels
tributs estatals cedits parcialment.
c) Acordar la contribuci a la solidaritat i als
mecanismes danivellaci prevists en larticle 123.2
daquest Estatut.
d) Leventual aplicaci, dacord amb la legislaci
corresponent, de les regles de modulaci i el seu
106
impacte sobre el finanament per cpita de la

e) Conixer qualsevol altra qesti en matria
fiscal i financera que sigui dinters per a la Comunitat
Autnoma de les Illes Balears o per a lEstat.
Captol II
Recursos de la Comunitat Autnoma de les Illes
Balears
Article 127
Competncia i patrimoni
1. La Comunitat Autnoma de les Illes Balears disposa,
per al correcte desenvolupament i lexecuci de les
seves competncies, dhisenda i patrimoni propis.
2. La Comunitat Autnoma de les Illes Balears t
competncia per ordenar i regular la seva hisenda.
3. El patrimoni de la Comunitat Autnoma de les Illes
Balears s integrat pels bns i drets dels quals s titular
i pels que adquireixi per qualsevol ttol jurdic. Una llei
del Parlament ha de regular ladministraci, la defensa i
la conservaci del patrimoni de la Comunitat Autnoma
de les Illes Balears.
Article 128
Recursos
En el marc establert en la Constituci, en aquest
Estatut, en la llei orgnica prevista en larticle 157.3 de
la Constituci i en la legislaci que hi resulti daplicaci,
107
els recursos de la hisenda de la Comunitat Autnoma

de les Illes Balears sn constituts per:
a) El rendiment dels tributs propis.
b) El rendiment dels tributs cedits totalment o
parcialment per lEstat.
c) Els recrrecs sobre els tributs estatals.
d) La participaci en els ingressos de lEstat.
e) Les altres transferncies rebudes del Govern
central.
f) Els ingressos procedents de la participaci en
el fons de compensaci interterritorial i altres fons en
els termes que prevegi la legislaci estatal.
g) Les transferncies i assignacions que
sestableixin a crrec dels pressuposts generals de
lEstat.
h) Els ingressos per la percepci de preus
pblics.
i) Els ingressos procedents del patrimoni de la
Comunitat Autnoma de les Illes Balears i altres de dret
privat.
j) El producte demissi de deute i de les
operacions de crdit.
k) Els ingressos procedents de multes i sancions
en lmbit de les seves competncies.
l) Els recursos procedents de la Uni Europea i de
programes comunitaris.
m) Qualsevol altre recurs que es pugui establir
en virtut dall que disposin aquest Estatut i la
Constituci.
108
Article 129
Competncies en matria tributria
1. La Comunitat Autnoma de les Illes Balears participa
en el rendiment dels tributs estatals cedits en els
termes establerts per la llei orgnica prevista a larticle
157.3 de la Constituci. Aquesta cessi es refereix als
rendiments obtinguts i pot anar acompanyada de cessi
de capacitat normativa. Addicionalment, la cessi, tant
dels rendiments com de la capacitat normativa, pot ser
parcial o total en cada cas.
2. En el marc de les competncies de lEstat i de la Uni
Europea, lexercici de la capacitat normativa a qu fa
referncia lapartat anterior inclou, si ns el cas, la
fixaci del tipus impositiu, les exempcions, les
reduccions i les bonificacions sobre la base imposable i
les deduccions sobre la quota.
3. Correspon a la Comunitat Autnoma de les Illes
Balears, en els termes establerts per la llei orgnica
prevista a larticle 157.3 de la Constituci, la gesti, la
recaptaci, la liquidaci, la inspecci i la revisi dels
tributs estatals cedits totalment i aquestes funcions, en
la mesura que satribueixin, respecte dels cedits
parcialment, dacord amb el que estableix larticle 133.
competncia per establir, mitjanant una llei del
Parlament, els tributs propis, sobre els quals tenen
capacitat normativa plena, aix com recrrecs sobre els
imposts cedits en els termes que es prevegin en la
legislaci de finanament de les comunitats autnomes.
109
Article 130
Criteris i principis
1. El nivell de recursos financers de qu disposa la
Comunitat Autnoma de les Illes Balears per finanar
els seus serveis i les seves competncies, es basar en
criteris de necessitats de despesa i de capacitat fiscal i
tindr en compte, en tot cas, com a variables bsiques
per determinar aquestes necessitats, la poblaci real
efectiva dacord amb larticle 120.2.c daquest Estatut i
la circumstncia del fet insular.
2. Leventual aplicaci de regles de modulaci que
tenguin com a finalitat restringir labast dels resultats
obtinguts en el clcul del nivell de necessitats de
despesa real establert a lapartat anterior, shaur de
justificar de manera objectiva i es far dacord amb el
que disposa la llei orgnica a qu es refereix larticle
157.3 de la Constituci espanyola.
3. La Comunitat Autnoma de les Illes Balears
participar en el rendiment dels tributs estatals cedits,
dacord amb el que estableixi la llei orgnica a qu es
refereix larticle 157.3 de la Constituci espanyola.
4. Quan calgui, la Comunitat Autnoma de les Illes
Balears rebr recursos dels mecanismes danivellaci i
solidaritat. La determinaci daquests mecanismes es
realitzar dacord amb els principis de coordinaci i
transparncia i els seus resultats savaluaran
quinquennalment.
110
Article 131
Actualitzaci del finanament
1. LEstat i la Comunitat Autnoma de les Illes Balears
procediran a lactualitzaci del sistema de finanament,
tenint en compte levoluci del conjunt de recursos
disponibles i de les necessitats de despesa de les
diferents administracions, mitjanant lestudi i lanlisi
de la Comissi Mixta dEconomia i Hisenda.
2. Aquesta actualitzaci shaur defectuar sense
perjudici del seguiment i, eventualment, posada al dia
de les variables bsiques utilitzades per a la
determinaci dels recursos proporcionats pel sistema
de finanament.
Article 132
Endeutament i deute pblic
1. La Comunitat Autnoma de les Illes Balears pot
recrrer a lendeutament i emetre deute pblic per
finanar despeses dinversi dins els lmits que les lleis
de pressuposts de la Comunitat Autnoma de les Illes
Balears determinin, tot i respectant els principis
generals i la normativa estatal.
2. Els ttols emesos tenen a tots els efectes la
consideraci de fons pblics i gaudiran dels mateixos
beneficis i condicions que els emesos per lEstat.
111
Article 133
Agncia Tributria
1. LAgncia Tributria de les Illes Balears es crear per
llei del Parlament.
2. La gesti, la recaptaci, la liquidaci i la inspecci
dels tributs propis de la Comunitat Autnoma de les
Illes Balears, aix com, per delegaci de lEstat, dels
tributs estatals cedits totalment a la Comunitat
Autnoma de les Illes Balears, corresponen a lAgncia
Tributria de les Illes Balears.
3. En el marc de la Comissi Mixta dEconomia i
Hisenda entre lEstat i la Comunitat Autnoma de les
Illes Balears sacordaran labast i les condicions de la
gesti, la recaptaci, la liquidaci i la inspecci dels
tributs que correspondran a lAgncia Tributria de les
Illes Balears.
4. La gesti, la recaptaci, la liquidaci i la inspecci de
la resta dimposts de lEstat recaptats a les Illes Balears
correspondran a lAdministraci Tributria de lEstat,
sense perjudici de la delegaci que la Comunitat
Autnoma de les Illes Balears pugui rebre daquest, i de
la collaboraci que pugui establir-se especialment,
quan aix ho exigeixi la naturalesa del tribut.
Per desenvolupar el que es preveu al pargraf
anterior, lAgncia Estatal de lAdministraci Tributria i
lAgncia Tributria de les Illes Balears podran establir
els convenis de collaboraci que estimin pertinents.
5. Ambdues administracions tributries establiran els
mecanismes necessaris que permetin la presentaci i la
112
recepci a les respectives oficines de declaracions i

