QUINES LOCUCIONS PER A QUINES RELACIONS

EN LA REDACCI PERIODSTICA. USOS I PROPOSTES

Margarida Bassols, David Paloma

1. Les locucions a la premsa: quines, quantes i per qu
Aquest article presenta una mostra representativa de les principals
locucions que apareixen en els mitjans de comunicaci escrits en catal, i
sobretot l'anlisi corresponent, amb exemples i indicacions particulars a
propsit de les relacions conceptuals que estableixen tals locucions en la
redacci periodstica. Per b que la definici mateix del terme locuci sigui
prou mplia perqu la gramtica en reculli ara unes ara unes altres, i per b,
tamb, que sigui considerable el nombre de locucions usades en qualsevol
text periodstic, els autors fixem tant aquella (la definici) com aquesta (el
nombre) a fi que el tractament de la mostra subratlli usos habituals i destaqui
propostes possibles. Aquest s, doncs, el doble objectiu de l'article: d'una
banda, descobrir quines i quantes locucions es fan servir en la redacci
periodstica, i per qu; d'altra banda, descobrir quines i quantes locucions es
podrien fer servir en la redacci periodstica, i per qu.
2. De la llengua dels mitjans de comunicaci escrits
La varietat lingstica es desplega amb fora en els registres de cada
llengua i la normalitzaci lingstica troba en la varietat consolidada una eina
fonamental. Aix, la llengua catalana, en el darrer mig segle, ha mirat de
trobar solucions diversificades per a les necessitats comunicatives diverses i
noves dels seus parlants. De manera natural per reflexiva shan desplegat
solucions vries associades a parmetres desconeguts fins aleshores. Sha
passat dun model basat en la llengua literria a un de polivalent, en qu la
multiplicitat de solucions constitueix una riquesa a labast de qualsevol
persona que es vol comunicar en catal. El mateix Institut dEstudis Catalans,
en les seves propostes per a lestndard oral (1990/1992), diferenciava mbit

general i mbit restringit, segons labast geogrfic, i registres formals i

registres informals, segons la distncia de rang que hi hagi o que es vulgui
establir entre els interlocutors.
En aquest desplegament de la varietat, hi ha tingut un paper fonamental la
prctica discursiva dels mitjans de comunicaci, que amb la seva
omnipresncia shan vist abocats a situacions comunicatives noves, de temes,
canals, funcions i formalitats ben diferents. Els professionals de la premsa,
per exemple, han hagut de donar respostes concretes a la necessitat de
construir textos que sadaptessin a temes ms o menys especialitzats des de
les propostes culturals fins a la reproducci de les cllules mare; que
cerquessin objectius comunicatius diferents des de narrar o explicar, fins a
descriure o convncer, i que es moguessin en leix de la formalitat amb
comoditat per marcar una distncia mxima en una notcia deconomia, per
exemple, o per acostar al mxim els interlocutors en una crnica desports.
s clar que les mostres estudiades del discurs periodstic de la premsa
diria es troben entre les que sn fruit duna gestaci escrita i una recepci
lectora. Aquesta mena de textos necessita, per tant, aconseguir un grau ptim
de llegibilitat, que en faci possible la comprensi rpida del contingut a partir
duna redacci ordenada, clara i senzilla de les idees. En tractar els fets en
profunditat a diferncia del que passa a la rdio o la televisi, les notcies
de premsa solen construir narracions duna certa complexitat i amb
nombroses variables. Lestructura textual sha de bastir, doncs, amb encert,
amb una segmentaci en pargrafs adequada, i amb uns elements denlla de
les parts i les idees apropiats i eficaos. Els anomenats connectors, aquestes
partcules que relacionen parts ms o menys mplies del discurs, hi tindran,
evidentment, un paper fonamental.
Dentre els connectors possibles (conjuncions, locucions, matisadors,
marcadors textuals i marcadors discursius), es tindran noms en compte les
anomenades locucions, per veure de sistematitzar les ms usuals i per mirar
doferir-ne alternatives que afavoreixin la riquesa destil en els articles

informatius.
3. Introducci al concepte de locuci
Des del punt de vista formal, Grevisse (1988) un dels referents en
lestudi del lxic diferenciava dos tipus de compostos: els mots compostos
i els sintagmes compostos. I dins dels segons, a ms dun gran bloc dedicat a
les frases, enunciatives i interjectives, hi incloa1les anomenades locucions,
que definia com les unitats lxiques, les associacions permanents de mots,
que pertanyen a la llengua i que estan separades per espais en blanc en
lescriptura. Aquestes associacions permanents podien ser, segons aquest
autor: nominals (com pas zebra), adjectives (com com cal), pronominals (com
alguna cosa), verbals (com tenir lloc), adverbials (com de totes maneres),
preposicionals (com quant a) i conjuntives (com encara que).
Si ens centrem en les locucions que seran lobjecte daquest treball, veiem
que coincideixen amb les adverbials, preposicionals i conjuntives que
postulava Grevisse, s a dir, amb aquelles que, segons Badia (1994: 306),
estan formades per un adverbi seguit de la conjunci que (desprs que, abans
que, com que, aix que, noms que...), aquelles que acaben amb una
preposici (respecte a, pel que fa a, en relaci amb, quant a, per contra...) i
aquelles que estan formades per una conjunci o un participi ms que (encara
que, segons que, malgrat que, sin que, posat que). Potser shi haurien
dafegir els sintagmes preposicionals, s a dir, aquells que comencen amb una
preposici: per tant, al capdavall, en conseqncia, al cap i a la fi1
Entre les caracterstiques lexicolgiques que sels poden associar,
destaquen: 1) la polilexicalitat, ja que estan formades per ms dun mot; 2) la
coaparici ordenada dels mots que les componen; 3) la fixaci dels
components, no permeten que sels afegeixen elements nous enmig, sn

