Cultura

24
23 mar 2014

La cultura tecnolgica desatn aspectes

fonamentals de lexistncia
Ignasi Boada s professor de la Facultat de Filosofia de Catalunya

Eduard Brufau
La revoluci tecnolgica que vivim
no t precedents en la histria de la
humanitat. Les novetats que apareixen sn substitudes per unes altres a
un ritme cada cop ms accelerat i no
hi ha temps per avaluar-ne els efectes. Davant daquesta nova realitat
en qu viu lhome contemporani, el
filsof Ignasi Boada reflexiona a fons
sobre la naturalesa de la tecnologia
i les conseqncies per a la societat,
lEsglsia i lhome davui.
Vivim en una societat tecnolgica i accelerada. Com hem
arribat en aquest punt?
Per entendre el moment present
cal fer una mica de retrospectiva.
Podem dir que fins als segles XVIII
o XIX totes les civilitzacions havien
tingut tcnica; per tcnica entenem la
capacitat de fer coses, de dominar un
art en concret. La tcnica es justifica
per la necessitat de lhome de mantenir la natura a ratlla: aix cal una
tcnica de teixir per poder fer roba
i protegir-nos del fred. La tcnica,
doncs, s universal i necessria per
sobreviure.
Per a partir del segle XIX, amb la
revoluci industrial apareix la tecnologia, una tcnica (tekhn) amb una
ra (lgos) que safegeix a la tcnica i
la transforma del tot. A diferncia de
la tcnica, la tecnologia ja no s universal tan sols prpia de la cultura
contempornia i no s necessria
per sobreviure. Per sobreviure no
calen ordinadors, televisi o trens
que vagin a 300 km/h. Estem, doncs,
davant duna racionalitat nova, una
ra moderna que s sobretot matemtica i metodolgica, amb una
gran capacitat interpretativa i de
transformaci de la realitat. Aquesta
racionalitat ha aportat avantatges
inqestionables a la humanitat, com
ara els avenos mdics.
Al segle XIX es veia la tecnologia
com una eina per assolir uns objectius,
no es pensava que el mitj determins
la finalitat. Fins a la Primera Guerra
Mundial gaireb ning no posava
en dubte que la tecnologia era un
instrument al nostre servei i que en
la mesura que ens donava ms poder
tamb ens donava ms llibertat: a
ms tecnologia, ms racionalitat, ms
llibertat, ms civilitzaci Hi havia la
convicci generalitzada que la cincia
i la tecnologia anaven acompanyades
dun valor moral. En aquesta mentalitat la violncia, la superstici i
la ignorncia quedaven superades i
sassociaven a civilitzacions endarrerides.
Per arriba el segle XX
Aquesta convicci pateix un trasbals important amb les dues guerres
mundials i sobre una reflexi amb
un grau molt ms limitat deufria.
Llavors es comena a prendre consci-

La tecnologia no s
una eina, sin un nou
sistema de vida

ncia que el desplegament daquesta

racionalitat en forma de tecnologia
no va necessriament acompanyada
de nivells superiors de moralitat i civilitzaci. Amb les guerres mundials
apareix la racionalitat associada a la
brutalitat. Les nacions que es consideraven ms civilitzades, amb tecnologia ms potent, van ser justament
les nacions que militarment es van
mostrar ms eficaces i brutals.
Gradualment, doncs, hem anat
comprenent que la tecnologia no es
pot considerar simplement una eina.
Avui la ciberntica i la comunicaci
no sn eines, sn un nou sistema de
vida. Aporten caracterstiques noves
a la nostra vida, com ara lacceleraci.
Vivim en un canvi permanent i no concebem, per tant, la possibilitat dhaver arribat al final dun procs, sin
de trobar-nos en un procs constant.
s ms, diversos autors destaquen
daquesta situaci que per tal que es
produeixi aquest progrs necessitem
oblidar les finalitats que perseguim.
Per mantenir el ritme de progrs
tecnolgic en qu estem immersos
necessitem mobilitzar de tal manera
els recursos humans i intellectuals

que no disposem de prou energia per

reflexionar sobre les finalitats, s a
dir, sobre el sentit del que estem fent.
Com ms sabem com fer que les coses
funcionin, menys sabem el per qu;
com ms rpid som capaos danar,
menys comprenem la necessitat que
tenim danar tan rpid.
Hem oblidat la pregunta pel
sentit
En la societat tecnolgica obviem
all que podria donar un sentit al
que fem, i aix s extraordinriament
perills, perqu vol dir que anem
a remolc duna realitat que sha
emancipat del pensament. Aquesta
racionalitat que acompanya la tcnica
s un logos que se centra fonamentalment en el carcter instrumental, en
els mitjans, per s incapa de donar
ra de les finalitats. Heidegger deia
que s quan tot funciona que tenim
motius per preocupar-nos. Aix
planteja problemes gravssims des del
punt de vista antropolgic i espiritual;
una cultura obsessionada pels mitjans
s una cultura que desatn aspectes
fonamentals de lexistncia humana:
lespiritualitat, la reflexi, la responsabilitat cap als altres, la relaci amb

