Grup 15: Anna Obach, David Jou, Elena Mialdea

Problemtica: Lautomedicaci s un problema a la societat catalana, tamb en qualsevol altra

societat, perqu pot desenvolupar tant patologies desagradables com la prdua defectivitat
per curar als usuaris dels medicaments. A ms, suposa una despesa innecessria per a les
famlies, que difcilment tenen informaci suficient per a comprendre qu s el que
consumeixen i quins efectes adversos pot tenir. Aquest aspecte de la problemtica s present
en un pas com el nostre on la seguretat social cobreix la major part dels medicaments ds
habitual; per el context en altres pasos s diferent i per tal cal contemplar amb atenci el
sistema assistncial per a emmarcar correctament la problemtica. Lobjectiu principal
daquesta recerca ser observar quin s el perfil de ciutad que sautomedica a Catalunya i
quines possibles poltiques pbliques podrien aplicar-se per intentar reduir els efectes negatius
de lautomedicaci. Com a segon objectiu proposem un estudi comparatiu entre la publicitat
pblica de prevenci de lautomedicaci i la publicitat privada dempreses farmacutiques.
Lexistncia daquests dos tipus de publicitat s una contradicci que intentarem exposar en els
resultats finals.
Pregunta inicial: Quines sn les caracterstiques de lindividu/grup familiar que sautomedica a
Catalunya?
Per qu s interessant? Creiem necessari saber si existeix un sector poblacional concret que
tendeixi a automedicar-se per a poder propossar mesures que evitin un consum irresposable i
perills per a la salut duna manera directa. LEstat s responsable de la integritat i la salut dels
individus, per tant ha de ser un dels principals interessats en aquest tipus destudis.
Objectiu general: Saber quins grups socials sn ms propicis a lautomedicaci.
Objectius especfics: Conixer les caracterstiques daquests grups socials, els motius
possibles pels quals tendeixen a lautomedicaci (falta dinformaci, necessitat deliminar el
dolor per a poder estar actiu, falses expectatives promogudes pels mitjans de comunicaci,
etc.), trobar possibles solucions a la problemtica.
Hiptesis generals:
- Lestrs potencia lautomedicaci
-Els individus amb un nivell cultural alt tenen menys tendncia a automedicar-se.
- Els individus amb un nivell econmic ms baix tenen ms tendncia a automedicar-se.
- Uns bons hbis disminueixen lautomedicaci.
-Viure en un habitatge amb males condicions propicia lautomedicaci.
- El gnere s una variable tendencial a lhora dautomedicar-se.
-Una major dedicaci en el treball de cures afavoreix lautomedicaci.
-Un menor recolzament afectiu afavoreix a lautomedicaci.

Hiptesis especfiques:
- Els indivius amb un nivell destudis superior tenen menys tendncia a automedicar-se.
- Una major exigncia laboral fa que lindividu tingui ms tendncia a automedicar-se.
- Les persones amb activitat laboral tenen ms tendncia a automedicar-se.
- Les persones amb ingressos familiars tenen menys tendncia a automedicar-se.
- Les persones jubilades tenen ms tendncia a automedicar-se.
-Els individus amb una dieta equilibrada i sana tenen menys tendncia a lautomedicaci.
- Les persones que consumeixen substancies adictives tenen ms tendncia a automedicar-se.
- Les persones que descansen poc tenen ms tendncia a automedicar-se.
- Les persones amb persones dependents tenen ms tendncia a automedicar-se.
-Lexistncia de publicitat i campanyes sobre medicaments influeix a lautomedicaci.
- La falta dinformaci a les farmcies potencia lautomedicaci.
Dimensi