altra documentaci amb transcendncia tributria que
hagin de causar efecte davant laltra administraci, la
qual cosa facilitar el compliment de les obligacions
tributries dels contribuents.
6. LAgncia Tributria de les Illes Balears pot exercir
les funcions de recaptaci i, si sescau, de gesti,
inspecci i liquidaci dels recursos titularitat daltres
administracions pbliques que, mitjanant llei, conveni,
delegaci de competncies o encrrec de gesti, siguin
atribudes a la Comunitat Autnoma de les Illes
Balears.
Article 134
Revisi de reclamacions
La Comunitat Autnoma de les Illes Balears ha
dassumir,
mitjanant
els
propis
rgans
economicoadministratius,
la
revisi
per
via
administrativa de les reclamacions que els contribuents
puguin interposar contra laplicaci dels tributs dictats
per lAgncia Tributria de les Illes Balears en aquells
tributs que gestioni directament, sense perjudici de les
competncies en matria dunificaci de criteri que
corresponguin a lAdministraci general de lEstat.
A aquests efectes, dacord amb la legislaci
aplicable, la Comissi Mixta dEconomia i Hisenda a qu
es refereix larticle 125 acordar els mecanismes de
cooperaci que siguin necessaris per a ladequat
exercici de les funcions de revisi de la via
economicoadministrativa.
113
Captol III
Pressuposts generals de la Comunitat Autnoma
Article 135
El pressupost
1. El pressupost general de la Comunitat Autnoma de
les Illes Balears t carcter anual, s nic i constitueix
lexpressi xifrada, conjunta i sistemtica de totes les
despeses i de tots els ingressos de les institucions, els
organismes, les entitats i les empreses que
constitueixen el sector pblic autonmic.
2. Correspon al Govern de les Illes Balears elaborar i
executar el pressupost i al Parlament examinar-lo,
esmenar-lo, aprovar-lo i controlar-lo, sense perjudici
del control que correspongui a la Sindicatura de
Comptes i al Tribunal de Comptes.
3. La tramitaci parlamentria del projecte de llei de
pressuposts generals de la Comunitat Autnoma de les
Illes Balears es dur a terme amb les especialitats
previstes al Reglament del Parlament de les Illes
Balears.
Article 136
Estabilitat pressupostria
Correspon a la Comunitat Autnoma de les Illes
Balears lestabliment dels lmits i les condicions per
aconseguir els objectius destabilitat pressupostria
114
dins els principis i la normativa de lEstat i de la Uni