Du Aquest llenguatge nou no expressa una ra capa de comprendre

el sentit del que fem. Est al servei
de satisfer una necessitat de progrs
constant perqu s alimentada per la
voluntat de poder. La tecnologia s la
forma histrica dall que Nietzche va
definir com a voluntat de poder, que
s irracional. Estem en mans daquesta irracionalitat, que, paradoxalment,
t laparena duna racionalitat absoluta. Per s irracional perqu no posa
latenci en el sentit, i accelera la vida
humana i la banalitza fins a convertir
les persones en mitjans.
Com es pot redrear aquesta
situaci?
Aquest estat de coses no es pot
canviar des de la instncia poltica.
Crec que ha de ser una transformaci
cultural i espiritual, que fecundi la
ra de tal manera que aquesta deixi
destar pendent de resoldre estrictament qestions instrumentals. Cal
fecundar-la a travs de la passi per
la saviesa, la comprensi dels lmits
del llenguatge, per tamb per la
contemplaci i la pregria. Aix seria
un contraps a aquesta passi desenfrenada que pivota al voltant de la
voluntat de poder.
Aquesta s una de les tasques ms
importants de lespiritualitat del segle
XXI: prendre conscincia de en mans
de qui estem. No vull demonitzar la
tecnologia, per cal ser conscients
que s perillosa si no va acompanyada dun nivell important de reflexi.
Queda clar que la tecnologia tal com
la coneixem avui noms s possible
quan es produeix una retirada de la
ra fecundada per lespiritualitat. En
tot cas haurem de fer un exercici molt
ms ambicis per discernir qu s realment el que necessitem i qu no, i no
deixar-nos seduir per les novetats.
La soluci s prescindir de la
tecnologia?
Gandhi deia que quan un passatger sadona que sha equivocat de
tren el pitjor que pot fer s saltar del
tren. Em sembla que avui ens trobem
en aquesta situaci, comencem a
comprendre que la direcci que hem
agafat no s la correcta, per no

Cultura
podem prendre decisions insensates
i precipitades. Hem arribat aqu com
a resultat dun procs histric, i aix
no ho canviarem en un tres i no res.
Les transformacions requereixen un
temps. El que no s s si tenim gaire
temps...
Quina actitud ha de tenir lEsglsia davant daquest procs?
Sn una oportunitat les noves
tecnologies a lhora devangelitzar?
s difcil de dir Levangelitzaci
t un mitj imprescindible que s el
testimoni, la comunicaci personal, la
comunitat, i tinc dubtes que amb la
telecomunicaci hi hagi comunicaci,
perqu estem en mans dun mitj que
en bona part determina el contingut.
La telecomunicaci propicia sobretot lintercanvi dinformaci, per
la paraula que est captada per la
informaci no s una paraula evanglica. Jess no informa de coses
als deixebles i la via per la qual hem
comprs alguna cosa de lEvangeli no
s la informaci: un professor en una
classe pot dir mil coses duna catedral
(cronologia, mides, material emprat
per construir-la), per no tenim
cap seguretat que hagi comprs qu
s una catedral.
Crec que el que podem transmetre
a travs dels mitjans de comunicaci
s informaci i poca cosa ms. Ho
dic amb tota la prudncia del mn,
per em demano si en laprenentat-

25

23 mar 2014

El ritme de
progrs tecnolgic
ens fa oblidar el
sentit del que
estem fent

ge universitari a travs de sistemes

virtuals estem perdent dimensions
massa importants de lacci educativa. Podem passar informaci, per
el contacte entre mestre i estudiant
s insubstituble. Anlogament, en
lEsglsia, la paraula de qui t una
espiritualitat ms madura per guiar
els altres s insubstituble. No s el
mateix un dileg entre dues persones
que agafar un micrfon i adrear-se a

6.000 persones en un camp de futbol

o fer una pgina web. El llenguatge
que cal per estar present a la xarxa
segurament no transforma la persona. s relativament fcil reunir milers
de persones i creure que ja tenim una
presncia social, per no ens hem de
deixar fascinar per aquests impactes
meditics. Com menys estiguem seduts per limpacte dels espectacles,
molt millor.