Tamb hi ha combinacions de conjunci i adverbi (i tamb, i no) i dadverbi i adverbi

(com tamb), que no sn prpiament locucions. Tanmateix, en aquest article les tindrem
en compte a efectes prctics: poden ser una alternativa a usos molt comuns. Vegeu 6.
3

formes lingstiques estereotipades; 4) el significat de tipus

sintacticopragmtic, molt dependent del context textual i de les variables
pragmtiques,2 5) la presncia de mots envellits en alguns casos, com en ans
al contrari; 6) la realitzaci dins del registre formal escrit;3 7) el grau alt de
reductibilitat, en general poden ser expressades amb un sol mot.4
Des del punt de vista sintctic, les locucions poden ser coordinants, que
relacionen dues oracions situades en el mateix nivell jerrquic (adversatives,
com sin que; consecutives, com per tant; explicatives, com o sigui que, i
continuatives, com i fins i tot); subordinants, que introdueixen una oraci que
depn sintcticament duna altra oraci principal (locatives, com fins on;
temporals, com desprs que; de mode, com aix com; condicionals, com en
cas que; causals, com ja que; consecutives, com aix que; finals, com a fi que,
i concessives, com malgrat que); o prepositives, encapalant un sintagma
preposicional (locatiu, com al capdavant de; temporal, com al voltant de;
dagent, com per part de; dinstrument, com per mitj de; de beneficiari, com
a favor de, i de tema, com quant a).
Si, en canvi, mirem de caracteritzar-les semnticament, sha de dir que
solen encapalar oracions subordinades adverbials, a diferncia de les
conjuncions, que ho poden fer amb subordinades substantives. Per tant,
vehiculen i encapalen informacions que dalguna manera sn
complementries dins de loraci, que sobretot arrodoneixen el significat dels
verbs principals.
Pel que fa a la seva naturalesa pragmtica, sha de dir que les locucions
tenen dues funcions ben diferenciades. La primera s servir de manual

De fet, el seu significat sactualitza en cada ocasi. Tan sols tenen una mena de significat
sintctic que actua a tall dinstrucci per poder relacionar de maneres concretes els
elements. Les locucions han dincorporar informaci contextual per actuar plenament.
3
En el registre oral, en general totes les locucions es redueixen a connectors monolxics (i,
per, perqu).
4
Com ara a ms, que pot passar a ser i, o per consegent, que pot ser substitut per
consegentment. De totes maneres, en aquest treball ens centrarem sobretot en els usos i les
alternatives que tenen a veure amb les expressions polilxiques.
4

dinstruccions per als receptors a lhora destablir les relacions entre les idees
que sactualitzen en els textos diversos. Segons Cuenca (2002: 3177),
expliciten quina s la relaci semntica o pragmtica que sestableix entre el
contingut global de dues oracions o de dues unitats superiors. A ms a ms,
sovint hi aporten un valor expressiu, molt lligat a la modalitzaci de
lenunciat. La segona s servir de connectors enunciatius i textuals, entre
enunciats o entre fragments superiors dels textos, com ara els pargrafs o els
captols. A part de relacionar continguts, afavoreixen la coherncia textual,
fan que el text pugui ser percebut com una unitat global.
4. La delimitaci del corpus
Diem en comenar que s considerable el nombre de locucions usades en
qualsevol text periodstic. N'hi hauria prou, per comprovar-ho, amb un
editorial a l'atzar: hi apareixen amb abundncia les estructures sintagmtiques
tal com les hem definit, ben encaixades a l'hora de marcar el lloc, el temps, la
manera, l'oposici, la causa i la conseqncia dels fets que es detallen. Per
afinar l'abast de les locucions tingudes en compte en aquest article, ens cal fer
doncs unes quantes precisions.
D'entrada partim de dues capaleres d'informaci general i de publicaci
diria, El Peridico (a partir d'ara, EP) i l'Avui (a partir d'ara, AV), que sn les
que comptabilitzen ms lectors per dia en l'mbit lingstic de la llengua
catalana. En segon lloc, hem buidat dos diaris, un d'EP (26 d'agost de 2004) i
un de l'AV (24 de juliol de 2004), dels quals hem seleccionat les locucions
prpies de la llengua de la redacci. Aquestes locucions es distribueixen a
grans trets en vuit seccions, que no sempre s'anomenen de la mateixa manera
en ambds diaris: 1- Mn (AV) / Internacional (EP), 2- Poltica, 3Economia, 4- Societat (AV) / Coses de la vida (EP), 5- Cultura, 6Espectacles, 7- Esports i 8- Comunicaci (AV) / Tele+Rdio (EP).5
5

Per ra de les dates d'ambds diaris, hi ha tamb una secci especial dedicada al Frum
2004. Incloem les locucions que apareixen en aquest espai a la secci Societat (AV) i
Coses de la vida (EP).
5