Europea.
Captol IV
Del finanament i les hisendes dels consells
insulars
Article 137
Principis rectors
1. Les hisendes dels consells insulars es regeixen pels
principis dautonomia financera, suficincia de recursos,
equitat i responsabilitat fiscal.
El Govern de les Illes Balears vetlla pel
compliment daquests principis, i, a aquests efectes,
lAdministraci general de lEstat i lAdministraci de la
Comunitat Autnoma de les Illes Balears establiran les
vies de collaboraci necessries per assegurar la
participaci del Govern de les Illes Balears a les
decisions i lintercanvi dinformaci que siguin
necessaris per a lexercici de les seves competncies.
competncia, en el marc establert per la Constituci,
aquest Estatut i la normativa de lEstat, en matria de
finanament
dels
consells
insulars.
Aquesta
competncia inclou capacitat per fixar els criteris de
distribuci de les participacions a crrec dels
pressuposts generals de la Comunitat Autnoma de les
Illes Balears.
3. Els consells insulars tenen autonomia pressupostria
i de despesa en laplicaci dels seus recursos, incloses
115
les participacions incondicionades que perceben a

crrec dels pressuposts daltres administracions
pbliques, de les quals poden disposar lliurement en
lexercici de les seves competncies.
4. Es garanteixen als consells insulars els recursos
suficients per fer front a les competncies prpies,
atribudes expressament com a tals en el present
Estatut o a aquelles que els siguin transferides o
delegades. Tota nova atribuci de competncies ha
danar acompanyada de lassignaci dels recursos
suplementaris necessaris per finanar-les correctament,
de manera que es tengui en compte el finanament del
cost total i efectiu dels serveis transferits. El
compliment daquest principi s una condici essencial
perqu entri en vigor la transferncia o delegaci de la
competncia. A aquest efecte, es poden establir
diverses formes de finanament, inclosa la participaci
en els recursos de la hisenda de la Comunitat
Autnoma de les Illes Balears o, si ns el cas, de
lEstat, en proporci a les competncies autonmiques
que hagin estat transferides o delegades.
Article 138
Recursos dels consells insulars
1. Mitjanant una llei del Parlament es regular el rgim
de finanament dels consells insulars fonamentat en els
principis
de
suficincia
financera,
solidaritat
i
cooperaci, que en cap cas no podr suposar una
disminuci dels recursos obtinguts fins aleshores i que
establir els mecanismes de participaci en les millores
de finanament de la comunitat en proporci a les
competncies prpies, transferides o delegades.
116
2. La Llei de finanament dels consells insulars haur

de preveure un fons per garantir un nivell similar de
prestaci i deficincia en la gesti dels serveis per part
de cada consell insular en lexercici de les competncies
autonmiques comunes que els han estat assignades i
un fons de compensaci per corregir els desequilibris
que es poden produir.
3. La Llei que regula el finanament dels consells
insulars establir els mecanismes de cooperaci
necessaris entre el Govern de les Illes Balears i els
consells insulars per articular adequadament el
desenvolupament i la revisi del sistema de
finanament dacord amb els principis dequitat,
transparncia i objectivitat, mitjanant una comissi
paritria Govern-consells insulars.
117
TTOL IX
DE LA REFORMA DE LESTATUT
Article 139
Iniciativa
1. La iniciativa de reforma correspondr al Parlament, a
proposta duna cinquena part dels diputats, al Govern
de la comunitat autnoma i a les Corts Generals.
2. La proposta de reforma requerir per prosperar
laprovaci del Parlament per majoria de dos teros dels
diputats i laprovaci de les Corts Generals mitjanant
una llei orgnica.
3. En tot all que no es preveu en aquest article, hom
satindr al que disposa la Constituci sobre aquesta
matria.
4. En el supsit de tramitaci en el Congrs dels
Diputats i en el Senat duna proposta de reforma de
lEstatut dautonomia de les Illes Balears, el Parlament
podr retirar-la.
118
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Disposici addicional primera
Patronat de lArxiu de la Corona dArag
Mitjanant la normativa corresponent de lEstat i
sota la tutela daquest, es crear i sen regularan la
composici i les funcions del Patronat de lArxiu de la
Corona dArag, en el qual tindr participaci la
comunitat autnoma de les Illes Balears, en igualtat
amb la resta de les comunitats autnomes afectades.
Els poders pblics de la comunitat autnoma de
les Illes Balears emprendran les accions necessries per
fer efectiva la constituci del Patronat.
Disposici addicional segona
Patrimoni lingstic com
La Comunitat Autnoma de les Illes Balears, sent
la llengua catalana tamb patrimoni daltres comunitats
autnomes, podr sollicitar al Govern de lEstat i a les
Corts Generals els convenis de cooperaci i de
collaboraci
que
es
considerin
oportuns
per
salvaguardar el patrimoni lingstic com, aix com per
efectuar la comunicaci cultural entre les comunitats
abans esmentades, sense perjudici dels deures de
lEstat establerts a lapartat 2 de larticle 149 de la
Constituci, i del que disposa larticle 145 daquesta.
119
Disposici addicional tercera