Sub-dimensi

Indicadors

Enquesta

Sexe

ENSE 06

Rol social

Propi

Jornada laboral

ENSE 06

Activitat laboral

ENSE 06

Tipus de contracte

ENSE 06

Ingressos

Propi

Immobiliari

Propi

Autombil

Propi

Nucli familiar

Ingressos totals

Propi

Nivell d'estudis

Nivell d'estudis

Propi

Activitat cultural -oci

Anar al cinema

Propi

Anar al teatre

Propi

Anar a la biblioteca

Propi

Anar a un museu

Propi

Anar al centre cvic

Propi

Participar org. poltica

Propi

Participar associaci

propi

Gnere

Situaci econmica

Situaci laboral

Propietats

Nivell cultural

Participar mov. social

Propi

Percepci personal

ENSE 06

Exigncia laboral

ENSE 06

Descans

ENSE 06

Exercici fsic

Practica exercici fsic

ENSE 06

Alimentaci/Aliments

Fruita fresca

ENSE 06

Carn

ENSE 06

Ous

ENSE 06

Peix

ENSE 06

Pasta, arrs, patates

ENSE 06

Verdures i hortalisses

ENSE 06

Llegums

ENSE 06

Embotits

ENSE 06

Productes lctics

ENSE 06

Dolos

ENSE 06

Refrescos amb sucre

ENSE 06

Dietes

Propi

Consum alcohol

Freqncia

ENSE 06/Prpia

Consum tabac

Freqncia/quantitat

ENSE 06/Prpia

Consum altres drogues

Marihuana/Haxs

Propi

Speed/MDMA/Altres
drogues de no-injecci

Propi

Herona/drogues
dinjecci

Propi

Percepci personal

ENSE 06

Hores de son

ENSE 06

N llars/habitatge

Propi

Estrs

Hbits

Descans

Llar

Serveis

Treball reproductiu

Fills

N persones/llar

ENSE 06

Valoraci condicions
llar

Propi

Condicions barri

Propi

Rentadora

Propi

Secadora

Propi

Renta vaixelles

Propi

Aspirador

Propi

Planxa

Propi

Gas natural

Propi

Dutxa

Propi

Lavabo

Propi

Calefacci

Propi

Aire acondicionat

Propi

Persones dependents

ENSE 06

Qui fa cures

ENSE 06

Hores

Propi

Tasques de la llar

ENSE 06

Acompanyament
escolar

Propi

Recolzament afectiu
Medicaci

Edat

Propi
Amb recepta

Propi

Venda lliure

Propi
ENSE 06

Definicions:
Conceptual:

Automedicaci:
Llar: Es considera vivenda familiar a tota habitaci o conjunt daquestes i les seves dependncies que
ocupen un edifici o una part estructuralment separada del mateix i que, per la forma en que han estat
contruides, reconstrudes i transformades, estan destinades a ser habitades per una o diverses llars, i a
data de lentrevista no sutilitzen totalment per altres fins.
Treball de cures: s la feina no remunerada, cartacteritzada per lejecuci de tasques relacionades amb
el manteniment del benestar i cura de la famlia, realitzades principalment a la llar.
Medicament: Tota substncia medicinal i les seves associacions o combinacions destinades a
lutilitzaci en les persones, que es presenta dotada de prevenir, diagnosticar, tractar o guarir malalties o
dolencies, o per afectar a funcions corporals o a lestat mental.
Medicament receptat: Considerats aquells que un metge ha prescrit a la persona i que aquesta ha o
hauria dhaber consumit.Per considerar que un medicament ha estat receptat, el moment en el que ha
estat receptat ha destar dins el perode en el qual es consumit, s a dir, en les dues semanes anterios a
lentrevista. Tot i aix, aquest moment podria ser anterior a aquest perode sempre i quant el mal o la
dolencia per la qual es consum el medicament es prolongui ms en el temps que aquestes dues
setmanes, o b que es tracti duna dolencia ja diagnosticada per a la que el consum de medicaments ha
estat prescrit en el passat.
Descans: Nombre total dhores que es dorm al dia habitualment, independentment de si es realitza en
un sol perode o en varis al llarg del dia, incloent dons les hores de migdiada en el cas que sen dormi.
Dieta: Fa referncia als aliments (o barreja daquests) que en unes determinades quantitats sn ingerits
de forma habitual, generalment a diari, i representa el model o patr dalimentaci que segueix un
individu. Sentn que una persona segueix una dieta o rgim especial si modifica el se hbit alimentri
per consell mdic o per prpia decisi, sigui quin sigui el motiu. Per al nostre estudi veiem necessari
distingir entre el consell mdic i la decisi prpia.
Treballant: Es considera en aquesta situaci a les persones que durant la setmana de referncia han
treballat com a mnim una hora, per sou, salari o altra forma de retribuci connexa, en metllic o en
espcie i persones que durant el perode de referncia han treballar com a minim una hora a canvi de
benefici o de ganancia familiar, en metllic o en espcie. Els empresaris, els treballadors independents i
els membres de cooperatives de producci que treballen en les mateixen, es considera que treballen per
conta prpia.
Treballant amb tres mesos de baixa o superior: Es considera en aquesta situaci a les persones que,
habent treballat en la seva feina o treball actual, es troben absents del mateix durant la setmana de
referncia per estar de baixa des de fa tres mesos o ms. Sinclou en aquest punt a les persones que
estan de baixa per una duraci prevista superior a tres messos.
Desocupada: Es consideren aturades, o desocupades, totes les persones que durant la setmana de
referncia hagin estat sense feina, estiguessin disponibles per a treblallar en el pla de dues setmanes a
partir de la data de lentrevista i busquen feina, s a dir, haguessin pres durant les ltimes quatre
setmanes medides concretes per trobar feina per conta aliena o per establir-se per conta prpia.
Jubilat: Es considera en aquesta situaci a les persones que han tingut una activitat econmica anterior