Entenem, a ms, que tant els editorials com les citacions formen part de la
llengua de la redacci, per l'ajustament general del periodista al to i estil
lingstics del mitj.
Seguint aquests parmetres, el corpus de l'anlisi el componen 669 unitats
lxiques (421 de l'AV i 248 d'EP), que entenem com el nombre d'ocurrncies
de les locucions, incloent-hi les repeticions. Descomptant-hi les repeticions,
hi ha 187 locucions de l'AV i 105 locucions d'EP.67 Entre les 250 locucions
diferents que apareixen en els dos mitjans, n'hi ha 42 que sn comunes. s a
dir, el 16,8% de locucions que apareixen en la premsa escrita sn comunes.
Aquesta xifra augmenta de manera considerable en tenir en compte el nombre
d'ocurrncies de cada locuci: el 16,8% de locucions comunes arriba al 54,9%
de presncia en els dos diaris! Presentem i analitzem aquestes locucions, base
del nostre article, en el punt segent.
5. Els usos de les locucions comunes
Recollim tot seguit i en forma de quadre les 42 locucions comunes,
especificant el concepte a qu alludeixen, el nombre total d'ocurrncies de
cada locuci (resultat d'una suma prvia dels casos d'EP amb els de l'AV) i
tamb el context prototpic. Son vuit els conceptes ms productius (addici,
causa-conseqncia, lloc, manera, oposici, qualitat, referent i temps) i
segueixen parcialment les classificacions de Calsamiglia & Tusn (1999) i
Espinal (2004).
Hi ha dues consideracions que ens cal fer entorn dels usos de les locucions,
i que les dades del quadre no revelen en cap cas. La primera s que el
6

Aquestes xifres fan evident que, de fet, la varietat de locucions s semblant en ambds
diaris.
7
Cuenca (2002: 3189) en postula quatre, amb subapartats, per als connectors textuals, i des
del punt de vista semanticopragmtic: addici (continutat, intensificaci, distribuci,
digressi, generalitzaci, especificaci, ampliaci i equiparaci), disjunci (reformulaci
parafrstica, reformulaci no parafrstica, exemplificaci i resum), contrast (oposici,
concessi, restricci, refutaci i contraposici) i conseqncia.

periodista tendeix a fer servir una mateixa locuci com a mnim dues vegades
en la mateixa notcia: s tan sols una tendncia, si b la poden afavorir els
hbits lingstics particulars i la mateixa presentaci tipogrfica del text. Si en
el cos de la notcia apareix per exemple la locuci respecte a, tamb s
possible que aparegui en els serrells i en el destacat.
La segona consideraci s que hi ha locucions ms prpies d'unes seccions
que d'altres. O dit des de l'ptica oposada: hi ha locucions imprpies en
determinades seccions. Aix, l'oposici d'equips rivals s prpia de la secci
d'Esports, amb locucions com ara en canvi, mentre que en aquesta mateixa
secci hi s inusual la locuci com a, que expressa qualitat. Addicionalment,
les fonts, per exemple, sn ms presents en els apartats que fan referncia a la
societat i al mn, amb locucions com ara segons + verb.

Concepte

ADDICI

CAUSACONSEQNCIA

LLOC
MANERA

OPOSICI

Locucions
Contextos
usades (nombre
docurrncies)
Aix com
(9) Les autoritats txetxenes, aix com els militars russos, segueixen cometent segrestos.
A ms (a ms) (18) A lembarcaci viatjaven 43 homes que van passar a disposici de la Polcia Nacional. A
ms, dues persones van ser detingudes.
A ms de
(10) A ms de flamenc, hi haur msiques del Marroc.
A causa de
(6) Es van produir protestes a causa del projecte de llei.
De manera que (6) El producte interior brut va crixer, de manera que en taxa interanual lavan ha estat del
2%.
Ja que
(21) La responsabilitat del govern s molt gran ja que el debat es produir sota la seva
presidncia.
Per tant
(5) Llibertat significa lllibertat per a tots, i per tant la gent ha de ser lliure diniciar el tipus
de relaci que vulgui.
Al capdavant
(3) El torn va ser per als vuit primers classificats, amb Armstrong al capdavant.
A travs de
(10) James Lewis va acusar Hamza dhaver assessorat terroristes a travs dun telfon per
satllit.
Al voltant de
(3) Herminio C.T. sencarregava de la neteja des que lestabliment es tancava, al voltant de les
2.30.
Com a mnim
(3) La companyia no reduir la plantilla com a mnim fins al 2012.
De cara a
(8) El Govern est decidit a resoldre el problema de cara als usuaris.
En funci de
(3) Convindria no prejutjar en funci dinteressos partidistes.
En principi
(3) En principi, els alts preus del cru no sn bons.
Igual que
(3) El govern iraqui va insistir que, igual que latac perpetrat diumenge, loperaci dahir
comptava amb la seva autoritzaci.
Segons
(23) El quart noi est estable dins de la gravetat, segons van informar fonts de lhospital.
Tal com
(7) En queden fora, tal com havien anunciat, els membres dEspanyol 3.0.
A diferncia de (2) A diferncia daltres mercats que ja shan remodelat, en aquest no es construir

Daltra banda

(5)

En canvi

(4)