Entitats i organismes per prestar serveis
1. La Comunitat Autnoma de les Illes Balears pot
constituir entitats i organismes per complir les funcions
que sn de la seva competncia i per a la prestaci de
serveis que afectin els interessos de la Comunitat
Autnoma i daltres administracions pbliques amb la
finalitat de promoure el desenvolupament econmic i
social. A aquests efectes, mitjanant una llei del
Parlament es regular ladministraci instrumental
autonmica.
2. La Comunitat Autnoma participar en la gesti del
sector pblic econmic estatal en els casos i les
activitats que calguin.
3. El Parlament de les Illes Balears podr acordar la
creaci dinstitucions de crdit prpies com a
instruments de collaboraci en la poltica econmica de
la comunitat autnoma.
Disposici addicional quarta
Tributs estatals cedits
1. A lentrada en vigor del present Estatut, els tributs
estatals cedits tindran la consideraci segent:
a) Tributs estatals cedits totalment:
Impost sobre successions i donacions.
Impost sobre el patrimoni.
Impost sobre transmissions patrimonials i actes
jurdics documentats.
Tributs sobre jocs de latzar.
120
Imposts sobre les vendes minoristes de

determinats hidrocarburs.
Impost sobre determinats mitjans de transport.
Impost sobre lelectricitat.
b) Tributs estatals cedits parcialment:
Impost sobre la renda de les persones fsiques.
Impost sobre el valor afegit.
Impost sobre hidrocarburs.
Impost sobre les labors del tabac.
Impost sobre lalcohol i begudes derivades.
Impost sobre la cervesa.
Impost sobre el vi i les begudes fermentades.
Impost sobre els productes intermedis.
2. Lenumeraci dels tributs continguda a lapartat
anterior no exclou la futura participaci en imposts no
cedits actualment. A aquests efectes, la modificaci
daquesta disposici no es considerar modificaci de
lEstatut.
3. Labast i les condicions de la cessi seran fixades per
la Comissi Mixta esmentada a larticle 125 que, en tot
cas, ho referir a rendiments a les Illes Balears. El
Govern tramitar lacord de la Comissi com a projecte
de llei.
Disposici addicional cinquena
Finanament dels consells insulars
Sense perjudici del que disposa el captol IV del
ttol IV daquest Estatut, el finanament dels consells
insulars i la seva revisi es regir per lestablert a la
Llei 2/2002, de 3 dabril, de sistema de finanament
definitiu dels consells insulars, o per la norma que la
121
substitueixi que, en tot cas, haur de respectar els

principis dautonomia financera, suficincia financera i
solidaritat, i no podr suposar una disminuci dels
recursos obtinguts fins aleshores i en tot cas participar
de les millores de finanament de la comunitat.
Disposici addicional sisena
Del rgim especial insular de les Illes Balears
1. Una llei de les Corts Generals regular el rgim
especial balear que reconeixer el dret especfic i
diferencial de la seva insularitat.
2. En el marc daquesta llei, i amb observana a les
normes i procediments estatals i de la Uni Europea
que resultin daplicaci, lAdministraci general de
lEstat ajustar la seva poltica a la realitat pluriinsular
de la comunitat autnoma de les Illes Balears,
especialment
en
matria
de
transports,
infraestructures, telecomunicacions, energia, medi
ambient, turisme i pesca.
3. Per garantir el que disposa el punt anterior, en
aquesta llei es regular un instrument financer que,
amb independncia del sistema de finanament de la
Comunitat Autnoma, doti els fons necessaris per a la
seva aplicaci.
4. La Comissi Mixta dEconomia i Hisenda entre lEstat
i la Comunitat Autnoma de les Illes Balears prevista a
larticle 125, ser lencarregada de fer el seguiment de
laplicaci de la Llei reguladora del rgim especial de les
Illes Balears. Aquesta Comissi Mixta coordinar les
122
comissions interadministratives que es constitueixin a