i que per edat, invalidesa o altres causes lhan abandonat, sent el medi de vida les pensions obtingudes
amb motiu de la seva activitat anterior. Sinclouen les persones que reben una pensi no contributiva de
vellesa/jubilaci, s a dir, una prestaci periodica que es concedeix per causa de ledat i que no es deriva
de lactivitat econmica anterior i les persions no contributives per invalidesa.
Estudiant: Es considera en aquesta situaci a les persones que reben una instrucci en formaci de
qualsevol grau.
Realitzant sense remuneraci treballs socials o activitats benfiques: Persones que amb carcter
altruista i solidari desenvolupen lliurement i amb gratitut una activitat asistencial de carcter cvic i social
a travs duna organitzaci pblica o privada de serveis socials.

Marc teric
Dolor y analgesia en la oficina de Farmacia
Coordinadora: C. de Barutell, Eq. Docente: E. Catal, M.V Ribere, J. Ribera
Avantatges:
. Disminueix lassistncia mdica en malalties i smptomes de poca importncia.
. Disminueix la despesa farmacutica del Sistema Nacional de Salut.
. Auto-responsabilitat del pacient en la seva malaltia degut a un niell ms alt deducaci sanitria de la
poblaci.
. Rapidesa en els tractaments.
. Reducci de recursos, humans i econmics per part del sistema Nacional de Salut.
Inconvenients:
. s incorrecte de medicaments.
. Falta de control del consum
. Possibilitat de retrs e el diagnstic dalguna malaltia com cefalea, dolor dental, mal de coll o dolor
muscular.
. s excessiu dels medicaments.
. Risc defectes indesitjables.
. Interacci de medicaments.

Al 1996 el 84% de la poblaci espanyola sautomedica. Dels quals el 54% sn dones, un 46% daquestes
solteres i un 30% casades. El 80% de la poblaci espanyola que sautomedica s poblaci de classe baixa.
EFP (Especialitats Farmacutiques Publicitries) Sn les medicaments ms consumits. I sn generadors
dhbits dautoconsum.
Una de les solucions que plantegen s si es podria reduir lautoconsum excessiu si es receptessin frmacs
menys coneguts per la poblaci.

Quanta ms edat, ms coneixement (de lexistncia dels frmacs), ms autoconsum.

Els EFP ms consumits sn: cid acetilsaliclic, paracetamol, ibuprofeno (amb aquest ordre).
La sociedad actual impone un ritmo de vida que obliga a la reolucin de los problemas del modo ms
rpido y econmico posible.
Es busca una qualitat del benestar express.
La responsabilitat del pacient i el farmacutic ha destar sempre per sobre de consideracions
econmiques, laborals, de comoditat...
Existeixen 3 tipus de pacients de farmcia:
. Que han tingut una recepta mdica i es guien per una repetici de smptomes.
. Els que tenen smptomes reconeguts i es guien per la informaci publicitria.
. Smptomes reconeguts i demanen consell al farmacutic.
I hi ha tot un captol curt de legislaci de la publicitat que ha fotocopiare que diu coses com:
. Que quedi clar que s un medicament.
. Que hi hagi les dades especfiques per el Ministeri de Sanitat i Consum per evitar labs o prevenir ls
normal (referint-se al costum).