Encara que

(19)

Malgrat que

(6)

Mentre que

(21)

No obstant

(13)

Tot i (que)

(30)

QUALITAT

Com a

(28)

REFERENT

Al seu torn

(4)

En cas que

(5)

En lloc de

(2)

En relaci amb (2)

Fins i tot
(11)
Pel que fa a
Per part de8
Respecte a

(6)
(7)
(14)

aparcament.
La presidenta va insistir que no tots els gruistes volen laturada. Daltra banda, Rafael
Merino va dubtar de lexistncia de piquets.
La major part destrangers ocupa un lloc de treball no qualificat. En canvi, les professions
amb menys estrangers sn els cientfics i intellectuals (6,39%).
Lentitat continua sent Abbey National, encara que des de setembre s oficialment Abbey a
seques.
El nom de Jos Zaragoza sona amb fora malgrat que el ministre dIndstria mant un
hermetisme total.
El Pentgon nha responsabilitzat uns individus mentre que nexculpa els comandaments
militars.
Laturada que han iniciat els gruistes de mig Espanya podria afectar 10.000 vehicles. No
obstant, no tots es quedaran tirats a les calades.
Tampoc Puyol se lestima pel que diu, tot i que ahir les seves paraules van sonar a glria.
Ros va posar aquest sistema dallotjament com a exemple de les experincies que estan
funcionant.
El jugador va comunicar la decisi al seu representant, que al seu torn la va transmetre al
president.
La marxa de Pibito s necessria en cas que el club concreti algunes de les opcions per a la
posici 9.
La companyia elctrica ha proposat la installaci de dues centrals trmiques, en lloc de
noms una.
En relaci amb lintent colpista, hi ha dos processos diferents oberts.
Els dos corredors shavien ents prou b per fer bona lescapada del dia, fins i tot desprs
de la interrupci.
Pel que fa a lavi, no presentava desperfectes tcnics.
Lexrcit del Mehdi, per la seva part, ha declarat una treva en totes les provncies.
Des del mes de gener la despesa ha crescut un 7,1% respecte al 2003.

La locuci per part de apareix seguida de sintagma nominal o seguida d'un possessiu dctic o anafric. Aquest ltim cas s el ms
habitual. Per aix escrivim per la seva part en l'exemple.

TEMPS

A partir de
Daqu a
De moment
Desprs que
Tan bon punt

Una comissi del Parlament estudiar la nova llei de laudiovisual a partir del curs vinent.
Les conclusions es podran conixer daqu a una setmana.
De moment, el PSC viu una etapa dola.
Havien bombardejat limmoble desprs que els seus serveis dinformaci hi haguessin
detectat sequaos.
(2) Van ser evacuats a temps, tan bon punt lestructura va comenar a cedir.

(14)
(5)
(5)
(6)

10

El quadre dels usos ens permet de fer-hi, per comenar, una primera
aproximaci. Segons veiem, els textos periodstics informatius es valen molt
poc de locucions que expressen lloc. Aquest concepte l'abracen sobretot amb
SN plens i amb adverbis, per no amb locucions. A ms a ms, la locuci ms
usada (com a, que expressa qualitat) no coincideix amb el concepte ms
habitual (oposici, amb 100 ocurrncies provinents de diverses locucions).
De fet, qualitat s el segon concepte menys utilitzat, amb noms 28
ocurrncies que pertanyen a una sola locuci: justament com a. Finalment, el
repertori ms extens de locucions el conforma el concepte manera (amb 9
locucions diferents que s'hi refereixen).
Tot seguit fem l'anlisi del quadre, d'acord amb tres aspectes clau: els
desequilibris entre el nombre d'ocurrncies en un mitj i en un altre; l'absncia
d'algunes locucions i/o dalguns significats daquestes locucions en el
diccionari normatiu de la llengua catalana, i les ampliacions ds.
5.1. Els desequilibris entre el nombre docurrncies
Tot i tractar-se de locucions comunes, s clar que la proporci entre el
nombre docurrncies duna determinada locuci que apareix en un mitj i el
nombre docurrncies de la mateixa locuci que apareix en un altre mitj no
ha de ser forosament semblant. Ni ho s. Assenyalem aquesta proporci tot
seguit, destacant els dos blocs ms significatius: 1. la locuci predominant a
lAV no ho s a EP; 2. la locuci predominant a EP no ho s a lAV. En el
primer cas tenim les locucions segents:9
a partir de (13 + 1)
a travs de (9 + 1)
9

Entre parntesis hi ha el nombre docurrncies de la locuci corresponent a lAV al costat

del nombre docurrncies de la mateixa locuci a EP.
11

aix com (7 + 2)
com a (21 + 7)
de cara a (7 + 1)
desprs que (5 + 1)
mentre que (15 + 6)
En el segon cas tenim les locucions segents:
a ms (6 + 8)10
de (tal) manera que (2 + 4)
encara que (2 + 17)
fins i tot (2 + 9)
no obstant (6 + 7)
per part de (1 + 6)
respecte a (5 + 9)
segons + verb (8 + 15)
5.2. Locucions i/o significats que no recull la normativa
s ben cert que els mitjans de comunicaci escrits avalen una certa
trangressi normativa, emparant-se en la idea que el seu model de llengua
s'emmarca en el codi intern d'una Redacci que t per objectiu la unificaci
de normes professionals i lingstiques (El Peridico 2002:7) i que aquest
model de llengua s'inspira en l's habitual (El Peridico 2002:9).
Entre les locucions comunes de lAV i EP, mereixen un comentari a part
aquelles que, dalguna manera, no estan ratificades pel Diccionari de la
Llengua Catalana (IEC: 1995) o no presenten una coincidncia total amb
latribuci de significats que el diccionari fa. En primer lloc, nhi ha unes
quantes que no hi apareixen, ni com a entrades, ni com a subentrades, ni en
10