lempara de la llei esmentada.
5. LEstat vetllar perqu qualsevol millora relativa al
rgim econmic o fiscal dels territoris insulars
establerta per la Uni Europea, amb excepci de les
que
estiguin
motivades
exclusivament
per
la
ultraperificitat, sigui aplicable a les Illes Balears.
123
DISPOSICIONS TRANSITRIES
Disposici transitria primera
Comissi Mixta de Transferncies
1. Per al trasps de funcions i de serveis inherents a les
competncies que corresponen a la Comunitat
Autnoma de les Illes Balears segons lEstatut present,
es crear una comissi mixta.
2. La Comissi Mixta ser integrada paritriament per
vocals designats pel Govern de la Naci i pel de la
comunitat autnoma. Aquesta comissi mixta establir
les prpies normes de funcionament.
3. Els acords de la Comissi Mixta adoptaran la forma
de proposta al Govern de lEstat, el qual els aprovar
mitjanant decret.
Els acords figuraran com annexos a aquest i
hauran de ser publicats simultniament al Butllet
Oficial de lEstat i al Butllet Oficial de les Illes Balears i
entraran en vigor a partir daquesta publicaci.
4. Per tal de preparar els traspassos i verificar-los per
blocs orgnics de naturalesa homognia, la Comissi
Mixta de Transferncies ser assistida per comissions
sectorials dmbit nacional, agrupades per matries, la
comesa fonamental de les quals ser de determinar
amb la representaci de lAdministraci de lEstat els
traspassos de mitjans personals, financers i materials
que hagi de rebre la Comunitat Autnoma. Les
comissions sectorials traslladaran les seves propostes
dacord a la Comissi Mixta, que les haur de ratificar.
124
5. La certificaci emesa per la Comissi Mixta dels

acords governamentals degudament promulgats ser
ttol suficient per a la inscripci en el Registre de la
Propietat del trasps de bns immobles de lEstat a la
Comunitat Autnoma de les Illes Balears. Aquesta
certificaci haur de tenir en compte els requisits
exigits per la Llei hipotecria.
6. El canvi de titularitat als contractes de lloguer de
locals per a oficines pbliques o per a daltres finalitats
que hagin estat objecte de transferncia no facultar
larrendador per extingir o per renovar els contractes.
Disposici transitria segona
Funcionaris i personal laboral
1. Els funcionaris i el personal laboral adscrits a serveis
de titularitat estatal o a daltres institucions pbliques
que siguin afectades per traspassos a la Comunitat
Autnoma passaran a dependre daquesta, i els seran
respectats tots els drets de qualsevol ordre i natura que
els corresponguin, tot incloent-hi el de poder participar
als concursos de trasllat que lEstat convoqui, en
igualtat de condicions amb els altres membres del seu
cos, per tal de poder exercir tothora el seu dret
permanent dopci.
2. La Comunitat Autnoma de les Illes Balears
disposar dels mitjans necessaris perqu tots els
funcionaris i el personal laboral destinats a les Illes
puguin adquirir el coneixement de la llengua i de la
cultura de les Illes Balears.
125
Disposici transitria tercera

Finanament dels serveis transferits i Comissi
Mixta
1. Fins que no shagi completat el trasps dels serveis
corresponents a les competncies fixades a la
Comunitat Autnoma en aquest Estatut o, en qualsevol
cas, fins que no hagin transcorregut cinc anys de
lentrada en vigor daquest, lEstat garantir el
finanament dels serveis transferits a la Comunitat
Autnoma amb una quantitat igual al cost efectiu del
servei al territori de la comunitat en el moment de la
transferncia.
2. A fi de garantir el finanament dels serveis
esmentats abans, es crear una comissi mixta
paritria Estat-Comunitat Autnoma, que adoptar un
mtode adreat a fixar el percentatge de participaci
previst a larticle 128 daquest Estatut. El mtode a
seguir tindr presents tant els costs directes com els
indirectes dels serveis traspassats, i tamb les
despeses dinversi que calguin.
3. La Comissi Mixta de lapartat precedent fixar el
percentatge esmentat, mentre duri el perode transitori,
amb una antelaci mnima dun mes a la presentaci
dels pressuposts generals de lEstat.
4. Tot partint del mtode fixat dins lapartat 2,
sestablir un percentatge en el qual es considerar el
cost efectiu global dels serveis transferits per lEstat a
la Comunitat Autnoma, minorat pel total del
recaptament que aquesta haur obtingut amb els
tributs cedits, en relaci amb la suma dels ingressos
que lEstat haur obtingut pels captols 1 i 2 de lltim
126
pressupost precedent a la transferncia dels serveis