El qestionari
Qestionari dadults (persones de 16 o ms anys)
1. Identificaci de la persona seleccionada
Nom:
Edat:
A.
-Sexe:
Home/Dona
-Edat:
N

-Nivell econmic:
Salari mensual (menys de 800/801-1200/1201-1800/1801-2500/ ms de 2500)
Altres ingressos mensuals
Ingressos mensuals totals daltres membres de la llar (menys 360/361-600/601-900/901-1200/12011800/1801-3600/3601-6000/ms de 6000)

N de propietats de la llar
immobiliaris
habitatges
prquings
locals
terrenys
autombil
cotxe
moto
furgoneta
- Situaci laboral:
- tipus de contracte
- horari nocturns
- satisfacci laboral (0/10)
- Nivell destrs
- Ha pogut concentrar-se b en el que feia? (no/poc/indiferent(no dir)/bastant/si)
- Les seves preocupacions lhan fet perdre molt la son? (no/poc/indiferent(no dir)/bastant/si)
- Ha sentit que desenvolupava un paper intil a la vida? (no/poc/indiferent(no
dir)/bastant/si)

- Sha sentit capa de prendre decisions? (no/poc/indiferent(no dir)/bastant/si)

- Sha notat agobiat i en tensi? ? (no/poc/indiferent(no dir)/bastant/si)
- Ha tingut la sensaci de no poder superar les dificultats? ? (no/poc/indiferent(no
dir)/bastant/si)

- Ha sigut capa de gaudir de les seves activitats normals de cada dia?

(no/poc/indiferent(no dir)/bastant/si)

- Ha sigut capa de fer front adequadament als seus problemes? (no/poc/indiferent(no

dir)/bastant/si)

- Ha sigut capa de fer front adequadament als seus problemes? ? (no/poc/indiferent(no

dir)/bastant/si)

- Sha sentit (poc feli o) deprimit? (no/poc/indiferent(no dir)/bastant/si)

- Ha tingut confiana en si mateix? (no/poc/indiferent(no dir)/bastant/si)
- Ha pensat que vost s una persona que no val per a res? ? (no/poc/indiferent(no
dir)/bastant/si)

- Sha sentit raonablement feli considerant totes les circumstncies? ?

(no/poc/indiferent(no dir)/bastant/si)

- Valori el seu estrs laboral (0/7)

Quins daquests aliments apareix habitualment en la seva alimentaci? Marqui de l1 (amb ms

freqncia al 5 (amb menys freqncia)

Fruita fresca
Carn
Ous
Peix
Pasta, arrs, patates...
Verdures i hortalisses
Llegums
Embutits
Productes lactics (llet, formatge, yogurt...)
Dolos (galetes, brioixos...)
Refrescos amb sucre
Segueix alguna dieta especial?
s recomanada i controlada per algun especialista?
_____________________________________________________________
(P67) Podria dir si actualment fuma? (Si, fuma diriament/ Si, fuma per no diriament/ No
fuma actualment, per ha fumat abans/No fuma, ni ha fumat mai de manera habitual)

Ha begut en les ltimes dues setmanes begudes alcohliques? Si/no

Quina quantitat dalcohol beu a la setmana? (Copa de vi/cervesa/equivalent= 1 punt; Copa de
whisky/vodka/equivalent=2 punts)
De 0 a 3 punts
De 4 a 6
De 7 a 10
Ms de 10
Consumeix altres drogues? (marqui amb una creu)
Mai
Poques vegades
De tant en tant
Sovint
Marihuana/ Hachis
Speed
Cocana
MDMA
Herona
_____________________________________________________________
Quantes llars hi ha al seu habitatge?

Quantes persones viuen a la seva llar?

De l1 al 10 en quines condicions es troba la seva llar?
De l1 al 10 en quines condicions es troba el barri on es situa la seva llar?

Daquests serveis, de quins disposa?

Rentadora
Secadora
Rentavaixelles
Aspirador
Planxa
Gas natural
Dutxa
Lavabo
Calefacci
Aire condicionat
Disposa dalguna persona externa que faci les neteges de la llar?

Quantes hores dedica al treball de cures a la seva llar?

Comparteix amb alg el treball de cures?

(P. A1) A la seva llar viuen persones que no puguin cuidar-se soles, com menors de 15 anys,
majors de 74 o persones amb discapacitat?
T fills? Quants?
s vost qui socupa de portar i recollir als seus fills a lescola?
s vost qui socupa de preparar el menjar als seus fills?
(PH3, 87) Podria dir-me aproximadament, quantes hores dorm habitualment al dia? Inclogui les
hores de migdiada. (n)
(PH3, 88) Les hores que dorm li permeten descansar el necessari? (si/no)

Tipus dinvestigaci, paradigma, metodologia de

recerca justificada, tecnica de la informaci la
relaitzaci del qestionari. Problemes, erc... redactar
el contingut, dir la natura de la pregunta.