s significativa la proporci 6 + 8, per exemple, en la mesura que la segona xifra, la

dEP, parteix dun nombre docurrncies menor en comparaci amb la primera, la de lAV.
12

els exemples. s el cas de: a ms de, en principi, a diferncia de i igual que.

En segon lloc, shan desmentar aquelles que no tenen un article propi per
que sn usades en lexemple dun lema o per analogia. De fet, nhi ha dues
daquesta mena: a partir de i en funci de. La primera locuci preposicional
est inclosa dins del verb partir, amb A partir daquell dia, com un exemple
del seu s intransitiu. La segona surt en PER ANAL. considerant una cosa en
funci duna altra, que sinterpreta com considerant-la relativament a una
altra.
En tercer lloc, sha de fer referncia a aquelles que sn usades noms amb
un dels dos significats que els atribueix el diccionari i que, per tant, perden
abast i aplicabilitat en la prctica periodstica:
Aix com

Susa amb el significat i tamb per mai marcant

oposici, com passa en Aix com ahir va ploure, avui far
bon dia.11

A travs de

Susa com mitjanant per mai amb el significat anant

dun extrem a laltre, com passa en La llum passa a travs
del vidre.

Al voltant de

Susa en els textos informatius amb laccepci en lespai

que hi ha al volt duna cosa per mai amb el significat a
propsit de, com en A la classe vam estar divagant al
voltant de les noves tendncies esttiques.

Com a

Susa com en qualitat de per no com en concepte de,

que s el que passa en Dna-li mil pessetes com a paga i

11

Val la pena remarcar que l'nic cas del quadre en qu la locuci s'avalava amb anterioritat
a la publicaci del diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans s aix com i tamb.
El llibre d'estil de l'Avui, per exemple, la recull com un terme i expressi acceptable (Avui
1997:251) en una poca en qu la normativa prescrivia noms i tamb. Fins a quin punt les
llicncies de la llengua dels mitjans de comunicaci poden acabar sent normatives (Avui
1997:249) s, en matria de locucions, una qesti difcil de respondre. Vistes les locucions
del punt anterior i vist l'nic cas que la normativa ha acabat recollint, ara com ara no sembla
sin que els criteris d'admissi de locucions, o de nous significats d'aquestes locucions,
tenen pocs punts coincidents.
13

senyal.
De manera que

Susa com per tant, indicant conseqncia, per mai

expressant finalitat, com ara en Li ho explica amb grfics,
de manera que ho entengui.12

I en quart lloc, encara shan de comentar aquelles locucions que canvien el

context sintctic que els assigna el diccionari: en cas que, desprs que i no
obstant. La primera locuci conjuntiva no hi s consignada, tanmateix hi
trobem les seves equivalents posat cas [o donat cas] amb el significat de
suposant, i lexemple Posat cas que ell vingui, avisam, o si de cas [o si
per cas] amb el significat si tal cosa sesdevenia, si ho creieu convenient i
lexemple Si de cas ve, no li digueu que ja he arribat. El problema de
desprs que s diferent. El diccionari lexemplifica amb Desprs que he
donat esbarjo a lalegria, torno a treballar, en qu es diu implcitament que
cal un verb en indicatiu en la subordinada adverbial. En canvi, ls dels
mitjans escrits es decanta moltes vegades pel mode subjuntiu, com en
lexemple del quadre. Finalment, no obstant t una subentrada en larticle
obstar per amb la forma no obstant aix, s a dir com una locuci
preposicional, i el significat sense que sigui obstacle el que sacaba de dir.
El diccionari, per tant, considera imprescindible la presncia del demostratiu
anafric aix, que precisament fa referncia a el que sacaba de dir, o
directament dun sintagma nominal, com propugna en lentrada contrastant
amb lexemple En certs casos no saprecien smptomes dinsuficincia en
cap glndula i, no obstant aquesta absncia, la pertorbaci nutritiva existeix.
Cap dels dos diaris analitzats la consideren, per, una locuci preposicional, i
fins el llibre destil dEl Peridico especifica que per raons estilstiques,
evitarem la locuci no obstant aix (2002:251).
Tamb shauria desmentar que en relaci amb no salterna mai amb la
12

Fixem-nos que aquesta locuci admet, per afegiment, la partcula tal: de tal manera que.
No t el mateix significat Ho va fer com li van encarregar, de tal manera que el van
felicitar que Ho va fer de tal manera que el van felicitar.
14

seva expressi equivalent amb relaci a, de la mateixa manera que respecte a

no ho fa amb respecte de o a causa de amb per causa de.
5.3. Les ampliacions ds
Tamb shan de comentar aquelles locucions que es donen en el diccionari
amb un significat diferent del que tenen en els textos informatius. Nhi ha
dues: segons + verb i al seu torn. La primera, la locuci conjuntiva segons [o
segons que], noms surt en el diccionari amb el significat distributiu Segons
que siguis bo o dolent, aix et tractar; per tant, no se li atribueix lassignaci
duna font (segons [que] ha dit el president...), nica accepci que rep en la
premsa en catal. La segona, al seu torn, surt en el diccionari com per ordre
successiu i alternat (amb lexemple Cadasc al seu torn) per no shi t en
compte la possibilitat demprar-la com per la seva part, que s el que fan els
periodistes.