avaluats.
Disposici transitria quarta
Normativa de matries transferides
1. Les lleis de lEstat relatives a matries transferides a
la Comunitat Autnoma continuaran en vigncia mentre
el Parlament no aprovi una normativa prpia.
Correspondr al Govern de la comunitat o, si ns el
cas, als consells insulars, la seva aplicaci.
2.
Les
disposicions
reglamentries
de
lEstat
continuaran vigents mentre el Govern de la comunitat
autnoma no en dicti cap altra daplicaci preferent.
3. Fins que lAdministraci de la Comunitat Autnoma
de les Illes Balears no assumeixi les competncies que
li corresponen dacord amb lEstatut present, tots els
organismes de lEstat o de lAdministraci local
continuaran exercint les funcions i les jurisdiccions
anteriors.
Disposici transitria cinquena
Comissi Mixta de Transferncies Govern-consells
insulars
Per al trasps de les funcions i els serveis
inherents a les competncies atribudes com a prpies
als consells insulars a qu fa referncia larticle 69 del
present Estatut, es crear una comissi mixta de
transferncies Govern-consells insulars que tindr
carcter paritari. Aquesta Comissi tindr el seu propi
127
reglament de funcionament, que saprovar per majoria

simple dels seus components. Els acords de la Comissi
Mixta de transferncies prendran la forma de proposta
al Govern de les Illes Balears, que les aprovar
mitjanant decret de trasps, el qual es publicar en el
Butllet Oficial de les Illes Balears i en el qual figurar la
data defectivitat del trasps de les funcions i els
serveis a qu concerneixi.
Disposici transitria sisena
Comissi Tcnica Interinsular
1. En promulgar-se lEstatut present, les institucions
dautogovern de les Illes Balears hauran de respectar
les competncies que els consells insulars hagin rebut
de lens preautonmic.
2. A proposta del Govern de la comunitat autnoma, i
dacord amb una llei del Parlament, es nomenar una
comissi tcnica interinsular encarregada de distribuir
les competncies a qu fa referncia larticle 71
daquest Estatut, aix com la fixaci del control i la
coordinaci que en cada cas correspongui al Govern de
la comunitat autnoma, en la mesura en qu siguin
assumides
per
la
Comunitat
Autnoma
per
transferncia o per delegaci de lEstat.
3. Integraran la Comissi Tcnica Interinsular vint
vocals, designats: quatre pel Govern de la comunitat, i
quatre per cadascun dels consells insulars de Mallorca,
Menorca, Eivissa i Formentera. Aquesta Comissi
Tcnica Interinsular es donar el propi reglament de
funcionament, que saprovar per majoria simple dels
seus components.
128
4. Els acords de la Comissi Tcnica Interinsular

prendran la forma de proposta al Parlament de les Illes
Balears, el qual, si aix pertoca, les aprovar mitjanant
una llei que tindr vigncia a partir de la publicaci al
Butllet Oficial de les Illes Balears.
5. Els apartats 2, 3 i 4 daquesta disposici transitria
sisena regiran fins que la llei de consells insulars que es
dicti en aplicaci daquest Estatut no estableixi altre
procediment per a la transferncia o lassumpci de
competncies pels consells insulars.
Disposici transitria setena
Diputats i consellers
1. A lentrada en vigor daquest Estatut, els consells
insulars de Mallorca, Menorca i Eivissa continuaran
integrats, fins a lacabament de la corresponent
legislatura, pels diputats elegits per al Parlament a les
illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.
2. Mentre no estigui aprovada la llei del Parlament que,
en aplicaci daquest Estatut, reguli lelecci dels
membres dels consells insulars de Mallorca, Menorca i
Eivissa, els consellers que hagin de formar part de
cadascun daquests selegiran, coincidint amb la data de
lelecci dels membres del Parlament de les Illes
Balears, per de forma independent, mitjanant
laplicaci dels preceptes de la vigent llei electoral de la
comunitat autnoma, amb les especificitats que,
respectant el rgim electoral general, sexpressen a
continuaci:
129
a) Les circumscripcions electorals sn les de

Mallorca, Menorca i Eivissa.
b) Sn electors, a cada illa i respecte del Consell
Insular corresponent, tots els ciutadans espanyols
majors dedat que, gaudint del dret de sufragi actiu,
tenguin la condici poltica de ciutadans de la comunitat
autnoma amb motiu de tenir venatge a qualsevol dels
municipis de les respectives illes de Mallorca, Menorca i
Eivissa.
c) Per a lexercici del dret de sufragi s
indispensable la inclusi en el cens electoral nic vigent
referit al territori de les Illes Balears en relaci amb
cadascuna de les illes respectives.
d)
Sn
elegibles,
a
la
corresponent
circumscripci, tots els ciutadans que, tenint la condici
delectors a la respectiva illa, no es trobin incursos en
alguna de les causes dinelegibilitat previstes a les
disposicions comunes de la Llei orgnica del rgim
electoral general.
e) Sn inelegibles els inclosos en els supsits a
qu fa referncia larticle 3.2 de la Llei electoral de la
comunitat autnoma i els senadors elegits en
representaci de la comunitat autnoma.
f) Cap electe que estigui incurs en una causa
dincompatibilitat segons el que disposa larticle 5 de la
Llei electoral de la comunitat autnoma de les Illes
Balears no adquirir la condici de conseller insular.
Lacceptaci, per part dun conseller electe, dun crrec,
una funci o una situaci que siguin constitutius duna
causa dincompatibilitat ocasionar el cessament en la
seva condici de conseller insular.
g) Les eleccions als consells insulars de Mallorca,
Menorca i Eivissa se celebraran amb la intervenci de la
Junta Electoral de les Illes Balears com a administraci
130
electoral amb totes les competncies establertes a la