15

6. Les propostes
Locuci
A causa de

A diferncia de

A ms [a ms a
ms]

A ms de

A partir de

Locucions
alternatives13
Per causa de, per ra
de, a conseqncia
de, com a
conseqncia de, per
culpa de, grcies a //
*pel fet de
Al contrari de, al
revs de, *en
contraposici amb,
*en contraposici a
De ms, de ms a
ms, a sobre, *per
postres, per a ms
inri, aix mateix, i
tamb, per afegiment
A ms a ms de, de
ms de, a part de, al
costat de
A comptar de

Substituci (S) // canvis contextuals (CC)

(S)

Es van produir protestes per causa del projecte de llei.

(CC) Es van produir protestes pel fet de presentar-se el projecte de llei.

(S) Al contrari daltres mercats que ja shan remodelat, en aquest no es

construir

aparcament.

A lembarcaci viatjaven 43 homes que van passar a disposici de la Polcia

Nacional. I tamb dues persones van ser detingudes.

(S)

(S)

A part de flamenc, hi haur msiques del Marroc.

Una comissi del Parlament estudiar la nova llei de laudiovisual a comptar

del curs vinent.
(S)

13

Sassenyalen amb un asterisc les locucions no incloses en el DIEC, ni com a entrades ni com a subentrades ni com a definicions ni
dins dels exemples, per consignades en altres corpus lexicogrfics. Daltra banda, tal com hem dit a la nota 1, sofereixen unes poques
alternatives que no sn prpiament locucions per que en canvi sn molt rendibles: combinacions de conjunci i adverbi (i tamb, i
no) i dadverbi i adverbi (com tamb).

16

A travs de

Aix com

Al capdavant

Al seu torn
Al voltant de

Com a
Com a mnim

Daltra banda

Daqu a

Per mitj de,*per via

de, per obra de, per
m de, grcies a
I tamb, com tamb,
de ms de, a part de //
aix mateix

James Lewis va acusar Hamza dhaver assessorat terroristes per mitj dun
telfon per satllit.
(S)

(S) Les autoritats txetxenes, de ms dels militars russos, segueixen cometent

segrestos.
(CC) Les autoritats txetxenes segueixen cometent segrestos; aix mateix els
militars russos.
Al davant, al grup en (S) El torn va ser per als vuit primers classificats, amb Armstrong al davant.
cap, *en primer lloc,
*en primer terme
Per la seva part, *per (S) El jugador va comunicar la decisi al seu representant, que per la seva part la
la seva banda
va transmetre al president.
A lentorn de, entorn (S) Herminio C.T. sencarregava de la neteja des que lestabliment es tancava, a
de, pels volts de,
lentorn de les 2.30.
*pels voltants de, als
volts de, a la ratlla
de, vora de, a la vora
de, prop de, cosa de
En qualitat de, a ttol (S) Ros va posar aquest sistema dallotjament en qualitat dexemple de les
de, amb carcter de
experincies que estan funcionant.
*Si ms no, pel cap
(S) La companyia no reduir la plantilla si ms no fins al 2012.
baix, ben b, *de bon
compte, *quant
menys
*Per altra part, *per (S) La presidenta va insistir que no tots els gruistes volen laturada. Per altra
altra banda, daltra
part, Rafael Merino va dubtar de lexistncia de piquets.
part, daltra manera
Al cap de //
(S) Les conclusions es podran conixer al cap duna setmana.
davui en vuit, davui (CC) Les conclusions es podran conixer davui en vuit.
en quinze

17

De cara a

Amb vista a, *en

atenci a, en
consideraci a, per
consideraci a, tenint
en compte
De (tal) manera que *De (tal) forma que,
aix que //
a conseqncia de, de
resultes de, per
consegent
De moment
Amb aix, en
lendemig [en aquest
endemig, en aquell
endemig], en
lentretant
Desprs que
tot seguit que, aix
que, tan bon punt //
una vegada que,
acabat de, en acabat
de, *un cop, tot seguit

En canvi

Per contra, al
contrari, en
compensaci //
al revs de

(S)

El Govern est decidit a resoldre el problema amb vista als usuaris.

El producte interior brut va crixer, de forma que en taxa interanual lavan ha

estat del 2%.
(CC) Lavan de la taxa interanual ha estat del 2%, a conseqncia del creixement
del producte interior brut.
(S)

(S)

Amb aix, el PSC viu una etapa dola.

Havien bombardejat limmoble aix que els seus serveis dinformaci hi

havien detectat sequaos.
(CC) Una vegada que els serveis dinformaci van detectar sequaos a limmoble,
el van bombardejar.
(CC) En acabat de detectar sequaos a limmoble, els serveis dinformaci el van
bombardejar.
(CC) Un cop detectats sequaos a limmoble, els serveis dinformaci el van
bombardejar.
(CC) Els servies dinformaci vn detectar sequaos a limmoble i, tot seguit, el
van bombardejar.
(S) La major part destrangers ocupa un lloc de treball no qualificat. Per contra,
les professions amb menys estrangers sn els cientfics i intellectuals (6,39%).
(S)

Els treballs no qualificats donen feina a la major part destrangers, al revs

dels cientfics i intellectuals que noms ho fan a un 6,39%.

(S)

18

En cas que

En funci de

En lloc de

En principi
En relaci amb

Encara que

Posat que, posat cas

que, donat cas que,
mb el benents que,
sempre que, sota
condici que, a
condici que, amb la
condici que, amb
que, *suposat que //
condicionat a
Dacord amb, amb
reserva de, de
conformitat amb
En comptes de, en
compte de, en
substituci de, i no
Dentrada, *en
teoria, en abstracte
Amb referncia
a,*pel que respecta a,
quant a, referent a,
tocant a, relativament
a, a propsit de, en
ocasi de, pel que es
refereix a, amb
relaci a, en connexi
amb, en
correspondncia amb
A pesar que, per ms
que, per b que [b

La marxa de Pibito s necessria posat que el club concreti algunes de les

opcions per a la posici 9.

(S)

La marxa de Pibito s necessria condicionat al fet que el club concreti

algunes de les opcions per a la posici 9.
(S) Convindria no prejutjar dacord amb interessos partidistes.
(CC)

La companyia elctrica ha proposat la installaci de dues centrals trmiques,

en comptes de noms una.

(S)

(S) Dentrada,
(S)

els alts preus del cru no sn bons.

Amb referncia a lintent colpista, hi ha dos processos diferents oberts.

Lentitat continua sent Abbey National, a pesar que des de setembre s

oficialment Abbey a seques.

(S)

19

que], per molt que,

mal que, si b //
ni que, malgrat aix

Fins i tot
Igual que
Ja que

Malgrat que

Mentre que

Lentitat continua sent Abbey National, ni que des de setembre sigui

oficialment Abbey a seques.
(CC) Lentitat continua sent Abbey National. Malgrat aix, des de setembre s
oficialment Abbey a seques.
I encara
(CC) Els dos corredors shavien ents prou b per fer bona lescapada del dia, i
encara desprs de la interrupci.
De la mateixa
(S) El govern iraqui va insistir que, de la mateixa manera que latac perpetrat
manera que
diumenge, loperaci dahir comptava amb la seva autoritzaci.
Ats que, atenent que, (S) La responsabilitat del govern s molt gran ats que el debat es produir sota la
considerant que,
seva presidencia.
tenint en compte que,
del moment que, per
tal com //
(CC) La responsabilitat del govern s molt gran dacord amb el fet que el debat es
dacord amb
produir sota la seva presidencia.
A pesar que, per ms (S) El nom de Jos Zaragoza sona amb fora a pesar que el ministre dIndstria
que, per b que [b
mant un hermetisme total.
que], per molt que, si
b //
(CC) El nom de Jos Zaragoza sona amb fora. Malgrat aix, el ministre
malgrat aix, no
contrastant aix, no dIndstria mant un hermetisme total.
obstant aix, aix no (CC) El nom de Jos Zaragoza sona amb fora, ni que el ministre dIndstria
mantingui un hermetisme total.
obstant, ni que, mal
que
Tot i que, a pesar
(S) El Pentgon nha responsabilitzat uns individus tot i que nexculpa els
que, per ms que, per comandaments militars.
b que [b que], si
b, mal que //
*tot i aix, *tot i aix, (CC) El Pentgon nha responsabilitzat uns individus. Tot i aix, nexculpa els
comandaments militars.
(CC)

20

No obstant

Pel que fa a

Per part de

Per tant

Respecte a

*tot i amb aix, ni

que
*Amb tot,*tot i amb
aix,* tot i aix, *tot i
aix, no obstant aix,
aix no obstant, no
contrastant aix
Amb referncia
a,*pel que respecta a,
quant a, pel que es
refereix a, referent a,
respecte de,
relativament a, a
propsit de, en ocasi
de, tocant a, amb
relaci a
En canvi, a ms //
pel que es refereix a

El Pentgon nha responsabilitzat uns individus ni que nexculpi els

comandaments militars.
(S) Laturada que han iniciat els gruistes de mig Espanya podria afectar 10.000
vehicles. Tot i aix, no tots es quedaran tirats a les calades.
(CC)

(S)

Amb referncia a lavi, no presentava desperfectes tcnics.