llei.
h) La convocatria deleccions als consells
insulars de Mallorca, Menorca i Eivissa es far per
decret del president de la comunitat autnoma dacord
amb les condicions i els terminis establerts a larticle
42.3 de la Llei orgnica del rgim electoral general,
amb sollicitud prvia, feta pels consells respectius amb
la pertinent antelaci, mitjanant acord plenari. El
decret de convocatria shaur de publicar al Butllet
Oficial de les Illes Balears.
i) El Consell Insular de Mallorca ser integrat per
33 consellers, el de Menorca per 13 consellers i el
dEivissa per 13 consellers. La durada del mandat ser
de quatre anys.
j) Als efectes de latribuci descons, no es
tindran en compte aquelles candidatures que no hagin
obtingut almenys el 5% dels vots vlids emesos a la
circumscripci electoral i latribuci dels escons a les
candidatures es realitzar de conformitat amb el que es
disposa a les lletres b), c), d) i f) de larticle 163.1 de la
Llei orgnica del rgim electoral general, a cada una de
les circumscripcions electorals.
3. Un cop shagin celebrat, vigent aquest Estatut, les
corresponents eleccions locals, en el termini mxim de
45 dies, es constituir el Consell Insular de Formentera
que ser integrat pels regidors que hagin estat elegits a
les
esmentades
eleccions
a
lAjuntament
de
Formentera.
131
Disposici transitria vuitena

Consell Insular de Formentera
1. Fins que el Consell Insular de Formentera no
assumeixi efectivament les competncies que li
corresponen dacord amb aquest Estatut, el Consell
Insular dEivissa continuar exercint-les en relaci amb
lilla de Formentera.
2. Es constituir una comissi mixta, de composici
paritria, integrada pels representants nomenats pel
Govern, el Consell Insular dEivissa i lAjuntament de
Formentera, a lobjecte de procedir a lelaboraci de la
corresponent proposta de transferncies que hagin de
produir-se a partir de la constituci del Consell Insular
de Formentera.
La transferncia de les competncies que
inicialment assumeixi el Consell Insular de Formentera
a la seva constituci, es dur a terme mitjanant una
llei del Parlament de les Illes Balears que entrar en
vigor lendem de la publicaci al Butllet Oficial de
lEstat del present Estatut dautonomia de les Illes
Balears.
3. El Govern de les Illes Balears assumir les despeses
ocasionades per lestabliment i lefectivitat de les
competncies transferides en all que excedeixin de la
valoraci ordinria del seu cost efectiu.
4. En cas de renncia a lassumpci de les
competncies per part del Consell Insular de
Formentera, aquestes seran exercides pel Govern de
les Illes Balears.
132
Disposici transitria novena

Inversions de lEstat
1. Mentre les Corts Generals, en aplicaci del que
preveu la disposici addicional sisena, no aprovin la
modificaci de la Llei 30/1998, de 29 de juliol, del
rgim especial de les Illes Balears, i, en tot cas, en un
termini no superior a set anys, la inversi de lEstat
sestablir atenent la inversi mitjana per cpita
realitzada a les comunitats autnomes de rgim com,
determinada dacord amb la normativa estatal,
homogenetzant les actuacions inversores realitzades
en aquestes comunitats autnomes per a permetren la
comparabilitat i tenint presents les circumstncies
derivades dels fets diferencials i excepcionals de la
comunitat autnoma de les Illes Balears amb incidncia
en la quantificaci de la inversi pblica.
2. Per fer front a aquest comproms inversor, el Govern
de la comunitat autnoma de les Illes Balears
proposar al Ministeri dEconomia i Hisenda els
convenis oportuns per a lexecuci dels programes i les
accions estatals sobre R+D+I, transports, ports, medi
ambient, ferrocarrils, carreteres, obres hidruliques,
protecci del litoral, costes i platges, parcs naturals i
infraestructures turstiques.
3.
La
Comissi
Mixta
dEconomia
i
Hisenda
sencarregar del seguiment de lexecuci dels
compromisos anteriors.
133
Disposici transitria desena

Comissi Mixta dEconomia i Hisenda
La Comissi Mixta dEconomia i Hisenda entre
lEstat i la Comunitat Autnoma de les Illes Balears que
estableix larticle 125 sha de crear en el termini de sis
mesos des de lentrada en vigor del present Estatut.
Mentre no es constitueixi, la Comissi Mixta
prevista a larticle 73 de lEstatut dautonomia de les
Illes Balears aprovat per la Llei orgnica 2/1983, de 25
de febrer, dEstatut dautonomia de les Illes Balears, en
la seva redacci per Llei orgnica 3/1999, de 8 de
gener, de reforma de la Llei orgnica 2/1983, de 25 de
febrer, dEstatut dautonomia de les Illes Balears,
assumeix les seves competncies.
Disposici transitria onzena
Agncia Tributria
LAgncia Tributria de les Illes Balears, a la qual
es refereix larticle 133, sha de crear per llei del
Parlament en el termini dun any a partir de lentrada
en vigor del present Estatut.
Les funcions que en aplicaci daquest Estatut
corresponguin a lAgncia Tributria de les Illes Balears
seran exercides, fins a la data en qu es constitueixi,
pels rgans que les desenvolupin fins aleshores.
134
DISPOSICI FINAL
Disposici final
Vigncia
Aquesta llei entrar en vigor lendem dhaver
estat publicada al Butllet Oficial de lEstat.
Per tant,
Man a tots els espanyols, particulars i autoritats,
que compleixin aquesta Llei orgnica i la facin complir.
Madrid, 28 de febrer de 2007
JUAN CARLOS R.
El president del Govern,
JOS LUIS RODRGUEZ ZAPATERO
135

Estatut Autonomia IB

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Estatut Autonomia IB

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

_________________Estatut dAutonomia de les Illes Balears

Llei Orgnica 2/1983, de 25 de febrer, aprovada per les

_________________Estatut dAutonomia de les Illes Balears

_________________Estatut dAutonomia de les Illes Balears

Captol VIII. Del control dels poders de la

Ttol VIII. Finanament i hisenda

_________________Estatut dAutonomia de les Illes Balears

Ttol IX. De la reforma de l'Estatut

_________________Estatut dAutonomia de les Illes Balears

LLEI ORGNICA 1/2007, de 28 de febrer, de

_________________Estatut dAutonomia de les Illes Balears

Aix mateix, el sentiment i la idiosincrsia illencs

_________________Estatut dAutonomia de les Illes Balears

_________________Estatut dAutonomia de les Illes Balears

Ara, al cap duns anys daquesta darrera etapa

_________________Estatut dAutonomia de les Illes Balears

- Per avanar cap a una societat moderna s

_________________Estatut dAutonomia de les Illes Balears

_________________Estatut dAutonomia de les Illes Balears

2. Els poders pblics, de conformitat amb el que

_________________Estatut dAutonomia de les Illes Balears

A aquests efectes, el Govern de les Illes Balears i

_________________Estatut dAutonomia de les Illes Balears

_________________Estatut dAutonomia de les Illes Balears

3. Els estrangers que, tenint venatge a qualsevol dels

_________________Estatut dAutonomia de les Illes Balears

_________________Estatut dAutonomia de les Illes Balears

_________________Estatut dAutonomia de les Illes Balears

1. Sense perjudici del que disposa la legislaci bsica

_________________Estatut dAutonomia de les Illes Balears

dacord amb la legislaci de lEstat i les lleis del

_________________Estatut dAutonomia de les Illes Balears

_________________Estatut dAutonomia de les Illes Balears

econmic i cultural; lassistncia social a les persones

_________________Estatut dAutonomia de les Illes Balears

les Illes Balears vetllaran per la

_________________Estatut dAutonomia de les Illes Balears

2. Les administracions pbliques de les Illes Balears

_________________Estatut dAutonomia de les Illes Balears

_________________Estatut dAutonomia de les Illes Balears

3. Les administracions pbliques de les Illes Balears

_________________Estatut dAutonomia de les Illes Balears

_________________Estatut dAutonomia de les Illes Balears

2. Tots tenen dret a accedir en condicions digualtat als

_________________Estatut dAutonomia de les Illes Balears

reconeixen als que compleixin les condicions previstes a

_________________Estatut dAutonomia de les Illes Balears

4. Obres pbliques dins el territori de la comunitat

_________________Estatut dAutonomia de les Illes Balears

7. Centres de contractaci i terminals de crrega en

_________________Estatut dAutonomia de les Illes Balears

14. Tercera edat.

_________________Estatut dAutonomia de les Illes Balears

23. Caa. Regulaci, vigilncia i aprofitament dels

_________________Estatut dAutonomia de les Illes Balears

30. Cooperatives, psits i mutualitats de previsi social

37. Publicitat, sense perjudici de la legislaci mercantil.

_________________Estatut dAutonomia de les Illes Balears

38. Servei meteorolgic de la comunitat autnoma.

_________________Estatut dAutonomia de les Illes Balears

44. Recerca, innovaci i desenvolupament cientfic i

_________________Estatut dAutonomia de les Illes Balears

51. Bns de domini pblic i patrimonials de la seva