(S) Lexrcit del

(CC) Pel que es

Mehdi, a ms, ha declarat una treva en totes les provncies.

refereix a lexrcit del Mehdi, ha declarat una treva en totes les

provncies.
Per consegent, per (S) Llibertat significa llibertat per a tots, i per consegent la gent ha de ser
aix, en
lliure diniciar el tipus de relaci que vulgui.
conseqncia, com a
conseqncia //
aix que, *aix doncs, (CC) Llibertat significa llibertat per a tots. Aix que la gent ha de ser lliure
diniciar el tipus de relaci que vulgui.
de manera que
Amb relaci a,
(S) Des del mes de gener la despesa ha crescut un 7,1 amb relaci al 2003.
respecte de, en
correspondncia
amb, amb referncia
a

21

Segons

Segons que

Tal com
Tan bon punt

Segons que
Tan aviat com, aix
que, al moment que,
*un cop, una vegada
[una vegada que], tot
seguit que //
tot seguit, de seguida
A pesar que, per ms
que, per b que [b
que], per molt que, si
b //
a pesar de, a despit
de, amb tot, no
obstant aix, aix no
obstant, *en tot cas,
*tot i aix,*tot i aix,
*tot i amb aix

Tot i [tot i que]

El quart noi est estable dins de la gravetat, segons que van informar fonts de
lhospital.
(S) En queden fora, segons que havien anunciat els membres dEspanyol 3.0.
(S) Van ser evacuats a temps, tan aviat com lestructura va comenar a cedir.
(S)

(CC) Lestructura va comenar a cedir i tot seguit van ser evacuats.

(S) Tampoc Puyol se lestima pel que diu, per b que ahir les seves paraules van

sonar a glria.

Tampoc Puyol se lestima pel que diu, a pesar del fet que ahir les seves
paraules van sonar a glria.
(CC) Tampoc Puyol se lestima pel que diu. Amb tot, ahir les seves paraules van
sonar a glria.
(CC)

22

7. Valoraci
Amb tot aix que sha dit respecte de la caracteritzaci i classificaci de les
locucions, es fa palesa la importncia que tenen en la construcci textual i en
el procs interpretatiu del lector. El seu estudi, consegentment, ha de ser un
captol important en la formaci de redactors i correctors. De la capacitat que
tinguin de seleccionar-les i variar-les, en sorgir un estil ms viu i genu.
Tinguem en compte que redactors i correctors saben que modelen la seva
prpia retrica personal en la redacci periodstica; s un principi de
textualitat determinat pel mitj. Darrere els textos que no sn d'opini, no hi
ha noms i cognoms sin una relaci comunicativa molt ben definida entre
productors i receptors dels missatges, entre periodistes i lectors, a la qual cal
ajustar-se. Els professionals del mitj saben si han de fer servir o no l'article
personal, si s compatible el registre periodstic amb els arcaismes, si cal fer
obligatriament la doble negaci o si han d'escriure el perfet simple.
Tanmateix, i sempre en relaci amb l'univers amplssim de les locucions, cal
tenir en compte dos fets: d'una banda, la tendncia a valer-se d'un conjunt
redut de locucions comunes per expressar els mateixos conceptes; d'altra
banda, la necessitat de conferir unitat a un text periodstic, de dotar-lo de
textura (seguint Halliday), grcies a un major repertori de locucions. s amb
vista a la qualitat de la textura periodstica que cal haver llegit aquest article.
8. Bibliografia
Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. (1930-1962). Diccionari catalvalenci-balear, 10 vols. Palma de Mallorca: Imprenta de Mn. Alcover,
Grfiques Miramar.
Associaci de Publicacions Peridiques en Catal (2003). Guia de mitjans
de comunicaci en catal. Barcelona: APPEC.
Avui (1997). Llibre destil. Barcelona: Empries.
Badia, Antoni M. (1994): Gramtica de la llengua catalana. Barcelona:

Enciclopdia Catalana.
Bladas Mart, scar (2002). Les rutines de parla en el catal colloquial.
Tesi doctoral.
Calsamiglia, H.; Tusn, A. (1999). Las cosas del decir. Manual de anlisis
del discurso. Barcelona: Ariel.
Cuenca, M. Josep (2002): Els connectors textuals i les interjeccions.
Gramtica del catal contemporani, vol 3, cap. 31, pgs. 3173-3237.
El Peridico (2002). Llibre destil. El Peridico. Barcelona: Ediciones
Primera Plana, SA.
Espinal, M. Teresa (2004). Diccionari de sinnims de frases fetes.
Barcelona/Valncia: Universitat Autnoma de Barcelona-Servei de
Publicacions, Publicacions de la Universitat de Valncia, Publicacions de
l'Abadia de Montserrat.
Gonzlez Rey, Isabel (2002). La phrasologie du franais. Tolosa: Presses
Univrsitaires du Mirail.
Grevisse, Maurice i Goose, A. (1986): Le bon usage: grammaire franaise
avec des remarques sur la langue franaise daujourdhui. Pars: Duculot.
Halliday, M.A.K.; Hasan, Ruqaiya (1976): Cohesion in English. Londres:
Longman.
IEC (1990): Proposta per a un estndard oral de la llengua catalana I.
Fontica. Barcelona.
IEC (1992): Proposta per a un estndard oral de la llengua catalana II.
Morfologia. Barcelona.
Institut d'Estudis Catalans (1995). Diccionari de la llengua catalana.
Barcelona/ Palma de Mallorca/Valncia: Edicions 3 i 4, Edicions 62, Editorial
Moll, Enciclopdia Catalana, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Lorente Casafont, Merc (2002). Altres elements lxics, dins Gramtica
del catal contemporani, Joan Sol, Maria Rosa Lloret, Joan Mascar,
Manuel Prez Saldanya (ed.), Barcelona, Empries, pp. 831-888.
Sol, Joan; Lloret, Rosa; Mascar, Joan i Prez Saldanya, Manuel (2002):

Gramtica del catal contemporani. Barcelona: Empries.